Simón s’incorpora al consell com a conseller extern i n’assumirà la presidència, i José Vicente de los Mozos es manté com a conseller delegat i primer executiu de la companyia. El comunicat detalla que, amb el nou esquema de govern, es reforça la separació entre la presidència, de caràcter no executiu, i la direcció executiva.

El canvi arriba en un moment clau per a Indra, immersa en una etapa de transformació interna i de reforç de la governança.

Però què és, exactament, BlackRock? A molts lectors, el nom els sona a alguna cosa llunyana i abstracta. En realitat, és l’empresa financera més poderosa de la història.

Un origen marcat per una desfeta

La història de BlackRock comença amb un fracàs. L’empresa va ser fundada el 1988 per Larry Fink, Robert S. Kapito, Susan Wagner, Barbara Novick, Bennett Golub, Hugh Frater, Ralph Schlosstein i Keith Anderson per oferir als clients institucionals serveis de gestió d’actius d’una perspectiva de gestió del risc.

El risc, precisament, és la clau de tot. Poc abans, el 1986, un error de càlcul en les projeccions dels tipus d’interès va ocasionar una pèrdua de gairebé cent milions de dòlars en la divisió de Fink al banc First Boston, cosa que li va costar la credibilitat i, finalment, la sortida de l’empresa. Aquella caiguda el va obsessionar. Convençut que sense un sistema rigorós de gestió del risc no hi havia cap èxit que durés, va crear BlackRock per demostrar que es podia fer millor.

Fink, Kapito, Golub i Novick havien treballat junts a First Boston, on van ser pioners en el mercat de valors amb suport hipotecari als Estats Units. Inicialment, van obtenir el suport de Peter Peterson, del grup Blackstone, que els va concedir una línia de crèdit de cinc milions de dòlars en canvi d’un 50% del negoci. Quan el 1994 hi va haver la ruptura amb Blackstone per diferències estratègiques, Fink es va emportar no sols l’equip i el model de negoci, sinó també el nom: BlackRock, amb què homenatjava l’origen però guanyava independència.

La plataforma que ho controla tot: Aladdin

Allò que distingeix BlackRock de qualsevol altre fons d’inversió no és únicament la quantitat de diners que gestiona, sinó la tecnologia que empra per fer-ho. La clau de l’èxit va ser el model operatiu centrat en la plataforma tecnològica Aladdin —acrònim d’Asset, Liability, Debt and Derivative Investment Network—, un sistema d’anàlisi que permet d’avaluar riscs, simular escenaris i gestionar carteres de manera integrada.

Aladdin no sols és emprat internament per BlackRock, sinó també per institucions financeres i fons sobirans de tot el món. En unes altres paraules: BlackRock no sols gestiona el seu propi imperi, sinó que ven el cervell tecnològic amb el qual funcionen bancs, asseguradores i governs de mig planeta. Per tant, qui controla Aladdin, en certa manera, controla la informació sobre bilions de dòlars d’actius de tercers.

Un creixement accelerat per crisis alienes

L’ascens de BlackRock fins al cim del poder financer mundial va lligat, paradoxalment, a les grans crisis d’aquestes darreres dècades. El govern dels Estats Units va contractar BlackRock perquè ajudés en la recuperació posterior a la crisi financera del 2008. I durant la pandèmia de la covid-19, la Reserva Federal nord-americana també va recórrer a BlackRock perquè l’ajudés a comprar actius amb problemes.

Les adquisicions van ser l’altre motor del creixement. Sota el lideratge de Fink, l’empresa va créixer fins a adquirir Merrill Lynch Investment Managers el 2006 i, posteriorment, Barclays Global Investors el 2009, la qual cosa va incloure la plataforma d’ETFs iShares. Aquestes adquisicions van convertir BlackRock en el gestor d’actius més gran del món.

El resultat d’ençà d’aleshores ha estat vertiginós. Els actius sota gestió han crescut dels 69.000 milions de dòlars el 1995 fins als 13,5 bilions en el tercer trimestre del 2025. Al tancament del quart trimestre del 2025, els actius sota gestió van assolir un rècord de 14,04 bilions de dòlars. Per tenir una referència propera: el PIB del Principat de Catalunya l’any 2024 va assolir els 316.728 milions d’euros. BlackRock, doncs, gestiona un volum de capital equivalent a quasi quaranta-cinc vegades l’economia catalana.

Com funciona: un accionista que és a tot arreu alhora

BlackRock no és exactament un fons d’inversió en el sentit tradicional. És, principalment, una gestora d’actius: gestiona els diners d’altri. Entre els seus clients, hi ha institucions financeres, companyies d’assegurances, bancs centrals, fons sobirans, fons de pensions i fins i tot famílies amb gran patrimoni. Quan un funcionari jubilat al Regne Unit cobra la pensió, o quan un fons sobirà noruec inverteix els seus excedents petrolífers, és molt probable que una part d’aquells diners passin per les mans de BlackRock.

El gran producte que ha democratitzat la inversió a escala global és l’ETF (Exchange-Traded Fund, o fons cotitzats en borsa). La divisió iShares de BlackRock ha superat el llindar dels 5 bilions de dòlars en actius sota gestió. Un ETF permet a qualsevol inversor, amb poc capital, de comprar una cistella diversificada d’accions d’empreses d’un índex sencer –el S&P 500, el Dax alemany o l’Íbex 35, per exemple– sense haver d’adquirir cada títol individualment.

Això té una conseqüència estructural enorme: BlackRock, juntament amb Vanguard i State Street –els anomenats Big Three–, controla més del 5% de les accions de la majoria d’empreses del S&P 500. És un poder que no s’exerceix des d’una cadira de consell d’administració, sinó per mitjà del vot per poders (proxy voting) a les assemblees d’accionistes. Amb un simple vot delegat en nom de milions d’inversors, BlackRock pot influir en polítiques de dividends, en criteris de govern corporatiu o en les estratègies ambientals d’una empresa.

Quin poder real té BlackRock sobre el Banc Sabadell?

La presència de BlackRock al Banc Sabadell és significativa, però cal contextualitzar-la. La gestora nord-americana és present a l’accionariat del Sabadell d’ençà del 2010, i ha anat pujant posicions al banc català d’ençà d’aleshores. També és el primer accionista del BBVA, amb un 7,15% del capital, cosa que significa que hauria estat també el primer accionista del banc resultant si l’OPA hagués triomfat.

Ara bé, tal com expliquen fonts financeres, BlackRock, com la resta dels grans fons, replica els índexs borsaris i fa una gestió passiva, és a dir, no cerca d’incloure consellers en les empreses on entra i no aplica el poder polític que la seva participació li permetria d’exercir. La seva presència és, per tant, la d’un inversor estable i de llarg termini.

BlackRock és un dels primers accionistes en unes quantes empreses cotitzades de l’Íbex 35, especialment als bancs. Al BBVA assoleix el 7,15%, al Santander el 6,8%, a CaixaBank el 4,68% i a Bankinter el 5,9%.

Les polèmiques que l’acompanyen

Amb el temps, el poder de BlackRock ha generat un conjunt de crítiques i controvèrsies que convé de saber per tenir una visió completa d’aquesta empresa. La primera de totes, la porta giratòria amb els governs.

La relació de BlackRock amb el poder polític va molt més enllà de la simple influència financera. La llarga relació de Fink amb alts funcionaris dels Estats Units ha generat múltiples preguntes sobre possibles conflictes d’interès respecte de contractes públics adjudicats sense licitació competitiva.

