El nou model preveu que, en els casos en què la persona sol·licitant compleixi tots els requisits exigits per la normativa andorrana i solament resti pendent la validació externa, es pugui concedir un permís provisional. Aquesta autorització permetrà tant l’estada com l’inici de l’activitat laboral, amb l’objectiu d’evitar blocatges administratius i donar resposta a les necessitats del mercat de treball.

La verificació de seguretat, que correspon a les autoritats franceses o espanyoles, s’hauria de resoldre en un termini aproximat d’una vintena de dies. Si el resultat és favorable, el permís esdevindrà definitiu; en cas contrari, quedarà automàticament revocat i la persona haurà d’abandonar l’estat. Aquest mecanisme introdueix una figura jurídica intermèdia, la del resident condicional.

La reforma també incorpora un sistema d’intercanvi de dades amb els estats veïns per avaluar possibles riscos de seguretat, en línia amb els estàndards europeus. Segons el govern, aquest nou marc permet avançar cap a un model més homologable al de la Unió Europea, tot mantenint les garanties necessàries en matèria de protecció de dades i seguretat pública. Amb aquest canvi, Andorra adapta el seu sistema migratori a les exigències del nou entorn europeu, en un equilibri entre la voluntat d’agilitzar els tràmits i la necessitat de reforçar els mecanismes de control fronterer.

El centre històric d’Andorra la Vella està acordonat. Hi ha més curiosos que no pas expectació. Els agents de policia fan broma del dispositiu. “Nerviós? No, tampoc no sabem si vindrà gaire gent. No són bones hores”, diu un agent del Grup d’Intervenció de la Policia d’Andorra (GIPA). Somriu, però a les mans té un fusell negre i carregat.

A l’avinguda de Meritxell, els comerços avisen als aparadors del tancament obligatori –dues hores i mitja– decretat pel govern. “Aprofitarem per fer paperassa”, diu la Mònica, que té una botiga de xocolata. “Ens obliguen a tancar, però hi ha més gent al carrer que un dimarts normal”, afegeix. Els colors dels bombons criden l’atenció d’alguns turistes.

Només els serveis essencials, la restauració i els hotels s’escapen del tancament forçós. “És normal que ens facin tancar; si no, la plaça serà ben buida”, diu en Lluís, que regenta una òptica. La visita dels coprínceps no li fa “ni gràcia, ni pena”, però assegura que vol veure el discurs de Macron.

Han passat més de sis anys d’ençà de la primera visita. La seva figura, visiblement desgastada en el context de la política francesa, encara conserva un cert magnetisme a Andorra. El 2019, Macron va parlar de l’acord d’associació amb la UE, de l’avortament i de la llengua. Qüestions que continuen ben candents en l’actualitat andorrana, amb l’afegit de la crisi de l’habitatge.

Pels carrers es veuen grups de nens amb banderes andorranes. Els professors malden per contenir les feres. Un nen imita a crits el soroll dels trets d’una arma. Uns policies s’ho miren entre enriolats i estupefactes. La cara del professor és impossible de ser descrita. Per sort, l’escena s’esberla amb el so de les campanes del santuari de Sant Esteve.

Són les dotze. Els comerços abaixen les persianes. “Aprofitaré per anar a dinar amb la dona”, diu un botiguer, mentre apaga els llums. Alguns turistes no entenen què passa. Els aparadors es tornen grisos abans de l’horari habitual. Joies, alcohols, cigars, mòbils, perfums… Tot queda confinat rere les persianes i les reixes.

A la plaça del Poble, la gent s’acumula prop de l’escenari, on faran els parlaments el cap de govern, Xavier Espot, i Macron. Un membre de seguretat reparteix banderetes d’Andorra. “Calma, que me’n queden poques”, exclama, arran de l’ànsia d’alguns dels assistents. Dos franctiradors del GIPA es preparen en un terrat.

“Crec que no sap ni on és”, diu un paramèdic sobre el copríncep francès. “El deuen haver preparat. La qüestió és no fer el ridícul”, li respon una companya. Els periodistes, sobretot francesos, es van col·locant a la zona de premsa. Hi ha mala maror amb els seus col·legues andorrans. El primer dia de la visita va deixar ferides.

Entre el públic s’identifiquen clarament els agents de seguretat francesos. Vestits de manera impecable, sabates de pell, orelleres i braçalets amb les franges blava, blanca i vermella. El sol, que cou amb força, encén el paviment. No hi ha cap racó on amagar-se. Els clatells i les calbes se socarrimen. Uns agents s’emporten tres nois que tenen un patinet elèctric.

El nivell d’alerta és màxim. Tot el recorregut des del Consell General fins a la plaça està acordonat amb tanques. També dues tristes taules de tennis taula. La comitiva va tard. Passen els minuts i el públic s’impacienta. Una quarantena de membres del Sindicat d’Habitatge d’Andorra alcen pancartes i xiulen. “Aquesta pancarta té més metres quadrats dels que puc pagar”, diu una pancarta.

Els agents de seguretat es posen davant els manifestants –es miren les pancartes, però no en retiren cap–, que criden consignes com “Espot a la Seu”, “Espot dimissió”, “el poble es revolta”, “no et volem més” i “fora youtubers“. Les autoritats comencen a aparèixer. Els xiulets s’intensifiquen. El volum és eixordador.

Finalment, apareixen Espot i Macron. El retard supera amb escreix l’hora. Se senten aplaudiments, però els crits de dimissió no s’aturen. “Tot això que passa, fa anys que ho advertim. La gent ha de buscar pisos a la Seu d’Urgell perquè aquí no es pot viure. Calen mesures urgents”, diu un dels manifestants de l’habitatge. “Han jugat amb foc, i es cremaran”, afegeix un altre, assenyalant l’escenari.

El públic es concentra en un costat de la plaça del Poble, que té una meitat gairebé buida. Espot prova de surfejar la protesta com pot, però els manifestants no es treuen els xiulets de la boca. Macron se situa de perfil al públic i mira gairebé tota l’estona el cap de govern. No perd el somriure en cap moment.

“L’accés a un habitatge assequible és la màxima preocupació de bona part de la ciutadania”, diu Espot, que aprofita la menció per enviar un dard als manifestants. “També dels que no criden […] Malgrat la cridòria, continuarem ampliant el parc públic d’habitatge”, afegeix. Els crits de dimissió van carregats d’ira.

Espot deixa de parlar i ofereix el micròfon a Macron. De cop i volta, la plaça calla i el silenci deixa sentir el vol del dron de la policia. Els manifestants abaixen les pancartes. Els franctiradors perfilen tots els caps. “La protesta és contra el govern i les seves polítiques”, diu un dels manifestants. El copríncep francès prova de trencar el gel amb una broma, que rep una resposta desigual.

En el seu discurs, adverteix que la porta de l’acord d’associació amb la UE només s’obrirà una vegada –previsiblement a l’estiu– i anima els andorrans a no girar-li l’esquena. També expressa el seu suport a la proposta per a despenalitzar l’avortament. “La igualtat, la llibertat i l’autonomia de les dones s’han de fer amb respecte per l’equilibri institucional i la tradició del coprincipat”, diu.

Macron es mulla sense mullar-se. Les seves paraules –calculades al mil·límetre– proven de satisfer tothom. Són gairebé les dues i part del públic comença a fugir. El sol, la gana i la feina espanten gairebé totes les ànimes. Amb la crisi de l’habitatge, el copríncep torna a fer malabars. Aplaudeix els esforços del govern per crear “habitatge assequible”, però es mostra comprensiu amb “la impaciència” de la gent.

