Amb el lema “La comunitat educativa alça la veu”, el comitè de la vaga d’educació ha convocat una manifestació unitària on assistiran tant docents com famílies, que volen expressar el seu suport a la comunitat educativa, que fa setmanes que aguanta una vaga indefinida.

Crits de 'Consellera, dimissió' a l'andana del metro de Plaça Espanya

Riuades de gent es dirigeixen cap a la manifestació a València en favor dels docentshttps://t.co/3ZpAt5GPqd pic.twitter.com/2J8kYqLQF1

— VilaWeb (@VilaWeb) May 23, 2026

No cap ni una ànima al Rodalia, ple de gent que va cap a València per la vaga educativa. pic.twitter.com/ifr3Nj0APt

— Nahuel González López (@nah_gon) May 23, 2026

Escola Valenciana també demana la màxima participació en la marxa i, per facilitar-ho, ha ajornat les Trobades d’Escoles en Valencià previstes aquest vespre en algunes comarques.

L’homenatge s’ha fet al parc de les Barraques, a Catarroja, municipi situat a l’Horta Sud i considerat zona zero de la gota freda. L’acte ha aplegat famílies de les víctimes, veïnat i membres de la corporació municipal.

Hui hem fet memòria.

Hem alçat la reverència per les víctimes de la DANA i hem entregat el xec de la campanya “20:11 Ni oblit ni perdó” a l’Associació Víctimes Mortals DANA 29 d’Octubre.

Gràcies a totes les persones que heu col·laborat.

Ni oblit. Ni silenci. Ni impunitat. pic.twitter.com/qTOeu4k94k

— Nova Muixeranga d'Algemesí (@novamuixeranga) May 23, 2026

La presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals de la gota freda, Rosa Álvarez, ha dirigit paraules dures contra el Consell, del qual ha dit que continua essent el mateix que el de la jornada tràgica, “excepte una persona”, en referència a l’ex-president de la Generalitat Carlos Mazón.

“Eixes 230 persones, els nostres familiars i éssers estimats, ens les robaren per la negligència d’un ex-president i el seu Consell. Ni més ni menys. Un Consell, no ho oblidem, que continua igual, llevat d’una persona”, ha remarcat Álvarez, que ha clamat: “20.11. Mai no ho oblidarem”.

Álvarez ha reiterat l’exigència de veritat, justícia, reparació i memòria per les 230 persones mortes arran de la riuada. “La força del poble ha canviat moltes coses. Que no s’apague la flama. Ara, que totes i tots alcem la veu per qui ja no la pot alçar, perquè s’ofegaren”, ha destacat. Finalment ha conclòs: “Continuem, continuem en la lluita i ara més que mai”.

La portaveu de l’associació de víctimes ha agraït la presència de les persones assistents, entre les quals hi havia regidors de la corporació municipal de Catarroja. “Gràcies, gràcies i gràcies en nom de totes les famílies que formen part de l’Associació de Víctimes Mortals de la gota freda”, ha afegit.

“Avui comença la campanya per a guanyar el partit i guanyar les eleccions”, ha dit, i ha reclamat que el futur congrés es converteixi en “unes autèntiques primàries” obertes a tota la militància. “Si em doneu el partit democràticament, us donaré el govern democràticament per majoria absoluta”, ha insistit.

Camps ha presentat la seva candidatura interna com una operació de reunificació del partit després d’anys de tensions internes i de la successió de lideratges que han seguit la seva caiguda política arran dels casos de corrupció vinculats a la Gürtel. “En el meu projecte hi cap tothom, des del president actual fins a l’últim regidor de l’últim municipi”, ha assegurat. L’ex-president també ha provat de reivindicar la seva etapa al capdavant de la Generalitat, especialment en matèria educativa. Ha criticat la direcció actual del PP per no haver reivindicat els governs anteriors del partit.

En un discurs carregat de referències al passat polític valencià, Camps ha dit que tornava “sense nostàlgia ni rancor”, encara que ha admès que recordava “algunes coses” dels anys en què va quedar apartat del partit. “No són llast, són combustible per a tirar endavant”, ha dit. L’acte també ha servit per a enviar un missatge directe al president del PP espanyol, Alberto Núñez Feijóo. Camps li ha dit: “La passarel·la cap a la majoria absoluta és ací”, en un intent de presentar-se com l’únic dirigent capaç de recuperar l’hegemonia electoral del PP valencià.

Durant l’acte, alguns dels seus aliats històrics han criticat l’actual direcció del PP. L’ex-batllessa d’Alacant Sonia Castedo ha reclamat “higiene democràtica d’una punyetera vegada” i ha acusat la cúpula del partit de menystenir els dirigents que “van fer gran el PP”. També l’ex-vice-president de la Diputació de Castelló Vicent Aparici ha definit l’acte com la reafirmació de la candidatura de Camps.

Durant la compareixença, Fort ha dibuixat una cronologia marcada per la manca d’informació institucional i per la rapidesa amb què la situació es va descontrolar. Segons el seu relat, el 29 d’octubre al matí havia transcorregut amb normalitat aparent i el barranc de Xiva no semblava presentar cap risc imminent. Fins i tot quan responsables de la Diputació de València li van telefonar a mitja tarda per interessar-se per la situació, ella mateixa va transmetre tranquil·litat perquè de casa seva veia la llera del barranc “bé”.

Tanmateix, la situació va canviar bruscament al vespre. “Va venir un cop d’aigua brutal i es va desbordar absolutament tot”, ha explicat a la jutgessa. Fort ha relatat que l’aigua va començar a arrossegar vehicles i contenidors i que en poques hores el municipi va quedar sense llum, sense aigua, sense carreteres i sense gas. “Del primer pis de casa es podia tocar l’aigua”, ha recordat.

L’ex-batllessa ha insistit que durant tota la jornada no va rebre cap comunicació del Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat: “Gens de prevenció. Res de res.” També ha assegurat que l’ajuntament no va rebre cap correu electrònic ni instruccions específiques i que tota la informació arribava únicament a través de la policia local o de responsables dels bombers.

En un dels moments més significatius de la declaració, Fort ha admès que no va saber què era un CECOPAL fins que no es va activar l’endemà de la tragèdia. També ha afirmat que l’ajuntament no disposava encara d’un pla d’emergències aprovat i que ella mateixa es va sentir “molt sola” durant les hores de la catàstrofe.

La protesta d’avui ha eixit de la Conselleria d’Hisenda de José Antonio Rovira, conseller d’Educació fins al desembre passat, al carrer de Palau. Havia d’arribar al Palau de la Generalitat, però s’ha modificat el recorregut i acabarà a la plaça de la Mare de Déu. Al començament de la manifestació, centenars de docents, famílies i alumnes han protagonitzat una xiulada a les portes de la conselleria.

Una munió de docents ompli els carrers i el voltant de Palau, que ha arribat a ser intransitable. En la protesta s’han pogut llegir pancartes com ara “Els docents que llitem, també ensenyem”, “La diversitat s’atén amb recursos, no amb màgia”, “L’educació, la meua passió. L’alumnat, la meua motivació. La conselleria, la meua limitació”, “Conselleria, menys fum, més docents” i “El valencià és oficial, no opcional”. També demanen la dimissió de la consellera.

Els manifestants han estat acompanyats d’una banda de música nascuda per a l’ocasió, amb alumnes i docents de l’Horta Sud, amb l’objectiu de simbolitzar la unió de la comunitat educativa i reflectir el “profund malestar i la gran capacitat de mobilització del sector”.  Durant la protesta, els convocants han demanat als professors, famílies i alumnes no defallir i aguantar fins que el govern accepte les protestes. 

La negociació, estancada

Mentrestant, la conselleria se n’ha rentat les mans i ha dit que reprendria la negociació amb els sindicats “tan aviat com siga possible”, una volta reba un document que les organitzacions sindicals es van comprometre a enviar dimecres, diu el govern.

Marc Candela, portaveu de l’STEPV, ha dit que esperaven que la conselleria els convocara a la negociació. “Si volen que posem fi a la mobilització, han de convocar-nos, reobrir el document i acceptar totes les propostes que fem i que n’han quedat a fora o a mitges.”

Candela ha dit que la negociació es desencallaria si hi hagués més concreció en les propostes. Ha dit que la conselleria estava acorralada i que si no es posava al terreny del professorat, no tindria força.

Comissions Obreres també ha dit que esperava que la consellera els convocara: “Allà serem per a reconfigurar o refer una redacció que ja està lliurada, però que sembla que en volen una altra.” La UGT ha explicat que ja hi havia una contraproposta elaborada i ha exigit a Educació que concrete els diners que s’haurien de destinar a les seues reivindicacions, en compte de limitar-se a futuribles.

El Sindicat d’Estudiants del País Valencià ha dit que estaven “farts” del menyspreu d’Educació. “Si hi ha víctimes del fracàs d’aquest sistema educatiu, de les retallades, som precisament els estudiants.”

Per a demà hi ha prevista una nova manifestació a les sis de la vesprada, amb el lema “La comunitat educativa alça la veu”, que eixirà de la plaça de Sant Agustí i s’acabarà a la plaça de l’Ajuntament. Els convocants preveuen que siga multitudinària.

Avui exercia la presidència el vice-president Fernando Castelló, del PP, que ha cridat a l’ordre unes quantes voltes els diputats de l’oposició que demanaven cridant la dimissió de la consellera d’educació Carmen Ortí, que era present a l’hemicicle, i la dimissió de Pérez Llorca. El debat ha estat agre, perquè hi ha hagut una barreja de retrets entre el PP i el PSPV. Entre la petició de dimissió de la consellera Ortí, i el nom de l’ex-president socialista espanyol Rodríguez Zapatero.

