View this post on Instagram

 

A post shared by Sindicat d’Habitatge d’Andorra (@habitatge_and)

L’organització considera que aquest tomb pot accentuar la crisi de l’habitatge i, segons que s’explica en el comunicat, agreujar la situació de moltes famílies al país. El Sindicat d’Habitatge posa l’èmfasi en el fet que la mesura pot comportar un augment de la pressió econòmica sobre les classes populars i deixar els llogaters més exposats a pràctiques abusives per part de la propietat.

Els convocants remarquen la necessitat de canviar d’estratègia i defensen la importància d’adoptar mesures de protecció en compte de pròrrogues temporals, per garantir l’accés real a un habitatge digne a Andorra.

Entre les demandes concretes, el Sindicat d’Habitatge reclama de regular els preus dels lloguers segons el poder adquisitiu de la població, prohibir els desnonaments sense alternativa d’habitatge i establir un registre públic de la propietat amb un cens d’habitatge actualitzat.

També demanen mesures per a acabar amb el que anomenen “la trampa del fill”. És a dir, la capacitat d’un propietari de poder recuperar un habitatge llogat amb l’argument de destinar-lo a un fill, però que després no és així.

Els impulsors de la protesta recorden que el procés d’esmenes i d’aprovació de la llei per part del govern andorrà acaba el 8 d’abril. Consideren que, fins llavors, encara hi ha marge per a incidir en el debat polític, i demanen als ciutadans de mobilitzar-se per fer sentir la seva veu contra la desregulació dels lloguers.

Nascut a Barcelona l’any 1930, Mas es va instal·lar a Andorra el 1957, fugint de la repressió franquista. El que havia de ser una estada temporal es va convertir en una vinculació definitiva amb el país. Des d’Aixovall, on va establir el seu taller, va desplegar una trajectòria artística extensa i diversa que abasta l’escultura, la ceràmica, la pintura, el muralisme, el gravat i també l’escriptura.

La seva obra és avui present arreu del territori andorrà, integrada en l’espai públic, en edificis institucionals i en l’imaginari col·lectiu. Mas va saber interpretar com pocs la cultura popular i la tradició del país, en un moment de transformació profunda marcat per l’arribada del turisme i la modernització econòmica. La seva mirada —sovint definida com a “externa”— va contribuir a posar Andorra davant del mirall i a reforçar-ne la consciència cultural. Entre les seves aportacions més emblemàtiques destaca la reproducció de la Mare de Déu de Meritxell després de l’incendi del santuari el 1972, una peça clau en la simbologia andorrana. També és autor de part del mobiliari de la Casa de la Vall, un espai central de la institucionalitat andorrana, així com de nombroses obres repartides per parròquies i espais urbans.

La seva trajectòria va ser reconeguda amb distincions com l’Orde de Carlemany, una de les màximes condecoracions, i amb homenatges institucionals en vida, especialment els darrers anys. Fa pocs dies s’havia presentat el seu darrer llibre, Tafetans de justícia, tot i que ell ja no hi va poder assistir per motius de salut.

Amb Sergi Mas desapareix una generació d’artistes que van contribuir decisivament a definir el relat cultural del país. Però la seva obra —escampada pels carrers, les places i les institucions— continua viva com a testimoni d’una manera d’entendre l’art lligada indestriablement a la identitat i a la història d’Andorra.

El sindicat defensa que hi ha alternatives possibles i reivindica la feina feta aquests mesos amb propostes com la regulació real dels lloguers, l’estabilitat contractual, la prohibició de desnonaments sense alternativa residencial i la creació d’eines de control i transparència. Segons que explica el col·lectiu, les mesures provenen d’una experiència acumulada i d’un treball rigorós, no pas d’una resposta improvisada. A més, retreu al govern haver convertit el diàleg en una “escenificació buida” i insisteix que s’ha acabat el temps de les excuses.

Amenaça de conflicte i mobilització

L’organització insta l’executiu a rectificar i avisa que, en cas contrari, la responsabilitat d’un eventual conflicte social serà “exclusivament seva”. El document remarca que encara hi ha marge per a evitar una escalada, tot i que el context actual és de màxima tensió. En cas que el govern no canviï el full de ruta, el sindicat anuncia l’obertura d’una nova fase d’acció: “Ja n’hi ha prou de mà estesa.” I apunta a una mobilització sostinguda “parròquia a parròquia, barri a barri”, amb l’objectiu de plantar cara a la política d’habitatge del govern.

Amb aquest comunicat, el Sindicat d’Habitatge d’Andorra endureix el to i preveu una pressió social creixent aquestes setmanes vinents.

L’acord estableix que els ciutadans andorrans, els ciutadans de la Unió Europea i també els residents legals a Andorra quedaran exempts del registre del sistema EES i, per tant, dels controls sistemàtics associats. Això permetrà de mantenir els controls aleatoris efectuats per la policia i evitar la supervisió generalitzada de tots els vehicles a les fronteres terrestres.

El cap de govern, Xavier Espot, ha destacat que l’acord preservava l’statu quo fronterer i ha comentat que la implantació de controls sistemàtics hauria portat “un perjudici molt gran” a Andorra, sobretot en sectors com ara el turisme i el comerç transfronterer. L’acord s’ha presentat amb la participació de la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, i del secretari d’estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, que ha subratllat que el pacte ampliava significativament els drets de circulació dels andorrans i residents dins l’espai Schengen.

A més, el text inclou mecanismes d’avaluació prèvia per a l’accés a la residència que permetran, una vegada superats, de circular per l’espai Schengen per a estades curtes sense visat ni autorització electrònica (ETIAS) i sense registre a l’EES. Aquest canvi amplia el règim actual, limitat essencialment a l’estat francès i a l’espanyol, i reforça alhora la cooperació policíaca i els sistemes de seguretat compartits amb la UE.

L’acord culmina mesos de negociacions obertes el setembre del 2024 amb la Comissió Europea i completades amb converses bilaterals amb Espanya i França per a concretar-ne l’aplicació pràctica. En paral·lel, s’inscriu en el context més ampli de les negociacions entre Andorra i la Unió Europea per a un acord d’associació.

El sistema Entry/Exit, que s’ha començat a desplegar i que serà plenament operatiu a partir de l’abril, preveu un registre biomètric digital de les entrades i sortides de ciutadans de països tercers a l’espai Schengen. Amb l’acord assolit, Andorra queda al marge de l’aplicació sistemàtica del sistema i manté un règim específic.

