Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

09.06.2008

Esquerra decideix no canviar

Les eleccions primàries d'Esquerra han estat una lliçó democràtica a la resta de partits, però no han resolt els problemes que té la formació republicana. Puigcercós i Ridao han guanyat sense discussió i els pertoca de reorganitzar el partit. Però no han obtingut un resultat prou clar i, la reorganització, l'hauran de fer amb la gent de Carod. Puigcercós i Benach s'han d'entendre i s'entendran, però ho faran des de la desconfiança. Els uneix la voluntat de ser al govern, però els desuneix el lideratge i, per tant, el combat final resta ajornat. I, enmig de tot això, hi ha l'ascens de Carretero.

Puigcercós ha treballat molt durant molts anys per arribar on és ara i representa un canvi de generació i d'estil que caldrà veure què dona de si. La generació política nascuda amb l'independentisme i que no té la transició com a referència històrica arriba, amb ell, al poder. I això, que no passava amb Carod, és un factor gens negligible de canvi. Però Carretero és el factor realment nou a tenir en compte dins el partit republicà. Negligir els resultats de Reagrupament seria un error. Amb molts menys mitjans que no els altres candidats ha aconseguit de capitalitzar la protesta a l'interior d'ERC. I en poc més d'un any ha posat dempeus un operatiu prou sòlid per a erigir-se en l'alternativa a la direcció, una alternativa que aquesta vegada no és de noms sinó d'opcions estratègiques. Carretero ha guanyat a Puigcerdà i a Tremp, com molts esperaven, sí. Però també ha guanyat a l'Eixample i a Sants-Montjuïc, dos dels casals més grans de Barcelona i ha guanyat a Badalona, a Granollers, a Vilafranca del Penedès, a Berga, a Olot i a Lleida. Amb aquests resultats la imatge de trabucaire carlí que alguns li havien volgut encolomar s'esvaeix. Avui el cap de Reagrupament ja pot dir que és el segon candidat més votat, però sobretot pot dir que és l'únic que realment proposa un tomb estratègic dins Esquerra.

I ací és on hi ha el darrer dels problemes, el més important. Els militants d'Esquerra han protagonitzat unes eleccions bàsicament exemplars. I en l'ús de la seua llibertat d'elecció han decidit de continuar donant el seu vot al govern de Montilla. Ningú no pot qüestionar això ni té el dret de fer-ho. Però, de la mateixa manera, cal dir que ja veurem què en pensen, de tot plegat, els electors, especialment els que han anat abandonant el partit de Macià a la vista de la seua aposta pel partit socialista. El darrer cicle electoral d'Esquerra ha estat dolent i havia encès tot de llums d'alarma, però els militants han decidit amb una seguretat molt notable i per un marge amplíssim que no volen canviar res. És una decisió sobirana, però com que parlem d'una organització política, algun dia sabrem si els electors la comparteixen o no.

Editorial