Montenegro ho ha dit durant la conferència de premsa posterior a la reunió de treball amb el cap de govern andorrà, Xavier Espot. El dirigent portuguès s’ha mostrat convençut que “es donaran les condicions”, probablement la setmana vinent, perquè el grup Coreper —format pels representants permanents dels estats membres davant la UE— pugui arribar a la unanimitat necessària per decidir la naturalesa jurídica de l’acord.

Montenegro s’ha reivindicat com un defensor d’una relació més estreta entre Andorra i la Unió Europea, i ha remarcat que l’acord beneficiaria tant els ciutadans andorrans com els portuguesos interessats a invertir al Principat. “La meva convicció és que Andorra serà més forta i Europa també”, ha afirmat.

Per la seva banda, Espot ha agraït el suport del govern portuguès durant les negociacions amb Brussel·les i en l’actual fase preparatòria de la signatura de l’acord.

També ha destacat les excel·lents relacions bilaterals entre tots dos països i ha qualificat la comunitat portuguesa resident a Andorra de pilar fonamental del desenvolupament econòmic del país.

El govern andorrà considera que la visita de Montenegro ha servit per reforçar la cooperació bilateral i ha anunciat la voluntat de donar continuïtat a les línies de treball comunes. En aquest sentit, s’ha avançat que es prepara una missió econòmica d’empresaris portuguesos al Principat per impulsar noves aliances comercials.

El principal obstacle és ara mateix Bulgària, que manté les reserves sobre com s’ha de considerar jurídicament l’acord i en reclama més temps. El blocatge també afecta San Marino, que negocia conjuntament amb Andorra el tractat d’associació.

La reunió d’avui havia estat plantejada per les autoritats andorranes com un moment clau per desencallar definitivament el dossier. Fa solament unes setmanes, el govern de Xavier Espot encara confiava que el text pogués arribar al Coreper aquests dies i ser signat entre aquest estiu i començament de tardor. Però el nou blocatge, després del primer fre de fa dues setmanes, fa descarrilar el calendari polític amb què treballava l’executiu andorrà.

Les reticències búlgares estarien vinculades a un afer bancari a San Marino relacionat amb l’intent fallit de compra de la Banca di San Marino per part del fons d’inversió búlgar Starcom. Segons informacions aparegudes aquests darrers mesos, l’operació va acabar derivant en una investigació judicial i en el blocatge d’uns quinze milions d’euros dipositats pel grup inversor búlgar al microestat.

El cas ha anat escalant políticament. Starcom fins i tot ha iniciat procediments d’arbitratge internacional contra San Marino reclamant fins a 150 milions d’euros per la gestió de l’operació bancària, mentre que alguns mitjans especialitzats europeus assenyalen que el govern búlgar considera que els inversors no van rebre un tracte just a San Marino, i que aquest conflicte ha acabat influint en la posició de Sofia sobre l’acord d’associació.

Tanmateix, el govern sanmarinès ha provat de desvincular públicament el litigi financer del blocatge europeu. El secretari d’Estat d’Afers Estrangers de San Marino, Luca Beccari, ha defensat aquests dies que la reserva búlgara podria respondre també a qüestions tècniques i administratives internes, agreujades pels darrers canvis polítics a Bulgària. Fa pocs dies, Rumen Radev va ser designat nou primer ministre enmig d’un context polític especialment inestable, fet que ha contribuït encara més a alentir la presa de decisions dins el Consell de la UE.

El temps corre contra el govern andorrà

El govern andorrà necessita que l’acord sigui aprovat i signat amb prou marge per poder convocar el referèndum abans de les eleccions generals previstes per a l’abril del 2027. Perquè això fos possible, el text havia d’entrar aviat al Coreper i superar durant els mesos vinents els darrers tràmits europeus. Però mentre Bulgària mantingui la reserva, el dossier ni tan sols pot arribar a aquesta fase.

Això deixa cada vegada menys marge de maniobra a l’executiu. Si el blocatge s’allarga massa, i tenint en compte els terminis institucionals, la campanya prèvia i la convocatòria del referèndum, la consulta podria acabar coincidint amb la precampanya electoral o, fins i tot, quedar ajornada a la legislatura següent.

Creix la tensió política interna

El nou blocatge europeu coincideix amb un augment de la pressió interna sobre el govern andorrà. Les darreres setmanes ha crescut la mobilització dels sectors que reclamen que el referèndum es faci abans de qualsevol signatura formal amb la UE. La iniciativa impulsada per sectors contraris al calendari del govern ja s’acosta a les 1.800 signatures i compta amb el suport de formacions com Concòrdia i Andorra Endavant.

Mentrestant, a San Marino, el blocatge també ha provocat tensió política. El conseller del Moviment Rete, Matteo Zeppa, va denunciar públicament aquests dies pressions diplomàtiques vinculades al procés europeu i va arribar a parlar d’una “guerra contra San Marino”.

Segons el sindicat, la mobilització va reunir milers de persones als carrers d’Andorra la Vella i va assolir una dimensió comparable a la històrica manifestació del 8 de desembre de 2023. L’entitat, però, destaca que ara el moviment compta amb “demandes concretes, organització i una eina sindical construint força col·lectiva”.

Entre les principals reivindicacions exposades durant la protesta hi havia la limitació de les pujades abusives dels lloguers, la protecció dels contractes que vencen entre el 2027 i el 2030, l’eliminació de mecanismes que consideren “expulsions encobertes” –com l’anomenada “trampa del fill”– i la garantia que cap persona perdi l’habitatge sense una alternativa digna i assequible.

El sindicat també reclama regular els preus dels lloguers segons criteris vinculats als salaris reals, crear un registre de la propietat i un cens d’habitatges, així com posar fi a un model que, asseguren, “converteix el dret a l’habitatge en un privilegi”.

El comunicat subratlla també el caràcter transversal de la protesta, amb la presència de famílies, joves, treballadors, padrins i jubilats, a més de representants d’entitats socials i col·lectius del país. Per al sindicat, aquesta diversitat demostra que la crisi de l’habitatge “ja no afecta només sectors concrets”, sinó que s’ha convertit en “un problema estructural que travessa tota la societat andorrana”.

L’organització ha criticat especialment la llei de descongelació dels lloguers impulsada pel govern, que considera insuficient i favorable als interessos especulatius. Segons que denuncien, la normativa preveu una desintervenció progressiva del mercat entre el 2027 i el 2030, permet increments per sobre de l’IPC i podria provocar que “milers de famílies” perdessin casa seva en un mercat “completament tensionat”.

