El portaveu de Guterres, Stéphane Dujarric, ha dit: “Ens preocupen molt”, quan li han preguntat pels abusos físics i sexuals que alguns participants de la missió humanitària han denunciat arran de la intercepció de les embarcacions per part d’Israel a començament de setmana en aigües internacionals de la Mediterrània.

El portaveu ha fet referència al vídeo difós dimecres pel ministre de Seguretat Nacional d’Israel, Itamar Ben-Gvir, en què es poden veure activistes detinguts i emmanillats, i que ha provocat una forta polèmica internacional, també a la Unió Europea, on països com Espanya i Itàlia han demanat sancions contra el ministre.

“Només cal veure el vídeo publicat per un ministre israelià, que mostra el tracte humiliant que van rebre les persones detingudes de la flotilla. Cal que –en el cas de qui encara no ha estat alliberat– tothom sigui alliberat i enviat a casa. I les persones responsables d’aquest tracte han de respondre davant la justícia”, ha declarat Dujarric en conferència de premsa.

La Global Sumud Flotilla ha denunciat avui que entre els seus membres detinguts per Israel s’han registrat almenys quinze agressions sexuals i desenes de ferits, després d’haver romàs sota custòdia israeliana en interceptar aquestes embarcacions en aigües internacionals quan intentaven arribar a les costes de Gaza.

El grup va arribar dijous a la tarda a Istambul després d’haver estat deportat per Israel. Uns quants membres van explicar que els moments posteriors a la detenció havien estat especialment durs.

L’equip legal Adalah, que porta la defensa dels activistes, va denunciar en una conferència de premsa que sis participants de l’estol havien estat sotmesos a “diverses formes de violència sexual” estant detinguts. Uns altres membres van resultar ferits per bales de goma o pistoles d’electroxoc, segons que va informar l’equip legal.

Els activistes preveuen de reprendre el viatge cap a Barcelona una vegada hagin pogut reposar i obtenir l’atenció sanitària adequada.

Ho ha anunciat Bader Alnoaimi, membre de l’equip legal de la Global Sumud Flotilla, en conferència de premsa. Segons Alnoaimi, avui mateix s’ha fet una audiència a França “contra la complicitat i la inacció de l’estat francès per a protegir els seus ciutadans que participaven en l’estol”.

Les denúncies també s’han interposat per exigir ordres de detenció internacional contra set membres de la força especial naval d’Israel i funcionaris de presons, a qui consideren responsables de crims durant la detenció al mar dels activistes. La flotilla, juntament amb la fundació Hind Rajab, n’ha identificat i ha fet arribar les denúncies als estats esmentats.

“Tenim equips legals estatals que duen a terme accions legals cada dia, dia i nit, als seus països d’origen, per a garantir que es retin comptes plenament, no sols els perpetradors de crims sionistes contra el poble palestí, sinó també els governs que donen cobertura política, diplomàtica i econòmica a aquest genocidi i a aquests crims de lesa humanitat”, ha dit Alnoaimi.

Les forces armades israelianes van detenir a principi de setmana 430 activistes de la Flotilla Global Sumud que navegaven en aigües internacionals cap a Gaza. La majoria seran deportats d’Israel, que els ha reclòs a la presó de Ketziot d’ençà de dimecres. Entre els detinguts hi ha ciutadans d’una quarantena de països.

Uns quants estats europeus han convocat els ambaixadors israelians per protestar pel tracte vexatori als activistes. Un vídeo difós pel ministre de la Seguretat Nacional d’Israel, Itamar Ben-Gvir, mostra com els activistes eren emmanillats, amuntegats i agenollats de cara a terra. Ben-Gvir va visitar el port d’Asdod, on eren retinguts, i va difondre imatges seves somrient  i amb la bandera d’Israel, saludant i burxant els activistes.

“Tots els activistes estrangers de la Flotilla de la Solidaritat amb Palestina han estat expulsats d’Israel. Israel no permetrà cap violació del blocatge naval legal sobre Gaza”, ha afirmat el ministeri israelià en un missatge publicat a les xarxes socials.

Els activistes havien estat traslladats a centres de detenció després de l’abordatge de la flotilla per part de l’exèrcit israelià en aigües internacionals. Els advocats i participants havien denunciat aquests darrers dies “violència extrema, humiliacions sexuals i lesions” durant la detenció. Avui, l’equip legal Adalah, que representa part dels activistes arrestats, ha anat més enllà i ha denunciat en conferència de premsa que sis participants van ser sotmesos a diverses formes de violència sexual per part de les forces israelianes. L’organització també assegura que alguns activistes presenten ferides causades per bales de goma i per l’ús d’armes d’electro-xoc.

