Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

14.12.2007

La pancarta de Rambla

Quan la Mònica Terribas va entrevistar el conseller Tresserras, algú del programa va triar per a il·lustració, un moment i prou, una pancarta famosa a València, que hem vist en moltes manifestacions, i que diu 'Barbaritat Valenciana' amb el logotip de la Generalitat Valenciana. A sota, encara més clar, diu 'Conselleria d'Especulació. No als PAI'. Ahir el conseller Rambla va sulfurar-se per l'aparició d'aquesta pancarta a TV3 i va organitzar un sidral parlant del 'clima d'atac' de Catalunya a les institucions valencianes i afirmant que així no es podia negociar res. Bé, és el vell mètode nazi: la pancarta és valenciana, valencianíssima, però ell intenta d'amagar-ho convertint-la en una agressió exterior i negant, així, que l'oposició la té a casa mateix. 'No són alemanys, són jueus', que ressona...

Qui haja assistit a València a una manifestació contra el descontrol urbanístic i l'especulació i la corrupció propiciada pel Partit Popular ha vist la pancarta en qüestió. És molt ben pensada. Ben feta. Ben dissenyada. Ho diu tot. D'aquesta pancarta, se n'ha fet un tiratge industrial, de manera que els manifestants se la poden endur a casa, penjar-la al balcó, etcètera. I se n'han fet samarretes. Aquesta pancarta és un dels símbols de la insubordinació civil valenciana contra l'especulació urbanística del PP i Rambla ho sap.

Però calla i ho manipula. Rambla vol fer creure que ell és València i que tota crítica a la seva persona és una crítica als valencians. Per això no pot acceptar els valencians que ens oposem a la seua política i s'inventa un culpable exterior: en aquest cas TV3, o la Mònica Terribas si molt convé. Per això ahir va convertir la pancarta, una pancarta magnífica nascuda al cor del País Valencià, en una agressió que ve de fora.

Referint-se a la pancarta Rambla va dir ahir que TV3 havia de demanar perdó. (perdó per haver ensenyat una pancarta valenciana treta d'una manifestació valenciana?). I encara: 'És inadmissible que una cadena pública desprestigie la Generalitat, la institució que representa tots els valencians.' (No és la cadena pública la que desprestigia la Generalitat, en tot cas som milers de valencians els qui no li reconeixem gens de prestigi i que no anem d'acord amb la política del PP.) Va exigir que la Generalitat de Catalunya obligara TV3 a 'l'estricte compliment i respecte dels valors, senyals i institucions valencianes, reconegudes en el nostre estatut'. (Aquest 'estricte compliment', ja l'apliquen a Canal 9, i vol dir que no ix en pantalla res ni ningú que critique la Generalitat Valenciana.) I ho va reblar afirmant que així no es podia negociar res ni podia haver-hi reciprocitats i que calia que les relacions entre totes dues 'regions' (ací, en canvi, no passa res si Rambla no respecta aquell adornament de l'estatut català que afirma que el Principat és una nació) 'es basen en la lleialtat i en el respecte mutu'. (I ja és tot un programa polític que la imatge d'una manifestació valenciana a TV3, només això, es considere manca de lleialtat.)

El senyor Rambla sap de sobres que hi ha milers i milers de valencians que anem contra ell. Que hem perdut les eleccions, sí, però que som tan valencians com ell i que ens fa vergonya la manera de governar que ell i els seus tenen. I el senyor Rambla, simplement, prova d'exterminar-nos a poc a poc. Ho ha aconseguit pràcticament en els mitjans públics valencians, on no eixim mai. Ho intenta cada dia acorralant qualsevol institució valenciana que no combregue amb ell: de les universitats a Acció Cultural, de Defensem l'Horta als sindicats del Metro. Fa una política intolerable en democràcia, típica del feixisme, que no té gens de respecte al pluralisme. I tanca els repetidors de TV3, entre més coses i com es va demostrar ahir, perquè, a TV3, a algú se li pot ocórrer d'ensenyar als espectadors valencians una pancarta valenciana sense que un comissari polític seu puga impedir-ho. Perquè algú pot ensenyar la realitat valenciana sense que ell ho puga impedir, fet que el crispa i l'enfurisma, perquè al Reich hi ha d'haver ordre, disciplina fèrria i control estricte.

Dit tot això, cal que Rambla sàpiga que acaba de convertir en un símbol potent una simple pancarta. Contra ell i els seus. Contra la Barbaritat Valenciana.

Editorial