Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

28.06.2007

Canàries és Àfrica (al preàmbul)

A vegades ens trobem amb debats curiosos i actituds sorprenents que inciten gairebé a somriure. A les illes Canàries en viuen un aquestes darreres hores. El nou estatut d'autonomia d'aquell país afirma al preàmbul l'africanitat de les illes. Com era previsible, el PP havia aixecat el crit al cel perquè l'africanitat de les Canàries és un dels grans tabús polítics de la transició espanyola. Malgrat l'evidència geogràfica. Però ara resulta que el PP governarà amb Coalició Canària i allà on hi havia crits apareix, de sobte, comprensió. I un argument calcat al del PSOE respecte de la nació catalana: si va al preàmbul, rai!

Ahir a la nit negociaven encara a Madrid Coalició Canària i el PP per tancar simultàniament el pacte de govern i l'estatutari, perquè el text autonòmic canari encara és a les corts espanyoles i s'hi poden presentar esmenes. Segons que sembla (encara no se'n sap el detall definitiu), el PP accepta ara la polèmica definició segons la qual les modernes illes Canàries són el resultat de la barreja de la població africana amb la corona de Castella. L'argument d'un destacat diputat popular és el mateix que els socialistes van gastar amb la definició de Catalunya com a nació: això va al preàmbul, no té valor jurídic ni importància real i, per tant, no trencarem la baralla per tan poca cosa.

En cap cas la cosa no és poc important. Una de les bandes intenta de rebaixar-ne l'impacte polític dient que això que Catalunya és una nació no passa de ser una opinió, o que l'africanitat de les Canàries consignada al pròleg no passa de ser una curiositat antropològica i poc més. És cert que aquestes propostes deixen molt a desitjar, però són dues escletxes: molt inferiors a allò que voldríem, però escletxes al cap i a la fi. I respecte d'aquestes escletxes, no deixa de ser curiós el practicisme dels partits nacionals espanyols, que bramen i s'estripen la roba, si el pacte va contra seu, però que són capaços de negociar allò que calga si els convé. Jo crec que, en el fons, és una mostra de desinterès, perquè, d'una cosa que no t'interessa gens i que tant és com acabe, te'n pots desprendre, o fer veure que t'importa molt, sempre que et convinga. Però sempre és millor l'enteniment geogràfic que no pas l'al·lucinació imperialista. Ni que siga perquè després no diguen que no ens conformem amb poc.

Editorial