El sindicat també ha rebutjat les declaracions del cap de govern, Xavier Espot, quan va considerar exagerat parlar “d’expulsió programada”. “El que genera neguit no són les paraules del moviment per l’habitatge; el que genera neguit és no saber si podràs continuar vivint al teu país d’aquí dos anys”, afirma el comunicat.

Els impulsors de la iniciativa consideren que la signatura de l’acord amb la UE no s’hauria de produir fins que no s’hagi fet el referèndum. El cap de Concòrdia, Cerni Escalé, va declarar que la consulta era una “qüestió de responsabilitat” i va subratllar que s’hauria d’haver convocat un referèndum tan aviat com es van tancar les negociacions per a l’acord, a final del 2023. Segons ell, el fet d’esperar fins a l’últim moment per fer la consulta a la ciutadania, quan l’acord ja entra en l’última fase, genera una pressió política que dificulta una presa de decisions realment informada i serena: “És profundament antidemocràtic que el govern continuï avançant en el calendari sense haver consultat res abans a la ciutadania.”

Per la seva banda, el ministre portaveu, Guillem Casal, ha respost a les crítiques dient que la signatura de l’acord no implicava la ratificació immediata. Segons Casal, la signatura solament serveix per a certificar que el text és el definitiu, i l’entrada en vigor de l’acord solament es produirà després d’haver-lo ratificat el Consell General. Casal també ha subratllat que, tot i la signatura, el govern mantenia el compromís de convocar un referèndum una vegada el text hagi estat aprovat per la Unió Europea, però ha avisat que no era possible fins que l’acord no estigui “totalment estabilitzat”.

Amb l’augment de les crítiques i del nombre de signatures recollides, és previst que també augmentarà aquestes setmanes vinents la pressió sobre la necessitat d’un referèndum.

Un element afegit és que encara no s’ha decidit la naturalesa jurídica de l’acord, si és mixt o no, i, per tant, si cal el vist-i-plau de tots els parlaments europeus. Això pot comportar que el referèndum no es pugui fer aquesta legislatura i que marqui les eleccions del mes d’abril. La qüestió, de fet, ja va ser clau a les eleccions del 2023.

El document reclama l’ampliació de la protecció als contractes signats després del 2021, una reducció dels increments de renda prevists entre el 2027 i el 2030, i reforçar les garanties contra la coneguda “trampa del fill” i més mecanismes d’expulsió indirecta.

Compromís polític abans del 2027

L’entitat exigeix un compromís polític abans del 2027 per a garantir que cap persona perdi l’habitatge habitual si no hi ha una alternativa “digna, assequible i estable”. El sindicat també defensa la necessitat d’impulsar un registre de la propietat vinculat a un cens complet d’habitatges i contractes indefinits com a règim general per a l’habitatge habitual i permanent.

Segons que adverteix el Sindicat d’Habitatge, si no s’incorporen prou garanties en la futura llei, “augmentarà el conflicte social vinculat als lloguers” i assegura que els llogaters “s’organitzaran i es defensaran col·lectivament” en cas de pujades abusives o expulsions.

La reunió ha servit per reprendre formalment unes converses bilaterals que no es feien d’ençà de l’octubre del 2025. La delegació andorrana, integrada també per la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, i el ministre de Territori i Urbanisme, Raul Ferré, ha exposat amb les autoritats occitanes els primers resultats del diagnòstic tècnic sobre el tram de l’RN20 afectat a principi d’any per un gran despreniment.

L’esllavissada va obligar a tallar temporalment els accessos viaris entre Andorra i l’Alta Arieja i va tornar a posar en evidència la vulnerabilitat d’una de les principals connexions amb l’estat francès. Durant la trobada s’han analitzat diferents escenaris d’actuació, encara pendents de concreció, per definir les obres necessàries i el calendari dels treballs.

Pierre-André Durand ha confirmat que caldrà executar actuacions a la zona i ha assegurat que les autoritats franceses provaran de reduir tant com sigui possible les afectacions sobre la mobilitat. Els resultats finals de l’expertesa tècnica s’esperen per a mitjan juliol. La reunió també ha servit per actualitzar l’estat de les obres a la línia ferroviària entre Foix i Acs, interrompuda per les inclemències meteorològiques del febrer del 2026. La previsió actual és que el servei es pugui reprendre el 30 de juny.

Un altre dels eixos centrals de la trobada ha estat la cooperació contra el contraban de tabac i la criminalitat transfronterera. Espot i Durand han celebrat els resultats d’una operació recent coordinada entre la gendarmeria francesa i les autoritats andorranes i han coincidit en la necessitat de continuar reforçant la col·laboració policial i duanera davant la persistència d’aquestes activitats il·lícites.

Els dos mandataris han destacat també la bona coordinació entre els serveis dels dos territoris i han reiterat la voluntat compartida d’intensificar la cooperació transfronterera tant en matèria de seguretat com de mobilitat.

En un control rutinari per comprovar l’estat d’embriaguesa dels conductors, els agents van comminar a aturar el vehicle d’aquest ex-polític, que inicialment es va aturar. Tanmateix, quan els policies s’acostaven al vehicle per demanar-li la documentació i practicar-li les proves pertinents, va prémer l’accelerador i va fugir.

La fugida va durar ben poc, atès que la policia el va interceptar de seguida. En aquell moment, els agents el van detenir. Posteriorment, després de practicar-li la prova d’alcoholèmia, va donar positiu per sota d’un gram per litre de sang.

Imputació de dos delictes

Arran dels fets, li van imputar dos delictes: conduir sota els efectes de l’alcohol i fugar-se posant en perill la seguretat. El detingut va ser traslladat a les dependències policials, on va passar la nit. L’endemà, va comparèixer davant el batlle. Una vegada resolta la pena imposada, diumenge mateix va quedar en llibertat.

La reforma manté els vint anys de residència necessaris per a obtenir la nacionalitat andorrana i refusa, per tant, la proposta del PS de rebaixar aquest termini a deu anys, tal com recomana el Consell d’Europa. Durant el debat parlamentari, el president del grup demòcrata, Jordi Jordana, ha justificat la decisió assegurant que Andorra no podia “seguir sempre a cegues allò que diuen els organismes internacionals” i ha defensat que aquestes recomanacions s’havien d’adaptar a la realitat del país.

Jordana també ha argumentat que, en un context de “mobilitat demogràfica accelerada”, calia mantenir els criteris actuals perquè “la nacionalitat no es redueix a una mera residència al país”, sinó que havia de combinar “un dret i un mèrit”. Segons la majoria, la reforma permet de “posar més rigor” i evitar “efectes no desitjats”.