El president del diàleg que no dialoga

El síndic del PSPV, José Muñoz, que uns minuts abans havia estat en el carrer amb els vaguistes, ha fet seues les reivindicacions de la comunitat educativa. Ha recordat al president Pérez Llorca que tot just feia sis mesos que ostentava al càrrec i ja tenia un gran suspens. “El conflicte educatiu ha despullat les seues carències com a president. La vaga educativa és el primer examen real a la seua presidència”. També li ha retret el fet que va arribar com el president del diàleg i que en el moment de dialogar s’amagava. “No pot entrar per la porta de les Corts, com el seu antecessor Mazón. Vostè és irrespectuós amb els docents.” Ha dit, en referència al fet que en el seu discurs havia obviat que no tan sols demanen millores salarials, sinó reduir el nombre d’alumnes per classe “La seua consellera acusa els sindicats de manipular l’enquesta, acusa els professors de pesseters, tot i que perden 1.800 euros per fer vaga, això és tenir molt poca vergonya”, li ha etzibat. I a continuació li ha retret que no hi haja diners per a fer front a les demandes dels docents però sí que n’hi haja per a donar 73 milions d’euros a escoles de l’Opus Dei, o per a fer una modificació de crèdit per a subvencionar l’escola pública i la concertada.

Els diputats socialistes han acompanyat els aplaudiments al seu síndic amb l’exhibició dels cartells amb la cara de Pérez Llorca que, mentre responia a Muñoz, ha estat interromput unes quantes voltes.

El president no ha canviat el guió previst i ha emprat el mateix argumentari que ja va dir la consellera Carmen Ortí en la conferència de premsa que va fer després d’aixecar-se de la negociació. En aquest sentit, ha dit que els docents havien rebutjat l’oferta econòmica més ambiciosa de totes les que s’havien fet a l’estat espanyol.

Muñoz li ha replicat tot insistint en la qüestió econòmica per recordar-li que tots els alts càrrecs de la Generalitat s’havien apujat el sou respecte del que cobraven els del Botànic. I a més, ha recordat que la consellera Ortí, que és inspectora educativa, havia apujat d’un 8% el salari dels treballadors del seu gremi mentre deia que no hi havia diners per a apujar el sou dels professors.

Els deu manaments

A mesura que passaven els minuts, la tensió augmentava. El diputat socialista José Luis Lorentz ha fet una pregunta directa a la consellera Ortí i li ha demanat per què tenia totes les infrastructures educatives i els docents abandonats. Ella li ha respost amb una imatge que Lorentz va compartir a les seues xarxes. És la fotografia d’una guillotina de fusta que durant unes hores va estar exposada en la conselleria durant la negociació de dimarts. Ortí ha acusat el diputat socialista d’incitar a la violència contra ella. “Puc estar tranquil·la si em trobe amb vostè pel carrer?”, li ha preguntat.

Els crits de “consellera, dimissió” s’han repetit en la zona de l’oposició, mentre en el PP també cridaven.

L’orquestra del Titànic

El síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha començat la seua intervenció preguntant a Pérez Llorca si havia vist què passava al carrer. “El té en flames i vostès semblen l’orquestra del Titànic tocant el violí i dient rucades”, els ha dit. També li ha demanat que es fixàs en els docents i les famílies que li donaven una lliçó històrica, i li ha recordat tots els conflictes que tenia oberts. Els treballadors dels centres de menors, els taxistes, els educadors, els metges. “Per què no ix al carrer i els escolta, en comptes de llegir les rucades que li escriuen?”, ha dit al president.

Joan Baldoví s’ha demanat en veu alta com era que el Consell titllava de polítiques algunes de les reivindicacions dels docents. “Quines són les polítiques i quines són les altres? Col·locar la seua parella i doblar-li el sou és política humanitària? És política o caritat donar diners a l’Opus Dei?” I ha continuat la llista fins a arribar al manteniment de Carlos Mazón, el seu xofer i la seua oficina. “S’ha de tenir barra!”

En la seua resposta, el president Pérez Llorca ha parlat de la política educativa del Botànic i ha citat Jaume Fullana, el pare del diputat Gerard Fullana, a qui ha criticat durament.

És per això que Baldoví li ha respost que, quan parlés de la política educativa de la conselleria que Compromís va ostentar durant el govern del Botànic, es rentés la boca.

Els crits de “Consell, dimissió” s’han anat repetint fins que el president en funcions ho ha aturat sec perquè pogués respondre Pérez Llorca, que s’ha demanat en veu alta per què Compromís ara no era al govern si ho van fer tan bé. “Els valencians són faves?”

El perfil baix de la consellera

La consellera Carmen Ortí ha tingut una altra intervenció per a respondre a una pregunta sobre els diners que ha concedit a les escoles de l’Opus i ha respost amb la xifra de diners que el govern del Botànic també els va donar en un moment en què hi havia una altra llei vigent.

Els crits de “consellera, dimissió” s’han tornat a sentir amb nitidesa, mentre Carmen Ortí es refugiava en l’escalfor que li donava el seu company de gabinet, el conseller portaveu Miguel Barrachina, que subratllava amb gests aprovatoris tot el que deia, amb un to molt més baix i apagat que no pas l’habitual.

Durant la sessió, dues professores que fan vaga han accedit a l’hemicicle i, de la tribuna de convidats estant, han reclamat la dimissió d’Ortí. Han llançat a l’hemicicle bitllets ficticis amb les cares del president, Juanfran Pérez Llorca, i de la consellera d’Educació. També han llançat unes armilles on hi havia escrita la frase “treball precari”.

El vice-president de les Corts, el popular Alfredo Castelló, que avui presidia la sessió per l’absència de la presidenta, Llanos Massó, ha cridat a l’ordre en diverses ocasions diputats del PSPV i de Compromís, alguns dels quals han estat a punt de ser expulsats.

Fora del parlament, un grup de professors valencians s’ha tornat a concentrar, en el novè dia de vaga indefinida per a reclamar millores a l’educació pública. També han cantat consignes com ara “consellera dimissió” i han demanat la reobertura de la negociació.

Campillo ha comunicat la decisió amb un missatge publicat a les xarxes socials: “Sempre ha tingut clar que la política institucional ha de tenir un final.” “Han estat anys meravellosos, i de tant en tant difícils, per què negar-ho”, hi diu. Va entrar a l’Ajuntament de València el 2011 com a assessor del grup municipal de Compromís i el 2015 va obtenir l’acta de regidor. Durant els dos mandats del govern encapçalat per Joan Ribó va assumir responsabilitats fins a convertir-se en vice-batlle. Després de les eleccions del 2023, havia continuat com a regidor a l’oposició sota el govern de María José Catalá.

Campillo assegura que haver estat vice-batlle amb Ribó “és i serà l’honor més gran” de la seua vida política i reivindica la feina feta durant els anys de govern de Compromís. També es mostra convençut que la coalició tornarà a governar la ciutat el 2027 amb “un ajuntament que pense en verd, que s’enorgullesca de la diversitat de la societat i que mire pel bé comú per damunt dels interessos privats”.

L’ex-regidor defensa que ara cal “saber tancar una etapa per obrir-ne unes altres” i explica que continuarà implicat políticament “amb els moviments socials”. “La política es fa des de molts àmbits i la institucional no és l’única”, diu abans d’acabar el missatge amb una frase de comiat: “Ens veurem als carrers.”

La substituta de Campillo al grup municipal de Compromís serà Maria Giner, advocada i politòloga de vint-i-set anys, actualment tècnica de l’administració general de la Generalitat i treballadora de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna.

Segons fonts presents en la declaració judicial, Esteve ha explicat que la redacció d’À Punt va començar a tenir constància de víctimes mortals cap a les nou del vespre gràcies als testimonis dels oients que telefonaven a l’emissora. Tanmateix, ha remarcat que aquella informació no es va poder confirmar oficialment fins hores més tard.

L’ex-responsable d’informatius també ha reivindicat el paper de la meteoròloga Victòria Roselló, que dies abans havia alertat internament que s’acostava un episodi excepcional amb precipitacions que podien superar els cinc-cents litres per metre quadrat. Segons Esteve, aquella previsió va permetre de reforçar els serveis informatius amb treballadors d’uns altres programes, una pràctica que, segons que ha dit, no és permesa habitualment dins l’organització de la cadena. Tot i això, ha defensat que la gravetat de la situació obligava a prendre aquella decisió per garantir el servei públic. També ha assegurat que aquest reforç extraordinari es va haver de mantenir durant els dies posteriors a la gota freda.

Durant la declaració, Esteve ha expressat sorpresa pel fet que no hi hagués compareixences públiques durant la reunió del CECOPI fins que no hi va arribar el president de la Generalitat d’aleshores, Carlos Mazón.

Segons el testimoni, els batlles dels municipis afectats es van convertir aquell vespre i nit en una de les principals fonts d’informació per als periodistes de la radiotelevisió pública i van permetre d’entendre la magnitud real de la tragèdia. Esteve també ha confirmat que no hi va haver cap comunicació institucional abans de l’enviament de l’alerta als mòbils de les 20.11 i que les úniques compareixences públiques rellevants d’aquell dia van ser les de Mazón al matí i a la nit.

Segons què explicarà avui, es podran aclarir algunes incògnites sobre el capteniment de l’ex-president el dia de la gota freda.

