En el mateix comunicat, Khamenei rebutja la presència d’actors estrangers a la regió i afirma que “no hi tenen cap lloc, tret del fons de les seves aigües”, en referència implícita als Estats Units. Defensa que l’Iran i els països veïns del golf Pèrsic i del golf d’Oman comparteixen un “destí comú” i situa el país en una nova fase d’“ordre regional i global”.

També remarca que Teheran mantindrà les seves capacitats nuclears i de míssils, elements centrals en qualsevol eventual negociació amb Washington.

El missatge arriba més de set setmanes després que fos designat cap suprem arran de l’assassinat del seu pare, Ali Khamenei, sense que hagi fet cap aparició pública, i enmig d’una escalada de tensió amb els Estats Units.

Fonts nord-americanes indiquen que el president Donald Trump estudia un blocatge a llarg termini dels ports iranians per forçar la represa de negociacions, mentre el secretari d’estat, Marco Rubio, ha qüestionat recentment la legitimitat religiosa de Khamenei per exercir el càrrec.

Campos, membre de l’executiva dels Comuns, espera que la protesta assenyali “aquells governs i institucions internacionals que miren cap a un altre costat”: “Són còmplices i alimenten la impunitat de l’estat assassí i genocida d’Israel.”

Campos ha lamentat que 22 embarcacions de l’estol humanitari hagin estat segrestades per Israel en aigües internacionals davant la costa grega: “L’únic objectiu que tenien era obrir un corredor humanitari per poder portar ajut a Gaza i trencar el setge de la ciutat.”

Approximately 175 activists from more than 20 boats of the condom flotilla are now making their way peacefully to Israel.

In the video: the activists enjoying themselves aboard Israeli vessels pic.twitter.com/0sz8kDpKLX

— Israel Foreign Ministry (@IsraelMFA) April 30, 2026

El ministeri ha acompanyat la publicació d’un vídeo en què apareixen activistes fent acrobàcies a la coberta d’un vaixell, i ha comentat que en les imatges s’hi poden veure els activistes “gaudint a bord de vaixells israelians”. Un dels catalans que formen part de la missió i que viatja en un vaixell que ha pogut “escapar” ha fet una crida a la mobilització per reclamar l’alliberament dels retinguts.

Anit, La Global Sumud Flotilla va denunciar, a Telegram, que Israel havia interceptat unes quantes embarcacions del comboi. La iniciativa humanitària va relatar que llanxes militars ràpides havien apuntat amb làsers i armes d’assalt semiautomàtiques els tripulants i passatgers dels vaixells i els havien ordenat que se situessin a la part davantera, de genolls i amb les mans enlaire.

En un vídeo difós per una activista que viatjava a bord d’un dels vaixells interceptats, es pot veure el moment en què les forces navals israelianes s’han apropat a les embarcacions. En les imatges també s’escolta un missatge de ràdio captat per una de les naus, en què l’armada israeliana informa els activistes que l’abordatge és imminent i els dona instruccions.

Per la seva banda, en uns quants comunicats, la Global Sumud Flotilla ha titllat de pirateria i incursió violenta l’actuació de l’exèrcit israelià. Ha denunciat que les forces navals israelianes han abordat 21 embarcacions i les han “inutilitzat sistemàticament”. Ha afegit que, “després de destrossar els motors i els sistemes de navegació, l’exèrcit s’ha retirat, deixant intencionadament centenars de civils a la deriva en vaixells malmesos i sense energia”. A més, ha indicat que s’han interferit les comunicacions de diverses embarcacions, impedint-los coordinar-se o demanar ajuda.

Missatge de SOS desatès

Els activistes han assegurat que, en el moment de l’assalt, les embarcacions es trobaven a la zona de rescat de Grècia i van emetre un senyal de SOS. Amb tot, han lamentat que “els guardacostes grecs van incomplir la seva obligació d’ajudar-les” i han criticat que els principis més elementals del dret marítim i internacional hagin estat vulnerats i que la UE miri cap a una altra banda.

Així mateix, han recordat que les embarcacions s’endinsen ara en aigües italianes i han apuntat que la missió “entra en una fase en què cada milla recorreguda comporta un pes polític, legal i humanitari cada vegada més gran”.

Crítiques a la complicitat internacional

Els responsables de la missió humanitària han considerat que les accions d’Israel marquen “una escalada perillosa i sense precedents: el segrest de civils enmig del Mediterrani, a més de 600 milles de Gaza, a plena vista del món”. Així, han avisat que es tracta d’un segrest de civils enmig del mar Mediterrani i a plena llum del dia, i han dit que evidencia que “Israel pot operar amb total impunitat, molt més enllà de les seves pròpies fronteres, sense cap conseqüència”. En aquest sentit, han lamentat el “silenci dels governs que afirmen defensar el dret internacional”. “No és neutralitat; és permís i és complicitat”, han valorat.

“Estem presenciant un intent de normalitzar el control israelià sobre el mateix Mediterrani i una escalada de la seva impunitat. Cap estat té dret a reclamar, patrullar o ocupar aigües internacionals”, ha valorat la Global Sumud Flotilla. A més, ha avisat que “no es tracta de zones frontereres en disputa”, sinó que són aigües internacionals.

D’altra banda, ha criticat “el silenci dels governs que afirmen defensar el dret internacional i que, una vegada més, no han dit res” i ha lamentat que no s’hagi produït cap condemna: “L’absència de resposta no és neutralitat; és permís i és complicitat”.