Durant la crisi de la pandèmia, el conseller delegat Larry Fink va estar en contacte freqüent amb el secretari del Tresor nord-americà, Steven Mnuchin, i amb el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, els dies previs a l’anunci dels programes d’emergència. En un correu electrònic obtingut per la premsa, Fink es referia als plans de rescat com “el projecte” en què ell i la Fed “treballaven plegats”. La seva empresa va ser l’única, de tot Wall Street, que es va situar en el centre d’aquella operació. Una pauta similar es va reproduir a França: Emmanuel Macron, tot just al cap de trenta dies d’haver arribat a l’Elisi, va convidar Larry Fink a París, i mesos després va privatitzar els salons del palau presidencial perquè els ministres francesos “presentessin” el país als dirigents de l’empresa nord-americana.

També BlackRock ha rebut moltes crítiques pel medi. Durant anys, BlackRock va impulsar una estratègia d’inversió responsable basada en criteris ambientals, socials i de governança, i Larry Fink publicava cada any cartes obertes als consellers delegats del món demanant-los que s’impliquessin en el futur del planeta. El 2020 va anunciar que la sostenibilitat ambiental seria un objectiu clau per a les decisions d’inversió. Però les crítiques van arribar de seguida i de totes bandes: de l’esquerra, per mantenir inversions en combustibles fòssils; de la dreta, per una suposada intromissió ideològica en les empreses. El resultat és que el 2023 Fink va dir que havia deixat de fer servir la terminologia ecologista perquè havia estat convertida en arma política. El tomb va il·lustrar la fragilitat d’una estratègia de comunicació construïda sobre principis que l’empresa mateixa no estava disposada a defensar fins al final.

Però una de les polèmiques que més ha envoltat BlackRock aquests darrers anys és un rumor persistent a les xarxes socials: l’acusació que l’empresa compra cases unifamiliars a dojo als Estats Units, cosa que encareix el mercat immobiliari i deixa les famílies sense accés a l’habitatge. Els verificadors de fets han negat sistemàticament aquesta afirmació, i els informes destaquen que bona part del contingut a internet confon BlackRock amb Blackstone i amb uns altres inversors actius en el sector del lloguer unifamiliar.

BlackRock diu que no compra cases unifamiliars als Estats Units i que la seva exposició immobiliària se centra en valors hipotecaris, habitatge plurifamiliar i finançament de nova construcció. Que el rumor persegueixi l’empresa malgrat que sigui fals revela fins a quin punt la dimensió de BlackRock ha generat una desconfiança profunda i difícil d’eradicar en sectors molt amplis de la societat.

Sigui com sigui, més enllà de les anècdotes, hi ha una crítica estructural que preocupa cada vegada més economistes i reguladors: la concentració en tan poques mans d’una quantitat tan enorme de capital, amb la capacitat d’influir en decisions de sostenibilitat, governança i estratègia en gairebé totes les grans empreses del món. Quan tres gestores –BlackRock, Vanguard i State Street– controlen alhora percentatges significatius de pràcticament totes les empreses dels grans índexs, els mecanismes tradicionals de la competència capitalista s’alteren d’una manera que cap regulació no havia previst ni sembla que tingui manera de corregir.

La renúncia arriba després de setmanes de tensió interna i pressió institucional per l’operació, que va aixecar recels per un possible conflicte d’interessos. La Societat de Participacions Industrials espanyola (SEPI), accionista rellevant d’Indra, va expressar públicament la seva preocupació, cosa que va precipitar la retirada de l’operació només un dia després. En una carta adreçada al consell d’administració, Escribano admet que la situació generada les darreres setmanes ha provocat un “desgast personal” i pot comprometre els objectius estratègics de la companyia. Sobre això, sosté que la seva continuïtat podria afectar l’estabilitat d’Indra, la feina dels equips i la confiança dels inversors.

Escribano defensa que la decisió és fruit d’una reflexió “profundament meditada” i apel·la als valors de “responsabilitat i lleialtat”. També reivindica la tasca feta durant el seu mandat, en què havia fixat com a prioritat reforçar el paper d’Indra com a actor central en la indústria de defensa. La dimissió es produeix malgrat que, fins fa pocs dies, l’empresari havia traslladat al seu entorn que no tenia previst abandonar el càrrec. El gir evidencia l’impacte que ha tingut la polèmica sobre la governança de la companyia i la pressió dels accionistes institucionals.

Amb la sortida d’Escribano, Indra obre una nova etapa marcada per la necessitat de refer la confiança interna i externa, i de redefinir l’estratègia en un moment clau per al sector tecnològic i de defensa a Europa.

La normativa preveu que els ajuntaments puguin establir recàrrecs propis de fins a 4 euros per nit. També permet d’adaptar els imports segons la zona on es troba l’establiment i l’època de l’any, per impulsar la desestacionalització del turisme.

El 25% de la recaptació es destinarà a polítiques d’habitatge, i el 75% restant alimentarà el Fons per al foment del turisme.

Nous imports segons el tipus d’establiment

A partir d’ara, els hostes d’hotels de cinc estrelles i gran luxe, i dels càmpings de luxe abonen fins a 4,5 euros per nit, una xifra que pujarà a 6 euros a partir de l’abril del 2027. Els passatgers de creuers amb estada inferior a 12 hores paguen ara 4 euros i en passaran a pagar 6 d’aquí a un any; aquells que romanguin més de 12 hores hauran de pagar 3 euros ara i 4 euros a partir del 2027.

Els pisos turístics tenen un recàrrec d’1,75 euros per nit, que serà de 2,5 euros l’any vinent. Per als hotels de quatre estrelles la taxa és d’1,8 euros durant el pròxim any i de 2,4 euros a partir de l’abril vinent. Els albergs de joventut, que fins ara restaven exempts, passen a recaptar 0,8 euros enguany i 1 euro a partir del 2027. La resta d’establiments cobraran 0,9 euros ara i 1,2 euros d’ací a un any.

Recàrrecs màxims a Barcelona

La ciutat de Barcelona podrà arribar a aplicar una taxa total de fins a 12 euros per nit als hotels de cinc estrelles, sumant la taxa regular (entre 3,5 i 7 euros) i un recàrrec municipal d’entre 4 i 5 euros. Pel que fa als creuers, la taxa pot arribar als 11 euros per passatger si l’estada és inferior a 12 hores, i fins a 9 euros si supera les 12 hores.

Els pisos turístics a Barcelona poden tenir un recàrrec total de fins a 9,5 euros per nit, els hotels de quatre estrelles poden arribar fins a 8,4 euros i la resta d’establiments fins a 7 euros per nit.

Aquest moviment consolida BlackRock com a accionista majoritari del banc català, amb una distància notable respecte de la resta d’inversors rellevants. La participació es distribueix entre un 8,035% en drets de vot directes i un petit percentatge addicional a través d’instruments financers. L’augment arriba després d’un període de reducció de posicions. A mitjan octubre, en ple context de l’OPA del BBVA, BlackRock havia arribat a situar-se al voltant del 7,3%. Posteriorment, una vegada fracassada l’operació, va començar a desfer part de la seva participació fins a situar-la per sota del 7%.

Ara, però, el fons ha revertit aquesta tendència i ha tornat a incrementar la seva exposició al Sabadell, fins a assolir el màxim registrat fins ara. El moviment s’interpreta com un senyal de confiança en la capacitat del banc de continuar operant de manera independent i de generar valor en un entorn complex.

Amb aquest 8,2%, BlackRock no solament reforça la seva posició financera, sinó també la seva capacitat d’influència. Tot i que no es tracta d’un accionista de control en el sentit estricte, el seu pes dins de l’accionariat li permet incidir en les decisions estratègiques del banc, especialment en un context de possibles moviments corporatius futurs. El Sabadell continua en una fase de redefinició després de l’intent fallit d’integració amb el BBVA, i manté oberts diversos fronts: des de la millora de la rendibilitat fins a l’adaptació a un entorn regulador i competitiu com més va més exigent.

