A la concentració, s’han sentit crits de “Espot, tururut, a la Seu te n’hi vas tu”, “Ni gent sense casa, ni cases sense gent”, “Volem volem volem que es regulin els lloguers” o “No vull marxar, Andorra és casa meva”. Durant la manifestació, s’ha fet una sentada massiva a l’avinguda Meritxell. 

La llei dels lloguers vol eliminar de manera progressiva i regulada la pròrroga forçosa que d’ençà del 2019 afecta la major part dels contractes de lloguer. Prop de 20.000 contractes continuen subjectes a la pròrroga forçosa legal aprovada llavors i aquesta situació excepcional acabarà entre el 2027 i el 2030, depenent de l’antiguitat i del preu per metre quadrat.

“Llei d’expulsió programada”

El sindicat considera que aquesta llei consolida un procés de desintervenció dels lloguers en un context de preus descontrolats i sous molt per sota del cost real de vida. “Parlem de llei d’expulsió programada perquè creiem que aquesta desregulació generarà pujades inassumibles, expulsions silencioses, més precarietat habitacional i un augment de la inseguretat residencial per a milers de persones”, diu Rebeca Bonache, portaveu del sindicat. “Hi ha gent que viu amb por de no poder renovar el contracte, persones obligades a compartir habitacions massificades, famílies que destinen una part insostenible del sou al lloguer i residents que acaben marxant del país perquè no poden continuar assumint aquests preus.”

El cap de govern, Xavier Espot, ha negat aquestes darreres hores que la normativa impliqués deixar desprotegits els llogaters, perquè a partir del primer de gener del 2027 només es podran extingir els contractes signats el 2012 o abans, o aquells amb un preu inferior a 6 euros per metre quadrat, mentre que la resta es continuaran prorrogant legalment. Tot i això, el sindicat avisa que la proposta pot afavorir la consolidació d’un mercat dual, deixant contractes fora de protecció i perjudicant nous residents i famílies afectades per l’encariment de l’habitatge.

Un canvi general de model

Les demandes del sindicat van molt més enllà de la llei concreta i denuncien el model general d’habitatge, que considera orientat a l’especulació i a la rendibilitat immobiliària. És per això que demana una regulació del preu dels lloguers, prohibir els desnonaments sense alternativa digna i assequible, tenir un registre de la propietat públic i accessible i eliminar la “trampa del fill”: és a dir, la capacitat d’un propietari de poder recuperar un habitatge llogat amb l’argument de destinar-lo a un fill, malgrat que després no sigui així. També defensa que el problema de l’habitatge no es pot separar de la precarització laboral i els sous baixos.

Aquests darrers anys, el govern ha impulsat mesures per afrontar les dificultats d’accés a l’habitatge. Per exemple, limitant als inversors estrangers l’adquisició d’immobles, augmentant els imposts sobre la plus-vàlua immobiliària, prohibint les promocions immobiliàries si no destinen pel cap baix la meitat dels immobles a lloguer assequible, no concedint noves llicències d’allotjaments turístics i la imposant la cessió forçosa de pisos buits.

“Considerem que algunes mesures poden apuntar parcialment a problemes reals, però arriben tard i són insuficients davant la magnitud de la crisi actual”, explica Bonache. “Mesures com ara limitar la inversió estrangera especulativa, augmentar imposts sobre plus-vàlues i limitar allotjaments turístics poden ajudar a reduir la pressió sobre el mercat, però si no es regula directament el preu del lloguer i no es protegeixen efectivament les persones llogateres, el problema de fons continuarà existint. També ens preocupa que sovint es presentin mesures parcials i es mantingui intacte un model econòmic molt dependent del negoci immobiliari. Sobre la cessió de pisos buits, creiem que l’habitatge no es pot continuar tractant exclusivament com un actiu especulatiu si hi ha persones que no poden accedir a un habitatge digne.”

Amb tot, el sindicat vol denunciar la sensació creixent que viure dignament a Andorra és un privilegi i espera una mobilització transversal, amb joves, famílies, residents de llarga durada i també persones que fins fa poc no participaven en mobilitzacions socials, però que ara s’hi senten interpel·lades.

La protesta arriba just després d’una nova ronda de reunions amb la Generalitat. Tots dos sindicats han optat per una convocatòria conjunta, tot i que mantenen la disposició de resoldre les reivindicacions mitjançant una mediació amb el govern.

Entre les demandes principals hi ha el compliment dels acords pactats al febrer, que preveien la presència d’un interventor a cada tren de mitjana distància. Segons Comissions i la UGT, aquest punt no s’aplica. Així mateix, demanen més plantilla, millores en la seguretat –tant per als treballadors com per als usuaris de la xarxa– i augments salarials.

La convocatòria de vaga afecta el conjunt de la xarxa de Rodalia de Catalunya i el registre oficial de l’aturada ja ha estat presentat. Els sindicats continuen pendents de l’avenç de la mediació prevista amb la Generalitat, però insisteixen que, mentre no es resolguin les demandes, mantenen les mobilitzacions.

L’acte té el suport i la participació del Sindicat de Llogateres de Catalunya, de la Confederació de Sindicats de Llogateres i de Jaime Palomera, expert i investigador en polítiques d’habitatge. Aquestes aliances es fan conjuntament amb els moviments ja existents a Mallorca contra l’especulació, la turistització i la defensa del dret d’habitatge. “Volem treballar de manera conjunta des dels diferents territoris, cadascun amb les seves particularitats, però lluitant contra una situació comuna a totes les Illes”, explica Òscar Martínez, un dels portaveus del sindicat.

Contra el rendisme, l’especulació i la turistització

Tal com assenyalen, el sindicat neix amb tres objectius principals: frenar el rendisme, aturar l’especulació immobiliària i combatre la turistització. “Lluitem contra l’ús de l’habitatge com a font d’ingressos i no com a bé amb funció social”, afegeix Martínez. “A Mallorca tenim el problema que les lleis –poques i insuficients– que s’han elaborat per defensar els llogaters no s’apliquen. No hi ha ni un sol municipi a l’illa que s’hagi declarat zona tensionada, quan la majoria compleix els estàndards que marca la llei. Volem que els ajuntaments demanin al govern balear que declari els seus municipis zona tensionada.”