El text aprovat incorpora també nous requisits lingüístics vinculats al català. Els residents d’un any hauran d’acreditar-ne un nivell A1 i els residents de tres anys hauran de demostrar que tenen el nivell A2. La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha defensat que la reforma pretenia de “protegir la identitat a través de la llengua i la cultura” i adaptar la legislació a noves realitats socials.

La reforma introdueix alguns elements de flexibilització administrativa. Per exemple, els vint anys de residència exigits ja no hauran de ser consecutius, sinó que es podran acumular en períodes interromputs. També es flexibilitzen alguns requisits d’escolarització i s’amplien terminis relacionats amb la renúncia a la nacionalitat d’origen.

Andorra Endavant també ha donat suport a la reforma, tot i considerar-la insuficient. En canvi, el PS i Concòrdia han criticat que el text consolidava un model massa restrictiu i allunyat d’un enfocament integrador. La presidenta socialdemòcrata, Susanna Vela, ha advertit que cada vegada hi havia més residents que “tenen la sensació que no compten per a res” i ha defensat que “la nacionalitat és un dret, no un privilegi”. També ha lamentat que la majoria hagués refusat d’obrir el debat sobre la doble nacionalitat o sobre la reducció dels anys de residència.

A Concòrdia, Jordi Casadevall ha considerat que la reforma “s’allunya de l’esperit d’integració que ha caracteritzat històricament Andorra” i ha denunciat que el nou text reforçava una visió “més rígida” i “més formalista” de l’arrelament al país. La llei s’ha aprovat finalment amb dinou vots a favor i vuit en contra.

El principal punt de fricció continua essent la naturalesa jurídica de l’acord. Alemanya i Bulgària mantenen reserves sobre si el tractat ha de ser considerat mixt i, per tant, si requereix la ratificació dels parlaments estatals, o bé exclusivament comunitari. L’estat espanyol, que fins fa poc també hi expressava objeccions, ja no s’hi oposa.

La previsió inicial era que el grup de treball assolís el consens necessari perquè avui el Coreper pogués votar el text. Si aquest tràmit s’hagués superat, el Consell de la UE hauria pogut donar-hi el vist-i-plau els dies vinents i permetre una signatura formal abans de l’estiu. Ara no hi ha cap nova data fixada.

El govern s’ha compromès a convocar un referèndum una vegada l’hagin signat les parts. Tenint en compte que caldrà una campanya prèvia i que es preveuen eleccions generals a l’abril, els terminis deixen com més va menys marge de maniobra a l’executiu perquè es pugui fer aquesta legislatura.

Fonts diplomàtiques esmentades per mitjans andorrans reconeixen que la qüestió ha desaparegut de l’agenda immediata de les institucions europees i que encara no saben quan tornarà a ser tractada. Això complica notablement el calendari polític que havia dibuixat el cap de govern, Xavier Espot, que després de la visita del copríncep francès, Emmanuel Macron, confiava encara que l’acord es podria signar entre el juliol i el setembre.

Algunes informacions aparegudes aquests darrers dies a Andorra diuen que la posició búlgara podria estar relacionada amb tensions derivades d’una operació bancària fallida a San Marino protagonitzada per inversors d’aquell país, cosa que hauria reobert recels dins el Consell Europeu.

L’acord d’associació és un dels principals projectes polítics del govern d’Espot i fa anys que aixeca un intens debat intern. Malgrat el nou entrebanc, tant Andorra com San Marino insisteixen que les negociacions continuen obertes i que cal treballar per a reconduir la situació.

Començarà a les 19.00 a la rotonda del km 0 i sortirà a les 19.30 en direcció a la seu del govern, amb un recorregut pel carrer de la Unió, l’avinguda de Meritxell, la plaça de la Rotonda i el carrer de Prat de la Creu, fins a acabar davant l’edifici administratiu. El debat sobre la reforma dels lloguers ha augmentat la pressió sobre l’executiu de Xavier Espot, especialment després de mesos de diàleg sense acord amb el Sindicat d’Habitatge i més col·lectius socials.

El govern defensa que la reforma ha de permetre una sortida gradual de les mesures excepcionals aprovades aquests darrers anys, però els moviments pel dret de l’habitatge alerten que la redacció actual de la llei pot desencadenar una nova onada d’augments de preus i expulsions de llogaters.

La convocatòria també coincideix amb l’anunci del govern de destinar part del superàvit del 2025 a ampliar el parc públic d’habitatge amb la compra d’edificis i terrenys. Tot i això, el col·lectiu considera que aquestes mesures fan tard i no afronten el problema estructural dels preus del mercat privat. En aquest context, el Sindicat d’Habitatge insisteix que la protesta no és sols una resposta específica a la reforma legislativa, sinó també una demostració de força davant un model que, assegura, “prioritza l’especulació per sobre del dret de viure al país”.

El nou model preveu que, en els casos en què la persona sol·licitant compleixi tots els requisits exigits per la normativa andorrana i solament resti pendent la validació externa, es pugui concedir un permís provisional. Aquesta autorització permetrà tant l’estada com l’inici de l’activitat laboral, amb l’objectiu d’evitar blocatges administratius i donar resposta a les necessitats del mercat de treball.

La verificació de seguretat, que correspon a les autoritats franceses o espanyoles, s’hauria de resoldre en un termini aproximat d’una vintena de dies. Si el resultat és favorable, el permís esdevindrà definitiu; en cas contrari, quedarà automàticament revocat i la persona haurà d’abandonar l’estat. Aquest mecanisme introdueix una figura jurídica intermèdia, la del resident condicional.

La reforma també incorpora un sistema d’intercanvi de dades amb els estats veïns per avaluar possibles riscos de seguretat, en línia amb els estàndards europeus. Segons el govern, aquest nou marc permet avançar cap a un model més homologable al de la Unió Europea, tot mantenint les garanties necessàries en matèria de protecció de dades i seguretat pública. Amb aquest canvi, Andorra adapta el seu sistema migratori a les exigències del nou entorn europeu, en un equilibri entre la voluntat d’agilitzar els tràmits i la necessitat de reforçar els mecanismes de control fronterer.

El centre històric d’Andorra la Vella està acordonat. Hi ha més curiosos que no pas expectació. Els agents de policia fan broma del dispositiu. “Nerviós? No, tampoc no sabem si vindrà gaire gent. No són bones hores”, diu un agent del Grup d’Intervenció de la Policia d’Andorra (GIPA). Somriu, però a les mans té un fusell negre i carregat.

