Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

11.10.2007

El discurs de Frankfurt

Aquests dies, a Frankfurt, una de les coses importants que han passat ha estat la recuperació de València. Després d'anys en els quals el concepte que imperava des del Principat era el de la 'no-ingerència', a Frankfurt hem vist el govern de la Generalitat de Catalunya i el govern balear reclamant per a València el paper que li correspon en la cultura catalana, i els ajuntaments de Morella, Gandia i Sueca assumint la representació que la Generalitat Valenciana no vol fer seua. Però, sobretot, hem vist nàixer un discurs públic de reconeixement del paper central del món valencià en la cultura catalana, tan rigorós i radical com articulat amb delicadesa i ben matisat.

Haurà de passar més temps per veure què dóna de si tot això, però de moment és indiscutible una cosa: que l'Institut Llull vol ser de tots i que treballa de valent perquè així siga. Ha tractat amb cura i atenció el govern balear, fent que el president Antich s'hi sentira ben a plaer. Ha maniobrat incansablement per fer que ajuntaments valencians i de la Franja hi foren presents d'una manera destacada, com a institucions valencianes i 'aragoneses', i ha acompanyat els ajuntaments de Perpinyà i l'Alguer, completant el mapa (tal com va descriure ben gràficament Carod-Rovira amb un exemplar en japonès del Tirant, acabat d'eixir de la impremta, que era un símbol tot sol).

I si els uns han fet allò que calia, els altres també. Per Frankfurt, alcaldes valencians com Ximo Puig de Morella s'hi passejaven ben segurs d'allò que feien, desacomplexats i amb un discurs clar i gens acovardit. Diuen que no val res fer veure que no ets qui ets, de cara a qui simplement no vol que sigues. I afirmen que en un món global fins i tot anant junts tindrem dificultats, així que més val no esguerrar el mapa. Vejam si l'exemple s'estén i aquests ajuntaments són capaços de començar a capgirar també inèrcies perennes del PSOE valencià que no han servit, efectivament, de res fins ara. Si això fóra així, Frankfurt seria recordat vivament com el lloc on començà un canvi de tendència a dalt i a baix, on es començà a oir un discurs nou, però en realitat molt clàssic i que ens convé a tots.

Editorial