Alguns membres del públic fan ganyotes, però la protesta no reviscola. Les pancartes no es tornen a alçar. “Visca Europa. Visca Andorra”, conclou. Macron i Espot baixen de l’escenari després de la interpretació de l’himne. Una comitiva de cotxes els espera a l’avinguda del Príncep Benlloch.

Són dos quarts de tres i els comerços comencen a reobrir. El trànsit encara és caòtic i el dispositiu policíac és ben visible. Un grup de joves fumen a l’ombra. “Tots els dimarts podrien ser així”, diu un, sense aixecar la mirada del mòbil.

Els manifestants han seguit la intervenció d’Espot amb xiulets i pancartes, amb missatges com ara “regular tots els lloguers”. Durant la concentració també s’han sentit consignes contra la política d’habitatge i el model econòmic, com “la inversió estrangera no és el futur” o crits dirigits al cap de govern, Xavier Espot, durant tota la seva intervenció. També hi ha hagut protestes i crits de “no n’hi ha prou” quan parlava dels avenços sobre la despenalització de l’avortament. En canvi, els xiulets i crits han parat de cop quan Macron ha començat a parlar.

Amb crits com “el poble es revolta”, els concentrats han volgut visibilitzar el malestar creixent per l’encariment dels lloguers i han recordat la mobilització convocada per al 16 de maig, que pretenen convertir en una nova demostració de força al carrer. La protesta, significativa pel context, s’inscriu en un escenari en què la crisi de l’habitatge s’ha convertit en un dels principals focus de tensió social.

En el seu discurs, Macron ha fet una defensa clara de l’acord d’associació amb la Unió Europea. “Us ho dic amb tota sinceritat, la porta no es tornarà a obrir si ara es diu que no”, ha advertit, tot remarcant que l’acord permet de “conservar les singularitats andorranes”. També ha assegurat -com a copríncep ha dit-, que el text ha estat ben negociat, amb accés al mercat únic i períodes transitoris llargs, i ha assenyalat que la signatura podria arribar abans de l’estiu.

El copríncep francès ha avalat igualment la proposta de despenalització de l’avortament impulsada pel govern de Xavier Espot, que ha qualificat de “proporcional”. Macron ha defensat que “la igualtat, llibertat i autonomia de les dones s’han de fer amb respecte per l’equilibri institucional i la tradició del coprincipat”, en una de les qüestions més sensibles del debat polític actual.

En matèria social, ha donat suport a les polítiques per ampliar el parc d’habitatge assequible, però ha admès també “la impaciència” d’una part de la població. En aquest sentit, ha defensat la necessitat de “treballar perquè tot ciutadà andorrà tingui un habitatge digne”, en un context marcat pel malestar social. El discurs l’ha acabat amb un “Visca Europa i visca Andorra” i ha promès que tornarà.

Aquest malestar s’ha fet sentir durant l’acte. Prèviament, Espot havia reconegut que l’accés a l’habitatge és “la preocupació principal de bona part de la ciutadania” i havia defensat l’acció del govern, en un discurs interromput en alguns moments per la reacció del públic. Amb aquest context, la intervenció de Macron a la plaça del Poble ha anat més enllà del protocol i s’ha convertit en un moment polític de primer ordre, en què han coincidit la dimensió institucional del coprincipat, el debat sobre l’encaix europeu i una tensió social creixent.

La jornada es tancarà aquesta tarda amb un acte al santuari de Meritxell, on els dos coprínceps rebran la Creu dels Set Braços, abans que Macron doni per acabada una visita concentrada en poc més de vint-i-quatre hores però amb una càrrega política notable.

Macron va arribar ahir al Pas de la Casa, on fou rebut pel cap de govern, Xavier Espot, i la cònsol major d’Encamp, Laura Mas. La jornada inaugural va estar marcada per les reunions polítiques, amb el centre de gravetat a Ràdio Andorra. Allà es va fer la reunió bilateral entre Macron i Espot, en què es van tractar alguns dels dossiers més sensibles de la política andorrana, com són l’acord d’associació amb la Unió Europea i l’avortament, especialment delicat en l’equilibri institucional del coprincipat. La presència de responsables d’afers europeus en la reunió evidenciava que la visita anava més enllà del protocol.

La tarda va continuar amb la reunió entre els dos coprínceps, Macron i Josep-Lluís Serrano Pentinat, i amb la cerimònia conjunta de lliurament de cartes credencials a nous ambaixadors. Posteriorment, Macron va visitar la central hidroelèctrica de FEDA, en un gest vinculat a la transició energètica, i va tancar la jornada amb un sopar oficial amb autoritats i representants de la societat civil.

Avui, la jornada comença amb visites a centres educatius, el Lycée Comte de Foix i l’escola andorrana de Santa Coloma, en una escenificació de proximitat amb la comunitat educativa i amb el sistema educatiu de l’estat.

El bloc central arribarà a mig matí amb els actes al Consell General. Macron recorrerà el centre històric d’Andorra la Vella fins a la Casa de la Vall i participarà, conjuntament amb el copríncep episcopal, en una sessió solemne del parlament. Es tracta d’un gest institucional inèdit que reforça el simbolisme del coprincipat.

Amb tot, el moment políticament més significatiu serà el discurs obert a la ciutadania a la plaça del Poble. El govern ha decretat una aturada general de l’activitat econòmica entre les dotze i dos quarts de tres per a facilitar-hi l’assistència, una mesura que vol reforçar la dimensió excepcional de l’acte.

El discurs coincideix amb una protesta convocada pel Sindicat de l’Habitatge, que vol visibilitzar la crisi dels lloguers i portar el malestar social al centre mateix de la visita. L’augment sostingut dels preus, la manca d’habitatge assequible i la pressió del mercat immobiliari han convertit aquesta qüestió en la principal preocupació.

La jornada es clourà a la tarda amb un acte al santuari de Meritxell, on Macron i Serrano Pentinat rebran la Creu dels Set Braços, la màxima distinció del país, abans de la marxa del president francès.

Macron ha avançat ell mateix, en una compareixença improvisada a la premsa a Ràdio Andorra, que un dels punts principals de la reunió seria el debat sobre la despenalització de l’avortament. La qüestió és especialment delicada en el sistema institucional andorrà, atès el paper del copríncep episcopal i la tensió que aixeca qualsevol reforma en aquest àmbit.

La referència explícita als drets de les dones no és menor. Macron introdueix així en l’agenda bilateral un debat que fins ara s’havia mantingut en l’àmbit intern andorrà, però que té implicacions directes en la imatge internacional del país i en la relació amb Europa. Sobre això, en declaracions posteriors, Espot ha explicat que han coincidit en la necessitat d’avançar en la despenalització de l’avortament i de fer-ho “des del realisme, la prudència i l’ambició”.

De fet, l’altre gran eix de la reunió ha estat l’acostament d’Andorra a la Unió Europea. L’acord d’associació, encara en negociació, és considerat estratègic pel govern andorrà. Espot ha destacat que aquesta primavera es coneixerà la decisió del Consell de la UE sobre la naturalesa de l’acord i que abans de setembre es pugui signar. Una vegada hagin signat els estats membres i el ratifiqui el Parlament Europeu es podrà convocar el referèndum. En aquest context, la visita ha ha incorporat també una reunió específica entre responsables dels dos governs sobre afers europeus, amb la participació del secretari d’Estat andorrà, Landry Riba, i també el conseller d’Europa del govern francès, Alexis Dutertre. La reunió no es proposa com un contacte bilateral aïllat, sinó de treball en el context de les delegacions, que evidencia el pes específic del dossier europeu en la visita i la voluntat de coordinar posicions en un moment clau per a l’acord d’associació amb la Unió Europea.