A l’avinguda de Meritxell, els comerços avisen als aparadors del tancament obligatori –dues hores i mitja– decretat pel govern. “Aprofitarem per fer paperassa”, diu la Mònica, que té una botiga de xocolata. “Ens obliguen a tancar, però hi ha més gent al carrer que un dimarts normal”, afegeix. Els colors dels bombons criden l’atenció d’alguns turistes.

Només els serveis essencials, la restauració i els hotels s’escapen del tancament forçós. “És normal que ens facin tancar; si no, la plaça serà ben buida”, diu en Lluís, que regenta una òptica. La visita dels coprínceps no li fa “ni gràcia, ni pena”, però assegura que vol veure el discurs de Macron.

Han passat més de sis anys d’ençà de la primera visita. La seva figura, visiblement desgastada en el context de la política francesa, encara conserva un cert magnetisme a Andorra. El 2019, Macron va parlar de l’acord d’associació amb la UE, de l’avortament i de la llengua. Qüestions que continuen ben candents en l’actualitat andorrana, amb l’afegit de la crisi de l’habitatge.

Pels carrers es veuen grups de nens amb banderes andorranes. Els professors malden per contenir les feres. Un nen imita a crits el soroll dels trets d’una arma. Uns policies s’ho miren entre enriolats i estupefactes. La cara del professor és impossible de ser descrita. Per sort, l’escena s’esberla amb el so de les campanes del santuari de Sant Esteve.

Són les dotze. Els comerços abaixen les persianes. “Aprofitaré per anar a dinar amb la dona”, diu un botiguer, mentre apaga els llums. Alguns turistes no entenen què passa. Els aparadors es tornen grisos abans de l’horari habitual. Joies, alcohols, cigars, mòbils, perfums… Tot queda confinat rere les persianes i les reixes.

A la plaça del Poble, la gent s’acumula prop de l’escenari, on faran els parlaments el cap de govern, Xavier Espot, i Macron. Un membre de seguretat reparteix banderetes d’Andorra. “Calma, que me’n queden poques”, exclama, arran de l’ànsia d’alguns dels assistents. Dos franctiradors del GIPA es preparen en un terrat.

“Crec que no sap ni on és”, diu un paramèdic sobre el copríncep francès. “El deuen haver preparat. La qüestió és no fer el ridícul”, li respon una companya. Els periodistes, sobretot francesos, es van col·locant a la zona de premsa. Hi ha mala maror amb els seus col·legues andorrans. El primer dia de la visita va deixar ferides.

Entre el públic s’identifiquen clarament els agents de seguretat francesos. Vestits de manera impecable, sabates de pell, orelleres i braçalets amb les franges blava, blanca i vermella. El sol, que cou amb força, encén el paviment. No hi ha cap racó on amagar-se. Els clatells i les calbes se socarrimen. Uns agents s’emporten tres nois que tenen un patinet elèctric.

El nivell d’alerta és màxim. Tot el recorregut des del Consell General fins a la plaça està acordonat amb tanques. També dues tristes taules de tennis taula. La comitiva va tard. Passen els minuts i el públic s’impacienta. Una quarantena de membres del Sindicat d’Habitatge d’Andorra alcen pancartes i xiulen. “Aquesta pancarta té més metres quadrats dels que puc pagar”, diu una pancarta.

Els agents de seguretat es posen davant els manifestants –es miren les pancartes, però no en retiren cap–, que criden consignes com “Espot a la Seu”, “Espot dimissió”, “el poble es revolta”, “no et volem més” i “fora youtubers“. Les autoritats comencen a aparèixer. Els xiulets s’intensifiquen. El volum és eixordador.

Finalment, apareixen Espot i Macron. El retard supera amb escreix l’hora. Se senten aplaudiments, però els crits de dimissió no s’aturen. “Tot això que passa, fa anys que ho advertim. La gent ha de buscar pisos a la Seu d’Urgell perquè aquí no es pot viure. Calen mesures urgents”, diu un dels manifestants de l’habitatge. “Han jugat amb foc, i es cremaran”, afegeix un altre, assenyalant l’escenari.

El públic es concentra en un costat de la plaça del Poble, que té una meitat gairebé buida. Espot prova de surfejar la protesta com pot, però els manifestants no es treuen els xiulets de la boca. Macron se situa de perfil al públic i mira gairebé tota l’estona el cap de govern. No perd el somriure en cap moment.

“L’accés a un habitatge assequible és la màxima preocupació de bona part de la ciutadania”, diu Espot, que aprofita la menció per enviar un dard als manifestants. “També dels que no criden […] Malgrat la cridòria, continuarem ampliant el parc públic d’habitatge”, afegeix. Els crits de dimissió van carregats d’ira.

Espot deixa de parlar i ofereix el micròfon a Macron. De cop i volta, la plaça calla i el silenci deixa sentir el vol del dron de la policia. Els manifestants abaixen les pancartes. Els franctiradors perfilen tots els caps. “La protesta és contra el govern i les seves polítiques”, diu un dels manifestants. El copríncep francès prova de trencar el gel amb una broma, que rep una resposta desigual.

En el seu discurs, adverteix que la porta de l’acord d’associació amb la UE només s’obrirà una vegada –previsiblement a l’estiu– i anima els andorrans a no girar-li l’esquena. També expressa el seu suport a la proposta per a despenalitzar l’avortament. “La igualtat, la llibertat i l’autonomia de les dones s’han de fer amb respecte per l’equilibri institucional i la tradició del coprincipat”, diu.

Macron es mulla sense mullar-se. Les seves paraules –calculades al mil·límetre– proven de satisfer tothom. Són gairebé les dues i part del públic comença a fugir. El sol, la gana i la feina espanten gairebé totes les ànimes. Amb la crisi de l’habitatge, el copríncep torna a fer malabars. Aplaudeix els esforços del govern per crear “habitatge assequible”, però es mostra comprensiu amb “la impaciència” de la gent.

Alguns membres del públic fan ganyotes, però la protesta no reviscola. Les pancartes no es tornen a alçar. “Visca Europa. Visca Andorra”, conclou. Macron i Espot baixen de l’escenari després de la interpretació de l’himne. Una comitiva de cotxes els espera a l’avinguda del Príncep Benlloch.

Són dos quarts de tres i els comerços comencen a reobrir. El trànsit encara és caòtic i el dispositiu policíac és ben visible. Un grup de joves fumen a l’ombra. “Tots els dimarts podrien ser així”, diu un, sense aixecar la mirada del mòbil.