Polo ha deixat clar que la CHX no tenia competències en la gestió d’emergències i que la seva funció es limitava a subministrar informació. Malgrat això, ha assegurat que va suggerir dues vegades que s’enviés un avís a la població abans de les 18.00. “Quan la consellera Pradas va dir que no hi hauria evacuacions, vaig dir que calia avisar la població. És avisar la població allò que salva vides”, ha subratllat.

Quan li han demanat si canviaria l’actuació d’aquell dia, Polo ha estat contundent: “Vaig fer allò que havia de fer. No sé si pretén que agafés el paper dels altres. La confederació no va cometre cap errada. No sóc Superman.”

El president de la CHX també ha defensat els protocols d’actuació en emergències i ha criticat que el CECOPI es convoqués tan tard, a les 17.00. “No es va planificar res amb la informació que teníem”, ha apuntat, recordant que l’avís a la població finalment es va enviar a les 20.11. “La gent havia de ser avisada. Aquestes hores haurien estat fonamentals i probablement haurien salvat vides. Les infrastructures serveixen per a salvar béns, però per a salvar persones cal avisar.”

En la compareixença, Polo ha insistit que la CHX, adscrita al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic espanyol, va facilitar informació suficient, però que el CECOPI no la va fer servir.

La sessió s’ha enterbolit amb les intervencions del diputat del PP César Sánchez, que ha atacat Polo per la seva gestió, acusant-lo de negligent i incompetent, i impedint que el president de la CHX li respongués. La presidenta, Carmen Martínez, hi ha hagut d’intervenir per restablir l’ordre. Ha recordat episodis previs amb actituds semblants durant compareixences d’uns altres experts.

Polo també ha desmuntat els relats del PP i Vox que culpabilitzaven la CHX de les morts a Sot de Xera. “L’apagada informativa era al cap d’algunes persones”, ha assegurat. En aquesta línia, ha dit que no ha vist mai un conseller més mentider que Miguel Barrachina, actual titular de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Barrachina va assegurar a la comissió d’investigació a les Corts que les morts que hi hagué a Sot de Xera eren responsabilitat de Polo perquè la presa de Buseo era de titularitat autonòmica.

Finalment, Polo ha refusat la idea que les morts s’haurien pogut evitar amb més obres de prevenció: “La magnitud de la riuada va ser enorme i les conseqüències haurien estat semblants. No hi ha obres infal·libles; totes es dissenyen per a un nivell de risc.” Ha dit que el risc sempre existiria i que, per aquest motiu, era important que s’executessin correctament els protocols marcats en situacions d’emergència.

La frase més impactant, segons fonts presents en la declaració, ha estat la següent: “No hi va haver morts ni ferits perquè es va avisar la població.” Ha explicat que el dia abans, amb les informacions que hi havia, l’equip de govern municipal ja va començar a expressar preocupació, i que a les quatre de la matinada del 29 d’octubre va començar a pensar de suspendre les classes. Una mica abans de les set va posar-se en contacte amb els inspectors d’educació i amb les empreses dels autobusos escolars per informar-los que se suspenien. L’ex-batllessa ha admès davant la jutgessa que no va rebre cap instrucció de la Generalitat.

Cortés ha continuat el relat tot explicant que, poc abans de les vuit del matí, a les 7.52, l’ajuntament va emetre un comunicat en què informava de la decisió a la població i donava una sèrie de recomanacions de prudència.

La rotonda de l’hospital, inundada

La batllessa va anar a vigilar el barranc del riu Magre, i a partir de les onze del matí es va començar a construir un dic amb maquinària pesant. En aquells moments, la rotonda d’entrada a Requena que permet l’entrada a l’hospital ja estava impracticable, perquè hi havia molta aigua. L’hospital funcionava, però molta gent s’hi va quedar perquè hi havia problemes per a tornar a casa per l’estat de la carretera.

Va ser en aquest moment quan va demanar a la gent que se n’anàs a casa. Cortés va anar a l’ajuntament per constituir el CECOPAL. A les 15.17 va parlar amb l’ex-consellera Salomé Pradas per a dir-li que havien sol·licitat la intervenció de l’UME perquè no tenien mitjans per a resoldre la situació.

La jutgessa de Catarroja ha començat a prendre declaracions a uns quants batlles de poblacions afectades per les inundacions. El primer de comparèixer com a testimoni va ser Ricardo Gabaldón, d’Utiel, que també va explicar com va havia pres la decisió de suspendre les classes.

En un comunicat fet públic avui, el Sindicat d’Estudiants afirma que la comunitat educativa està protagonitzant “un alçament sense precedents” i dóna suport a la vaga indefinida del professorat, que ha aconseguit “posar contra les cordes” la Conselleria d’Educació i el govern autonòmic del PP-Vox.

El text denuncia problemes estructurals com ara aules deteriorades, manca de substitucions de baixes, massificació, ús de mòduls pre-fabricats, dèficit de places en Formació Professional, manca de recursos materials i informàtics, i una reconstrucció pendent en zones afectades per la gota freda. També acusa la conselleria de mostrar menyspreu cap a l’escola pública, mentre afavoreix –segons el comunicat– entitats privades vinculades a l’educació, citant el cas de l’Opus Dei i una inversió de 72 milions d’euros.

El Sindicat d’Estudiants defensa que la lluita per l’educació pública afecta “el conjunt de la classe treballadora valenciana” i anima l’alumnat a participar activament en les mobilitzacions junt amb el professorat. En aquest sentit, crida a no assistir a classe mentre duri la vaga indefinida, excepte en cas d’exàmens programats, amb l’objectiu de “buidar completament les aules” i reforçar la pressió sobre l’administració.

A més, l’organització estudiantil proposa d’impulsar assemblees en els centres educatius i coordinar noves accions conjuntes amb el professorat. El moviment assegura que continuarà ampliant la mobilització i anima l’alumnat a contactar amb el Sindicat d’Estudiants per organitzar-se en instituts, barris i municipis.

Els estudiants insisteixen que la seva implicació en la vaga respon a la idea que “la lluita del professorat és també la lluita de l’alumnat”, en un conflicte que, segons que afirmen, marcarà el futur de l’educació pública al País Valencià.

La intervenció de Vilaplana serà especialment interessant per a acabar de configurar els horaris de Carlos Mazón. Això, si més no, esperen les associacions de víctimes. Mariló Gradolí, presidenta de l’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’octubre de 2024, valora positivament la presència de Vilaplana al congrés espanyol, però la preocupa que torne a provar de desviar el debat acusant la societat valenciana de masclista o presentant-se com una víctima. “Qui més ha contribuït a exposar-la públicament han estat aquells que durant mesos han provat d’ocultar o minimitzar informació sobre aquell dinar i sobre el que va passar eixe dia”, diu.

Rosa Maria Álvarez, presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals, reconeix que Vilaplana no tenia cap responsabilitat en la gestió de la catàstrofe, i diu que la citen perquè és la persona que era amb el president en les hores crítiques. “No li exigim que entre en detalls, sinó que la cronologia dels fets siga verídica. I si ella i el seu entorn ho passen tan malament com van dir en la carta del mes de setembre, després d’onze mesos de silenci, com pensa que estem els familiars de les víctimes?” Álvarez es demana en veu alta si Vilaplana vol passar a la història com qui es va posar al costat de les mentides de Mazón o com qui es va posar al costat de les famílies.

D’ençà del 8 de novembre de 2024, quan es va saber que Vilaplana i Mazón havien dinat junts, la comunicadora ha donat versions diverses sobre la durada de l’àpat i sobre l’itinerari seguit per tots dos en eixir del restaurant El Ventorro.

Les paraules de l’amiga, la primera versió de Vilaplana

En un primer moment, hom va dir que havia estat una reunió merament professional, que Mazón li volia oferir la direcció d’À Punt, però que Vilaplana l’havia refusada, adduint que estava molt dolguda amb el PP perquè l’havien despatxada de Canal 9. Però a poc a poc es van saber més coses, i, en vista dels rumors creixents, el 21 de novembre va voler fixar la seua veritat i va autoritzar una amiga a donar la versió oficial. Ni Carlos Mazón ni l’equip de la presidència no ho van desmentir. Ans al contrari, la vice-presidenta Susana Camarero, que era la portaveu del Consell, s’aferrava a aquestes dades per mantenir, de manera oficial, una mentida durant mesos.

Vilaplana va afirmar que el dinar al Ventorro havia estat en realitat una reunió de caràcter professional, que durant el dinar ell havia rebut trucades i havia eixit del reservat, però que no li havia demostrat cap inquietud pel que passava al país. Vilaplana va dir que el dinar havia durat entre les tres i les sis de la vesprada, i aquest és el pretext del Consell per a afirmar que, a partir de les sis, Carlos Mazón va treballar al despatx del palau. Vilaplana també va dir que havia demanat a l’ex-president que no fes públic el seu nom i que no la clavàs en cap embolic.

Una carta oberta, la segona versió

Arran de les informacions periodístiques –que cada vegada tenien més comprovat que Carlos Mazón no havia arribat al palau a les sis de la vesprada–, Vilaplana va publicar una carta oberta. Era el 5 de setembre de 2025, i la signà ella, però l’encarregada de difondre-la va ser l’amiga.

Hi explicava que havia arribat al Ventorro a les tres de la vesprada per tenir una reunió per a explorar possibles vies de col·laboració professional. També va explicar que durant el dinar havien fet una mena de sessió de consultoria de comunicació i que Mazón rebia moltes trucades, però que ella n’ignorava el contingut. “En un moment determinat del dinar, el president va començar a rebre telefonades que van interrompre la nostra conversa de manera continuada. Jo vaig continuar al restaurant, completament aliena a aquelles comunicacions”, deia.