Macron ha començat la visita amb una trobada bilateral amb Espot, a Ràdio Andorra, centrada en els principals reptes de l’estat, com ara l’avortament o l’acord d’associació de la UE. També hi ha una trobada bilateral entre responsables d’afers europeus. Tot seguit, hi ha hagut la reunió amb el copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano Pentinat. Posteriorment s’han lliurat les credencials dels nous ambaixadors.

La jornada continuarà amb un discurs a FEDA i culminarà amb un sopar oficial amb autoritats i representants de la societat civil. Però més enllà de l’agenda formal, la visita arriba en un context marcat per la qüestió de l’habitatge i el malestar social creixent. Això dona una dimensió política afegida a la presència del copríncep francès, que demà s’adreçarà directament a la ciutadania.

Demà hi haurà els moments amb més projecció pública. Macron visitarà centres educatius i presidirà, juntament amb el copríncep episcopal, una sessió del Consell General, un gest institucional inèdit en la història d’Andorra. El punt central serà el discurs obert a la ciutadania, en què s’espera que abordi, almenys indirectament, algunes de les tensions existents. Hi ha convocada una protesta del Sindicat de l’Habitatge.

La comitiva que l’acompanya, amb membres del seu gabinet i perfils vinculats a dossiers clau com l’acord amb la Unió Europea, evidencia que la visita no és solament simbòlica. França continua jugant un paper determinant en l’horitzó polític i econòmic d’Andorra. Macron tancarà l’estada amb un acte al santuari de Meritxell abans de tornar a l’estat francès.

El govern ha preparat una agenda carregada d’actes que combina diplomàcia, simbolisme i projecció pública. Macron arribarà cap a les 16.00 en helicòpter, i aterrarà a l’Estadi Comunal d’Andorra la Vella. La seva arribada activarà un ampli dispositiu policíac i logístic, amb restriccions de trànsit a la zona i control d’accessos. L’ús de l’helicòpter respon tant al fet que no hi ha aeroport com a criteris de seguretat, i permet un control total del desplaçament. Aquesta mateixa via s’utilitzarà també per a sortir del país, quan acabin els actes, des de la zona del Tarter.

La primera jornada tindrà un marcat caràcter institucional. Quan arribi, Macron es reunirà amb el cap de Govern, Xavier Espot, per parlar de qüestions estratègiques, entre les quals la relació amb la Unió Europea, l’economia i la cooperació bilateral. Sobre això, Espot ha avançat que proposarà una connexió ferroviària amb l’estat francès. Posteriorment, Macron visitarà instal·lacions com la central de FEDA, en un gest que posa l’accent en l’energia i la transició energètica.

També participarà en trobades diplomàtiques, inclosa la presentació conjunta de cartes credencials d’una quinzena d’ambaixadors davant tots dos coprínceps, una imatge poc habitual que reforça el caràcter compartit de la funció de cap d’estat. La jornada es clourà amb un sopar oficial a l’Andorra Park Hotel amb autoritats, representants institucionals i membres de la societat civil, amb la voluntat de projectar una imatge de cohesió i obertura, i amb presència destacada de joves.

Dimarts: Andorra s’atura

Demà, dimarts, es concentraran els moments més destacats i simbòlics. La jornada començarà a primera hora del matí, amb les visites a centres educatius: el Lycée Comte de Foix i l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança de Santa Coloma, tots dos a la parròquia d’Andorra la Vella. En aquests centres, els alumnes participaran en actes de benvinguda, inclosa la interpretació de l’himne nacional.

Tot seguit, Macron visitarà el centre històric d’Andorra la Vella. L’acte institucional al Consell General començarà amb un recorregut a peu pel carrer de la Vall, amb presència d’autoritats, dispositiu de seguretat reforçat i participació simbòlica de la ciutadania i escolars. A l’arribada a la Casa de la Vall, serà rebut pel copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano Pentinat, abans d’entrar a l’edifici històric.

A l’interior, Macron signarà el Llibre d’Honor i participarà en la sessió solemne del Consell General. Aquesta sessió tindrà un caràcter històric: per primera vegada, els dos coprínceps presidiran conjuntament el parlament andorrà, una imatge carregada de simbolisme. A l’exterior, es faran honors a la bandera i es farà la fotografia oficial amb les autoritats.

El moment central de la visita arribarà cap a les 12.45, amb el discurs de Macron a la plaça del Poble d’Andorra la Vella. L’espai s’ha preparat com a gran escenari institucional obert, amb control d’accessos, zones delimitades i presència policíaca reforçada. Es preveu que el discurs duri uns vint minuts i que inclogui referències al futur d’Andorra, la relació amb França i el context europeu.

Per facilitar l’assistència a l’acte i garantir-hi una participació multitudinària, el govern ha decretat una aturada obligatòria de l’activitat econòmica entre les 12.00 i les 14.30. Comerços, oficines, indústries i administracions hauran de tancar, i les hores es consideraran festives, retribuïdes i no recuperables. És una mesura excepcional que afecta pràcticament tot el teixit econòmic i que no té precedents recents d’aquesta magnitud. Solament quedaran operatius els serveis essencials, com ara els sanitaris, turístics, hotelers, de restauració i les estacions de servei.

La jornada continuarà amb un dinar institucional a l’antic Hotel Rosaleda d’Encamp, ofert pel cap de Govern, i amb una breu atenció als mitjans. Finalment, la visita culminarà amb un acte solemne al santuari de Meritxell, on els coprínceps Macron i Serrano Pentinat rebran la Creu dels Set Braços, la màxima distinció de l’estat. Amb aquest acte es tancarà una agenda concentrada en poc més de vint-i-quatre hores.

Durant tota la visita, s’aplicaran mesures excepcionals de seguretat: restricció temporal de l’espai aeri, prohibició de vols i drons, limitacions de mobilitat en diferents punts i suspensió de l’activitat de caça.

Una visita ajornada i amb precedent històric

La visita d’Emmanuel Macron s’havia de fer inicialment el mes d’octubre, però es va ajornar arran de la inestabilitat política francesa, marcada per les dificultats del govern per assegurar majories parlamentàries i aprovar el pressupost.

La presència del copríncep francès s’inscriu en una tradició consolidada, segons la qual el president francès visita Andorra pel cap baix una vegada durant el mandat. Macron esdevé el setè cap d’estat francès que ho fa en qualitat de copríncep. Van haver de passar més de sis segles perquè un copríncep francès visités per primera vegada Andorra: Charles de Gaulle ho va fer el 23 d’octubre de 1967. No va ser fins sis anys més tard, l’agost de 1973, que hi hagué la primera trobada entre els dos coprínceps, el bisbe d’Urgell, Joan Martí Alanis, i el president Georges Pompidou, tot i que aquesta reunió no es va fer a Andorra, sinó a Caors, a Occitània.

D’ençà d’aleshores, tots els coprínceps francesos han visitat Andorra i han mantingut contactes regulars amb el seu homòleg episcopal, consolidant així una pràctica institucional que reforça el caràcter singular del coprincipat.

La darrera visita institucional de Macron va ser el 2019, poc després d’arribar a l’Elisi, en un viatge que ja va servir per a reforçar els vincles bilaterals i el paper del coprincipat en l’equilibri institucional.