“És així com rebem els qui donen suport al terrorisme. Benvinguts a Israel”, diu Ben-Gvir al vídeo, tot passejant amb una bandera israeliana enmig dels activistes detinguts. En una de les seqüències es veu com agents obliguen una activista emmanillada a agenollar-se després d’haver cridat “Palestina lliure” a l’arribada del ministre ultra. El vídeo també mostra activistes traslladats amb les mans lligades i el cap cot. “El campament d’estiu s’ha acabat. Qualsevol que actuï contra l’estat d’Israel toparà amb un estat decidit”, hi diu Ben-Gvir, amb l’himne israelià sonant de fons.

La ministra de Transports israeliana, Miri Regev, ha publicat igualment imatges de la visita al port i ha defensat el tracte dispensat als activistes. “És així com s’ha d’actuar amb els partidaris del terrorisme que intentaven de trencar el blocatge de Gaza”, ha dit.

Condemna internacional

Les imatges han desencadenat una onada de condemnes internacionals, sobretot a Europa. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha expressat la condemna rotunda a aquest comportament, que ha qualificat d’inacceptable. Ho ha escrit en un missatge a X, en què també diu que està en contacte amb el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol per a prendre les mesures pertinents. El ministre, José Manuel Albares, també ha condemnat les imatges i ha convocat l’encarregada a Espanya de negocis d’Israel, Dana Erlich, per traslladar-li el rebuig pel tracte “monstruós, indigne i inhumà” de les autoritats israelianes als detinguts.

Condemno rotundament el comportament del ministre d’Israel Ben-Gvir. És inacceptable que el govern israelià vulneri els drets i la dignitat dels integrants de la Flotilla, alguns d’ells catalans.

Estem en contacte amb el Ministeri d’Exteriors per prendre les mesures adients al…

— Salvador Illa Roca (@salvadorilla) May 20, 2026

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que proposarà a la Unió Europea sancions contra Ben Gvir. En un missatge publicat a les xarxes socials, Sánchez ha qualificat les imatges d’inacceptables. També ha recordat que al setembre ja va anunciar la prohibició d’entrada a l’estat espanyol de Ben Gvir. “Ara impulsarem a Brussel·les que aquestes sancions s’elevin urgentment a escala europea”, ha afegit.

El govern italià de Giorgia Meloni també ha qualificat d’inacceptable el tracte i ha convocat l’ambaixador israelià a Roma per exigir-li explicacions, especialment perquè entre els detinguts hi ha ciutadans italians. També hi ha hagut reaccions de protesta a la República d’Irlanda i a Turquia, dos països amb ciutadans a bord dels vaixells de l’estol. El govern irlandès ha exigit informació urgent sobre l’estat dels activistes detinguts, entre els quals hi havia familiars de dirigents polítics del país, i Ànkara ha tornat a denunciar “una violació flagrant del dret internacional” per l’abordatge en aigües internacionals.

Crítiques internes

També hi ha hagut crítiques de dins mateix del govern israelià. El ministre d’Afers Estrangers, Gideon Saar, ha acusat Ben-Gvir de “causar conscientment un greu perjudici a l’estat” amb “aquesta exhibició vergonyosa”. “Vós no sou la cara d’Israel”, li ha retret públicament. Per la seva banda, el primer ministre, Benjamin Netanyahu, també s’ha desmarcat del vídeo. En un comunicat, ha defensat el dret d’Israel a impedir l’arribada de la flotilla a Gaza, però ha admès que “la manera com el ministre Ben-Gvir ha tractat els activistes no s’ajusta als valors i normes d’Israel”. Netanyahu ha anunciat que havia ordenat l’expulsió ràpida dels activistes detinguts.

L’organització de defensa legal Adalah, que representa part dels activistes detinguts, ha condemnat amb duresa les imatges i ha denunciat “abusos i humiliacions” contra els participants de la flotilla. Segons l’entitat, el vídeo mostra “guardes de presó i soldats israelians agredint i humiliant activistes interceptats mentre intentaven de trencar un blocatge il·legal sobre Gaza per lliurar-hi ajut humanitari”.

Adalah denuncia que l’abordatge dels vaixells es va fer en aigües internacionals i qualifica de “segrest il·legal” la detenció dels més de quatre-cents activistes traslladats posteriorment a territori israelià. L’organització diu que ja ha enviat advocats a les instal·lacions d’Asdod i exigeix “l’alliberament immediat i incondicional” de tots els detinguts. Segons els organitzadors de la flotilla, pel cap baix vuitanta-set activistes han començat una vaga de fam per protestar contra la detenció i en solidaritat amb els més de 9.500 presos palestins empresonats a Israel.

Entre els participants en la missió hi havia vint-i-tres catalans, entre els quals, Laura Campos, ex-batllessa de Montcada i Reixac. Fa poc, s’ha sabut que també hi viatjava una veïna de Banyeres de Mariola, Neus Belda, i un d’Alzira, Álvaro Pérez Guardiola, que era capità d’un dels vaixells interceptats. Els advocats han denunciat el “segrest” dels activistes per part de l’exèrcit, que els ha traslladat a territori israelià “contra la seva voluntat”.