Ha carregat contra “l’Europa còmplice del genocidi del poble palestí, que continua a Gaza cada dia a càmera lenta sota la mentida de la treva de Trump” i “l’Europa còmplice de l’accelerada colonització de Cisjordània i de les ofensives colonials de l’imperialisme i el sionisme al Líban i a l’Iran”. Alhora, ha considerat que el govern espanyol forma part d’aquesta complicitat perquè “blinda les fronteres contra les persones migrants, manté el comerç d’armes amb l’estat d’Israel i augmenta els pressupostos militars de manera rècord”.

En només vint-i-quatre hores, el Brent s’ha disparat més d’un 13% i ha marcat preus de màxims que no es veien d’ençà del començament de la invasió russa a gran escala d’Ucraïna, el 2022, quan el preu també va superar la barrera dels 120 dòlars, amb un pic de 139.

Els mercats energètics han reaccionat amb nerviosisme a l’estancament del conflicte. L’Iran, per la seva banda, ha respost restringint gairebé del tot el pas de petroliers per l’estret d’Ormuz, una artèria clau del comerç mundial de cru.

La reunió prevista entre Washington i Teheran a Islamabad el cap de setmana passat no es va arribar a fer, i la situació continua en punt mort. Ahir, Trump va apujar el to i va advertir que l’Iran “més val que espavili aviat”.

La denúncia s’ha formalitzat mitjançant una carta del representant permanent de l’Iran davant les Nacions Unides, Amir Saeid Iravani, que ha posat l’accent en els “actes continuats il·lícits en l’àmbit internacional” atribuïts als Estats Units, incloent-hi una nova confiscació que Teheran considera equiparable a la pirateria.

En aquest sentit, el govern iranià ha instat el Consell de Seguretat de les Nacions Unides a exigir a Washington el cessament immediat d’aquestes accions i la restitució “immediata i incondicional” de tots els vaixells, càrregues i béns retinguts.

Iravani també ha fet referència a una publicació a les xarxes socials atribuïda a “un fiscal dels Estats Units”, en què –segons que afirma– es vantava de la confiscació dels bucs Majestic i Tifani i de l’apropiació posterior de 3,8 milions de barrils de petroli iranià. El diplomàtic ho interpreta com una “admissió explícita i deliberada” d’un comportament il·legal en l’àmbit internacional.

A més, sosté que aquests fets confirmen que les forces armades nord-americanes han interceptat, abordat i confiscat per la força vaixells comercials iranians en alta mar, basant-se en una actitud intimidatòria. Segons Teheran, això constitueix un nou exemple de la tendència de Washington a actuar al marge de la legalitat i una vulneració flagrant de la Carta de les Nacions Unides.

Segons la missiva, aquests actes il·lícits no tan sols contravenen el dret internacional marítim, sinó que també representen una “amenaça directa per a la seguretat marítima” i contribueixen a incrementar la tensió a la regió.

El diplomàtic ha subratllat que la invocació de lleis internes nord-americanes no pot justificar, en cap cas, l’ús de la força per a cometre accions d’aquesta naturalesa, que equipara a “coacció il·legal”, interferència en el comerç internacional i apropiació indeguda de béns.

Finalment, l’Iran ha condemnat amb fermesa aquests fets, que qualifica d’actes “d’agressió i pirateria patrocinats per un estat”, i ha advertit que els Estats Units assumien “tota la responsabilitat internacional” per les conseqüències derivades, incloent-hi el seu impacte en la navegació, la seguretat marítima i l’estabilitat regional i global.

Més amenaces a Washington

La Marina de la Guàrdia Revolucionària ha advertit que respondrà amb fermesa si els Estats Units tornen a atacar l’Iran, i que utilitzarà noves capacitats militars, com ara, sistemes avançats de selecció d’objectius, per a destruir vaixells enemics. També ha indicat que podria activar uns altres fronts de pressió a la regió, incloent-hi possibles accions de milícies aliades.

Per la seva banda, portaveus de l’exèrcit iranià han dit que, malgrat l’alto-el-foc, continuen preparant-se per a un conflicte prolongat, i que han actualitzat objectius, modernitzat l’equipament i reforçat la seva capacitat operativa. Igualment, han destacat una coordinació més gran i han assegurat que estaven preparats per a respondre amb més intensitat a qualsevol nova agressió.

La decisió s’ha adoptat prop d’una hora i mitja abans de la compareixença com a testimoni del primer ministre, arran d’una petició de l’advocat de Netanyahu, Amit Hadad, que presentarà en les pròximes hores una sol·licitud formal.

Tot i que, ara per ara, no han transcendit els motius de la petició, mitjans israelians assenyalen que el motiu és la seguretat de Netanyahu. Aquestes darreres setmanes, les vistes han estat suspeses precisament per aquests motius, d’ençà que el tribunal va acceptar les reclamacions de la defensa.

La fiscalia, que de moment no s’ha pronunciat sobre la suspensió, ha argumentat en els casos anteriors que no hi havia “necessitats de seguretat urgents o concretes” que justifiquessin aquests ajornaments, i ha remarcat que hi havia “un interès clar i notori” que el judici avancés.

Ahir, el president d’Israel, Isaac Herzog, va demanar que Netanyahu pactés alguna mena d’acord amb la fiscalia sobre els càrrecs pels quals és jutjat abans de decidir si li concedeix un indult, tal com ha reclamat fins i tot el president dels Estats Units, Donald Trump.

Netanyahu està implicat en tres causes per un conjunt de delictes, entre els quals hi ha el frau i l’acceptació de suborns, tot i que ha denunciat que tot formava part d’una persecució política.