Protestes enmig de la visita

Tota aquesta voluntat de solemnitat, amb una agenda mil·limetrada, topa amb la crida del Sindicat d’Habitatge d’aprofitar la visita per visibilitzar el conflicte pels lloguers i la por creixent d’una expulsió de residents del mercat immobiliari. Després de la reunió el dia 21 d’abril de l’entitat amb la ministra Conxita Marsol, en què el govern va descartar de modificar la llei de desintervenció dels lloguers, el col·lectiu considera que cal intensificar la pressió.

La portaveu del sindicat, Rebeca Bonache, ha apel·lat directament a la mobilització ciutadana durant el discurs de Macron. La voluntat és que el copríncep “sàpiga què passa al país” i que el malestar arribi també a l’escena internacional. El sindicat no amaga la voluntat de convertir l’acte institucional en un altaveu de protesta.

Les mobilitzacions del 2023 ja van forçar mesures temporals sobre els lloguers, però el sector denuncia que la situació s’ha agreujat. L’augment dels preus, l’escassetat d’habitatge assequible i la proliferació de pisos de luxe alimenten la percepció d’una crisi estructural que afecta especialment la població treballadora i els joves.

En aquest context, el focus mediàtic no se centrarà solament en els actes més protocol·laris, sinó també en el moment social que viu Andorra, i quan falta menys d’un any per a les eleccions generals. Entre la solemnitat institucional i el risc de protesta, l’estat es prepara per a una jornada d’alt voltatge polític i simbòlic.

Espot ha situat el debat en el terreny de l’estructura d’estat i ha avisat que una despenalització pura, si no es formula amb un encaix específic, pot arribar a ser equivalent a una legalització plena i “tocar de mort” el coprincipat. Sobre això, ha reclamat als partits de l’oposició que expliquessin amb claredat a la ciutadania les conseqüències de les seves propostes i les eventuals renúncies que implicarien.

El cap de govern ha remarcat que una decisió d’aquest abast podria implicar incertesa institucional i fins i tot derivar en la necessitat d’un procés constituent, una possibilitat que ha descartat en el context actual. “No és el moment”, ha insistit, tot apel·lant a la complexitat geopolítica i a la necessitat de preservar l’estabilitat.

Crítiques a les “solucions maximalistes”

Espot ha contextualitzat la qüestió en una crítica més àmplia a l’estratègia de l’oposició, a la qual acusa de presentar “solucions maximalistes” que responen solament a una part de la societat. Segons el seu parer, tant en el debat de l’avortament com en el de l’habitatge, les propostes del PS i de Concòrdia no tenen en compte l’interès general ni la necessitat de trobar equilibris.

La discrepància amb l’oposició se centra, sobretot, en l’abast de les esmenes presentades. El Partit Socialdemòcrata proposa de despenalitzar del tot l’avortament i avançar cap a una regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs, amb un model que preveu que sigui lliure fins a les 14 setmanes i permès fins a les 22 en determinats supòsits, com ara risc per a la salut de la mare, violació o malformacions del fetus. Per la seva banda, Concòrdia ha optat per una via diferent, que preveu la despenalització de l’avortament, tant per a la dona com per al personal mèdic mentre s’espera la proposta que el govern pugui acordar amb la Santa Seu. També demana que el procediment pugui ser cobert pel sistema de salut públic.

Les crítiques d’Espot s’han estès també a les propostes en matèria d’habitatge, atès que ha acusat l’oposició de situar-se exclusivament del costat dels llogaters i d’ignorar les demandes dels propietaris. A parer seu, determinades mesures podrien acabar empitjorant el problema a llarg termini, tot desincentivant la incorporació de nova oferta al mercat.

Finalment, ha atribuït l’enduriment del debat polític a la proximitat de les eleccions i ha insinuat que les iniciatives del PS i de Concòrdia responien més a una lògica electoral que no pas a la voluntat d’arribar a acords amplis.

El tancament de l’espai aeri s’ha pres per motius de seguretat pública i per facilitar l’organització del dispositiu institucional previst durant la visita, segons l’executiu. El decret afecta tots els permisos de vol vigents, que queden suspesos durant aquest període. Únicament en queden exempts els vols d’emergència, les aeronaus d’estat i les operacions per necessitats sanitàries o de seguretat.

L’objectiu principal és garantir que els actes oficials es facin amb normalitat i sense incidències. El govern ha remarcat que la mesura s’ajustava a criteris estrictes de control i prevenció durant la presència del copríncep francès al país.

Afectacions en el transport públic

A més, Mobilitat ha informat que la visita institucional ocasionarà talls puntuals i modificacions en l’itinerari i en el servei regular d’autobusos en uns quants indrets d’Andorra.

Planifica els teus desplaçaments amb antelació i segueix la senyalització i les indicacions dels agents pic.twitter.com/MZxZtv6ptF

— Mobilitat Andorra (@Mobilitat_AND) April 24, 2026

El dia 27, entre les 15.40 i les 16.20, quedarà anul·lada la parada de l’Estadi Comunal, i la parada alternativa serà l’Estació Nacional. Entre les 16.00 i les 19.00, tampoc no funcionarà la parada de Ràdio Andorra. En aquest tram, es podrà fer servir la parada de Valira Nova, on també s’atura la línia L3. Entre les 18.45 i les 19.45, la parada Central de FEDA restarà sense servei i com a alternativa es podran utilitzar les parades de la Carretera d’Engolasters, la del Coll de Caldes i la cruïlla d’Engolasters.

El dia 28, entre les 10.45 i les 13.45, només en sentit nord, es modificarà el recorregut de la línia L1, que passarà per la Baixada del Molí i el Prat de la Creu. En aquest tram, quedaran anul·lades les parades de la Quirola, Príncep Benlloch i la Creu Grossa. Finalment, entre les 14.15 i les 16.30, quedaran anul·lades les parades Comú d’Encamp i Rosaleda; com a alternatives, es podran fer servir les parades de la plaça Sant Miquel i els Pastoressos, on també s’aturarà la línia L4.

Els nivells amb més participació són el B2, amb 265 inscrits, i l’A1, amb 254, seguits de l’A2 (168), el B1 (117), el C1 (118) i el C2 (98). Aquestes dades mostren tant a una demanda consolidada en nivells intermedis com a un augment significatiu en els nivells inicials, especialment entre nous residents.

El govern valora positivament la resposta, que interpreten com una mostra de la voluntat de la ciutadania de consolidar el coneixement del català a través d’un títol oficial. Alhora, assenyalen que l’augment d’inscripcions en els nivells bàsics s’explica també per l’entrada en vigor de la Llei de la llengua pròpia i oficial, que fixa requisits mínims de català per a la renovació del permís de residència.

Els exàmens es faran els dies 5, 6, 13 i 19 de juny, segons el nivell corresponent, i els resultats es publicaran el 2 de juliol a la web del govern.

Més de mil persones s’inscriuen a la segona convocatòria dels exàmens oficials de català del 2026.

El nombre d’inscrits, 1.020, supera els registrats a la darrera convocatòria de l’estiu passat, que en van ser 859.https://t.co/9CIw9deS5Z

— Govern d'Andorra (@GovernAndorra) April 21, 2026

El sindicat ha criticat en un comunicat la voluntat del govern de posar fi a les pròrrogues dels contractes de lloguer. Sosté que la mesura afecta aproximadament la meitat de la població, i denuncia un retorn a un model que considera que afavoreix els propietaris i perjudica els llogaters.

