S’ha de tenir en compte que per a fer la declaració de la renda per telèfon o a les oficines de l’Agència Tributària espanyola cal demanar hora. Es pot fer fins el 27 de juny per internet o trucant a algun d’aquests números de telèfon: 91 535 73 26 / 901 12 12 24 o bé 91 553 00 71 / 901 22 33 44.

Tothom pot consultar l’esborrany de la declaració de la renda a la pàgina web i comprovar si li tornen diners o bé si n’ha de pagar. Tot i que el termini és ampli, sempre hi ha qui ho deixa per a l’últim moment. És important que recordeu de presentar la declaració a temps perquè, si no, us poden imposar multes i sancions.

Què passa si presenteu la declaració de la renda fora de termini?

L’Agència Tributària espanyola imposa sancions als qui tenen l’obligació de presentar la declaració de la renda, però la presenten fora de termini. La sanció depèn del període en què s’hagi presentat, per això cal fer-la encara que sigui tard.

Si el resultat és a pagar, s’haurà de pagar un recàrrec amb el 5% d’interessos si es fa abans del requeriment de l’administració. El percentatge augmenta segons el temps que passi. Així, serà del 10% si han passat tres mesos d’ençà del final de la campanya, del 15% si han passat de sis mesos a dotze, i del 20% si han passat més de dotze mesos, més els interessos de demora. Si el resultat és a tornar, la sanció d’Hisenda és de 100 euros.

Calendari de la renda 2025

La campanya de la renda comença el 2 d’abril, i s’allarga fins a final de juny. A continuació, detallem les dates clau del calendari oficial de la renda.

• 2 d’abril de 2025: comença el termini per a presentar la declaració de renda i patrimoni 2024 per internet. També es pot descarregar l’esborrany de la declaració.
• 6 de maig de 2025: inici del servei telefònic per a fer la declaració de la renda amb assistència. Cal demanar hora entre el 29 d’abril i el 27 de juny.
• 2 de juny de 2025: comença l’assistència presencial a oficines de l’Agència Tributària. Cal demanar hora del 29 de maig al 27 de juny.
• 25 de juny de 2025: darrer dia per a presentar la declaració amb domiciliació bancària si és a pagar.
• 30 de juny de 2025: darrer dia de la campanya per a presentar la declaració.

Podeu demanar hora per a l’assistència presencial o telefònica a l’aplicació i la pàgina web de l’Agència Tributària espanyola o als següents números de telèfon: 91 553 00 71 / 901 22 33 44. També podeu fer servir els telèfons d’atenció automàtica, per concertar una cita o anul·lar-la: 91 535 73 26 / 901 12 12 24.

Trams de l’IRPF vigents

L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) es compon d’un tram estatal i un d’autonòmic. Cadascuna de les comunitats autònomes pot fixar els seus tipus, de manera que el percentatge total d’IRPF canvia segons on viu el contribuent.

Els trams fan referència a la base liquidable general, després de reduccions com la de rendiments del treball. Els percentatges són marginals. És a dir, a cada tram, s’hi aplica el tipus indicat, no és que tots els ingressos tributin en la franja més alta, sinó que cada segment de la renda paga el seu percentatge corresponent.

A continuació, detallem els trams aplicables el 2024, tot desglossant tant els tipus estatals com els propis.

Catalunya

País Valencià

Illes

Franja de Ponent

Exemples: Un ciutadà de Barcelona que cobri 30.000 euros de sou brut anual tindrà un tipus efectiu d’un 15,5% (uns 4.650 euros d’IRPF). És a dir, els primers 12.450 euros tributen al 20%, els següents 8.550 euros al 24% i la resta fins a 30.000 euros al 30%. En canvi, per a un altre barceloní amb un sou de 50.000 euros l’any (sense altres rendes), el tipus efectiu puja a un 23% (uns 11.500 euros d’IRPF), perquè a partir de 33.000 euros els trams tributen al 33%-40%, i així successivament fins al 50% en el darrer tram sobrepassat.

En canvi, un castellonenc amb 16.000 euros d’ingressos pagaria uns 3.200 euros d’IRPF (un 20%). Ara bé, per a un altre castellonenc que hagi cobrat 320.000 euros, el tipus efectiu seria de prop del 45% (uns 144.000 euros d’imposts), perquè a partir de 300.000 euros qualsevol euro addicional tributa al 54%.

Pagament de la renda amb Bizum

Per primera vegada, es pot pagar la renda amb Bizum, però únicament si la declaració es presenta per internet i s’escull aquesta opció a l’hora de tramitar l’ingrés. Ara bé, cal tenir en compte que les entitats bancàries tenen límits en l’import que es pot pagar amb Bizum, de manera que no servirà per a pagaments grossos. Es recomana d’informar-se sobre el límit permès pel banc.

A banda, cal tenir en compte que en alguns casos hem d’incloure a la declaració de la renda els pagaments rebuts per Bizum, atès que tributen igual que una transferència bancària ordinària. S’han d’incloure en la declaració de la renda si es compleix algun d’aquests tres supòsits:

• Si la quantitat de diners que s’ha rebut o enviat per Bizum supera els 10.000 euros anuals. A partir d’aquest llindar, les entitats bancàries notifiquen automàticament els pagaments a Hisenda, per la qual cosa és important de deixar-ne constància a la declaració.
• Si els pagaments que s’han rebut per Bizum responen a un ingrés amb rendibilitat econòmica, com pot ser el pagament pel lloguer d’un immoble. En aquest cas, no cal que la quantitat total ingressada superi els 10.000 euros anuals.
• En el cas dels treballadors autònoms, si els pagaments que s’han rebut per Bizum corresponen a un servei o bé pel qual s’ha rebut una contrapartida en el marc d’una activitat professional. En aquest cas, tampoc no cal que la quantitat total ingressada superi els 10.000 euros anuals. Cal tenir en compte, a més, que qualsevol ingrés d’aquesta mena es gravarà amb l’IRPF i l’IVA corresponents.

Canvis als ingressos mínims per a declarar obligatòriament la renda

Els contribuents que hagin cobrat menys de 22.000 euros anuals no cal que facin la declaració de la renda. Ara bé, això només és així si només té un pagador, o si en té més d’un però la suma del segon i els següents no supera els 1.500 euros. Si és així, l’import mínim perquè sigui obligatori presentar la declaració de la renda són 15.876 euros anuals. Fins ara, aquest llindar era de 14.000 euros, però s’ha actualitzat a l’alça perquè també ha apujat el salari mínim interprofessional.

Què significa això? Doncs que, per exemple, una persona que hagi tingut ingressos de 15.000 euros d’un primer pagador i 800 euros d’un segon (en total, 15.800 euros) ja no estarà obligada a declarar (abans ho hauria estat perquè superava els 14.000 euros). En canvi, una persona amb 18.000 euros de sou principal i 2.000 euros d’un segon (en total, 20.000 euros) sí que haurà de declarar, perquè tot i superar 15.876 euros, també supera els 1.500 euros del segon pagador.

Finalment, no és obligatori fer la declaració si s’ha cobrat el subsidi de desocupació.

Inicialment, el govern espanyol va establir que tots els treballadors que rebien un subsidi de desocupació o la prestació contributiva estaven obligats a presentar la declaració de la renda, independentment de l’import que rebessin, sota l’amenaça de rebre sancions. Fins i tot, amb el risc de perdre-la.

Ara bé, el govern espanyol ha rectificat i ha eliminat aquesta obligació.

Deduccions per la gota freda

Els afectats per la gota freda del 29 d’octubre tenen un bon grapat de bonificacions fiscals. D’una banda, els ajuts per danys materials queden exemptes de tributació en l’IRPF. Això inclou les indemnitzacions del Consorci de Compensació d’Assegurances, considerades també com a ajuts a efectes fiscals.

També en queden exempts els ajuts per danys personals, que inclou els ajuts pel desallotjament temporal o definitiu de l’habitatge habitual o del local comercial afectat. A més, les quantitats pagades de manera extraordinària pels empresaris per a sufragar danys personals i materials en habitatges, estris i vehicles dels treballadors i els seus familiars estan exemptes en l’IRPF. No obstant això, si les quantitats percebudes superen l’import dels danys certificats, l’excés s’integrarà en la base imposable.

A banda, els autònoms en zones afectades tenen una reducció del 25% en el rendiment net per mòduls de l’IRPF del 2024, així com la possibilitat de renunciar al mètode de mòduls sense les penalitzacions habituals​.

Augment de la reducció per rendiments del treball

Els treballadors que tinguin rendes baixes i mitjanes es veuran beneficiats per l’augment de la reducció per rendiments del treball en la declaració del 2024. Aquesta reducció és un import que es resta de la base imposable per compensar despeses i millorar el tractament de les rendes del treball. En concret, la reducció màxima s’incrementa fins a 7.302 euros (abans era de 6.498 euros) per als contribuents amb rendiments nets del treball inferiors a 19.747,5 euros anuals. ​

Canvis en la deducció pel lloguer d’un habitatge en propietat

Els propietaris d’habitatge que el lloguin han de saber que han canviat els percentatges de reducció fiscal aplicables als rendiments de lloguer, segons la data de signatura del contracte i alguns condicionants.