Els manifestants han seguit la intervenció d’Espot amb xiulets i pancartes, amb missatges com ara “regular tots els lloguers”. Durant la concentració també s’han sentit consignes contra la política d’habitatge i el model econòmic, com “la inversió estrangera no és el futur” o crits dirigits al cap de govern, Xavier Espot, durant tota la seva intervenció. També hi ha hagut protestes i crits de “no n’hi ha prou” quan parlava dels avenços sobre la despenalització de l’avortament. En canvi, els xiulets i crits han parat de cop quan Macron ha començat a parlar.

Amb crits com “el poble es revolta”, els concentrats han volgut visibilitzar el malestar creixent per l’encariment dels lloguers i han recordat la mobilització convocada per al 16 de maig, que pretenen convertir en una nova demostració de força al carrer. La protesta, significativa pel context, s’inscriu en un escenari en què la crisi de l’habitatge s’ha convertit en un dels principals focus de tensió social.

En el seu discurs, Macron ha fet una defensa clara de l’acord d’associació amb la Unió Europea. “Us ho dic amb tota sinceritat, la porta no es tornarà a obrir si ara es diu que no”, ha advertit, tot remarcant que l’acord permet de “conservar les singularitats andorranes”. També ha assegurat -com a copríncep ha dit-, que el text ha estat ben negociat, amb accés al mercat únic i períodes transitoris llargs, i ha assenyalat que la signatura podria arribar abans de l’estiu.

El copríncep francès ha avalat igualment la proposta de despenalització de l’avortament impulsada pel govern de Xavier Espot, que ha qualificat de “proporcional”. Macron ha defensat que “la igualtat, llibertat i autonomia de les dones s’han de fer amb respecte per l’equilibri institucional i la tradició del coprincipat”, en una de les qüestions més sensibles del debat polític actual.

En matèria social, ha donat suport a les polítiques per ampliar el parc d’habitatge assequible, però ha admès també “la impaciència” d’una part de la població. En aquest sentit, ha defensat la necessitat de “treballar perquè tot ciutadà andorrà tingui un habitatge digne”, en un context marcat pel malestar social. El discurs l’ha acabat amb un “Visca Europa i visca Andorra” i ha promès que tornarà.

Aquest malestar s’ha fet sentir durant l’acte. Prèviament, Espot havia reconegut que l’accés a l’habitatge és “la preocupació principal de bona part de la ciutadania” i havia defensat l’acció del govern, en un discurs interromput en alguns moments per la reacció del públic. Amb aquest context, la intervenció de Macron a la plaça del Poble ha anat més enllà del protocol i s’ha convertit en un moment polític de primer ordre, en què han coincidit la dimensió institucional del coprincipat, el debat sobre l’encaix europeu i una tensió social creixent.

La jornada es tancarà aquesta tarda amb un acte al santuari de Meritxell, on els dos coprínceps rebran la Creu dels Set Braços, abans que Macron doni per acabada una visita concentrada en poc més de vint-i-quatre hores però amb una càrrega política notable.

Macron va arribar ahir al Pas de la Casa, on fou rebut pel cap de govern, Xavier Espot, i la cònsol major d’Encamp, Laura Mas. La jornada inaugural va estar marcada per les reunions polítiques, amb el centre de gravetat a Ràdio Andorra. Allà es va fer la reunió bilateral entre Macron i Espot, en què es van tractar alguns dels dossiers més sensibles de la política andorrana, com són l’acord d’associació amb la Unió Europea i l’avortament, especialment delicat en l’equilibri institucional del coprincipat. La presència de responsables d’afers europeus en la reunió evidenciava que la visita anava més enllà del protocol.

La tarda va continuar amb la reunió entre els dos coprínceps, Macron i Josep-Lluís Serrano Pentinat, i amb la cerimònia conjunta de lliurament de cartes credencials a nous ambaixadors. Posteriorment, Macron va visitar la central hidroelèctrica de FEDA, en un gest vinculat a la transició energètica, i va tancar la jornada amb un sopar oficial amb autoritats i representants de la societat civil.

Avui, la jornada comença amb visites a centres educatius, el Lycée Comte de Foix i l’escola andorrana de Santa Coloma, en una escenificació de proximitat amb la comunitat educativa i amb el sistema educatiu de l’estat.

El bloc central arribarà a mig matí amb els actes al Consell General. Macron recorrerà el centre històric d’Andorra la Vella fins a la Casa de la Vall i participarà, conjuntament amb el copríncep episcopal, en una sessió solemne del parlament. Es tracta d’un gest institucional inèdit que reforça el simbolisme del coprincipat.

Amb tot, el moment políticament més significatiu serà el discurs obert a la ciutadania a la plaça del Poble. El govern ha decretat una aturada general de l’activitat econòmica entre les dotze i dos quarts de tres per a facilitar-hi l’assistència, una mesura que vol reforçar la dimensió excepcional de l’acte.

El discurs coincideix amb una protesta convocada pel Sindicat de l’Habitatge, que vol visibilitzar la crisi dels lloguers i portar el malestar social al centre mateix de la visita. L’augment sostingut dels preus, la manca d’habitatge assequible i la pressió del mercat immobiliari han convertit aquesta qüestió en la principal preocupació.

La jornada es clourà a la tarda amb un acte al santuari de Meritxell, on Macron i Serrano Pentinat rebran la Creu dels Set Braços, la màxima distinció del país, abans de la marxa del president francès.

Macron ha avançat ell mateix, en una compareixença improvisada a la premsa a Ràdio Andorra, que un dels punts principals de la reunió seria el debat sobre la despenalització de l’avortament. La qüestió és especialment delicada en el sistema institucional andorrà, atès el paper del copríncep episcopal i la tensió que aixeca qualsevol reforma en aquest àmbit.

La referència explícita als drets de les dones no és menor. Macron introdueix així en l’agenda bilateral un debat que fins ara s’havia mantingut en l’àmbit intern andorrà, però que té implicacions directes en la imatge internacional del país i en la relació amb Europa. Sobre això, en declaracions posteriors, Espot ha explicat que han coincidit en la necessitat d’avançar en la despenalització de l’avortament i de fer-ho “des del realisme, la prudència i l’ambició”.

De fet, l’altre gran eix de la reunió ha estat l’acostament d’Andorra a la Unió Europea. L’acord d’associació, encara en negociació, és considerat estratègic pel govern andorrà. Espot ha destacat que aquesta primavera es coneixerà la decisió del Consell de la UE sobre la naturalesa de l’acord i que abans de setembre es pugui signar. Una vegada hagin signat els estats membres i el ratifiqui el Parlament Europeu es podrà convocar el referèndum. En aquest context, la visita ha ha incorporat també una reunió específica entre responsables dels dos governs sobre afers europeus, amb la participació del secretari d’Estat andorrà, Landry Riba, i també el conseller d’Europa del govern francès, Alexis Dutertre. La reunió no es proposa com un contacte bilateral aïllat, sinó de treball en el context de les delegacions, que evidencia el pes específic del dossier europeu en la visita i la voluntat de coordinar posicions en un moment clau per a l’acord d’associació amb la Unió Europea.