La majoria d’embarcacions van ser interceptades dilluns, però una desena va continuar navegant fins l’endemà, quan també van ser assaltades. La flotilla va denunciar que fins i tot s’havien disparat trets durant l’operació militar.

El Ministeri d’Afers Estrangers d’Israel va confirmar ahir la detenció dels 430 participants i va informar que serien traslladats al país, on podrien reunir-se amb els seus representants consulars.

Segons que informen mitjans israelians, entre els quals la radiotelevisió pública Kan i el diari Jerusalem Post, la petició s’ha tramitat mitjançant un escrit confidencial lliurat als jutges en un sobre segellat. Tant la fiscalia com el tribunal han acceptat l’ajornament.

És el tercer dia consecutiu en què el desenvolupament del procés judicial queda alterat. Dilluns, la vista ja es va suspendre a última hora adduint raons diplomàtiques i de seguretat, i dimarts la sessió es va escurçar tres hores després d’una reunió prèvia als despatxos judicials amb la presència del mateix Netanyahu.

El procediment es troba ara en la fase d’interrogatori de la defensa dins l’anomenat Cas 2000, una de les causes de corrupció més destacades que afecten el dirigent israelià. La investigació gira entorn de les converses enregistrades entre Netanyahu i l’editor del diari Yedioth Aharonoth, Arnon ‘Noni’ Mozes.

Segons l’acusació, tots dos haurien negociat un acord pel qual el diari oferiria una cobertura més favorable a Netanyahu a canvi de mesures polítiques que perjudiquessin Israel Hayom, un rotatiu de franc rival que amenaçava el model de negoci de Yedioth Aharonoth.

Netanyahu, que fa anys que denuncia una persecució política i judicial contra ell, continua compareixent davant el tribunal mentre manté el càrrec de primer ministre en plena ofensiva israeliana sobre Gaza i enmig d’una situació política especialment tensada a Israel.

Entre els detinguts de la Flotilla per dur ajuda humanitària a Gaza hi ha un servidor públic del Cos de Bombers @bomberscat Demanem l’alliberament immediat per part de l’Estat d’Israel de les persones detingudes. L’ajuda humanitària no és cap delicte i està emparada en el dret…

— Parlon #apeudecarrer #interioriseguretatpública (@nuriaparlon) May 19, 2026

La missió internacional, formada per més de cinquanta embarcacions que miraven d’arribar a Gaza per desafiar el blocatge marítim imposat per Israel i lliurar-hi ajut humanitari, va ser interceptada ahir a unes 250 milles de Gaza, segons que van denunciar els organitzadors.

En conjunt, en la Global Sumud Flotilla participen vint-i-tres catalans, entre els quals hi ha l’ex-batllessa de Montcada i Reixac, Laura Campos. No s’ha especificat si hi ha tripulants de les Illes o del País Valencià.

Dos coordinadors ja van ser detinguts

L’estol va salpar el 15 d’abril del Port Fòrum de Barcelona amb una trentena d’embarcacions, tot i que la travessia es va haver d’endarrerir uns quants dies per les condicions de l’oratge. Posteriorment, s’hi van afegir més vaixells fins a superar la cinquantena, en “la mobilització marítima més gran de la història liderada per civils en suport de Gaza”, segons l’organització.

Els organitzadors de l’estol ja van haver de modificar l’estratègia de navegació després de l’operació israeliana del 29 d’abril, quan l’exèrcit va interceptar més d’una vintena de vaixells prop de Grècia i va retenir desenes d’activistes en aigües internacionals. Segons la flotilla, en aquella operació les forces israelianes van utilitzar drons, interferències de comunicacions i armes automàtiques per a controlar les embarcacions.

Dos dels coordinadors de la missió, el palestino-català Saïf Abú Keixec i l’activista brasiler Thiago Ávila, van ser traslladats posteriorment a Israel, cosa que va aixecar protestes i mobilitzacions de suport a Barcelona i més ciutats europees. Una vegad alliberat, Abú Keixec va denunciar maltractaments, interrogatoris i “tortura psicològica” durant la detenció.

Després de mesos de preparació i setmanes de navegació per la Mediterrània, la flotilla volia desafiar el blocatge que Israel manté sobre Gaza. Un total de 54 embarcacions havien salpat de matinada del port turc de Marmaris amb desenes d’activistes internacionals a bord. La marina israeliana ja hauria abordat una quinzena de vaixells “a plena llum del dia” i a unes 250 milles de Gaza, segons ha denunciat la mateixa organització.

RED ALERT!

Military vessels are currently intercepting our fleet and IOF forces are boarding the first of our boats in broad daylight.