En aquesta carta oberta, Maribel Vilaplana modifica per primera volta l’hora d’eixida del restaurant: ara diu que va ser entre les 18.30 i les 18.45. Per tant, desmentia la versió oficial de la Generalitat segons la qual el president treballava al despatx a les 18.00. “Vull deixar clar que en el moment que me’n vaig anar de la reunió no era conscient de la gravetat del que passava en unes altres localitats valencianes.”

La carta, difosa un divendres de vesprada, tenia un to victimista. Hi afirmava que, d’ençà que s’havia sabut que ella era la persona que havia dinat amb Carlos Mazón, havia estat objecte de tota mena d’insults, assetjament i pressió mediàtica. Hi afegia que rebia tractament psicològic per estrès posttraumàtic. A més, qualificava el fet d’haver compartit àpat amb Carlos Mazón de “maleïda coincidència i un horrible colp de mala sort”.

La tercera versió, la judicial

Quan Maribel Vilaplana va escriure i publicar aquella carta oberta, feia pocs dies que el fiscal de la causa havia donat suport a la decisió de la jutgessa de Catarroja de citar-la a declarar com a testimoni. La declaració testifical va ser fixada el 3 de novembre de 2025 i, casualment, coincidí en dia i hora amb la compareixença de Carlos Mazón al Palau de la Generalitat per a anunciar la dimissió. Els rumors s’havien succeït tot el cap de setmana, després de l’escridassada en l’homenatge d’estat a les víctimes el dia del primer aniversari de la barrancada.

Ja hi havia informacions periodístiques que afirmaven que Carlos Mazón havia arribat al Palau de la Generalitat prop de les vuit de la vesprada. En la declaració, la informadora va dir que havien estat al restaurant fins a les 18.45, que n’havien eixit sense pressa i que l’ex-president l’havia acompanyada tot passejant fins a l’aparcament públic de la plaça de Tetuan. En el trajecte van parlar de futbol, en concret, sobre el Llevant, equip de la ciutat de València del qual ella és consellera.

Segons que va dir en aquell moment, quan li van demanar sobre el motiu pel qual havia eludit aquest detall en la carta anterior, va dir que no li semblava important.

En la testifical, va dir que entre les trucades que rebia l’ex-president, no va poder sentir res sobre la gota freda. “No tenia pressa”, és una de les frases textuals que van transcendir d’aquella declaració. “Algun dia podré respirar, deixar de tenir malsons, no sap com em dol que les víctimes pensen que jo em vull fer la víctima”, va dir en un moment determinat a la jutgessa.

En la declaració, Maribel Vilaplana va afirmar que havia sabut què havia passat amb la gota freda quan havia arribat a casa. Les fonts presents en la declaració van assegurar que Maribel Vilaplana havia conversat amb el president hores després, la matinada del 30 d’octubre, i que Mazón li havia dit que “havia estat molt gros tot allò que havia succeït i que durant el dinar no en va saber res”. Després va dir que havia demanat a Mazón que no digués el seu nom, i que per això es considerava una covarda.

Mesos després, arran de la declaració del xofer de l’ex-president, vam poder saber que Carlos Mazón havia abandonat el CECOPI poc després de dos quarts d’una de la matinada, després de la compareixença televisiva en què va dir que la nit seria llarga. Segons el conductor. Mazón ja era a sa casa a la una de la matinada, des d’on va parlar amb Vilaplana.

Dos dies després, segons que va declarar, Carlos Mazón li va telefonar per dir-li que ho lamentava molt, però que tenia molta pressió i que el seu nom hauria d’eixir. Va ser el 8 de novembre, la vigília de la primera gran manifestació per a demanar la dimissió de Mazón.

L’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’octubre de 2024 insisteix que es poden entendre les errades humanes o les decisions equivocades. “El que no podem entendre ni acceptar és la mentida, la construcció interessada d’un relat i els intents de protegir políticament un ex-president indigne mentre les víctimes continuem esperant responsabilitats i explicacions.”

En aquests documents, el PP i Vox atribueixen responsabilitats al govern espanyol per la catàstrofe, tant per la gestió abans, durant i després de l’emergència que va provocar 230 morts, com per la falta d’execució d’infraestructures hidràuliques i la deficient gestió de la informació.

Sobre això, el PSPV i Compromís han acusat els dos partits de fer passar “el corró parlamentari”, amb l’objectiu de no assumir la responsabilitat del Consell i impedir que se sàpiga la veritat.

El 18 de maig es reunirà la ponència de dictamen i l’endemà començarà el termini de cinc dies hàbils per a presentar esmenes. El debat i votació en comissió serà el 27 de maig, abans que el dictamen passi al ple.

El PP ha presentat un document de 104 pàgines on subratlla que la lliçó més evident de la gota freda és que “no basta reaccionar quan arriba l’emergència: la protecció comença molt abans, amb prevenció, sensibilització i protocols eficients”. El partit defensa el paper de les obres hidràuliques i proposa la construcció de col·lectors, preses, canals de drenatge i sistemes de retenció, adaptats a escenaris més exigents. Tot i això, adverteix que “cap mesura serà suficient si no hi ha una responsabilitat compartida entre totes les administracions”.

El PP també denuncia que el govern espanyol i els seus organismes no van estar a l’altura per omissió, falta de comunicació o retards administratius que van paralitzar projectes necessaris.

Quant a la Generalitat, tant Vox com el PP reconeixen “carències importants de coordinació i lideratge polític en els moments més crítics”, especialment a l’hora d’exigir informació actualitzada sobre l’evolució dels rius i barrancs per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

El PSPV i Compromís, en canvi, denuncien que els dictàmens del PP i Vox “neixen amb vici” i els acusen de voler exculpar el Consell, reproduir pràctiques polítiques del passat i tractar les víctimes amb menyspreu. Els socialistes acusen Mazón d’haver-se mantingut “aliè a la catàstrofe” a El Ventorro, mentre el Consell “es desentenia de l’emergència i no sabia actuar”.

Compromís diu que aprovar qualsevol dictamen seria “un exercici de falsedat i demagògia política” i una “absoluta farsa”, perquè la comissió no ha estat concebuda per depurar responsabilitats polítiques, sinó per donar veu a un relat que exculpa el Consell.

Tant el PSPV com Compromís critiquen que el pla de treball aprovat “no s’ha executat íntegrament” i que ni l’exconsellera Salomé Pradas ni l’exsecretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso han comparegut.

Baldoví ha cridat l’esquerra a generar il·lusió i esperança perquè l’electorat no es quede a casa. A parer del síndic de Compromís, el president Juanfran Pérez Llorca no està a l’altura de la reconstrucció després de la gota freda. “No ha expulsat l’ex-president Carlos Mazón com a diputat a les Corts i amb Vox ha clausurat la comissió d’investigació.”

Joan Baldoví diu que l’any 2027 s’ha de construir una alternativa i un govern a l’altura del seu poble. Diu que ho veu possible perquè el panorama és obert i Pérez Llorca no ha avançat les eleccions perquè al Partit Popular no ho tenen clar. “Em sent amb ganes i amb forces de ser el pròxim president”, ha dit, i ha afegit que percebia l’ànim de la gent per a fer aquesta passa.

Quant a la confluència de forces a l’esquerra del PSOE, diu que hi està d’acord, sempre que siga Compromís que l’encapçale. “Els partits apegats al territori demostrem que podem tenir grans resultats”, ha dit.

I sobre les primeres mesures que impulsaria si fos president, ha dit que honoraria de manera decent els familiars de les víctimes de la gota freda. També aprovaria una llei de derogació de totes les mesures del PP que han representat una retallada de drets dels valencians.

La consellera ha començat l’entrevista definint la situació com a “complexa” i ha dirigit la responsabilitat als governs anteriors. “No respon a un moment puntual, s’arrossega des de fa molt de temps”. Ha dit que volen abordar-la “amb responsabilitat, serenitat i serietat” i, “per suposat, mantenint els canals de diàleg oberts”. “La nostra intenció des del primer moment ha estat sempre la d’arribar a acords”, ha dit.

Tot i això, ha dit que la següent reunió prevista serà el 9 de juny, pràcticament d’ací a un mes. La vaga indefinida actual no té precedents al País Valencià i suposa un gran esforç als docents poder-la mantenir, de manera que serà extraordinari si arriben en vaga al 9 de juny. Malgrat haver fixat aquesta data, Ortí ha dit que veu “intenció per part dels sindicats d’asseure’s a la nostra taula, que van abandonar”. Per això, ha dit que els proposen de reunir-se “com més prompte millor”.

Diu que comparteix les reivindicacions

Ortí ha mirat de mostrar-se empàtica amb les reclamacions dels docents i ha recordat que, abans de ser consellera va ser inspectora educativa i professora. “Crec que és un cos que treballa de valent i que mereix que se sentem a parlar i que pugam establir propostes de millora de manera conjunta”, ha dit.

Ha assegurat que la conselleria ha acceptat “totes les reivindicacions” dels sindicats i que “també formen part de la nostra manera de veure la situació”. En aquest sentit, ha mencionat directament mesures per millorar el confort tèrmic als centres educatius, la reducció de la burocràcia o una reflexió de com abordar els alumnes amb necessitats educatives especials.

