L'Audiència de Valladolid condemna un home a qui un Jutjat va absoldre d'una agressió per comptar amb un bessó

13:2109.04.2006

VALLADOLID, 9 (EUROPA PRESS)

L'Audiència de Valladolid ha condemnat Diego Garfia Rodríguez com a autor d'una falta de lesions comesa el gener del 2005 sobre un jove a les portes del bar '1900' de la capital. La sentència en revoca una d'anterior del Jutjat penal número 2 que va absoldre aquest mateix jove, en aquella ocasió ja que que la jutgessa va considerar impossible saber amb certesa si l'agressió l'havia protagonitzada l'acusat o el seu germà bessó.

La sentència absolutòria va portar el Ministeri Fiscal a interposar el corresponent recurs d'apel·lació davant de l'Audiència de Valladolid, on es va celebrar el dia 22 de març passat una vista en la qual va tornar a reproduir el judici amb la finalitat d'estudiar el cas.

Ara, a través d'una sentència a la qual ha tingut accés Europa Press en fonts jurídiques, la Secció Segona del Penal de l'Audiència Provincial ha estimat en part el recurs del Ministeri Fiscal, el qual sol·licitava una pena d'1 any de presó i indemnització de 4.380 euros per delicte de lesions, en revocar la decisió absolutori de la jutgessa del Penal 2 i condemnar Diego Garfia per una falta de lesions al pagament d'una multa de 240 euros i d'una indemnització de 1.615 euros a favor de l'agredit, David M.R, i de 79,40 euros a favor del Sacyl.

Durant el judici, l'ara condemnat ha reiterat que el dia dels fets, sobre cap a les 5.30 hores del dia 15 de gener del 2005, no es trobava a l'establiment, si bé la víctima, David M.M, i una amiga d'ell, Noelia, el van reconèixer inicialment sense cap dubte com a la persona protagonista de l'agressió.

El lletrat defensor de l'acusat, en el transcurs de la vista, va interpel·lar la testimoni sobre si sabia que Diego Garfia té un germà bessó i aquesta va reconèixer que així era i que només era capaç de distingir qui és qui quan tots dos es troben junts, cosa que no va ocórrer el dia dels fets.

Aquesta revelació va ser la mateixa que va portar a la jutgessa del Penal número 2 a dictar sentència absolutòria per a l'acusat ja que "això crea el dubte que fos Diego a qui ella va veure copejar David o que ho fes el seu germà bessó, dubte que, conforme al principi 'in dubio' ha de resoldre's a favor del reu", segons va establir a primera instància la jutgessa.

TESTIMONI CLAU DE DOS POLICIES

Tot i això, l'Audiència Provincial entén provada la culpabilitat de Diego Garfia i fonamenta tal convicció en el testimoni aportat per dos policies nacionals, els quals van explicar que es van presentar al bar 1900 en produir-se els fets i el lesionat els va indicar que l'agressor havia estat una persona que estava a la porta del local.

Els funcionaris van interpel·lar llavors el propietari del bar sobre qui exercia funcions de seguretat a la porta i aquest els va indicar que es deia Diego. "Per tant, d'aquests testimonis resulta clar que qui es trobava a la porta al moment dels fets va ser Diego Garfia i no el seu germà bessó, que naturalment té un nom diferent", adverteix la sentència.

Tot i això, la condemna imposada no és per delicte de lesions, com sol·licitava l'acusació pública, sinó per una falta de lesions, ja que la Sala entén que els punts de sutura que la víctima va rebre al llavi "no eren objectivament necessaris per a la curació" i n'hi hagués hagut prou amb la col·locació d'unes tires d'aproximació. Per això, el tractament quirúrgic, requisit per al delicte de lesions, no va ser "objectivament" necessari en el aquest cas.

El condemnat és un dels germans de Juan José Garfia, a la presó des del 1987 després de robar un cotxe prop de Valladolid i assassinar tres persones -un guàrdia civil, el propietari d'un bar de Medina del Camp i un policia municipal -i la vida del qual va donar lloc l'any passat a la pel·lícula 'Horas de Luz', de Manolo Matjí, que narra la història del delinqüent val·lisoletà.

Juan José Garfia, que avui té 38 anys, va ser condemnat a 113 anys de presó pels tres assassinats i el seu nom ha estat vinculat posteriorment a motins en els quals fins i tot va haver-hi víctimes mortals -a la presó de Foncalent, el 1990, hi va morir un pres en una revolta liderada per ell, entre d'altres -així com a fugides "de pel·lícula", ja que va fugir en 1991 d'un furgó després de trencar el terra, el que ha fet que passi per 35 presons de tot Espanya.

lo que ha hecho que pase por 35 cárceles de toda España.[FIN]