Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

01.03.2007

La Renfe de Zapatero, l'aeroport de Zapatero, el president de Zapatero.

No recorde una situació de tant de caos i de menyspreu dels usuaris d'un mitjà de transport públic com la que passen els qui han d'agafar els trens de rodalia de Renfe a Barcelona. El mal funcionament d'aquest servei clama al cel i és intolerable. Però em deixà perplex de veure que al Parlament, ahir mateix, semblava que a l'hora de cercar culpables parlaren del sexe dels àngels. Quan fins i tot alcaldes socialistes ja han esclatat i una part dels diputats no amaga la indignació, el president Montilla sols aparentava tenir interès a salvar la cara del govern espanyol (en aquesta qüestió, en la de l'aeroport i, em tem, en la que siga).

Que hi ha preocupació per les coses que passen a Renfe és una evidència. No cal fer enquestes; n'hi ha prou de baixar en una estació qualsevol i mirar. L'àrea metropolitana de Barcelona viu un col·lapse monumental, en transport públic. És evident que la situació ha arribat a l'extrem i que la desídia, la mala planificació i decisions mal preses quan pertocava dificulten la consecució d'una solució senzilla. Els arguments, els entenc. Però la reacció del govern de la Generalitat no pot consistir únicament a agrair, una vegada i una altra, les disculpes de la vice-presidenta i a intimar als qui protesten pel mal funcionament reiterat de Renfe que no es deixen dur 'per l'espectacle', com feren ahir ahir els socialistes. Del govern, hom n'espera que es plante i faça possibles i impossibles perquè els ciutadans no hagen de patir ni un dia més.

Precisament avui Zapatero ve a Barcelona a parlar de l'aeroport. Amb tota la societat civil mobilitzada per a impedir que ens tornen a ensarronar, amb els sectors econòmics alarmats pels rumors que Aena tornarà a actuar pensant sobretot en la manera d'afavorir l'aeroport de Madrid i amb Iberia fent gala, una vegada i una altra, de la seua concepció megacentralista. La fórmula per a canviar les coses és, en aquest cas, ben clara: atorgar la gestió de la nova terminal a una aliança que assegure la voluntat de convertir el Prat en un aeroport internacional i intercontinental. El govern de la Generalitat hauria de prendre posició amb molta duresa i claredat en aquest afer, perquè tots plegats ens hi juguem molt. Però, de bell nou, no ho fa. Hi ha paraules, i no fets. I paraules gens contundents ni enèrgiques, o no tan contundents ni enèrgiques com caldria esperar. Juguen a la confusió verbal i demanen, una vegada i una altra, que confiem en el president nostre i en el president d'ells. No hi ha contundència ni denúncia de la maniobra que es veu venir ni suport explícit i sense fissures al projecte d'aeroport intercontinental, ni crítiques als responsables del fet que això encara no siga clar.

I tot plegat per quin motiu? Com és que tenim un govern tan tou en un moment de tanta tensió? Sols hi ha una resposta: perquè a Madrid governa el PSOE. Concretament perquè a Madrid governa Zapatero, i el PSC no vol fer res que puga fer mal al qui, en definitiva, és el seu màxim dirigent. I molt especialment perquè el PSC, que va obtenir un mal resultat en les eleccions catalanes, creu que, electoralment, Zapatero encara és el seu principal actiu a Catalunya. Per més que ell, Zapatero, siga el responsable últim del mal funcionament de la Renfe o del desgavell de l'aeroport, que resulta que ho és.

Editorial