El documental musical 'Machín. Toda una vida' ret homenatge al rei del bolero

18:0421.06.2002

MADRID, 21 (EUROPA PRESS)

Antonio Machín, el rei del bolero, continua viu, encara, gràcies
al llegat musical que l'artista cubà va deixar després de la seva
mort. A punt de complir-se el centenari del seu naixement, l'any
vinent, el món de la música, el cinema i la literatura li rendeixen
un merescut homenatge amb el documental 'Machín. Toda una vida',
dirigit per Nuria Villazán, i que s'estrenarà a les sales comercials
divendres dia 28.

Sara Montiel, Antonio Canales, Joan Manuel Serrat, Joaquín Sabina
o Antonio Gala, entre altres, parlen de Machín en aquesta film.
'Machín. Toda una vida', forma part d'un projecte audiovisual que
commemora el 25è aniversari de la mort d'Antonio Machín, que es
completa amb l'edició d'una biografia del rei de bolero, escrita per
Eduardo Jover -pare de les nétes de Machín- i 'Alma latina', la banda
sonora de la pel·lícula, composta per deu temes clàssics de Machín i
deu noves versions, arreglades i gravades, interpretades per artistes
com ara Cristina del Valle, Los Piratas, Amparanoia, Pispa Senanate i
Vieja Trova Santiaguera, entre altres.

Temes clàssics com ara 'Dos gardenias', 'Amar y vivir', 'Angelitos
negros', 'Un compromiso', 'Bésame mucho' o 'Toda una vida', han
quedat plasmats en aquest documental, que mostra una visió actual de
la vida artística i personal del cantant afrocubà, un lluitador que
va vèncer tots els obstacles que li va plantejar la vida.

Des que va universalitzar 'El manisero' a Broadway el 1930 -va
vendre als Estats Units un milió de còpies-, fins a la seva mort a
Madrid el 1977, Machín va imposar el seu estil de música: el bolero.
De la mà del seu amic el pianista Botafogo, 'Machín. Toda una vida'
recorre la vida de l'artista cubà, més conegut a Espanya que a la
seva terra natal. "Machín, com a cubà, és més conegut que Fidel
Castro", ha dit a Madrid Nuria Villazán, que ha presentat, avui, a la
Casa de América, al costat d'un gran nombre dels col·laboradors
d'aquest documental, el film.

Villazán ha explicat que estava satisfeta pel resultat d'aquest
treball perquè havia aconseguit donar la sensació de "viatge". "No és
només la mera entrevista o el reportatge, sinó un documental
ambientat en l'època, encara que no pretenia fer ficció pura i dura",
ha afegit.