Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

21.01.2009

Ara comença tot

Fa dos anys Barack Obama era un desconegut del gran públic. Avui és el president dels Estats Units, protagonista d'una increïble campanya electoral, capaç d'emocionar i de fer participar en la política milions de ciutadans que se'n sentien al marge, capaç de definir nous horitzons per al seu país i el món, capaç d'aportar il·lusió només per l'enorme canvi que representa la seua presència en la Casa Blanca. Dit això, avui comença l'escrutini i ja veurem si és tan bon president com ha estat bon candidat. La meua aposta és que ho serà, però en el lloc que ara ocupa pot passar tot.

En el seu discurs d'ahir Obama va optar per marcar línies més de caràcter moral que no estrictament polític. Va dir moltes coses importants amb un posat i una dicció suaus, però alhora contundents. Per exemple, que els Estats Units no poden fer allò que vulguen i quan vulguen. Per exemple, que les grans batalles no les guanyen els exèrcits sinó les idees. Per exemple, que el món industrialitzat no pot continuar mirant el planeta i gastar com si no tant fóra. Per exemple, que el mercat no pot funcionar al seu aire i prou. Per exemple, que la riquesa d'un país no es valora pel Producte Interior Brut, sinó per com viuen de bé els seus ciutadans.

Són paraules i actituds gens habituals en boca d'un president dels Estats Units. Però és que allò que va passar ahir tampoc no té res d'habitual. Ahir van proclamar president dels Estats Units un polític negre nascut a Hawaii, fill d'un kenyà, educat en una escola islàmica d'Indonèsia, que mai no va tenir una família tradicional de xiquet, que fa sis anys ningú no coneixia i que es diu Barack Hussein. Poca broma.

Dit tot això, Obama pot decebre, és clar. Ha fet una campanya electoral electritzant i única. I una transició a la presidència molt interessant. Però això no garanteix res a l'hora de governar. Ara veurem què fa com a president. Però ell mateix ahir va dir que s'estimava més l'esperança que no la por. I, sincerament, crec que mereix, ara que comença tot, un ample marge de confiança, vejam si és capaç de canviar un país i un món tan castigat com hereta, amb l'ajut de tothom.

Editorial