Macron ha començat la visita amb una trobada bilateral amb Espot, a Ràdio Andorra, centrada en els principals reptes de l’estat, com ara l’avortament o l’acord d’associació de la UE. També hi ha una trobada bilateral entre responsables d’afers europeus. Tot seguit, hi ha hagut la reunió amb el copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano Pentinat. Posteriorment s’han lliurat les credencials dels nous ambaixadors.

La jornada continuarà amb un discurs a FEDA i culminarà amb un sopar oficial amb autoritats i representants de la societat civil. Però més enllà de l’agenda formal, la visita arriba en un context marcat per la qüestió de l’habitatge i el malestar social creixent. Això dona una dimensió política afegida a la presència del copríncep francès, que demà s’adreçarà directament a la ciutadania.

Demà hi haurà els moments amb més projecció pública. Macron visitarà centres educatius i presidirà, juntament amb el copríncep episcopal, una sessió del Consell General, un gest institucional inèdit en la història d’Andorra. El punt central serà el discurs obert a la ciutadania, en què s’espera que abordi, almenys indirectament, algunes de les tensions existents. Hi ha convocada una protesta del Sindicat de l’Habitatge.

La comitiva que l’acompanya, amb membres del seu gabinet i perfils vinculats a dossiers clau com l’acord amb la Unió Europea, evidencia que la visita no és solament simbòlica. França continua jugant un paper determinant en l’horitzó polític i econòmic d’Andorra. Macron tancarà l’estada amb un acte al santuari de Meritxell abans de tornar a l’estat francès.

El govern ha preparat una agenda carregada d’actes que combina diplomàcia, simbolisme i projecció pública. Macron arribarà cap a les 16.00 en helicòpter, i aterrarà a l’Estadi Comunal d’Andorra la Vella. La seva arribada activarà un ampli dispositiu policíac i logístic, amb restriccions de trànsit a la zona i control d’accessos. L’ús de l’helicòpter respon tant al fet que no hi ha aeroport com a criteris de seguretat, i permet un control total del desplaçament. Aquesta mateixa via s’utilitzarà també per a sortir del país, quan acabin els actes, des de la zona del Tarter.

La primera jornada tindrà un marcat caràcter institucional. Quan arribi, Macron es reunirà amb el cap de Govern, Xavier Espot, per parlar de qüestions estratègiques, entre les quals la relació amb la Unió Europea, l’economia i la cooperació bilateral. Sobre això, Espot ha avançat que proposarà una connexió ferroviària amb l’estat francès. Posteriorment, Macron visitarà instal·lacions com la central de FEDA, en un gest que posa l’accent en l’energia i la transició energètica.

També participarà en trobades diplomàtiques, inclosa la presentació conjunta de cartes credencials d’una quinzena d’ambaixadors davant tots dos coprínceps, una imatge poc habitual que reforça el caràcter compartit de la funció de cap d’estat. La jornada es clourà amb un sopar oficial a l’Andorra Park Hotel amb autoritats, representants institucionals i membres de la societat civil, amb la voluntat de projectar una imatge de cohesió i obertura, i amb presència destacada de joves.

Dimarts: Andorra s’atura

Demà, dimarts, es concentraran els moments més destacats i simbòlics. La jornada començarà a primera hora del matí, amb les visites a centres educatius: el Lycée Comte de Foix i l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança de Santa Coloma, tots dos a la parròquia d’Andorra la Vella. En aquests centres, els alumnes participaran en actes de benvinguda, inclosa la interpretació de l’himne nacional.

Tot seguit, Macron visitarà el centre històric d’Andorra la Vella. L’acte institucional al Consell General començarà amb un recorregut a peu pel carrer de la Vall, amb presència d’autoritats, dispositiu de seguretat reforçat i participació simbòlica de la ciutadania i escolars. A l’arribada a la Casa de la Vall, serà rebut pel copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano Pentinat, abans d’entrar a l’edifici històric.

A l’interior, Macron signarà el Llibre d’Honor i participarà en la sessió solemne del Consell General. Aquesta sessió tindrà un caràcter històric: per primera vegada, els dos coprínceps presidiran conjuntament el parlament andorrà, una imatge carregada de simbolisme. A l’exterior, es faran honors a la bandera i es farà la fotografia oficial amb les autoritats.

El moment central de la visita arribarà cap a les 12.45, amb el discurs de Macron a la plaça del Poble d’Andorra la Vella. L’espai s’ha preparat com a gran escenari institucional obert, amb control d’accessos, zones delimitades i presència policíaca reforçada. Es preveu que el discurs duri uns vint minuts i que inclogui referències al futur d’Andorra, la relació amb França i el context europeu.

Per facilitar l’assistència a l’acte i garantir-hi una participació multitudinària, el govern ha decretat una aturada obligatòria de l’activitat econòmica entre les 12.00 i les 14.30. Comerços, oficines, indústries i administracions hauran de tancar, i les hores es consideraran festives, retribuïdes i no recuperables. És una mesura excepcional que afecta pràcticament tot el teixit econòmic i que no té precedents recents d’aquesta magnitud. Solament quedaran operatius els serveis essencials, com ara els sanitaris, turístics, hotelers, de restauració i les estacions de servei.

La jornada continuarà amb un dinar institucional a l’antic Hotel Rosaleda d’Encamp, ofert pel cap de Govern, i amb una breu atenció als mitjans. Finalment, la visita culminarà amb un acte solemne al santuari de Meritxell, on els coprínceps Macron i Serrano Pentinat rebran la Creu dels Set Braços, la màxima distinció de l’estat. Amb aquest acte es tancarà una agenda concentrada en poc més de vint-i-quatre hores.

Durant tota la visita, s’aplicaran mesures excepcionals de seguretat: restricció temporal de l’espai aeri, prohibició de vols i drons, limitacions de mobilitat en diferents punts i suspensió de l’activitat de caça.

Una visita ajornada i amb precedent històric

La visita d’Emmanuel Macron s’havia de fer inicialment el mes d’octubre, però es va ajornar arran de la inestabilitat política francesa, marcada per les dificultats del govern per assegurar majories parlamentàries i aprovar el pressupost.

