Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

16.01.2009

Reduccionismes

Quan hi ha una situació com la de Gaza, la tendència al reduccionisme és tan inevitable com ineficaç. Provar de destruir els arguments dels altres a base d'acusacions globals i buides és un trist error que no porta enlloc. Hi ha uns fets i hi ha unes interpretacions i unes posicions ideològiques i polítiques. Amagar els fets és greu i condueix a ridículs com els que han fet alguns diaris nostres aquests dies. Però també és nefast negar-se a escoltar les opinions dels altres, per molt que ens desagraden o, fins i tot, que ens irriten.

No vull igualar unes coses i altres. Sempre he defensat que els periodistes no podem ser imparcials. La nostra formació, els nostres orígens, les nostres inevitables simpaties ens fan veure les coses a través d'un prisma particular. Per tant, crec que demanar-me que siga imparcial és inútil. Crec, en canvi, que se m'ha d'exigir que siga honrat. I la diferència, el límit entre l'honradesa i la imparcialitat, fa anys que vaig aprendre a situar-la en el fet d'amagar, o no, fets que sé que són importants. Jo puc veure la manifestació de dissabte amb més entusiasme, o fàstic, o menys, i sobre això no discutiré, tinc el dret de la mirada. Però allò que no és honrat és no dir-ne res, com va fer La Vanguardia diumenge, una foto i prou.

I això que aplique a la manifestació, ho aplique també al llançament de coets des de Gaza. Jo puc opinar sobre la importància, o no, d'aquests atacs, puc posar en relleu el fet que tirant-ne milers han matat molt poca gent, en comparació amb l'ofensiva de l'exèrcit o puc fer veure que és impossible d'acceptar un atac darrere un altre. Tot això és legítim, però no ho és eludir-ho i amagar-ho, si sé que és un factor important.

Hi ha molts pocs temes en els quals trobe una histèria partidària comparable a la que es desferma quan parlem d'Israel i Palestina. No n'he entès mai el perquè, però constate que és així. Gairebé no se’n pot parlar sense ser insultat i enquadrat immediatament en el bàndol dels dolents, sionistes o gihadistes. I aquest és un reduccionisme que em negue a acceptar. La meua opinió ja l'he expressada: considere que l'atac israelià és una agressió greu que cal aturar i que el govern israelià és el responsable primer de la crisi que vivim i de les conseqüències que tindrà. Però això no vol dir que crega que qui defensa una posició diferent és un sionista assassí que no té dret de parlar. Ben a l'inrevés. Reivindique el dret de qui pensa d'una manera diferent de la meua d'expressar la seua opinió sense condicionaments de cap mena, precisament per veure si m'influeix i afina la meua. I no em serveix gens l'argument que ells, els altres, fan això o allò, poden fer allò o açò, o s'aprofiten d'açò o allò. A mi em sembla greu que l'exèrcit d'Israel no deixe entrar cap periodista a Gaza, però això no pot justificar que jo prove de fer callar, o ignorar, ni una sola veu partidària de l'exèrcit d'Israel.

I no ho justifica precisament perquè no vull caure en el reduccionisme. Jo no pense com Hamàs i no vull que ningú em diga que pel fet de defensar els palestins de Gaza defense Hamàs. Que és la mateixa raó per la qual em negue a creure que qui defensa l'estat d'Israel automàticament defensa la mà concreta que ahir féu caure aquella bomba sobre l'edifici de l'ONU. Per exemple.

Editorial