Malgrat que Mallorca es veu afectada pel problema de l’habitatge en general, l’illa té unes especificitats, sobretot relacionades amb les conseqüències de la massificació turística i de la dependència econòmica d’aquest model, que cal atendre especialment. “Treuen habitatge per als residents per donar-hi uns altres usos que no són residencials. Hem d’aturar i revertir la proliferació de pisos turístics, tant legals com il·legals, igualment anunciats a plataformes. Ara ens trobem que et demanen un dineral per a un lloguer, però al juliol et diuen que has de marxar tot l’estiu. El lloguer temporal no estava pensat en aquest sentit i volem que es reguli. Si ha de tenir un ús, ha de ser per a persones que vénen aquí a fer una tasca durant un temps. La mitjana dels lloguers a Mallorca està per sobre de l’estatal, mentre que la mitjana dels sous de residents mallorquins està per sota. Hem d’aturar aquesta desconnexió total entre el mercat de l’habitatge i l’economia real.”

El sindicat també demana contractes indefinits i que els pisos buits passin al parc d’habitatge en ús. “Cal aturar aquesta acumulació de propietats en poques mans, perquè això no beneficia ningú. Demanem a la gent que vingui a les nostres assemblees obertes, que ens porti les seves idees, propostes i problemes per anar elaborant, entre tots, les nostres estratègies”, resumeix Martínez. El sindicat també vol col·laborar amb més entitats relacionades amb l’habitatge, com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), i amb sindicats laborals.

A la presentació, explicaran de quina manera es volen organitzar i com funcionaran les afiliacions. A més, anunciaran algunes mobilitzacions per a l’estiu. A la tarda, el sindicat participarà en la Ràdio Elèctrica que organitza l’Ateneu l’Elèctrica a la plaça Quadrado.

Els treballadors han anunciat també una manifestació dimecres vinent, 6 de maig, que començarà a la plaça de la Sardana, a la Devesa, a dos quarts d’onze del matí, i recorrerà la ronda Ferran Puig fins a arribar a la plaça del Vi.

El conflicte se centra, segons afirmen, en “cinc punts irrenunciables”. Entre aquests, reclamen que es respectin els torns i horaris establerts en el conveni col·lectiu, que es mantinguin els festius i la no obligatorietat de treballar durant els dies de descans. També reivindiquen increments salarials lligats a l’IPC, estabilitat per als treballadors eventuals i mantenir els drets adquirits pels qui els han precedit.

L’Ajuntament de Girona ha comunicat que garantirà l’estricte compliment dels serveis mínims decretats durant la vaga. Si es produeixen situacions de risc per a la salut pública, s’activaran serveis d’emergència extraordinària i s’ha constituït un comitè de crisi, que es reunirà periòdicament per fer seguiment de l’impacte de la vaga.

Atès que la recollida es reduirà molt, el consistori demana la màxima responsabilitat de la ciutadania i evitar la generació de residus durant l’aturada.

Els serveis mínims per a la recollida de la fracció orgànica preveuen una disminució d’un dia respecte de la freqüència habitual o cada 48 hores, segons el sistema: la recollida porta a porta comercial es farà cada dia excepte dilluns; la domiciliària, a la zona A dilluns i divendres, a la zona B dimarts i dissabte; a les àrees temporals, també dilluns i divendres, i els contenidors intel·ligents, dimarts i dissabte.

La resta de la recollida selectiva (envasos, vidre, paper i cartó) es prestarà al 50% de l’habitual o cada 72 hores, segons els casos. La neteja viària de places i jardins quedarà limitada a dues intervencions setmanals, amb prioritat per a actuacions immediates en cas de risc o incidències de salubritat. En cas d’actes multitudinaris, hi haurà neteja i recollida específica el dia de l’esdeveniment o l’endemà.

S’assegura el servei ordinari en zones d’especial protecció: centres sanitaris, escolars amb menjador i mercats municipals d’abastament de productes peribles. Es manté la deixalleria fixa de Mas Xirgu i de Sarrià de Ter, així com la recollida de voluminosos concertada (amb trucada prèvia), i el servei específic de neteges immediates. Les oficines d’OSGRE restaran obertes amb normalitat.

Queden suspesos els serveis de deixalleries mòbils i la recollida de mobles i trastos al carrer. Només es retiraran voluminosos si impedeixen el pas de vianants o de vehicles. El consistori demana als veïns que s’abstinguin de treure voluminosos per evitar més problemes entorn dels contenidors.

L’Ajuntament de Girona expressa que lamenta profundament les molèsties i treballa per minimitzar l’impacte de la vaga. Manté que, malgrat no poder-se implicar directament —recorda que es tracta d’un conflicte dins de l’àmbit privat—, “és al damunt” de la situació. Fonts municipals assenyalen que des del començament del mandat s’han mantingut reunions amb totes les parts, que s’han intensificat els darrers quinze dies amb una dotzena de trobades.

El govern municipal ha proposat la mediació del Col·legi d’Advocats per intentar desencallar les negociacions. També s’ha reforçat el comitè de seguiment del contracte, ara amb trobades regulars també amb els treballadors.

D’acord amb fonts municipals, aquestes trobades han permès d’introduir millores que han rebaixat la tensió social. Amb tot, el principal escull es manté en l’àmbit salarial, que roman enquistat a la taula negociadora.

Les aturades, impulsades per Comissions Obreres i secundades per UGT, comencen avui a les 20.00 i s’allargaran fins a mitjanit. Demà continuaran durant tota la jornada laboral i diumenge, 26 d’abril, seran de 12.00 a 16.00.

CCOO demana la retirada dels acomiadaments, que veu un ERO encobert i que ha denunciat a l’Audiència espanyola. També refusa el règim sancionador de l’empresa, que ha comportat “un degoteig d’acomiadaments disciplinaris sense garanties” aquests darrers mesos.