Davant la possibilitat que la vaga es pugui allargar en el temps, ha dit que tenen preparades diferents mesures per garantir el funcionament dels centres: “Duguem molts dies treballant com abordar aquesta situació i, evidentment, tenim mesures per als diferents escenaris que es poden provocar. Hi anirem donant resposta.”

Ha dit que, tot i que respecta el dret de vaga dels docents, la prioritat de la conselleria són els alumnes, i que miraran que “funcionen els centres i ho facen amb les màximes garanties per a l’alumnat”. “No hem d’oblidar que l’alumnat és la nostra prioritat”, ha dit.

L’Agència Estatal de Meteorologia espanyola ha activat l’avís groc per pluges i tempestes aquest dissabte. En concret, el risc afecta tot el litoral de València i l’interior sud.

L’avís groc serà vigent entre les 9.00 i les 16.00, i es preveuen precipitacions d’intensitat forta que poden acumular fins a 20 litres per metre quadrat en una hora.

Per fer aquest treball, Xambó s’ha capbussat durant més de tres anys en el sumari, però també ha analitzat centenars d’articles de premsa i de televisió. La tesi que demostra en el llibre és que el diari que dirigia María Consuelo Reina va ser col·laborador necessari en la construcció d’un relat allunyat d’allò que realment va passar aquell Dissabte de Glòria a Montanejos.

A banda d’aquest estudi, en el llibre hi ha texts importants, com el pròleg de Núria Cadenes o l’epíleg de David Fernández, i dues entrevistes. La que obri el volum, a Rafa, l’amic que va acompanyar Guillem en l’ambulància a l’hospital de Castelló. La que tanca, a Guillem Agulló i Carme Salvador, els pares del jove assassinat.

—Per què heu entomat ara l’estudi sobre les circumstàncies de l’assassinat de Guillem?
—No ho sé. Fa quatre anys, em vaig posar a estudiar el tractament de Las Provincias per a un altre estudi més acadèmic i vaig tornar a topar amb el cas de Guillem Agulló. En els últims anys tenia més relació amb Guillem i amb Carme, i m’ho vaig plantejar. El que no sabia és on m’estava clavant. Vaig començar perquè em vaig adonar de la feinada que era.

—De tots els elements del llibre, l’entrevista que feu a Rafa, l’amic que era amb Guillem quan el van matar, em sembla un testimoni extraordinari. A més, és la primera volta que ho explica, després de tants anys. Fa la sensació que es retroba amb una joventut que tenia soterrada.
—Ho passa malament en l’entrevista. Si accepta de fer-la és perquè Guillem li ha dit que sóc de fiar. Intente de reflectir un poc aquest malestar en el text. El testimoni de Rafa era el més important, perquè és qui puja a l’ambulància i va amb Guillem a l’hospital. En algunes de les fotos que s’han difós de quan estaven d’acampada, qui surt sempre al costat de Guillem és Rafa. Eren molt amics, molt.

—Feu una contextualització de tota la violència que l’extrema dreta perpetra al País Valencià en l’anomenada transició, i arribeu a l’assassinat de Guillem Agulló. Té unes característiques diferents, aquesta violència, de la resta de l’estat?
—Tenia les seues característiques particulars, però al País Basc, a Catalunya, a Madrid, també hi ha prou violència d’extrema dreta. Al País Valencià aprofiten la coartada de l’anticatalanisme. Molta extrema dreta es vesteix de blavera i es dediquen a atacar llibreries i tot allò que consideren catalanista. Però, a més de l’extrema dreta, també hi ha la violència de la policia. El primer mort de la transició és Teófilo del Valle, a Elda, i el mata la policia. En el llibre es veu clarament la sintonia entre la Guàrdia Civil, la policia espanyola i l’extrema dreta.

—Quan analitzeu la manera com es va explicar l’assassinat de Guillem, us fixeu molt en el paper de Las Provincias, que passa de titular “País Valenciano”, l’any 1978, a ser l’ideòleg del blaverisme violent.
—Tot canvia quan veuen que l’esquerra guanya les eleccions municipals del 1979. D’una manera explícita, decideixen fomentar l’anticatalanisme amb tota la intensitat possible. Allò del “País Valenciano” era una coartada perquè era la denominació oficial. A més, intentaven portar a les seues posicions Josep Lluís Albinyana, i quan veuen que no poden, comencen a atacar de manera bestial, i Albinyana dimiteix, el PSOE li fa el buit, entra Monsonís…

—Com és que Las Provincias tarda tres dies a informar de l’assassinat de Guillem?
—Tal com funcionen, crec que primer han de parlar amb els seus contactes en la Guàrdia Civil, amb la policia, amb els prohoms que posen els diners, per a decidir l’estratègia. La primera notícia que donen és que l’homicidi de Montanejos no és polític. Ells ja han fixat posició. Marquen el relat a pesar que els altres mitjans sí que parlen d’assassinat i insisteixen en el fet que Guillem era antiracista, d’esquerres i que aquells són nazis. I amb tot això, el diari no mourà ni un mil·límetre la seua posició. Primer, diuen que no és polític, i pocs dies després, ja diuen que Pedro Cuevas va actuar en defensa pròpia, que Guillem portava això que en dic l’unicorn blau, que és el puny americà sobre el qual es construeix tota una fal·làcia.

—Creen una imatge falsa de l’assassí.
—Publiquen que Pedro Cuevas havia format part de Jove Germania i que havia participat en Ràdio Klara. Tant els uns com els altres ho desmenteixen, però Las Provincias ho manté. Fins i tot, deixen caure la possibilitat que, potser, Guillem mateix, en la baralla, es va clavar la navalla. És un desgavell, però tenen èxit. Aquest és el plantejament des del primer moment de la Guàrdia Civil i de la policia, i el diari ho defensa, i és el que recollirà l’Audiència de Castelló.

—Però no és el plantejament de la jutgessa instructora.
—Txema Laullon, que va ser l’advocat de Maulets, parla molt bé de la jutgessa instructora, diu que va fer una instrucció impecable. Tant ella com el fiscal ho diuen molt clarament. Els acusen d’assassinat i els acusen a tots cinc. És a l’Audiència de Castelló que canvien les coses.

—L’any 1993 encara no hi havia xarxes socials. Us heu plantejat què hauria passat en les mateixes circumstàncies, amb Las Provincias pitjant d’aquella manera, però amb Twitter, per exemple?
—Sí. Amb Twitter i amb diaris digitals com VilaWeb. Estic segur que hauríem pogut dir-hi la nostra i contrarestar-ho. En aquell moment, l’única capacitat de contestació eren les manifestacions que organitzava l’esquerra del PSOE, com la UPV, Esquerra Unida, Jove Germania, Maulets… I estàvem subordinats a allò que els diaris volgueren dir de la manifestació. Si haguérem tingut una interlocució directa amb els públics, crec que hauria sigut diferent, i haurien tingut més difícil d’amagar com amagaren la connexió política amb l’extrema dreta de l’assassinat de Guillem.

—A banda de Las Provincias, també analitzeu Levante, Diario 16, El País i Canal 9. La televisió pública va començar bé, neutre, explicant les coses tal com passaven, però va haver-hi una mena d’evolució que la va fer patinar.
—Analitze sobre tot el programa Crònica amarga, en faig la transcripció i em quede molt sorprès. Entenc perfectament la cabrejada de Guillem, que va telefonar-hi en directe. Ho transcric tot. Ell està molt enfadat perquè diu que tot és mentida, que no hi ha hagut cap baralla, que han anat a buscar-lo i se l’han carregat. Després li passa el telèfon a un amic, que és Toni Montesinos. Eixe programa que parlava de “coses que passen entre els joves”, de “baralles entre bandes”…

—És l’equidistància.
—I això és terrible. En acabat, es nota que la majoria de les notícies les donen en l’informatiu del vespre, o en l’últim, el de la mitjanit. Tot el dia han estat llegint els diaris i estudiant com ho diuen. I això és prou lamentable perquè el valor d’una televisió és la immediatesa, i si tu tens una informació contrastada, l’has de donar immediatament. Ells fan el contrari. Al final, el que conten és el que han dit els diaris d’aquell dia, que són les coses que han recollit el dia anterior. I això és pel càlcul polític. Tornem al mateix. Al juny hi havia eleccions generals i el PSOE a Espanya estava cobert de merda fins a les orelles amb tots els casos de corrupció. Al País Valencià només havien tingut el cas Blasco, i l’havien apartat. Però no volien, en absolut, abanderar l’antifeixisme. En el llibre, conte el paperot que fan Joan Calabuig, director general de Joventut, i Joan Navarro, president del Consell de la Joventut, que l’única compareixença que fan és per anar a fer una visita a Lerma. Tots tres diuen que els joves valencians no són això, i que la democràcia i la pau, i tal… Però no són ni capaços d’esmentar l’antifeixisme, ni tan sols, d’esmentar a Guillem Agulló.