“L’ex-primer ministre Naftali Bennett i l’ex-primer ministre Yair Lapid anuncien el primer pas del procés per a la recuperació de l’estat d’Israel: la fusió del partit Yesh Atid i el partit Bennett 2026 en una formació unificada encapçalada per l’ex-primer ministre Naftali Bennett”, han dit en un comunicat.

“Aquesta iniciativa uneix tot el ‘bloc de la reforma’, posa fi a les lluites internes i permet concentrar tots els esforços en una victòria decisiva a les pròximes eleccions per a portar Israel cap a les reformes que necessita”, continua el comunicat. La presentació s’ha fet a Tel-Aviv.

Lapid ha defensat que sigui Bennett qui encapçali la llista, dient que “és de dretes, però liberal i respectuós amb la llei”. I ha afegit: “Estic orgullós que dos dirigents amb opinions diferents puguin lluitar junts pel bé d’Israel. La nostra unitat és un missatge.”

Per una altra banda, Bennett ha promès que, si formen govern, crearan una comissió d’investigació sobre l’atac del 7 d’octubre de 2023 llançat per milícies de la franja de Gaza. La fusió amb el partit de Lapid, ha dit, és la decisió “més sionista i més patriòtica”.

Una enquesta del diari Maariv situava el partit de Bennett empatat amb el Likud de Netanyahu, amb 24 escons al parlament israelià, i el centrista Yesh Atid n’obtenia 7. Bennett també ha mantingut contactes amb el partit Yashar de Gadi Eisenkot amb vista a la possible formació d’un nou partit anomenat Nou Israel.

Després de l’anunci, Netanyahu ha publicat un vídeo en què apareixen Bennett i Lapid caricaturitzats com dos nens en un cotxe conduït per Mansur Abbàs, dirigent de la Llista Àrab Unida, principal formació política araboisraeliana. “Fins i tot junts, queda clar: el dirigent és Mansur. Tant se val com es reparteixi el vot l’esquerra. Bennett i Lapid tornaran a aliar-se amb els Germans Musulmans, que donen suport al terrorisme”, ha escrit.

“El ministre d’Afers Estrangers Abàs Aragtxí ha marxat del Paquistan cap a Rússia al capdavant de la delegació diplomàtica”, ha informat el ministeri. El viatge a Moscou li permetrà de reunir-se amb alts càrrecs del govern rus i tractar les relacions bilaterals i els “esdeveniments regionals i internacionals”.

Aragtxí va arribar dissabte a Oman després d’una estada al Paquistan, tot i que part de la delegació que l’acompanyava va tornar a Teheran, segons que explica IRNA.

Els diplomàtics han tornat a la capital iraniana “per fer reunions i rebre les instruccions necessàries en qüestions relatives a la fi de la guerra”. Després s’han retrobat amb el ministre a Islamabad.

Abans de tornar a Islamabad, Aragtxí s’ha reunit amb el soldà d’Oman, Haitham bin Tariq as-Saïd. També ha tingut contactes telefònics amb el ministre d’Afers Exteriors de Turquia, Hakan Fidan; d’Egipte, Badr Abdelati; de l’Aràbia Saudita, Faisal bin Farhan; i de Catar, Muhàmmad bin Abdulrahman al Thani.

L’alto-el-foc entre l’Iran, Israel i els Estats Units, negociat originalment entre el 7 i el 8 d’abril, s’ha prorrogat sense un termini definit fins que concloguin les negociacions.

La seva oficina n’ha informat mitjançant un comunicat: “El primer ministre, Netanyahu, ha ordenat les Forces de Defensa d’Israel d’atacar vigorosament objectius de l’Hesbol·là al Líban.”

L’anunci arriba arran de la denúncia de les autoritats israelianes del llançament de coets i drons, que han estat disparats per l’Hesbol·là contra el nord d’Israel i contra les tropes israelianes desplegades al sud del Líban.

L’Hesbol·là ha confirmat els atacs, enfocats principalment contra tropes israelianes en territori libanès, amb l’argument que Israel havia incomplert la treva acordada.

L’acord per a prorrogar la fràgil treva entre Líban i Israel es va aconseguir dijous, després d’una segona trobada amb mediació nord-americana, amb la voluntat de prolongar l’alto-el-foc durant tres setmanes més. Malgrat això, avui ja han mort  quatre persones, pel cap baix, a causa dels bombardaments israelians al Líban.

“Acabo de cancel·lar el viatge dels meus representants a Islamabad, al Paquistan, on anaven a reunir-se amb els iranians. Massa temps perdut a viatjar i massa feina”, ha indicat en un missatge a les xarxes socials.

Trump ha afirmat, per a justificar la seva decisió, que dins la direcció iraniana hi ha una “lluita interna espaterrant” i “confusió”. “Ningú no sap qui mana. Ni tan sols ells”, ha afegit. Segons el president, Washington té la posició de força: “Nosaltres tenim totes les cartes. Ells no en tenen cap! Si volen parlar, l’única cosa que han de fer és trucar.”

Tanmateix, les autoritats de l’Iran han assegurat que no tenien previst de reunir-se avui amb els representants nord-americans, Jared Kushner (gendre de Trump) i l’assessor per al Pròxim Orient, Steve Witkoff.

De fet, el ministre d’Afers Estrangers iranià, Abàs Aragtxí, ha arribat avui a Islamabad amb motiu de la seva primera parada d’una gira regional que també el durà a Oman –país mediador en les converses diplomàtiques sobre el programa nuclear iranià– i a Rússia, aliat estratègic de l’Iran. Però n’ha marxat abans no arribés ningú dels EUA.