• Si l’habitatge és en una zona de mercat residencial tens i el propietari ha abaixat la renda del lloguer de més d’un 5% en comparació amb el contracte anterior, la reducció és del 90%.
• Si és la primera vegada que es lloga l’habitatge, és en una àrea de mercat residencial tens i el llogater té entre 18 anys i 35, la reducció és del 70%. També serà d’aquest percentatge si és un habitatge assequible incentivat o protegit, arrendat a l’administració pública, entitats del tercer sector o de l’economia social sense ànim de lucre, o forma part d’algun programa públic d’habitatge que limiti la renda del lloguer.
• Si l’habitatge s’ha rehabilitat durant els dos anys anteriors al lloguer, hi ha una reducció del 60%.
• Si és un lloguer d’habitatge habitual, la reducció és del 50%.

Els contractes signats abans del 26 de maig de 2023 tenen una reducció del 60% sobre els rendiments nets del lloguer.

Per exemple: Suposem un pis llogat amb un contracte nou el 2024 en una zona declarada tensa, en el qual el propietari ha decidit d’abaixar el lloguer d’un 6% respecte del contracte anterior. Si els ingressos anuals del lloguer són 9.600 euros (800 euros/mes) i les despeses deduïbles 1.600 euros, el rendiment net seria de 8.000 euros. Abans, la reducció estàndard era del 60%, així que només tributava per 3.200 euros. Ara en aquest supòsit compleix condicions per al 90% de reducció, de manera que només tributarà pel 10% del rendiment (800 euros). Si el tipus impositiu mitjà del propietari és, imaginem, del 30%, la diferència és notable: pagaria 960 euros menys d’IRPF sobre aquell pis gràcies a la nova deducció ampliada.

Nou sistema per a corregir errors a la declaració

La declaració de la renda d’enguany estrena un sistema únic de correcció d’autoliquidacions de l’IRPF. Fins ara, si després d’haver fet la declaració es descobria una errada (per exemple, un ingrés no declarat o una deducció oblidada) es podia presentar una declaració complementària (si l’errada beneficiava el ciutadà) o demanar una rectificació de la declaració (si l’errada perjudicava el contribuent i volia una devolució).

Amb el nou sistema, aquests dos tràmits es fusionen en un de sol. El contribuent podrà modificar, completar o rectificar la declaració presentada de manera més àgil, sense haver d’esperar que l’Agència Tributària espanyola resolgui una rectificació per separat. Si es detecta l’errada, es podrà corregir amb el mateix formulari de renda tot indicant que és una modificació de l’anterior i el sistema calcularà la diferència a ingressar o a retornar.

Ampliació de la deducció per maternitat (o paternitat en alguns casos)

La deducció per maternitat és un benefici fiscal de fins a 1.200 euros anuals per cada fill menor de tres anys que es pot cobrar anticipadament (100 euros el mes) o aplicar en la renda. Fins ara, només hi tenien dret les mares treballadores (treball per compte aliè o autònomes en alta). La novetat és que se n’ha ampliat l’accés i els supòsits d’aquesta deducció, i ara també es permet la deducció a mares que hagin cobrat el subsidi de desocupació en algun moment de l’any.

A més de les mares, també es permet la deducció a dos progenitors si són del mateix sexe, al pare en cas de defunció de la mare, o al pare si té la guarda i custòdia de manera exclusiva. Quan la deducció és per a dos pares o dues mares la deducció no es duplica, sinó que es reparteix entre tots dos.

A més, es manté l’increment de fins a 1.000 euros extres de deducció per les despeses de llar d’infants o educació infantil del fill menor de tres anys. La novetat addicional és que ara aquesta deducció extra de fins a 1.000 euros també s’aplicarà si la llar d’infants o centre infantil no tenia autorització educativa (per exemple, centres privats no reglats), sempre que tingui autorització d’obertura i funcionament​. Abans, alguns d’aquests centres quedaven exclosos i les despeses no es podien bonificar.

Més deduccions per donatius a ONG

S’han millorat els percentatges estatals de deducció per donatius. Ara, els primers 250 euros donats tenen una deducció del 80% (fins ara eren els primers 150 euros). En imports de donacions, la deducció arriba a un 40% en compte del 35% que s’aplicava fins ara, i al 45% si s’ha donat a la mateixa entitat de manera reiterada durant tres anys.

Aquest sistema té dos aspectes negatius. Per una banda, pot fer que algunes empreses se’n vagin de la UE per no ser penalitzades. I per una altra, causa un desavantatge competitiu amb empreses d’uns altres països que no tenen un sistema equivalent. Per corregir-ho, la UE començarà a aplicar a partir del mes vinent el sistema conegut com a mecanisme d’ajustament en frontera per carboni (CBAM), que taxarà les emissions d’un seguit de productes importats, com ara l’electricitat, el ciment i l’acer. La mesura ja causa tensions. La Xina ha acusat la UE d’infringir les normes de comerç internacional. I dins la UE mateix, Polònia ha denunciat el CBAM als tribunals europeus, atès que com que és una mesura fiscal, s’hauria d’haver aprovat per unanimitat de tots els estats membres, per la qual cosa pot acabar essent derogada.

El nou mecanisme d’ajustament en frontera també modificarà l’ETS

Tal com vèiem, a la UE d’ençà del 2005 hi ha un sistema que grava les emissions de CO₂, l’ETS. S’aplica a més de 10.000 fàbriques i centrals elèctriques de la UE, Noruega, Islàndia i Liechtenstein, a sectors industrials que consumeixen molta energia, com ara la fabricació de ciment, acer, alumini, vidre, paper i cartó i alguns productes químics, i també a la generació d’electricitat. Dins la Unió, l’ETS regula una part molt important de les emissions, un 40% del total. Cada any la UE fixa uns objectius d’emissions (que disminueixen progressivament), que després reparteix entre les empreses. El sistema es revisa, i com a mesura més destacada hi ha la d’augmentar els objectius de reduccions d’emissions, que el 2030 passarien a una reducció del 62% en relació amb el 2005. També puja la disminució anual, que passa al 4,3% a partir de l’any que ve.

A més, s’hi inclouran, a partir de l’any vinent, sectors com ara el transport marítim i la crema de residus. Per contra, es farà créixer el pressupost de les ajudes públiques a les indústries per modernitzar-se. Respecte de l’aviació, l’ETS tan sols s’aplica als vols intracomunitaris, atès que els EUA i la Xina en van forçar la retirada sobre els vols extracomunitaris. Tanmateix, els vols interiors gaudien de “crèdits de franc”. És un dels mecanismes de l’ETS per a evitar la manca de competitivitat de les empreses europees amb l’exterior i que se n’acabin anant. Els crèdits de franc també es reparteixen a uns altres sectors amb aquests riscs, tot i que no a l’escala de l’aviació. La reforma del sistema actual vol reduir aquesta mena de crèdits. El desencadenant serà el CBAM, però el motiu al darrer és que els crèdits de franc poden evitar que les empreses prenguin més mesures per reduir les emissions. Si es graven productes importats de l’exterior amb el CBAM, s’elimina el risc que les empreses europees se’n vagin per la taxació del CO₂, de manera que ja no cal transigir amb les exigències interiors i es poden eliminar els crèdits regalats. Malgrat que el nou mecanisme s’apliqui sobre la frontera exterior europea, tindrà efectes directes a l’interior.

L’ETS II afectarà directament les famílies a partir del 2027

El desembre passat, el Parlament Europeu, a proposta de la Comissió, va aprovar de desenvolupar un nou ETS II, que es començarà a aplicar a partir del 2027, un any després de les intencions originals de la Comissió Europea. No substitueix l’ETS en curs sinó que tindrà una aplicació en paral·lel. La mesura més important és que afectarà el combustible per al transport en carretera i els edificis. És a dir, per una banda, es fixarà un preu per a les emissions del consum de benzina de camions, furgonetes i cotxes particulars. Per una altra, el gas i el gasoil de les calefaccions també entraran en el sistema de crèdits. Això tindrà un impacte directe sobre empreses i famílies, malgrat que les institucions europees aclareixen que no s’aplicarà sobre el consumidor final, sinó sobre els distribuïdors de combustible. És a dir, ciutadans i empreses no pagarem crèdits de CO₂, però el sobrecost serà inclòs en el preu final del carburant. L’ETS II també s’aplicarà a uns altres sectors no coberts pel sistema actual, com ara el manufacturer.

Les institucions europees no descarten d’ajornar-ne l’aplicació fins el 2028 per protegir als ciutadans, especialment si es manté el context de crisi energètica actual. A més, si el preu del crèdit supera els quaranta-cinc euros, s’augmentaran els crèdits gratuïts a fi d’evitar pujades de preus desorbitades que deixin a l’estacada empreses i famílies. L’ETS II pot acabar tenint un impacte molt destacat sobre l’electrificació del transport i la calefacció i fer créixer la venda de vehicles elèctrics i bombes de calor. Però, per una altra banda, políticament pot augmentar les veus en contra d’aquesta mena de mesures, o que demanen de prendre-les més a poc a poc. Fet que es comença a veure en els sectors polítics conservadors europeus, motiu que pot ser al darrere de l’endarreriment d’un any d’aplicar-la, més la possible pròrroga d’un any més.