Context de mercat i evolució de la cotització

El reforç de la participació de BlackRock es produeix en un moment de volatilitat als mercats financers. Les accions del Sabadell, que havien arribat a fregar els 3,5 euros durant el període de l’opa, han retrocedit en les darreres setmanes fins a situar-se al voltant dels 3 euros, en línia amb la tendència general del sector bancari. Aquest context, marcat també per tensions geopolítiques i incerteses econòmiques globals, ha generat oportunitats d’entrada per a grans inversors institucionals. BlackRock, amb una estratègia habitual de presència estable en entitats clau, sembla haver aprofitat aquest escenari per reforçar la seva aposta pel Sabadell.

Més enllà de la xifra concreta, l’operació té una lectura de fons. Indica que, malgrat les turbulències recents, el Banc Sabadell continua essent percebut com un actiu rellevant dins del sistema financer europeu. I posa de manifest, una vegada més, el paper central dels grans fons globals en l’estructura accionarial de les principals entitats. Amb aquest nou increment, BlackRock no només consolida la seva posició, sinó que es situa en una posició privilegiada per influir en els escenaris futurs del banc, en un moment en què el sector continua en plena transformació.

Apple fou fundada avui fa cinquanta anys, el primer d’abril del 1976, en un garatge de Cupertino (Califòrnia) per Steve Jobs i Steve Wozniak, dos universitaris poc interessats per l’educació formal que van canviar la manera com la humanitat fa servir els ordinadors, escolta música i es comunica. Al cap de cinc decennis, l’empresa és valorada en més de 3,6 bilions de dòlars i és la cotitzada a la borsa més valuosa del món. Aquesta setmana, mentre Apple prepara una festa d’aniversari a la seu d’Apple Park, a Cupertino, amb el conseller delegat Tim Cook d’amfitrió, la companyia ha organitzat actes simultanis en ciutats de tot el món i ha llançat nou productes nous en un sol mes. Tanmateix, la celebració coincideix amb un moment de pressió creixent sobre un model de negoci que els crítics consideren com més va més incompatible amb el relat fundacional de l’empresa.

Perquè Apple no va nàixer prometent de fer-se rica. Apple va nàixer prometent d’alliberar la humanitat. El 22 de gener de 1984, durant la Super Bowl, va emetre un anunci que la història de la publicitat ha convertit en llegenda. Filmat per Ridley Scott, mostrava un món distòpic inspirat en la novel·la 1984, de George Orwell, on fileres de treballadors uniformes miraven una pantalla autoritària gegant. De sobte, una atleta solitària irrompia a la sala i trencava la pantalla amb un martell. El missatge era clar sense dir-lo directament: Apple era la rebel que desafiava la conformitat d’una indústria dominada per IBM. L’anunci es va emetre una sola vegada als Estats Units, però va esdevenir llegendari i és considerat un dels cims publicitaris més brillants de la història.

Tretze anys més tard, el 1997, quan Jobs va tornar a una Apple a punt de fer fallida, la companyia va tornar a llançar una campanya inspiradora, “Pensa diferent”, amb un pressupost de 90 milions de dòlars i amb imatges en blanc i negre de pensadors transgressors com ara Bob Dylan, Martin Luther King, Gandhi i John Lennon. Apple, doncs, no es definia com una empresa d’ordinadors, sinó com un fabricant d’eines per a pensadors creatius que volien trencar regles. La gent no comprava productes d’Apple, sinó que s’adheria a una manera de veure el món. El problema és que, a mesura que ha crescut, el contrast entre aquella definició i la realitat del model de negoci s’ha fet cada vegada més viu.

Avui, l’App Store és l’única porta d’entrada al programari dels dispositius Apple i la companyia s’embutxaca una comissió per cada transacció, cosa que li ha fet rebre acusacions d’abús de posició dominant, un escrutini regulador a Europa i ordres judicials als Estats Units perquè obri la plataforma. Grups de consumidors com el CIPPIC canadenc descriuen l’App Store com un “jardí tancat” on Apple controla i supervisa l’accés a qualsevol programari i on els desenvolupadors tenen l’obligació de distribuir les seves aplicacions exclusivament per mitjà de la plataforma i fer servir el sistema de pagament propi d’Apple. El Departament de Justícia dels EUA ha acusat la companyia de tenir un poder de monopoli al mercat dels telèfons intel·ligents i de fer servir el control sobre l’iPhone per a mantenir una conducta il·legal i sostinguda. Apple nega les acusacions i defensa que el seu model garanteix la seguretat i la intimitat dels usuaris.

Malgrat tot, la companyia ha sabut encarar tots aquests fronts legals mantenint una imatge pública impecable. Tim Cook, en una carta oberta publicada per l’aniversari, escriu que Apple “va ser fundada sobre la noció simple que la tecnologia havia de ser personal, i aquella creença –radical en aquell moment– ho va canviar tot”.

Però el desafiament més important que afronta Apple en el cinquantè aniversari no és judicial, sinó tecnològic. L’empresa celebra el mig segle just quan la intel·ligència artificial la desafia a demostrar que pot oferir una nova innovació capaç de transformar la cultura, com ja va fer en el passat. Siri ha quedat molt enrere respecte de Google i OpenAI, tot i que els rumors apunten ara a una versió reformulada i a una possible integració de Google Gemini directament als dispositius d’Apple. Si es confirmés, seria un dels anuncis de col·laboració tecnològica més importants d’aquests darrers anys.

I és en aquest context que Apple ha d’afrontar també una transició de lideratge que els analistes descriuen com la més significativa d’ençà de la mort de Steve Jobs el 2011. Tim Cook, que va fer 65 anys el novembre passat i en fa quinze que és al capdavant de l’empresa, ha ampliat discretament les funcions de John Ternus, el responsable d’enginyeria de maquinari, per incloure-hi també la supervisió dels equips de disseny. A Apple hi ha un consens creixent que Ternus és el candidat més ben posicionat per a convertir-se en el conseller delegat de l’empresa.

Ternus, de 50 anys, es va incorporar a Apple el 2001 i ha ascendit pels rengles de l’enginyeria de maquinari. El seu estil és descrit per antics col·legues com a meticulós i prudent: de perfil baix, però d’influència notable. Quan un periodista li va preguntar recentment per la successió, Ternus li va respondre: “La bona notícia és que m’encanta la feina que faig.” Una no resposta que va ser interpretada com a resposta.

Però no tothom a Apple veu la cosa tan clara. L’ex-directiu Cameron Rogers, que hi va treballar entre el 2005 i el 2022, ho resumeix així: “Si vols fabricar un iPhone cada any, Ternus és el teu home.” La pregunta per a Apple, afegeix, és si la companyia necessita un innovador o un altre gestor hàbil. Alguns analistes creuen que Ternus encara no ha demostrat que pugui guiar una categoria de productes genuïnament nova fins al mercat, ni empènyer la companyia cap a la seva pròxima fase de creixement.

La comparació amb Jobs és inevitable i, al mateix temps, potser injusta. Cook mai no va ser Jobs i la companyia ha prosperat precisament gràcies a això: amb una gestió financera impecable, una expansió de serveis extraordinàriament rendible i una capacitat d’execució que Jobs mai no va tenir. Jobs ha marcat Apple i va construir una marca que feia somniar. Cook s’ha limitat a vendre.

