Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

19.03.2009

La responsabilitat del conseller Saura

Si la policia pretenia ahir matar un problema, més val que siga conscient que n'ha ressuscitat un de pitjor. Perquè no cal ser un 'antibolonya' per a compartir el sentiment d'estupor que suscita la violència desproporcionada que van demostrar ahir els mossos d'esquadra. I encara menys per a indignar-se amb el comportament irresponsable de la policia catalana quan va agredir, al vespre, sense fer distincions, estudiants, ciutadans que es passejaven o periodistes en l'exercici de la professió i degudament acreditats (entre aquests, un redactor d'aquest diari). La policia, i especialment els seus responsables polítics, han de saber que una de les seues principals obligacions és de valorar en quin moment la seua actuació pot ser contraproduent per al fi que volen aconseguir. I com que ahir van traspassar clarament aquest límit, cal que algú n'assumesca la responsabilitat.

He dit en unes quantes ocasions que sóc favorable a l'anomenat Procés de Bolonya. Crec, això sí, que s'aplica malament i que s'explica pitjor; però el procés, em sembla, no és ben bé això que en diuen, sovint amb caricatures mal intencionades, els grups que més s'hi oposen. També he expressat la meua incomoditat per algunes actuacions dels 'antibolonya', especialment del sector diguem-ne 'rebentista'. Però avui expresse sense reserves el meu desacord indignat amb el comportament de la policia, ahir, a la Universitat de Barcelona i als carrers de la ciutat. Amb el de la policia i també amb el dels partits polítics del govern, perquè vam poder sentir, fins i tot, que alguns deien que els partits no havien de criticar una càrrega de la policia. Entenc que és complicat de criticar el teu soci o el teu company, però no es pot ser tan fariseu. Si tot això que va passar ahir haguera tingut de responsable una delegada del govern del PP o un conseller de CiU, tots sabem quin volum tindrien avui les crítiques i com seria de gran la indignació pública dels partits d'esquerra. Confusos com van, no m'estranyaria que alguns es cregueren que actuant així fan un favor al govern. Però a qui no fan gens de favor, amb tant de cinisme, és a l'esquerra.

Val a dir que, ben entrada la nit i després dels incidents menys explicables de tots, el director general de la policia va reconèixer per primera vegada que la càrrega havia estat desproporcionada i va parlar fins i tot de revisar els protocols d'actuació dels mossos. Vista la unanimitat del govern a callar i a acceptar els fets, em sembla que aquesta declaració obre una escletxa de racionalitat, però cal anar més a fons. Els mossos ahir no es van comportar com calia i van causar un mal molt més gros que no el que volien resoldre. Per moltes raons que no acabe d'entendre i que ahir eren objecte de tota mena de conjectures. Però, en tot cas, després de les paraules del senyor Olmos, algú més ha d'explicar amb detall què es volia aconseguir amb una violència tan fora mida, o què ha passat. És a dir: algú ens hauria d'explicar quina voluntat política, en el sentit més noble de la paraula, hi havia darrere les càrregues d'ahir, i si es transmeté aquesta voluntat de la manera més adequada. I crec que aquest algú ha de ser el conseller Saura, que no pot continuar callant sense hipotecar greument el seu futur i el del partit que representa.

Editorial