A banda, el sindicat reclama la fi de la persecució sindical i l’inici de la negociació d’un conveni col·lectiu propi.

La posició de Glovo i la situació de la plantilla

Glovo justifica la retallada per “evitar el seu tancament”. Fa menys d’un any, la companyia va començar a contractar directament els repartidors per adaptar-se a la llei rider, que d’ençà del 2021 prohibeix els falsos autònoms. Segons l’empresa, actualment hi ha més de 14.000 treballadors en nòmina.

Tot i això, CCOO denuncia que hi ha uns altres 20.000 treballadors arreu de l’estat contractats a través d’empreses pantalla. A l’espera de la confirmació de la Seguretat Social de la xifra real d’afiliats, el sindicat estima que en total són uns 30.000.

L’empresa no ha fet valoracions sobre la convocatòria de vaga. D’altra banda, UGT reclama garanties d’ocupació després del fracàs de la mediació sobre l’ERO encarregat per Glovo que es va fer a començament d’abril.

Transformacions i sancions al sector

La reconversió dels repartidors de Glovo en treballadors assalariats, a causa de la llei rider, ha fet créixer la complexitat operativa de la plataforma. Aquesta transformació ha causat retards en les entregues i ha fet que es retiressin serveis d’indrets amb menys demanda.

Glovo és propietat del grup alemany Delivery Hero des del 2022. L’any passat, la Comissió Europea va multar totes dues empreses amb 329 milions d’euros per la creació durant quatre anys d’un càrtel en el repartiment de menjar i d’altres productes.

El model basat en autònoms ha comportat que Glovo hagués d’afrontar sancions milionàries a l’estat espanyol. Uber Eats també s’ha vist abocada a processos judicials i inspeccions laborals pel mateix motiu. El 15 de gener passat, Uber Eats va anunciar que deixava de col·laborar amb autònoms, després d’anys de treballar amb un model híbrid i empreses logístiques externes.

A més, Just Eat Espanya disposa de 3.000 treballadors assalariats arreu de l’estat espanyol i té el conveni renovat.

El sindicat USTEC·STEs (IAC) ha informat mitjançant un comunicat que aquest dimarts tot el personal educatiu rebrà un correu en què se li demanarà si cal repetir el cicle de vagues similar al del mes de març passat o, en canvi, fer un pas més i preparar una vaga indefinida.

“La Generalitat ha volgut tancar el conflicte en fals, però el conflicte segueix viu als centres. Ara toca decidir col·lectivament si repetim un model de vagues com el del març o si fem un pas més”, ha dit Iolanda Segura, portaveu del sindicat, recollint la inquietud existent als centres educatius.

Les preguntes adreçades als professors inclouen si estan disposats a fer més vagues, quants dies de vaga estarien disposats a fer fins a final de curs, quin tipus de vaga consideren oportuna i si creuen que aquesta hauria de ser fins i tot indefinida.

Les mobilitzacions volen denunciar la manca de mesures contundents contra la liberalització de les VTC en zones urbanes, perquè creuen que posa en perill el futur del servei públic del taxi. Els sindicats i associacions del taxi han acordat les mobilitzacions dos dies després d’haver-se reunit amb el conseller Vicente Martínez Mus. S’hi han afegitla Confederació de Taxistes Autònoms del País Valencià, la Unió d’Associacions Autotaxis del País Valencià, l’Associació de Taxistes del País Valencià, USOCV, UCAYA, APC Caracol i PKT Asian Association.

Les dues jornades de vaga japonesa es faran el 14 de març i el 18 de març, de 13.00 a 15.00. A més, els convocants han anunciat l’inici d’una campanya de conscienciació per alertar sobre el risc de pèrdua del taxi com a servei públic.

Reclamen mesures de xoc contra la liberalització de VTC

El sector reivindica que no pot esperar més temps perquè s’apliquin mesures de xoc contra les VTC, com ara una modificació normativa o més mitjans d’inspecció, contra “la liberalització encoberta de les VTC en zones urbanes i la liberalització total en zones interurbanes”. “No podem admetre que es concedesca ni una sola autorització urbana de VTC i menys encara sense informes de necessitat i d’afectació al trànsit i als serveis públics de transport en tots i cadascun dels ajuntaments afectats”, diuen en un comunicat.

Si no arriben mesures, avisen, el sector emprendrà una campanya de protestes sense precedents arreu del País Valencià. Els sindicats han recordat que hi ha, com a mínim, 9.216 famílies implicades: són els taxistes que figuraven afiliats a la Seguretat Social el desembre del 2025.

Totes tres confederacions territorials han elaborat la Proposta integral per a les llengües pròpies i la cohesió social, amb l’objectiu de fixar una estratègia comuna que garanteixi que la diversitat lingüística sigui “un dret real i efectiu” tant en la vida pública com en l’àmbit laboral. El document defensa un canvi de paradigma per a passar “d’un plurilingüisme asimètric a un altre de realment equilibrat” i exigeix polítiques d’acció positiva que compensin la minorització històrica del català i n’assegurin una normalitat d’ús equiparable al castellà.

Segons CCOO, “no hi haurà igualtat d’oportunitats mentre la llengua pròpia sigui una barrera o un motiu de discriminació”. Sobre això, la proposta estableix que el coneixement del català hauria de ser un requisit indispensable a la funció pública, per a garantir el dret dels ciutadans de ser atesos en la seva llengua. També defensa “el dret de qualsevol treballador de viure i expressar-se en la seva llengua en l’àmbit laboral” com un factor de salut i de respecte a la identitat.

Les organitzacions territorials de CCOO han expressat suport sense fissures a la proposició de llei orgànica de garantia del plurilingüisme que es tramita al congrés espanyol. El sindicat considera imprescindible que les institucions de l’estat, sobretot la justícia i el BOE, deixin de ser espais monolingües i s’adaptin a la realitat plurilingüe de la societat. Com a primer pas, CCOO ha anunciat que demanaria reunions amb els grups parlamentaris de les Corts Valencianes, el Parlament de Catalunya, el Parlament de les Illes Balears i el congrés espanyol. Paral·lelament, es reunirà amb entitats culturals i cíviques que treballen en defensa de la llengua per crear un front comú que impulsi aquesta proposta integral.