We demand safe passage for our legal, non-violent humanitarian mission. Governments must act now to stop these illegal acts or piracy meant to… pic.twitter.com/4RmPuswZNo

— Global Sumud Flotilla (@gbsumudflotilla) May 18, 2026

Les primeres intervencions de la marina israeliana s’han centrat en el vaixell nodrissa Furleto, interceptat per unes quantes zòdiacs militars. Segons imatges emeses en directe pels activistes al seu compte de X, soldats israelians armats han abordat alguns dels vaixells de la flotilla. L’operació continua en marxa.

La iniciativa, definida pels seus impulsors com una missió “civil, desarmada i humanitària”, transportava principalment medicaments i material sanitari destinat a Gaza. La Flotilla ha exigit “pas segur” per a la missió i ha qualificat la intercepció de “il·legal”.

Segons l’organització, a l’expedició hi participen vint-i-tres catalans i no s’ha especificat quants membres són de les Illes o el País Valencià. Entre els participants hi ha l’ex-batllessa de Montcada i Reixac Laura Campos, que ha publicat un vídeo a les xarxes socials des d’una de les embarcacions. En l’enregistrament explica que han albirat vaixells militars israelians i que havien activat el “protocol d’intercepció”. Campos ha denunciat un “segrest il·legal” i ha demanat suport internacional.

La Global Sumud Flotilla va salpar inicialment el 15 d’abril del Port Fòrum de Barcelona amb una trentena d’embarcacions, tot i que la travessia es va endarrerir uns dies per les condicions de l’oratge. Posteriorment, s’hi van afegir més vaixells fins a superar la cinquantena, en el que l’organització considera “la mobilització marítima més gran de la història liderada per civils en suport a Gaza”.

Els organitzadors de la flotilla ja van haver de modificar l’estratègia de navegació després de l’operació israeliana del 29 d’abril, quan l’exèrcit va interceptar més d’una vintena de vaixells prop de Grècia i va retenir desenes d’activistes en aigües internacionals. Segons la flotilla, en aquella operació les forces israelianes van utilitzar drons, interferències de comunicacions i armes automàtiques per controlar les embarcacions.

Dos dels coordinadors de la missió, el palestino-català Saïf Abú Keixec i l’activista brasiler Thiago Ávila, van ser traslladats posteriorment a Israel, fet que va provocar protestes i mobilitzacions de suport a Barcelona i altres ciutats europees. Després del seu alliberament, Abú Keixec va denunciar maltractaments, interrogatoris i “tortura psicològica” durant la seva detenció.

El Ministeri d’Afers Estrangers israelià havia advertit prèviament que impediria l’arribada de la flotilla a Gaza i va qualificar l’operació de “provocació”. Israel defensa que el blocatge marítim és necessari per a evitar l’entrada d’armes al territori controlat per Hamàs, mentre que les organitzacions humanitàries denuncien que la situació a Gaza és ja “catastròfica” després de mesos de guerra i restriccions d’accés.

La Global Sumud Flotilla és considerada la mobilització marítima internacional més gran organitzada aquests darrers anys per provar de trencar el blocatge sobre Gaza. El moviment pren el nom de “sumud”, un terme àrab associat a la resistència i la perseverança del poble palestí.

Després de la intercepció, l’organització GSF Catalunya ha convocat una concentració urgent avui mateix a Barcelona per a denunciar el que qualifiquen de “segrest” dels activistes embarcats al comboi humanitari. La protesta es farà a les 19.00 davant la seu de la Unió Europea, al passeig de Gràcia número 90, amb l’objectiu d’exigir l’alliberament immediat dels participants de la flotilla i reclamar la fi de les operacions militars israelianes contra la missió humanitària. Els convocants han fet una crida a la mobilització ciutadana i a difondre la convocatòria “per demostrar que no estan sols”.

El Ministeri de Salut del Líban ha advertit que la xifra de morts al país d’ençà del començament dels combats entre l’Hesbol·là i Israel, arran de la guerra de l’Iran a començament de març, frega ja els 3.000. Concretament, les autoritats libaneses han confirmat 2.988 morts i 9.210 ferits.

Nous atacs i evacuacions forçades

En un comunicat recollit per l’agència oficial libanesa NNA, les milícies de l’Hesbol·là han reivindicat un atac amb coets contra un vehicle militar israelià a la ciutat d’Al Bayada i contra un emplaçament d’artilleria a la localitat d’Al Adisa.

De seguida, el portaveu en àrab de l’exèrcit d’Israel, el coronel Avichay Adraee, ha ordenat l’evacuació forçada dels veïns de quatre poblacions del Líban (Arzi, Al Marwaniya, Al Babiliya i Al Basariya), com a preludi d’un imminent bombardament, després d’acusar l’Hesbol·là de vulnerar l’alto-el-foc.

