Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

16.03.2009

Ja tenim ací la trampa

El Consell d'Estat espanyol, a petició del govern del senyor Zapatero ha redactat un informe sobre una possible modificació de la llei electoral espanyola amb l'objectiu principal de reduir el pes dels partits nacionalistes no espanyols. Consisteix a aplicar la via basca al conjunt de l'estat canviant les regles del joc a mig partit. Una trampa en la qual col·laboren, de bell nou, PSOE i PP.

I van ràpids. La proposta inclou, segons que expliquen, una sèrie de detalls que, fet i fet, reduirien la representació dels partits nacionalistes a pràcticament res, quant a capacitat de decisió parlamentària. Totes les mesures proposades van en aquesta línia, sembla. (I dic sembla perquè, curiosament, no he pogut trobar el detall exacte de la proposta enlloc, sinó a través de les filtracions d'uns i altres)

Per exemple, el consell proposa, primerament, d'augmentar a quatre-cents els diputats i que els cinquanta nous foren elegits en una circumscripció única espanyola i no sobre una base provincial o autonòmica. Això, evidentment, faria que aquests cinquanta nous diputats foren inabastables, d'entrada, a les formacions que no es presentaren en tot l'estat. També proposa que es canvie la famosa llei d'Hondt pel mètode d'Hare, canvi discutible perquè no és clar que el mètode d'Hare siga perjudicial per als nacionalistes. Però aquesta decisió va acompanyada de propostes amb molta més intenció, com ara que les restes dels escons no es comptabilitzen per províncies, sinó pel conjunt de l'estat, o que la xifra mínima de diputats per circumscripció passe de dos a un. El conjunt de les mesures va, doncs, en la línia d'afavorir el pes del conjunt de l'estat sobre el de la circumscripció.

Darrere els tecnicismes s'amaga una operació política de molta volada: aconseguir que el partit que al parlament espanyol puga influir com a partit frontissa siga també un partit espanyol i no, com fins ara, que siga la suma de CiU i PNB o Esquerra i BNG o qualsevol altra combinatòria entre nacionalistes. A Izquierda Unida (alerta amb el tomb rosadiezista de la nova direcció) no paren de dir que amb un mètode de recompte com el de la quota Hare o qualsevol altra quota simple, els seus dos escons d'avui (un és d'ICV) passarien a ser catorze, amb què superarien la xifra que fa indispensables CiU i PNB. I Rosa Díez ja es veu tenint la clau de la governabilitat, si el seu projecte nacionalista espanyol continua creixent.

Ens trobem, doncs, amb una repetició del cas basc: com que el resultat no és el que volen (el que volen PP i PSOE), canvien les lleis electorals i fan la trampa que convinga. Vist des del seu punt de vista, podria arribar a entendre-ho, però la pregunta és què pensem fer nosaltres, que tornarem a ser els perjudicats.

Editorial