La secretària general de CCOO del País Valencià, Ana García Alcolea, ha defensat un “plurilingüisme cohesionador i equilibrat” que –segons que ha dit– millora la qualitat del servei públic: “Viure i treballar en valencià és fonamental per al 23% de les persones que el parlen de manera habitual i per al 18,5% que en fan un ús equilibrat, cosa que representa un 41,6% del total de la població. Defensem un plurilingüisme cohesionador i equilibrat perquè, sens dubte, representa una millora de la qualitat del servei públic.”

El secretari general de CCOO de les Illes Balears, José Luis García, ha optat per avançar “des del món del treball” en la defensa de les llengües pròpies de cada territori. Per la seva banda, el responsable de comunicació, cultura i estudis de CCOO de Catalunya, Marc Andreu, ha avisat que l’oferta pública de cursos de català era insuficient i ha subratllat que el món laboral era un àmbit clau per a avançar en l’ús social de la llengua.

La vaga afectarà tots els maquinistes de les diferents empreses del sector ferroviari, que seran cridats a secundar-la. SEMAF vincula la decisió als darrers accidents greus registrats a la xarxa, com els d’Adamuz (Andalusia) i Gelida (Alt Penedès), que han causat morts i desenes de ferits, entre els quals, segons el sindicat, tres maquinistes.

Al comunicat, SEMAF diu que fa temps que alerta de deficiències estructurals en la seguretat ferroviària i que no han estat ateses. Per aquest motiu, ha engegat tots els tràmits legals necessaris per a formalitzar la vaga a les empreses del sector i pressionar perquè s’adoptin mesures efectives. El sindicat insisteix que el motiu no és solament laboral, sinó que també respon a una qüestió de seguretat pública i de prevenció d’accidents greus.

Els maquinistes de Mallorca no s’hi adhereixen

Els maquinistes de Mallorca no s’han sumat, de moment, a la vaga convocada pel SEMAF, perquè el sindicat no té representació als Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM). Tanmateix, han dit que valoraran aquesta possibilitat després de la trobada espanyola de sindicats prevista per a demà.

El comitè d’empresa de SFM ha explicat a Europa Press que demà hi haurà una reunió de diversos sindicats d’àmbit espanyol i que, si s’hi acorden mobilitzacions conjuntes, els maquinistes mallorquins podrien adherir-s’hi.

Així mateix, demà el comitè es reunirà per fer un recull de les seves reivindicacions, especialment sobre qüestions de seguretat, i per determinar l’estat actual de la seguretat a l’empresa. També s’hi podria valorar la possibilitat de fer vaga a escala autonòmica.

“No volem més paraules boniques, sinó un servei 100% públic real” ha manifestat Martí Vallvé, delegat de la CGT del 112 a Reus. Vallvé ha recordat que, malgrat les promeses del govern de començar a treballar per canviar el model, la licitació aprovada fins al 2030 només perpetua la gestió privada del servei, amb les consegüents implicacions en la rotació constant de personal i la manca d’inversió en tecnologia. Els treballadors del 112 han posat en relleu la falta d’avenços en la seva demanda històrica perquè el servei sigui gestionat per l’empresa pública Cat-112. Andrea Hernández, delegada de CCOO a la Zona Franca, ha assenyalat que el sistema actual, basat en la gestió privada, prioritza els beneficis econòmics per sobre de la qualitat de l’atenció a la ciutadania. “Estem en un model de telemàrqueting que desestructura el servei i que arrosseguem des de fa vint-i-set anys”, ha explicat Hernández.

Malgrat les dues resolucions parlamentàries que avalaven la internalització del servei, l’anunci d’una nova licitació ha deixat els treballadors amb la sensació d’un nou ajornament que podria allargar la situació de precarietat laboral durant quatre anys més. Aquesta pròrroga significa, segons els sindicats, continuar amb les males condicions de treball, amb contractes temporals i a temps parcial que no permeten una atenció de qualitat als ciutadans.

Els treballadors també han denunciat l’obsolescència dels sistemes informàtics i les eines insuficients per gestionar les emergències, un fet que, en paraules de Vallvé, “posa en perill la seguretat de la ciutadania”. Això s’agreuja amb la manca d’un nombre adequat de professionals, que fa que el sistema no pugui atendre adequadament el volum de trucades, que ha augmentat un 93% en els últims dotze anys. Sobre això, els representants laborals han alertat de les conseqüències d’un model privatitzat, que perpetua les deficiències en la resposta a les emergències i les condicions laborals precàries. “Aquesta situació genera improvisació, inseguretat i retards injustificats”, han declarat.

Els diputats Laia Cañigueral (ERC) i Xavier Pellicer (CUP) s’han afegit a la concentració, exigint explicacions al Departament d’Interior sobre el procés d’internalització. Tot i les pressions laborals, el govern ha intentat defensar la nova licitació com una mesura necessària per a garantir la continuïtat del servei fins que s’assoleixi la internalització, però els treballadors no es creuen la bona fe de l’executiu. “Aquesta estratègia bruta només vol evitar una mala imatge pública”, han denunciat els representants laborals, que han reiterat que no acceptaran més promeses buides sense resultats tangibles.

Protesten en contra de l’intrusisme de les VTC i han obligat a aturar el servei a l’aeroport de València, a l’estació del TGV, a l’estació del Nord i a l’estació d’autobusos. Segons les mateixes fonts, hi ha entre 1.200 i 1.400 taxis a cada columna.

Estamos dejando carriles libres a la circulación en el recorrido de las manifestaciones e intentando que no se
Colapsen las calles adyacentes a la Avenida de Aragón y Cortes Valencianas pic.twitter.com/hCoP9fLzjy

— PoliciaLocalValència (@policialocalvlc) November 4, 2025

La policia local de València ha indicat que tallen la circulació a mesura que arriben les manifestacions de taxis per dos itineraris: des de la CV-35 cap a l’avinguda de les Corts Valencianes i des de la V-21 cap a l’avinguda de Catalunya.