Hores després, el mateix portaveu ha anunciat també l’evacuació forçada d’unes altres cinc localitats: Sohmor, Roumine, Al Qusaibah, Huna i Naqura.

Israel ha denunciat que quatre militars han estat ferits aquesta darrera nit, un d’ells de gravetat, arran d’haver petjat un artefacte explosiu al sud del Líban.

Les mesquites de Gaza han comunicat també l’assassinat d’al-Haddad, així com de la seva esposa i la seva filla, en l’atac d’ahir. Les cerimònies fúnebres començaran avui a la ciutat de Gaza.

Al-Haddad havia assumit el comandament del braç militar d’Hamàs el maig passat, després de la mort del seu predecessor Mohammed Sinwar en un altre atac israelià. Sinwar havia rellevat Mohammed Deif, mort també en un bombardament d’Israel el juliol de 2024.

L’objectiu és donar marge perquè les parts avancin en les converses directes que s’estan fent a Washington sota mediació nord‑americana, amb l’objectiu de posar fi al conflicte i progressar en un acord més estable de cessament de les hostilitats. La treva, que havia començat com una pausa de deu dies en els combats que s’havien intensificat d’ençà del 2 de març, ha permès de reduir els enfrontaments oberts a la frontera, tot i que les violacions i els incidents menors han persistit, en un context de desconfiança mútua entre les parts. La delegació nord‑americana ha qualificat les converses de “productives i positives” i ha anunciat una reunió sobre seguretat al Pentàgon el 29 de maig, seguida d’un altre cicle de reunions centrades en aspectes polítics els dies 2 i 3 de juny.

A la pràctica, malgrat que el vell cicle de combats s’ha suavitzat, la violència no ha desaparegut del tot i informacions de premsa i organismes independents assenyalen que les hostilitats i els incidents armats no han cessat completament en tots els sectors de la frontera ni en el conjunt del territori libanès.

La ronda de converses actuals a Washington marca la tercera sèrie de contactes directes entre representants de Tel-Aviv i Beirut d’ençà de l’escalada del conflicte. Les delegacions intenten avançar no solament en la consolidació de la treva sinó també en punts més sensibles, com la retirada de forces, el futur armament i el paper de l’Hesbol·là a la regió.

Katz ha publicat un missatge a les xarxes socials, escrit en castellà, en què diu: “Lamine Yamal va triar d’incitar contra Israel i fomentar l’odi, mentre els nostres soldats combaten contra l’organització terrorista Hamàs, una organització que va massacrar, violar, cremar i assassinar infants, dones i ancians jueus el 7 d’octubre.”

Lamine Yamal eligió incitar contra Israel y fomentar el odio mientras nuestros soldados combaten a la organización terrorista Hamas, una organización que masacró, violó, quemó y asesinó a niños, mujeres y ancianos judíos el 7 de octubre.
Quien apoya este tipo de mensajes debe…

— ישראל כ”ץ Israel Katz (@Israel_katz) May 14, 2026

Ha dit que “qui fa costat a aquesta mena de missatges” s’havia de preguntar si era humà i moral. Katz ha afegit que, com a ministre de Defensa d’Israel, no romandria en silenci “davant la incitació contra Israel i contra el poble jueu”. Finalment, ha demanat al FC Barcelona, que ha qualificat de “gran i respectat”, que es desmarqués del gest de la seva estrella i deixés clar, de manera inequívoca, que “no hi ha lloc per a la incitació ni per al suport al terrorisme”.

Segons dades del Ministeri de Salut de Gaza recollides a l’informe anual de Human Rights Watch, Israel ha mort més de 69.000 palestins en la seva ofensiva posterior als atacs del 7 d’octubre. Més de 19.000 dels morts eren infants.

El president de la bancada governamental al parlament israelià i diputat del Likud, Ofir Katz, ha registrat la iniciativa amb l’objectiu de controlar el calendari electoral. Es preveu que la votació d’aquest projecte de llei es faci la setmana vinent, segons que han informat The Times of Israel i Ynet.

Les eleccions són previstes, d’entrada, a l’octubre, però els partits opositors Yesh Atid, encapçalat per Yair Lapid, i els Demòcrates de Yair Golan van presentar ahir projectes de llei per a avançar-les.

Els ultraortodoxos giren l’esquena a Netanyahu

La situació política israeliana s’ha tensat per la impossibilitat d’aprovar l’eximent militar per als ultraortodoxos. Arran d’això, el líder del partit haredim Déguel ha-Torà, el rabí Dov Lando, ha demanat de dissoldre el parlament: “Ja no confiem en Netanyahu. A partir d’ara només farem allò que sigui millor per al judaisme haredim i el món de les ieixivàs. Hem de dissoldre la Knesset tan aviat com sigui possible. Per nosaltres, el concepte de bloc ja no existeix.” Agudat Israel –que, com Déguel ha-Torà, forma part de la coalició Judaisme Unit de la Torà i té tres diputats– ha donat suport a la iniciativa.

