Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

24.04.2007

Barajas o Frankfurt?

Després de tants matisos i desmentiments ja no sé si el conseller Huguet cridava a boicotar Barajas o no. Però, a mi, no em sembla gens mala idea. No sé si boicot és la paraula adequada. Jo en diria dret de triar, de decidir àdhuc. No caldria sinó que en l'Europa unida no poguérem optar per anar de viatge a allà on volguérem des de qualsevol aeroport de la Unió. I si vull volar a Nord-àmerica de cap manera Madrid no és la meua única opció. Ni la millor. I resulta ben paradoxal, en aquest sentit, que els mateixos que es posen les mans al cap quan una empresa catalana intenta una OPA i criden a cor què vols 'abans els alemanys que no els catalans' s'ofenguen si jo dic 'abans Frankfurt que no Madrid'. Doncs, que s'hi posen fulles.

Avui no hi ha la menor necessitat de passar obligatòriament per Madrid per volar a cap ciutat europea i des d'allà a qualsevol part del món. Tant des de Barcelona com des de Palma, sobretot, és tan fàcil volar a Frankfurt, Londres, Amsterdam, París o vers algun dels altres grans 'hubs' europeus com a Madrid. I solament en el cas que el viatger vulga anar a l'Amèrica Llatina Madrid apareix com un aeroport de referència. Per a anar a l'Àsia Frankfurt és molt més important; per a anar a qualsevol part de l'Àfrica París és la tria ideal; i Londres i Amsterdam són ponts excel·lents cap a Nord-amèrica i una mica cap a tot arreu. Per preus, comoditats, tracte i horaris, la major part de les vegades són alternatives preferibles a Madrid.

M'imagine que és això que volia dir el conseller. Això o, si encara volia ser més clar, una cosa un pèl més contundent: que sense fer cap esforç especial és possible d'enviar un missatge clar al centralisme aeroportuari, simplement no passant per Barajas. Fent una cosa tan simple per a qualsevol consumidor europeu com és triar. I això fa riure que puga escandalitzar ningú. Siga un president, un cap de partit, un periodista inflamat o un passatger qualsevol.

Editorial