El CBAM, la mesura estrella

El sistema ETS va ser pioner a escala mundial, i malgrat que alguns països com la Xina tenen sistemes que l’han imitat més tard, el perill principal és el fenomen conegut com a “fuita de carboni”. És a dir, que les empreses que no vulguin, o no puguin, pagar crèdits d’emissions, se n’acabin anant de la UE, amb la pèrdua de llocs de feina i activitat econòmica que representa. D’aquesta manera, fan el producte a fora i l’envien a Europa, sense haver de pagar per les emissions que continuen empitjorant el clima i deixen sense efecte les polítiques europees per a lluitar contra el canvi climàtic. Fins ara s’havia intentat evitar regalant crèdits a les empreses amb més risc de marxar. Tanmateix, els experts feia anys que reclamaven de solucionar-ho d’una altra manera: si una empresa decideix d’anar-se’n, s’han de taxar les emissions associades al producte, encara que no hagi estat fabricat a la UE. Així, també s’evita el desavantatge competitiu amb empreses foranes. Si els altres països no volen lluitar contra el canvi climàtic, les seves empreses no poden tenir un benefici a la UE.

Per aquest motiu, a l’abril es va aprovar el mecanisme d’ajustament en frontera de carboni (CBAM), que es començarà a aplicar el primer d’octubre. La filosofia del CBAM és que les emissions de CO₂ dels productes importats es taxin de manera equivalent a la de l’ETS. És a dir, que no hi hagi diferència, en termes de preu d’emissions, entre un producte fabricat dins la UE i a fora. El desplegament serà progressiu. Per una banda, primer solament afectarà certs productes que siguin molt intensius energèticament i les indústries amb un risc elevat d’abandonar la UE. Els principals sectors a què s’aplicarà seran la producció de ciment, ferro, acer, alumini, fertilitzants, electricitat i hidrogen.

Les autoritats europees també seran flexibles a l’hora d’aplicar-lo. Durant el primer any tan sols demanaran informació de les emissions (directes i indirectes) associades als productes, que es podran fer seguint la metodologia europea o una altra. A partir del 2025, solament es podrà fer d’acord amb l’europea. L’objectiu és que les empreses comencin a fer els càlculs de petjada de carboni dels seus productes, fet molt inusual ara com ara. Una vegada les empreses tinguin aquestes dades i s’acostumin al nou sistema d’informació, a partir del 2026 entrarà en funcionament el sistema de “certificats CBAM”, l’equivalent als crèdits de l’ETS. El preu dels certificats es calcularà d’acord amb la mitjana setmanal del preu dels crèdits ETS. El nou sistema no s’aplicarà del tot fins el 2032, i a mesura que es vagi implantant s’aniran eliminant els crèdits gratuïts de l’ETS.

L’oposició al CBAM i les seves implicacions

El CBAM s’enfronta a una oposició important. La primera, de dins la UE, malgrat que s’apliqui a les empreses exteriors. El motiu són els crèdits gratuïts. Fins ara, les empreses europees tenien cobertes la meitat de les emissions amb crèdits de franc, que s’eliminaran progressivament. El CBAM, com l’ETS, és una mesura completament innovadora, que cap país ha tirat endavant fins ara. Per aquest motiu, sectors industrials de països com Alemanya han començat a demanar que no s’apliqui fins que uns altres països no facin igual. L’inconvenient és que dins la UE, tots els productes acabaran pagant per les emissions, independentment d’on hagin estat fabricats. Tanmateix, a l’hora de vendre un producte en un altre mercat, les empreses europees es troben que han de pagar per les emissions (ETS), però els competidors forans no han de pagar res. Dit d’una altra manera, el CBAM garanteix la competitivitat de les empreses europees al mercat europeu, però no pot fer res a fora. Països europeus que basen bona part de l’economia en l’exportació, com ara Alemanya, són perjudicats per la pèrdua de crèdits ETS gratuïts que causa el nou mecanisme.

Un altre estat membre contrari és Polònia, atès que importa molts productes de l’exterior. Especialment de Rússia, que és el país més perjudicat per la normativa nova, seguit de la Xina, el Regne Unit, Noruega i Turquia. La ministra de Clima i Medi Ambient polonesa, Anna Moskwa, ha dit: “La introducció de les tarifes del CBAM es traduirà en un augment del cost de l’electricitat i productes importats i un creixement del cost dels productes manufacturats fabricats a Polònia per als consumidors finals.” A més, s’aferra a un argument tècnic. Malgrat anomenar-se “mecanisme de frontera” i no pas “impost” o “taxa”, el govern polonès considera que la mesura és de naturalesa fonamentalment fiscal. I aquesta mena de mesures s’han d’aprovar per unanimitat de tots els estats membres, no serveix l’aprovació del Parlament Europeu. Una unanimitat que no té el CBAM, segons els analistes, atès que tant Polònia com Hongria exercirien el dret de vet. Per aquest motiu, a l’agost el govern polonès va dur el CBAM als tribunals europeus, que poden obligar a fer que sigui votat pel Consell Europeu, format pels caps de govern de cada estat membre.

Aquesta pot ser la raó per la qual la Comissió Europea evita en tot moment de denominar el CBAM “taxa” o “impost” de carboni, i insisteix que és un “mecanisme d’ajustament”. Malgrat que alguns analistes donin per mort el CBAM, si més no en els termes actuals, ara com ara és en vigor, i les empreses l’han de complir. Segons alguns estudis, un 60% de les empreses importadores europees no sap els requisits de la nova normativa. I malgrat que durant el primer any solament hauran d’informar i no pagar res, hauran de dedicar recursos a fer els càlculs de petjada de carboni. Càlculs que poden canviar, atès que la Comissió Europea revisarà després dels dos primers anys com ha funcionat el sistema i hi farà modificacions si cal.

El tercer front d’oposició és l’exterior. La Xina ha acusat el CBAM de trencar les normes del comerç internacional i ser una mesura proteccionista. El març passat va trametre una petició formal a l’Organització Mundial del Comerç (OMC) perquè la UE justifiqui la legalitat de la mesura. La Comissió Europea, de moment, ha dit que el CBAM havia estat dissenyat per ser compatible amb les normes de l’OMC. Els analistes calculen que els esculls legals a què s’enfronta el nou mecanisme, tant als tribunals europeus com de l’OMC, no tindran una resolució definitiva almenys durant dos anys, període durant el qual continuarà en vigor. Per la qual cosa les empreses, malgrat la incertesa sobre una possible derogació, han d’aplicar-lo igualment.

Les noves mesures europees també han enxampat desprevinguts uns altres països. Segons la Cambra de Comerç Britànica, el 84% de les empreses que exporten a la UE no en sap els requisits. També caldrà veure l’impacte sobre Rússia, gran exportador a la UE de ferro, acer, alumini i fertilitzants. En tot cas, la Comissió Europea defensa que el CBAM és l’eina principal per a posar un preu just al carboni emès durant la producció de béns intensius en carboni que entren a la UE, i que fomenta una producció industrial més neta als països no comunitaris.

Tanmateix, si s’acaba tombant, pot tenir un efecte demolidor sobre les futures polítiques energètiques i ambientals de la Unió, atès que podria fer que la Comissió Europea no proposés mesures més ambicioses per a lluitar contra el canvi climàtic, electrificar l’economia i fer-la més respectuosa amb el medi. Tot i això, aquesta mena de mesures es podrien ampliar internacionalment. De fet, Califòrnia acaba d’aprovar-ne una de semblant, que obliga les empreses a informar de les emissions de gasos hivernacle associades a la seva activitat i consum d’electricitat, incloent-hi tota la cadena de subministrament, a partir del 2027.

S’ha de tenir en compte que per a fer la declaració de la renda per telèfon o a les oficines de l’Agència Tributària espanyola cal demanar hora. Es pot fer fins al 29 de juny per internet o trucant a algun d’aquests números de telèfon: 91 535 73 26 / 901 12 12 24 o bé 91 553 00 71 / 901 22 33 44.

Tothom pot consultar l’esborrany de la declaració de la renda a la pàgina web i comprovar si li tornen diners o bé si n’ha de pagar. Tot i que el termini és ampli, sempre hi ha qui ho deixa per a l’últim moment. És important que recordeu de presentar la declaració a temps perquè, si no, us poden imposar multes i sancions.

Què passa si presenteu la declaració de la renda fora de termini?

L’Agència Tributària espanyola imposa sancions als qui tenen l’obligació de presentar la declaració de la renda, però la presenten fora de termini. La sanció depèn del període en què s’hagi presentat, per això cal fer-la encara que sigui tard.

Si el resultat és a pagar, s’haurà de pagar un recàrrec amb el 5% d’interessos si es fa abans del requeriment de l’administració. El percentatge augmenta segons el temps que passi. Així, serà del 10% si han passat 3 mesos d’ençà del final de la campanya, del 15% si han passat de 6 mesos a 12 i del 20% si han passat més de 12 mesos, més els interessos de demora. Si el resultat és a tornar, la sanció d’Hisenda és de 100 euros.

“El consell de govern ha decidit d’apujar avui els tres tipus d’interès oficials del BCE en cinquanta punts bàsics i, sobre la base de la considerable revisió a l’alça de les perspectives d’inflació, preveu continuar augmentant-los”, ha anunciat l’entitat en un comunicat.