El govern de Benjamin Netanyahu ja va perdre el suport de Judaisme Unit de la Torà dins la seva coalició de dretes el juliol del 2025, precisament per la mateixa mesura.

D’una altra banda, el cap de l’estat major de l’exèrcit israelià, Eyal Zamir, va avisar recentment en una comissió d’afers estrangers i defensa de la Knesset que sense el reclutament dels ultraortodoxos, l’exèrcit podria tenir problemes per la manca de mitjans disponibles respecte dels múltiples fronts oberts que Israel té al Llevant.

“En plena operació, el primer ministre Benjamin Netanyahu va visitar en secret els Emirats Àrabs Units, on es va reunir amb el president, el xeic Mohàmmed bin Zayed”, ha informat l’oficina del dirigent israelià en un comunicat.

La nota no precisa la data de la visita, però assegura que la trobada ha representat un avenç històric en les relacions entre tots dos països. De moment, les autoritats dels emirats no s’han pronunciat sobre aquest anunci.

Aquesta setmana, l’ambaixador dels Estats Units a Israel, Mike Huckabee, ha confirmat que Israel ha ajudat militarment Abu Dhabi amb el subministrament de bateries antiaèries de la Cúpula de Ferro per afrontar l’amenaça de l’Iran.

Els Emirats Àrabs Units s’han convertit en un dels principals objectius de les represàlies regionals iranianes després de l’atac llançat pels Estats Units i Israel el 28 de febrer, en què va morir el dirigent suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, juntament amb més alts càrrecs del règim.

“Acabo de llegir la resposta dels suposats ‘representants’ de l’Iran. No m’agrada gens. És totalment inacceptable”, ha escrit a la seva plataforma Truth Social.

No s’ha fet pública la contraoferta iraniana, però fonts pròximes han explicat al Wall Street Journal que Teheran proposava de transferir part de les seves reserves d’urani altament enriquit a un tercer país. Els Estats Units, tanmateix, exigien el desmantellament de les instal·lacions nuclears iranianes, una petició que l’Iran ha refusat.

El tribunal ha imputat Najib, cosí de l’ex-president sirià Baixar al-Assad, per la supervisió d’assassinats sistemàtics i per haver orquestrat detencions arbitràries durant el moviment popular que va esclatar a la província l’any 2011, en el context de la Primavera Àrab. L’ordenament jurídic sirià encara no recull com a delictes els crims de guerra o contra la humanitat.

Repressió a Derà

L’exèrcit sirià va esclafar l’aixecament després de 10 dies de setge contra la ciutat. Segons el Centre d’Estudis dels Drets Humans de Damasc (DCHRS), es van traslladar 244 cossos de civils, molts dels quals eren infants, a Damasc, juntament amb 81 cossos de soldats i oficials de l’exèrcit. La majoria havien estat morts per trets a l’esquena, possiblement per haver-se negat a disparar contra civils.

La repressió brutal que va viure Derà es convertí en un detonant de la guerra de 1936-1939 siriana, un conflicte devastador que va culminar el desembre del 2024. Una ofensiva conjunta de grups armats encapçalada per l’organització gihadista Hayat Tahrir al-Sham (HTS), sota el lideratge de l’actual president sirià Ahmed aix-Xarà, va derrocar Al-Assad, que ara és a l’exili a Moscou.

Les autoritats sirianes han constituït una Comissió Nacional de Justícia Transicional, dirigida per Abdul Basit Abdul Latif, encarregada de jutjar els alts càrrecs d’Al-Assad capturats. En una publicació a les xarxes, Latif ha celebrat la imputació de Najib i ha dit: “Els crims i violacions greus contra els sirians mai no prescriuen.”

“La resposta de la República Islàmica de l’Iran a l’última proposta nord-americana d’alto-el-foc s’ha enviat avui a través del mediador paquistanès”, ha comunicat l’agència en el seu canal de Telegram.

Memoràndum de 14 punts sobre la taula

Ara mateix hi ha un memoràndum d’entesa de 14 punts que proposa una extensió indefinida de l’alto-el-foc entre l’Iran, els Estats Units i Israel i l’inici d’un període de 30 dies de negociacions sobre un acord detallat.

Aquesta proposta vol obrir l’estret d’Ormuz, limitar el programa nuclear de l’Iran i aixecar les sancions nord-americanes, segons que han informat aquesta setmana fonts pròximes a les converses al portal nord-americà Axios.

Gran discrepància en la moratòria nuclear

Pel que fa a la moratòria nuclear, persisteixen discrepàncies rellevants. Tres fonts d’Axios han indicat que els Estats Units han proposat que l’Iran suspengui el seu programa durant 20 anys, mentre que les autoritats de Teheran només admetrien una paralització parcial fins al 2031.