Un calendari europeu, sense data de resolució

L’acord d’associació amb la Unió Europea és el projecte més ambiciós del govern d’Espot i també el que millor exemplifica com el calendari polític s’ha complicat. Abans de les eleccions generals del 2023, es preveia que el contingut de l’acord es tanqués aquell mateix any, és a dir, just al principi de la legislatura. Finalment, es va endarrerir uns mesos, i es va tancar el maig del 2024. En aquell moment, el full de ruta era nítid i es va explicar públicament: signatura aquell mateix any i referèndum, a tot estirar, a principi del 2025. El govern assegurava aleshores que entre la signatura i la votació havien de passar, pel cap baix, sis mesos, perquè hi pogués haver un debat social que permetés de construir consens social, en un context en què les enquestes detectaven una majoria en contra.

Tanmateix, aquest esquema s’ha anat erosionant. El principal coll d’ampolla ha estat la seva naturalesa jurídica: si és d’un acord mixt, ha de ser ratificat també pels estats membres, més enllà de les institucions europees, fet que allargaria els terminis i la complexitat del procediment.

El desembre passat, en la compareixença de Nadal, Espot assegurava que les negociacions estaven molt avançades i que la decisió final arribaria al gener o, a tot estirar, al febrer. La realitat és que fa pocs dies, el 19 de març, les informacions sobre les reunions del grup EFTA del Consell de la UE indicaven que encara no hi havia unanimitat sobre si l’acord havia de ser mixt o no.

El govern diu que solament convocarà el referèndum quan el text sigui definitivament validat, i això fa que el calendari quedi en suspens, sense un control dels terminis per part de les autoritats andorranes, atrapades en mecanismes interns de la UE i sense garanties de resolució a curt termini. Això obre ara un escenari que semblava inconcebible: que la consulta no es pugui fer abans de les eleccions generals de l’abril de l’any vinent. Això fa que la qüestió hagi sobrevolat tota la legislatura. Sobre això, Espot ha descartat explícitament de fer coincidir el referèndum amb els comicis, perquè considera que en distorsionaria el resultat i convertiria el referèndum en una eina de confrontació partidista més que no pas en una decisió de país.

Alhora, la pressió política ha anat en augment i l’oposició defensa la contrària: sotmetre el text a votació, amb el contingut ja tancat, encara que el procés europeu no estigui complet, per evitar d’allargar-lo innecessàriament i haver d’assumir després costs polítics i diplomàtics, tot tancant la porta a les institucions europees, en cas que els ciutadans no aprovin el text. Un text que toca els fonaments de l’estat, com ara la lliure circulació de persones, el mercat del tabac i el sector financer.

El resultat és que l’acord amb la UE ha deixat de ser un procés tècnic per a convertir-se en un element central de disputa política. Si no hi ha referèndum abans dels comicis, les eleccions del 2027 no solament decidiran un govern, sinó que es preveu que seran, de facto, un plebiscit sobre l’acord. I hi ha encara un element addicional: Espot no podrà optar a un nou mandat, de manera que la resolució final recaurà, necessàriament, en uns nous dirigents.

L’avortament: una promesa també ajornada

El cas de l’avortament segueix una lògica similar quant al calendari, però amb més complexitat política i institucional. No és una promesa nova ni puntual. Fa anys que el govern treballa en una proposta i ha reiterat la voluntat de resoldre-la abans del final de legislatura. El 8 d’abril de 2025, en la seva intervenció a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, Espot es va comprometre a despenalitzar l’avortament abans no acabés el mandat.

La proposta inicial implicava de permetre la interrupció de l’embaràs fora d’Andorra, amb acompanyament mèdic i el finançament de la intervenció per part de la seguretat social. Aquesta via volia compatibilitzar l’avenç en drets amb trobar un encaix que satisfés el Vaticà i que no posés en risc l’equilibri institucional i la figura del copríncep episcopal. La presentació del text havia de ser el 2024 i l’aprovació, el 2025.

Tot i haver-hi certs endarreriments, hi havia la percepció que es podia arribar a un acord. Però aquest escenari es va veure alterat per factors externs. La mort del papa Francesc i el canvi de la cúpula de la Santa Seu, amb la lectura mediàtica d’un enduriment doctrinal, van refredar de manera clara les expectatives. Sense que això s’hagi explicitat mai, l’entorn mediàtic andorrà ha interpretat que la nova etapa vaticana ha reduït molt el marge de maniobra.

El 23 d’octubre de 2025, Espot i el ministre d’Educació i Cultura, Ladislau Baró, van reprendre formalment el diàleg amb la Santa Seu en una reunió amb el secretari d’estat vaticà, el cardenal Pietro Parolin, per “prosseguir els treballs” sobre la despenalització.

Fa poc més de quinze dies, Baró deia que l’executiu volia tenir definit abans de l’estiu el model normatiu de la despenalització. Ara com ara es treballa en una proposta encara més rebaixada: treure la dona del codi penal, garantir alguna mena d’acompanyament institucional i permetre’n la pràctica fora del país. Això, en realitat, simplement oficialitza la situació actual, no es processa cap dona tot i estar castigat amb penes, i no resol el debat sobre l’accés efectiu, la cobertura pública i el paper dels sanitaris andorrans.

En aquesta línia, l’oposició ha introduït un element clau: la necessitat de despenalitzar també els metges. Sense aquest pas, la reforma tindria un abast principalment simbòlic. El Partit Socialdemòcrata ha insistit que el debat no es pot reduir a una solució tècnica de mínims i ha apel·lat a la mobilització social per evitar que la qüestió quedi diluïda o tancada en fals.

Espot, per la seva banda, ha admès que l’avortament és una “assignatura pendent”, però continua fixant el mateix límit: qualsevol reforma ha de ser compatible amb el sistema institucional. Aquesta és la clau del blocatge: no es tracta de trobar la fórmula jurídica o política, sinó que aquesta encaixi amb el coprincipat. A mesura que s’esgota la legislatura, el marge per a tancar aquest dossier es redueix i podria deixar l’altra gran promesa de la legislatura, també, sense resoldre.

El factor clau: els límits del coprincipat

El model institucional andorrà, amb Emmanuel Macron i el copríncep episcopal Josep-Lluís Serrano Pentinat com a caps d’estat, és una garantia d’independència i equilibri entre potències, però també un límit polític tangible de què es pot fer. I s’ha anat fent visible sobretot en l’avortament, que ara mateix és il·legal en tots els supòsits.

Aquestes darreres setmanes, el govern ha verbalitzat amb claredat que no impulsarà cap reforma que pugui posar en risc el coprincipat. El ministre Baró ho va dir en termes inequívocs: no hi haurà aprovació de la despenalització sense consens si això pot comprometre el coprincipat. Això implica, de facto, acceptar que hi ha reformes que poden quedar descartades no per manca de majoria parlamentària ni de voluntat política interna, sinó pel parer de l’església catòlica.