“El govern vol restablir un poder que els rendistes del Principat sempre han tingut: fer beneficis (i molt alts) del que per a la majoria de les persones és un dret. El seu projecte és clar: beneficis per a uns pocs, creixement desmesurat, expulsió de la classe treballadora. Però els seus privilegis també depenen que nosaltres els acceptem”, denuncien en una publicació a les xarxes socials.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Sindicat d’Habitatge d’Andorra (@habitatge_and)

En el Bulletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) es detalla que la mesura de la caça s’aplicarà per garantir la seguretat de la visita. Així mateix, explica que l’article 32 de la llei 18/2024 sobre la caça en preveu la prohibició en circumstàncies especials per part del ministeri responsable, és a dir, el de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, que encapçala Guillem Casal Font.

El 27 i 28 d’abril formaven part de les dates habilitades enguany per a la caça del mufló i del cabirol. L’octubre passat, el govern ja va prendre una mesura similar –entre els dies 15 i 17–, però finalment la va derogar perquè Macron va anul·lar la visita.

Pel que fa al tancament de comerços, indústries, oficines i administracions públiques, serà dimarts 28 d’abril, entre les 12.00 i les 14.30. Durant aquesta franja horària, cessarà l’activitat d’aquests establiments per permetre l’assistència ciutadana a l’al·locució que el Copríncep oferirà a les 12.45 a la plaça del Poble, a Andorra la Vella.

El decret estableix que les hores afectades es consideraran festives, de compliment obligatori, retribuïdes i no recuperables per als treballadors. En queden exclosos els serveis públics i essencials, així com els serveis sanitaris, veterinaris, turístics, hotelers, de restauració, bars, caves i estacions de servei, que mantindran l’activitat segons les condicions previstes.

Segons el govern, aquestes mesures responen a la voluntat de promoure la participació ciutadana en un esdeveniment institucional d’especial rellevància, ja que el Copríncep francès s’adreçarà directament a la població andorrana en un acte obert a la plaça del Poble.

La visita inclou diversos actes institucionals i simbòlics, i aquest discurs serà un dels moments centrals del programa. Es tracta d’una ocasió excepcional, atesa la singularitat que el cap d’estat francès s’adreci públicament a la ciutadania andorrana; la darrera vegada que es va produir un acte similar va ser el setembre del 2019.

Paral·lelament, el govern també ha aprovat mesures organitzatives i de seguretat, com la restricció temporal de l’espai aeri andorrà, amb la prohibició de l’enlairament i del sobrevol d’aeronaus tripulades i no tripulades, així com la prohibició temporal de la caça, amb l’objectiu de garantir la seguretat durant tota la visita oficial.

La jornada tindrà un caràcter històric, ja que serà la primera vegada que els dos caps d’estat andorrans —Macron i el copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano Pentinat— coincidiran i presidiran conjuntament una sessió parlamentària. L’acte correspon a la sessió tradicional del Consell General, prevista cap a les 11.30, segons que ha informat el Consell General d’Andorra.

Aquesta serà la segona visita oficial de Macron a Andorra durant el seu mandat, després de la que va fer el 13 de setembre de 2019.

Segons el programa, el copríncep francès arribarà a peu a la Casa de la Vall pel carrer de la Vall, en un recorregut en què es preveu la presència d’un miler d’escolars dels tres sistemes educatius. A l’arribada a la plaça del Consell General, serà rebut pel copríncep episcopal, amb qui accedirà a l’edifici històric.

A l’interior, tots dos saludaran les principals autoritats del país i signaran el Llibre d’Or de la institució al despatx del síndic general.

Un cop finalitzada la sessió, tindrà lloc l’acte d’honor a la bandera a la plaça del Consell General i la fotografia oficial a les escales de la Casa de la Vall. Per motius de seguretat, l’accés de la ciutadania a la plaça quedarà restringit durant aquests actes.

La iniciativa, fruit d’un conveni amb el Centre de Terminologia Termcat, inclou cartells i estovalles amb vocabulari bàsic i està dins l’acord anual del 2025, que va comptar amb una aportació de 7.000 euros del govern per al disseny i l’edició del material.

Els establiments han rebut també una carta de la ministra en què se’ls demana col·locar el material en un lloc visible i se’ls recorden les disposicions legals sobre la llengua pròpia i oficial, així com el valor patrimonial i identitari del català com a element de valor afegit per a les empreses. Els comerços i cafeteries poden sol·licitar més unitats del material si ho desitgen.

L’acció s’emmarca dins l’objectiu 2.7 del Pla d’acció nacional per la llengua 2026-2028, que cerca “Fomentar l’ús del català en el comerç”, dins de l’objectiu general de “Refermar el coneixement i l’ús del català entre la població”.

Entre els futbolistes afectats hi ha noms com Daniel Carvajal, capità del Reial Madrid, el jugador del Vila-real Thomas Partey, Santi Cazorla (Reial Oviedo), Giovani Lo Celso (Betis), César Azpilicueta (Sevilla), Juan Bernat (Eibar) i l’ex-jugador del València CF David Silva. La investigació se centra en les operacions que aquests jugadors haurien fet amb una empresa andorrana dedicada a la venda de rellotges de marques com ara Rolex i Patek Philippe.

Segons la instrucció, la societat investigada hauria articulat un sistema per a evitar el pagament d’imposts, especialment l’IVA, mitjançant una operativa entre Andorra i l’estat espanyol. Els rellotges es compraven per mitjà d’una estructura empresarial vinculada al principal investigat i es formalitzava la venda a Andorra, però després es traslladaven físicament cap a territori espanyol sense la declaració duanera corresponent. El jutge descriu un mecanisme de contraban que consistia, en alguns casos, a separar el rellotge de la documentació: la peça es transportava per una banda i la capsa i els papers, amb un altre desplaçament. L’objectiu era evitar els controls a la frontera i reduir la càrrega fiscal de l’operació.

La causa té com a principal investigat un empresari, Diego G. C., que es troba en presó provisional d’ençà de l’octubre del 2025. Li atribueixen delictes de contraban i emblanquiment de capitals, amb penes que poden arribar fins als vuit anys de presó segons la legislació andorrana. Els imports de les operacions que analitza el jutjat són elevats. Alguns dels futbolistes haurien adquirit rellotges per centenars de milers d’euros. En el cas de Thomas Partey, per exemple, la investigació recull compres per valor de més de 400.000 euros.

Un dels elements que reforcen la causa és la intervenció de l’Agència Tributària espanyola en una de les compra-vendes. En el cas de David Silva, Hisenda va reclamar el pagament de l’IVA d’un rellotge adquirit a Andorra, una situació que posteriorment va derivar en un acord amb l’empresa venedora perquè assumís el cost de l’impost i possibles sancions. Aquest episodi és especialment destacat perquè, segons la documentació judicial, el mateix acord reconeix que el rellotge havia estat transportat d’Andorra fins a Sant Sebastià per un empleat de la companyia. Aquesta circumstància contradiu el relat del principal investigat, que havia dit que no recordava com es feien els lliuraments.

La investigació es produeix en un context més ampli de transformació del contraban. Aquests darrers anys, la pèrdua d’atractiu de productes tradicionals com el tabac ha desplaçat aquesta activitat cap a béns de luxe, sobretot rellotges d’alta gamma, amb un valor molt més elevat i un impacte fiscal significatiu. Els futbolistes, en aquesta fase de la causa, apareixen com a compradors investigats. El jutge vol determinar si sabien el sistema utilitzat per a introduir els rellotges a l’estat espanyol i si van participar, de manera conscient, en una operació destinada a eludir les obligacions fiscals. La causa continua oberta mentre s’avança en la presa de declaracions i la recollida de proves.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Sindicat d’Habitatge d’Andorra (@habitatge_and)

L’organització considera que aquest tomb pot accentuar la crisi de l’habitatge i, segons que s’explica en el comunicat, agreujar la situació de moltes famílies al país. El Sindicat d’Habitatge posa l’èmfasi en el fet que la mesura pot comportar un augment de la pressió econòmica sobre les classes populars i deixar els llogaters més exposats a pràctiques abusives per part de la propietat.