La festa del cinquantè aniversari, en aquest sentit, no sols és una celebració del passat. També és, sobretot, una operació de projecció de continuïtat cap al futur. La imatge del concert d’Alicia Keys a Grand Central ho sintetitza tot: una multitud emocionada, amb els telèfons a l’aire, celebrant que una empresa que els ha venut aquell mateix dispositiu per més de mil euros els regala un concert. Allò que va nàixer com un acte estratègic de creació de mites –concebre l’ordinador personal com un instrument de llibertat individual– s’ha convertit, així, en el model dominant que totes les grans empreses tecnològiques han adoptat d’aleshores ençà. Apple en va ser la primera. I, cinquanta anys després, continua essent-ne el referent indiscutible. Allò que ningú no sap és si aquesta Apple és la que van voler els seus fundadors, ara fa cinquanta anys.

Segons ha explicat la portaveu i consellera de Territori, Sílvia Paneque, els nomenaments responen a relleus en les delegacions —l’un, a petició pròpia i l’altre, acordat— amb la voluntat d’orientar-les cap a la captació d’inversions i la promoció econòmica. Els dos càrrecs tenen un mandat de quatre anys prorrogable.

La nova delegada a l’Àfrica Occidental, Anna Rosés, tindrà com a àmbit d’actuació països com el Senegal, Costa d’Ivori, Gàmbia, Ghana, Mali i Nigèria. La seva tasca se centrarà a enfortir les relacions institucionals, socials i culturals, però també a millorar la coordinació amb organismes multilaterals i a impulsar les oportunitats econòmiques en una regió amb creixent projecció. Per la seva banda, José Luis Martes assumirà la delegació als Països Nòrdics i Bàltics —Suècia, Finlàndia, Noruega, Dinamarca, Islàndia, Estònia, Letònia i Lituània— amb un enfocament clarament econòmic. El govern vol reforçar-hi la presència catalana en àmbits com la indústria, la innovació i la captació d’inversions, en una àrea considerada estratègica per la seva estabilitat i capacitat tecnològica.

Löscher va ser president i conseller delegat de Siemens AG en una etapa clau de transformació del grup industrial alemany, i també ha dirigit Renova Management. Abans, havia desenvolupat càrrecs executius en empreses com Merck, General Electric i Amersham, en àmbits vinculats a la innovació i la gestió estratègica. Actualment, forma part de diferents consells d’administració europeus: és conseller independent de Telefónica i presideix el consell de supervisió de la seva filial alemanya, a més de formar part dels òrgans de govern de Royal Philips i Thyssen-Bornemisza Group. També ha estat vinculat a institucions com Deutsche Bank, OMV o Sulzer.

El seu nomenament reforça una tendència ja visible en els darrers anys dins CaixaBank: la incorporació de perfils amb experiència internacional i trajectòries en grans corporacions, en paral·lel a la necessitat d’adaptar-se a un entorn financer cada vegada més globalitzat i exigent. La sortida de Moraleda tanca una etapa llarga dins el consell. Amb una presència de més d’una dècada, havia estat una de les figures rellevants en la governança de l’entitat en un període marcat per la reestructuració del sistema bancari i, més recentment, per la integració amb Bankia.

Mentrestant, el preu de l’electricitat, més assequible que fa un any, ha contribuït a moderar l’impacte de la inflació sobre el consum. L’IPC subjacent, que exclou components volàtils com ara l’energia i els aliments no elaborats, s’ha mantingut estable en el 2,7%, com el mes passat.

La variació mensual de l’indicador ha estat de l’1%, sis dècimes per sobre de la dada del febrer.

Les xifres avançades avui no detallen la situació a Catalunya, el País Valencià i les Illes, i no serà fins a mitjan abril quan se n’informarà. Al febrer, la inflació interanual va ser del 2% a Catalunya, del 2,6% al País Valencià i del 2,2% a les Illes.

La iniciativa va reeixir amb el suport majoritari de la cambra: només Podem i el BNG hi van votar en contra; EH Bildu es va abstenir i la resta de grups hi van votar a favor.

La proposta formava part d’una proposició no de llei més àmplia, amb nombroses mesures fiscals. Junts havia fixat l’aprovació d’aquesta modificació com a condició per a donar suport al decret llei d’ajuts fiscals vinculat amb la guerra de l’Iran.

Segons l’Associació de Treballadors Autònoms (ATA), que agrupa els treballadors per compte propi de l’estat espanyol, la mesura beneficiarà uns 770.000 autònoms –el 22% del total–, que s’estalviaran 508 milions d’euros anuals, és a dir, uns 660 euros de mitjana per persona.

Com afectarà aquesta mesura els autònoms?

A partir de l’aprovació del decret, els autònoms que facturin menys de 85.000 euros anuals podran no fer repercutir l’IVA en les factures que emetin. Tampoc no hauran de presentar la liquidació trimestral d’aquest impost –és a dir, el model 303– ni el resum anual –model 390.

Amb aquest sistema, anomenat també IVA franquiciat, els autònoms que facturin menys de 85.000 euros anuals només hauran de presentar l’IRPF i les declaracions informatives anuals.

Tanmateix, els autònoms que s’acullin a aquest IVA franquiciat no podran deduir l’impost corresponent a les despeses, de manera que molts, tot i complir els requisits de facturació, optaran per continuar en el règim ordinari, especialment aquells que tenen un volum elevat de despeses.

És obligatori aplicar el nou sistema?

No. És una opció voluntària per als autònoms que compleixin els requisits legals establerts.

Quan entra en vigor?

La mesura es va aprovar ahir al congrés espanyol, però encara no hi ha cap calendari clar per a aplicar-la. El procés culminarà quan la cambra baixa transposi la directiva europea, de manera que no es preveu que entri en vigor abans del segon semestre de l’any.

Com sabreu si us hi podeu acollir?

Previsiblement, l’Agència Tributària espanyola calcularà el volum d’operacions de l’autònom en l’any natural immediatament anterior al de la sol·licitud, per determinar si es pot acollir a aquest sistema.

Què passa si us hi acolliu i després factureu més de 85.000 euros?

Si un autònom s’acull a aquesta exempció i acaba superant el llindar de 85.000 euros de facturació anual, en serà automàticament exclòs i l’any següent haurà de tornar a fer repercutir l’IVA en els clients i a presentar les declaracions corresponents.

L’operació preveia que Parlem adquiria els actius d’Avatel a Catalunya, les Illes i una part del País Valencià. El consell d’administració de Parlem havia aprovat al desembre els termes i les condicions de la compra, que hauria representat per a Parlem un augment de la facturació superior a 20 milions d’euros i un ebitda superior a 6 milions d’euros. Segons les previsions fetes públiques aleshores, la integració hauria pogut permetre a Parlem de superar els 70 milions d’euros en ingressos el 2026. Finalment, les discrepàncies entre totes dues companyies han frustrat l’operació.

Ahir Parlem va anunciar la dimissió del conseller delegat, Xavier Capellades, que segons l’operadora va deixar el càrrec per “motius personals”. El fundador de Parlem, Ernest Pérez-Mas, torna a assumir-ne les funcions executives i exercirà de president executiu de la companyia.

L’executiu comunitari subratlla que, malgrat aquesta situació, el subministrament energètic de la UE continua protegit en aquesta fase gràcies a la dependència limitada de la regió. Amb tot, avisa que el conflicte té un impacte en els mercats de petroli i gas, amb preus més elevats i inestables.

“La seguretat del subministrament no està afectada, però el mercat energètic sí, amb preus alts”, ha dit la portaveu d’Energia de la Comissió, Anna-Kaisa Itkonen. Segons que ha explicat, el subministrament es mantenia estable perquè s’havia diversificat, amb Noruega i els Estats Units com a proveïdors principals.

En aquest context, Brussel·les insisteix que una preparació a temps i coordinada serà clau per a garantir un bon nivell de reserves de gas a l’hivern, adaptant-se a les condicions del mercat i aprofitant la flexibilitat prevista en la normativa.