Amb aquesta quarta pujada consecutiva, que s’ha situat al nivell més alt d’ençà del desembre del 2008, el BCE ha moderat la intensitat de la normalització de la política monetària, després dels dos increments de setanta-cinc punts bàsics de l’octubre i el setembre.

La presidenta de l’organisme monetari, Christine Lagarde ha donat un toc d’atenció als països amb les xifres d’endeutament més elevades, entre ells l’estat espanyol. Ha advertit que han d’impulsar polítiques fiscals que demostrin que estan disposats a combatre els alts nivells de deute públic. Ha reiterat que l’objectiu de l’entitat és aconseguir que la taxa d’inflació torni a situar-se al voltant del 2% a mitjà termini i ha demanat novament als diferents estats de l’eurozona que apliquin polítiques fiscals alineades amb la reducció de la inflació. Recorda que les mesures han de ser “temporals, adaptades i enfocades a les classes més vulnerables”.

La decisió del BCE arriba dies després de conèixer-se que la taxa d’inflació interanual de la zona de l’euro es va situar al novembre al 10%, sis dècimes per sota del rècord històric registrat a l’octubre i la seva primera desacceleració en disset mesos.

Amb aplaudiments a la bancada de l’esquerra, als quals no s’ha afegit el president, Ximo Puig, s’ha posat el punt final a la tramitació parlamentària d’aquesta iniciativa. La taxa ha canviat de forma unes quantes vegades. Al principi es preveia que s’apliqués a tot el País Valencià, però ha acabat essent de caràcter municipal i voluntari.

Francesc Colomer, en contra

La taxa es va proposar per primera vegada l’any 2015. L’octubre d’aquell any el Consell va descartar d’incloure-la en el pressupost, però hi havia discrepàncies dins l’executiu. El secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, ha mostrat més d’una volta la seva oposició a aquest tribut, impulsat per Compromís i Unides Podem, i que finalment ha estat acceptat pel PSPV. Fins i tot, fa unes mesos va deixar entreveure que es plantejava deixar el càrrec si s’aprovava aquest impost. En una entrevista a VilaWeb va matisar aquelles afirmacions i va recordar que el seu càrrec sempre és a disposició del president. Avui, des del departament han reiterat el mateix, han insistit en què Colomer està en contra de la mesura, però no han confirmat que avui hagi parlat amb el president Puig ni que li hagi proposat de deixar el càrrec.

Sánchez ho ha anunciat durant la sessió de control del govern al congrés, en resposta al portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, que precisament li ha demanat que actués davant del creixement de la inflació. El president ha tornat a dir que la pujada de preus dels últims mesos es deu a la invasió russa a Ucraïna i ha recordat que l’executiu espanyol ja ha pres mesures per ajudar famílies i empreses.

A més, demanen a la conselleria d’Economia, dirigida per Jaume Giró, que engegui el model i l’estratègia de política fiscal corporativa, que ha de desplegar la hisenda catalana i, com diu el manifest, facilitaria el pagament d’impostos als ajuntaments.

El text l’han impulsat els consistoris de Sant Pere de Torelló, Santa Eulàlia de Riuprimer, Taradell, Sant Julià de Vilatorta, Sant Cugat Sesgarrigues, Celrà, Vallbona d’Anoia, Montblanc, Calldetenes, Balenyà i  Arbúcies, que s’han agrupat sota el nom d’Ajuntaments de Catalunya per la Sobirania Fiscal. A més d’aquests ajuntaments promotors, s’hi han adherit d’altres com els de Sant Quirze de Besora, Marçà, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Folgueroles, la Secuita, Tona, Espinelves, Igualada, les Borges del Camp, Roda de Ter, Viladrau, Vic, Masies de Roda, Riudoms, Sant Pol de Mar, Collsuspina, Creixell, Manlleu i Alcoletge.

Els consistoris diuen que la clau de les millores municipals és treballar per a desplegar la sobirania, tant des del punt de vista fiscal com energètic, i diuen que si el món local fa pinya pot aturar “l’abús de les oligarquies energètiques vers la ciutadania”.

El manifest l’han llegit davant del Palau de la Generalitat (Barcelona) la batllessa de Vic, Anna Erra (Junts); el batlle d’Arbúcies, Pere Garriga (Entesa-Independents de la Selva); i la batllessa de Viladamat, Dolors Pons (CUP). Les conclusions de les intervencions les ha fetes el batlle de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega (ERC).

Segons les dades provisionals publicades per l’INE, els preus al conjunt de l’estat espanyol van incrementar-se un 4% interanual el setembre, la variació més alta d’aquests últims tretze anys. Malgrat que Catalunya encara no disposi de les dades corresponents al novè mes de l’any, la tendència apunta cap a la mateixa direcció. Tant a Catalunya com al conjunt de l’estat espanyol, el preu dels subministraments de la llar –llum, gas i aigua– i dels carburants acumula cinc mesos consecutius de creixement superior al 8%, un fet inèdit des del canvi de mil·lenni.

A banda l’encariment d’aquests productes, cal tenir en compte els futurs efectes derivats de l’increment de preu de les matèries primeres, com ara metalls, derivats del plàstic i materials per a la construcció, uns productes que l’estat espanyol ha d’importar perquè no n’és país productor. De moment, aquesta pujada de preus no s’ha traslladat directament al consumidor, però els experts llancen un avís. “Podria ser que, per via indirecta, aquest fenomen acabés repercutint en uns altres components de l’IPC”, adverteix el professor d’economia i empresa de la UOC, Josep Lladós. De fet, l’Índex de Preus de la Indústria (IPRI) a l’estat espanyol va registrar l’agost un creixement interanual de l’11,8%, el més alt de tot el segle XXI.

Preocupació relativa

Tot i els darrers increments de l’IPC, els economistes observen la situació amb una preocupació relativa. “De fet, el Banc Central Europeu (BCE) no hi dóna excessiva importància”, subratlla Lladós. Tot i que l’IPC marca taxes del 4%, Lladós recorda que l’indicador en què més es fixen les autoritats monetàries és l’IPC subjacent, que és aquell que no té en compte ni els productes energètics ni els aliments sense elaborar. Això és degut al fet que són components que poden ser volàtils en contexts geopolítics complicats o després de grans catàstrofes naturals.

A l’estat espanyol, la variació de l’IPC subjacent el setembre va ser de l’1%, per sota els límits que fins ara fixava el BCE per evitar espirals inflacionistes –es recomana que els preus creixin, però que ho facin per sota el 2%. “Ara mateix no tenim un problema d’inflació, sinó que tenim un augment transitori, però explosiu, de preus”, indica Lladós. No obstant això, també recorda que el BCE ja parla d’incrementar els límits acceptables d’inflació i “pivotar en increments del 2%”.

Tanmateix, en l’àmbit microeconòmic les preocupacions són més grans. “Aquest augment de preus es deu a factors exògens, i això genera un empobriment general al país”, comenta Fernández, de Funcas. “Si hi ha un grup que vol mantenir la situació econòmica, ho aconseguirà tot reduint una part dels ingressos de la resta”, afegeix.

Lladós alerta de l’impacte que pot tenir l’augment de preus –sobretot energia i carburants– en els col·lectius amb menys recursos. “Les famílies amb més necessitats són les que més sofriran, perquè tenen menys capacitat per a fer front a la pujada de preus i també menys poder negociador”, comenta. “Alhora, els productes energètics són bàsics i tenen un pes molt important en les despeses de les famílies amb menor renda”, afegeix. Davant aquesta situació, l’expert proposa d’atorgar més bons socials o de redistribuir el cost de les factures com a mesures a curt termini.

Evitar una espiral inflacionista

Una altra qüestió a tenir en compte és l’increment dels salaris i les pensions, que agafen l’IPC com a referència. Segons Lladós, les administracions han de ser molt curoses si es volen evitar espirals inflacionistes. “Si la pujada de preus és transitòria, però s’apugen els salaris perquè es creu que la situació serà permanent, podem acabar en una situació d’espiral inflacionista”, apunta.

Lladós creu que les autoritats monetàries tractaran la situació com a transitòria, tot i que també preveu gests en clau política entre les grans potències per evitar una escalada de preus desmesurada.

Previsions d’estabilització

Els experts coincideixen a indicar que l’IPC superarà les taxes del 5% entre final del 2021 i començament del 2022, i confien que s’estabilitzarà a partir de la segona meitat del 2022. “Tot dependrà de l’increment del preu de la llum, del petroli i de les primeres matèries”, indiquen des de Funcas. En qualsevol cas, asseguren que l’estabilitat s’aconseguirà amb taxes superiors en comparació als mesos previs a l’esclat de la crisi de la covid-19. “Si creiem que ens situarem per sota el 2%, ja ens en podem oblidar”, conclou Lladós.

Segons les dades de l’Operador del Mercat Ibèric de l’Electricitat (OMIE), el preu màxim demà es registrarà entre les 21.00 i les 23.00, quan serà de 195,26 euros/MWh, mentre que el mínim serà de 138,6 euros/MWh entre les 4.00 i les 5.00.