L’Iran també ha de respondre si finalment lliurarà als Estats Units els centenars de quilos d’urani enriquit que encara conserva als magatzems. Aquest urani és imprescindible per a fabricar una possible bomba atòmica, una cosa que Teheran nega insistentment.

Si totes dues parts arriben a un acord, els Estats Units es comprometrien a aixecar gradualment les sancions imposades a l’Iran i a alliberar progressivament milers de milions d’euros en fons iranians que ara són congelats arreu del món.

“A partir d’ara, qualsevol país que segueixi l’exemple dels Estats Units i imposi sancions contra la República Islàmica de l’Iran sens dubte tindrà dificultats per transitar per l’estret d’Ormuz”, ha dit el general de brigada Akrami Nia, segons que recull l’agència iraniana Tasnim.

Teheran manté que el país es troba en “estat de guerra” tot i l’alto-el-foc assolit a començament d’abril i prorrogat indefinidament pel president dels Estats Units, Donald Trump. “No hi ha intercanvi de foc, però, igualment, les nostres forces mantenen la mateixa vigilància i observació sobre l’enemic”, ha apuntat el portaveu, que ha remarcat que l’Iran “no confia” en el país nord-americà.

El general ha assegurat, d’una altra banda, que “cap dels objectius de l’enemic no es va assolir” en l’ofensiva dels Estats Units i Israel del 28 de febrer contra l’estat iranià, i ha subratllat que el sistema polític del país no s’ha vist alterat.

“Més aviat, s’han enfortit la unitat i la cohesió internes, com demostra encara la presència de la gent als carrers. L’enemic ha vist que realment no podia doblegar aquesta resistència i, finalment, s’ha vist obligat a acceptar un alto-el-foc”, ha destacat, referint-se a la treva assolida amb la mediació del Pakistan.

El Centre d’Operacions d’Emergència Sanitària del Ministeri ha explicat en un comunicat breu que el bombardeig de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) ha tingut lloc a Bedias. Segons les autoritats, hi ha almenys una víctima mortal i tretze ferits, sis dels quals són menors.

Escalada del conflicte al sud del Líban

Les darreres hostilitats a gran escala van esclatar el 2 de març, quan el partit-milícia xiïta l’Hesbol·là va llançar projectils contra Israel com a resposta a l’assassinat del líder suprem de l’Iran, l’aiatol·là Ali Khamenei, durant l’ofensiva llançada el 28 de febrer per Israel i els Estats Units contra el país asiàtic.

Des de llavors, les forces israelianes han desfermat una nova ofensiva a gran escala i una invasió terrestre del Líban, amb més de 2.700 morts segons les autoritats libaneses. Aquesta xifra no ha deixat d’augmentar tot i la treva pactada el passat 8 d’abril.

El catalanopalestí Abú Keixec i el brasiler Ávila havien estat traslladats a un centre de detenció migratòria fins que s’ha fet efectiva l’expulsió del país.

La Global Sumud Flotilla ha celebrat l’alliberament dels dos activistes i ha considerat que és “una victòria de la mobilització popular i de la pressió sostinguda arreu del món durant aquests dies”.

En un vídeo publicat a X, la Global Sumud Flotilla denuncia: “Milers de presos palestins continuen sent fets ostatges a les masmorres israelianes, sotmesos a condicions inhumans. Som un petit pas més a prop d’una Palestina lliure, però la nostra lluita està lluny d’acabar. Hem de continuar pressionant contra l’imperi en tots els fronts!”.

Saif has been released from israeli captivity and after 6 brutal days, his message is clear – we must continue to mobilize!

Still, thousands of Palestinian prisoners are being held hostage in israeli dungeons, subjected to inhumane conditions. We are one small step closer to a… pic.twitter.com/BN1OkxXaI4

— Global Sumud Flotilla (@gbsumudflotilla) May 10, 2026

El Ministeri de Defensa emiratià ha comunicat a les xarxes que “les defenses aèries dels Emirats fan front a atacs amb míssils i drons procedents de l’Iran”. El ministeri també ha remarcat que els sons d’explosions a diversos punts del país corresponen a les maniobres defensives.

Fa pocs dies els Emirats Àrabs ja van denunciar atacs de l’Iran tot i l’alto-el-foc pactat el 8 d’abril entre Washington i Teheran, que s’ha prorrogat. Les autoritats iranianes han refusat haver llançat míssils o drons sobre territori emiratià.

Incidents en l’estret d’Ormuz

Aquesta nit les forces armades iranianes han acusat els Estats Units d’haver atacat dos vaixells iranians i l’illa de Queixem. Segons que han explicat, després d’aquests fets van respondre atacant embarcacions militars situades vora l’estret d’Ormuz.

