Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

14.09.2007

Un curs poc corrent (i V). Govern, diguem-ne, de progrés

A València va guanyar el PP, i és molt pitjor, però a les Illes la victòria de les forces de progrés ha començat a mostrar esquerdes. El PSOE va posar com a condició de l'acord que ells manaven en totes les institucions i van arraconar Unió Mallorquina, que tants maldecaps havia causat en el primer govern Antich i el Bloc. Semblava acceptable, però tot d'una se n'han vist els límits, i el conflicte de So n'Espases, emblemàtic contra Matas, es gira contra Antich i posa a prova la cohesió del nou govern. Les coalicions amb el PSOE són difícils sempre, però això se suposa que ja ho sabíem.

El terratrèmol desfermat per l'evidència que Antich i el PSIB tenen decidit de tirar endavant el polèmic hospital és molt més que un conflicte urbanístic. Contra Matas la defensa del monestir de la Real i l'oposició al complex hospitalari que el PP volia imposar a So n'Espases (al costat mateix), va ser una bandera popular assumida amb passió. La campanya per salvar el paratge féu la volta a l'illa i saltà al continent. Tota l'oposició va assumir que aquell era un projecte que no es podia fer, i fins i tot el PSIB ho va deixar clar en el seu programa electoral, en què es va manifestar amb rotunditat sobre el cas, en la pàgina 40. De fet quan es formà el nou govern de progrés presidit per Antich, al juliol, es va decretar una aturada de les obres. I de sobte, passat l'estiu, les pressions han fet efecte i el PSOE ja no amaga les seues intencions de renunciar a reformar Son Dureta i portar l'hospital a So n'Espases. Per a desesperació especialment del Bloc, dels ecologistes i dels sectors culturals que no entenen el canvi sobtat, ni els motius, ni les raons. I no les entenen perquè no s'entenen.

Només hi ha dues explicacions, i si l'una és dolenta, l'altra és encara pitjor. Segons la primera, el PSIB-PSOE ha volgut demostrar la seua autoritat al nou govern i refermar el paper de comparsa d'UM i Bloc. Malament, si anem així. Pere la segona, el PSIB-PSOE es limita a acatar una ordre directa de Madrid, que és, en definitiva, on es gestionen els molts doblers que alguns guanyaran construint un macrohospital de cap i de nou.

Mentrestant, l'escepticisme més fosc s'escampa veloçment entre una bona part dels votants. I no per un excés de criticisme, no. Aquest escepticisme és el ròssec les decepcions del primer govern Antich, del tripartit de Maragall i, encara més, d'aquest estranyíssim govern Montilla, i que té, per això, la pell molt sensible a les maneres de fer dels socialistes. L'episodi So n'Espases farà en aquest sentit mal i inaugura a Mallorca un curs complicat i difícil, perquè posa en relleu que bandejar el PP és una gran alegria la primera nit, però un enorme maldecap després. És clar que, vist des de València...

Editorial