Oriol Izquierdo
27.07.2015
Andreu Barnils
26.07.2015
Mercè Ibarz
25.07.2015
Bel Zaballa
24.07.2015
Pere Cardús
23.07.2015
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
Marta Rojals
21.07.2015
Andreu Barnils
19.07.2015
Pere Cardús
16.07.2015
Bel Zaballa
15.07.2015
Marta Rojals
14.07.2015
Oriol Izquierdo
13.07.2015
Andreu Barnils
12.07.2015
1/88>
14.05.2009
Tots tres eren ahir al vespre al lloc principal del vell Mestalla. El president valencià, el president català i el president basc. Tres espanyols perfectes. Quan va sonar l'himne llur, les dues terceres parts del públic van xiular en massa (una tercera part era de convidats de la federació de futbol llur). No diré que tots els seguidors blau-grana i vermell-blancs xiulassen, però ho semblava. I tanmateix, el fet substancial és que els presidents que són la nostra representació legítima i màxima no tenien prou mans per a aplaudir. Dos del PSOE i un del PP. Ells saben fer política.
Vist en perspectiva, mai tants ciutadans bascos i tants ciutadans catalans no havien tingut tan clara la seua desafecció. No tinc ni idea de quin tant per cent representen, però de cap manera no són (som) un percentatge negligible o marginal. I tanmateix, a València, allà, compartint abraçades i reverències, hi havia qui hi ha: un del PP i dos del PSOE. Si ho haguera transmès una televisió europea, el narrador potser s'hauria pensat que el públic xiulava 'tres dirigents regionals'. Regionals pel partit, subsidiaris. Regionals en un pla institucional, subordinats. Però, ep!, votats i elegits. Amb tanta martingala com es vulga, però al cap i a la fi, elegits. La televisió espanyola, que enviava el senyal va ser més fidel a les tradicions llurs: ho va censurar i en paus.
El contrast entre la grada i la tribuna era, en aquest sentit, enorme. Quan xiulaven els milers i milers que xiulaven, ells s'ho miraven somrients. Com pensant: 'ja podeu xiular, però ací hi ha tres espanyols elegits democràticament per vosaltres'. Segurament també per alguns, força, dels qui ahir al vespre xiulaven. I així anem. Nosaltres ens quedem la música de vent i ells, el govern. Aquest és el drama. Aquesta és la paradoxa.
Dit tot això, gràcies als jugadors del Barça per haver aplaudit l'afecció del Bilbao i als del Bilbao per haver tornat el gest. Va ser el moment més emocionant del vespre. El Barça de Guardiola, en el joc, en la prestància, en la qualitat, en els detalls, en l'elegància, en els gestos és un retrat perfecte del país que voldríem.
Vicent Partal
27.07.2015
Vicent Partal
25.07.2015
Vicent Partal
24.07.2015
Vicent Partal
23.07.2015
Vicent Partal
22.07.2015
Vicent Partal
21.07.2015
Vicent Partal
20.07.2015
Vicent Partal
17.07.2015
Vicent Partal
16.07.2015
Vicent Partal
15.07.2015
Vicent Partal
14.07.2015
Vicent Partal
13.07.2015
Vicent Partal
10.07.2015
Vicent Partal
09.07.2015
Vicent Partal
08.07.2015
Vicent Partal
07.07.2015
Vicent Partal
06.07.2015
Vicent Partal
05.07.2015
Vicent Partal
03.07.2015
Vicent Partal
02.07.2015
Vicent Partal
01.07.2015
Vicent Partal
30.06.2015
Vicent Partal
29.06.2015
Vicent Partal
26.06.2015
Vicent Partal
25.06.2015