La presència del copríncep francès s’inscriu en una tradició consolidada, segons la qual el president francès visita Andorra pel cap baix una vegada durant el mandat. Macron esdevé el setè cap d’estat francès que ho fa en qualitat de copríncep. Van haver de passar més de sis segles perquè un copríncep francès visités per primera vegada Andorra: Charles de Gaulle ho va fer el 23 d’octubre de 1967. No va ser fins sis anys més tard, l’agost de 1973, que hi hagué la primera trobada entre els dos coprínceps, el bisbe d’Urgell, Joan Martí Alanis, i el president Georges Pompidou, tot i que aquesta reunió no es va fer a Andorra, sinó a Caors, a Occitània.

D’ençà d’aleshores, tots els coprínceps francesos han visitat Andorra i han mantingut contactes regulars amb el seu homòleg episcopal, consolidant així una pràctica institucional que reforça el caràcter singular del coprincipat.

La darrera visita institucional de Macron va ser el 2019, poc després d’arribar a l’Elisi, en un viatge que ja va servir per a reforçar els vincles bilaterals i el paper del coprincipat en l’equilibri institucional.

Protestes enmig de la visita

Tota aquesta voluntat de solemnitat, amb una agenda mil·limetrada, topa amb la crida del Sindicat d’Habitatge d’aprofitar la visita per visibilitzar el conflicte pels lloguers i la por creixent d’una expulsió de residents del mercat immobiliari. Després de la reunió el dia 21 d’abril de l’entitat amb la ministra Conxita Marsol, en què el govern va descartar de modificar la llei de desintervenció dels lloguers, el col·lectiu considera que cal intensificar la pressió.

La portaveu del sindicat, Rebeca Bonache, ha apel·lat directament a la mobilització ciutadana durant el discurs de Macron. La voluntat és que el copríncep “sàpiga què passa al país” i que el malestar arribi també a l’escena internacional. El sindicat no amaga la voluntat de convertir l’acte institucional en un altaveu de protesta.

Les mobilitzacions del 2023 ja van forçar mesures temporals sobre els lloguers, però el sector denuncia que la situació s’ha agreujat. L’augment dels preus, l’escassetat d’habitatge assequible i la proliferació de pisos de luxe alimenten la percepció d’una crisi estructural que afecta especialment la població treballadora i els joves.

En aquest context, el focus mediàtic no se centrarà solament en els actes més protocol·laris, sinó també en el moment social que viu Andorra, i quan falta menys d’un any per a les eleccions generals. Entre la solemnitat institucional i el risc de protesta, l’estat es prepara per a una jornada d’alt voltatge polític i simbòlic.

Espot ha situat el debat en el terreny de l’estructura d’estat i ha avisat que una despenalització pura, si no es formula amb un encaix específic, pot arribar a ser equivalent a una legalització plena i “tocar de mort” el coprincipat. Sobre això, ha reclamat als partits de l’oposició que expliquessin amb claredat a la ciutadania les conseqüències de les seves propostes i les eventuals renúncies que implicarien.

El cap de govern ha remarcat que una decisió d’aquest abast podria implicar incertesa institucional i fins i tot derivar en la necessitat d’un procés constituent, una possibilitat que ha descartat en el context actual. “No és el moment”, ha insistit, tot apel·lant a la complexitat geopolítica i a la necessitat de preservar l’estabilitat.

Crítiques a les “solucions maximalistes”

Espot ha contextualitzat la qüestió en una crítica més àmplia a l’estratègia de l’oposició, a la qual acusa de presentar “solucions maximalistes” que responen solament a una part de la societat. Segons el seu parer, tant en el debat de l’avortament com en el de l’habitatge, les propostes del PS i de Concòrdia no tenen en compte l’interès general ni la necessitat de trobar equilibris.

La discrepància amb l’oposició se centra, sobretot, en l’abast de les esmenes presentades. El Partit Socialdemòcrata proposa de despenalitzar del tot l’avortament i avançar cap a una regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs, amb un model que preveu que sigui lliure fins a les 14 setmanes i permès fins a les 22 en determinats supòsits, com ara risc per a la salut de la mare, violació o malformacions del fetus. Per la seva banda, Concòrdia ha optat per una via diferent, que preveu la despenalització de l’avortament, tant per a la dona com per al personal mèdic mentre s’espera la proposta que el govern pugui acordar amb la Santa Seu. També demana que el procediment pugui ser cobert pel sistema de salut públic.

Les crítiques d’Espot s’han estès també a les propostes en matèria d’habitatge, atès que ha acusat l’oposició de situar-se exclusivament del costat dels llogaters i d’ignorar les demandes dels propietaris. A parer seu, determinades mesures podrien acabar empitjorant el problema a llarg termini, tot desincentivant la incorporació de nova oferta al mercat.

Finalment, ha atribuït l’enduriment del debat polític a la proximitat de les eleccions i ha insinuat que les iniciatives del PS i de Concòrdia responien més a una lògica electoral que no pas a la voluntat d’arribar a acords amplis.

El tancament de l’espai aeri s’ha pres per motius de seguretat pública i per facilitar l’organització del dispositiu institucional previst durant la visita, segons l’executiu. El decret afecta tots els permisos de vol vigents, que queden suspesos durant aquest període. Únicament en queden exempts els vols d’emergència, les aeronaus d’estat i les operacions per necessitats sanitàries o de seguretat.

L’objectiu principal és garantir que els actes oficials es facin amb normalitat i sense incidències. El govern ha remarcat que la mesura s’ajustava a criteris estrictes de control i prevenció durant la presència del copríncep francès al país.

Afectacions en el transport públic

A més, Mobilitat ha informat que la visita institucional ocasionarà talls puntuals i modificacions en l’itinerari i en el servei regular d’autobusos en uns quants indrets d’Andorra.

Planifica els teus desplaçaments amb antelació i segueix la senyalització i les indicacions dels agents pic.twitter.com/MZxZtv6ptF

— Mobilitat Andorra (@Mobilitat_AND) April 24, 2026

El dia 27, entre les 15.40 i les 16.20, quedarà anul·lada la parada de l’Estadi Comunal, i la parada alternativa serà l’Estació Nacional. Entre les 16.00 i les 19.00, tampoc no funcionarà la parada de Ràdio Andorra. En aquest tram, es podrà fer servir la parada de Valira Nova, on també s’atura la línia L3. Entre les 18.45 i les 19.45, la parada Central de FEDA restarà sense servei i com a alternativa es podran utilitzar les parades de la Carretera d’Engolasters, la del Coll de Caldes i la cruïlla d’Engolasters.

