El sindicat USTEC·STEs (IAC) ha informat mitjançant un comunicat que aquest dimarts tot el personal educatiu rebrà un correu en què se li demanarà si cal repetir el cicle de vagues similar al del mes de març passat o, en canvi, fer un pas més i preparar una vaga indefinida.

“La Generalitat ha volgut tancar el conflicte en fals, però el conflicte segueix viu als centres. Ara toca decidir col·lectivament si repetim un model de vagues com el del març o si fem un pas més”, ha dit Iolanda Segura, portaveu del sindicat, recollint la inquietud existent als centres educatius.

Les preguntes adreçades als professors inclouen si estan disposats a fer més vagues, quants dies de vaga estarien disposats a fer fins a final de curs, quin tipus de vaga consideren oportuna i si creuen que aquesta hauria de ser fins i tot indefinida.

Les mobilitzacions volen denunciar la manca de mesures contundents contra la liberalització de les VTC en zones urbanes, perquè creuen que posa en perill el futur del servei públic del taxi. Els sindicats i associacions del taxi han acordat les mobilitzacions dos dies després d’haver-se reunit amb el conseller Vicente Martínez Mus. S’hi han afegitla Confederació de Taxistes Autònoms del País Valencià, la Unió d’Associacions Autotaxis del País Valencià, l’Associació de Taxistes del País Valencià, USOCV, UCAYA, APC Caracol i PKT Asian Association.

Les dues jornades de vaga japonesa es faran el 14 de març i el 18 de març, de 13.00 a 15.00. A més, els convocants han anunciat l’inici d’una campanya de conscienciació per alertar sobre el risc de pèrdua del taxi com a servei públic.

Reclamen mesures de xoc contra la liberalització de VTC

El sector reivindica que no pot esperar més temps perquè s’apliquin mesures de xoc contra les VTC, com ara una modificació normativa o més mitjans d’inspecció, contra “la liberalització encoberta de les VTC en zones urbanes i la liberalització total en zones interurbanes”. “No podem admetre que es concedesca ni una sola autorització urbana de VTC i menys encara sense informes de necessitat i d’afectació al trànsit i als serveis públics de transport en tots i cadascun dels ajuntaments afectats”, diuen en un comunicat.

Si no arriben mesures, avisen, el sector emprendrà una campanya de protestes sense precedents arreu del País Valencià. Els sindicats han recordat que hi ha, com a mínim, 9.216 famílies implicades: són els taxistes que figuraven afiliats a la Seguretat Social el desembre del 2025.

Totes tres confederacions territorials han elaborat la Proposta integral per a les llengües pròpies i la cohesió social, amb l’objectiu de fixar una estratègia comuna que garanteixi que la diversitat lingüística sigui “un dret real i efectiu” tant en la vida pública com en l’àmbit laboral. El document defensa un canvi de paradigma per a passar “d’un plurilingüisme asimètric a un altre de realment equilibrat” i exigeix polítiques d’acció positiva que compensin la minorització històrica del català i n’assegurin una normalitat d’ús equiparable al castellà.

Segons CCOO, “no hi haurà igualtat d’oportunitats mentre la llengua pròpia sigui una barrera o un motiu de discriminació”. Sobre això, la proposta estableix que el coneixement del català hauria de ser un requisit indispensable a la funció pública, per a garantir el dret dels ciutadans de ser atesos en la seva llengua. També defensa “el dret de qualsevol treballador de viure i expressar-se en la seva llengua en l’àmbit laboral” com un factor de salut i de respecte a la identitat.

Les organitzacions territorials de CCOO han expressat suport sense fissures a la proposició de llei orgànica de garantia del plurilingüisme que es tramita al congrés espanyol. El sindicat considera imprescindible que les institucions de l’estat, sobretot la justícia i el BOE, deixin de ser espais monolingües i s’adaptin a la realitat plurilingüe de la societat. Com a primer pas, CCOO ha anunciat que demanaria reunions amb els grups parlamentaris de les Corts Valencianes, el Parlament de Catalunya, el Parlament de les Illes Balears i el congrés espanyol. Paral·lelament, es reunirà amb entitats culturals i cíviques que treballen en defensa de la llengua per crear un front comú que impulsi aquesta proposta integral.

La secretària general de CCOO del País Valencià, Ana García Alcolea, ha defensat un “plurilingüisme cohesionador i equilibrat” que –segons que ha dit– millora la qualitat del servei públic: “Viure i treballar en valencià és fonamental per al 23% de les persones que el parlen de manera habitual i per al 18,5% que en fan un ús equilibrat, cosa que representa un 41,6% del total de la població. Defensem un plurilingüisme cohesionador i equilibrat perquè, sens dubte, representa una millora de la qualitat del servei públic.”

El secretari general de CCOO de les Illes Balears, José Luis García, ha optat per avançar “des del món del treball” en la defensa de les llengües pròpies de cada territori. Per la seva banda, el responsable de comunicació, cultura i estudis de CCOO de Catalunya, Marc Andreu, ha avisat que l’oferta pública de cursos de català era insuficient i ha subratllat que el món laboral era un àmbit clau per a avançar en l’ús social de la llengua.

La vaga afectarà tots els maquinistes de les diferents empreses del sector ferroviari, que seran cridats a secundar-la. SEMAF vincula la decisió als darrers accidents greus registrats a la xarxa, com els d’Adamuz (Andalusia) i Gelida (Alt Penedès), que han causat morts i desenes de ferits, entre els quals, segons el sindicat, tres maquinistes.

Al comunicat, SEMAF diu que fa temps que alerta de deficiències estructurals en la seguretat ferroviària i que no han estat ateses. Per aquest motiu, ha engegat tots els tràmits legals necessaris per a formalitzar la vaga a les empreses del sector i pressionar perquè s’adoptin mesures efectives. El sindicat insisteix que el motiu no és solament laboral, sinó que també respon a una qüestió de seguretat pública i de prevenció d’accidents greus.

Els maquinistes de Mallorca no s’hi adhereixen

Els maquinistes de Mallorca no s’han sumat, de moment, a la vaga convocada pel SEMAF, perquè el sindicat no té representació als Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM). Tanmateix, han dit que valoraran aquesta possibilitat després de la trobada espanyola de sindicats prevista per a demà.

El comitè d’empresa de SFM ha explicat a Europa Press que demà hi haurà una reunió de diversos sindicats d’àmbit espanyol i que, si s’hi acorden mobilitzacions conjuntes, els maquinistes mallorquins podrien adherir-s’hi.

Així mateix, demà el comitè es reunirà per fer un recull de les seves reivindicacions, especialment sobre qüestions de seguretat, i per determinar l’estat actual de la seguretat a l’empresa. També s’hi podria valorar la possibilitat de fer vaga a escala autonòmica.

