Espanya demana per al català i el basc el mateix estatus a la UE que el gaèlic

19:4806.05.2004

BRUSSEL·LES, 6 (EUROPA PRESS)

El Govern espanyol ha sol·licitat, en el marc de les negociacions de la Conferència Intergovernamental (CIG) responsable de l''elaboració de la Constitució europea, el reconeixement a la Unió Europea de les llengües oficials espanyoles, com ara el català i el basc, al mateix nivell que el gaèlic o l''irlandès.

La delegació espanyola ha presentat als seus homòlegs un text amb el títol d''«Estatut de les llengües espanyoles a la UE, diferents al castellà», que té per objectiu aconseguir que el Tractat de la UE sigui traduït al català o al basc i que els ciutadans tinguin dret a dirigir-se a les institucions comunitàries en aquestes llengües i que aquestes els responguin en la mateixa.

D''aquesta manera, s''inclourien a petició del Govern, i després d''unanimitat del Consell Europeu, a la llista de llengües reconegudes oficialment, però no serien llengües de feina. Amb l''entrada dels nous països membres les llengües oficials de la Unió Europea han passat a ser vint: alemany, danès, castellà, finès, francès, grec, anglès, italià, neerlandès, portuguès, suec, polonès, txec, eslovac, eslovè, estonià, hongarès, letó, lituà i maltès.

Menció a part mereix l''irlandès (gaèlic, "Gaeilge") que es considera llengua oficial de la UE-15 per al dret primari, és dir, que es tradueixen a aquesta llengua només els tractats. També es dóna el cas del luxemburguès, per exemple, que tot i ser oficial al seu país el Govern mai ha reclamat el seu reconeixement a nivell europeu.

La iniciativa no ha estat discutida encara entre els Estats membres, però fonts comunitàries han indicat que no té per què haver-hi oposició ja que la mesura està acompanyada d''un Protocol que estableix el compromís dels països afectats d''atorgar assistència tècnica i financera per a aquestes traduccions.

La Comissió Europea no es pronunciarà sobre aquesta idea, ja que considera que només interessa als Estats membres, encara que l''Executiu ja ha cofinançat en el passat la traducció dels Tractats al català i respost preguntes, en la mesura de les seves possibilitats, en l''esmentada llengua.

L''oficialitat "clàssica" d''una llengua, que es regula en virtut de l''article 6 del Reglament número 1/58 els Tractats, suposa la seva traducció a la legislació comunitària i a les decisions del Tribunal de Justícia, encara que cada institució europea té les seves pròpies regles d''aplicació del règim lingüístic.

Si només es té en compte el nombre de persones que efectivament saben parlar-ho, el català es parla més que el danès i el finès, ja que figura al setè lloc a la llista de les llengües dels Quinze (10,8 milions de parlants). Pel que fa als dotze estats que van incorporar-se a la Unió, el català és la tercera llengua, només superada per nombre de parlants pel polonès (38,7 milions) i el romanès (22,5 milions).

Actualment, hi ha 36 llengües anomenades regionals o minoritàries, que parlen més de 20 milions persones, de les quals sis superen el milió de parlants, i entre les quals, el català és la més nombrosa.