Aragtxí ha lliurat en mà al cap de les Forces Armades del Paquistan, el general Asim Munir, una llista amb les respostes de Teheran a les propostes dels Estats Units transmeses per la mediació paquistanesa per a consolidar l’alto-el-foc. Aquesta trobada també ha servit, segons fonts iranianes, per a continuar el diàleg sense una perspectiva immediata de reunió amb la delegació nord-americana, que també té previst de trobar-se amb autoritats del Paquistan a la capital, Islamabad.

L’alto-el-foc entre les parts, negociat originàriament entre el 7 i el 8 d’abril, s’ha prorrogat sense data definida, cosa que deixa marge per a la diplomàcia, però alhora manté la incertesa.

Xarif ha qualificat la reunió amb el ministre d’Afers Estrangers iranià com un intercanvi d’opinions “càlid i cordial sobre la situació regional actual”. “També hem discutit assumptes d’interès mutu, inclòs l’enfortiment de les relacions bilaterals entre el Paquistan i l’Iran”, ha dit a X. 

Was pleased to meet H.E. Seyed Abbas Araghchi, Foreign Minister of Iran, and his delegation in Islamabad today. Had a most warm, cordial exchange of views on the current regional situation. We also discussed matters of mutual interest, including the further strengthening of… pic.twitter.com/ZGLQNuGOK6

— Shehbaz Sharif (@CMShehbaz) April 25, 2026

La delegació ha lliurat la llista oficial de demandes per a posar fi a la guerra entre els Estats Units i Israel als dirigents paquistanesos abans de marxar. 

La cadena pública iraniana IRIB ha informat que l’aeroport tornarà a operar amb vols cap a Istanbul, Mascate –la capital d’Oman– i Pequín. Segons que han explicat, els vols de càrrega operaran amb normalitat.

L’Iran i Estats Units van acordar el 8 d’abril un alto-el-foc de dues setmanes, que el president nord-americà, Donald Trump, va prorrogar. Més tard s’han iniciat converses amb la mediació del Pakistan, per mirar d’assolir un acord que tanqui el conflicte que ha afectat l’Orient Mitjà.

El moviment coincideix amb l’arribada a Islamabad del ministre d’Afers Estrangers iranià, Abbas Araghchi, que ha començat una ronda regional en què també visitarà Oman i Rússia. Tot i això, fonts iranianes insisteixen que, de moment, els contactes són de caràcter bilateral amb el Paquistan i no impliquen encara una negociació directa amb Washington. La Casa Blanca sosté que hi ha marge per a avançar. El vice-president J.D. Vance es manté en alerta i podria desplaçar-se a la regió si les converses progressen, en un senyal que l’administració nord-americana vol donar pes polític a qualsevol eventual avenç.

Tanmateix, les posicions continuen allunyades. L’Iran manté que no reprendrà negociacions plenes mentre continuï el blocatge naval imposat pels Estats Units, que ha paralitzat bona part del trànsit a l’estret d’Ormuz. Washington, per la seva banda, considera aquesta pressió és essencial per a forçar concessions, especialment en matèria nuclear.

El conflicte té un impacte creixent més enllà del terreny militar. El blocatge d’aquest corredor estratègic, per on circula aproximadament una cinquena part del petroli mundial, ha alterat les cadenes de subministrament i ha fet pujar els preus de l’energia a escala global. Organismes internacionals alerten que aquesta situació pot agreujar la inseguretat alimentària en regions vulnerables.

Al mateix temps, la tensió es manté al Líban, on els combats de baixa intensitat continuen malgrat l’extensió d’un alto-el-foc fràgil. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha advertit que el seu govern continuarà actuant contra qualsevol amenaça, i l’Hesbol·là denuncia que la treva no té credibilitat atesos els atacs recurrents.

Sobre el terreny diplomàtic, el Paquistan prova de consolidar-se com a mediador clau en una situació extremadament volàtil. Però la incertesa continua essent màxima: les negociacions encara no tenen calendari clar ni garanties d’èxit, i els punts de desacord, especialment el programa nuclear iranià, les sancions i el control de l’estret d’Ormuz, continuen encallats. Amb tot, el nou intent de diàleg evidencia que, malgrat l’escalada, cap de les parts no descarta completament una sortida negociada.

“La reunió ha anat molt bé! Els Estats Units col·laboraran amb el Líban per ajudar-lo a protegir-se de l’Hesbol·là. L’alto-el-foc entre Israel i el Líban es prorrogarà tres setmanes”, ha escrit a les xarxes socials.

Trump ha confirmat l’assistència a la reunió, que ha qualificat d’històrica, i ha afegit que espera que tant el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu –amb qui ja s’ha reunit unes altres vegades–, com el president libanès, Joseph Aoun, vagin aviat als Estats Units.

El vice,president nord-americà, JD Vance, ha assegurat que la pròrroga de la treva “no hauria estat possible sense la participació directa del president”. “El fet que aquests dirigents de diferents països es reuneixin per primera vegada al Despatx Oval, i que ho hagin fet gràcies a una diplomàcia enèrgica liderada pel president dels Estats Units, és realment significatiu”, ha declarat.