Amb aquesta pujada, que trenca amb la tendència a la baixa després de dos dies consecutius de descens, el preu de l’electricitat se situa un 7% per sota del seu màxim històric però multiplica per més de quatre el preu que es va pagar fa just un any.

El preu per a demà serà el tercer més alt de la sèrie històrica, només per darrere dels 188,18 euros/MWh del passat 16 d’agost i dels 175,87 euros/MWh registrats el dia 22 d’aquest mateix mes.

El preu majorista de l’electricitat s’utilitza per a calcular hora per hora la tarifa regulada a la qual estan acollits prop d’onze milions d’usuaris i serveix de referència per als disset milions que contracten el seu subministrament en el mercat lliure a uns preus que, habitualment, es revisen amb caràcter anual.

Amb aquesta nova pujada, el preu mitjà de l’electricitat en el que va de setembre se situa ja per sobre dels 152 euros/MWh, gairebé un 44% més car que els gairebé 106 euros/MWh amb els quals es va tancar agost, el més car de la història fins avui.

Què hi ha darrere dels preus?

Darrere de l’augment de preus hi ha els alts preus del gas en els mercat internacionals i dels drets d’emissió de diòxid de carboni. En l’actualitat, les tecnologies que estan marcant preu en la majoria de les hores en el mercat ibèric són el cicle combinat (que usa gas natural) i l’aigua, que ofereix la seva producció regulable a preus similars als de cicle aprofitant el que es denomina “cost d’oportunitat”.

Així mateix, ha dit que amb el gest de pagar els impostos a Catalunya el que es fa és “empènyer la Generalitat a gestionar els impostos i a prendre una posició de força davant de l’estat espanyol”. “D’aquesta manera, quan arribi el moment, el govern de la Generalitat tindrà el control dels impostos i podrà no transferir-los a l’estat espanyol”, ha explicat.

Paluzie ha recordat que aquesta decisió la poden prendre tant empreses, com associacions, partits polítics o particulars. En el cas de la declaració de la renda, ha explicat que quan aquesta surt positiva, la ciutadania també pot exercir la sobirania fiscal i decidir pagar els impostos a l’Agència Tributària Catalana. Ha explicat que ella ja ha pres aquesta decisió i ha presentat davant els mitjans un resguard del dipòsit de la seva declaració de la renda a l’Agència Tributària Catalana.

En aquest sentit, el vice-president de l’ANC, David Fernàndez, ha deixat clar que “aquesta acció no té res de simbòlica”: “Volem preparar-nos per quan arribi el moment.” També L’ANC ha  recordat que a la pàgina Jo pago a Catalunya s’explica tot el procediment per fer els tràmits correctament.

Paluzie i Fernandez han estat acompanyats per representants de diferents sectors com Jordi Fàbrega, batlle de Sant Pere de Torelló (ERC): “Si tota l’administració pública catalana pagués els seus impostos a l’Agència Tributària Catalana, tindríem la independència més a prop. Quan paguem a Catalunya estem contribuint a tenir un país que garanteixi els drets socials, i més en temps de crisi”. Carlota Carner, regidora de l’Ajuntament d’Igualada (PDECat), ha animat a la resta d’administracions catalanes a sumar-se a la campanya per pagar els impostos a Catalunya, tal com també ha fet Mònica Ribell Bachs, regidora de l’Ajuntament de Granollers (Primàries): “El nostre grup municipal dona exemple pagant els impostos de la nostra assignació a l’Agència Tributària de Catalunya.” Dani Cornellà, diputat de la CUP al Parlament de Catalunya i ex-batlle de Celrà ha reivindicat el paper dels ajuntaments per exercir la sobirania fiscal: “L’administració més propera a la ciutadania ha de ser exemple a l’hora de fer sobiranies. Quan arribi el dia haurem de controlar el territori, i abans caldrà que controlem les estructures econòmiques”.

Carles Furriols, de l’Associació Humanitària Dr. Trueta, ha emplaçat les organitzacions del tercer sector a exercir la sobirania fiscal “i continuar avançant per un país socialment just”. Jordi Roset, copropietari de Petrolis Independents, ha reclamat als dirigents catalans que facin “passos ferms per construir una Agència Tributària Catalana forta”. Per últim, Assumpció Maresma, de Partal Maresma & Associats –empresa editora de VilaWeb– ha animat a afegir-se a la campanya perquè “és un procés més senzill del que tots pensem”. D’altra banda ha emplaçat el govern a impulsar la sobirania fiscal de manera general.

L’informe assenyala que Catalunya és la comunitat que disposa de menys recursos en termes reals per habitant i situa en setze mil milions d’euros –el 8% del PIB català- la diferència entre els impostos que els catalans paguen a l’estat espanyol i la despesa que fa el govern espanyol a Catalunya.

Segons l’estudi, elaborat per Albert Carreras, Joan B. Casas, Marta Espasa, Júlia Montserrat, Daniel Quer, Francesc Raventós i Josep Reyner, l’infrafinançament dels serveis públics de Catalunya s’explica pel model de finançament autonòmic, pel baix nivell d’inversió del govern espanyol al territori i pel model territorial, el qual “afavoreix la hipercapitalitat de Madrid” i permet a la Comunitat de Madrid practicar “un dúmping fiscal enormement insolidari”.

Alhora, Economistes pel Benestar recorda que Catalunya aporta una mitjana de 3.224 euros anuals per habitant al sistema de finançament, mentre que rep 2.393 euros, sent la penúltima comunitat que menys percep. Sobre això, manifesta que “si Catalunya pogués ingressar i administrar directament els seus ingressos, podria resoldre les mancances dels serveis públics”, i afegeix que el País Basc disposa actualment d’un 85% més de recursos per habitant.

“Els ciutadans tenen raons per sentir-se insatisfets i preocupats per les profundes iniquitats del sistema de distribució de recursos públics […], unes iniquitats que amb la covid-19, es corre el risc que encara s’agreugin més”, subratlla l’estudi. És per això que el col·lectiu demana que Catalunya pugui ingressar i gestionar els recursos provinents dels impostos que paguen els ciutadans. Segons els economistes que han elaborat l’informe, la xifra de 9.017 milions d’euros anuals seria “assequible” si la Generalitat gestionés els propis impostos i destaquen que “encara quedaria marge per a ser solidaris amb la resta d’espanyols”.

Educació, salut i serveis socials: les partides més beneficiades

En el cas que Catalunya disposés d’aquest finançament, l’educació, la salut i els serveis socials serien les partides més beneficiades. En concret, l’estudi calcula que el sistema educatiu podria comptar amb 2.557 milions d’euros anuals més, una quantitat que permetria revertir les retallades, generalitzar la gratuïtat de les llars d’infants i l’educació obligatòria i abaratir l’escola concertada, així com millorar les ràtios de personal i destinar més recursos a la formació professional.

Pel que fa al sistema de salut, la Generalitat disposaria de 2.300 milions d’euros més, que servirien per reduir les llistes d’espera, millorar la qualitat de l’atenció primària a través de la contractació de més personal, millorar les dotacions de professionals de la medicina i la infermeria i incrementar els recursos en recerca mèdica. Quant a serveis socials, Catalunya tindria 2.400 milions d’euros addicionals per reduir les llistes d’espera en més de cinquanta mil persones, contractar tretze mil professionals assistencials o triplicar la mitjana d’hores d’atenció domiciliària per beneficiari, entre d’altres mesures.

Finalment, la inversió addicional en matèria d’habitatge pujaria a nou-cents cinquanta milions d’euros anuals, mentre que els recursos a la xarxa de Rodalia augmentarien en nou-cents milions d’euros.

Les pensions contributives pugen el 0,9% i les no contributives l’1,8%, revaloracions que afectaran gairebé 8,9 milions de pensionistes. L’augment del 0,9% del sou dels treballadors públics arribarà a 2,6 milions de treballadors.

Les tarifes d’últim recurs (TUR) de gas natural, a les quals poden acollir-se principalment els usuaris domèstics amb consums anuals inferiors als 50.000 quilowatts/hora (Kwh), pujaran de mitjana el 5,97% respecte de les vigents en l’actualitat.

Els preus de les autopistes de peatge dependents de l’estat espanyol es rebaixaran el 2021 un 0,11% amb caràcter general, tot i que pujaran en tres (AP-7, AP-9 i AP-6) i es mantindran en les gestionades per la Societat Estatal d’Infraestructures del Transport Terrestre (Seittsa), que va assumir les autopistes que havien fet fallida.

S’incrementa en dos punts el tipus de l’IRPF per a rendes del treball superiors a 300.000 euros i en tres punts per a rendes del capital superiors a 200.000 euros, pujades que afectaran poc més de 36.000 contribuents. La reducció màxima en l’IRPF per aportacions a plans de pensions baixa de 8.000 a 2.000 euros en els individuals i puja de 8.000 a 10.000 euros en els d’empresa, en tant que s’incrementa del 6 al 8% l’impost sobre les primes d’assegurances.

S’eleva un punt (del 2,5% al 3,5%) el tipus màxim de l’impost de patrimoni per a les fortunes de més de 10 milions d’euros, i en l’impost de societats es redueix del 100% al 95% l’exempció de tributació de dividends i plusvàlues de filials a l’exterior. A més, a mitjan gener entra en vigor la nova taxa sobre determinats serveis digitals, així com l’impost sobre les transaccions financeres.