Es preveu que la manifestació de taxis acabi entorn de l’avinguda del Cid de València, amb una concentració de protesta davant la Conselleria de Medi Ambient, Infrastructures i Territori, al complex administratiu 9 d’Octubre, que s’acabarà cap a les 12.30.

El secretari general de CCOO d’Indústria, Josep Rueda, ha explicat a l’ACN que volien repetir l’acció d’ahir, quan van aconseguir d’interrompre la circulació, com a mostra que “el metall està en lluita”. Tot i no haver-ho aconseguit, ha valorat com un èxit l’aturada de l’activitat a les grans empreses del sector.

Segons Rueda, els treballadors han provat d’arribar a la ronda des de dos punts diferents, però els Mossos ho han impedit en tots dos casos. Ha lamentat la presència policíaca, tot i que ha assegurat que “no és cap frustració” i ha destacat el “col·lapse” de trànsit que ha provocat la protesta. Els piquets han recorregut la zona de la planta d’Ebro amb crits de “el metall està en lluita” i “lluita de la classe obrera”, han cremat pneumàtics i han llançat petards davant d’un dels accessos del centre de treball.

El sindicalista ha dit que el seguiment de la vaga ha estat del 100% allà on el sindicat és present. Segons ell, això demostra “el nerviosisme” de la patronal, que “es diu maltractada pels treballadors”. Rueda ha replicat que qui se sent maltractat són els empleats, davant la negativa empresarial d’acceptar millores laborals. Malgrat això, s’ha mostrat confiat que en les setmanes vinents “hi hagi una reflexió interna” i que les parts puguin asseure’s “per arribar a un acord”.

Una manifestació ha sortit de la plaça de Catalunya i ha arribat al Castellet. Segons la prefectura hi ha participat unes 3.500 persones, però els sindicats doblen l’estimació fins a les 7.000. El moviment Bloquem-ho Tot havia demanat que, en acabat, els manifestants es concentrin davant l’hipermercat Carrefour City que hi ha a la plaça de la Victòria per a una “acció espontània”, però finalment no han fet res.

#18septembre : à #Perpignan aussi c'est la convergence des luttes
La Confédération paysanne des Pyrénées-Orientales porte la voix et les revendications paysannes dans le mouvement social pic.twitter.com/MpotDuOWVH

— Conf' Paysanne (@ConfPaysanne) September 18, 2025

La manifestation débute dans le centre-ville de Perpignan. Le rendez-vous était donné place de Catalogne pour la grève du #18septembre pic.twitter.com/qkXJhWjqSN

— ICI Roussillon (@iciroussillon) September 18, 2025

La plaça Catalunya plena de gom a gom a #Perpinyà #Perpignan #BloquonsTout #BloquemTot pic.twitter.com/kqvBEHo7kd

— Fem Catalunya Nord (@FemCatNord) September 18, 2025

Com ara fa una setmana, han tornat a convocar l’acció “la revolució dels carretons“, l’entrada en massa a supermercats per a circular-hi amb els carretons de la compra pels passadissos, sense comprar res. La primera convocatòria s’ha fet al matí, al Super-U de Prada, i la segona, a primera hora de la tarda, al Leclerc Sud de Perpinyà.

Ara mateix el moviment #BloquonsTout a Perpinyà ha fet tancar el @Leclerc Sud de la ciutat en una nova protesta #RevolutionDesCaddys pic.twitter.com/nze8NqKRge

— Fem Catalunya Nord (@FemCatNord) September 18, 2025

Noranta-quatre detinguts arreu de l’estat francès

Fins al migdia s’han detingut noranta-quatre persones acusades d’aldarulls. A tot l’estat s’han convocat unes dues-centes cinquanta concentracions i el govern calcula que la participació pot arribar fins i tot al milió de persones. De tota manera, segons el ministre d’Interior en funcions, Bruno Retailleau, les accions han estat menys intenses del que havien previst, i diu que és perquè el desplegament d’agents de policia ha tingut un efecte dissuasori. Pel que fa al transport, el ministre ha admès incidències, però no paràlisi, ja que circulen nou de cada deu trens d’alta velocitat. Als instituts, només hi ha hagut vint-i-dues accions de blocatge arreu de l’estat.

Afectacions en molts sectors

Els quatre sindicats principals de l’SNCF –CGT-Cheminots, Unsa Ferroviaire, SUD Rail i CFDT-Cheminots– s’han adherit a la vaga. “És evident que la mobilització del 18 de setembre serà molt més important que la del 10 de setembre quant al nombre de vaguistes”, va avisar Philippe Tabarot, ministre de Transports del govern Bayrou. Sankéo, que presta servei d’autobús a Perpinyà i la seva àrea metropolitana, ha avisat que no podien assegurar la circulació de certes línies de transport escolar. A més, el servei també s’ha vist afectat per la manifestació del matí a Perpinyà. Recomanen als usuaris de consultar la secció d’incidències del tràfic de la seva web per estar-ne informats en temps real.

La vaga també ha afectat escoles, col·legis, instituts i activitats extraescolars. Els sindicats FSU, UNSA Education, FNEC FP FO, CFDT Éducation Formation Recherche Publiques i CGT Educ’action et SUD Éducation s’han adherit a la vaga. “Les escoles, col·legis i instituts estan ofegats per la manca de recursos”, diuen en un comunicat conjunt, on també denuncien que els docents veuen menys sentit a la seva feina, “fins al punt que dimitir ja no és un tema tabú”.

Les farmàcies també estan tancades, i és molt difícil de trobar-ne alguna que no faci vaga. En el seu cas, el sector manté activa una protesta d’ençà de l’estiu contra el decret que redueix els descomptes comercials dels medicaments genèrics, cosa que veuen una amenaça a la supervivència de moltes farmàcies. Els fisioterapeutes també fan vaga. El sindicat majoritari, l’FFMKR, ha demanat de tancar els consultoris “excepte per a urgències vitals i la continuïtat de cures complexes”. Denuncien la suspensió de la revalorització tarifària que els havien promès, i demanen de situar la fisioteràpia com a prioritat pública. A més, alguns sindicats de metges hospitalaris també s’han adherit a la vaga per a combatre les retallades, la manca de personal i les llistes d’espera dels pacients.