El comissari d’Energia europeu, Dan Jørgensen, ha defensat que calia començar a omplir les reserves tan aviat com fos possible per a aprofitar un període més llarg i evitar tensions en els preus al final d’estiu. “Ens hem d’assegurar d’actuar ara i fer-ho de manera coordinada”, ha remarcat.

Jørgensen ha assegurat que la UE estava molt més ben preparada que el 2022 gràcies a la diversificació del subministrament i a l’impuls de les energies pròpies, però ha advertit que el bloc continuava exposat a la inestabilitat dels mercats mundials.

En paral·lel, el comissari ha enviat una carta als estats membres en què els demana que pensin de reduir com més aviat millor l’objectiu d’ompliment de les reserves fins al 80%, per a aportar més certesa al mercat.

Finalment, ha alertat que la crisi podia endarrerir la recuperació de la producció de gas natural liquat (GNL) de Catar als nivells previs al conflicte, i ha insistit en la necessitat de coordinar les decisions amb la Comissió i d’arrenglerar la comunicació pública per contenir la volatilitat.

Brussel·les n’ha tirat endavant l’aplicació provisional sense l’aval del Parlament Europeu, que al gener va votar en favor de portar l’acord al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE). Segons el comissari de Comerç europeu, Maros Sefcovic, l’acord “és un pas important per a demostrar la credibilitat europea com a gran soci comercial”. I ha afegit: “La prioritat ara és convertir aquest acord UE-Mercosur en resultats concrets i oferir als exportadors europeus la plataforma que necessiten per a aprofitar noves oportunitats de comerç, creixement i feina. L’aplicació provisional ens permetrà de començar a complir aquesta promesa.”

L’anunci europeu ha arribat just després que l’Argentina, el Brasil i l’Uruguai haguessin notificat a la UE que havien ratificat l’acord. El Paraguai l’ha ratificat recentment i, segons la Comissió Europea, “se n’espera la notificació aviat”.

La part comercial de l’acord que s’aplicarà és competència exclusiva de la UE. Els estats de la Unió hi van donar suport el desembre passat, tot i l’oposició de França i Polònia. La votació al Parlament Europeu no s’ha fet, perquè els eurodiputats van aprovar per la mínima portar el pacte al TJUE arran de les protestes del sector agrari i la necessitat d’avaluar si l’acord s’ajusta als tractats comunitaris.

Aplicació provisional sense votació del Parlament Europeu

Els tractats de la Unió permeten que la Comissió Europea, amb el vist-i-plau del Consell de la UE –que reuneix els estats membres–, apliqui provisionalment la part que fa referència exclusiva a les competències europees sense votació del Parlament Europeu. Tot i que la majoria de forces parlamentàries confiaven que la Comissió no activaria l’acord sense l’aval del Parlament, Ursula von der Leyen ha decidit de tirar-ne endavant l’aplicació provisional.

Amb això, el pacte de lliure comerç amb el Mercosur es podrà començar a aplicar, però continuarà el seu recorregut al TJUE. El tribunal de Luxemburg pot trigar més d’un any a emetre’n una opinió. Si la resolució és favorable, l’acord podrà continuar el tràmit parlamentari i passar a votació del ple.

“L’aplicació provisional és, per naturalesa, provisional: ja ho diu el nom. D’acord amb els tractats de la UE, l’acord només es podrà tancar plenament una vegada el Parlament Europeu hi doni el consentiment”, ha dit la presidenta de la Comissió quan ha anunciat l’aplicació provisional de l’acord.

Què inclou l’acord?

L’entrada en vigor de l’acord representarà l’eliminació gradual dels aranzels sobre el 91% de les exportacions de la UE al Mercosur i el 92% de les exportacions del Mercosur a la Unió. Això hauria de beneficiar sectors europeus com l’automoció, la maquinària, la indústria farmacèutica, el tèxtil i productors d’oli d’oliva o vi, que sovint exporten a Sud-amèrica amb aranzels de fins al 35%. Quant al Mercosur, l’acord facilitarà l’entrada de productes com la carn, el sucre, l’arròs i la soja al bloc europeu. L’executiu europeu calcula que més de 60.000 empreses s’estalviaran aranzels per un total de 4.000 milions d’euros anuals.

Respecte del sector agroalimentari, Brussel·les sosté que el pacte permetrà “un accés sense precedents” al Mercosur per als agricultors europeus. La Comissió calcula que la liberalització comercial incrementarà les exportacions agroalimentàries de la UE al Mercosur d’un 50%. El text garanteix la protecció de 344 indicacions geogràfiques europees.

El pacte també vol facilitar el comerç de serveis, obrir la contractació pública i “millorar l’accés” a matèries primeres essencials per a l’economia europea reduint o eliminant taxes i restriccions d’exportació.

Controls i límits a la importació de productes sensibles

Per apaivagar el malestar d’agricultors i ramaders, Brussel·les ha introduït canvis en l’acord, fins a l’últim moment, i ha promès més ajuts europeus al sector. L’acord conté limitacions a la importació de productes “sensibles” per als europeus, com la carn de vedella, l’etanol, la carn de porc, la mel, el sucre i l’aviram. Per exemple, es preveu una quota de 180.000 tones d’aviram sense aranzels i de 99.000 tones de carn de boví amb un aranzel del 7,5%.

També s’han inclòs clàusules de salvaguarda per a protegir el sector agroalimentari d’un impacte negatiu amb l’augment d’importacions procedents del Mercosur. La Comissió podrà obrir una investigació si detecta “pertorbacions” en el preu o el volum d’importacions de productes definits com a “sensibles”, com la carn de boví, el pollastre, els ous i el sucre.

Brussel·les podrà investigar si el preu d’importació és un 5% més baix que l’europeu equivalent, si hi ha un augment mínim del 5% en el volum d’importacions anuals respecte de la mitjana d’aquests darrers tres anys o si el preu de les importacions cau un 5%.

Per assolir l’acord, Von der Leyen es va comprometre a donar ajuts addicionals al sector agrari per mitjà de l’anticipació de 45.000 milions d’euros del pròxim pressupost de la política agrària comuna (PAC).

Segons que ha explicat el mateix Trump, ha ordenat al Departament de Defensa de posposar durant cinc dies tots els atacs prevists, després d’haver tingut converses que ha qualificat de “molt positives i productives” amb l’Iran. Aquesta decisió ha originat un alleujament immediat als mercats, arran de la possibilitat d’una desescalada en el conflicte al Llevant.

Caiguda del dòlar i impuls de les borses

La reacció ha estat immediata al mercat de divises. El dòlar, que havia mostrat fortalesa durant la jornada, ha caigut després de l’anunci, cosa que ha permès a l’euro de pujar més d’un 1%, fins a 1,158 dòlars. L’índex del dòlar també ha retrocedit un 0,3%, després d’haver registrat guanys prèviament.

En paral·lel, els futurs de les borses nord-americanes han pujat més d’un 2%. L’índex europeu STOXX 600 ha esborrat les pèrdues inicials –superiors a un 2,2%– i ha acabat en positiu, amb un avanç d’un 0,7%.

Caiguda dràstica del petroli Brent

El mercat energètic ha estat un dels més afectats. El petroli Brent cru, el de referència a Europa, s’ha desplomat un 13% fins a situar-se per sota de 100 dòlars per barril (ha arribat a tocar els 96 dòlars). La caiguda respon a les expectatives d’un possible alto-el-foc i a una reducció de la tensió geopolítica.

Mentrestant, el petroli nord-americà WTI ha mostrat un comportament diferent i ha pujava un 0,78%, fins a 112,81 dòlars, abans de l’obertura oficial del mercat als Estats Units.