El salari mínim interprofessional (SMI), que afecta vora dos milions de treballadors, es mantindrà en els 950 euros bruts mensuals fixats per al 2020, en espera que en el diàleg social es pugui acordar una nova quantitat per al 2021.

L’enviament per correu d’una carta nacional pujarà 5 cèntims d’euro (fins a 0,70 euros), el mateix que les cartes i targetes postals internacionals (fins a 1,50 euros, si la destinació és europea, i 1,60 euros, per a la resta, excepte els Estats Units, el Canadà, el Japó, Austràlia i Nova Zelanda, que serà d’1,90 euros).

Les begudes ensucrades i edulcorades passen de l’IVA reduït (10%) al general (21%).

L’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM) puja el 5%, fins a 564,73 euros, i l’ingrés mínim vital (IMV) augmenta un 1,8%, la qual cosa implica un augment d’entre 8,3 i 18,3 euros al mes d’aquesta ajuda.

En el terreny de les telecomunicacions, totes mantenen de moment els seus preus actuals, excepte Telefònica que pujarà a partir del 18 de gener entre 2 i 3 euros la seva quota mensual les tarifes fusió.

El conseller ha lamentat que l’actual model ‘continua generant importants diferències de finançament per habitant entre les comunitats de règim comú i això no és just’. ‘A Espanya no pot haver-hi ciutadans de primera i ciutadans de segona, tots tenim els mateixos drets’, ha reclamat Soler. Segons que ha dit, som ‘davant una situació insostenible’, que s’agreuja ‘si tenim en compte l’actual conjuntura en la qual ens trobem, fent front a la crisi econòmica posterior a una pandèmia’. És per això que ha denunciat que ‘l’infrafinançament limita la capacitat de reacció de l’administració valenciana per a la recuperació’.

Soler ha realitzat aquestes declaracions l’endemà de conèixer les xifres de la liquidació dels recursos del sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú de 2018. La liquidació del sistema de finançament es duu a terme dos anys després, per la qual cosa aquests ingressos es perceben en 2020, ha informat la Generalitat en un comunicat

El conseller ha lamentat que amb un finançament igual a la mitjana espanyola el País Valencià rebria 1.100 milions més, i que ‘si tingués el mateix finançament que la regió millor finançada tindria 4.500 milions més’. Les xifres de la liquidació definitiva de 2018 ‘confirmen la bretxa’ en l’assignació de recursos del sistema de finançament al País Valencià, respecte a la mitjana de les comunitats autònomes de règim comú, i que oscil·la tots els anys entorn dels 1.300 milions.

‘És per això que malgrat gastar menys que la mitjana, continuem generant dèficit per la falta d’assignació de recursos del sistema, que es converteix en deute’, ha recalcat Soler. El conseller ha afegit que ‘l’infrafinançament històric explica el 45% de l’actual deute valencià des del 2002’, un percentatge que s’eleva fins al 70%, si es considera que el problema de l’infrafinançament del País Valencià té el seu origen molt abans.

Segons el conseller, les dades ‘posen de manifest la imperiosa i inexcusable necessitat de modificar el sistema de finançament autonòmic perquè estigui basat en els principis de suficiència, amb una reordenació vertical dels recursos; el d’equitat, amb una distribució horitzontal entre les autonomies, atenent principalment el criteri de població, perquè les persones són les destinatàries d’aquests serveis essencials; i el de corresponsabilitat fiscal’. Soler també ha demanat de disposar d’un fons d’anivellament transitori fins a la posada en funcionament del nou model de finançament. Així mateix, ha reclamat el finançament estatal corresponent a Sanitat i Dependència al pressupost espanyol de l’any vinent.

Ingrés de la part pendent de la liquidació i del fons covid-19

Dels 1.825,65 milions d’euros que corresponen al País Valencià per la liquidació del model de 2018, la Generalitat va poder disposar de forma anticipada del 50%, que el govern espanyol va avançar a l’abril a les comunitats autònomes que el van sol·licitar per a fer front a l’augment de la despesa sociosanitària en el pitjor moment de la pandèmia.

Així, amb l’ingrés fet dijous, dels recursos pendents de la liquidació de 2018 i els 449,6 milions del primer tram sanitari del fons covid-19, la caixa de la Generalitat va rebre un total de 1.350,66 milions d’euros abans de la fi de juliol.

Allargar el termini fins al final del setembre

Amb tot, l’experta fiscal del Col·legi d’Economistes opta per allargar el termini màxim habitual de l’Agència Tributària, fixat el 30 de juny, si més no fins al setembre, tenint en compte que l’agost probablement serà inhàbil.

En aquest sentit, Jover apunta que països com Itàlia i Alemanya, amb tributs propis, ja han anunciat una paralització per ara de la recaptació. Aquesta pròrroga permetria, segons Jover, de guanyar temps als contribuents per obtenir liquiditat. No obstant això, no creu que l’Agència Tributària cedeixi i més tenint en compte que manté el 20 d’abril com a termini per a liquidar l’IVA trimestral.

A més, Jover recomana que abans de confirmar l’esborrany, els ciutadans comprovin que les dades que disposa Hisenda són correctes, car, per exemple, l’administració pot no discriminar aspectes com quin és l’habitatge habitual si se’n té més d’un, i fa descomptes que no pertoquen. ‘La gent es pensa si ho fa Hisenda ho fa bé… Ho fa un programa informàtic’, adverteix davant la pressa dels ciutadans per a presentar la declaració a tornar i obtenir liquiditat de manera ràpida.

A Catalunya es concentrarà la gran part dels ciutadans a qui tocarà pagar

L’experta fiscal recorda que la retenció dels rendiments al conjunt de l’estat espanyol és fixada entre el 19% i el 45%, en funció dels ingressos ‒excepte al País Basc i Navarra, on tenen el seu propi règim fiscal‒ i que després són les autonomies les que marquen el seu tram en la tributació de l’IRPF. En algunes es replica l’escala de l’administració estatal, com a les Illes, les Canàries, les dues Castelles, La Rioja i Extremadura. Però algunes opten per un percentatge mínim superior al 19%, com Aragó, Andalusia, Astúries i el País Valencià. En canvi, Catalunya, amb el 21,5%, és el percentatge més alt del territori espanyol. Això fa que la declaració surti positiva en molts casos, a diferència de la resta de l’estat espanyol.

‘En les rendes d’entre 20.000 i 30.000 euros som la comunitat autònoma més cara del territori espanyol, perquè en els trams baixos tenim l’escala més cara’, explica Jover, que detalla que en aquesta franja és on hi ha la gran part dels contribuents.

Aquesta circumstància, en canvi, no es produeix a Madrid, on el tram autonòmic de l’IRPF es va rebaixar mig punt i a molts contribuents d’allà els surt a retornar. D’aquesta manera, Catalunya es concentrarà gran part dels ciutadans que els tocarà pagar en un context de pandèmia i d’aturada de l’activitat econòmica.

Rebaixa de l’impost del patrimoni a Catalunya

A banda, l’experta fiscal ha demanat al govern que en la situació actual reconsideri el cobrament de l’impost del patrimoni, que té un dels tipus impositius més alts de l’estat espanyol i que significa al voltant del 50% de la recaptació total. Segons que argumenta, hi ha ciutadans que poden tenir patrimoni però que és ‘improductiu’ i no disposen de liquiditat per a afrontar l’impost.

Es tracta de la quarta baixada del preu dels diners, després que durant el mes de juliol es fes la primera d’ençà de finals del 2008 i que el setembre i l’octubre es tornés a abaixar. La baixada de mig punt d’aquest cop és la més gran en dotze anys.

El govern espanyol vol esperar que hi hagi consens internacional sobre aquest impost, que l’estat francès ja va haver d’aturar per les amenaces de Donald Trump d’aplicar aranzels del 100% en alguns productes. La ‘taxa Google’ prevista pel govern espanyol serà d’un tipus del 3% per a totes les empreses digitals amb una facturació global de més de set-cents cinquanta milions d’euros i amb uns ingressos a Espanya per sobre dels tres milions. L’executiu preveu de recaptar nou-cents seixanta-vuit milions d’euros.

La recaptació de la ‘taxa Google’ habitualment es farà de forma trimestral, però aquest any, i de forma excepcional a l’espera de les decisions que es puguin prendre al G-20 o l’OCDE per a un impost global, no es començarà a recaptar, com a mínim, fins al 20 de desembre.

El consell de ministres també ha donat llum verda a l’impost sobre les transaccions financeres, conegut com a ‘Taxa Tobin’. El gravamen aplicarà un 0,2% a la compravenda d’accions d’empreses espanyoles que tinguin un valor en borsa per sobre dels mil milions d’euros, i l’hauran de pagar els intermediaris financers que executin l’ordre de compra. La previsió de recaptació del govern espanyol és de vuit-cents cinquanta milions d’euros.

Aquest és un impost que la Unió Europea vol harmonitzar perquè no hi hagi diferències entre els estats membres que puguin fomentar la competència fiscal.