Els convocants remarquen la necessitat de canviar d’estratègia i defensen la importància d’adoptar mesures de protecció en compte de pròrrogues temporals, per garantir l’accés real a un habitatge digne a Andorra.

Entre les demandes concretes, el Sindicat d’Habitatge reclama de regular els preus dels lloguers segons el poder adquisitiu de la població, prohibir els desnonaments sense alternativa d’habitatge i establir un registre públic de la propietat amb un cens d’habitatge actualitzat.

També demanen mesures per a acabar amb el que anomenen “la trampa del fill”. És a dir, la capacitat d’un propietari de poder recuperar un habitatge llogat amb l’argument de destinar-lo a un fill, però que després no és així.

Els impulsors de la protesta recorden que el procés d’esmenes i d’aprovació de la llei per part del govern andorrà acaba el 8 d’abril. Consideren que, fins llavors, encara hi ha marge per a incidir en el debat polític, i demanen als ciutadans de mobilitzar-se per fer sentir la seva veu contra la desregulació dels lloguers.

Nascut a Barcelona l’any 1930, Mas es va instal·lar a Andorra el 1957, fugint de la repressió franquista. El que havia de ser una estada temporal es va convertir en una vinculació definitiva amb el país. Des d’Aixovall, on va establir el seu taller, va desplegar una trajectòria artística extensa i diversa que abasta l’escultura, la ceràmica, la pintura, el muralisme, el gravat i també l’escriptura.

La seva obra és avui present arreu del territori andorrà, integrada en l’espai públic, en edificis institucionals i en l’imaginari col·lectiu. Mas va saber interpretar com pocs la cultura popular i la tradició del país, en un moment de transformació profunda marcat per l’arribada del turisme i la modernització econòmica. La seva mirada —sovint definida com a “externa”— va contribuir a posar Andorra davant del mirall i a reforçar-ne la consciència cultural. Entre les seves aportacions més emblemàtiques destaca la reproducció de la Mare de Déu de Meritxell després de l’incendi del santuari el 1972, una peça clau en la simbologia andorrana. També és autor de part del mobiliari de la Casa de la Vall, un espai central de la institucionalitat andorrana, així com de nombroses obres repartides per parròquies i espais urbans.

La seva trajectòria va ser reconeguda amb distincions com l’Orde de Carlemany, una de les màximes condecoracions, i amb homenatges institucionals en vida, especialment els darrers anys. Fa pocs dies s’havia presentat el seu darrer llibre, Tafetans de justícia, tot i que ell ja no hi va poder assistir per motius de salut.

Amb Sergi Mas desapareix una generació d’artistes que van contribuir decisivament a definir el relat cultural del país. Però la seva obra —escampada pels carrers, les places i les institucions— continua viva com a testimoni d’una manera d’entendre l’art lligada indestriablement a la identitat i a la història d’Andorra.

El sindicat defensa que hi ha alternatives possibles i reivindica la feina feta aquests mesos amb propostes com la regulació real dels lloguers, l’estabilitat contractual, la prohibició de desnonaments sense alternativa residencial i la creació d’eines de control i transparència. Segons que explica el col·lectiu, les mesures provenen d’una experiència acumulada i d’un treball rigorós, no pas d’una resposta improvisada. A més, retreu al govern haver convertit el diàleg en una “escenificació buida” i insisteix que s’ha acabat el temps de les excuses.

Amenaça de conflicte i mobilització

L’organització insta l’executiu a rectificar i avisa que, en cas contrari, la responsabilitat d’un eventual conflicte social serà “exclusivament seva”. El document remarca que encara hi ha marge per a evitar una escalada, tot i que el context actual és de màxima tensió. En cas que el govern no canviï el full de ruta, el sindicat anuncia l’obertura d’una nova fase d’acció: “Ja n’hi ha prou de mà estesa.” I apunta a una mobilització sostinguda “parròquia a parròquia, barri a barri”, amb l’objectiu de plantar cara a la política d’habitatge del govern.

Amb aquest comunicat, el Sindicat d’Habitatge d’Andorra endureix el to i preveu una pressió social creixent aquestes setmanes vinents.

L’acord estableix que els ciutadans andorrans, els ciutadans de la Unió Europea i també els residents legals a Andorra quedaran exempts del registre del sistema EES i, per tant, dels controls sistemàtics associats. Això permetrà de mantenir els controls aleatoris efectuats per la policia i evitar la supervisió generalitzada de tots els vehicles a les fronteres terrestres.

El cap de govern, Xavier Espot, ha destacat que l’acord preservava l’statu quo fronterer i ha comentat que la implantació de controls sistemàtics hauria portat “un perjudici molt gran” a Andorra, sobretot en sectors com ara el turisme i el comerç transfronterer. L’acord s’ha presentat amb la participació de la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, i del secretari d’estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, que ha subratllat que el pacte ampliava significativament els drets de circulació dels andorrans i residents dins l’espai Schengen.

A més, el text inclou mecanismes d’avaluació prèvia per a l’accés a la residència que permetran, una vegada superats, de circular per l’espai Schengen per a estades curtes sense visat ni autorització electrònica (ETIAS) i sense registre a l’EES. Aquest canvi amplia el règim actual, limitat essencialment a l’estat francès i a l’espanyol, i reforça alhora la cooperació policíaca i els sistemes de seguretat compartits amb la UE.

L’acord culmina mesos de negociacions obertes el setembre del 2024 amb la Comissió Europea i completades amb converses bilaterals amb Espanya i França per a concretar-ne l’aplicació pràctica. En paral·lel, s’inscriu en el context més ampli de les negociacions entre Andorra i la Unió Europea per a un acord d’associació.

El sistema Entry/Exit, que s’ha començat a desplegar i que serà plenament operatiu a partir de l’abril, preveu un registre biomètric digital de les entrades i sortides de ciutadans de països tercers a l’espai Schengen. Amb l’acord assolit, Andorra queda al marge de l’aplicació sistemàtica del sistema i manté un règim específic.

Un calendari europeu, sense data de resolució

L’acord d’associació amb la Unió Europea és el projecte més ambiciós del govern d’Espot i també el que millor exemplifica com el calendari polític s’ha complicat. Abans de les eleccions generals del 2023, es preveia que el contingut de l’acord es tanqués aquell mateix any, és a dir, just al principi de la legislatura. Finalment, es va endarrerir uns mesos, i es va tancar el maig del 2024. En aquell moment, el full de ruta era nítid i es va explicar públicament: signatura aquell mateix any i referèndum, a tot estirar, a principi del 2025. El govern assegurava aleshores que entre la signatura i la votació havien de passar, pel cap baix, sis mesos, perquè hi pogués haver un debat social que permetés de construir consens social, en un context en què les enquestes detectaven una majoria en contra.

Tanmateix, aquest esquema s’ha anat erosionant. El principal coll d’ampolla ha estat la seva naturalesa jurídica: si és d’un acord mixt, ha de ser ratificat també pels estats membres, més enllà de les institucions europees, fet que allargaria els terminis i la complexitat del procediment.

