Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

27.03.2009

Brillant

Abans-d'ahir vaig escriure un 'Mail Obert' que no he arribat a publicar. Hi manifestava la meua sensació de desconsol preveient una batalla inevitable, ahir, als carrers de Barcelona i en l'últim moment vaig pensar que era tan pessimista que més valia no publicar-lo. Ara me n'alegre, perquè de cap manera no em podia imaginar que els estudiants foren tan brillants com demostraren ahir i que ens dugueren del pessimisme més espès a l'alegria en tan poc temps i amb tanta elegància.

La manera com els estudiants van dirigir ahir la manifestació no pot merèixer sinó elogis. Van evitar una confrontació amb la policia que no presagiava res de bo. Van demostrar que estúpid que és que hi haja carrers prohibits, i ho van fer circulant per on van voler i com van voler, sense necessitat de permisos. Van exposar les seues queixes i van reivindicar el seu projecte i ho van fer aplegant un nombre important de gent, realment molt important, ateses les circumstàncies. Desenes de milers de persones van acudir a una manifestació que tothom pensava que seria difícil (segons Interior, de 'alt risc', com reflectia l'enorme desplegament al centre de la ciutat) i van seguir tots els canvis i giragonses amb un ordre i una complicitat molt remarcables. Sense motivar ni un sol incident. Sense causar cap més molèstia que la seua presència i alguna dificultat de circulació. Sabent en tot moment què havien de fer i com ho havien de fer. Els manifestants d'ahir, curt i ras, van donar una autèntica lliçó de responsabilitat i d'imaginació.

Però, per damunt de tot, ens van fer tornar creure. Ens han fet tornar creure en la capacitat de no deixar-se dur pel 'ja s'ha acabat' o el 'no hi ha res a fer'.

He dit més vegades que la meua posició és favorable a Bolonya i que, en tot cas, discrepe de la manera com s'aplica. I és precisament des de la meua discrepància en la part essencial d'allò que reclamaven els manifestants que els felicite, em congratule i els done les gràcies. No calia una manifestació tan exemplar com la d'ahir per a reclamar diàleg. En això han tingut raó sempre: en cal molt més, de diàleg. Però ahir el moviment contra Bolonya va guanyar una enorme legitimitat que les universitats i el govern hauran de reconèixer i respectar.

Editorial