Diversos representants del govern xinès han anunciat avui en conferència de premsa que l’acord sobre el context per a la primera fase d’un tractat comercial amb els Estats Units inclou el compromís nord-americà de retirar els aranzels addicionals impostos a les exportacions xineses, mentre que el gegant asiàtic augmentarà les seves importacions de productes energètics i agrícoles nord-americans.

‘Amb l’acord de primera fase EUA s’ha compromès a revertir part dels aranzels aplicats a productes xinesos i a ampliar les exempcions per a les exportacions xineses’, ha assenyalat Wang Shouwen, vice-ministre de Comerç de la Xina, afegint que Pequín ‘no introduirà els aranzels que anaven a aplicar-se des del 15 de desembre’.

Els funcionaris xinesos, no obstant això, van declinar oferir detalls sobre l’abast de l’acord entre les dues potències, així com dels aranzels que serien retirats, apuntant que el pacte encara està ‘en fase de revisió’ i no es farà públic fins més endavant.

El president dels EUA, Donald Trump, per la seva banda ha indicat que es tracta ‘d’un acord molt gran de primera fase’, afegint que la Xina ha acordat fer ‘molts canvis estructurals i compres massives de productes agrícoles, energia i béns manufacturats’, tot i que ha recordat que els aranzels del 25% s’aplicaran, al costat del 7,5% sobre la resta.

‘Els aranzels de penalització fixats pel 15 de desembre no s’aplicaran pel fet que vam fer el tracte’, ha anunciat el president nord-americà a Twitter. ‘Començarem les negociacions sobre l’Acord de la fase dos immediatament, en lloc d’esperar fins a les eleccions del 2020. És increïble per a tothom. Gràcies!’, ha postil·lat.

El representant de Comerç dels Estats Units, Robert Lighthizer, ha indicat que, després d’investigar, ha conclòs que aquest impost és ‘incompatible amb els principis vigents de la política fiscal internacional i és inusualment onerós per a les empreses nord-americanes afectades’, entre elles Alphabet Inc, Facebook, Apple i Amazon.

Així, Lighthizer ha assegurat que el govern estatunidenc també analitza d’obrir investigacions similars sobre impostos que apliquen Àustria, Itàlia i Turquia sobre els serveis digitals prestats per aquestes empreses.

Segons informacions de la cadena de televisió France 24, els nous aranzels recauran sobre seixanta-tres productes de diferents categories, entre els quals s’inclouen el xampany, les bosses i el formatge amb un valor comercial aproximat de 2.400 milions de dòlars.

‘L’acció proposada pels Estats Units inclou aranzels addicionals de fins al 100% sobre alguns productes francesos’, ha assenyalat en un comunicat l’oficina de Lighthizer, que ha advertit que la decisió de Washington és ‘un senyal clar que els Estats Units prendrà mesures contra els règims fiscals digitals que discriminen o imposen càrregues indegudes a les empreses nord-americanes’.

La mesura de Washington sorgeix cinc mesos després que l’estat francès promulgués oficialment – el juliol passat – la coneguda com a taxa GAFA (per les inicials de Google, Apple, Facebook i Amazon), la seva ‘taxa Google’, que fixa la imposició del 3% sobre la facturació del negoci digital del qual les vendes mundials  siguin superiors als 848 milions de dòlars a nivell mundial i als 28 milions de dòlars a l’estat francès.

Aquesta iniciativa obliga les multinacionals a pagar impostos a l’estat francès pels beneficis que obtenen gràcies als internautes francesos i el govern esperava recaptar uns 565 milions de dòlars anuals amb aquesta mesura. Després de la seva entrada en vigor, el representant de Comerç dels Estats Units -que depèn de la Casa Blanca – va anunciar el començament d’una investigació per la taxa en considerar que es dirigia injustament contra els gegants nord-americans.

Es tracta de la tercera baixada del preu dels diners d’enguany, després que durant el mes de juliol es fes la primera d’ençà de finals del 2008 i que el setembre es tornés a abaixar. La Reserva Federal ha explicat que en les últimes setmanes el mercat de treball s’ha mantingut sòlid i l’activitat econòmica del país ha seguit creixent a un ritme moderat. No obstant això, la institució ha notat que la inversió empresarial i les exportacions han estat febles.

Igual que en les últimes reunions, la decisió s’ha tornat a prendre sense consens. La majoria de banquers centrals ha votat a favor d’aquesta rebaixa de 25 punts bàsics, mentre que la presidenta del Banc de la Reserva Federal de Kansas City, Esther George, i el president del Banc de la Reserva Federal de Boston, Eric Rosengren, s’han mostrat a favor de mantenir els tipus sense canvis.

El BCE també va decidir al setembre rebaixar una dècima els tipus d’interès de la facilitat de dipòsit fins al -0,5%. Això significa que Frankfurt cobrarà encara més als bancs per guardar els seus diners, el que els pot obligar a moure’ls i augmentar el crèdit a les empreses i els ciutadans.

Segons fonts del Ministeri d’Hisenda, al Principat li corresponen 875 milions, malgrat que la Generalitat reclama una xifra superior, 1.300 milions. D’altra banda, també han aprovat lliurar 10.000 milions d’euros de la liquidació del finançament del 2018 la qual cosa eleva la xifra a 2.256 milions d’euros.

Sobre l’actualització de les bestretes, Montero ha afirmat que el mecanisme que ha trobat l’executiu permetrà superar possibles blocatges en el futur i ha de ser una via per a la reforma del finançament perquè en el futur els recursos de les CCAA no depenguin del fet que el govern espanyol estigui o no en funcions.

El lliurament de les bestretes arriba envoltat de la polèmica. L’executiu espanyol va tancar la porta primer a fer els pagaments adduint que disposava d’informes jurídics que impedien que un govern en funcions distribuís aquests fons. Però el passat 2 d’octubre, ja amb les eleccions espanyoles del 10 de novembre convocades, el cap del PSOE va assegurar durant un míting a València que els diners arribarien en qüestió de setmanes.

Montero ha justificat el canvi de criteri adduint que en un primer moment l’executiu no disposava de l’aval de l’advocacia de l’Estat perquè aquesta considerava que fer el lliurament de les bestretes mentre el govern espanyol estava en funcions condicionava l’actuació d’un govern entrant. Ara, segons la ministra, els serveis jurídics i la pròpia advicacia consideren que pagar les bestretes no condiciona les actuació del nou executiu.

L’administració de Donald Trump imposarà tarifes del 25% als productes agraris i del 10% als avions. Brussel·les ha avisat als EUA que si els aplica, serà contraproduent. A més, ha recordat que el bloc també pot aplicar contramesures aranzelàries per les pràctiques comercials del president estatunidenc Donald Trump en els darrers anys, el qual va donar presumptes ajudes il·legals a la companyia aeroespacial a Boeing.

‘La mútua imposició de contramesures no només provocaria danys a les empreses i ciutadans a banda i banda de l’Atlàntic, sinó que també perjudicaria el comerç mundial i la indústria de l’aviació en un moment sensible’, ha alertat la Comissió Europea.

El lobby dels ramaders i cooperatives agràries, per la seva part, ha fet una crida per evitar qualsevol escalada en el conflicte comercial que els pugui afectar. En aquest sentit, han lamentat que el sector agrari pagui el preu per una ‘decisió política sobre comerç que no té res a veure amb l’agricultura’.

La resta provindrà de la modificació d’alguns tributs propis i cedits, com per exemple la inclusió dels fons de titulització com a subjectes passius de l’impost sobre habitatges buits o l’augment del tipus impositiu per l’emissió d’òxid de nitrogen en l’aviació comercial. A més, s’ha aprovat la creació de beneficis fiscals en el cànon de l’aigua per a famílies en situació de pobresa energètica.

L’aprovació d’aquest decret s’emmarca en el context de pròrroga pressupostària i la necessitat d’adoptar mesures correctores del frau. Els canvis que introdueix giren a l’entorn de beneficis fiscals per a famílies en situació de pobresa energètica i vulnerabilitat, per a la reindustrialització del territori, modificacions tributàries per incrementar els ingressos i fer front a la pròrroga pressupostària i mesures de lluita contra el frau fiscal, principalment en matèria de joc.

Pel que fa als beneficis fiscals, s’ha aprovat una exempció en l’anomenada ‘tarifa social’ aplicable a usos domèstics de l’aigua dirigida a famílies en situació de pobresa energètica o vulnerabilitat. Per aquests col·lectius s’estableix una tarifa social de zero euros per metre cúbic en el primer tram del cànon, i en el cas que superessin aquest consum, s’aplicaria un coeficient del 0,5 a partir del segon tram. Aquesta mesura beneficiarà prop de 40.000 famílies.

A més, s’introdueix un coeficient reductor del 0,10 sobre el tipus de gravamen general aplicable al consum industrial de l’aigua per a les empreses que mantinguin l’activitat industrial o creïn nous llocs de treball en municipis afectats per tancaments d’indústries. D’aquesta manera, els subjectes passius que se’n puguin beneficiar veuran bonificada la seva quota tributària en un 90%. De moment, i segons el text del decret, aquesta mesura s’aplicarà a Flix, perquè actualment és l’únic que disposa d’un projecte de reindustrialització. La voluntat del Govern però és fer extensiva aquesta bonificació a altres municipis per als que s’aprovin plans similars.