Alhora, el debat mediàtic ha fet un pas significatiu. Aquestes darreres setmanes han aparegut anàlisis que sospesen escenaris que fins fa poc no formaven part del discurs públic habitual: la possibilitat d’una crisi al coprincipat, la hipòtesi d’un xoc institucional o, fins i tot, la necessitat d’obrir un debat sobre el model d’estat. Idees que no són estructurades políticament –cap partit no proposa una república ni res semblant–, però el simple fet que aquestes hipòtesis hagin entrat en el debat públic és, per si sol, prou significatiu. I això fa que el dossier de l’avortament pugui esdevenir una autèntica prova d’estrès del sistema institucional andorrà si no hi ha aviat una resolució que sigui compatible tant per a l’església catòlica com per a la societat andorrana.

Un final de legislatura obert

En aquest context, el paper de Macron adquireix una rellevància que va molt més enllà del simbolisme institucional habitual. Com a copríncep, és una peça estructural del sistema, però, alhora, com a president francès, és també un actor polític amb agenda pròpia, amb posicionaments definits en matèria de drets i d’integració europea, i amb una capacitat d’influència significativa.

En el missatge institucional amb motiu del Dia de la Constitució, Macron va fer una intervenció aparentment genèrica, però carregada de significat. Va defensar de tots els drets de les dones i la igualtat davant la llei, sense esmentar explícitament, però sí implícitament, l’avortament. La visita prevista per als dies 27 i 28 d’abril a Andorra, formalment, és una visita institucional, però en un moment de forta càrrega política.

El resultat de tot plegat és un final de mandat amb totes les carpetes obertes, tot i ser promeses de la campanya electoral anterior, i amb una sensació creixent de provisionalitat. Ni l’acord amb la Unió Europea té un calendari definitiu ni la despenalització de l’avortament ha cristal·litzat en una proposta clara i operativa, en bona part perquè no depèn de les autoritats andorranes. Això crea una situació particular: l’executiu no ha renunciat a cap dels grans objectius, però tampoc no els ha pogut completar.

Si cap de les dues qüestions no es tanca, el trasllat serà inevitable: les decisions quedaran en mans del govern que surti de les urnes. I és aquí on el significat de les eleccions del 2027 canviarà radicalment. Més que un simple final de legislatura, el que es dibuixa pot ser un moment de transició que pot obrir escenaris de tensió política i institucional inimaginables fins fa poc.

En una entrevista a l’agència francesa AFP, Espot ha explicat que el diàleg amb la Santa Seu es troba en una fase “molt avançada” i que la voluntat del govern és de trobar un “punt d’equilibri” institucional, atesa la singularitat del sistema polític andorrà, en què un dels coprínceps és el bisbe d’Urgell.

Actualment, la interrupció voluntària de l’embaràs és penalitzada a Andorra amb penes que poden arribar a sis mesos de presó per a les dones i tres anys per als professionals mèdics.

Espot ha defensat que la despenalització seria “total per a les dones”, en el sentit que podrien avortar a l’estranger sense conseqüències legals. Amb tot, ha rebutjat la possibilitat de legalitzar l’avortament dins el país perquè considera que això pot posar en risc l’actual sistema institucional.

“Si no hi ha prohibició, la conseqüència seria la legalització de l’avortament”, ha afirmat, tot advertint que aquest escenari “posaria en risc el sistema institucional”. El cap de govern ha insistit que la situació actual no respon a una societat especialment conservadora, sinó a les particularitats del model polític andorrà, que ha volgut preservar perquè, segons que ha dit, “ha estat el fonament de segles de pau, independència i sobirania”.

En paral·lel, el president del grup parlamentari de Demòcrates, Ladislau Baró, ha apuntat que el procés de despenalització pot tancar-se abans de l’estiu, segons l’evolució de les negociacions en curs.

L’empresa adjudicatària assumirà la direcció del projecte i la gestió tècnica global, amb funcions que inclouen el seguiment de l’execució, la coordinació dels equips implicats i la gestió dels riscs. També haurà de garantir que el desenvolupament s’ajusti als terminis, als recursos prevists i als estàndards de qualitat fixats, a més d’establir una metodologia de treball comuna que permeti integrar tots els actors implicats. El projecte té un abast que va més enllà de la construcció d’un equipament. El futur Centre Nacional d’Emergències ha de permetre concentrar en un únic espai la recepció i la gestió de les trucades d’emergència, amb l’objectiu de millorar la coordinació entre cossos i reduir els temps de resposta. És, en aquest sentit, una peça estructural en la reorganització del sistema d’atenció a emergències.

La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha definit la iniciativa de “ambiciosa i estratègica”, i ha destacat que havia de servir per a optimitzar la gestió del risc i reforçar la capacitat de resposta davant situacions crítiques. El desplegament del 112, ja implantat en la major part de països europeus, suposa també una adaptació del model andorrà als estàndards internacionals.

El centre s’ubicarà a l’edifici Nexes d’Andorra Telecom, i la previsió del govern és que tant el nou equipament com el servei unificat d’atenció de trucades entrin en funcionament l’any 2027. Amb aquest pas, l’executiu avança en un projecte que cerca no solament de guanyar eficiència operativa, sinó també reforçar la capacitat del país per gestionar emergències en un context cada vegada més complex i exigent.

Els treballs, que tenen un cost de 7,73 milions d’euros, consisteixen a ampliar i adequar l’actual subestació de 220 kV i en construir-ne una de nova blindada en un edifici, una tecnologia anomenada GIS i amb la qual s’aconsegueix una millor integració en el paisatge, tot reduint l’impacte visual. D’aquesta manera, un cop acabada la construcció, l’antiga subestació serà substituïda per la nova instal·lació.

La nova infrastructura permetrà el desenvolupament de la futura línia de doble circuit de 220 kV que unirà la subestació d’Adrall amb Andorra, amb la qual cosa augmentarà la capacitat d’intercanvi elèctric. A banda d’aquest projecte, dins la planificació elèctrica vigent també es contempla la construcció de la nova línia d’interconnexió amb Andorra, uns treballs que començaran els pròxims mesos.

La modificació reforça el control dels delictes sexuals en línia, incloent-hi la prostitució digital. Plataformes com OnlyFans quedaran afectades per la nova regulació en funció de l’ús que se’n faci. Segons que ha explicat la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, se sancionarà la sol·licitud de continguts pornogràfics personalitzats a través d’aquestes plataformes quan hi hagi interacció directa entre el consumidor i la persona que ofereix el servei.

En canvi, el nou Codi Penal no persegueix la pornografia en si mateixa. És a dir, el consum de continguts sense interacció directa —encara que sigui mitjançant una subscripció de pagament— no constituirà delicte. En aquest sentit, les persones que siguin enxampades sol·licitant contingut personalitzat s’enfrontaran a les mateixes penes i sancions que algú que pagui pels serveis de la prostitució tradicional.

Molné també ha destacat que els canvis permetien de garantir una resposta adequada i proporcional a les noves formes de criminalitat digital.