“He manat a l’armada dels Estats Units que dispari i elimini qualsevol vaixell […] que posi mines a les aigües de l’estret d’Ormuz”, ha escrit a la seva xarxa social, Truth Social. També ha dit que tots els vaixells de l’armada iraniana, “els 159”, eren “al fons del mar” arran de l’ofensiva conjunta amb Israel contra l’Iran. “A més, els nostres desminadors netegen l’estret ara mateix. Per això, mano que les activitats continuïn, però triplicant-ne el nivell”, ha afegit.

El comunicat ha arribat hores després que el Pentàgon hagués qualificat de “completament inacceptable” el fet que el tancament de l’estret d’Ormuz es pugui allargar durant sis mesos. Ho exposa un article a The Washington Post que, citant un informe del mateix Departament de Defensa, apunta que caldria aquest temps per a completar la retirada de mines instal·lades per l’Iran.

Rutes alterades i tensió diplomàtica

L’endemà mateix de l’anunci d’una treva de dues setmanes entre els Estats Units i l’Iran –prorrogada dimarts per Trump–, la Guàrdia Revolucionària va demanar als vaixells a la zona que passessin per “rutes alternatives” per evitar possibles mines navals, i en va publicar un mapa i tot.

Més tard, el 17 d’abril, les autoritats iranianes van anunciar que aixecaven les restriccions al trànsit a l’estret l’endemà d’un acord de treva temporal al Líban. Tot i això, van avisar que les tornaven a imposar quan Trump, tot i aplaudir el gest de Teheran, va ordenar a les forces dels EUA de mantenir el seu propi blocatge.

Trump va anunciar dimarts l’allargament de la treva a petició del Paquistan, que fa de mitjancer en el procés diplomàtic, però va insistir que el blocatge a l’estret es mantindria. Tant el blocatge com l’assalt i la captura de vaixells iranians a la zona han estat motiu perquè Teheran s’hagi absentat d’una reunió recent a Islamabad, perquè considera que aquestes accions trenquen la treva i impedeixen el progrés del diàleg.

El primer atac ha estat cap a les set del matí. “El capità d’un vaixell portacontenidors ha informat que una llanxa de la Guàrdia Revolucionària iraniana s’havia acostat al vaixell sense establir-hi contacte per VHF [ràdio de molt alta freqüència] i ha obert foc”, ha dit l’UKMTO en un comunicat.

UKMTO WARNING 041-26

Click here to view the full Warninghttps://t.co/oXDfRxeBwc#MaritimeSecurity #Marsec pic.twitter.com/tguqtbkWRf

— UKMTO Operations Centre (@UK_MTO) April 22, 2026

Arran d’aquests fets, registrats a quinze milles nàutiques (uns 27,7 quilòmetres) al nord-est d’Oman, l’embarcació ha sofert danys greus al pont de comandament, tot i que no s’han registrat ni incendis ni repercussions ambientals, segons l’agència britànica, que ha afegit: “Tota la tripulació es troba fora de perill.”

El segon atac ha passat cap a dos quart de deu prop de la mateixa zona de l’estret. Un vaixell portacontenidors ha registrat trets, però sense danys. La tripulació està bé, tot i que l’embarcació roman aturada. 

UKMTO WARNING 043-26

Click here to read the full warninghttps://t.co/XjAEhW2z1D#MaritimeSecurity #MarSec pic.twitter.com/LytiorIEDQ

— UKMTO Operations Centre (@UK_MTO) April 22, 2026

Cal recordar que, dissabte, l’UKMTO va informar que dues embarcacions patrulla de la Guàrdia Revolucionària havien obert foc contra un vaixell de càrrega no identificat, també prop de l’estret d’Ormuz. Poc després, la mateixa agència va alertar d’un segon incident: l’impacte d’un projectil d’origen desconegut contra un altre vaixell de càrrega, que va rebre danys en alguns dels contenidors que transportava.

Trump ha justificat la pròrroga tot assegurant que el govern de l’Iran es trobaria fracturat i que cal donar marge perquè puguin fer una proposta “unificada”. Tanmateix, el gest no implica una desescalada real sobre el terreny. El president nord-americà ha ordenat mantenir el blocatge naval i ha advertit que l’exèrcit continua “preparat i capaç” per actuar en qualsevol moment.

STATEMENT BY PRESIDENT DONALD J. TRUMP: pic.twitter.com/ATdRyY1qqK

— The White House (@WhiteHouse) April 21, 2026

La decisió arriba després d’una jornada marcada per la incertesa, amb el risc imminent que el conflicte entrés en una nova fase oberta. Les negociacions previstes a Islamabad continuen sense garanties, amb Teheran reticent a participar-hi sota pressió i denunciant les accions militars i econòmiques dels Estats Units.

Mentrestant, la tensió es manté elevada al golf Pèrsic. Washington continua aplicant el blocatge a l’estret d’Ormuz, una de les principals rutes energètiques del món, i ha obligat desenes de bucs a fer marxa enrere. L’Iran ha respost qualificant aquestes operacions de “pirateria” i advertint que pot restringir encara més la navegació.

En paral·lel, el desplegament militar es manté intacte. Els Estats Units han concentrat milers de soldats a la regió, mentre l’Iran insisteix que està preparat per respondre de manera immediata a qualsevol atac. Aquest escenari manté viu el risc d’una escalada ràpida, malgrat l’extensió temporal de la treva. Així, la pròrroga anunciada per Trump obre una finestra per a la diplomàcia, però sota una pressió extrema. El desenllaç continua obert: o bé les parts aconsegueixen articular un acord en els dies vinents, o bé la crisi pot tornar a derivar cap al conflicte obert.

