Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

24.01.2007

24 hores

Repassem un dia qualsevol, per exemple ahir. Ségolène Royal mou un canyaret defensant la independència del Quebec. I quan el Canadà es queixa, hi insisteix, dient que ningú no té dret d'evitar la llibertat, si la vol democràticament un poble. Mentrestant Sarkozy (i un d'aquests dos serà president/a de la república) es destapa donant suport a la idea d'un domini a internet per als bretons 'com el que tenen els catalans'. Bé. Per cert, els espanyols que riuen totes les gràcies de la candidata socialista ahir callaven com morts.

També ahir, des de Sèrbia, la dreta retrògrada responia a les crítiques de la Unió Europea sobre Kosovë demanant quina diferència hi havia entre Kosovë i el País Basc i al·legant que, si la Unió Europea volia un Kosovë independent, també hauria de voler (ai!) un Euskadi independent. I a Escòcia el cap dels Demòcrates-Liberals, Nicol Stephen, es veia obligat a jurar que no faria coalició amb els independentistes del SNP, possibles guanyadors, segons les enquestes, de les eleccions de maig. Els laboristes els havien acusat de 'dubtar' de la unitat britànica. A quatre passos d'allà, al nord d'Irlanda, encara tremolaven ahir per la verificació que la policia britànica de l'Ulster, teòrica responsable de la seguretat de tothom, s'havia dedicat durant anys a matar militants nacionalistes.

Una polèmica més tranquil·la: també ahir, a Bèlgica, alguns diaris valons es mostraven sorpresos de la decisió del govern de Flandes de promoure, juntament amb el govern neerlandès (que parla igual que el de Flandes, i tots dos parlen diferent dels 'altres belgues') el reciclatge de bolquers, una iniciativa pionera a Europa. I a Còrsega, encara parle d'ahir, esclataven quatre bombes a Corte, Cervione i Brando-Luri, mentre una bona part del nacionalisme cors reaccionava contra la visita de Sarkozy a l'illa i per la mort de dos militants en esclatar-los una altra bomba. A l'illa de més avall ploraven la mort, ahir també, del poeta Cicito Masala, autor de 'S'istoria', la primera novel·la contemporània escrita en sard. I als Alps el consell regional de Trento prohibia un referèndum que havia de fer-se a la ciutat de Lamon sobre la unió amb la regió de parla alemanya del Tirol del Sud (i Ségolène protestarà, espere). Tornant a les illes, ahir també era notícia que, a Gal·les, un hotel del qual només sé que és 'a prop de l'estadi de la capital, Caerdydd, ha decidit d'inscriure els anglesos com a 'estrangers', fet que no ha agradat a segons qui.

Tot això, i més, passava ahir, en les vint-i-quatre hores que habitualment té un dia, a Europa. Ací al costat.

I encara podríem continuar durant hores i hores, especialment si miràrem notícies (hi insistesc: totes d'ahir) esdevingudes una miqueta més lluny. Per exemple, podríem explicar que ahir va morir el cap dels independentistes de Casamance, Augustin Diamacoune Senghor. O que els separatistes del Kaixmir han proposat converses de pau i s'han reunit amb enviats de la Unió Europea, alhora que els partits turcs de l'oposició reclamaven al govern que enviara l'exèrcit a combatre el nacionalisme kurd, quan encara és recent la mort d'un dels periodistes que més obertament defensava aquesta nació. La Xina, mentrestant, pronunciava la seua amenaça ritual contra el govern de Taiwan, per si es vol fer independent, i un tribunal georgià condemnava 'en absència' l'ex-president independentista d'Adjària, Aslan Abashidze, ara exiliat a Rússia. També el govern 'separatista' de Nagorno-Karabakh era notícia ahir, en aquest cas per la proposta de lliurar al govern àzeri el soldat Eldeniz Núriev, que havia capturat al desembre. I a Puerto Rico s'obria una polèmica sobre si cal demanar passaport als ciutadans dels Estats Units quan arriben al seu aeroport o no. I a Nova Zelanda el govern havia de plantar cara a la rebel·lió d'un grup maorí que ha tallat una carretera que travessa terrenys que consideren dels seus ancestres.

En aquests temps en què la informació flueix amunt i avall, més ràpida i clara que l'aigua, justificar segons què a base d'insinuar que el món ha canviat tant i tant que ja no es pot ser nacionalista i que cal ser 'postnacional' resulta massa fàcil de rebatre. N'hi ha prou d'anar al Google News.

Editorial