Neix a Girona el primer nen procedent d'un embrió congelat fa 13 anys dins d'un programa d'adopció

14:2807.11.2006

MADRID, 7 (EUROPA PRESS)

El mes de desembre passat va néixer a Girona el primer nen en el món després de ser 13 anys congelat en estat embrionari, i en el marc del Programa d'Adopció d'Embrions que l'Institut Marquès ha desenvolupant a la clínica CIM de Barcelona. Es tracta d'un cas clínic "únic" i que es publica aquesta setmana en la revista 'Reproductive Biomedicina en línia'.

Segons el professor Juan Alvarez, catedràtic de Medicina Reproductiva de la Universitat d'Harvard i director científic d'Institut Marquès, "aquest cas confirma que el temps de criopreservació dels embrions no té per què suposar un obstacle a l'hora d'aconseguir un embaràs si la tècnica es realitza en òptimes condicions". Fins ara, s'ha comprovat que no se sap la "caducitat" dels embrions humans congelats.

En concret, per al tractament es van descongelar sis embrions que continuaven congelats al centre des de feia 13 anys, i tres d'ells (els que van sobreviure) van ser transferits a la dona, fet que ha possibilitat el naixement del petit que té ara 10 mesos. Aquests embrions procedeixen d'una parella que el gener del 1992 va realitzar un cicle de Fecundació In Vitro (FIV) amb el qual van tenir bessons.

Després d'aquest cicle van quedar 9 embrions sobrants que la parella va decidir congelar en previsió del que pogués passar en un futur, però com que no van contestar a les peticions formals sol·licitant què volien fer amb ells, tal com estableix la llei de reproducció assistida, els embrions van passar a disposició del centre, que l'any passat se'ls va cedir a una parella de Girona. "A dia d'avui, hi ha dos nens de 14 anys, un de 10 mesos i tres embrions congelats (restants del primer tractament) tots biològicament germans", segons ha explicat el doctor Manuel Elbaile, de l'Institut Marquès.

Tot i això, el petit mai arribarà a conèixer els seus germans de 14 anys ja que amb aquest programa d'Adopció els embrions s'assignen de manera que mai coincideixi el lloc de residència dels pares biològics amb el dels adoptius.

UN 61% ES DESENTÉN DEL DESTÍ DELS EMBRIONS

Per la seva banda, la doctora Marisa López-Teijón, cap de Reproducció Assistida de l'Institut Marquès, ha explicat que la modificació de la llei de reproducció assistida de l'any 2003 va voler "donar sortida al destí dels milers d'embrions sobrants de les tècniques de reproducció assistida que es mantenen congelats en els centres". Així, el desembre d'aquest mateix any es va enviar un document de consentiment que informava les parelles que tenien embrions congelats perquè elegissin el seu destí i un 8% els va donar, un 21% va decidir mantenir-los congelats, un 6% els va destinar per investigar, un 61% no va contestar (i van quedar a disposició del centre) i un 2% a altres fins.

En aquest sentit, els embrions procedents d'un cicle de fertilitat de pacients sans i menors de 35 anys es van destinar a un Programa d'Adopció, que ha acabat perquè no quedaven embrions "abandonats". "Aquest programa va tenir el suport de totes les institucions i fins i tot d'associacions religioses", ha sostingut la doctora López-Teijón, que ha explicat que "la diferència amb el programa de donació d'embrions és que aquests últims són donats "expressament" per parelles que han completat el seu desig reproductiu després de fer una FIV.

Segons dades recollides per l'Institut Marquès, en el 2006 el 14,2% de les parelles consenten a donar-los el dia que ja no vulguin tenir més fills, si bé aquesta decisió "sempre es pot revocar"; mentre que en el cas de les estrangeres l'esmentat percentatge es redueix al 0%, "fet que demostra la solidaritat de les espanyoles". En el cas dels Programes de Donació d'Embrions, el cost del tractament és de 3.000 euros per a les dones que viuen a Espanya i 3.500 per a les estrangeres.

En els casos de donació es preveuen les característiques físiques, de raça, RH, etcètera; mentre que en les donacions únicament es va tenir en compte les característiques racials (igual que una adopció internacional), ha explicat la doctora López-Teijón.

52 NASCUTS DEL PROGRAMA D'ADOPCIÓ

Per la seva banda, la directora del Programa d'Adopció d'Embrions de l'Institut Marquès, Olga Serra, ha assenyalat que van sobreviure al procés de congelació 510 embrions "abandonats", fet que suposa el 70%, amb els quals s'han realitzat 228 cicles dels quals han nascut 52 nens i 16 estan en camí. Una gran part dels embrions transferits es va mantenir entre 6 i 8 anys congelats. En concret, "una de cada quatre transferències d'embrions ha donat lloc a un embaràs evolutiu, una taxa amb la qual cal estar orgullosos", ha dit.

La majoria de les parelles que es van incloure en aquest programa d'adopció (75%) havien fracassat en repetits cicles de reproducció assistida, tenien antecedents d'avortaments i havien renunciat a tenir un fill. Un 20% dels casos han estat dones sense parella masculina en les quals havien fallat altres tècniques o que creien que en el seu entorn social l'adopció d'un embrió seria més acceptada que la inseminació i un 5% responien a altres motivacions.

Pel que fa a la procedència de les parelles, una tercera part han estat estrangeres (Itàlia, Gran Bretanya, Alemanya, Portugal, Holanda, Bulgària, Mèxic i l'Argentina). La mitjana d'edat de les dones era d'entre 38 i 40 anys, la més jove tenia 26 anys, i el cost d'aquest tractament va ser de 2.200 euros, "una xifra bàsica per cobrir despeses i sense donar beneficis econòmics per al centre".

Segons López-Teijón, "moltes vegades la causa invisible dels fracassos en les FIV és una anomalia genètica en els embrions, cosa que actualment ja es pot estudiar i evitar gràcies a tècniques com el Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP), emparada per la normativa.".[FIN]