D’altra banda, el Comandament Central dels Estats Units (CENTCOM) ha assegurat que les tropes nord-americanes “han interceptat atacs iranians no provocats” i que han replicat “amb atacs en legítima defensa”. Malgrat tot, el president nord-americà, Donald Trump, ha dit que l’alto-el-foc “continua vigent”.

Segons el comandament central de l’exèrcit americà (Centcom), els atacs “en defensa pròpia” han estat una resposta a una ofensiva coordinada contra els destructors USS Truxton, USS Rafael Peralta i USS Mason. En un comunicat difós a la xarxa social X, el Centcom explica que els vaixells de guerra van ser l’objectiu d’un atac múltiple que combinava míssils, drons i embarcacions petites de combat.

Cap dels tres destructors no ha estat afectat, segons la seva explicació. Les forces americanes, sempre segons aquesta versió, han respost atacant instal·lacions militars iranianes que el Pentàgon considera responsables de l’ofensiva. Ara com ara, no s’han precisat ni la localització ni la magnitud dels danys.

L’USS Rafael Peralta és, precisament, un dels vaixells de guerra que participa en el blocatge naval americà dels ports iranians, una operació que Washington va activar a final d’abril i que ha esdevingut un dels principals punts de conflicte.

Pezeixkian, que no ha revelat ni quan ni on es va fer la reunió, ha remarcat que va durar prop de dues hores i mitja: “Allò que més em va impressionar durant la reunió va ser la seva visió i la manera de fer humil i profundament sincera, que va fer que el clima es basés en la confiança, la calma, l’empatia i el diàleg directe.”

Així mateix, ha destacat que aquest comportament del cap suprem “pot ser un model per a la gestió i el sistema administratiu del país”, segons que ha recollit la cadena de televisió pública iraniana IRIB.

“Un model basat en la responsabilitat, en la proximitat amb la gent, en l’escolta real dels problemes, tal com feia el dirigent màrtir”, ha dit en referència al pare del cap suprem actual.

L’exèrcit israelià ha confirmat l’atac poc després de l’explosió i ha dit que l’objectiu era un comandant de la unitat d’elit de l’Hesbol·là. Posteriorment, Netanyahu ha afirmat en un missatge a X que tant ell com el ministre de Defensa, Israel Katz, havien ordenat “actuar immediatament” contra el dirigent de la força Al-Radwan “per neutralitzar-lo”. “Cap terrorista no té immunitat. El braç llarg d’Israel arribarà a tots els enemics i assassins”, ha dit el primer ministre israelià, que ha justificat l’operació en nom de la seguretat dels habitants del nord d’Israel.

הנחיתי יחד עם שר הביטחון ישראל כ"ץ לתקוף כעת בביירות את מפקד כוח רדואן בארגון הטרור חיזבאללה כדי להביא לסיכולו.

מחבלי רדואן אחראים לירי לעבר יישובים ישראלים ופגיעה בחיילי צה"ל.

לאף מחבל אין חסינות – ידה הארוכה של ישראל תשיג כל אויב ומרצח.

הבטחנו להביא ביטחון לתושבי הצפון – כך…

— Benjamin Netanyahu – בנימין נתניהו (@netanyahu) May 6, 2026

L’atac és el primer contra els suburbis del sud de Beirut d’ençà de l’entrada en vigor de l’alto-el-foc fa prop de tres setmanes. Segons l’agència oficial libanesa ANN, caces israelians han bombardat el barri de Ghobeiri, a tocar de Haret Hreik, una de les zones amb més presència de l’Hesbol·là la capital libanesa.

L’atac s’ha produït enmig d’una nova escalada militar al sud del Líban. Durant tota la jornada, l’exèrcit israelià ha emès ordres d’evacuació contra una dotzena de poblacions del sud del país i de la vall de la Bekaa, mentre continuaven els bombardaments sobre Nabatiyé, Tir i Bint Jbeil.

Segons mitjans libanesos, quatre persones pel cap baix han mort en un atac israelià contra Saksakiyé i unes altres cinc, entre les quals, el batlle de Zellaya, la seva dona i els seus fills, en un bombardament a la Bekaa-Oest. També s’han registrat nous atacs amb drons i artilleria sobre diverses localitats frontereres. L’Hesbol·là ha reivindicat alhora atacs amb drons explosius i coets contra posicions israelianes al sud del Líban. L’exèrcit israelià assegura que dos soldats han resultat ferits en una d’aquestes accions.

L’escalada coincideix amb moviments diplomàtics intensos entre Washington i Teheran. Diversos mitjans asseguren que els Estats Units i l’Iran són a prop d’un memoràndum d’entesa per a posar fi a la guerra i obrir negociacions nuclears més àmplies. Tot i això, Donald Trump ha advertit avui mateix que, si no hi ha acord, els bombardaments contra l’Iran seran “molt més intensos” que fins ara.