El dia 28, entre les 10.45 i les 13.45, només en sentit nord, es modificarà el recorregut de la línia L1, que passarà per la Baixada del Molí i el Prat de la Creu. En aquest tram, quedaran anul·lades les parades de la Quirola, Príncep Benlloch i la Creu Grossa. Finalment, entre les 14.15 i les 16.30, quedaran anul·lades les parades Comú d’Encamp i Rosaleda; com a alternatives, es podran fer servir les parades de la plaça Sant Miquel i els Pastoressos, on també s’aturarà la línia L4.

Els nivells amb més participació són el B2, amb 265 inscrits, i l’A1, amb 254, seguits de l’A2 (168), el B1 (117), el C1 (118) i el C2 (98). Aquestes dades mostren tant a una demanda consolidada en nivells intermedis com a un augment significatiu en els nivells inicials, especialment entre nous residents.

El govern valora positivament la resposta, que interpreten com una mostra de la voluntat de la ciutadania de consolidar el coneixement del català a través d’un títol oficial. Alhora, assenyalen que l’augment d’inscripcions en els nivells bàsics s’explica també per l’entrada en vigor de la Llei de la llengua pròpia i oficial, que fixa requisits mínims de català per a la renovació del permís de residència.

Els exàmens es faran els dies 5, 6, 13 i 19 de juny, segons el nivell corresponent, i els resultats es publicaran el 2 de juliol a la web del govern.

Més de mil persones s’inscriuen a la segona convocatòria dels exàmens oficials de català del 2026.

El nombre d’inscrits, 1.020, supera els registrats a la darrera convocatòria de l’estiu passat, que en van ser 859.https://t.co/9CIw9deS5Z

— Govern d'Andorra (@GovernAndorra) April 21, 2026

El sindicat ha criticat en un comunicat la voluntat del govern de posar fi a les pròrrogues dels contractes de lloguer. Sosté que la mesura afecta aproximadament la meitat de la població, i denuncia un retorn a un model que considera que afavoreix els propietaris i perjudica els llogaters.

“El govern vol restablir un poder que els rendistes del Principat sempre han tingut: fer beneficis (i molt alts) del que per a la majoria de les persones és un dret. El seu projecte és clar: beneficis per a uns pocs, creixement desmesurat, expulsió de la classe treballadora. Però els seus privilegis també depenen que nosaltres els acceptem”, denuncien en una publicació a les xarxes socials.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Sindicat d’Habitatge d’Andorra (@habitatge_and)

En el Bulletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) es detalla que la mesura de la caça s’aplicarà per garantir la seguretat de la visita. Així mateix, explica que l’article 32 de la llei 18/2024 sobre la caça en preveu la prohibició en circumstàncies especials per part del ministeri responsable, és a dir, el de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, que encapçala Guillem Casal Font.

El 27 i 28 d’abril formaven part de les dates habilitades enguany per a la caça del mufló i del cabirol. L’octubre passat, el govern ja va prendre una mesura similar –entre els dies 15 i 17–, però finalment la va derogar perquè Macron va anul·lar la visita.

Pel que fa al tancament de comerços, indústries, oficines i administracions públiques, serà dimarts 28 d’abril, entre les 12.00 i les 14.30. Durant aquesta franja horària, cessarà l’activitat d’aquests establiments per permetre l’assistència ciutadana a l’al·locució que el Copríncep oferirà a les 12.45 a la plaça del Poble, a Andorra la Vella.

El decret estableix que les hores afectades es consideraran festives, de compliment obligatori, retribuïdes i no recuperables per als treballadors. En queden exclosos els serveis públics i essencials, així com els serveis sanitaris, veterinaris, turístics, hotelers, de restauració, bars, caves i estacions de servei, que mantindran l’activitat segons les condicions previstes.

Segons el govern, aquestes mesures responen a la voluntat de promoure la participació ciutadana en un esdeveniment institucional d’especial rellevància, ja que el Copríncep francès s’adreçarà directament a la població andorrana en un acte obert a la plaça del Poble.

La visita inclou diversos actes institucionals i simbòlics, i aquest discurs serà un dels moments centrals del programa. Es tracta d’una ocasió excepcional, atesa la singularitat que el cap d’estat francès s’adreci públicament a la ciutadania andorrana; la darrera vegada que es va produir un acte similar va ser el setembre del 2019.

Paral·lelament, el govern també ha aprovat mesures organitzatives i de seguretat, com la restricció temporal de l’espai aeri andorrà, amb la prohibició de l’enlairament i del sobrevol d’aeronaus tripulades i no tripulades, així com la prohibició temporal de la caça, amb l’objectiu de garantir la seguretat durant tota la visita oficial.

La jornada tindrà un caràcter històric, ja que serà la primera vegada que els dos caps d’estat andorrans —Macron i el copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano Pentinat— coincidiran i presidiran conjuntament una sessió parlamentària. L’acte correspon a la sessió tradicional del Consell General, prevista cap a les 11.30, segons que ha informat el Consell General d’Andorra.

Aquesta serà la segona visita oficial de Macron a Andorra durant el seu mandat, després de la que va fer el 13 de setembre de 2019.

Segons el programa, el copríncep francès arribarà a peu a la Casa de la Vall pel carrer de la Vall, en un recorregut en què es preveu la presència d’un miler d’escolars dels tres sistemes educatius. A l’arribada a la plaça del Consell General, serà rebut pel copríncep episcopal, amb qui accedirà a l’edifici històric.

A l’interior, tots dos saludaran les principals autoritats del país i signaran el Llibre d’Or de la institució al despatx del síndic general.

Un cop finalitzada la sessió, tindrà lloc l’acte d’honor a la bandera a la plaça del Consell General i la fotografia oficial a les escales de la Casa de la Vall. Per motius de seguretat, l’accés de la ciutadania a la plaça quedarà restringit durant aquests actes.

La iniciativa, fruit d’un conveni amb el Centre de Terminologia Termcat, inclou cartells i estovalles amb vocabulari bàsic i està dins l’acord anual del 2025, que va comptar amb una aportació de 7.000 euros del govern per al disseny i l’edició del material.

Els establiments han rebut també una carta de la ministra en què se’ls demana col·locar el material en un lloc visible i se’ls recorden les disposicions legals sobre la llengua pròpia i oficial, així com el valor patrimonial i identitari del català com a element de valor afegit per a les empreses. Els comerços i cafeteries poden sol·licitar més unitats del material si ho desitgen.

L’acció s’emmarca dins l’objectiu 2.7 del Pla d’acció nacional per la llengua 2026-2028, que cerca “Fomentar l’ús del català en el comerç”, dins de l’objectiu general de “Refermar el coneixement i l’ús del català entre la població”.