L’aturada d’avui també s’encavalca amb la vaga indefinida que manté la federació francesa de mines i energia de la CGT, que va començar el 2 de setembre. Negocien una revisió salarial, i volen aprofitar la vaga d’avui per tenir més força. De fet, segons que ha explicat el secretari general del sindicat, Fabrice Coudour, d’ençà de dimarts fan piquets i talls selectius “sobretot a llocs estratègics” com magatzems de gas, terminals de metà, centrals nuclears i hidroelèctriques.

El sindicat ha informat que l’acord amb l’ajuntament es firmaria demà a les 13.00 al Departament de Treball de la Generalitat i ha remarcat que, quan hi havia voluntat i es garantia un espai de diàleg, l’acord era possible.

Segons la CGT, el pacte preveu d’ampliar la cobertura en temporada baixa amb vint-i-sis dies addicionals de feina i tres reforços d’ençà que comenci la temporada, i també vint-i-un dies més en temporada alta.

L’acord també permetrà d’obrir totes les torres de vigilància a partir del tercer cap de setmana de maig, garantir la participació dels treballadors en la reforma dels locals de salvament i fiscalitzar l’empresa gestora del servei.

“La fermesa i la solidaritat de la plantilla han transformat una proposta inicial insuficient en un acord que reconeix la importància del nostre ofici”, ha conclòs la CGT, que diu que continuarà defensant un servei de socorrisme excel·lent a la ciutat.

També s’hi inclouen millores en la jornada laboral i en els períodes de descans, dues de les reivindicacions principals del personal, que denuncien de fa temps una càrrega de feina excessiva i condicions poc conciliadores. El principi d’acord encara ha de ser validat per l’assemblea de treballadors. Si en rep el vist-i-plau, s’aixecarà la vaga i es restablirà amb normalitat el servei de transport interurbà a les Illes, molt tensat aquests darrers dies en plena temporada turística.

Julien Berthélémy, secretari general de la CGT del departament, diu que “la política actual no va en favor del món del treball” i que la mobilització és necessària per a reclamar també augments salarials i millors condicions laborals. “La nostra preocupació és el benestar dels treballadors”, afegeix.

Una de les reivindicacions destacades és la defensa dels serveis públics, que, segons denuncien els sindicats, pateixen una privatització creixent. Els bombers denuncien que la lògica de mercat posa en risc la qualitat del servei i critiquen que es pugui arribar a una situació en què “sigui una persona de 64 anys qui hagi de fer un rescat”. Els treballadors hospitalaris, per la seva banda, qualifiquen la situació de “catastròfica”, amb acomiadaments de personal “esgotat i ferit per unes condicions de treball inacceptables”. Els treballadors ferroviaris, per la seva part, reclamen un estatut únic i expressen la seva inquietud per l’obertura del sector a interessos privats: “Estan venent el servei públic als capitals”, adverteixen.

La manifestació del 5 de juny vol ser un toc d’alerta davant la degradació dels drets laborals i socials. La CGT reclama l’adopció de plans d’emergència que garanteixin la continuïtat i qualitat dels serveis públics.

Segons que han explicat els treballadors en un comunicat, les negociacions han culminat en unes “millores substancials” tant en els salaris com en les jornades de treball. El Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat ha mediat en les negociacions entre les dues parts.

El director general de PortAventura, Fernando Aldecoa, ha celebrat l’acord: “Ens permet operar amb normalitat durant el pont de maig, una notícia positiva tant pel benestar dels equips com per als visitants que havien planificat les seves vacances”.

El 19 d’abril, en la primera jornada de protestes, vora cinc-cents treballadors es van concentrar en un dels accessos per a empleats del parc d’atraccions per reclamar millores en les condicions laborals i un nou conveni col·lectiu.

El parc d’atraccions no ha anunciat cap nova data i diu que s’informarà més endavant, mitjançant una nova invitació.

L’ajornament coincideix amb el conflicte laboral entre l’empresa i la plantilla, que negocien un nou conveni per millorar les condicions laborals. Els treballadors ja van fer una primera jornada de vaga el 19 d’abril i n’han convocades dues més l’1 i el 2 de maig, coincidint amb el pont festiu.

Gelabert ocupa el càrrec de secretari general d’ençà del 2016. A la nova comissió executiva, l’acompanyen Maria Camps, com a secretària territorial de Menorca; Ricard Santafé, de les Pitiüses; Francisco X. Alomar, d’organització i finances; Catalina Segura, com a vocal d’organització i finances; Maria Antònia Noguera, de formació; Lluís Segura, d’ensenyament públic; Vicenç Garcia, com a vocal d’ensenyament públic; Ramon Mondéjar, d’ensenyament privat concertat; Sandra Serra, com a vocal d’ensenyament privat concertat; Manuel Ramírez, de sanitat; Catalina Salom, com a vocal de sanitat; Mateu Moyà, d’administració autonòmica; Maria Antònia Ramis, d’administració local; Camí Vic, com a vocal d’administració local; Montserrat Nadal, de comunicació; Francesc Ramis, de moviments socials; Aina Maria Perelló, de feminismes; Carles Cabrera, de normalització lingüística; Maria Antònia Perelló, d’afiliació; i Jaume Pons, del sector privat.

El congrés també ha aprovat resolucions de suport a les dones dels Països Catalans, de reconeixement a Tomàs Martínez, per la pau i contra el rearmament, i a favor de l’Acampallengua 2025.

La vaga continuarà  el dia 17 de març de 00.30 a 02.30, de 12.30 a 15.00 i de 20.30 a 22.30; el 18 de març de 01.00 a 03.00, de 12.45 a 15.15, de 17.00 a 19.00, de 22.45 a 00.00 i el 19 de març de 04.30 a 06.30, de 12.40 a 15.00.

