L'estrella de Miró, símbol de La Caixa, es recull en un llibre en complir-se els seus 20 anys

13:4429.06.2001

BARCELONA, 29 (EUROPA PRESS)

La història del logotip i símbol corporatiu de la primera entitat
financera catalana, La Caixa, que és l'estrella dissenyada pel pintor
Joan Miró, ha estat objecte d'un llibre editat per Edicions 62. El
llibre, escrit per la periodista Imma Sanchís, recull la història
dels logotips de La Caixa i explica com es va arribar finalment a
l'estrella de Miró.

El llibre l'ha presentat avui el president de l'entitat, Josep
Vilarasau, en presència de l'autora del llibre i de l'editor, Joan
Capdevila. El títol del llibre és 'Biografia d'una estrella'.

Segons ha explicat Josep Vilarasau, quan ell va arribar a Lla
Caixa com a director general, fa 25 anys, aquesta entitat no tenia
una imatge corporativa, i "les oficines estaven dissenyades de manera
diferent". La Caixa tenia aleshores 800 oficines, "algunes d'elles
antiquades, unes amb reixes i altres sense". Als dirigents de La
Caixa els va semblar bé el logotip d'Iberia, i van encarregar
l'estudi de la imatge de l'entitat a la mateixa empresa que va
dissenyar el logo d'Iberia: la firma nord-americana especialitzada en
disseny Landor.

I MIRÓ VA DIR "SÍ"

Als dirigents de La Caixa els agradava una estrella com a símbol,
però no encertaven en la forma. Landor va proposar una estrella de
vuit puntes, a l'estil Joan Miró, però dissenyada per ells, segons
explica Josep Vilarasau. Van negociar amb el pintor català aquesta
idea i aquest, al febrer de 1980, "va dir sí", va acceptar finalment
pintar "una estrella" per a La Caixa i ho va fer en un tapís.

L'estrella de Miró, que tenia cinc puntes en lloc de vuit, no va
agradar al consell de La Caixa i es van proposar algunes
modificacions, però Landor, segons afirma Vilarasau, es va oposar a
qualsevol canvi perquè va dir: "Miró és un geni i el que fa un geni
no es toca". I no es va tocar. "El consell no ho va aprovar mai", va
dir Vilarasau, però l'estrella de Miró s'ha anat posant a diferents
seus de La Caixa, al museu de la Ciència i clubs de jubilats, i al
final s'ha imposat per la seva pròpia força.

L'autora del llibre, Imma Sanchís, ha manifestat que ha estat
laboriós obtenir dades històriques dels orígens de l'estrella de Joan
Miró, perquè els arxius de l'empresa Landor a Califòrnia es van
cremar en un incendi i "vam haver de reconstruir sobre la memòria de
les persones". L'autora ha assenyalat que la llegenda que diu que
l'estrella simbolitza un nen posant els estalvis en una guardiola no
és certa.

Per Imma Sanchís, l'estrella s'ha imposat i perdurarà, perquè és
de Joan Miró, perquè "una estrella blava és més, és blau, en
Mediterrani, és el color del cel, no té arestes, i més que un banc
simbolitza una forma de sentir i de pensar". El periodista Joan
Tàpia, que en aquell temps treballava a La Caixa, ha afegit que es va
tenir en compte la relació que tenia aquesta estrella "amb la cultura
i l'art català".

Josep Vilarasau ha destacat també que l'estrella de Miró es va fer
quan La Caixa tenia, el 1981, uns recursos propis de 84.685 milions
de pessetes, 800 oficines, un benefici de 5.565 milions de pessetes i
una obra social de 3.250 milions. Ara, després de l'expansió que es
va fer a partir del 1989 de l'entitat, La Caixa té 4.321 oficines,
994.661 milions de pessetes en recursos propis, uns recursos de
clients de 14 bilions, uns beneficis de 145.553 milions i una obra
social de 27.200 milions. L'estrella de Miró ha passat per aquest
engrandiment deLla Caixa i avui és un símbol reconegut mundialment,
que fins i tot en els seus colors i simbologia ha estat recollida per
altres institucions.