Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

01.07.2009

L'emigració i la llengua

L'Idescat ha fet pública una enquesta d'usos lingüístics del Principat que conté dades preocupants. Segons l'enquesta, l'espanyol ja és la llengua majoritària del Principat, car és la llengua habitual del 57% de la població. De fet, tenint en compte les altres enquestes que tenim, resulta que avui solament la Franja de Ponent seria encara, malgrat tot, de majoria catalanoparlant. Ara, la dada més greu és que en solament sis anys l'ús del català com a llengua habitual ha davallat quatre punts, i el de l'espanyol n'ha pujats sis.

L'explicació més senzilla d'aquest canvi té a veure amb la immigració. Però això no ho explica pas tot, encara que l'impacte siga, certament, molt notable i que requeresca fermesa i paciència. Fermesa per a convèncer els immigrats que el català és també la seua llengua i paciència perquè l'experiència ens ensenya que és la segona generació, no pas la primera, que es catalanitza ràpidament. En deu anys hem viscut l'arribada de prop del 10% de la població, un fenomen que no té comparació a Europa i és normal i raonable que impacte el conjunt de la societat.

Però insistesc a dir que aquesta arribada d'immigrants no ho explica tot. I no explica, especialment, que disminuesca el nombre de parlants del català. Una disminució que té per explicació la que féu immillorablement, ja fa dècades, el doctor Sanchis Guarner: 'Una llengua no mor perquè no guanye nous parlants; només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen.' Entesos?

Editorial