L’or i la plata cauen

Els metalls preciosos també han reaccionat amb força a l’anunci. L’or ha caigut prop d’un 6% i la plata més d’un 9%, afectats per la fortalesa del dòlar i una demanda més baixa d’actius refugi.

Els analistes recorden que un dòlar fort encareix les matèries primeres per als inversors estrangers i redueix l’atractiu dels EUA en moments de menys incertesa.

La tensió geopolítica encara és latent

Malgrat l’optimisme dels mercats, la situació continua delicada. L’Iran ha advertit que hi respondria si era atacat. El cap de l’Agència Internacional de l’Energia, Fatih Birol, ha qualificat la situació de “molt greu”, assenyalant que superava les crisis energètiques dels anys setanta.

Els dies vinents seran clau per a determinar si aquesta pausa es consolida en una desescalada real o si es tracta només d’un respir temporal. Els mercats, de moment, han optat per l’optimisme, però continuen molt pendents de qualsevol novetat en les negociacions entre Washington i Teheran.

Les estacions de servei confien que la baixada encara sigui més notable a mitjan setmana, quan rebran el gruix del combustible amb l’impost especial d’hidrocarburs rebaixat. Tot i això, admeten que la incertesa internacional, amb un preu del barril de Brent que fluctua contínuament, fa difícil preveure cap a on evolucionaran els preus dels combustibles.

Preus a l’alça sense pausa

D’ençà que començaren les hostilitats entre els Estats Units i Israel amb l’Iran, els preus han pujat sense pausa. El preu de la gasolina ha pujat d’un 22%, el dièsel comú d’un 36%, i el gasoil agrícola encara més: un 41% d’increment. El 28 de febrer, el litre de gasolina 95 es pagava a 1,48 euros, i dissabte ja costava, de mitjana, 1,8 euros. El dièsel encara ha pujat més, d’1,43 euros fins a 1,95. El dièsel tipus B, destinat a l’àmbit agrari, també s’ha encarit d’1,12 a 1,59 euros per litre.

Però ahir, per primer cop des de l’inici dels atacs a l’Iran, la davallada és d’entre un 10% i un 6% segons el tipus de carburant.

Malgrat aquest descens, el president de l’agrupació, Albert Campabadal, ha remarcat que el mercat del combustible “fluctua cada dia”. Ha advertit que, en un context geopolític tan incert, podria arribar un moment en què l’efecte de l’IVA rebaixat quedés anul·lat per una pujada forta del barril de Brent, que marca internacionalment el preu del cru.

Aquesta rebaixa a es traduirà en un estalvi d’uns 20 euros per dipòsit en un cotxe mitjà. La mesura vol fer front a l’augment del preu de la benzina a causa de la guerra a l’Iran. El pla inclou 80 mesures agrupades en dos eixos: un de conjuntural, per a pal·liar els efectes immediats del conflicte i protegir els sectors més exposats; i un d’estructural, per a continuar la descarbonització i l’electrificació de l’economia, tal com va explicar divendres el president del govern espanyol.

La majoria de les mesures estaran vigents fins a final de juny. Tanmateix, el decret llei, publicat ahir al Butlletí Oficial de l’estat espanyol, preveu una clàusula per a retirar les rebaixes fiscals si els preus baixen de manera significativa.

Aquesta clàusula compararà l’IPC de l’electricitat, el gas i els carburants de l’abril del 2026 amb el de l’abril del 2025. Només si l’augment és superior a un 15%, el govern espanyol mantindrà la reducció de l’IVA. La clàusula començarà a aplicar-se a partir del juny.

L’article 28.5 del decret preveu que l’incompliment dels requeriments d’informació serà considerat infracció greu, tal com estableix la llei d’hidrocarburs. Aquesta normativa permet de sancionar les infraccions greus amb multes que poden arribar a sis milions d’euros.

El decret habilita la CNMC a sol·licitar la informació necessària als operadors majoristes i a les benzineres, especialment quant a preus, volums de venda, costs i qualsevol altra dada rellevant per a l’anàlisi del mercat dels productes petrolífers.

Informació setmanal durant tres mesos

Durant tres mesos des de l’entrada en vigor del decret, els operadors majoristes amb capacitat de refinació a l’estat espanyol hauran de lliurar cada setmana a la CNMC dades sobre els costs d’adquisició dels productes petrolífers i els preus de venda dels carburants, tant a les estacions pròpies com a les independents. La CNMC traslladarà aquestes dades als ministeris espanyols d’Economia, Comerç i Empresa; d’Hisenda; de Transició Ecològica; i de Drets Socials, Consum i Agenda 2030.

La CNMC haurà de publicar abans del 31 de maig un estudi sobre el funcionament del mercat de distribució i comercialització de carburants per a particulars i professionals. El treball haurà de posar l’accent en l’evolució dels preus i el grau de competència efectiva, especialment en el context de la guerra de l’Iran, i inclourà l’anàlisi dels marges per a valorar l’adequació a la regulació vigent.

Rebaixa de l’IVA als carburants

El pla anticrisi del govern espanyol inclou vuitanta mesures, entre les quals la reducció de l’IVA del 21% actual a un 10% sobre els carburants, l’electricitat i el gas.

A banda de mantenir el tipus d’interès de referència en el 2% –d’ençà del setembre del 2024 s’utilitza el que s’aplica a les entitats que dipositen diners al banc central–, els altres dos tipus que controla el BCE tampoc no han tingut variacions. En aquest sentit, el tipus d’interès bàsic es queda en el 2,15%, i el tipus per als préstecs immediats continua en el 2,4%.

D’aquesta manera, el consell de govern de l’entitat opta novament per la línia mantinguda aquests darrers mesos i signa la sisena pausa consecutiva dels tipus d’ençà que va decidir d’aturar l’estratègia de relaxament de la política monetària el juliol passat.

Impacte de la guerra de l’Iran

Malgrat els primers bombardaments dels EUA i Israel sobre l’Iran, la inflació a l’eurozona continua sota control. La presidenta de l’entitat, Christine Lagarde, ha afirmat unes quantes vegades que els tipus d’interès es trobaven en “una bona situació”, en uns nivells que permetien de continuar impulsant l’activitat econòmica i, alhora, que atorgaven cert marge de maniobra en cas de noves tensions econòmiques.

Bona prova d’aquesta estratègia són les darreres dades d’inflació corresponents al mes de febrer i publicades aquesta mateixa setmana per l’Eurostat. Segons l’oficina d’estatística de la Unió Europea, la taxa d’inflació a l’eurozona durant el segon mes de l’any es va situar a l’1,9%, prop de l’objectiu del 2% que persegueix el BCE.

No obstant això, la inestabilitat al Llevant aquestes darreres setmanes han fet canviar el discurs d’alguns membres del consell de govern. Si bé les declaracions apuntaven que avui es mantindrien els tipus d’interès, algunes, com les del governador del banc nacional d’Eslovènia, Peter Kazimir, insinuaven que una reacció del BCE en forma de pujada de tipus podia “ser més a prop” que no es creia. El principal motiu d’aquestes declaracions, argumentava Kazimir, és que l’entitat volia “aprendre de les lliçons” del passat i evitar una espiral inflacionària com la que es va viure l’any 2022 amb l’inici de la guerra d’Ucraïna, quan la taxa va assolir xifres rècord a l’eurozona.

El vice-president tercer de la Cambra de Barcelona, Miquel Martí, ha explicat la xifra durant la presentació d’un estudi que identifica les actuacions clau. L’acte també ha comptat amb la presència d’Alicia Casart, directora d’estudis d’infrastructura de la Cambra de Barcelona, i dels presidents de les cambres de Girona i Terrassa, Jaume Fàbrega i Ramon Talamàs.