“Aquest acte, que va anar acompanyat d’intimidacions cap als mariners i la tripulació del vaixell i les seves famílies, constitueix un acte de pirateria marítima i un acte terrorista que no només va en contra dels principis i normes fonamentals de la Carta de les Nacions Unides i del dret internacional, sinó que també és un altre exemple de clara vulneració de l’acord d’alto-el-foc i es considera un acte d’agressió”, ha denunciat el ministeri en un comunicat.

D’aquesta manera, l’Iran ha informat les Nacions Unides del que ha succeït i ha instat el Consell de Seguretat a “condemnar i exigir responsabilitats per l’atac il·legal” contra el vaixell Touska, perpetrat per Washington. Així mateix, ha assegurat que es reserva el dret d’utilitzar les seves capacitats per “defensar els interessos i la seguretat” nacionals. “És evident que els Estats Units són els únics responsables que la situació a la regió s’hagi complicat encara més”, ha conclòs.

El mateix president nord-americà, Donald Trump, va informar diumenge que les forces militars nord-americanes desplegades al golf d’Oman van atacar, interceptar i capturar el Touska –un vaixell de gairebé 275 metres d’eslora i que “pesa gairebé com un portaavions”, segons el mandatari– quan intentava de superar el blocatge imposat per Washington als ports iranians.

Sobre les ja tenses relacions entre ambdues potències, el president iranià, Massud Pezeixkian, va posar en dubte diumenge la voluntat dels Estats Units de negociar malgrat l’enviament d’una delegació al Paquistan per a una nova ronda de converses. De fet, fins i tot va advertir que cada vegada sospita més que podria ser una maniobra per encobrir un nou atac.

En concret, Pezeixkian esmentava la “manca de compromís”, el “comportament intimidatori” i el “comportament il·lògic” en les negociacions i durant l’alto-el-foc, que se sumen al blocatge naval i a la “retòrica amenaçadora dels càrrecs nord-americans contra l’Iran”.

La segona ronda de converses de pau, prevista aquesta setmana a Islamabad, continua penjant d’un fil. El vice-president nord-americà, J. D. Vance hauria d’anar al Paquistan avui, al capdavant d’una delegació que inclouria l’enviat especial Steve Witkoff i el gendre de Donald Trump, Jared Kushner. Però l’Iran no ha confirmat que hi participi. Les autoritats de Teheran diuen que per a assistir-hi cal que Washington rebaixi les exigències i aturi el blocatge naval dels ports iranians, que consideren una violació de l’acord.

El president iranià, Massud Pezeixkian, ha advertit que hi ha una “profunda desconfiança històrica” envers els Estats Units i ha denunciat els “senyals no constructius i contradictoris” dels responsables nord-americans, que, segons ell, equivalen a un intent d’aconseguir la rendició del país. “Els iranians no se sotmeten a la força”, ha dit. No obstant això, un alt funcionari iranià ha assegurat a l’agència Reuters que Teheran “revisa positivament” la participació en les converses.

El president del parlament iranià i cap negociador, Mohàmmad Bagher Ghalibaf, ha estat més contundent: “Trump, amb el blocatge i la violació de l’alto-el-foc, vol convertir la taula de negociació en una taula de rendició o justificar una nova escalada bèl·lica –ha escrit a X–. No acceptem negociacions sota l’ombra de les amenaces i aquestes dues darreres setmanes hem preparat noves cartes per al camp de batalla.”

Trump ahir va enviar missatges contradictoris. D’una banda, va expressar un optimisme mesurat i va dir que arribaria “relativament de pressa” un acord amb l’Iran. D’una altra, va advertir que si no hi havia acord abans que expirés la treva, començarien a explotar moltes bombes. Va insistir que no sentia gens de pressió per a acabar la guerra fins que l’Iran no hagués acceptat les condicions i que era molt poc probable que demà renovés la treva. Sobre el blocatge naval, fou taxatiu: “No l’aixecarem fins que no hi hagi un acord. Destrueix absolutament l’Iran. Perden 500 milions de dòlars cada dia, una xifra insostenible fins i tot a curt termini.”

La tensió militar va créixer dissabte, quan les forces nord-americanes es van apoderar del vaixell de càrrega de bandera iraniana Touska, en la primera intervenció d’aquesta mena des que el blocatge va entrar en vigor, el 13 d’abril. L’exèrcit iranià ha qualificat l’acció de “pirateria” i ha advertit que hi respondria. El Ministeri d’Afers Estrangers iranià ha dit que de moment no ha pres cap decisió sobre la següent ronda de negociacions.

Paral·lelament a la via bilateral, la diplomàcia multilateral treballa contra rellotge. El ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, va parlar per telèfon amb el seu homòleg iranià, Abbas Araghchi, per subratllar la necessitat de continuar els esforços diplomàtics. L’Iran ha confirmat que farà mans i mànigues per garantir el pas ininterromput dels vaixells i la càrrega russos per l’estret. El primer ministre de Catar i el ministre d’Afers Estrangers d’Oman també han tingut contactes per coordinar els esforços de reducció de la tensió a la regió.

A Londres, la secretària d’Afers Estrangers britànica, Yvette Cooper, ha advertit que s’acosta un moment “crític” i ha subratllat que el tancament d’Ormuz “colpeja l’economia mundial”. Cooper ha explicat que durant la setmana passada havia parlat amb dotze ministres d’Afers Estrangers de tot el món sobre la importància de reobrir la via marítima i que el Regne Unit i França van presidir divendres passat a París una conferència d’una quarantena de països per elaborar un pla internacional per garantir la seguretat de l’estret. Tanmateix, Trump ha refusat l’oferta de l’OTAN d’ajudar i ha dit a l’aliança que en resti al marge, tret que vulgui “carregar vaixells de petroli”.