Protecció dels menors i adolescents

La reforma augmenta l’edat de consentiment sexual fins als 16 anys, amb l’objectiu de protegir els menors de conductes que puguin vulnerar-los la llibertat sexual. Com a excepció, es permet el consentiment a partir dels 14 anys entre joves pròxims en edat i maduresa, amb una diferència màxima de cinc anys.

A més, s’amplia la tipificació de la pornografia infantil, incloent-hi qualsevol representació visual d’una persona que sembli menor d’edat en conductes sexuals explícites, reals o simulades, amb penes de fins a 4 anys de presó. També es tipifica la temptativa de participar en espectacles pornogràfics amb menors o persones amb discapacitat, amb penes de fins a 2 anys de presó.

També es reforça la lluita contra la difusió d’imatges sexuals sense consentiment, que podrà ser castigada amb penes d’entre 3 mesos i 3 anys de presó. L’enviament de material sexual sense consentiment serà considerat assetjament sexual, amb agreujants específics si es produeix amb tecnologies digitals.

Tipificació de la corrupció privada i responsabilitat empresarial

Per primera vegada, la reforma del codi penal tipifica la corrupció en el sector privat, amb penes de presó de 3 mesos a 3 anys i inhabilitació per a exercir càrrecs. També es penalitza la temptativa de delictes de corrupció, malbaratament de cabals i tràfic d’influències.

La normativa estableix, a més, la responsabilitat penal de les persones jurídiques per delictes com ara tràfic d’éssers humans, emblanquiment de diners, delictes contra el medi i corrupció. Les empreses poden ser sancionades amb multes de fins a 300.000 euros i inhabilitació per a exercir activitats mercantils, amb l’objectiu d’evitar espais d’impunitat i garantir la responsabilitat efectiva.

Més novetats

La reforma també inclou mesures com la prohibició de tenir animals als condemnats per maltractament, l’ampliació dels delictes de maltractament domèstic i contraban i la tipificació de la injúria a professionals sanitaris o de seguretat privada.

Segons la ministra Molné, aquestes modificacions permeten d’arrenglerar l’ordenament jurídic amb convenis internacionals com el de Mèrida, les directrius europees sobre violència envers les dones i recomanacions del GRECO i GAFI, cosa que permet d’adaptar Andorra als estàndards internacionals i digitals en matèria penal.

La reforma del codi penal ha estat aprovada pel govern i ara serà enviada al Consell General per a començar-ne la tramitació parlamentària corresponent.

Durant la intervenció, Ensenyat ha reivindicat el text constitucional com el principal instrument per garantir les llibertats de la ciutadania i limitar el poder públic. Segons ha assenyalat, el constitucionalisme modern es fonamenta precisament en aquest principi: sotmetre les institucions a un marc jurídic que protegeixi els drets i estableixi mecanismes de control.

El síndic ha recordat que el 14 de març de 1993 el poble andorrà va exercir el poder constituent, és a dir, la capacitat sobirana de dotar-se d’una constitució. Aquest poder —ha remarcat— és l’origen de tot l’ordre institucional d’una democràcia i se situa per damunt dels poders constituïts, com el legislatiu, l’executiu i el judicial.

En aquest sentit, ha subratllat que la constitució no és només una norma jurídica, sinó també “un pacte fonamental de convivència” que reconeix drets, estableix límits a l’exercici del poder i garanteix la llibertat de la ciutadania. La separació de poders i els mecanismes de control recíproc entre institucions, ha dit, són elements essencials per preservar la qualitat democràtica.

Ensenyat també ha remarcat que el text constitucional ordena i limita l’actuació de totes les institucions de l’Estat andorrà, inclosos el Coprincipat, el Consell General, el Govern, els comuns i el poder judicial. Tot i que Andorra no sortia d’un règim dictatorial quan va aprovar la Carta Magna, ha defensat que les constitucions no es creen només per respondre a situacions concretes, sinó com un sistema institucional pensat per perdurar i garantir drets i llibertats en el futur.

Una part destacada del discurs s’ha centrat en el context internacional. El síndic ha advertit que el món viu un moment marcat per tensions geopolítiques i per una creixent competència entre potències que, segons ha apuntat, posa en qüestió un ordre internacional basat en normes i institucions multilaterals.

Davant aquest escenari, ha plantejat la necessitat de reflexionar sobre el paper d’Andorra en el món actual i sobre com el país s’ha d’adaptar a un entorn internacional canviant. Tot i reconèixer que no hi ha respostes simples, ha defensat la importància de mantenir una relació sòlida amb l’entorn europeu i amb els valors polítics i jurídics que comparteix.

El síndic també ha destacat el paper de la societat civil en el funcionament democràtic del país. Segons ha afirmat, els drets i les llibertats reconeguts per la constitució es materialitzen també en el teixit associatiu i en les organitzacions socials, que contribueixen a canalitzar inquietuds, formular propostes i reforçar el vincle entre la ciutadania i les institucions.

Finalment, Ensenyat ha recordat que l’aprovació de la constitució el 1993 va representar no només la definició d’una arquitectura institucional, sinó també un acte de confiança col·lectiva en el futur del país. Per això ha apel·lat a mantenir la fidelitat al pacte de convivència que representa la Carta Magna i a continuar avançant en els seus ideals de llibertat, drets i democràcia.

Al text difós avui, Macron recorda que la Constitució andorrana consagra drets i llibertats fonamentals com la inviolabilitat dels drets i la igualtat davant la llei. Amb tot, avisa que aquests principis no sempre es respecten i posa l’exemple dels drets de les dones, que –diu– encara poden ser “ignorats o fins i tot menystinguts”, tant en unes altres parts del món com dins les mateixes societats.

“El Dia de la Constitució ens convida a continuar, amb coratge i determinació, la lluita pels drets de les dones, tots els seus drets”, diu el copríncep francès. La frase ha estat interpretada com una referència indirecta a l’avortament, que continua penalitzat a Andorra i obliga moltes dones a desplaçar-se per interrompre l’embaràs.

El debat s’ha reactivat aquests darrers mesos. El govern treballa per trobar una fórmula jurídica que permeti de despenalitzar l’avortament sense posar en perill el sistema institucional del coprincipat i manté negociacions amb la Santa Seu. És una de les promeses principals d’aquesta legislatura i l’executiu confia a tenir abans de l’estiu un model normatiu definit, quan resta un any per a les eleccions generals.

Al mateix missatge, Macron defensa que, en un context internacional marcat per la tensió creixent, Andorra ha de continuar reforçant els vincles amb la Unió Europea. Segons el copríncep, la UE és un “factor essencial d’estabilitat política i de seguretat col·lectiva”.

Ho ha avançat el cap de govern, Xavier Espot, durant la sessió de control d’avui al Consell General, tot destacant que el projecte, per la complexitat, no es podia esperar que es concretés a curt termini, segons que recull el Diari d’Andorra.