—Ho vam percebre visualment en el film, i ho expliqueu bé en el llibre. Hi ha moments terribles en el judici, com ara, quan fan cantar el “Cara al sol” a l’amiga de Guillem, o l’entrada de la testimoni sorpresa amb el casc.
—El judici és una autèntica vergonya. Des del primer moment, els jutges han pres partit. Tenen clar que no acceptaran res que relacione els assassins amb l’extrema dreta. Els assassins són allà davant fent-se cops de colze, rient, i en cap moment els criden l’atenció. I en un moment determinat, Josep Guia, que era darrere l’assassí, li diu coses, i ell s’alça fet una fúria i li diu, “me las pagarás!” El jutge envia Guia a l’última fila, i a Pedro Cuevas ni li crida l’atenció. Amparo Palop, que és l’advocada d’un dels acusats, remena la història de la testimoni protegida. Ella és l’esposa de Javier Boix. La xica diu que ha vist en el diari que els acusats parlen del puny americà, i són els únics que en parlen, però ella diu que un amic de Guillem li va dir que havien d’amagar el puny americà. I a aquest amic, quan li ho pregunten, diu, jo no he dit mai això i no he comentat res amb cap xica. No li veu la cara ni res. El cas és que ella conta que va llegir el diari i va veure que parlaven del puny americà, i que ho portava el despatx de Javier Boix. És la xica qui diu Javier Boix, és ella qui em dóna el peu perquè ho puga traure tot. Quan el judici és a punt d’acabar-se, el president de l’Audiència es trau de la màniga la testimoni protegida. Els advocats de l’acusació, de Maulets, de CCOO, el de la UPV, el de la família, Virgilio Latorre, tots, diuen, això és irregular, això és tornar a obrir la instrucció… Les acusacions fan escrits recusant el tribunal i el TSJ no n’accepta cap, i encara multa Maulets amb 100.000 pessetes. És molt bèstia, i Maulets decideix de retirar-se.

—D’aquesta judicatura del 1996, què en queda, al País Valencià?
—EN queda tot el sector que és descaradament d’extrema dreta. En el llibre hi ha una anècdota petita. L’any 1993, quan ja han mort Guillem, dos nazis claven disset punyalades a un magribí. La policia els agafa. Un dels dos, directament, l’envia a casa. I l’altre, el porta davant el jutge, però com que el magribí s’havia desmaiat a la primera punyalada i no podia identificar ningú, el jutge envia el nazi a casa amb l’única obligació de presentar-se cada quinze dies. Resulta que el jutge era un joveníssim Fernando de Rosa, germà d’Alberto de Rosa, de Ribera Salud, i germà de la presidenta de l’Ateneu… Diputat del PP ara, que ha sigut vice-president del Consell General del Poder Judicial, conseller de Justícia amb Francisco Camps. Per això, l’extrema dreta actuava i actua amb la impunitat amb què ho fan, perquè saben que els jutges són seus.

—Per què Pedro Cuevas només compleix quatre anys de presó?
—Li’n posen catorze, el fiscal hi recorre en contra, ho pugen a setze, i en compleix quatre. Supose que per tots els atenuants, per bona conducta, i totes les facilitats que donen a aquest personal. Si no, no s’entén. Ha complit més presó Pablo Hasel, i encara li’n queda un any, que no l’assassí de Guillem. I Pablo Hasel no ha matat ningú. És molt bèstia. Després apareix en llistes electorals a Xiva. Torna a aparèixer a l’operació Panzer. Dins el món de l’extrema dreta és un heroi, un dels seus referents.

—Aquesta extrema dreta de què parlem, que podria semblar un poc marginal, no ha desaparegut mai dels barris. Ara també la tenim en les institucions amb corbata. El discurs que fan crec que és igual de violent. N’hi ha prou d’escoltar José María Llanos a les Corts, o l’altre dia Alberto Tarradas al Parlament de Catalunya. La cadena no s’ha trencat mai.
—És l’ou de la serp, que explique també en el llibre. És un clàssic, Bertolt Brecht ja explicava que, quan el capitalisme no aconsegueix els seus objectius d’una manera pacífica, trau a passejar el feixisme. I ara s’han posat les corbates i són en les institucions i provoquen, desafien. De moment tot és de paraula, afortunadament. Però si en algun moment es veuen en condicions de més força perquè tenen més suport electoral, o al contrari, es veuen en situació d’inferioritat perquè perden suport, tornaran a la violència. Així i tot, hi ha resposta. La resposta imponent dels estudiants que van impedir l’acte de Vito Quiles a la Universitat de València. O aquella manifestació que va eixir de Benimaclet per a evitar l’acte de Nucleo Nacional, que van ser quatre gats. Jo crec que, si ara estan amb les corbates i en els parlaments, és perquè, si pitgen en la provocació, saben que poden provocar una resposta antifeixista important.

—Per què la família no recorre contra la sentència?
—Estan profundament decebuts amb el comportament de la justícia. Han vist com han actuat, han vist que a Maulets els han multat i s’han retirat, i pensen que això té poc recorregut. També veuen que la coordinadora de grups i de partits no estava disposada a gastar-se més diners. Ja està, res més.

—En un món ideal, algun dia s’hauria de tornar a fer aquest judici.
—Hi ha una cosa que dic de passada, al principi, quan parle de la conversa que vaig tenir amb Txema Laullon. Ell, com a bon advocat, tampoc vol picar ferro, però el treball de Virgilio Latorre, l’advocat de la família, no m’agrada en absolut. Crec que estava una mica inflat de la seua imatge de superadvocat, i es pensava que tècnicament ho podria aconseguir. Crec que va infravalorar molt la capacitat d’influència de Las Provincias i de totes les elits econòmiques, polítiques, policials que hi havia a l’entorn. Las Provincias és el portaveu, però darrere hi ha tot un ambient d’extrema dreta, i això Virgilio no ho va saber dur.

—En el llibre feu referència a la conferència de premsa que fan Carme i Guillem, crec que l’endemà de la trucada a la televisió. Hi ha aquella frase tan lluminosa de Carme: “Tenim un fill mort que viurà per sempre, i els pares dels assassins engendraren i donaren vida a la mort”. Li acaben de matar el fill, però veu les coses amb una claredat que fa escarrufar.
—Ha sigut un procés molt llarg, i ells han sigut molt valents. Han aguantat de tot. Betlem tenia catorze anys, i la més petita tenia una discapacitat. I ells dos, destrossats. Les xiquetes arribaven a casa i els trobaven en el sofà, plorant. Betlem es va refugiar en l’estudi, va acabar la carrera i va aconseguir fer-se forta. Ella adorava Guillem, era el germà major que la començava a dur al barri del Carme, i ella començava a conèixer els seus amics, l’ambient de Maulets, la música d’aquell moment. Totes aquelles coses que per a ella eren un descobriment fantàstic. I de cop se’n va tot en orris d’una manera horrible.

—Parleu dels tres assassinats de Guillem, però crec que n’hi ha un quart: la mort civil de la família. En parleu al llibre. A Guillem el deixen sense feina, a Carme li giren l’esquena quan va a comprar… En quin moment hi ha el clic que canvia tot això?
—És l’any 2011, en el camp de l’Sporting de Benimaclet Obrint Pas fa un concert. Ells comencen a fer cançons l’any que assassinen Guillem. En aquell concert, Xavi Sarrià fa un discurs i reclama solidaritat per a Guillem Agulló. Els pares eren allà, i tota la gent es posa a cridar “Guillem Agulló, ni oblit ni perdó”. I Carme conta que en eixe moment va tenir la tranquil·litat que el moviment de reivindicació de la figura de Guillem i de l’antifeixisme ja no els necessitava. Fins a eixe moment, ells se sentien pràcticament obligats a anar allà on els demanaven per fer el seu discurs antifeixista i donar el seu testimoni. En eixe moment, senten un cert alleujament, ja poden descansar. Però, sobretot, l’any 2020, amb la pel·lícula. Diu que algunes actituds en el poble canvien a partir de la pel·lícula. Han sigut molts anys de gent girant-los la cara, mirant-los malament. Aquella cosa que, si el mataren, alguna cosa devia haver fet… És en eixe moment quan veuen que, per fi, la gent ha entès la terrible injustícia que els mataren el fill.

—Voleu afegir res?
—Em resulta xocant que, en aquell moment, cap periodista estire el fil del maltractament que la Guàrdia Civil dóna a les víctimes. És molt bèstia. Els tenen més de dotze hores en l’Ajuntament de Montanejos, asseguts en una cadira, no els donen ni aigua. No els pregunten si necessiten res. No els fan cas quan diuen que són menors i volen que criden als seus pares. I, mentrestant, els assassins s’estan en les seues tendes de campanya petant-se de riure, senten l’ambulància, i riuen i diuen, mira, ací va el que ha punxat el Pedro Cuevas… És delirant. I quan la Guàrdia Civil, de matí, fa una batuda pel terme, Pedro Cuevas està recollint la tenda i un guàrdia se li acosta i li pregunta, eh, tu eres de Burjassot?, i ell respon, no, jo de Benicalap, i el guàrdia civil se’n va. Si s’hagueren acostat i li hagueren demanat la identitat, s’haurien apuntat el nom i l’adreça, i li haurien regirat la motxilla, li haurien trobat els pantalons tacats de sang. I l’altra, quan la policia va a buscar l’únic que no tenia telèfon, deixa que son pare l’acompanye en el cotxe policial. El paio tenia vint-i-un anys. I en la comissaria, qui el rep li recomana que no declare res, que ja ho farà davant el jutge perquè no hi haja contradiccions. El mateix policia li dóna la coartada que han usat els altres. I ningú es posa a rascar. Això també ens dóna la mesura de la por que hi havia de la Guàrdia Civil i de la policia.

Ahir Ruiz Tobarra va aprofitar una interlocutòria en què denegava un acarament entre Salomé Pradas i el subdirector d’Emergències, Jorge Suárez per a fer una profunda dissecció de la cadena de presa de decisions aquella vesprada al CECOPI. En cinc pàgines, descriu el paper de cada actor participant en la gestió de l’emergència, i torna a insistir: “Certament, l’avís a la població va ser tardà, i el missatge va ser erroni. La possibilitat d’alertar la població amb pràcticament prop de tres hores d’antelació ja la va posar de manifest al CECOPI el senyor Jorge Suárez. A partir d’aquell moment, se succeirien les propostes i una absoluta indecisió davant una situació que no millorava, sinó que empitjorava amb el pas de les hores.” I a partir d’ací, una cronologia feta gràcies a les declaracions de tots els testimonis que van intervenir en l’enviament i que han passat pel jutjat.

