A primera hora de diumenge passat, només una taula de dues persones compartia unes torrades i una botifarra en aquest restaurant de Collserola. El seu responsable, Isidre Jané, adverteix que ja fa massa temps que la situació és la mateixa i clama per la fi de les restriccions.

“Volem treballar, no demanem ajudes, sinó que la gent pugui venir”, exclama. I explica que, a més de la caiguda de la facturació en el 30% només amb esmorzars, hi ha un descens notable de clients tant a l’hora de dinar com a l’hora de sopar, quan l’activitat tampoc és la mateixa que tenien abans de la crisi.

Jané comenta que la gent no tan sols hi va per dinar, sinó que també vol passejar per la muntanya i, si no ho poden fer, busquen uns altres llocs. Can Jané és al final d’un camí que surt de la carretera de la Rabassada. És l’únic accés per carretera, tot i que a peu i amb bicicleta també s’hi pot arribar des del Vallès, una via ara mateix totalment tancada.

La situació ha obligat a prendre mesures, com ara, retallar personal: “Hem hagut de fer-ho perquè no es pot aguantar i ens havíem d’adaptar”, es justifica Jané, que lamenta que les restriccions han arribat en el pitjor moment per al sector: “A l’estiu baixa més la feina, i si ara no hem pogut treballar no sé com ens ho farem en temporada baixa.”

En fa una lectura molt similar Xavier Vila, encarregat del restaurant Can Coll: “Tenim un tipus de client que arriba a peu o amb bicicleta per la muntanya, i si no poden passar, l’afluència disminueix bastant.” En aquest establiment han passat de fer prop de dues-centes torrades un diumenge a quedar-se en unes vuitanta.

Can Coll és a peu de la carretera d’Horta a Cerdanyola del Vallès, i això fa que l’activitat s’hagi pogut mantenir mínimament, però amb un impacte a la facturació que es troba entre el 15% i el 20%. “Normalment, teníem totes les taules plenes, cues de gent esperant i setanta bicicletes aparcades”, relata Vila.

A diferència d’aquesta imatge que descriu l’encarregat de Can Coll, diumenge passat la situació era radicalment diferent: algunes taules buides, lloc de sobres a l’aparcament exterior i amb prou feines una desena de bicicletes a la porta, del qui havien decidit de fer una ruta per carretera.

I és que tant a la carretera d’Horta com a la Rabassada el trànsit de ciclistes és continu. Fins i tot es pot veure algun corredor pel voral, però en entrar a l’espai natural pels camins habilitats per al pas amb vehicles es fa el silenci, només trencat puntualment pel cant dels ocells o per aquells, pocs, que se salten les restriccions.

Xavier Vila explica que hi ha clients que li reconeixen que estan farts de la situació i opten per entrar a l’espai natural tot i les prohibicions: “No són gaire gent, però sí que n’hi ha alguns que diuen que se la juguen, a risc de ser multats.” Aquest dissabte, 6 de juny, s’ha organitzat una caminada a Cerdanyola del Vallès per a exigir que es torni a obrir l’accés al parc.

Panés ha exposat que la indústria, el talent i la simplificació administrativa seran al centre del nou mandat, i ha avisat que vénen “quatre anys intensos”, amb desafiaments, però també amb oportunitats.

La patronal entén el mandat que comença com una ocasió per a reforçar la capacitat d’impacte, tant internament com en l’àmbit institucional. Panés ha posat l’accent en la voluntat d’augmentar la utilitat per a les empreses associades i per al conjunt del teixit empresarial.

Segons que ha informat Time Out Group, els mercats gastronòmics de la marca a l’estat espanyol (Time Out Market) queden fora de l’operació i continuaran essent propietat i responsabilitat directa del grup internacional. Tampoc no s’han fet públics els termes econòmics de la transacció.

L’acord inclou també la incorporació de l’equip de Time Out España a l’estructura de RBA. Els treballadors mantindran les seves funcions actuals i les operacions es traslladaran a les oficines que el grup editorial té a Barcelona i Madrid.

El conseller delegat de Time Out Media, Rob Biagioni, ha destacat que l’estat espanyol continua essent un mercat estratègic per a la companyia i ha assegurat que l’aliança amb RBA permetrà de consolidar i ampliar la presència de la marca. Per la seva banda, la directora general de continguts de RBA, Àurea Díaz, ha remarcat que Time Out és un referent internacional en els àmbits de l’oci i la cultura i que comparteix amb l’editorial valors com ara la vocació de servei, el rigor informatiu i la proximitat amb els lectors. Amb aquesta operació, RBA reforça la seva presència en l’àmbit dels continguts culturals i d’oci, tot incorporant una de les marques internacionals més reconegudes del sector.