També hi ha convocades aturades el 26 de març de 13.15 a 15.15, el 2 d’abril de 13.30 a 15.30; el 9 d’abril de 13.00 a 15.20; el 16 d’abril de 12.45 a 15.10 i el 30 d’abril de 13.00 a 15.00.

Les negociacions entre la direcció de FGV i els sindicats continuen. El motiu de la vaga és la modificació de les condicions laborals acordada per la direcció, que segons els sindicats “vulnera la conciliació familiar a conseqüència del canvi unilateral del calendari laboral”.

Carol Aixut, del Segrià, serà la responsable de Temporers i Conveni del Camp, Medi Ambient i Autònoms. Ester Andreu, del Baix Penedès, representant de Dones d’Unió de Pagesos a la permanent nacional, serà responsable de Comercialització Agroalimentària, Activitats Complementàries (Artesania Alimentària i Agroturisme) i Amics i Amigues de la Pagesia. Laia Argill, de l’Alt Urgell, representant de Joves d’Unió de Pagesos a la permanent nacional, serà la responsable de Comunicació, Relleu Generacional i Polítiques de Muntanya. Antoni Borràs, de l’Urgell, serà el responsable d’Administració, Energies Alternatives, Regadius, Assessorament i Assegurances Agràries.

Núria Brull, del Baix Ebre, coordinadora de les Terres de l’Ebre triada al congrés serà també la responsable de Política de Qualitat Alimentària, Medi Rural i Prevenció de Riscos i Maquinària Agrícola. Sergi Claramunt, del Tarragonès, el coordinador del Camp de Tarragona escollit al congrés, serà també el responsable d’Organització i Acció Sindical. Germán Domínguez, del Baix Llobregat, coordinador de l’Àrea Metropolitana, també serà el responsable d’Aigua i Mercats Municipals. Jaume Gardenyes, de l’Urgell serà el responsable de Sectors Vegetals i Cooperativisme. Joan Guitart, de l’Alt Urgell, serà el coordinador de Comarques de Muntanya i, a més, tindrà la responsabilitat de Medi Natural i Fauna Cinegètica.

Josep Marrugat (Alt Penedès) serà el responsable de Sectors Ramaders i de Política de Seguretat Alimentària. Miquel Piñol (Terra Alta) serà el responsable de Recerca i Transferència Tecnològica, Representació al ple d’Unió d’Unions d’Agricultors i Ramaders, Economia Agrària (CTESC), Formació, Desenvolupament Rural i Estructures. Néstor Serra (Segrià) serà el coordinador de la plana de Lleida (Segrià). Josep Carles Vicente (Priorat), que és membre de l’executiva d’Unió d’Unions d’Agricultors i Ramaders, serà el responsable de Fiscalitat i Seguretat Social, i Cadena Alimentària.

El fins ara coordinador nacional, Joan Caball, de l’Alt Empordà, tindrà la responsabilitat delegada de Relacions Interestatals i Internacionals. Entre altres, el XIV Congrés nacional d’UP va llançar la proposta de lluitar perquè la legislació estableixi que la protecció, la millora i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura, per mitjà dels seus principals factors de producció, la terra i l’aigua, siguin d’interès general, ja que són imprescindibles per garantir la sobirania alimentària de Catalunya.

A més, David Papiol ocuparà el càrrec de secretari d’Organització; Gemma Bescós, el de secretària de Política Sindical; Yolanda Funes, el de secretària de Canvi Climàtic i Transició Justa; Omar Minguillón, el de secretari de la Regió Metropolitana; i Ivette Barrachina, el de secretària d’Igualtat i LGTBIQA+.

L’equip es completa amb Cecilio Limiñana com a secretari de Memòria Democràtica; Xavier Martínez com a secretari de Política Social; Jordi Muñoz com a secretari de Mobilitat; i Reyes Solaz i Sonia Rodríguez com a secretàries nacionals.

Altres membres destacats de la direcció, com Jaume Pedrós, que ha gestionat àrees com finances, cooperativisme i temporers, també deixaran el càrrec en aquest congrés, que es presentarà dijous a Mollerussa.

El congrés servirà per a analitzar els envits del sector agrari i decidir qui substituirà Caball al capdavant de l’organització. És previst que el president de la Generalitat, Salvador Illa, participi en l’acte de clausura.

El Baix Llobregat era una comarca singular, que havia sofert un canvi radical en poques dècades. A diferència del Vallès, amb una tradició sindical, havia estat predominantment agrícola, amb algunes petites empreses tèxtils i unes comptades grans indústries, com ara Siemens, a Cornellà de Llobregat, o Roca Radiadors, a Gavà. Tanmateix, entre el 1950 i el 1975, hi va haver una explosió demogràfica, que va fer que la població passés de 100.000 habitants a més de mig milió, és a dir, es va multiplicar per cinc, amb una immigració que es va concentrar en les localitats més pròximes a Barcelona. El creixement de població i l’urbanístic va anar acompanyat d’un impuls de la indústria, principalment siderometal·lúrgica, sense cap mena de planificació, que es basava en les possibilitats que donava la proximitat a la capital, la facilitat de trobar espai on instal·lar-se i una mà d’obra barata a explotar. Tot això, en unes barriades fetes a corre-cuita on hi havia un dèficit de serveis bàsics, com ara, de clavegueram, asfalt, escoles o centres de salut.

En aquest context, el 1965 es va crear Comissions Obreres del Baix Llobregat, de manera clandestina, a l’església de Sant Jaume del barri d’Almeda de Cornellà de Llobregat, per a coordinar les lluites obreres. L’any següent, candidatures del moviment obrer es van imposar en les eleccions de representants sindicals, tot aprofitant les estructures del règim, i van reemplaçar els delegats vinculats al franquisme. Bona part dels dirigents tenien vinculació amb el PSUC i les organitzacions obreres pro-democràtiques van esdevenir hegemòniques en la majoria d’empreses de la comarca. Alhora, es van intensificar pràctiques prohibides, entre les quals, ara difondre propaganda, organitzar assemblees, manifestacions o fer vagues.