“No volem més paraules boniques, sinó un servei 100% públic real” ha manifestat Martí Vallvé, delegat de la CGT del 112 a Reus. Vallvé ha recordat que, malgrat les promeses del govern de començar a treballar per canviar el model, la licitació aprovada fins al 2030 només perpetua la gestió privada del servei, amb les consegüents implicacions en la rotació constant de personal i la manca d’inversió en tecnologia. Els treballadors del 112 han posat en relleu la falta d’avenços en la seva demanda històrica perquè el servei sigui gestionat per l’empresa pública Cat-112. Andrea Hernández, delegada de CCOO a la Zona Franca, ha assenyalat que el sistema actual, basat en la gestió privada, prioritza els beneficis econòmics per sobre de la qualitat de l’atenció a la ciutadania. “Estem en un model de telemàrqueting que desestructura el servei i que arrosseguem des de fa vint-i-set anys”, ha explicat Hernández.

Malgrat les dues resolucions parlamentàries que avalaven la internalització del servei, l’anunci d’una nova licitació ha deixat els treballadors amb la sensació d’un nou ajornament que podria allargar la situació de precarietat laboral durant quatre anys més. Aquesta pròrroga significa, segons els sindicats, continuar amb les males condicions de treball, amb contractes temporals i a temps parcial que no permeten una atenció de qualitat als ciutadans.

Els treballadors també han denunciat l’obsolescència dels sistemes informàtics i les eines insuficients per gestionar les emergències, un fet que, en paraules de Vallvé, “posa en perill la seguretat de la ciutadania”. Això s’agreuja amb la manca d’un nombre adequat de professionals, que fa que el sistema no pugui atendre adequadament el volum de trucades, que ha augmentat un 93% en els últims dotze anys. Sobre això, els representants laborals han alertat de les conseqüències d’un model privatitzat, que perpetua les deficiències en la resposta a les emergències i les condicions laborals precàries. “Aquesta situació genera improvisació, inseguretat i retards injustificats”, han declarat.

Els diputats Laia Cañigueral (ERC) i Xavier Pellicer (CUP) s’han afegit a la concentració, exigint explicacions al Departament d’Interior sobre el procés d’internalització. Tot i les pressions laborals, el govern ha intentat defensar la nova licitació com una mesura necessària per a garantir la continuïtat del servei fins que s’assoleixi la internalització, però els treballadors no es creuen la bona fe de l’executiu. “Aquesta estratègia bruta només vol evitar una mala imatge pública”, han denunciat els representants laborals, que han reiterat que no acceptaran més promeses buides sense resultats tangibles.

Protesten en contra de l’intrusisme de les VTC i han obligat a aturar el servei a l’aeroport de València, a l’estació del TGV, a l’estació del Nord i a l’estació d’autobusos. Segons les mateixes fonts, hi ha entre 1.200 i 1.400 taxis a cada columna.

Estamos dejando carriles libres a la circulación en el recorrido de las manifestaciones e intentando que no se
Colapsen las calles adyacentes a la Avenida de Aragón y Cortes Valencianas pic.twitter.com/hCoP9fLzjy

— PoliciaLocalValència (@policialocalvlc) November 4, 2025

La policia local de València ha indicat que tallen la circulació a mesura que arriben les manifestacions de taxis per dos itineraris: des de la CV-35 cap a l’avinguda de les Corts Valencianes i des de la V-21 cap a l’avinguda de Catalunya.

Es preveu que la manifestació de taxis acabi entorn de l’avinguda del Cid de València, amb una concentració de protesta davant la Conselleria de Medi Ambient, Infrastructures i Territori, al complex administratiu 9 d’Octubre, que s’acabarà cap a les 12.30.

El secretari general de CCOO d’Indústria, Josep Rueda, ha explicat a l’ACN que volien repetir l’acció d’ahir, quan van aconseguir d’interrompre la circulació, com a mostra que “el metall està en lluita”. Tot i no haver-ho aconseguit, ha valorat com un èxit l’aturada de l’activitat a les grans empreses del sector.

Segons Rueda, els treballadors han provat d’arribar a la ronda des de dos punts diferents, però els Mossos ho han impedit en tots dos casos. Ha lamentat la presència policíaca, tot i que ha assegurat que “no és cap frustració” i ha destacat el “col·lapse” de trànsit que ha provocat la protesta. Els piquets han recorregut la zona de la planta d’Ebro amb crits de “el metall està en lluita” i “lluita de la classe obrera”, han cremat pneumàtics i han llançat petards davant d’un dels accessos del centre de treball.

El sindicalista ha dit que el seguiment de la vaga ha estat del 100% allà on el sindicat és present. Segons ell, això demostra “el nerviosisme” de la patronal, que “es diu maltractada pels treballadors”. Rueda ha replicat que qui se sent maltractat són els empleats, davant la negativa empresarial d’acceptar millores laborals. Malgrat això, s’ha mostrat confiat que en les setmanes vinents “hi hagi una reflexió interna” i que les parts puguin asseure’s “per arribar a un acord”.

Una manifestació ha sortit de la plaça de Catalunya i ha arribat al Castellet. Segons la prefectura hi ha participat unes 3.500 persones, però els sindicats doblen l’estimació fins a les 7.000. El moviment Bloquem-ho Tot havia demanat que, en acabat, els manifestants es concentrin davant l’hipermercat Carrefour City que hi ha a la plaça de la Victòria per a una “acció espontània”, però finalment no han fet res.

#18septembre : à #Perpignan aussi c'est la convergence des luttes
La Confédération paysanne des Pyrénées-Orientales porte la voix et les revendications paysannes dans le mouvement social pic.twitter.com/MpotDuOWVH

— Conf' Paysanne (@ConfPaysanne) September 18, 2025

La manifestation débute dans le centre-ville de Perpignan. Le rendez-vous était donné place de Catalogne pour la grève du #18septembre pic.twitter.com/qkXJhWjqSN

— ICI Roussillon (@iciroussillon) September 18, 2025

La plaça Catalunya plena de gom a gom a #Perpinyà #Perpignan #BloquonsTout #BloquemTot pic.twitter.com/kqvBEHo7kd

— Fem Catalunya Nord (@FemCatNord) September 18, 2025

Com ara fa una setmana, han tornat a convocar l’acció “la revolució dels carretons“, l’entrada en massa a supermercats per a circular-hi amb els carretons de la compra pels passadissos, sense comprar res. La primera convocatòria s’ha fet al matí, al Super-U de Prada, i la segona, a primera hora de la tarda, al Leclerc Sud de Perpinyà.

Ara mateix el moviment #BloquonsTout a Perpinyà ha fet tancar el @Leclerc Sud de la ciutat en una nova protesta #RevolutionDesCaddys pic.twitter.com/nze8NqKRge

— Fem Catalunya Nord (@FemCatNord) September 18, 2025

Noranta-quatre detinguts arreu de l’estat francès

Fins al migdia s’han detingut noranta-quatre persones acusades d’aldarulls. A tot l’estat s’han convocat unes dues-centes cinquanta concentracions i el govern calcula que la participació pot arribar fins i tot al milió de persones. De tota manera, segons el ministre d’Interior en funcions, Bruno Retailleau, les accions han estat menys intenses del que havien previst, i diu que és perquè el desplegament d’agents de policia ha tingut un efecte dissuasori. Pel que fa al transport, el ministre ha admès incidències, però no paràlisi, ja que circulen nou de cada deu trens d’alta velocitat. Als instituts, només hi ha hagut vint-i-dues accions de blocatge arreu de l’estat.