Martí ha subratllat que cal posar fi a la dinàmica de dèficit d’inversió dels darrers vint anys. Ha defensat la necessitat d’una inversió anual de 2.773 milions d’euros per complir la disposició estatutària. Aquesta quantitat, segons que ha assenyalat, significa “gairebé duplicar les xifres que s’han vist fins ara”.

La iniciativa, anomenada EU Inc, respon a una de les prioritats de la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, que a començament del seu mandat va posar l’accent en reduir la fragmentació del mercat interior, millorar la competitivitat i respondre a les necessitats de les empreses innovadores. La proposta incorpora una llista de pràctiques prohibides amb l’objectiu d’evitar la proliferació de societats fantasma que operin des de jurisdiccions amb avantatges fiscals i sense activitat real.

Segons la Comissió Europea, la iniciativa permetrà de superar les dificultats amb què es troben les empreses innovadores a la Unió Europea. “Les companyies han de fer front a 27 règims legals nacionals i a més de 60 formes jurídiques societàries; aquesta complexitat pot ajornar la constitució d’una empresa durant setmanes i fins i tot mesos, cosa que frena el creixement, incrementa els costs i desincentiva l’expansió”, subratlla la Comissió mitjançant un comunicat.

Brussel·les calcula que, amb la implementació del sistema, en deu anys es podrien crear unes 300.000 empreses noves, amb una previsió de generar 1,6 milions de llocs de feina.

Funcionament basat en la interconnexió de registres

La proposta pivota sobre el Sistema d’Interconnexió de Registres Mercantils (BRIS, per les sigles en anglès), que connectarà en línia tots els registres estatals i permetrà a les empreses de registrar-se sense haver de duplicar tràmits. El sistema assignarà a cada empresa un identificador europeu unic (EUID), que serà vàlid a la Unió Europea i els permetrà operar-hi.

En una segona fase, la Comissió vol avançar cap a un nou registre central europeu de companyies. Així s’evitarà la repetició de tràmits per a l’obtenció del número d’identificació fiscal i de l’IVA, que es facilitaran automàticament mitjançant la nova plataforma.

També es preveuen processos simplificats d’insolvència perquè les empreses emergents puguin liquidar actius més fàcilment, fet que, a parer de la Comissió, permetrà als fundadors de provar idees innovadores i començar de nou si cal.

Més flexibilitat i menys burocràcia

Brussel·les vol eliminar certs tràmits presencials i preveu que els estats membres puguin facilitar l’accés a la borsa de valors a les empreses innovadores. Dóna més flexibilitat per a crear accions amb drets de vot diferenciats, de manera que els fundadors puguin protegir el seu negoci davant una OPA hostil.

La proposta inclou una llista negra de pràctiques prohibides per garantir que les empreses EU Inc reben el mateix tracte que les empreses estatals, però mantenint la lliure elecció de l’estat membre on establir-se.

La Comissió remarca que la nova normativa no condiciona la legislació social ni d’ocupació de cada estat, i protegeix els drets laborals a escala nacional. “La proposta respon a les peticions referents a la fragmentació dels mercats nacionals i els obstacles que suposa per a les empreses en tot el mercat únic”, insisteix Brussel·les.

Pròxims passos i objectius

Amb EU Inc, la Comissió Europea vol fer el primer pas cap a un marc jurídic opcional per a simplificar la normativa aplicable a empreses innovadores amb activitat en més d’un estat, el denominat 28è règim. Així mateix, la Comissió insta els estats a considerar la creació de tribunals especialitzats per tractar litigis en dret societari.

L’executiu també estudia la possibilitat de permetre el teletreball transfronterer al 100% per a empreses emergents i innovadores, mitjançant el paquet de Mobilitat Laboral Justa.

La proposta s’haurà de presentar al Parlament Europeu i al Consell de la Unió Europea per ser valorada per eurodiputats i estats membres, amb l’objectiu que la iniciativa pugui ser acordada abans no acabi el 2026.

Segons les mitjanes setmanals del Ministeri per a la Transició Ecològica espanyol, són els preus més elevats d’ençà del 2024, tot i que encara no s’arriba als valors de la guerra d’Ucraïna, quan de mitjana es van superar els 2 euros per litre.

La pujada més forta ha estat en el gasoil normal, que ha superat el preu de la gasolina 95 per primera vegada en tres anys. Es va produir el 6 de març i la tendència encara es manté, amb el gasoil comú una mica per damunt de la gasolina 95.

Més de 2 euros/litre en algunes estacions de servei

En com a mínim una desena d’estacions de servei el gasoil ja es ven per damunt dels 2 euros el litre. La més cara, a 2,18 euros, és a la benzinera de la plaça d’Eivissa de Barcelona, i també s’arriba als 2 euros a Ripoll, Castellbisbal (Vallès Occidental), Calderes, Camarasa (Noguera) i Sant Joan les Fonts.

La major part de gasolineres no hi arriben encara, però s’hi acosten. Per exemple, diumenge les dues estacions del municipi del Catllar (Tarragonès) tenien el gasoil a la vora dels 2 euros.

Respecte de la gasolina, encara no hi ha constància d’estacions que hagin superat el llindar dels 2 euros el litre, si bé un petit grup de set benzineres ven la gasolina 95 a més d’1,9 euros (Arenys de Mar, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Mollet del Vallès, Sant Andreu de la Barca, Castelló d’Empúries i Llers).

Afectació al món agrícola

Quant a l’encariment del gasoil agrícola, no es pagava tan car d’ençà del novembre del 2022, el primer any de la guerra entre Rússia i Ucraïna, que va disparar els preus dels carburants encara més que ara. D’ençà d’aquell pic, el preu del gasoil agrícola havia anat reculant i feia més de dos anys que s’havia estabilitzat a la baixa. De fet, abans de l’atac a l’Iran el preu era de només 1,1 euros/litre, un dels més baixos d’ençà del gener del 2022, abans de la invasió russa.

Actualment, el sector agrari ja nota l’impacte del salt sobtat del preu del gasoil professional, que costa ara 37 cèntims més que abans de la guerra. Divendres, el sindicat Unió de Pagesos va demanar al govern mesures contra “l’especulació” i que s’aprofiti el marge de maniobra disponible per a ajudar la pagesia.

Combustible, energia i fertilitzants

A més del combustible, la guerra al Llevant ha fet augmentar sobtadament el preu de l’energia i els fertilitzants en plena època d’intens consum agrícola. “Els costs són inassumibles i ens aboquen a un altre any de pèrdues considerables”, lamentava a l’ACN Vicenç Pascual, cap sectorial de cereals de JARC.

El sector del cereal, precisament, és un dels que més tem les conseqüències d’aquesta crisi, en un any amb camps negats d’aigua per la pluja. Les organitzacions agràries exigeixen mesures urgents, com una rebaixa de l’IVA sobre els carburants i el compliment efectiu de la llei de la cadena alimentària, per a evitar que els paguin per sota del cost de producció.

El tall del túnel obligarà a fer un llarg desviament. Els trens hauran de baixar fins al nus ferroviari de la Llagosta, d’on es desviaran cap a Lleida, continuaran fins a Sant Vicenç de Calders i tornaran cap a Castellbisbal abans d’entrar a l’àrea portuària. Aquest itinerari alternatiu farà que el recorregut passi dels 192 quilòmetres habituals als 521, és a dir, 330 quilòmetres més. En conseqüència, un trajecte que normalment es fa en 2 hores i 42 minuts passarà a durar gairebé set hores.