A les 17.45 hi havia temps

La magistrada recupera les notes del quadern de Jorge Suárez, que a les 17.45, poc després de començar el CECOPI, i quan la Confederació Hidrogràfica del Xúquer adverteix del perill de la presa de Forata, proposa: “En vista de l’evolució de la situació d’emergència, es recomana amb caràcter immediat accedesca a zones altres romanga atents a nous missatges” [El text està escrit en castellà, i en la traducció s’han mantingut la puntuació i les discordances.]

A les 17.45 ja hi havia sis morts a Utiel i la família de Dolores Ruiz ja es trobava en perill al xalet de Xiva, però el barranc de Torrent encara no havia entrat amb força a l’Horta Sud, on va fer una quantitat extraordinària de víctimes prop de dues hores després.

La jutgessa escriu que aquest text no va agradar al cap de bombers, José Miguel Basset. A la consellera tampoc no li feia el pes. Basset ho ha justificat unes quantes voltes, dient que no volia crear alarma entre la població.

A les 18.00 o a les 18.15, Pradas diu en la reunió que cal pensar opcions diverses i suspèn la reunió del CECOPI.

Sobre aquesta aturada, l’ex-consellera va declarar que l’havien acordada per a fer un treball “exclusivament presencial”, en referència a la desconnexió dels membres que hi participaven per videoconferència.

A aquesta hora, la situació a Xiva ja era molt complicada perquè el barranc que travessa el poble i aigües avall rep el nom de Poio o de Torrent ja baixava molt ple. La televisió mostrava imatges de desbordament de rius també a la Ribera.

Els motius tècnics no justifiquen el retard

En el segon punt de la interlocutòria, la jutgessa afirma que la causa del retard no és tècnica. “El llançament d’un missatge d’alerta no xocava amb dificultats tècniques. Es van llançar dos Es-Alert, el de les 20.11 i el de les 20.57. El tècnic, el senyor Miguel M, amb gran eficàcia, únicament va tardar dos minuts i trenta-sis segons a anul·lar un missatge anterior i a validar i enviar el de les 20.11 en castellà i en valencià.” Això, diu la jutgessa, es pot comprovar en la trucada que Jorge Suárez fa a les 20.08, durant la qual se sent el so de l’Es-Alert.

La jutgessa descarta també una afirmació que ha fet sempre l’ex-consellera Pradas sobre el fet que el missatge es va enviar únicament pel perill de la presa de Forata. Diu que hi ha uns quants motius per a rebatre-ho. El primer, que el missatge s’envia a tota la demarcació de València. I el segon, que a les 20.11 ja se sabia la situació del barranc de Torrent.

De fet, la delegada del govern espanyol va explicar al CECOPI una trucada que durant la desconnexió, cap a les 19.00, va rebre de la batllessa de Paiporta, i que li deia que el poble s’havia negat i la gent s’ofegava.

Ruiz Tobarra afegeix també que un comandant de l’UME, que va declarar com a testimoni, va dir que a les 19.00 circulaven vídeos sobre el barranc i que els van veure tots els qui hi havia al CECOPI. També va dir que un company militar li havia dit a les 18.45 que era a Riba-roja i que el barranc baixava desbordat.

La jutgessa relata que a aquelles hores les trucades al 112 ja eren milers i que el barranc era un dels llocs més afectats. I afirma: “És evident que les trucades al 112 se sabien; si no, no tindria sentit la declaració de la situació 2 d’emergència. Els casos del 112 es rebien instantàniament al Centre de Coordinació d’Emergències a través del sistema Coordcom.” I afegeix que la conseqüència havia de ser que el missatge s’estengués a tota la demarcació.

Els dubtes jurídics de l’ex-consellera

En aquest moment, fa referència als dubtes jurídics de l’ex-consellera sobre el “confinament”, i per això es canvia el missatge de Suárez que deia que la gent romangués a casa, per a “evitar desplaçaments”. A les 20.57, sí que es fa la recomanació d’estar-se a casa, però a eixes hores la majoria de les víctimes ja havien perit i la destrossa ja era irremeiable.

La interlocutòria recorda els bescanvis de missatges entre l’ex-consellera i l’ex-cap de gabinet de Carlos Mazón que diu a Pradas que confinar és una barbaritat. Pradas dubta i entra i ix de la sala del CECOPI, per fer trucades i consultes. A la sala no se sap amb qui parla, però després es va saber que els dubtes els exposava a l’advocacia de la Generalitat.

La jutgessa diu que les instruccions per a enviar els missatges els va donar Salomé Pradas a Jorge Suárez a les 19.45 en una targeta, però que va ordenar que no s’enviàs fins que ella no el veiés escrit en el sistema. Per a dir això, la magistrada s’estalona en els testimonis dels tècnics encarregats de l’enviament. El van escriure en set minuts o vuit i van avisar la consellera. Esperaven que hi donàs el vist-i-plau. “Quan la senyora Salomé Pradas va tornar a la sala de comandament i el va llegir, hi va fer unes correccions substituint ‘suspendre’ per ‘s’ha d’evitar’, a més de correccions lingüístiques en la versió en valencià amb l’ajuda del senyor Vicent Mompó. Va fer una fotografia a la pantalla de l’ordinador i va dir ‘endavant’.” El temps que transcorre entre el vist-i-plau i l’enviament és de dos minuts i trenta-sis segons.

De fet, el mes de febrer d’enguany, la jutgessa va emetre una resolució duríssima sobre aquestes disquisicions jurídiques i lingüístiques que, a parer seu, van retardar l’enviament de l’Es-Alert.

Tard i genèric

La jutgessa instructora afirma que el missatge de les 20.11 es va enviar amb un text tan genèric, “de precaució”, com el va qualificar Salomé Pradas, que realment no alertava del perill que corria la població, “especialment, en les zones on no plovia, tal com van afirmar les senyores Ana C. i Victòria R.”

La interlocutòria recorda que entre les 19.00 i les 20.11 es va morir molta gent, o hi havia qui provava de salvar-se. Per a escriure això, la jutgessa es basa en les declaracions testificals de moltíssimes persones que han comparegut davant seu. Diu que el missatge de les 20.57 era més encertat quant al contingut, però que també va arribar massa tard per a les poblacions de l’Horta Sud i per a Algemesí o Guadassuar, i recorda que no va arribar a tot arreu: “A Sot de Xera van morir dues persones després d’aquesta hora, i el CECOPI es va mantenir aliè a la situació de l’embassament de Buseo.”

Desconeixement de les competències pròpies

La instructora acaba la interlocutòria reiterant que l’acarament sol·licitat per una de les parts no té trellat perquè no pot respondre a totes les diligències que s’han practicat per a saber els motius del retard de l’enviament de l’Es-Alert. “La investigada [Salomé Pradas] va arribar a atribuir-ho al fet que fins a les 20.00 no l’havien informada de l’existència del sistema Es-Alert.” I encara continua: “La concurrència de motius jurídics que podrien retardar la procedència d’un avís a la població que al·lega, mostraria un desconeixement de les competències pròpies en la gestió de l’emergència. I, cosa més preocupant, mostraria que disquisicions jurídiques sense sentit legal comportarien ajornar un missatge que no causava cap violació.”

Al final del text, Nuria Ruiz Tobarra no dubta i és taxativa quan indica a qui correspon la decisió d’enviar el missatge: “No poden quedar dubtes si atenem la regulació legal en la direcció de la gestió de l’emergència, cosa que és ociosa de reiterar, amb les múltiples resolucions de l’Audiència Provincial i el paper que va adoptar Salomé Pradas havent-hi enregistraments en aquest sentit.”

Hi havia poc temps, però n’hi havia

La jutgessa també retrau que el CECOPI es convocàs a les cinc de la vesprada per a gestionar allò que ja succeïa a primera hora del matí a Utiel-Requena. “Ja no era efectiu per a aquesta àrea, perquè ja hi havia morts. Tampoc per als municipis dels barrancs d’Horteta i Gallego a la Foia de Bunyol ni per als municipis per als quals sí que hi havia temps. Poc, però n’hi havia.”

Segons el relat que Gabaldón ha fet a la jutgessa, aquell dia va actuar per instint quan a primera hora del matí va decidir de suspendre les classes. Diu que a partir de les dues va començar a trucar a gent i a enviar correus per veure qui els podia ajudar. També va fer una intervenció prou dramàtica a la televisió d’À Punt a les 14.15. Ha recordat que es va posar en contacte amb qui era la consellera d’Interior, Salomé Pradas; amb la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé; amb el cap de bombers de la Diputació, i amb el president de la Diputació de València, Vicent Mompó. I ha dit que no recordava si va parlar amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón.

En aquest sentit, segons fonts que eren presents a la declaració, Gabaldón ha lliurat a la jutgessa la llista de telefonades que va fer amb el seu mòbil corporatiu de la Diputació de València. Ha dit que la companyia no li havia donat la llista de les que va fer perquè només es podia obtenir amb un requeriment judicial. Gabaldón ha autoritzat la jutgessa perquè demanés la llista.

En la llista de telefonades que Mazón va lliurar a les Corts Valencianes, no n’hi havia cap amb el batlle d’Utiel, però Vicent Mompó, president de la Diputació, va dir en una entrevista que Mazón li havia demanat el telèfon de Gabaldón el 29 d’octubre a la vesprada.