Afectacions en molts sectors

Els quatre sindicats principals de l’SNCF –CGT-Cheminots, Unsa Ferroviaire, SUD Rail i CFDT-Cheminots– s’han adherit a la vaga. “És evident que la mobilització del 18 de setembre serà molt més important que la del 10 de setembre quant al nombre de vaguistes”, va avisar Philippe Tabarot, ministre de Transports del govern Bayrou. Sankéo, que presta servei d’autobús a Perpinyà i la seva àrea metropolitana, ha avisat que no podien assegurar la circulació de certes línies de transport escolar. A més, el servei també s’ha vist afectat per la manifestació del matí a Perpinyà. Recomanen als usuaris de consultar la secció d’incidències del tràfic de la seva web per estar-ne informats en temps real.

La vaga també ha afectat escoles, col·legis, instituts i activitats extraescolars. Els sindicats FSU, UNSA Education, FNEC FP FO, CFDT Éducation Formation Recherche Publiques i CGT Educ’action et SUD Éducation s’han adherit a la vaga. “Les escoles, col·legis i instituts estan ofegats per la manca de recursos”, diuen en un comunicat conjunt, on també denuncien que els docents veuen menys sentit a la seva feina, “fins al punt que dimitir ja no és un tema tabú”.

Les farmàcies també estan tancades, i és molt difícil de trobar-ne alguna que no faci vaga. En el seu cas, el sector manté activa una protesta d’ençà de l’estiu contra el decret que redueix els descomptes comercials dels medicaments genèrics, cosa que veuen una amenaça a la supervivència de moltes farmàcies. Els fisioterapeutes també fan vaga. El sindicat majoritari, l’FFMKR, ha demanat de tancar els consultoris “excepte per a urgències vitals i la continuïtat de cures complexes”. Denuncien la suspensió de la revalorització tarifària que els havien promès, i demanen de situar la fisioteràpia com a prioritat pública. A més, alguns sindicats de metges hospitalaris també s’han adherit a la vaga per a combatre les retallades, la manca de personal i les llistes d’espera dels pacients.

L’aturada d’avui també s’encavalca amb la vaga indefinida que manté la federació francesa de mines i energia de la CGT, que va començar el 2 de setembre. Negocien una revisió salarial, i volen aprofitar la vaga d’avui per tenir més força. De fet, segons que ha explicat el secretari general del sindicat, Fabrice Coudour, d’ençà de dimarts fan piquets i talls selectius “sobretot a llocs estratègics” com magatzems de gas, terminals de metà, centrals nuclears i hidroelèctriques.

El sindicat ha informat que l’acord amb l’ajuntament es firmaria demà a les 13.00 al Departament de Treball de la Generalitat i ha remarcat que, quan hi havia voluntat i es garantia un espai de diàleg, l’acord era possible.

Segons la CGT, el pacte preveu d’ampliar la cobertura en temporada baixa amb vint-i-sis dies addicionals de feina i tres reforços d’ençà que comenci la temporada, i també vint-i-un dies més en temporada alta.

L’acord també permetrà d’obrir totes les torres de vigilància a partir del tercer cap de setmana de maig, garantir la participació dels treballadors en la reforma dels locals de salvament i fiscalitzar l’empresa gestora del servei.

“La fermesa i la solidaritat de la plantilla han transformat una proposta inicial insuficient en un acord que reconeix la importància del nostre ofici”, ha conclòs la CGT, que diu que continuarà defensant un servei de socorrisme excel·lent a la ciutat.

També s’hi inclouen millores en la jornada laboral i en els períodes de descans, dues de les reivindicacions principals del personal, que denuncien de fa temps una càrrega de feina excessiva i condicions poc conciliadores. El principi d’acord encara ha de ser validat per l’assemblea de treballadors. Si en rep el vist-i-plau, s’aixecarà la vaga i es restablirà amb normalitat el servei de transport interurbà a les Illes, molt tensat aquests darrers dies en plena temporada turística.

Julien Berthélémy, secretari general de la CGT del departament, diu que “la política actual no va en favor del món del treball” i que la mobilització és necessària per a reclamar també augments salarials i millors condicions laborals. “La nostra preocupació és el benestar dels treballadors”, afegeix.

Una de les reivindicacions destacades és la defensa dels serveis públics, que, segons denuncien els sindicats, pateixen una privatització creixent. Els bombers denuncien que la lògica de mercat posa en risc la qualitat del servei i critiquen que es pugui arribar a una situació en què “sigui una persona de 64 anys qui hagi de fer un rescat”. Els treballadors hospitalaris, per la seva banda, qualifiquen la situació de “catastròfica”, amb acomiadaments de personal “esgotat i ferit per unes condicions de treball inacceptables”. Els treballadors ferroviaris, per la seva part, reclamen un estatut únic i expressen la seva inquietud per l’obertura del sector a interessos privats: “Estan venent el servei públic als capitals”, adverteixen.

La manifestació del 5 de juny vol ser un toc d’alerta davant la degradació dels drets laborals i socials. La CGT reclama l’adopció de plans d’emergència que garanteixin la continuïtat i qualitat dels serveis públics.

Segons que han explicat els treballadors en un comunicat, les negociacions han culminat en unes “millores substancials” tant en els salaris com en les jornades de treball. El Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat ha mediat en les negociacions entre les dues parts.

El director general de PortAventura, Fernando Aldecoa, ha celebrat l’acord: “Ens permet operar amb normalitat durant el pont de maig, una notícia positiva tant pel benestar dels equips com per als visitants que havien planificat les seves vacances”.

El 19 d’abril, en la primera jornada de protestes, vora cinc-cents treballadors es van concentrar en un dels accessos per a empleats del parc d’atraccions per reclamar millores en les condicions laborals i un nou conveni col·lectiu.

El parc d’atraccions no ha anunciat cap nova data i diu que s’informarà més endavant, mitjançant una nova invitació.

L’ajornament coincideix amb el conflicte laboral entre l’empresa i la plantilla, que negocien un nou conveni per millorar les condicions laborals. Els treballadors ja van fer una primera jornada de vaga el 19 d’abril i n’han convocades dues més l’1 i el 2 de maig, coincidint amb el pont festiu.

Gelabert ocupa el càrrec de secretari general d’ençà del 2016. A la nova comissió executiva, l’acompanyen Maria Camps, com a secretària territorial de Menorca; Ricard Santafé, de les Pitiüses; Francisco X. Alomar, d’organització i finances; Catalina Segura, com a vocal d’organització i finances; Maria Antònia Noguera, de formació; Lluís Segura, d’ensenyament públic; Vicenç Garcia, com a vocal d’ensenyament públic; Ramon Mondéjar, d’ensenyament privat concertat; Sandra Serra, com a vocal d’ensenyament privat concertat; Manuel Ramírez, de sanitat; Catalina Salom, com a vocal de sanitat; Mateu Moyà, d’administració autonòmica; Maria Antònia Ramis, d’administració local; Camí Vic, com a vocal d’administració local; Montserrat Nadal, de comunicació; Francesc Ramis, de moviments socials; Aina Maria Perelló, de feminismes; Carles Cabrera, de normalització lingüística; Maria Antònia Perelló, d’afiliació; i Jaume Pons, del sector privat.