El sistema d’explotació laboral, promogut pel franquisme, trontollava i portava a una alta conflictivitat. El periodista Manuel Campo Vidal, que es va fer ressò de les lluites sindicals, explicava que un general havia afirmat al Ministeri de l’Interior espanyol: “Espanya té dos problemes: ETA el Baix Llobregat”; això evidenciava la preocupació que despertava a les autoritats franquistes.

Si la situació ja era conflictiva, la crisi econòmica dels anys setanta, que va portar associada un augment de la inflació i una pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors, a més del tancament de desenes de fàbriques i retallades en drets, va accentuar encara més la conflictivitat.

Les tres vagues generals

Les organitzacions obreres, tot i ser il·legals, guanyaven múscul en els centres de treballs i esdevenien una alternativa real. A les acaballes del franquisme, tres vagues generals van paralitzar l’activitat econòmica i social de la comarca, amb unes demandes que barrejaven l’exigència de drets socials i laborals i la de llibertats democràtiques. Aquestes vagues van ser multitudinàries i van palesar la incapacitat del franquisme fins i tot de reprimir les reivindicacions de les forces opositores.

La primera vaga general del Baix Llobregat va ser el 4 de juliol del 1974. Setmanes abans, el mes de maig, el miler de treballadors de l’empresa de Cornellà ELSA, del ram del vidre, va començar aturades parcials per exigir una millora salarial i de drets, com ara mantenir el sou en cas de malaltia o accident. S’hi afegiren els de Solvay, del sector químic, de Martorell, i els treballadors del metall pel conveni comarcal. Finalment, la vaga va esdevenir general, i el 80% de les empreses de Cornellà s’hi van afegir, juntament amb establiments com ara botigues o bars, i també es va estendre a localitats com Sant Feliu, Sant Joan Despí, Esplugues o Sant Boi. En la protesta hi va haver una forta mobilització al carrer i la reivindicació de drets fonamentals, com el de reunió o assemblea.

La vaga, que va durar una setmana, va mobilitzar uns trenta mil treballadors d’unes tres-centes empreses, i es van arribar a tancar un miler d’establiments. Com a reacció, es van traslladar de tot l’estat espanyol vora tres mil policies i guàrdies civils, que van provar de reprimir la protesta. Però el resultat va ser una victòria del moviment obrer, amb l’alliberament dels detinguts, la readmissió dels acomiadats i l’assoliment de millores econòmiques i laborals en el cas d’ELSA.

La segona vaga general va començar el 5 de desembre de 1974, fa just cinquanta anys. Havien decidit de convocar-la, una setmana abans, cinc-cents càrrecs sindicals de la comarca. El motiu era l’encariment de la vida. Així doncs, la mobilització tenia un fort caràcter polític, que apuntava directament a la política i la gestió econòmica del règim franquista. Per provar d’aturar la mobilització, van detenir vint-i-quatre destacats dirigents sindicals, però, en compte d’atemorir els manifestants, no van fer sinó augmentar la indignació.

De primer l’aturada havia de durar vint-i-quatre hores, però finalment es va allargar quatre dies. Vora trenta mil treballadors es van manifestar per demanar l’alliberament dels presoners, que van restar dinou dies tancats. Va acabar el 9 de desembre, en una assemblea amb centenars de dirigents i la desconvocatòria es va decidir amb molta divisió interna.

Finalment, el mes de novembre del 1975, amb Franco agonitzant al llit, va començar la tercera vaga general, en solidaritat amb els treballadors de l’empresa metal·lúrgica LAFORSA, de cent noranta-tres treballadors, del barri d’Almeda de Cornellà. L’empresa havia imposat una disminució de les primes de producció, el mes d’agost. En una assemblea, es va decidir de no fer hores extres i declarar un conflicte col·lectiu per vies legals. Tanmateix, la direcció va reaccionar amb acomiadaments.

L’11 de novembre començà una vaga que es prolongà durant cent cinc dies, la més llarga d’ençà de la guerra del 1936-1939 a tot el país. En solidaritat, es van aturar seixanta mil treballadors de dues-centes empreses i es van perdre cinc milions d’hores de feina. Després de Nadal, amb la vaga declarada il·legal i en vista de la negativa a negociar de l’empresa, que va acomiadar més de cent cinquanta treballadors, els vaguistes es van tancar a l’església de Santa Maria, d’on van ser desallotjats violentament per la policia dos dies més tard.

La vaga va coincidir a Cornellà amb actes del Congrés de Cultura Catalana, que van tenir un èxit inesperat. Quatre mil persones s’havien reunit al parc de les Aigües el 21 de desembre per assistir a una festa popular, de preparació del congrés. Els obrers de LAFORSA hi van anar a vendre clavells vermells decorats amb les quatre barres i el lema “amnistia”, que es fonien amb les senyeres que tornaven al carrer després d’anys de clandestinitat.

La lluita es va sostenir amb una forta xarxa de solidaritat, amb campanyes de captació de fons que va superar els sis milions de pessetes i que va permetre d’allargar la protesta. Amb el lema “O tots o cap”, es van arribar a afegir vuitanta mil vaguistes de tots els municipis de la comarca i la vaga va acabar el 22 de febrer. Tots els treballadors acomiadats van ser readmesos i simplement es van imposar sancions parcials a deu dirigents de la protesta. Això va evidenciar el contrapoder que s’havia creat contra el règim franquista i que finalment va esdevenir insostenible.

La caixa de resistència es finançarà amb una part de les quotes de totes les persones afiliades.

El sindicat català s’emmiralla en el model basc d’ELA i gallec de la CIG, que fa anys que ofereixen aquesta cobertura a totes les persones afiliades del sindicat. El sindicat basc actualment cobreix amb seixanta-quatre euros la jornada de vaga de l’afiliat, i en diversos anys, més de tretze mil persones s’han pogut beneficar d’aquesta eina. Aquest mecanisme troben que ha permès de mantenir un model sindical basat en la confrontació, la vaga i la conquesta constant de drets.