Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

14.05.2009

Tres presidents

Tots tres eren ahir al vespre al lloc principal del vell Mestalla. El president valencià, el president català i el president basc. Tres espanyols perfectes. Quan va sonar l'himne llur, les dues terceres parts del públic van xiular en massa (una tercera part era de convidats de la federació de futbol llur). No diré que tots els seguidors blau-grana i vermell-blancs xiulassen, però ho semblava. I tanmateix, el fet substancial és que els presidents que són la nostra representació legítima i màxima no tenien prou mans per a aplaudir. Dos del PSOE i un del PP. Ells saben fer política.

Vist en perspectiva, mai tants ciutadans bascos i tants ciutadans catalans no havien tingut tan clara la seua desafecció. No tinc ni idea de quin tant per cent representen, però de cap manera no són (som) un percentatge negligible o marginal. I tanmateix, a València, allà, compartint abraçades i reverències, hi havia qui hi ha: un del PP i dos del PSOE. Si ho haguera transmès una televisió europea, el narrador potser s'hauria pensat que el públic xiulava 'tres dirigents regionals'. Regionals pel partit, subsidiaris. Regionals en un pla institucional, subordinats. Però, ep!, votats i elegits. Amb tanta martingala com es vulga, però al cap i a la fi, elegits. La televisió espanyola, que enviava el senyal va ser més fidel a les tradicions llurs: ho va censurar i en paus.

El contrast entre la grada i la tribuna era, en aquest sentit, enorme. Quan xiulaven els milers i milers que xiulaven, ells s'ho miraven somrients. Com pensant: 'ja podeu xiular, però ací hi ha tres espanyols elegits democràticament per vosaltres'. Segurament també per alguns, força, dels qui ahir al vespre xiulaven. I així anem. Nosaltres ens quedem la música de vent i ells, el govern. Aquest és el drama. Aquesta és la paradoxa.

Dit tot això, gràcies als jugadors del Barça per haver aplaudit l'afecció del Bilbao i als del Bilbao per haver tornat el gest. Va ser el moment més emocionant del vespre. El Barça de Guardiola, en el joc, en la prestància, en la qualitat, en els detalls, en l'elegància, en els gestos és un retrat perfecte del país que voldríem.

Editorial