El congrés també ha aprovat resolucions de suport a les dones dels Països Catalans, de reconeixement a Tomàs Martínez, per la pau i contra el rearmament, i a favor de l’Acampallengua 2025.

La vaga continuarà  el dia 17 de març de 00.30 a 02.30, de 12.30 a 15.00 i de 20.30 a 22.30; el 18 de març de 01.00 a 03.00, de 12.45 a 15.15, de 17.00 a 19.00, de 22.45 a 00.00 i el 19 de març de 04.30 a 06.30, de 12.40 a 15.00.

També hi ha convocades aturades el 26 de març de 13.15 a 15.15, el 2 d’abril de 13.30 a 15.30; el 9 d’abril de 13.00 a 15.20; el 16 d’abril de 12.45 a 15.10 i el 30 d’abril de 13.00 a 15.00.

Les negociacions entre la direcció de FGV i els sindicats continuen. El motiu de la vaga és la modificació de les condicions laborals acordada per la direcció, que segons els sindicats “vulnera la conciliació familiar a conseqüència del canvi unilateral del calendari laboral”.

Carol Aixut, del Segrià, serà la responsable de Temporers i Conveni del Camp, Medi Ambient i Autònoms. Ester Andreu, del Baix Penedès, representant de Dones d’Unió de Pagesos a la permanent nacional, serà responsable de Comercialització Agroalimentària, Activitats Complementàries (Artesania Alimentària i Agroturisme) i Amics i Amigues de la Pagesia. Laia Argill, de l’Alt Urgell, representant de Joves d’Unió de Pagesos a la permanent nacional, serà la responsable de Comunicació, Relleu Generacional i Polítiques de Muntanya. Antoni Borràs, de l’Urgell, serà el responsable d’Administració, Energies Alternatives, Regadius, Assessorament i Assegurances Agràries.

Núria Brull, del Baix Ebre, coordinadora de les Terres de l’Ebre triada al congrés serà també la responsable de Política de Qualitat Alimentària, Medi Rural i Prevenció de Riscos i Maquinària Agrícola. Sergi Claramunt, del Tarragonès, el coordinador del Camp de Tarragona escollit al congrés, serà també el responsable d’Organització i Acció Sindical. Germán Domínguez, del Baix Llobregat, coordinador de l’Àrea Metropolitana, també serà el responsable d’Aigua i Mercats Municipals. Jaume Gardenyes, de l’Urgell serà el responsable de Sectors Vegetals i Cooperativisme. Joan Guitart, de l’Alt Urgell, serà el coordinador de Comarques de Muntanya i, a més, tindrà la responsabilitat de Medi Natural i Fauna Cinegètica.

Josep Marrugat (Alt Penedès) serà el responsable de Sectors Ramaders i de Política de Seguretat Alimentària. Miquel Piñol (Terra Alta) serà el responsable de Recerca i Transferència Tecnològica, Representació al ple d’Unió d’Unions d’Agricultors i Ramaders, Economia Agrària (CTESC), Formació, Desenvolupament Rural i Estructures. Néstor Serra (Segrià) serà el coordinador de la plana de Lleida (Segrià). Josep Carles Vicente (Priorat), que és membre de l’executiva d’Unió d’Unions d’Agricultors i Ramaders, serà el responsable de Fiscalitat i Seguretat Social, i Cadena Alimentària.

El fins ara coordinador nacional, Joan Caball, de l’Alt Empordà, tindrà la responsabilitat delegada de Relacions Interestatals i Internacionals. Entre altres, el XIV Congrés nacional d’UP va llançar la proposta de lluitar perquè la legislació estableixi que la protecció, la millora i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura, per mitjà dels seus principals factors de producció, la terra i l’aigua, siguin d’interès general, ja que són imprescindibles per garantir la sobirania alimentària de Catalunya.

A més, David Papiol ocuparà el càrrec de secretari d’Organització; Gemma Bescós, el de secretària de Política Sindical; Yolanda Funes, el de secretària de Canvi Climàtic i Transició Justa; Omar Minguillón, el de secretari de la Regió Metropolitana; i Ivette Barrachina, el de secretària d’Igualtat i LGTBIQA+.

L’equip es completa amb Cecilio Limiñana com a secretari de Memòria Democràtica; Xavier Martínez com a secretari de Política Social; Jordi Muñoz com a secretari de Mobilitat; i Reyes Solaz i Sonia Rodríguez com a secretàries nacionals.

Altres membres destacats de la direcció, com Jaume Pedrós, que ha gestionat àrees com finances, cooperativisme i temporers, també deixaran el càrrec en aquest congrés, que es presentarà dijous a Mollerussa.

El congrés servirà per a analitzar els envits del sector agrari i decidir qui substituirà Caball al capdavant de l’organització. És previst que el president de la Generalitat, Salvador Illa, participi en l’acte de clausura.

El Baix Llobregat era una comarca singular, que havia sofert un canvi radical en poques dècades. A diferència del Vallès, amb una tradició sindical, havia estat predominantment agrícola, amb algunes petites empreses tèxtils i unes comptades grans indústries, com ara Siemens, a Cornellà de Llobregat, o Roca Radiadors, a Gavà. Tanmateix, entre el 1950 i el 1975, hi va haver una explosió demogràfica, que va fer que la població passés de 100.000 habitants a més de mig milió, és a dir, es va multiplicar per cinc, amb una immigració que es va concentrar en les localitats més pròximes a Barcelona. El creixement de població i l’urbanístic va anar acompanyat d’un impuls de la indústria, principalment siderometal·lúrgica, sense cap mena de planificació, que es basava en les possibilitats que donava la proximitat a la capital, la facilitat de trobar espai on instal·lar-se i una mà d’obra barata a explotar. Tot això, en unes barriades fetes a corre-cuita on hi havia un dèficit de serveis bàsics, com ara, de clavegueram, asfalt, escoles o centres de salut.

En aquest context, el 1965 es va crear Comissions Obreres del Baix Llobregat, de manera clandestina, a l’església de Sant Jaume del barri d’Almeda de Cornellà de Llobregat, per a coordinar les lluites obreres. L’any següent, candidatures del moviment obrer es van imposar en les eleccions de representants sindicals, tot aprofitant les estructures del règim, i van reemplaçar els delegats vinculats al franquisme. Bona part dels dirigents tenien vinculació amb el PSUC i les organitzacions obreres pro-democràtiques van esdevenir hegemòniques en la majoria d’empreses de la comarca. Alhora, es van intensificar pràctiques prohibides, entre les quals, ara difondre propaganda, organitzar assemblees, manifestacions o fer vagues.