El túnel de Rubí és un punt clau de la xarxa ferroviària de mercaderies perquè connecta Barcelona amb el corredor cap a l’estat francès. El tancament s’ha decidit per a accelerar les obres de seguretat després de les incidències registrades a la zona i afectarà una part del trànsit ferroviari que accedeix al port de Barcelona pel nord. Segons dades del sector logístic, el port registra unes 11.000 circulacions ferroviàries anuals –unes 35 diàries– i el tren mou aproximadament el 12% dels contenidors i el 40% dels vehicles que hi arriben.

Segons Aagesen, el paquet inclourà un escut social, ajudes als professionals del transport, la pesca i el camp, mesures antifrau i iniciatives fiscals on podria haver-hi la rebaixa de l’IVA de l’electricitat.

Pressió dels agents socials i dels partits

El govern espanyol ja havia obert la porta a aquesta possibilitat, però fins ara no l’havia concretada. Aquesta rebaixa és una de les demandes que grups com el PP i Junts han posat damunt la taula durant la ronda de contactes d’aquesta setmana. També té el suport dels agents socials, la patronal i els sindicats, que ahir es van reunir amb els ministres Cuerpo i Montero per parlar de l’abast del nou paquet anticrisi.

Aagesen ha insistit que l’objectiu és aconseguir el màxim consens i desplegar les mesures amb celeritat. Segons ella, “l’acord s’ha de treballar sense descans”, per tal d’aprovar un pla integral que arribi com més aviat millor al conjunt del teixit productiu, a les llars i als sectors més afectats de l’economia.

Paquet estructural i mesures sectorials

La vicepresidenta també ha remarcat que el paquet contindrà mesures fiscals, tot i que encara n’estudien els detalls concrets. De moment, el govern posa l’accent en els sectors professionals que ja pateixen l’impacte de l’augment dels carburants, com el transport, l’agricultura, la pesca i la logística, però també examina com afecta el conjunt de la ciutadania.

A paral·lel, Aagesen ha detallat que el pla es basarà en quatre grans línies de mesures conjunturals: un escut social per als col·lectius més vulnerables, ajudes específiques per als professionals afectats, mesures de caràcter fiscal i energètic i iniciatives per a combatre pràctiques fraudulentes als mercats. Aquestes accions immediates es complementaran amb reformes estructurals.

Sobirania energètica com a resposta a llarg termini

La vicepresidenta ha defensat que, a llarg termini, la millor estratègia és aprofundir en la sobirania energètica a través de les energies renovables. Segons ha recordat, des del 2018 l’executiu aposta per aquest model i, a parer seu, això permetrà a Espanya tenir una energia autòctona, més competitiva i menys exposada a la volatilitat dels mercats internacionals.

Catalunya: la inflació es manté estable al 2%

A Catalunya, l’IPC va ser del 2% interanual al febrer, com al gener. Els increments més destacats de preus es van registrar en les assegurances i serveis financers (+4,6%), als restaurants i allotjaments (+4,4%), a la cura personal i altres béns i serveis (+4,1%), a les begudes alcohòliques i el tabac (+4%), als serveis educatius (+3%) i als aliments i begudes no alcohòliques (+2,7%).

Amb pujades més moderades hi ha la sanitat i les activitats recreatives i esportives (+1,5%), l’habitatge (+1%), els mobles i articles de la llar (+0,7%) i la informació i comunicacions (+0,1%). En canvi, els preus han baixat en transport (-0,4%) i en vestit i calçat (-0,3%).

País Valencià: la taxa puja d’una dècima, fins al 2,6%

Al País Valencià, la inflació interanual ha pujat al 2,6% al febrer, una dècima més que el mes anterior. En termes mensuals, els preus han pujat d’un 0,5% i, en el conjunt de l’any, l’increment acumulat és del 0,2%.

Els augments més destacats respecte del febrer de l’any passat són en begudes alcohòliques i tabac (+5,3%), restaurants i serveis d’allotjament (+5,1%), assegurances i serveis financers (+3,7%) i habitatge, aigua, electricitat, gas i més combustibles (+3,3%). Per contra, els preus del vestit i calçat han baixat d’un 0,1% interanual.

Illes: la inflació baixa de dues dècimes, fins al 2,2%

A les Illes, l’IPC interanual ha estat del 2,2% al febrer, dues dècimes menys que el mes anterior. És el nivell més baix d’ençà de l’octubre del 2024. En termes mensuals, la inflació ha augmentat d’un 0,4%; en canvi, d’ençà de principi d’any els preus acumulen una baixada del 0,1%.

Els increments interanuals més destacats corresponen als restaurants i els serveis d’allotjament (+6,2%), les begudes alcohòliques i el tabac (+4,9%), les assegurances i serveis financers (+3,8%) i els aliments i begudes no alcohòliques (+3,5%). L’única categoria en què els preus han baixat és la d’informació i comunicacions, amb una davallada del 0,1%.

La xifra és més del doble que l’anterior rècord de la institució, quan al principi de la guerra d’Ucraïna va alliberar 182 milions de barrils. Aquesta vegada l’objectiu és compensar el subministrament que s’ha perdut pel tancament del pas per l’estret d’Ormuz.

Tot i remarcar que la decisió permetrà d’alleujar els efectes immediats de la situació als mercats, Birol ha insistit que la cosa més important per a restablir l’estabilitat en els fluxos de petroli i gas “és la represa del trànsit per l’estret d’Ormuz”.

L’estret, clau per al comerç mundial d’energia

Birol ha subratllat l’impacte “significatiu” del conflicte al Llevant en els mercats mundials de petroli i gas, que té implicacions en la seguretat energètica, el cost de l’energia i l’economia mundial. Ha recordat que l’estret d’Ormuz canalitzava prop de 15 milions de barrils diaris del subministrament mundial de petroli i 5 milions més de productes derivats, cosa que representa al voltant del 25% del comerç marítim mundial de petroli.

Després dels atacs dels Estats Units i Israel contra l’Iran del 28 de febrer i de la resposta iraniana blocant l’estret, els fluxos de petroli, gas i més matèries primeres han quedat pràcticament aturats, segons que ha dit el director de l’AIE. Sense rutes comercials alternatives i sense més opcions d’emmagatzematge, els productors de petroli de la regió ja han començat a reduir-ne la producció.

Reserves acumulades i intervencions anteriors

Els membres de l’AIE disposen ara mateix d’uns 1.200 milions de barrils de reserves d’emergència, a banda 600 milions que tenen les empreses, per imposició dels governs.

D’ençà de la fundació de l’agència, el novembre del 1974 (arran de la crisi del petroli causada per la guerra del Yom Kippur), l’AIE només ha utilitzat cinc vegades les reserves estratègiques: a la guerra del Golf del 1991, durant els huracans Katrina i Rita del 2005, amb la crisi de Líbia del 2011 i dues vegades per la invasió russa d’Ucraïna el 2022.

Suport internacional a la mesura

Uns quants països han manifestat la voluntat de participar en la iniciativa encapçalada per l’AIE. La ministra d’Economia i Energia alemanya, Katherina Reiche, ha anunciat la disponibilitat d’Alemanya d’afegir-s’hi: “Accedirem a aquesta petició i hi farem una contribució.”

També la ministra de Transició Ecològica espanyola, Sara Aagesen, ha confirmat el suport del govern de Madrid a la proposta. “Espanya hi donarà suport, sempre hem estat solidaris i entenem que així també ajudem a relaxar els mercats i a donar resposta a uns altres països amb dificultats de subministrament més greus que les variacions de preus.”

Al seu torn, la primera ministra del Japó, Sanae Takaichi, ha anunciat que el país començaria a alliberar part de les reserves estratègiques de petroli el 16 de març, per iniciativa pròpia.