Espot va fer les declaracions en resposta a preguntes arran del tall que va afectar la carretera RN-20 durant tot el mes de febrer. En aquest sentit, el ministre de Territori, Raul Ferré, ha explicat que les autoritats franceses farien els pròxims quatre o cinc mesos estudis tècnics per analitzar els riscs a la via més enllà dels trams ja identificats. Segons Ferré, els resultats es podrien saber cap al setembre o l’octubre, i França els compartirà amb Andorra per decidir les possibles actuacions que caldrà emprendre.

Segons ha explicat el ministre portaveu, Guillem Casal, la quota general de residència i treball que el govern preveu aprovar a l’abril serà de 800 permisos, cent menys que la quota aprovada l’octubre, cosa que representa una reducció de l’11,1%. El contingent actual ja s’ha esgotat, i per això l’executiu ha aprovat avançar 150 autoritzacions de la quota futura. Aquestes places es restaran de la quota general prevista per a la primavera. Les noves autoritzacions es destinaran principalment a perfils qualificats i a sectors considerats essencials. En concret, podran optar a aquestes places professionals dels grups directius i tècnics altament qualificats, així com treballadors dels sectors sanitari i educatiu, cuidadors de centres sociosanitaris i assistents domiciliaris.

Els requisits també es mantenen estrictes per als treballadors extracomunitaris. Els sol·licitants hauran d’acreditar un mínim de sis anys d’experiència professional en l’activitat que vulguin desenvolupar a Andorra. A més, el govern manté l’obligació d’acreditar coneixements de català: el nivell A1 en la primera renovació del permís i el nivell A2 en la segona. La reducció és encara més significativa en el cas dels permisos de residència i treball per compte propi, que passen de gairebé 400 autoritzacions l’any passat a 200 enguany, una caiguda aproximada del 50%. D’aquestes, 150 es destinaran a inversió estrangera, 30 a professionals liberals —excepte metges— i 20 a professionals liberals de l’àmbit mèdic. A diferència d’anys anteriors, aquestes categories seran tancades i les places sobrants d’una categoria no es podran traspassar a una altra.

Les autoritzacions per compte propi també s’hauran d’acollir als criteris més restrictius de la legislació sobre creixement sostenible, que inclou una aportació de 50.000 euros a fons perdut.

Finalment, el govern també ha reduït el contingent de residències sense activitat laboral, conegudes com a residències passives. Aquest nou contingent serà de 200 permisos, un 6% menys que l’any passat. La major part corresponen a residència sense activitat lucrativa, mentre que una part menor es reserva a professionals amb projecció internacional o a persones amb interessos científics, culturals o esportius. En aquests casos, els requisits econòmics també són elevats. Els nous residents passius hauran d’acreditar una inversió mínima d’un milió d’euros al país i fer una aportació a fons perdut de 50.000 euros per al titular i 12.000 euros per cada persona a càrrec.

La decisió del govern s’emmarca en un context de fort creixement demogràfic. Andorra s’acosta progressivament als 90.000 habitants i les projeccions assenyalen que podria superar els 100.000 residents en els anys vinents.

“Em va dir que si no col·laboràvem amb l’estat espanyol, el banc es moriria perquè tenien molta influència al Sepblac [el servei executiu de la Comissió de Prevenció de l’Emblanquiment de Capitals i Infraccions Monetàries]. I, després d’un cop de destral, uns americans se’n farien càrrec.” Així ho ha explicat avui mateix Miquel, en una de les declaracions més esperades de tot el judici del cas Pujol. I com hi havien de col·laborar? Per a descobrir-ho, Miquel se’n va haver d’anar a Madrid a reunir-se amb un tal Félix, que en realitat era Marcelino Martín Blas, aleshores cap de la Unitat d’Afers Interns de la policia espanyola. En un sofà de l’Hotel Villa Magna, Martín Blas li va ensenyar un paper que deia així, segons Miquel: “L’estat espanyol està en guerra amb el nacionalisme català. Volem que vostè hi col·labori i ens faciliti informació bancària de les famílies Junqueras, Mas i Pujol.”

De tot allò que va passar després, només hi ha dues certeses públiques i notòries. La primera és que, al cap de pocs dies, el diari El Mundo va publicar a la portada una informació bancària de la família Pujol Ferrusola, i el president Jordi Pujol va commocionar la societat catalana amb la confessió. Miquel assegura que ell no va trencar el secret bancari ni sap qui ho va fer: “Li vaig dir que no, que jo no tenia accés a aquests comptes.” Segons el seu relat, Martín Blas estava molest perquè ell l’evitava, i en la segona reunió, de fet, encara va ser més violent verbalment. Miquel tan sols admet una cosa: “Li vaig lliurar una informació, però no la que apareix a El Mundo, sinó una que era innòcua per a nosaltres. Li vaig donar un recull de premsa amb possibles operacions vinculades al nacionalisme català que aparentaven escenaris de corrupció però que tampoc no eren perfectament descrits.”

La segona cosa que va passar és que l’amenaça es va complir. El Banc de Madrid, la filial espanyola de la Banca Privada d’Andorra, feia mesos que tenia una inspecció oberta i, a parer de Miquel, eren a punt d’enllestir-la satisfactòriament per a l’entitat. Alguna cosa es va tòrcer. “Els inspectors del Sepblac van canviar rotundament l’actitud i van començar a preguntar per clients xinesos”, ha dit avui. El 10 de març de 2015, pocs mesos després, una nota del FinCEN, una agència del Departament del Tresor dels EUA contra l’emblanquiment de capitals, va assenyalar la BPA com una “entitat financera de preocupació principal”. El cap de govern, Antoni Martí, va anunciar la intervenció de l’entitat, amb l’argument que volia vetllar “pel bon nom i la integritat de la plaça financera andorrana”. El Banc d’Espanya també va intervenir el Banc de Madrid.

Com per als Pujol ho va ser la portada d’El Mundo, per als dirigents de la BPA aquella intervenció va significar el començament d’un calvari. Les autoritats americanes acusaven “alts executius” de la BPA d’haver acceptat suborns i comissions per facilitar operacions amb capitals de grups criminals de països com Rússia, la Xina o Veneçuela. El juliol de l’any passat, el Tribunal de Corts va condemnar Miquel –que ha estat dos anys en presó preventiva– i divuit executius més de l’entitat per l’emblanquiment de setanta milions d’euros provinents de l’organització encapçalada per l’empresari xinès Gao Ping. La sentència encara pot ser objecte de recurs. Per una altra banda, la batllia també investiga les extorsions de les autoritats espanyoles a la BPA. Entre els encausats –malgrat el blocatge de la justícia espanyola–, hi ha l’ex-president Mariano Rajoy i els ex-ministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro.