El sistema d’explotació laboral, promogut pel franquisme, trontollava i portava a una alta conflictivitat. El periodista Manuel Campo Vidal, que es va fer ressò de les lluites sindicals, explicava que un general havia afirmat al Ministeri de l’Interior espanyol: “Espanya té dos problemes: ETA el Baix Llobregat”; això evidenciava la preocupació que despertava a les autoritats franquistes.

Si la situació ja era conflictiva, la crisi econòmica dels anys setanta, que va portar associada un augment de la inflació i una pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors, a més del tancament de desenes de fàbriques i retallades en drets, va accentuar encara més la conflictivitat.

Les tres vagues generals

Les organitzacions obreres, tot i ser il·legals, guanyaven múscul en els centres de treballs i esdevenien una alternativa real. A les acaballes del franquisme, tres vagues generals van paralitzar l’activitat econòmica i social de la comarca, amb unes demandes que barrejaven l’exigència de drets socials i laborals i la de llibertats democràtiques. Aquestes vagues van ser multitudinàries i van palesar la incapacitat del franquisme fins i tot de reprimir les reivindicacions de les forces opositores.

La primera vaga general del Baix Llobregat va ser el 4 de juliol del 1974. Setmanes abans, el mes de maig, el miler de treballadors de l’empresa de Cornellà ELSA, del ram del vidre, va començar aturades parcials per exigir una millora salarial i de drets, com ara mantenir el sou en cas de malaltia o accident. S’hi afegiren els de Solvay, del sector químic, de Martorell, i els treballadors del metall pel conveni comarcal. Finalment, la vaga va esdevenir general, i el 80% de les empreses de Cornellà s’hi van afegir, juntament amb establiments com ara botigues o bars, i també es va estendre a localitats com Sant Feliu, Sant Joan Despí, Esplugues o Sant Boi. En la protesta hi va haver una forta mobilització al carrer i la reivindicació de drets fonamentals, com el de reunió o assemblea.

La vaga, que va durar una setmana, va mobilitzar uns trenta mil treballadors d’unes tres-centes empreses, i es van arribar a tancar un miler d’establiments. Com a reacció, es van traslladar de tot l’estat espanyol vora tres mil policies i guàrdies civils, que van provar de reprimir la protesta. Però el resultat va ser una victòria del moviment obrer, amb l’alliberament dels detinguts, la readmissió dels acomiadats i l’assoliment de millores econòmiques i laborals en el cas d’ELSA.

La segona vaga general va començar el 5 de desembre de 1974, fa just cinquanta anys. Havien decidit de convocar-la, una setmana abans, cinc-cents càrrecs sindicals de la comarca. El motiu era l’encariment de la vida. Així doncs, la mobilització tenia un fort caràcter polític, que apuntava directament a la política i la gestió econòmica del règim franquista. Per provar d’aturar la mobilització, van detenir vint-i-quatre destacats dirigents sindicals, però, en compte d’atemorir els manifestants, no van fer sinó augmentar la indignació.

De primer l’aturada havia de durar vint-i-quatre hores, però finalment es va allargar quatre dies. Vora trenta mil treballadors es van manifestar per demanar l’alliberament dels presoners, que van restar dinou dies tancats. Va acabar el 9 de desembre, en una assemblea amb centenars de dirigents i la desconvocatòria es va decidir amb molta divisió interna.

Finalment, el mes de novembre del 1975, amb Franco agonitzant al llit, va començar la tercera vaga general, en solidaritat amb els treballadors de l’empresa metal·lúrgica LAFORSA, de cent noranta-tres treballadors, del barri d’Almeda de Cornellà. L’empresa havia imposat una disminució de les primes de producció, el mes d’agost. En una assemblea, es va decidir de no fer hores extres i declarar un conflicte col·lectiu per vies legals. Tanmateix, la direcció va reaccionar amb acomiadaments.

L’11 de novembre començà una vaga que es prolongà durant cent cinc dies, la més llarga d’ençà de la guerra del 1936-1939 a tot el país. En solidaritat, es van aturar seixanta mil treballadors de dues-centes empreses i es van perdre cinc milions d’hores de feina. Després de Nadal, amb la vaga declarada il·legal i en vista de la negativa a negociar de l’empresa, que va acomiadar més de cent cinquanta treballadors, els vaguistes es van tancar a l’església de Santa Maria, d’on van ser desallotjats violentament per la policia dos dies més tard.

La vaga va coincidir a Cornellà amb actes del Congrés de Cultura Catalana, que van tenir un èxit inesperat. Quatre mil persones s’havien reunit al parc de les Aigües el 21 de desembre per assistir a una festa popular, de preparació del congrés. Els obrers de LAFORSA hi van anar a vendre clavells vermells decorats amb les quatre barres i el lema “amnistia”, que es fonien amb les senyeres que tornaven al carrer després d’anys de clandestinitat.

La lluita es va sostenir amb una forta xarxa de solidaritat, amb campanyes de captació de fons que va superar els sis milions de pessetes i que va permetre d’allargar la protesta. Amb el lema “O tots o cap”, es van arribar a afegir vuitanta mil vaguistes de tots els municipis de la comarca i la vaga va acabar el 22 de febrer. Tots els treballadors acomiadats van ser readmesos i simplement es van imposar sancions parcials a deu dirigents de la protesta. Això va evidenciar el contrapoder que s’havia creat contra el règim franquista i que finalment va esdevenir insostenible.

La caixa de resistència es finançarà amb una part de les quotes de totes les persones afiliades.

El sindicat català s’emmiralla en el model basc d’ELA i gallec de la CIG, que fa anys que ofereixen aquesta cobertura a totes les persones afiliades del sindicat. El sindicat basc actualment cobreix amb seixanta-quatre euros la jornada de vaga de l’afiliat, i en diversos anys, més de tretze mil persones s’han pogut beneficar d’aquesta eina. Aquest mecanisme troben que ha permès de mantenir un model sindical basat en la confrontació, la vaga i la conquesta constant de drets.

En una trobada amb els mitjans de comunicació, Pacheco ha explicat que havia pres aquesta decisió per coherència i ha fet una crida a promoure que es presentin més dones a ocupar el càrrec. “Si no destapem els taps que hi ha en les direccions de les organitzacions, quan hi arribaran les dones?”, ha dit. També ha destacat que havia assumit el lideratge de CCOO en un moment complex, el 2017, i ha expressat orgull pel camí recorregut.

—Sobre els fets del Sis d’Octubre de 1934, dieu que hi ha uns altres actors tan importants o més que Companys: obrers, rabassaires i pagesos.
—Aquesta és una mica la tesi, sí. El 6 d’octubre, des del Palau de la Generalitat, Lluís Companys fa la proclamació de l’estat català dins la república federal espanyola. Una bona part de la societat catalana pensa que és el moment d’anar més enllà del que s’havia aconseguit fins aquell moment. Trobem una mobilització obrera de fons que, per primer cop, aconsegueix fer una vaga general revolucionària sense la CNT. Per ells, el Sis d’Octubre també és República Catalana i  revolució social. Trobem també una mobilització de pagesos pobres i rabassaires, que diuen, ara és el nostre moment per a anar a fons contra aquells que ens han sabotejat la reforma agrària, la llei de contractes de conreu. I també trobem una mobilització de totes les bases republicanes catalanistes d’Esquerra Republicana i del separatisme català que diuen, ara podem anar més enllà, podem proclamar la República Catalana, podem assaltar el poder local i podem avançar amb les institucions d’autogovern.