El desembre passat, en la compareixença de Nadal, Espot assegurava que les negociacions estaven molt avançades i que la decisió final arribaria al gener o, a tot estirar, al febrer. La realitat és que fa pocs dies, el 19 de març, les informacions sobre les reunions del grup EFTA del Consell de la UE indicaven que encara no hi havia unanimitat sobre si l’acord havia de ser mixt o no.

El govern diu que solament convocarà el referèndum quan el text sigui definitivament validat, i això fa que el calendari quedi en suspens, sense un control dels terminis per part de les autoritats andorranes, atrapades en mecanismes interns de la UE i sense garanties de resolució a curt termini. Això obre ara un escenari que semblava inconcebible: que la consulta no es pugui fer abans de les eleccions generals de l’abril de l’any vinent. Això fa que la qüestió hagi sobrevolat tota la legislatura. Sobre això, Espot ha descartat explícitament de fer coincidir el referèndum amb els comicis, perquè considera que en distorsionaria el resultat i convertiria el referèndum en una eina de confrontació partidista més que no pas en una decisió de país.

Alhora, la pressió política ha anat en augment i l’oposició defensa la contrària: sotmetre el text a votació, amb el contingut ja tancat, encara que el procés europeu no estigui complet, per evitar d’allargar-lo innecessàriament i haver d’assumir després costs polítics i diplomàtics, tot tancant la porta a les institucions europees, en cas que els ciutadans no aprovin el text. Un text que toca els fonaments de l’estat, com ara la lliure circulació de persones, el mercat del tabac i el sector financer.

El resultat és que l’acord amb la UE ha deixat de ser un procés tècnic per a convertir-se en un element central de disputa política. Si no hi ha referèndum abans dels comicis, les eleccions del 2027 no solament decidiran un govern, sinó que es preveu que seran, de facto, un plebiscit sobre l’acord. I hi ha encara un element addicional: Espot no podrà optar a un nou mandat, de manera que la resolució final recaurà, necessàriament, en uns nous dirigents.

L’avortament: una promesa també ajornada

El cas de l’avortament segueix una lògica similar quant al calendari, però amb més complexitat política i institucional. No és una promesa nova ni puntual. Fa anys que el govern treballa en una proposta i ha reiterat la voluntat de resoldre-la abans del final de legislatura. El 8 d’abril de 2025, en la seva intervenció a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, Espot es va comprometre a despenalitzar l’avortament abans no acabés el mandat.

La proposta inicial implicava de permetre la interrupció de l’embaràs fora d’Andorra, amb acompanyament mèdic i el finançament de la intervenció per part de la seguretat social. Aquesta via volia compatibilitzar l’avenç en drets amb trobar un encaix que satisfés el Vaticà i que no posés en risc l’equilibri institucional i la figura del copríncep episcopal. La presentació del text havia de ser el 2024 i l’aprovació, el 2025.

Tot i haver-hi certs endarreriments, hi havia la percepció que es podia arribar a un acord. Però aquest escenari es va veure alterat per factors externs. La mort del papa Francesc i el canvi de la cúpula de la Santa Seu, amb la lectura mediàtica d’un enduriment doctrinal, van refredar de manera clara les expectatives. Sense que això s’hagi explicitat mai, l’entorn mediàtic andorrà ha interpretat que la nova etapa vaticana ha reduït molt el marge de maniobra.

El 23 d’octubre de 2025, Espot i el ministre d’Educació i Cultura, Ladislau Baró, van reprendre formalment el diàleg amb la Santa Seu en una reunió amb el secretari d’estat vaticà, el cardenal Pietro Parolin, per “prosseguir els treballs” sobre la despenalització.

Fa poc més de quinze dies, Baró deia que l’executiu volia tenir definit abans de l’estiu el model normatiu de la despenalització. Ara com ara es treballa en una proposta encara més rebaixada: treure la dona del codi penal, garantir alguna mena d’acompanyament institucional i permetre’n la pràctica fora del país. Això, en realitat, simplement oficialitza la situació actual, no es processa cap dona tot i estar castigat amb penes, i no resol el debat sobre l’accés efectiu, la cobertura pública i el paper dels sanitaris andorrans.

En aquesta línia, l’oposició ha introduït un element clau: la necessitat de despenalitzar també els metges. Sense aquest pas, la reforma tindria un abast principalment simbòlic. El Partit Socialdemòcrata ha insistit que el debat no es pot reduir a una solució tècnica de mínims i ha apel·lat a la mobilització social per evitar que la qüestió quedi diluïda o tancada en fals.

Espot, per la seva banda, ha admès que l’avortament és una “assignatura pendent”, però continua fixant el mateix límit: qualsevol reforma ha de ser compatible amb el sistema institucional. Aquesta és la clau del blocatge: no es tracta de trobar la fórmula jurídica o política, sinó que aquesta encaixi amb el coprincipat. A mesura que s’esgota la legislatura, el marge per a tancar aquest dossier es redueix i podria deixar l’altra gran promesa de la legislatura, també, sense resoldre.

El factor clau: els límits del coprincipat

El model institucional andorrà, amb Emmanuel Macron i el copríncep episcopal Josep-Lluís Serrano Pentinat com a caps d’estat, és una garantia d’independència i equilibri entre potències, però també un límit polític tangible de què es pot fer. I s’ha anat fent visible sobretot en l’avortament, que ara mateix és il·legal en tots els supòsits.

Aquestes darreres setmanes, el govern ha verbalitzat amb claredat que no impulsarà cap reforma que pugui posar en risc el coprincipat. El ministre Baró ho va dir en termes inequívocs: no hi haurà aprovació de la despenalització sense consens si això pot comprometre el coprincipat. Això implica, de facto, acceptar que hi ha reformes que poden quedar descartades no per manca de majoria parlamentària ni de voluntat política interna, sinó pel parer de l’església catòlica.

Alhora, el debat mediàtic ha fet un pas significatiu. Aquestes darreres setmanes han aparegut anàlisis que sospesen escenaris que fins fa poc no formaven part del discurs públic habitual: la possibilitat d’una crisi al coprincipat, la hipòtesi d’un xoc institucional o, fins i tot, la necessitat d’obrir un debat sobre el model d’estat. Idees que no són estructurades políticament –cap partit no proposa una república ni res semblant–, però el simple fet que aquestes hipòtesis hagin entrat en el debat públic és, per si sol, prou significatiu. I això fa que el dossier de l’avortament pugui esdevenir una autèntica prova d’estrès del sistema institucional andorrà si no hi ha aviat una resolució que sigui compatible tant per a l’església catòlica com per a la societat andorrana.

Un final de legislatura obert

En aquest context, el paper de Macron adquireix una rellevància que va molt més enllà del simbolisme institucional habitual. Com a copríncep, és una peça estructural del sistema, però, alhora, com a president francès, és també un actor polític amb agenda pròpia, amb posicionaments definits en matèria de drets i d’integració europea, i amb una capacitat d’influència significativa.

En el missatge institucional amb motiu del Dia de la Constitució, Macron va fer una intervenció aparentment genèrica, però carregada de significat. Va defensar de tots els drets de les dones i la igualtat davant la llei, sense esmentar explícitament, però sí implícitament, l’avortament. La visita prevista per als dies 27 i 28 d’abril a Andorra, formalment, és una visita institucional, però en un moment de forta càrrega política.

El resultat de tot plegat és un final de mandat amb totes les carpetes obertes, tot i ser promeses de la campanya electoral anterior, i amb una sensació creixent de provisionalitat. Ni l’acord amb la Unió Europea té un calendari definitiu ni la despenalització de l’avortament ha cristal·litzat en una proposta clara i operativa, en bona part perquè no depèn de les autoritats andorranes. Això crea una situació particular: l’executiu no ha renunciat a cap dels grans objectius, però tampoc no els ha pogut completar.