Tanmateix, més enllà de la confessió de la deixa i de la intervenció de la BPA, encara hi ha moltes incògnites. El testimoni de Miquel ha contradit frontalment el de Martín Blas, que va declarar fa quinze dies. Segons la seva declaració, llarga i sibil·lina, no va ser pas ell qui va citar Miquel a l’Hotel Villa Magna, sinó que Eugenio Pino, director adjunt operatiu de la policia espanyola en el moment dels fets; li va demanar que hi anés perquè hi havia un col·laborador amb informació molt important. Allà, diu que s’hi va trobar un home que, quan el va veure, va dir que anava un moment al lavabo i, quan va tornar, no tenia res per a ell. Martín Blas va fer l’orni amb l’operació Catalunya, però Pino, que també va declarar, va dir que s’havia atribuït davant seu el mèrit d’haver obtingut les dades bancàries dels Pujol.

Un altre interrogant és el sentit de l’arquitectura societària dels Pujol a la BPA. L’agent de la policia espanyola 105.601 va dir ahir que, en nom de la família, Jordi Pujol Ferrusola i el seu germà Josep feien inversions en productes financers, préstecs falsos i transferències idèntiques com a part d’una gran operació que mirava “d’estratificar i de diversificar aquests diners per a poder-los reintroduir al sistema financer i tenir respostes per a les preguntes sobre l’origen”. Un dels mecanismes que les acusacions consideren sospitós és l’ús de fundacions que anonimitzaven els comptes. Escatir ben bé de quina manera funcionava aquest engranatge és clau per a provar, en part, un delicte d’emblanquiment. Avui, Miquel i una funcionària han explicat que l’objectiu d’emprar fundacions era de reservar els noms dels titulars davant treballadors del banc que poguessin ser poc curosos, però que no servia per a amagar l’origen dels diners.

I encara una altra de les incògnites és el paper que hi va tenir, en tot plegat, Andbank, l’entitat que es va fusionar amb la històrica Banca Reig, on els Pujol havien tingut sempre els diners. Avui, el president de l’entitat, Manel Cerqueda, ha explicat que l’any 2010 la família els va demanar que destruïssin la documentació relacionada amb els seus comptes. Segons Cerqueda, s’hi van negar i els van posar totes les facilitats perquè deixessin de ser clients. Els Pujol van passar aleshores els seus diners a la BPA. Demà continuaran les declaracions vinculades a la trama andorrana, amb el testimoni d’Higini Cierco i de Roser Castellón, secretària del consell d’administració.

Segons que ha detallat, arran del fenomen d’OnlyFans es va encarregar un informe per aclarir si la prostitució en línia també podia ser considerada prostitució. L’informe, ha dit, ha estat favorable a aquesta interpretació i conclou que les conductes sexuals amb interacció i remuneració econòmica també s’han de considerar prostitució.

Per això, la modificació del codi penal canviarà el concepte de prostitució i incorporarà aquestes pràctiques. La reforma preveu multes per infracció administrativa i també vol adaptar la legislació andorrana a les recomanacions internacionals en matèria d’emblanquiment de capitals. El text definitiu, segons Molné, hauria d’estar enllestit d’ací a un parell de setmanes.

“La llei de seguretat pública ja sanciona qui demana serveis sexuals remunerats. Ara la prostitució en línia també quedarà prohibida i podrà ser multada com a infracció administrativa”, ha dit.

OnlyFans és una xarxa social de contingut de pagament. Els creadors hi ofereixen continguts i els usuaris han de pagar per poder-los veure. És especialment popular en la indústria del sexe i la pornografia, tot i que també conté continguts d’unes altres temàtiques.

El ministre de Transformació Digital i Funció Pública, Marc Rossell, ho ha explicat en una conferència de premsa. Segons que ha indicat el govern en un comunicat, els infants i adolescents d’Andorra han canviat, de manera que era “fonamental” que la legislació també evolucionés per continuar garantint la protecció dels menors, sobretot en l’entorn digital i en línia.

La modificació s’ha fet a partir d’un procés participatiu que ha implicat infants i adolescents d’entorns diversos: participants en activitats extraescolars, alumnes d’ESO i estudiants de batxillerat i de formació professional.

Rossell ha subratllat que les aportacions s’han traduït en accions concretes en la modificació de la llei. Diu que la nova proposta respon “de manera directa” a allò que infants i adolescents han expressat.

A més, ha destacat que la llei s’havia treballat de manera transversal al govern i que s’havien consultat actors “clau”, com ara les associacions de mares i pares de les escoles, el Fòrum de la Joventut i UNICEF.

Protecció digital reforçada

Un dels aspectes més destacats és la prohibició de l’accés de menors de 16 anys a xarxes socials que impliquin un risc per al seu desenvolupament i salut mental.

El ministre ha explicat que la mesura s’acompanyaria d’un sistema de verificació d’edat “robust i fiable” per a limitar l’accés als continguts i a les xarxes socials, a més de la descàrrega de determinades aplicacions.

S’establirà per via reglamentària la llista de serveis de xarxes socials afectats. Així mateix, els operadors hauran de configurar una SIM específica per als menors de 16 anys, de manera que quedin blocats els continguts inapropiats.

També es preveu que, amb la compra d’un dispositiu mòbil, els comerços lliurin informació oficial a les famílies sobre riscs digitals i recomanacions d’ús per franges d’edat.

Les mesures han estat qualificades de necessàries pel ministre per a garantir al màxim la protecció dels infants i adolescents, amb l’objectiu de “protegir-los avui i empoderar-los demà”.

Responsabilitat de famílies i escoles

El text legal determina també que progenitors i tutors legals tenen el deure de supervisar activament l’ús digital d’infants i adolescents. Per això, el govern ja ha impulsat el Centre de Benestar i Competències Digitals.

En aquest espai, familiars i tutors legals rebran acompanyament i informació per a promoure una supervisió activa, amb guies oficials i recomanacions adaptades a l’edat.

La modificació de la llei incorpora una nova situació de risc quan hi hagi un ús inadequat o desproporcionat de les tecnologies de la informació i la comunicació, o quan manqui la protecció o la supervisió digital de progenitors o tutors.

També es preveu formació obligatòria i contínua per als menors sobre intimitat, ciberassetjament, empremta digital i més competències, integrant-ho en el currículum escolar per garantir que tots els alumnes rebin educació digital.

Finalment, s’estableix que els infants, adolescents i famílies disposin d’accés als canals de denúncia que hi ha per a comunicar qualsevol situació de risc i protegir els menors.

Casal ha fet l’anunci en la conferència de premsa posterior al consell de ministres. Ha explicat que es tracta de la reprogramació de la visita que Macron havia de fer a mitjan octubre de 2025, ajornada per la situació política que hi havia a França aleshores.

El programa previst per a la visita inclou reunions bilaterals del copríncep francès amb el cap de govern, Xavier Espot, i amb el copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano Pentinat. També, per primer cop, els ambaixadors acreditats prop d’Andorra —prop d’una quinzena— lliuraran alhora les cartes credencials als dos coprínceps.