D’altra banda, s’estableix una bonificació del 40% de la quota del cànon sobre la deposició controlada de residus industrials a les empreses de Flix. L’objectiu és afavorir la recuperació del territori i donar compliment a l’acord del Consell de Ministres del desembre del 2017 que va considerar d’interès general els projectes de transformació sectorial i de reindustrialització de la zona.

Augment dels ingressos

El decret introdueix noves vies per incrementar la recaptació. Entre aquestes, s’inclouen com a subjectes passius de l’Impost sobre els habitatges buits el fons de titulització, com a titulars de grans paquets d’habitatges buits que han adquirit per execucions hipotecàries i que amb la regulació actual no havien de pagar per no tenir personalitat jurídica.

D’altra banda, el decret recull l’increment dels tipus impositius de tres impostos. El primer d’aquests el que grava l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial, que passa de 2,5 a 3,5 euros per quilogram d’òxid de nitrogen emès. En segon lloc, l’impost que grava les apostes, passa del 10 al 15% el tipus únic en el cas de les esportives i del 13% per a les generals. Aquesta modificació però només afecta les apostes presencials, que són sobre les que Catalunya té capacitat normativa. En tercer lloc, s’eleva el tipus impositiu de l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats de l’1,5 al 2%, que des de l’entrada en vigor del Real decret llei 17/2018 han d’abonar les entitats financeres.

Accions concretes en l’àmbit de joc

Per últim, el decret incorpora tres noves mesures en l’àmbit de la tributació i la regulació de l’activitat del joc en la lluita contra el frau fiscal, la primera de les quals és que l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat no podrà subministrar cartrons de bingo nous als establiments de joc que tinguin pendent el pagament de l’impost sobre el joc. En segon lloc, es considerarà ‘infracció molt greu’ la realització d’activitats de joc sense haver satisfet l’impost sobre el joc i, en tercer lloc, l’Agència Tributària de Catalunya podrà fer servir les finances que ara ja dipositen els operadors del joc per pagar premis i sancions, també per executar els deutes derivats de la tributació.

Aquest permís culmina el procés que el govern municipal ha dut a terme al llarg del mandat per regularitzar un assumpte pendent des que es va sol·licitar la llicència a l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals el 1885, fa més de 130 anys. La llicència costarà 4,6 milions d’euros, i la junta constructora pagarà 36 milions més en deu anys per millorar la mobilitat i el manteniment de l’entorn.

La tinenta de batlle d’Urbanisme, Janet Sanz, ha dit que ‘per fi’ s’ha acabat amb una ‘anomalia històrica’ que farà que el temple pagui ‘com tothom, sense cap privilegi’.

El cost inicial de la llicència d’obres era de 12 milions d’euros, però, en ser un equipament públic i una entitat sense ànim de lucre, la Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família ha tingut una bonificació del 65%, fet que ha reduït el preu de la llicència a 4,6 milions. Es tracta de la llicència d’obres més cara de la història democràtica de la ciutat. La més cara, fins ara, va ser la de la reforma de l’Hospital de Sant Pau, per la qual es van pagar 1,9 milions d’euros. La segona llicència d’obres més cara fins ara havia estat la de Diagonal Mar, que va tenir un cost de 1,8 milions d’euros.

La llicència és fruit de l’acord històric signat entre l’ajuntament i la Junta Constructora l’octubre passat segons el qual la Sagrada Família es compromet a aportar 36 milions d’euros per finançar les despeses municipals que generen les seves activitats. El pacte es va formalitzar després de dos anys de feina conjunta entre les dues institucions, en la qual també es va avançar en la redacció dels dos instruments urbanístics necessaris –una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) i un Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI)– per regularitzar les obres. Els dos plans es van aprovar el febrer passat en el marc del plenari municipal.

Seguidament, el patronat va sol·licitar el permís d’obres que s’ha concedit ara i que s’ha tramitat a partir dels paràmetres dels documents urbanístics. En concret, la llicència preveu una gran rehabilitació amb augment de volum i l’execució de les obres d’edificació del temple, que consta de l’edifici principal, diverses torres d’alçades diferents i dues plantes soterrani.

El sostre màxim edificable a la parcel·la és de 53.495,61 metres quadrats, si bé la superfície construïda sobre rasant és inferior, de 41.026,69 metres quadrats. L’alçada màxima serà de 172 metres, corresponent a la torre principal, la de Jesucrist. Pel que fa a les dues plantes soterrani, la -2 ocupa parcialment els xamfrans de Mallorca amb Sardenya i Marina, i conté magatzems i instal·lacions de l’edifici. A la planta -1 hi consta la cripta, galeries sota la nau principal i instal·lacions. La llicència també descriu una construcció del temple per etapes, i preveu un termini d’execució total que finalitzarà l’any 2026 i un pressupost de 374 milions d’euros.

Per obtenir la llicència d’obres, la Junta Constructora haurà de pagar a l’ajuntament un total de 4.627.074,03 euros. Aquest import surt de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), que suposa 4.385.341,94 euros, i la taxa de llicència d’obres, que són 241.732,09 euros.

En paral·lel a la llicència d’obres, l’ajuntament també ha tramitat els permisos d’activitat pel que fa als usos de la basílica. Així, l’activitat principal de l’edifici és de centre de culte visitable, obert al públic més enllà de l’horari dels actes litúrgics. I inclou una part de museu, per la qual cosa l’ús és religiós i cultural.

S’hi inclouen, a més, usos compatibles relacionats amb el funcionament i l’administració del centre, com la sagristia, oficines o tallers de manteniment. Alhora, s’hi fa constar l’ús comercial com a complementari, ubicat a les plantes soterrani. Aquest últim estarà restringit a la categoria de petit establiment de venda al detall de productes relacionats amb el temple, amb una superfície màxima de 378 metres quadrats, una mica menys que ara, i tindrà accés només des de l’interior de la pròpia basílica.

Tant la llicència d’obres com els plans urbanístics aprovats estableixen l’ordenació urbanística de la parcel·la que ocupa actualment el temple, delimitada pels carrers Provença, Sardenya, Marina i Mallorca. Així doncs, no s’hi aborda la possibilitat de la continuïtat del projecte amb l’escalinata d’accés a la façana de la Glòria pel carrer de Mallorca. No obstant, ara que ja s’han tramitat i concedit les llicències corresponents, el proper pas un cop constituït el nou govern municipal serà promoure una comissió de treball per estudiar i obrir el debat sobre les possibles solucions per resoldre l’afectació urbanística. Aquesta comissió tindrà participació del patronat, veïns i entitats de la ciutat.

Coresponsabilitat del temple en la millora de serveis i manteniment de l’espai públic

Els permisos d’obres i d’activitat s’integren en l’acord que estableix que la Sagrada Família aportarà 36 milions d’euros en els propers deu anys per millorar aspectes vinculats a la urbanització, la mobilitat, el transport públic i el manteniment de l’espai públic de l’entorn.

Es tracta d’un pas inèdit des de l’inici de la construcció de la basílica, ara fa més de 130 anys. Ara en fa dos, el govern municipal i el patronat van crear una comissió de treball per trobar el millor encaix de les obres del temple i del seu funcionament en el seu entorn immediat, tenint en compte la singularitat de l’edifici i, alhora, els efectes que es deriven de la seva activitat sobre la mobilitat urbana i l’espai públic.

La Sagrada Família és un dels edificis més concorreguts de Barcelona, amb 4,5 milions de visites anuals a l’interior i al voltant de 20 milions que l’observen des de fora. Aquesta intensitat d’ús de l’espai públic que envolta el temple i també del transport públic de l’entorn ha portat a rubricar uns compromisos enfocats a millorar els serveis ciutadans i el manteniment de l’espai.

Pels visitants que rep, la Sagrada Família genera una important mobilitat en transport públic. A partir d’ara, el patronat n’assumirà part del cost i aportarà 22 milions d’euros durant 10 anys, a raó de 2,2 milions per any, que es destinaran a la millora del transport públic. La xifra s’ha calculat en funció del número de visitants que té el temple cada any, al voltant de 4,5 milions.

A més d’això, la Sagrada Família invertirà 7 milions d’euros en la millora de l’accessibilitat amb Metro. Per decidir com es concretarà, l’Ajuntament i el patronat crearan una comissió de treball que estudiarà les mesures més adequades per millorar l’accessibilitat del temple des del Metro, a fi de disminuir el nombre de visitants que utilitzen els actuals accessos de l’estació de Sagrada Família. Les solucions podran consistir a crear un accés directe al temple; un nou accés a l’exterior; millorar i ampliar els accessos existents, o qualsevol altra actuació que la comissió de treball i els organismes implicats considerin adequada.

El condicionament dels entorns de la Sagrada Família és clau per millorar la qualitat de vida del veïnat i per facilitar una millor gestió de l’afluència turística. Per això, la Junta Constructora contribuirà amb 4 milions d’euros a reurbanitzar els carrers que envolten el temple. Els trams d’actuació, els projectes específics i el seu desenvolupament es definiran a través d’un procés participatiu amb el veïnat. I per contribuir a les despeses municipals derivades de l’activitat del temple, el patronat aportarà 3 milions d’euros durant 10 anys –300.000 cada any–. Es destinaran al manteniment de serveis com la neteja, la vigilància i els agents cívics.