—Mirem de posar-hi xifres. Aquells dies, en teoria, van sortir 400 mossos d’esquadra, 3.200 guàrdies d’assalt, 3.400 militants d’Estat Català i 1.000 obrers de l’Aliança Obrera a defensar la República Catalana. Són bones, aquestes xifres?
—Són totes bones en part, però la insurrecció pròpiament obrera és més difícil de quantificar. Nosaltres posem molt el focus a la ciutat de Barcelona, però en un lloc com Sabadell, el 5 d’octubre es declara una vaga general, s’assalta el poder, es proclama una República Catalana, es penja una bandera roja al balcó, hi ha una mobilització gairebé fins el 10 d’octubre, i el volum de gent és important. La situació de Sabadell passa a Vilanova i la Geltrú, Granollers, Mataró, Badalona. Per tant, els efectius de l’Aliança Obrera segur que són més de mil. Només a la ciutat de Barcelona hi ha 400 obrers de l’Aliança Obrera que decideixen d’anar cap a Gràcia, recollir tot l’armament que han deixat els escamots d’Estat Català, i continuar la lluita armada per unir-se als revolucionaris de Sabadell. Les xifres en termes generals sí que s’hi aproximarien, però en el cas obrer requeririen aquestes matisacions.

—Posem noms als fets del Sis d’Octubre al món obrer.
—Víctor Colomer, Joaquim Maurín, Hèlios Gómez, el mateix Andreu Nin. Tota la plana major de l’Aliança Obrera de Catalunya, els caps pensants del Bloc Obrer i Camperol, el Partit Comunista de Catalunya, el Partit Català Proletari i la minoria separatista i comunista que s’havia organitzat dins el CADCI, amb els noms més recurrents del martirologi de l’octubre, Jaume Compte, Manuel González Alba, Amadeu Bardina i més gent.

—Que són comunistes i separatistes alhora.
—Que són separatistes i comunistes. El seu programa és el de la proclamació de la República Catalana i l’activació de les revolucions. És un programa una mica diferent del de Companys.

—Quan a les manifestacions del 1934 els obrers criden “República Catalana”, hem de veure-hi una república federal amb Espanya o una d’independent?
—Els del Partit Català Proletari pensen en una separació, en una ruptura amb l’estat espanyol. En el cas de les altres forces de l’Aliança Obrera, això no és tan clar. El BOC, per exemple, ho veien com un exercici d’autodeterminació i com a primer pas per a l’activació d’una revolució d’àmbit estatal. Companys pensa en un horitzó federal estatal, però els separatistes de les JEREC pensen en una República Catalana, però sense acabar de definir. Pot ser independent, dins un estat confederal, dins un estat federal. És una certa ambigüitat que tot el separatisme (jo diria que el conjunt de forces polítiques de la Catalunya d’entreguerres) manté sobre la qüestió.

—A Barcelona, els obrers cridaven a favor de tenir armes i la República Catalana. Totes dues coses.
—Sí, és això. La Rambla és un amunt i avall de manifestacions de l’Aliança Obrera que fonamentalment demanen República Catalana i revolució social. Però el seu programa immediat és la proclamació de la República Catalana. Què passa? Que les forces policials, dependents de la Generalitat, reprimeixen una bona part de les manifestacions. Les mobilitzacions de l’Aliança Obrera, que criden a la República Catalana, que criden mori Lerroux i mori Gil Robles, són reprimides per les forces policials de la Generalitat. Companys pensa que la direcció del moviment polític ha d’estar únicament a les nostres mans. Ningú ens pot qüestionar aquesta direcció.

—Una vegada acabat l’intent fallit de República Catalana, quina repressió reben aquests caps obrers?
—Això va ser una part de recerca fonamental de la meva tesi. Entre l’octubre del 1934 i el gener del 1935, a Catalunya s’empresonen almenys 5.000 persones. El primer consell de guerra, sumaríssim, jutja 17 militants obrers que han format part d’aquesta columna de Gràcia, que han agafat les armes dels escamots i han intentat d’anar cap a Sabadell. Són condemnats a cadena perpètua i enviats al fortí de Sant Cristóbal de Pamplona, amb tota la llegenda negra repressiva que l’acompanya. Després tenim la repressió militar contra els dirigents del govern, d’Esquerra Republicana, dels militants separatistes. Aquí hi ha una qüestió que és fonamental. A partir del 7 d’octubre la repressió exercida pels militars, però amb col·laboració civil, especialment de la dreta social i política catalana, afecta totes les esferes de la vida social i política catalana.

—Què voleu dir?
—Que es militaritzen les institucions catalanes, que hi ha un procés de castellanització, que hi ha un procés de depuració. Almenys 900 treballadors públics de la Generalitat són destituïts o depurats, es deroguen les lleis de reforma social del govern català, s’exerceix una repressió contra el moviment rabassaire, el moviment camperol, que és el que preocupava l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la Lliga, els homes de la CEDA de Catalunya. Al camp, hi ha una onada de desnonaments de cultivadors que afecta tota la geografia catalana. Expulsen pagesos pobres que cultiven les seves terres o per fer-los pagar més renda que la que legalment havien aconseguit amb les mesures de la Generalitat. En el cas del moviment obrer, abans de l’octubre del 1934 s’havien aconseguit la jornada de quaranta-quatre hores laborals. Amb la repressió de l’octubre es torna a implantar la jornada de quaranta-vuit. I això va acompanyat d’un desmantellament de les organitzacions obreres.

—Un altre element que poseu damunt la taula és el context europeu. Hitler mana.
—Aquest és un factor fonamental sense el qual no es pot explicar històricament l’octubre català. L’any 1934, any de la involució, han dit historiadors europeus. L’avenç del feixisme i del nazisme. No és que sigui una fabulació, és una constatació que la dreta antidemocràtica que es feixistitza a Europa arriba al poder de l’estat, i engega un procés d’eliminació de tots aquells adversaris polítics per construir un model de societat i un model polític a l’estil feixista. Hitler ha arribat al poder el 1933, el 1934 es produeix la temptativa de l’extrema dreta francesa d’assaltar el parlament; a Àustria, cop militar feixista que anorrea una de les socialdemocràcies més importants d’Europa i a Portugal el 1934 es produeix la institucionalització de l’Estado Novo. La lectura que fa una bona part de la societat catalana és que aquí pot passar igual. I aquest és una mica el marc amb què s’ha de situar l’acció de Companys i el conjunt de l’octubre del 1934. Si no, no s’entendria.