Visita a escoles i parlament institucional

La visita de Macron també passarà per escoles del país. El principal acte institucional serà dimarts 28 al migdia, amb una sessió solemne al Consell General (parlament) i un discurs davant la ciutadania a la plaça del Poble.

El govern andorrà ha previst d’aprofitar la coincidència dels dos coprínceps per a condecorar Macron i Serrano amb la Creu dels Set Braços, la distinció de més alt rang del Principat.

Macron no visitava Andorra des del setembre del 2019. Aleshores, seguint la tradició de fer una visita al país durant cada mandat, el copríncep francès va compartir un sopar d’autoritats i va visitar totes les parròquies abans de pronunciar el discurs davant la ciutadania.

Actualment hi ha aproximadament 20.000 contractes prorrogats. L’executiu preveu d’aixecar aquestes pròrrogues de manera gradual, a partir del 2027, al llarg de quatre anys, a un ritme d’un 25% anual, començant pels contractes més antics. El projecte estableix una gradació dels increments depenent del preu per metre quadrat que es paga actualment. En els contractes amb rendes més baixes, es permetria d’aplicar cada any l’IPC més un 6%, mentre que en els contractes amb preus més elevats l’augment quedaria limitat a l’IPC més un 1%. També es preveu la possibilitat de formalitzar nous contractes amb actualització de rendes, amb limitacions específiques en cas de canvi de llogater per a afavorir una transició cap a un model basat en l’oferta i la demanda.

Segons Marsol, el govern cerca un equilibri entre propietaris i arrendataris i també amb l’interès general, amb l’objectiu de garantir l’accés a l’habitatge i, alhora, permetre que els propietaris n’obtinguin un rendiment adequat. L’executiu preveu de tancar el text d’ací a dues setmanes i enviar-lo al Consell General a mitjan març, una vegada completada la ronda de contactes amb propietaris, agents immobiliaris, sindicats i patronals.

A la mateixa reunió, el CES ha emès un dictamen favorable a les noves quotes d’immigració que el govern elevarà al consell de ministres. D’una banda, s’ha aprovat l’avançament de 150 autoritzacions de la quota general prevista per a l’abril —135 de residència i treball i 15 per a treballadors transfronterers— destinades a llocs de direcció, perfils tècnics i científics altament qualificats i professionals dels sectors sanitari, educatiu i d’atenció a les persones. D’una altra banda, s’obren dues tipologies de quotes que s’havien exhaurit: un contingent de 200 autoritzacions per a residents sense activitat lucrativa i un altre, també de 200 autoritzacions com a màxim, per a professionals liberals, metges col·legiats i més supòsits de treball per compte propi. Segons el govern andorrà, aquests contingents responen a les necessitats econòmiques i socials actuals i pretenen de garantir un creixement sostenible i donar cobertura als sectors considerats estratègics.

El ministre portaveu, Guillem Casal, ha remarcat que les mesures reforcen les anunciades la setmana passada i que volen donar resposta a una situació “complexa” per a aquesta localitat fronterera. A banda, el consell de ministres andorrà s’ha reunit de manera excepcional al Pas de la Casa com a gest de suport institucional.

Entre les novetats hi ha un descompte en la factura elèctrica per als negocis que acreditin una disminució d’ingressos durant el període del tall. El decret s’aprovarà la setmana vinent i vol alleugerir els costos d’un sector comercial, hoteler i de restauració que registra menys afluència de l’habitual.

També s’ha validat el finançament d’una part del sobrecost de combustible derivat dels trajectes alternatius per la Cerdanya i el túnel del Pimorent. El govern subvencionarà amb 200 euros els autobusos d’operadors turístics que arribin al Pas per aquesta via per evitar cancel·lacions. L’ajut s’estendrà als transportistes de mercaderies afectats per l’allargament dels recorreguts.

A més, aquest cap de setmana s’activarà el procediment per aplicar el descompte de 30 euros per omplir el dipòsit als turistes procedents d’Occitània, mesura inclosa en el primer paquet d’ajudes. Els visitants s’hauran d’adreçar a l’oficina de turisme del Pas de la Casa per beneficiar-se’n.

Aquest Protocol estableix àmbits prioritaris de cooperació, amb un èmfasi especial en el vessant humanitari i social. Entre els camps destacats hi ha la salut, la protecció civil i la gestió d’emergències; la inclusió social i la reducció de la bretxa digital; l’educació i la joventut, així com la sostenibilitat i la cooperació cultural. L’acord reforça la projecció internacional d’Andorra i obre noves vies de col·laboració amb un actor singular del sistema internacional.

L’Orde de Malta és una institució amb gairebé mil anys d’història, fundada el segle XI amb una missió inicial d’assistència als pelegrins a Terra Santa. Amb el pas dels segles, ha evolucionat fins a convertir-se en una organització humanitària. Tot i el seu origen religiós i cavalleresc, l’orde desenvolupa una tasca essencialment humanitària, centrada en l’atenció sanitària, l’ajuda en situacions de conflicte, catàstrofes naturals i crisis migratòries.

Un dels elements més singulars de l’Orde de Malta és el seu estatus jurídic internacional. Sense disposar d’un territori propi com els estats convencionals, és reconegut com a subjecte de dret internacional: manté relacions diplomàtiques amb més d’un centenar d’estats, té estatus d’observador permanent a l’ONUd i pot signar tractats i acords internacionals. Aquesta condició li permet d’actuar com un pont neutral en contexts crítics i desplegar ajuda humanitària amb una gran capacitat d’accés i credibilitat.

Fins ara, el govern ha anunciat iniciatives de promoció turística i foment de la mobilitat per incentivar l’arribada de visitants, com ara un xec setmanal de trenta euros per carregar carburant als vehicles provinents d’Occitània o descomptes en el forfet de Grandvalira. En l’àmbit econòmic i fiscal, s’ha acordat l’ajornament o fraccionament de l’impost general indirecte a partir del primer de febrer, ajuts directes per a les cotitzacions empresarials a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social i un programa d’avals governamentals per a crèdits vinculats a les pèrdues de facturació. Durant la trobada, els agents econòmics han plantejat mesures addicionals, com la reducció dels lloguers dels locals o l’activació d’ERTO. L’executiu, tanmateix, les ha descartades per ara, a l’espera de veure com evoluciona la situació. En canvi, s’ha compromès a estudiar que el descompte setmanal de trenta euros en carburant es pugui destinar a fomentar el consum directe al Pas de la Casa —o, alternativament, al conjunt de l’estat— amb l’objectiu de generar un impacte econòmic més immediat.