En l’àmbit econòmic, el preu del cru Brent ha pujat d’un 5,6%, fins a 95,48 dòlars per barril, i l’índex borsari S&P 500 ha tancat amb una baixada del 0,2%. Els preus de la gasolina als Estats Units es mantenen de mitjana per damunt dels quatre dòlars per galó, i el secretari d’Energia, Chris Wright, ha reconegut que no baixaran dels tres dòlars “fins l’any que ve” –una afirmació que Trump ha desmentit tot dient que els preus baixaran “tan aviat com tot això s’acabi”.

The damaging of a Christian religious symbol by an IDF soldier in southern Lebanon is grave and disgraceful.

I commend the IDF for its statement,
for condemning the incident, and for conducting an investigation into the matter. I’m confident that the necessary strict measures…

— Gideon Sa'ar | גדעון סער (@gidonsaar) April 20, 2026

“El dany a un símbol religiós cristià per part d’un soldat de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) al sud del Líban és una cosa greu i vergonyosa”, ha dit Saar, que ha elogiat l’exèrcit pel seu comunicat de condemna de l’incident i per la investigació dels fets.

Així, ha expressat la seva confiança que “s’adoptaran les mesures estrictes i necessàries contra qui va dur a terme aquest acte horrible”. “Aquesta acció vergonyosa és totalment contrària als nostres valors”, ha insistit el cap de la diplomàcia israeliana en un missatge a les xarxes socials.

“Israel és un país que respecta les diferents religions i els seus símbols sagrats, i que defensa la tolerància i el respecte entre les confessions”, ha manifestat. “Demano disculpes per aquest incident i a cada cristià a qui s’han ferit els sentiments”, ha clos.

L’exèrcit d’Israel va anunciar hores abans l’obertura d’una investigació sobre els fets i va assegurar que considerava aquest incident amb gran severitat, alhora que va subratllar que el comportament “no concorda amb els valors que s’esperen de les seves tropes”.

“No confiem en l’enemic. En aquest mateix moment podria escalar la guerra”, ha declarat el dirigent iranià, segons l’agència de notícies iraniana Mehr, afegint que, tot i que negocien amb Washington, Teheran està “preparat per prendre les mesures necessàries”.

En aquesta línia, Qalibaf ha remarcat que la guerra “va començar amb l’engany dels Estats Units enmig de negociacions”, i ha recordat l’assassinat, el 28 de febrer, de l’aleshores dirigent suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei, juntament amb altres comandants iranians.

Per la seva banda, el ministre d’Afers Estrangers iranià, Abbas Araghchi, ha posat èmfasi en una conversa amb el vice-primer ministre del Paquistan, Ishaq Dar, que la República Islàmica “utilitzarà tots els seus mitjans per protegir els interessos nacionals i la seguretat de l’Iran”.

Ho ha fet, a més, després de retreure “les recents accions dels Estats Units en violar l’alto-el-foc, amenaçar els ports, les costes i els vaixells iranians, la retòrica amenaçadora, les exigències irracionals i les contínues contradiccions” que, a parer seu, constitueixen “clars indicis de mala fe i manca de seriositat en la diplomàcia nord-americana”.

El president de l’Iran, Massud Pezeixkian, s’ha expressat en un sentit similar en una conversa amb el primer ministre del Paquistan, Shahbaz Sharif, ha posat en dubte la voluntat de Washington de negociar, i ha plantejat la idea que cada cop sospita més que “els Estats Units intenten repetir el patró anterior i trair la diplomàcia”, en referència a l’atac sorpresa contra la República Islàmica del 28 de febrer, en ple procés de negociacions entre les parts.

Poc després, Sharif ha manifestat, en un missatge publicat a les seves xarxes socials, que “aprecia el compromís de l’Iran, inclòs l’enviament d’una delegació d’alt nivell a Islamabad per mantenir converses històriques”, alhora que ha reiterat el “ple compromís” del Paquistan amb el seu paper de “mediador honest i benvolent” en favor d’una “pau duradora” i de l’“estabilitat regional”.

Cal assenyalar que, de moment, només el president dels Estats Units, Donald Trump, ha confirmat l’enviament de la seva delegació a la capital del Paquistan, Islamabad, amb l’objectiu de reprendre demà, 21 d’abril, les negociacions de pau.

El destructor nord-americà USS Spruance va interceptar ahir, diumenge, el vaixell de càrrega iranià Touska, que volia arribar a un port del seu país, tot passant per alt el blocatge naval imposat per Washington el 13 d’abril. Segons el Comandament Central dels EUA (Centcom), els soldats van fer advertiments repetits durant sis hores i, en veient la negativa de la tripulació a obeir, van obrir foc sobre la sala de màquines amb el canó de 5 polzades per inutilitzar-ne la propulsió. Després, soldats de la 31a unitat expedicionària van pujar a bord i van prendre el control del Touska, que continua en custòdia nord-americana.