El conseller d’Economia, Hisenda i Administració Pública de la Generalitat Valenciana, José Antonio Rovira, ha insistit que el nou model no es podia negociar en reunions separades entre el govern espanyol i cada comunitat. “El lloc per a parlar d’un model que afecta totes les comunitats autònomes ha de ser el Consell de Política Fiscal i Financera, no reunions bilaterals”, ha dit. També ha criticat la manca de concreció de la proposta presentada per Madrid i ha lamentat que, d’ençà de l’últim consell, fet el gener passat, les autonomies continuessin sense saber els detalls del nou sistema.

Rovira ha avançat que la Generalitat no participarà en reunions bilaterals per parlar del finançament. Segons que ha explicat, l’única reunió que consideraria útil seria per a tractar qüestions urgents per al País Valencià, com ara la creació d’un fons transitori d’anivellament o el finançament de les despeses derivades de la gota freda del 2024, que, segons el govern valencià, han acabat repercutint en l’endeutament de la Generalitat.

Una posició semblant ha expressat el govern balear. El vice-president i conseller d’Economia, Antoni Costa, ha respost amb un “no rotund” a la invitació del ministeri espanyol i ha defensat que qualsevol reforma havia de passar pels òrgans multilaterals de coordinació financera. Costa també ha lamentat que el govern espanyol encara no hagi donat resposta a diferents demandes de les Illes, com ara la renovació del règim fiscal especial o els convenis d’infrastructures.

El rebuig dels dos governs arriba l’endemà que el Ministeri d’Hisenda anunciés una ronda de contactes amb totes les comunitats de règim comú per a preparar la reforma del sistema de finançament autonòmic. L’objectiu del govern espanyol és que el nou model pugui ser aprovat abans de final d’any i entri en vigor el primer de gener del 2027.

El ministre d’Hisenda espanyol, Arcadi España, ha defensat aquestes reunions i ha criticat les comunitats que ja havien anunciat que no hi participarien. Segons ell, la reforma del finançament és una reivindicació històrica dels territoris i ha demanat als governs autonòmics que s’avinguin a negociar.

El president de la Generalitat ho ha anunciat després d’haver assegurat el govern que faria una consulta al mercat per explorar concessions d’obra pública en algunes obres en infrastructures. Segons el president, els resultats d’aquesta consulta han estat “molt positius”: “El país té ganes d’emprendre.” La previsió del govern és que el primer concurs de 1.800 milions d’euros inclogui projectes com ara les estacions del tram central de la L9, el desplegament del programa de carreteres 2+1 i el desdoblament parcial i la millora del tram Berga-Bagà. Quant als 1.500 milions prevists en un segon paquet, l’executiu vol afrontar el desdoblament de la C-55, la segona fase del tramvia de Tarragona a Reus, intercanviadors d’autobusos i la terminal ferroviària de Lleida-Quatre Pilans.

Segons Illa, aquesta mobilització de recursos en inversions permetrà de construir en sis anys obres que, d’una altra manera, s’haurien executat d’aquí a vint anys o vint-i-cinc, i ha reivindicat que la col·laboració público-privada ja “ha donat bons resultats”. “Quan govern i teixit empresarial compartim objectius i sentit de país, Catalunya avança”, ha afirmat Illa, tot reivindicat la “recuperació” del model de col·laboració pública i privada en infrastructures “aturat d’ençà del 2010”. Illa ha defensat d’anar a cercar ara “l’estalvi privat” perquè “és un bon moment” i per a poder fer inversions que “es necessiten ara”.

Segons l’organisme, aquest comportament s’explica per l’augment dels preus dels transports i de les activitats recreatives, esportives i culturals, compensat per la rebaixa en roba i calçat, i també per l’estabilitat dels preus dels aliments. Malgrat aquesta estabilitat durant els dos darrers mesos, la xifra d’inflació del maig és la segona més alta d’ençà del gener del 2023.

La inflació subjacent –que exclou preus més volàtils com ara els aliments frescs i els productes energètics– ha augmentat una dècima respecte de l’abril, fins al 2,9% en termes interanuals.

Segons Brussel·les, Temu ha vulnerat la llei de serveis digitals (DSA) per vendre productes com ara carregadors que no superen “les proves bàsiques de seguretat” i joguines infantils amb substàncies químiques per sobre dels límits legals i amb risc d’asfíxia a causa de peces desmuntables.