Els ministres de Finances, Ramon Lladós, i de Territori i Urbanisme, Raul Ferré, també han exposat l’abast de la situació i l’estat de les obres necessàries per restablir la normalitat, tot subratllant que la seguretat és el criteri prioritari que guia totes les decisions. Alhora, han reiterat el compromís ferm del govern d’escoltar les necessitats del teixit econòmic i d’avaluar-ne la viabilitat en el marc de les mesures d’emergència.

Zovko ha subratllat també que Andorra i San Marino eren veïns afins de la Unió Europea, amb els quals comparteix els mateixos valors democràtics i un compromís ferm amb el multilateralisme. En l’àmbit dels afers estrangers, ha remarcat que tots plegats cooperaven estretament en l’àmbit multilateral i que ambdós estats s’arrengleraven habitualment amb la política exterior i de seguretat comuna (PESC) de la UE, incloses les mesures restrictives, cosa que demostra una clara maduresa política i una opció estratègica decidida per una associació estreta amb la UE. L’informe defensat per la ponent també diu que l’acord és mútuament beneficiós perquè permet a Andorra i a San Marino un accés progressiu al mercat interior amb un grau de participació comparable al dels països de l’Espai Econòmic Europeu (EEE), tot tenint en compte les especificitats pròpies d’estats de dimensió reduïda. També conclou que l’acord entre la UE i Andorra i San Marino promourà la prosperitat, l’estabilitat i una cooperació més estreta basada en interessos comuns i valors compartits, enmig de les transformacions geopolítiques actuals.

El procediment de consentiment

D’acord amb els tractats de la UE, el Parlament Europeu exerceix un paper central en l’aprovació dels acords internacionals mitjançant el procediment de consentiment. Tot i no participar en la negociació, que és competència de la Comissió Europea i del Consell, la cambra europea ha d’atorgar el consentiment perquè l’acord d’associació pugui entrar en vigor. L’aprovació de l’informe constitueix una etapa més en el procés. Una vegada el Consell autoritzi formalment la signatura i la Comissió Europea l’hagi signat, el parlament s’hi pronunciarà mitjançant un vot final de consentiment en sessió plenària.

Segons que ha informat el Consell General en un comunicat, la primera taula s’ha dedicat a l’acord d’associació amb la Unió Europea i a l’adopció del cabal comunitari. Hi ha intervingut el secretari d’estat per a les relacions amb la UE d’Andorra, Landry Riba.

El president de la delegació de San Marino, Michele Muratori, ha remarcat que el context del seu país és diferent del d’Andorra i ha explicat que no preveuen cap referèndum perquè consideren que l’acord té més avantatges que riscos. Muratori ha afegit que Andorra encara ha d’acabar de valorar la situació i ha subratllat que, a San Marino, tots els partits donen suport a l’acord amb la UE.

Per part andorrana, la consellera general i presidenta de la comissió legislativa de Política Exterior, Berna Mengi, ha defensat que l’acord serà molt positiu i que permetrà diversificar l’economia. Amb tot, ha reconegut que cal reforçar la informació perquè la població pugui decidir amb criteri quan sigui cridada a votar en el referèndum que el govern s’ha compromès a convocar.

La segona taula de treball s’ha centrat en les relacions diplomàtiques entre Andorra i San Marino, que enguany compleixen trenta anys. En aquest apartat, s’ha posat l’accent en el paper dels petits estats en els fòrums internacionals en un context cada vegada més polititzat.

Finalment, la tercera taula ha abordat les relacions econòmiques i comercials entre tots dos estats i les possibles sinergies entre les seves empreses. En aquest punt, Muratori ha insistit que l’acord d’associació també afavorirà la diversificació econòmica de San Marino, on actualment el 90% de les exportacions es concentren a Itàlia.

El representant del sector al Consell Econòmic i Social del Pas de la Casa, Gerard Pifarré, ha avisat de la gravetat de la situació, i el cap de govern, Xavier Espot, ha admès que les perspectives no eren gaire optimistes i que el tall es podria allargar unes quantes setmanes o fins i tot mesos. Davant d’això, el govern estudia mesures d’ajut per a compensar les pèrdues, com ara exempcions del pagament de l’IGI o de les cotitzacions dels treballadors, a més de crèdits tous, un instrument ja utilitzat durant la pandèmia de covid. El comú d’Encamp tampoc no descarta de bonificar taxes com la de radicació i la d’higiene.

Els empresaris també han demanat la gratuïtat del transport públic per als treballadors transfronterers mentre duri el blocatge i més flexibilitat als controls duaners francesos per a facilitar l’arribada de clients. Mentrestant, s’han reforçat les alternatives de mobilitat amb més freqüències de tren entre Acs i l’Ospitalet i amb l’ampliació de les línies i els serveis d’autobús.

El govern preveu disposar dilluns d’un informe detallat de les autoritats franceses sobre la situació i traslladar dimecres una proposta concreta d’ajuts als empresaris. Tot plegat, amb un horitzó incert que manté la preocupació al Pas de la Casa, en plena temporada d’hivern.

Les dades les ha fetes públiques el fiscal general, Xavier Sopena, durant la conferència de premsa d’avançament de les estatístiques delictives, feta avui com a prolegomen de l’obertura de l’any judicial, que serà dijous.

Segons la memòria del ministeri públic, durant el 2025 es van tractar 6.152 infraccions penals, un 2,55% menys que les 6.213 del 2024. D’aquestes, 3.748 van ser delictes, un descens del 2,39%.

Sopena ha remarcat especialment l’augment dels delictes vinculats als maltractaments i a la violència de gènere, que amb 207 casos se situen novament en nivells del 2021 i el 2023, després d’un 2024 en què s’havien moderat.

També han crescut (d’un 18%) els delictes per amenaces i els furts (d’un 15%), sobretot aquells en què el valor dels béns sostrets supera els 600 euros o els 6.000 euros o en què hi ha abús de confiança.

En canvi, les dades mostren una davallada dels furts amb accés il·lícit a casa habitada (-21,43%), dels furts amb escalament (-66,67%) i dels furts amb força (-37,50%), tots ells considerats generadors d’alarma social.

Una altra dada destacada pel fiscal general és la reducció de l’11,81% dels delictes contra la llibertat sexual, després d’un 2024 en què, segons que va recordar, s’havia registrat un “salt significatiu” respecte del 2023.

Menys violacions

En concret, el 2025 es van registrar 15 violacions, gairebé un 35% menys que les 23 del 2024. També han baixat d’un 41,2% els delictes de pornografia infantil i exhibicionisme. En canvi, els delictes de prostitució han augmentat d’un 250%, en passar de 2 a 7 casos.

D’altra banda, els delictes contra la salut pública s’han reduït d’un 40%. Destaca especialment la disminució dels delictes d’introducció i consum de cocaïna, que baixen d’un 35,52%, de 183 a 118, i dels d’introducció i consum d’èxtasi, que cauen d’un 52%, de 88 a 43.