Opiniů

1/88>

Xavier Montanyà

24.12.2008

Brutal Rodoreda

Cal agrair a Merc√® Ibarz que puguem gaudir de la incre√Įble for√ßa vital i art√≠stica de Merc√® Rodoreda i reflexionar-hi, molt m√©s enll√† de la imatge t√≤pica i sensiblera que imperava fa uns quants anys. A l'excel¬∑lent assaig 'Rodoreda. Exili i desig' (Emp√ļries, 2008), Ibarz ens oferia un intens recorregut per la vida i la complexa formaci√≥ cultural, ideol√≤gica i sentimental de l'escriptora, filla d'un temps excitant i convuls, membre d'una generaci√≥ il¬∑luminada i brutal, que pr√†cticament es va inventar un pa√≠s i un 'nou ordre' social i cultural, els anys de la guerra, quan, de fet, el pa√≠s, i les seves possibilitats de fructificar i de cr√©ixer d'acord amb les noves idees, s'anaven acabant per la for√ßa i la superioritat militar dels fills de l'Espanya negra i del feixisme europeu. Amb la derrota va venir la repressi√≥ interior, el silenci, els laberints de l'exili, la Segona Guerra Mundial, la lluita per la superviv√®ncia, el desarrelament, l'enfonsament del pa√≠s i la seva cultura, l'extinci√≥ de les il¬∑lusions i la impossibilitat de mantenir viu el tramat cultural i art√≠stic forjat a la Catalunya dels anys 30. Merc√® Rodoreda va viure tres d√®cades d'exili lluitant per refer la seva carrera d'escriptora, per reconstruir del no-res el seu propi m√≥n literari, en definitiva, per tornar a ser, a viure lliurement i plena. D'aquells anys de malson, mort, dolor i devastaci√≥, l'any 1949, Samuel Beckett en va dir: 'No hi ha res a expressar, res amb qu√® expressar-ho, res a partir de qu√® expressar-ho (...) i, alhora, l'obligaci√≥ d'expressar-ho.' El cita l'escriptor roman√®s Norman Manea, un exiliat emblem√†tic, a 'La llengua n√≤mada', en qu√®, tot reflexionant sobre exili i literatura, diu: 'La integritat i la interioritat de l'escriptor es troben en la seva llengua; quan la hi prenen, resta una nebulosa inestable, una indeterminaci√≥. Els seus dubtes de sempre poden adquirir, per causa de l'ambig√ľitat i de les incerteses de la nova situaci√≥, un pes aclaparador.¬í Merc√® Rodoreda va guanyar la batalla, va esvair la nebulosa. Segons Merc√® Ibarz, comiss√†ria de l'exposici√≥ 'L'altra Rodoreda. Pintures i collages', la pintura va ser el taller on va configurar la seva veu liter√†ria de postguerra. Interessant hip√≤tesi que podem estudiar contemplant a la Pedrera la sorprenent obra pl√†stica de l'escriptora, fins ara desconeguda. S√≥n imatges molt potents, generalment d'uns √©ssers rars, ectoplasm√†tics, atractius per√≤ inquietants, en conflicte, com atrapats entre ra√≥ i follia, amb els ulls gaireb√© sempre esbatanats, que semblen lluitar per expressar-se o per alliberar-se, per tornar a ser, per sortir del laberint, de la nebulosa. M'agraden molt. Surten de l'ombra. De la foscor del cervell. De les ferides encara obertes d'aquells anys. Han vist el terror. S√≥n pura in√≤pia. L'altra Rodoreda. La que batallava per configurar-se un jo i un m√≥n literari. El que despr√©s vam con√®ixer.

PS. No us perdeu, tampoc, l'epistolari 'Mercè Rodoreda-Joan Sales. Cartes completes (1960-1983)' (Club Editor).

Editorial