L’instint de suspendre les classes

Quant a la suspensió de les classes, el batlle ha dit que aquell dia plovia molt tant a la localitat com a la comarca i que va parlar amb els directors dels centres educatius i amb els responsables de les empreses de transport i entre tots van acordar de suspendre les classes. Diu que ho va fer per intuïció, perquè no va rebre cap avís ni recomanació d’Emergències. Segons Gabaldón, si no s’hagués pres aquesta decisió, aquell dia haurien mort alumnes i pares que els haurien anat a cercar dels centres.

Quant a la petició d’ajut, Gabaldón ha dit que van cridar al 112 i a tothom que pensava que els podia ajudar i que van demanar que s’activara l’UME. Segons que ha dit, el desbordament del Magre i la inundació del poble va passar en pocs minuts. Ha recordat que la previsió era que plogueren 60 litres per metre quadrat i que en van caure 300. Diu que el pla d’inundacions preveu una pujada de vuitanta centímetres i aquell dia, l’aigua va arribar a més de tres metres.

Quant a l’hora de l’enviament de l’Es-Alert, que investiga la jutgessa, Gabaldón ha dit que a les cinc de la vesprada al municipi hi havia tres metres d’aigua i que l’avís enviat a les 20.11 ja no hauria salvat vides. A Utiel van morir sis persones aquell dia.

Ho ha dit, en declaracions a EFE, el president del CSIF Educació, José Seco, que considera la pujada salarial “poc ambiciosa” perquè no resol el problema que el professorat valencià siga el més mal pagat de l’estat espanyol.

“Com a primer gest està bé, però partíem d’un mínim molt bàsic”, ha dit Seco, que ha indicat que el CSIF continuaria reclamant una pujada salarial més elevada i negociar amb la conselleria més punts que consideren fonamentals.

“No obstant això, és el primer pas i fins ara no havíem tingut una xifra concreta, però entenem que és insuficient i volem que la conselleria continue avançant en millores retributives per als docents”, ha comentat el representant de CSIF en la mesa sectorial reunida a la seu d’Educació.

Tant el president Pérez Llorca com el conseller Miguel Barrachina han aprofitat l’al·legat del fiscal d’ahir en la darrera sessió del judici en el Tribunal Suprem espanyol contra Ábalos, Koldo i Aldama per llançar-lo a la cara del síndic del PSPV, José Muñoz, que ha demanat la paraula per a respondre i la presidenta, Llanos Massó, li l’ha denegada.

El PSPV denuncia racisme institucional

El primer embat contra el síndic socialista l’ha fet Pérez Llorca. El president ha quedat descol·locat quan José Muñoz li ha retret, a banda de no voler negociar en la vaga educativa, que el seu govern posés entrebancs a la regularització extraordinària d’immigrants. Muñoz ha exhibit una circular enviada pel director general d’Atenció Primària als centres de salut amb la instrucció de no expedir certificats, com ara l’alta en el SIP o uns altres documents que poguessen demostrar l’arrelament d’aquestes persones.

El socialista ha considerat que aquest fet era molt greu i representava un escàndol d’àmbit estatal.

En la primera resposta, el president s’ha limitat a llegir les paraules del fiscal d’ahir per a dir que Ábalos era un socialista valencià i corrupte.

En la segona intervenció de Muñoz, el president no l’ha mirat a la cara, sinó que ha consultat el mòbil tota l’estona. “Això és el diàleg? Que vostè em tire els trastos a la cara i després mire el mòbil? Li pregunte per aquesta ordre de no facilitar els papers als immigrants que els facilitarien la vida ací i vostè no em respon. Ho posarem en coneixement de la fiscalia.”

Muñoz ha dit que el paper que mostrava a la cambra era una ordre que diu als treballadors dels centres de salut que no els donen documentació pública. A continuació ho ha titllat de racisme institucional i ha demanat a Pérez Llorca que, si ell no va donar l’ordre, destituís el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, i tota la cúpula del departament per racista.

Llavors, el president li ha respost que tot això que deia era mentida, que no hi havia cap instrucció ni cap circular que digués això. I ha atacat els socialistes per la incompareixença dels membres del govern espanyol en la comissió de la gota freda de les Corts.

El repicó de Barrachina

El diputat socialista José Luis Lorenz ha criticat que el Consell haja destinat setanta-tres milions d’euros a un concert educatiu amb col·legis de l’Opus que segreguen per sexes i que després no tinguen diners per a negociar amb els docents de la pública. Tota la pregunta del diputat ha versat sobre educació, però la resposta de Miguel Barrachina ha estat llegir un altre fragment del fiscal del cas de les màscares. A més, ha mostrat una fotografia on apareix el germà de l’ex-president Ximo Puig –investigat per haver obtingut subvencions, presumptament, de manera il·legal–, José Luis Ábalos i José Muñoz, el síndic socialista. Barrachina ha parlat de trama criminal i s’ha demanat en veu alta quin paper tenia Muñoz en la trama.

Això ha enervat tot el grup socialista i el síndic ha demanat la paraula. La presidenta de Vox, Llanos Massó, no li l’ha donada i el nivell de crits ha anat pujant. També el vice-president primer de les Corts, Alfredo Castelló, del PP, ha participat en la trifulga sense que la presidenta li cridàs l’atenció. En canvi, ha cridat una volta a l’ordre a Muñoz i no li ha donat la paraula. Sí que ha demanat al conseller Barrachina si retirava el que acabava de dir, i ell, en compte de retirar-ho, ha tornat a insistir en la trama corrupta i en la lectura de les paraules del fiscal. Només al cap d’una estona li ha llevat la paraula, sense que el conseller retiràs les paraules sobre José Muñoz.

La mobilització començarà a les set del vespre a la plaça de l’Ajuntament i tornarà a posar el focus en l’actuació del govern valencià durant les hores més crítiques de la tragèdia. Fa mesos que hi ha mobilitzacions contínues i un malestar creixent entre familiars de víctimes i entitats socials, que denuncien manca d’assumpció de responsabilitats polítiques. A les darreres concentracions, els col·lectius convocants han carregat especialment contra l’aforament de Mazón, que consideren “indigne i fraudulent”.

La concentració del mes d’abril, feta a la plaça de la Mare de Déu pels divuit mesos de la tragèdia, ja es va fer amb el lema “Mazón a presó”. Els participants van dipositar una corona de flors en memòria de les víctimes i van desplegar pancartes amb missatges com “Ara tots alcem la veu per als qui ja no poden”. També s’hi van sentir crits de “No són morts, són assassinats” i “No a l’aforament, sí a Picassent”, en referència al centre penitenciari.

A les mobilitzacions, s’hi han anat afegint més entitats memorialistes i associacions de víctimes d’uns altres territoris de l’estat espanyol, com les plataformes 7291 Veritat i Justícia i AMAMA Sevilla, que ja van participar en la concentració de l’abril. Els col·lectius convocants sostenen que la causa judicial oberta arran de la catàstrofe ha d’arribar “fins al final” i insisteixen que les responsabilitats polítiques no poden quedar limitades a dimissions o canvis institucionals.

Els col·lectius –l’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’octubre de 2024, l’Associació Víctimes Mortals DANA 29-O i Damnificats per la DANA de l’Horta Sud– sostenen que la comissió no ha complert la seva funció. Segons que expliquen, aquests espais haurien de servir per a ampliar informació, contrastar relats i extraure aprenentatges institucionals, però consideren que en aquest cas s’ha prioritzat la construcció d’un discurs polític favorable al Consell per damunt de l’esclariment dels fets.

En aquest sentit, remarquen que sempre han considerat que la investigació amb garanties és la que instrueix el jutjat 3 de Catarroja, que, segons diuen, treballa amb “rigor jurídic, contrast de proves i accés a documentació objectiva”. Per contra, acusen la comissió de les Corts d’haver estat una “pantomima parlamentària”.

Les entitats també denuncien el tracte rebut durant el procés. Diuen que van tardar mesos a ser convocades i que, quan finalment van poder intervenir, ho van fer en “condicions indignes”, compartint espai amb discursos que qüestionaven la seva representativitat o diluïen responsabilitats polítiques. A més, assenyalen que algunes de les entitats que van participar en aquelles sessions han abandonat posteriorment la causa judicial.

Un dels punts que consideren més greus és que la comissió s’hagi tancat sense haver escoltat figures com l’ex-consellera Salomé Pradas i l’ex-secretari d’Emergències Emilio Argüeso, actualment investigats per presumptes delictes d’homicidi i lesions per imprudència en el jutjat de Catarroja. Per a les associacions, aquesta absència impedeix qualsevol conclusió amb credibilitat.

El comunicat també critica un fet que interpreten que és una contradicció del Consell. Destaquen que el tancament de la comissió coincideix amb una convocatòria de la mesa permanent de treball amb les víctimes, i ho consideren un gest buit. “Mentre públicament afirmen que obren la mà, en la pràctica tanquen una comissió essencial per a la veritat i la rendició de comptes”, sostenen.

Les associacions apunten directament al govern, que acusen de no voler assumir responsabilitats ni revisar la gestió de la catàstrofe. També denuncien que es manté una protecció política al president Carlos Mazón, sense exigir-li responsabilitats.

Finalment, alerten que les conclusions de la comissió difícilment reflectiran allò que va passar realment i reiteren el seu compromís de continuar treballant “des de la memòria, la dignitat i la defensa de la veritat”.