—I dins el context europeu, l’espanyol.
—El punt seria el novembre del 1933, amb la victòria electoral de la CEDA a les Corts de la República espanyola. Allà comença una autèntica revolució antirepublicana per eliminar la reforma agrària, la reforma social i la qüestió nacional catalana. A veure, tu pensa, un tipus com Gil Robles ha anat al congrés del partit nazi. Torna absolutament admirat de la modernitat i del projecte que construeixen els nazis a Alemanya. La qüestió nacional catalana serà el seu cavall de batalla predilecte perquè concentra tots els vicis i defectes de l’anti-Espanya.

—Rojos i separatistes.
—Sí, hi ha una cosa molt interessant de la repressió a partir del 6 d’octubre: reforça la idea de la catalanitat i la bandera social. La repressió és tan indiscriminada i tan general, que al final no hi ha gaire distinció entre si es reprimeix un republicà catalanista per ser republicà catalanista o simplement per ser català. S’acaben clausurant l’Ateneu Popular de Lleida, el Centre Excursionista de Gràcia, uns quants centres d’esports, fins i tot cafès. Detenen Pompeu Fabra.

—Gairebé cent anys després, per què les esquerres no independentistes no reivindiquen els fets del Sis d’Octubre quan és tot ple de comunistes? No solament ells, tots nosaltres pensem en el 1934 i veiem Companys i no els comunistes.
—No conec amb detall l’espai social i polític dels Comuns, però ens hauríem de plantejar quina vinculació té aquest espai amb la tradició del comunisme revolucionari en l’àmbit català, en l’àmbit espanyol i en l’àmbit europeu, perquè em sembla que és un lligam més aviat molt diluït. La segona és que bona part d’aquests militants comunistes de la Catalunya republicana tenen una posició conseqüent al voltant de l’exercici d’autodeterminació, si vols tàctica, però una posició conseqüent que incorpora i té en compte la possibilitat de la separació. I em sembla que aquest no és el plantejament d’uns determinats espais d’esquerres avui dia. Al final, l’octubre del 1934 és una acció de força que pretén, a través d’una mobilització amb un suport armat relatiu, mantenir i aprofundir les institucions catalanes, l’autogovern i el programa de reforma social.

—Fins i tot la CUP tampoc en fa gaire bandera, de l’any 1934.
—La veritat és que segurament ningú, cap espai social i polític, en fa gaire bandera. La idea de la política com una mena de confrontació permanent, més enllà del que succeeix dins el parlament, em sembla que no és del tot a l’agenda política. Potser per aquesta qüestió els polítics ho han intentat passar de puntetes o no han acabat d’analitzar políticament i històricament què va ser l’octubre del 1934.

—La repressió als ajuntaments és brutal.
—Entre el 7 d’octubre del 1934 i l’abril del 1935, gairebé 500 ajuntaments arreu del Principat són suspesos per l’autoritat militar. La meitat dels ajuntaments del país. 3.000 regidors, 3.000 consellers municipals que han estat destituïts i que algú els ha substituït per homes del Partit Republicà Radical d’Alejandro Lerroux, de la Lliga Catalana, de l’Acció Popular Catalana de la CEDA. Tota aquesta repressió és important. La majoria d’ajuntaments governats per Esquerra Republicana o per coalicions republicana-catalanistes hi participen o proclamen l’estat català o fan una mobilització. L’autoritat militar i la dreta social i política té una cosa claríssima: aquesta Catalunya republicana, autònoma, d’esquerres, s’ha construït per moltes vies, però sobretot a través del poder municipal.

—Voleu dir res que no us hagi demanat?
—És important veure que l’acció de Companys i del govern de la Generalitat és una mena de paraigua sota el qual hi ha molts projectes revolucionaris que són poc coincidents. No hi ha una direcció única ni un punt de trobada únic, i aquest és un element fonamental que explica la fallida de l’octubre del 1934. L’altre element que explica la fallida de l’octubre del 1934, i això serveix per a Dencàs, per a Companys, per a l’Aliança Obrera, és que pensen que serà simultani a un moviment de revolució arreu de l’estat. No es produeix. Únicament a Astúries.

Molts dels participants en la protesta hi eren amb la família o amb grups de companys de feina. Entre els missatges dels cartells, s’hi han pogut llegir missatges com ara “Prou abús de temporalitat; fixesa, ja!” i “Interins maltractats, serveis públics amenaçats”. El president de la Plataforma d’Afectats per la Funció Pública, Jordi Cerdà, ha dit que havien sortit al carrer per demanar voluntat política a la Generalitat i a l’estat espanyol perquè donessin compliment administratiu al mandat del TJUE i que els interins no haguessin de “col·lapsar els tribunals”. Avisa que serien desenes de milers de possibles demandes: “Tindrien un cost enorme per a les arques públiques en salaris de tramitacions o indemnitzacions”, i insisteix que la via no ha de ser la judicial, tal com va demanar la plataforma ahir mateix.

“Estem absolutament convençuts que tard o d’hora el legislador haurà de donar resposta a les nostres demandes, no podrà prevaricar. Europa ja ha sentenciat i ara toca moure fitxa a Espanya i a Catalunya per donar-hi compliment”, ha assenyalat Cerdà a l’ACN abans de començar la protesta.

La plataforma apunta que la xifra d’afectats i que es podrien beneficiar de la sentència és d’uns 100.000 treballadors a Catalunya, tot i que no disposa de dades oficials i completes facilitades per les administracions. Educació i Salut són dos dels sectors amb més interins en situació d’abús de temporalitat.

La Plataforma d’Afectats per la Funció Pública, que es va constituir fa dos mesos i a la qual s’han adherit unes 2.000 persones, ha impulsat la protesta de manera consensuada amb la plataforma de docents PINDOC i diversos sindicats, com ara CGT, CSIF, COS i CNT. Al manifest llegit, els interins demanen “l’estabilització immediata de totes les persones en abús de temporalitat, incloses les cessades en el procés d’estabilització”. Per això, insten el govern a impulsar un decret llei que doni “resposta adequada” a la decisió del TJUE feta pública dijous.

També reclamen que la Funció Pública catalana garanteixi un desplegament real de la carrera professional, amb la previsió de convocatòries de concursos i promocions internes que corresponguin a un “model actualitzat al segle XXI”. Els interins assenyalen diverses injustícies del procés d’estabilització del 2021, com ara que el nombre de places fos inferior al de professionals en situació d’abús de temporalitat, de manera que “persones amb una trajectòria impecable i altament qualificada han estat destituïdes”.

Durant la manifestació, amb cinc mil persones segons la Guàrdia Urbana, i deu mil segons CCOO i UGT, s’han sentit càntics en contra de la precarietat laboral i a favor de la lluita obrera, però també de Palestina. Els manifestants han sortit de la plaça d’Urquinaona i han baixat la Via Laietana fins a la plaça d’Antoni Maura, just davant de la seu de Foment del Treball.