Si cap de les dues qüestions no es tanca, el trasllat serà inevitable: les decisions quedaran en mans del govern que surti de les urnes. I és aquí on el significat de les eleccions del 2027 canviarà radicalment. Més que un simple final de legislatura, el que es dibuixa pot ser un moment de transició que pot obrir escenaris de tensió política i institucional inimaginables fins fa poc.

En una entrevista a l’agència francesa AFP, Espot ha explicat que el diàleg amb la Santa Seu es troba en una fase “molt avançada” i que la voluntat del govern és de trobar un “punt d’equilibri” institucional, atesa la singularitat del sistema polític andorrà, en què un dels coprínceps és el bisbe d’Urgell.

Actualment, la interrupció voluntària de l’embaràs és penalitzada a Andorra amb penes que poden arribar a sis mesos de presó per a les dones i tres anys per als professionals mèdics.

Espot ha defensat que la despenalització seria “total per a les dones”, en el sentit que podrien avortar a l’estranger sense conseqüències legals. Amb tot, ha rebutjat la possibilitat de legalitzar l’avortament dins el país perquè considera que això pot posar en risc l’actual sistema institucional.

“Si no hi ha prohibició, la conseqüència seria la legalització de l’avortament”, ha afirmat, tot advertint que aquest escenari “posaria en risc el sistema institucional”. El cap de govern ha insistit que la situació actual no respon a una societat especialment conservadora, sinó a les particularitats del model polític andorrà, que ha volgut preservar perquè, segons que ha dit, “ha estat el fonament de segles de pau, independència i sobirania”.

En paral·lel, el president del grup parlamentari de Demòcrates, Ladislau Baró, ha apuntat que el procés de despenalització pot tancar-se abans de l’estiu, segons l’evolució de les negociacions en curs.

L’empresa adjudicatària assumirà la direcció del projecte i la gestió tècnica global, amb funcions que inclouen el seguiment de l’execució, la coordinació dels equips implicats i la gestió dels riscs. També haurà de garantir que el desenvolupament s’ajusti als terminis, als recursos prevists i als estàndards de qualitat fixats, a més d’establir una metodologia de treball comuna que permeti integrar tots els actors implicats. El projecte té un abast que va més enllà de la construcció d’un equipament. El futur Centre Nacional d’Emergències ha de permetre concentrar en un únic espai la recepció i la gestió de les trucades d’emergència, amb l’objectiu de millorar la coordinació entre cossos i reduir els temps de resposta. És, en aquest sentit, una peça estructural en la reorganització del sistema d’atenció a emergències.

La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha definit la iniciativa de “ambiciosa i estratègica”, i ha destacat que havia de servir per a optimitzar la gestió del risc i reforçar la capacitat de resposta davant situacions crítiques. El desplegament del 112, ja implantat en la major part de països europeus, suposa també una adaptació del model andorrà als estàndards internacionals.

El centre s’ubicarà a l’edifici Nexes d’Andorra Telecom, i la previsió del govern és que tant el nou equipament com el servei unificat d’atenció de trucades entrin en funcionament l’any 2027. Amb aquest pas, l’executiu avança en un projecte que cerca no solament de guanyar eficiència operativa, sinó també reforçar la capacitat del país per gestionar emergències en un context cada vegada més complex i exigent.

Els treballs, que tenen un cost de 7,73 milions d’euros, consisteixen a ampliar i adequar l’actual subestació de 220 kV i en construir-ne una de nova blindada en un edifici, una tecnologia anomenada GIS i amb la qual s’aconsegueix una millor integració en el paisatge, tot reduint l’impacte visual. D’aquesta manera, un cop acabada la construcció, l’antiga subestació serà substituïda per la nova instal·lació.

La nova infrastructura permetrà el desenvolupament de la futura línia de doble circuit de 220 kV que unirà la subestació d’Adrall amb Andorra, amb la qual cosa augmentarà la capacitat d’intercanvi elèctric. A banda d’aquest projecte, dins la planificació elèctrica vigent també es contempla la construcció de la nova línia d’interconnexió amb Andorra, uns treballs que començaran els pròxims mesos.

La modificació reforça el control dels delictes sexuals en línia, incloent-hi la prostitució digital. Plataformes com OnlyFans quedaran afectades per la nova regulació en funció de l’ús que se’n faci. Segons que ha explicat la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, se sancionarà la sol·licitud de continguts pornogràfics personalitzats a través d’aquestes plataformes quan hi hagi interacció directa entre el consumidor i la persona que ofereix el servei.

En canvi, el nou Codi Penal no persegueix la pornografia en si mateixa. És a dir, el consum de continguts sense interacció directa —encara que sigui mitjançant una subscripció de pagament— no constituirà delicte. En aquest sentit, les persones que siguin enxampades sol·licitant contingut personalitzat s’enfrontaran a les mateixes penes i sancions que algú que pagui pels serveis de la prostitució tradicional.

Molné també ha destacat que els canvis permetien de garantir una resposta adequada i proporcional a les noves formes de criminalitat digital.

Protecció dels menors i adolescents

La reforma augmenta l’edat de consentiment sexual fins als 16 anys, amb l’objectiu de protegir els menors de conductes que puguin vulnerar-los la llibertat sexual. Com a excepció, es permet el consentiment a partir dels 14 anys entre joves pròxims en edat i maduresa, amb una diferència màxima de cinc anys.

A més, s’amplia la tipificació de la pornografia infantil, incloent-hi qualsevol representació visual d’una persona que sembli menor d’edat en conductes sexuals explícites, reals o simulades, amb penes de fins a 4 anys de presó. També es tipifica la temptativa de participar en espectacles pornogràfics amb menors o persones amb discapacitat, amb penes de fins a 2 anys de presó.

També es reforça la lluita contra la difusió d’imatges sexuals sense consentiment, que podrà ser castigada amb penes d’entre 3 mesos i 3 anys de presó. L’enviament de material sexual sense consentiment serà considerat assetjament sexual, amb agreujants específics si es produeix amb tecnologies digitals.

Tipificació de la corrupció privada i responsabilitat empresarial

Per primera vegada, la reforma del codi penal tipifica la corrupció en el sector privat, amb penes de presó de 3 mesos a 3 anys i inhabilitació per a exercir càrrecs. També es penalitza la temptativa de delictes de corrupció, malbaratament de cabals i tràfic d’influències.

La normativa estableix, a més, la responsabilitat penal de les persones jurídiques per delictes com ara tràfic d’éssers humans, emblanquiment de diners, delictes contra el medi i corrupció. Les empreses poden ser sancionades amb multes de fins a 300.000 euros i inhabilitació per a exercir activitats mercantils, amb l’objectiu d’evitar espais d’impunitat i garantir la responsabilitat efectiva.

Més novetats

La reforma també inclou mesures com la prohibició de tenir animals als condemnats per maltractament, l’ampliació dels delictes de maltractament domèstic i contraban i la tipificació de la injúria a professionals sanitaris o de seguretat privada.

Segons la ministra Molné, aquestes modificacions permeten d’arrenglerar l’ordenament jurídic amb convenis internacionals com el de Mèrida, les directrius europees sobre violència envers les dones i recomanacions del GRECO i GAFI, cosa que permet d’adaptar Andorra als estàndards internacionals i digitals en matèria penal.

La reforma del codi penal ha estat aprovada pel govern i ara serà enviada al Consell General per a començar-ne la tramitació parlamentària corresponent.