Aznar defensa a Berlín la reforma de l'atur com a mitjà per a aconseguir l'objectiu europeu de la plena ocupació

14:3411.06.2002

Recorda el compromís adquirit per "tots" a
Barcelona per a arribar a l'equilibri pressupostari el 2004

MADRID, 11 (EUROPA PRESS)

El president del Govern, José María Aznar, va defensar hui a
Berlín la reforma del sistema de protecció per desocupació aprovat
per l'Executiu, com a mitjà per a arribar a l'objectiu que s'han
fixat els Quinze d'aconseguir la plena ocupació i crear 20 milions de
llocs de treball al llarg d'esta dècada.

Durant la seua intervenció davant l'Assemblea anual de
l'Associació de la Indústria alemanya, i en presència del canceller
Gherard Schröder, l'actual president de torn del Consell Europeu va
recordar, d'altra banda, el compromís adquirit "per tots" en la
recent Cimera de Barcelona per a acostar-se a l'equilibri
pressupostari el 2004. París, Berlín i Londres tenen problemes per a
arribar a l'objectiu del dèficit zero, amb el qual es posa en dubte
el Pacte d'Estabilitat.

"Ara coneixem bé els avantatges de l'estabilitat pressupostària.
Els avantatges en termes d'un marc sòlid, predictible i disciplinat
dels comptes públics per als operadors econòmics", va apuntar Aznar.
"Per això -va continuar- ens vam comprometre tots a Barcelona a
arribar a una situació pròxima a l'equilibri pressupostari el 2004".

Una situació que, en opinió del president, donarà el marge de
maniobra suficient per a reduir impostos a eixos Estats membres que
ho consideren oportú i per a afrontar l'"ineludible repte de
l'envelliment de la població".

A tot això va sumar el marc d'estabilitat i de seguretat que
proporciona l'euro: menors dèficits i nivells de deute, reduïts tipus
d'interés i una inflació estable. "Són, tots ells, ara que comença la
recuperació, elements indispensables que oferixen condicions
propícies per al creixement i l'ocupació", va assegurar.

Un altre element que segons d'Aznar permet mirar amb optimisme el
futur, és el compromís de la Unió Europea amb les reformes
econòmiques, que Aznar va relacionar amb l'existència de la moneda
única i que el va portar a apostar per tres línies d'acció per al
futur.

INTEGRACIO SENSE TRAVES

En primer lloc, fer realitat una Europa amb mercats i sectors cada
vegada més integrats on persones, productes, servicis i capitals,
puguen moure's sense traves. En segon lloc, afrontar amb "serenitat i
seriositat" la flexibilització de les economies. Per últim, seguir
avançant en la coordinació de les polítiques macroeconòmiques.

Aznar va recordar també que la política econòmica espanyola en els
últims anys ha tingut com a eixos fonamentals l'estabilitat
macroeconòmica, la privatització, obertura, liberalització i les
reformes estructurals, i que eixos mateixos principis de reforma
econòmica són els que han inspirat la Presidència espanyola de la
Unió Europea.

"Però cap de les reformes -va argumentar- té sentit si no es
traduïx en creació de treball. La plena ocupació constituïx el final
últim i la raó de ser del nostre programa de reformes. Com saben,
volem crear 20 milions de llocs de treball al llarg d'esta dècada".

En esta línia, i després d'admetre que les taxes d'atur mostren en
este moment una tendència a l'alça, va recalcar que és "precisament
ara" quan més compromesos s'ha d'estar amb este objectiu.

El president va recordar que, en matèria d'ocupació, a Barcelona
hi va haver un ampli acord sobre la necessitat d'eliminar traves a la
incorporació dels europeus al mercat de treball. Traves relacionades
amb els sistemes fiscals i de protecció social i traves a la
mobilitat dels treballadors dins de la Unió.

"Precisament això és el que ha mogut el meu Govern a introduir la
recent reforma del sistema de protecció per desocupació a Espanya:
donar major cobertura als verdaderament desprotegits i facilitar
majors oportunitats i incentius a tots els treballadors a l'hora de
buscar o acceptar un treball", va explicar.

Finalment, va puntualitzar que en les últimes setmanes s'han
produït avanços en esta línia, però que s'ha de continuar treballant
amb la mateixa determinació que ha portat a èxits col·lectius com el
de la introducció de l'euro. "Per a això, tota contribució és poca",
va concloure.