En declaracions als mitjans abans de la manifestació, Camil Ros, secretari general de la UGT a Catalunya, ha reivindicat d’avançar cap a una reducció de la jornada laboral, amb l’assoliment de les 37 hores i mitja setmanals com a primer pas. Però diu que l’objectiu és arribar a la jornada de 32 hores i, més endavant, la setmana laboral de quatre dies. L’altra gran lluita, ha dit, és apujar els salaris i millorar les condicions laborals: “Hem de treballar millor i menys, i cobrar més”, ha resumit, i ha dit que la intel·ligència artificial i les noves tecnologies ho haurien d’afavorir. El secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, ha demanat als partits progressistes que es presenten a les eleccions catalanes de no malbaratar l’oportunitat de fer un govern d’esquerres i bastir una majoria parlamentària que donés estabilitat a les reformes progressistes, que ha dit que calia continuar, i mantenir el diàleg social. També ha dit que calia combatre els discursos xenòfobs, homòfobs i masclistes d’una extrema dreta que es normalitzava.

La Intersindical-CSC s’ha manifestat a partir de la cruïlla del passeig de Sant Joan amb l’avinguda Diagonal de Barcelona amb la reivindicació de reduir la jornada laboral i un canvi en el model productiu. “Volem que hi hagi un canvi de model econòmic i productiu. Posem sobre la taula que cal potenciar la indústria, que no es basi en el turisme i l’especulació. Cal que posi la vida de les persones al centre per a poder viure tots millor”, ha reclamat Sergi Perelló, secretari general del sindicat.

La Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC) ha reclamat una ocupació sense lletra petita, i reivindicat que les polítiques laborals no podien ser enfocades a servir per a un titular i una estatística que digués que hi havia menys desocupats, sinó que ha de contribuir a dignificar les persones. “Reclamem polítiques eficaces”, ha dit Maria Recuero, secretària general de l’USOC.

A Palma, els manifestants han cridat consignes com ara “Un salari digne, no és un privilegi”, o “Ni una mort més, terrorisme patronal”.  José Luis García, secretari general de CCOO a les Illes, diu que enguany és un any de paràlisi en termes laborals i econòmics: “No hi ha mesures que aprofitin el moment econòmic de l’arxipèlag per consolidar un projecte de futur.” La presidenta de la gestora d’UGT a les Illes, Amparo Burgueño, també ha fet referència a les bones xifres d’ocupació: “Hi ha feina i contractes indefinits, però hi ha sobrecàrrega de feina i salaris que han de pujar pel nivell de vida de les Balears.”

Els dirigents d’UGT i CCOO al País Valencià, Ismael Sáez i Ana García Alcolea, també han reivindicat la reducció de la jornada laboral i l’augment dels salaris, però hi han afegit la petició de la regeneració democràtica i posar fi a la crispació.  A València, s’hi han manifestat també la secretària general del PSPV i ministra de Ciència espanyola, Diana Morant, i el síndic de Compromís a les Corts, Joan Baldoví.

Segons la delegació del govern espanyol al País Valencià, unes cinc mil persones han participat en la manifestació, que ha començat a la plaça de Sant Agustí i ha arribat a la de Navarro Reverter. Els manifestants duien cartells amb lemes com “tenim el poder de canviar les coses”; “contra la desigualtat, serveis públics de qualitat”; “ni un pas enrere”; o “treballar menys, viure millor”.

En unes altres protestes, la CGT ha convocat contra les desigualtats i la pobresa. “Fa més de cent anys, el moviment obrer llibertari va aconseguir de conquerir la jornada laboral de vuit hores i, actualment, comprovem que els avanços en productivitat i tecnologia han servit exclusivament per a augmentar la riquesa de mode exponencial de les grans empreses i capitalistes, mentre continuem tenint la mateixa jornada laboral. És el moment de donar la batalla”, exposa en un comunicat previ el secretari general de la CGT al País Valencià, Juan Ramón Ferrandis.

Ahir, un centenar de militants de la CGT van entrar a la seu de Foment del Treball, a Barcelona, per denunciar la precarietat laboral, l’empobriment dels treballadors i els accidents laborals. A més, van penjar-hi la bandera del sindicat i la de Palestina.

Representants de la Intersindical, de la federació de Serveis Públics i de la secció sindical dels treballadors s’han reunit aquestes darreres hores amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Junts per Catalunya i Alhora per traslladar-los la situació dels professionals. Tot ells són contractats segons la legislació del país on es troben i això, segons que denuncien, fa que no tinguin garantits molts dels drets bàsics de la legislació laboral aplicable als treballadors públics i privats de Catalunya. La setmana vinent es reuniran amb la CUP.

En les reunions, els treballadors han demanat als partits que assumeixin el compromís de treballar perquè el futur govern atengui i resolgui prioritàriament i urgentment la situació laboral dels professionals al començament de la legislatura. “La secció sindical ha demanat als partits que es comprometin a treballar perquè el futur nou govern entomi la responsabilitat d’obrir una negociació col·lectiva per a totes les delegacions per tirar endavant l’equiparació de drets de tots els treballadors a l’exterior”, explica la Intersindical. “El govern no pot continuar defugint la seva responsabilitat, com ha fet fins ara el Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, que s’ha negat a assumir la negociació de manera col·lectiva i ha traslladat la responsabilitat als delegats perquè negociessin individualment en cada delegació millores mínimes per als seus treballadors”, afegeix.

Segons el sindicat, ERC s’ha compromès a buscar un espai de negociació i interlocució amb el govern i fórmules per a fer possible l’equiparació de drets dels treballadors a l’exterior. Junts s’han compromès a assumir la negociació col·lectivament i centralitzada des del Departament d’Acció Exterior de manera prioritària per garantir un marc comú de drets per a tots els treballadors.

Manca de drets laborals

Els treballadors van fer públiques les irregularitats ara fa una setmana. Els treballadors, entre més qüestions, denuncien que els salaris no cobreixen el cost de la vida del lloc on viuen; que no tenen permisos de conciliació –com ara d’hospitalització, casament o defunció de familiars– i que tampoc no tenen la cobertura sanitària bàsica garantida pel govern i, per tant, l’han de pagar els treballadors.

Marcel Bigas, secretari general de la secció sindical i treballador a la delegació a l’estat francès, destacà que els sous estaven congelats d’ençà de la reobertura de les delegacions, després de l’aplicació de l’article 155. “No reclamem que ens apugin els sous, sinó que deixem de perdre diners anys rere anys”, explicava. “Pel que fa a les vacances, hi ha gent que només té quinze dies anuals. I treballadors que s’acaben d’incorporar que no tenen ni un sol dia de vacances durant l’any”, va afegir.

El personal es queixa que les delegacions a l’exterior no disposen d’una figura del govern que vetlli i protegeixi els treballadors i els seus drets, cosa que evitaria aquestes irregularitats. Els treballadors deixen clar que són partidaris de continuar ampliant la xarxa de delegacions del govern i reforçar la presència internacional de Catalunya. Però avisen que perquè les delegacions continuïn essent una eina útil i eficaç per als interessos del país i els ciutadans, cal que es respectin i es garanteixin els drets del col·lectiu.