U.S. Marines depart amphibious assault ship USS Tripoli (LHA 7) by helicopter and transit over the Arabian Sea to board and seize M/V Touska. The Marines rappelled onto the Iranian-flagged vessel, April 19, after guided-missile destroyer USS Spruance (DDG 111) disabled Touska’s… pic.twitter.com/mFxI5RzYCS

— U.S. Central Command (@CENTCOM) April 20, 2026

El Touska pertany a les Línies Navilieres de la República Islàmica de l’Iran (IRISL), empresa estatal sotmesa a sancions dels EUA, el Regne Unit i la Unió Europea, i vinculada al programa de míssils balístics iranià. Fonts de la firma d’intel·ligència Kpler indiquen que el vaixell tornava del port xinès de Gaolan, un punt de càrrega associat al subministrament de perclorat de sodi, precursor del combustible sòlid per a coets.

La versió iraniana dels fets és ben diferent. Segons la televisió estatal IRIB, l’Iran va enviar drons contra vaixells de guerra nord-americans en resposta a l’atac. El Comandament General Militar va confirmar la captura del vaixell i va advertir que les Forces Armades iranianes aviat respondrien a aquesta acció, que van qualificar de “pirateria armada”. L’agència Mehr, a més, va assegurar que unitats navals dels Guardians de la Revolució havien forçat els nord-americans a retirar-se. El Centcom ha negat aquestes versions.

Tot això passa en un moment de màxima fragilitat diplomàtica. Donald Trump va anunciar ahir que J. D. Vance, l’enviat especial Steve Witkoff i Jared Kushner aniran a Islamabad demà, dimarts, per a una segona ronda de negociacions, però Teheran no ha acceptat de participar-hi. L’agència oficial IRNA va denunciar “les demandes excessives de Washington, les expectatives poc realistes, els canvis constants de posició, les contradiccions reiterades i el blocatge naval continu, que l’Iran considera una violació de la treva”.

El president iranià, Massud Pezeixkian, va parlar ahir per telèfon amb el primer ministre del Paquistan, Shehbaz Sharif, i va dir que les “accions provocadores i il·legals” dels EUA “revelen que Washington vol repetir patrons anteriors i trair la diplomàcia”. Sharif fa d’intermediari actiu per mirar de reconduir les negociacions.

La clau de qualsevol acord continua essent l’enriquiment d’urani. L’analista Alex Vatanka, del Middle East Institute, va explicar a Aljazeera que Trump necessita que l’Iran ofereixi “més del que va oferir a Obama” per poder justificar que atura la guerra davant l’opinió pública nord-americana. Una possible via de sortida seria la suspensió temporal de l’enriquiment, a mig camí entre la posició de Washington –prohibició permanent– i la de l’Iran –dret sobirà de mantenir-lo. Però Vatanka va dir que la idea d’un gran acord a curt termini és impossible i que ara, a tot estirar, es pot aconseguir “algun acord sobre un marc bàsic”.

La treva expira dimecres. I si no hi ha acord, i sobretot si l’incident amb el el Touska s’intensifica, les posicions de partida seran notablement més hostils que ara fa quinze dies i poden tornar a fer créixer la tensió internacional.

Així mateix, un element que ha fet descarrilar la segona ronda de converses és el blocatge dels EUA als ports iranians, que Washington no ha aixecat, tot i l’acord d’alto-el-foc, que s’acaba dimecres. Avui, el negociador en cap de l’Iran, Muhàmmad Baguer Galibaf, ja havia alertat que veu molt lluny un possible acord.

Per una altra banda, el president de l’Iran, Massud Pezeixkian, havia advertit que Donald Trump no pot decidir sobre el programa nuclear de l’Iran. De fet, el president dels EUA ha tornat a amenaçar Teheran amb atacs a ponts i centrals elèctriques si el règim no accepta les seves condicions per a la pau.

Trump ha explicat, en un missatge a les xarxes socials, que té previst d’enviar una delegació de negociadors a Islamabad demà a la nit.

A més, ha assegurat que Sánchez rep “agraïments del règim brutal de l’Iran i organitzacions terroristes” i “s’ha dedicat a difondre antisemitisme”. “No tenim res contra els ciutadans d’Espanya, al contrari, sinó contra la doble vara de mesurar del govern de Sánchez”, ha dit.

“Els meus representants van cap a Islamabad, el Paquistan; hi seran demà a la nit per negociar”, ha anunciat Trump en un missatge publicat a la seva plataforma Truth Social, en què ha tornat a advertir –com va fer abans de la primera ronda del cap de setmana passat, que va acabar en fracàs– que atacarà els ponts i les centrals elèctriques iranianes si no veu progressos.

“Oferim un acord molt just i raonable, i espero que l’acceptin perquè, si no ho fan, els Estats Units destruiran totes les centrals elèctriques i tots els ponts de l’Iran”, ha amenaçat.

Trump, poc abans i en declaracions a la cadena ABC, ha acusat l’Iran de violar les condicions de l’alto-el-foc quan ha reimposat el blocatge de l’estret d’Ormuz, i ha advertit que assolirà la pau amb la república islàmica tant per la via del diàleg com per la de les armes.

“L’Iran ha comès una greu violació de l’alto-el-foc”, ha assegurat el president nord-americà, malgrat que l’Iran ha defensat que va ser Trump qui va vulnerar les condicions del cessament d’hostilitats pactat el 8 d’abril –que expira aquest dimecres– perquè va blocar el perímetre de l’estret.

Ara correspon a l’Iran de confirmar si assistirà a la trobada a la capital paquistanesa, escenari aquestes últimes hores d’una operació de seguretat enfront de la possibilitat que la trobada s’acabi fent.

Sobre aquesta qüestió, Trump ha insistit, en una breu declaració a la cadena ABC, que el seu objectiu és la pau a la regió a qualsevol preu. L’acord, ha assegurat, “passarà d’una manera o d’una altra, a les bones o a les males”.