Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

23.02.2007

Atenció a Vairon (o Bayrou)

A mesura que s'acosten les eleccions franceses augmenten les especulacions sobre qui serà el pròxim president de la república i quin paper hi farà. I hom parla molt del canvi indiscutible que significaria que una dona fóra, per primera vegada, l'ocupant de l'Elisi. Però i si el canvi fóra que un occità, occitanoparlant desinhibit i amic del català, esdevinguera el nou president? Un nou president amb la voluntat de reconèixer, a més, la diversitat cultural de l'Hexàgon. No seria això també un canvi radical i tan interessant o més? Es diu Francés Vairon (François Bayrou) i ja estalona Royal en intenció de vot.

Bayrou, candidat de la centrista UDF, protagonitza una pujada de la intenció de vot important. Mentre Ségolène Royal perd vots a cada nova enquesta, Bayrou creix i ja és clarament el tercer en discòrdia. Creix, i val a dir que tindria moltes oportunitats de guanyar, si entrara en la segona tanda. Una confrontació entre Sarkozy i Bayrou a la segona tanda donaria moltes oportunitats a aquest darrer, car sumaria al seu propi vot el de l'esquerra per a evitar que el polèmic Sarkozy atenyera el poder. I segurament que, en un enfrontament entre ell i Royal, també guanyaria. Però abans hauria de ser el segon candidat en nombre de vots de la primera tanda, cosa que ara sembla prou difícil, però que cada dia que passa no ho pareix tant.

Bayrou parla occità. I és conegut per la seua defensa de la llengua occitana i de les altres llengües dites 'régionales', particularment de la nostra. Ha dit públicament i clara que vol ratificar la Carta Europea de les Llengües Minoritzades i s'ha entès que això implicaria la reforma del nefast article 2 de la constitució, que fa del francès la llengua única de la república.

No són, a més, unes declaracions aïllades en una carrera política, ni oportunistes. Les escoles en català, basc, bretó o occità saben perfectament que va ser Bayrou, quan era ministre d'ensenyament, qui va endegar les escasses mesures de suport oficial als centres que ensenyen en aquestes llengües. De fet, aquella acció, que per primera vegada autoritzava, per exemple, l'ensenyament bilingüe a les escoles públiques, encara és coneguda per 'Circular Bayrou'.

I si els símbols valen res, no fóra sobrer de recordar que l'anunci de la candidatura de Bayrou es va fer el desembre passat amb 'La Marsellesa' (ai!) però també amb el cant, encapçalat per ell, d' 'Aquelas montanhas'. I he de reconèixer que oir, si arribara el cas, el vell himne occità al Palau de l'Elisi seria una experiència corprenedora. Gairebé, gairebé, una revenja.

Editorial