Brussel·les va obrir la investigació contra Temu l’octubre del 2024 per avaluar la possible venda de productes il·legals a la UE. Prèviament, l’executiu comunitari ja havia demanat informació a l’empresa per la presència i reaparició de comerciants que venien productes no autoritzats al portal.

Després de més d’un any i mig, la Comissió Europea conclou que les proves de què disposa indiquen “que és molt probable que els consumidors de la UE es trobin amb productes il·legals a Temu”.

Segons l’executiu, l’avaluació de riscs feta per la plataforma xinesa “no compleix els estàndards establerts a la DSA” perquè es basa “en informació general sobre riscs del sector del comerç electrònic en conjunt, i no en proves específiques sobre el servei propi de Temu”.

A més, la Comissió Europea considera que Temu “va subestimar greument la freqüència amb què els consumidors europeus poden trobar productes il·legals”.

Nascut a Terrassa el 20 de febrer de 1926, Pujals va tenir un paper destacat en la vida econòmica, institucional i social de la ciutat durant la segona meitat del segle XX i començament del XXI.

En un comunicat, la Cecot ha expressat el condol per la seva mort i ha destacat que, darrere la seva discreció, hi havia “una persona amb una gran capacitat de fer més fàcil, més amable i més humana la vida de les institucions i de les persones”. Pujals va ser una peça determinant en el procés que culminà amb la creació de la patronal l’any 1978, fruit de la unió d’unes quantes organitzacions empresarials.

La seva trajectòria professional va començar en el sector tèxtil, però les riuades del setembre del 1962 a Terrassa van afectar profundament la seva empresa i van marcar un canvi en la seva activitat, que es va orientar progressivament cap al servei institucional i comunitari.

El 1964 es va incorporar a l’Ajuntament de Terrassa, on va assumir responsabilitats en l’àrea de Governació i va arribar a ser nomenat primer tinent de batlle.

També va presidir la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca entre el 1986 i el 2011 i la Fundació Busquets de Sant Vicenç de Paül entre el 1997 i el 2011. Des d’aquesta entitat va impulsar iniciatives d’atenció a col·lectius vulnerables, incloent-hi pisos tutelats per a famílies.

L’any 2011 la Generalitat li va concedir la Medalla President Macià en reconeixement de la seva contribució a l’economia catalana.

La companyia catalana ha comunicat que aquesta decisió no altera el seu full de ruta estratègic. En un fet rellevant enviat a la Comissió del Mercat de Valors espanyola, Puig insisteix que continuarà centrada en l’execució de la seva estratègia actual per fer créixer de manera rendible el conjunt de la seva cartera de marques.

El passat 23 de març, Puig va confirmar que mantenia converses amb The Estée Lauder Companies Inc. sobre una possible combinació dels respectius negocis. Amb la fi de les negociacions, l’empresa subratlla l’èmfasi en el creixement propi.

El conseller delegat de Puig, José Manuel Albesa, considera que les converses amb Estée Lauder han estat enriquidores. “Puig compta amb una sòlida trajectòria de creixement, per damunt del mercat de la bellesa premium”, ha explicitat l’executiu.

Albesa diu també que l’empresa manté l’atenció posada en l’execució de la seva estratègia, vetllant pels interessos de totes les parts implicades. Defensa, a més, que la cultura diferencial de Puig ha permès que s’assoleixin els compromisos des de la sortida a borsa, com l’assoliment dels objectius de creixement, la millora del marge i l’enfortiment del balanç.

En una reunió feta a Estrasburg que ha durat sis hores, el Parlament Europeu i el Consell de la UE –en què són representats els estats membres– han ratificat la proposta que portarà els EUA a rebaixar els aranzels en productes europeus, com l’acer i l’alumini, fins a un màxim del 15%. L’acord provisional tancat aquesta matinada vol millorar unes relacions comercials transatlàntiques “estables i predictibles”, tot garantint unes salvaguardes “sòlides” i preservant la flexibilitat per tal de protegir els interessos de la UE en cas que “fos necessari”.

El ministre d’Energia, Comerç i Indústria del govern de Xipre, Michael Damianos, negociador principal per part dels estats membres, ha destacat que les dues potències “comparteixen la relació econòmica més gran i integrada del món”. Damianos ha defensat que “mantenir una relació transatlàntica estable, predictible i equilibrada” era en l’interès de les dues parts. De fet, ha dit que la UE continuaria “essent un soci fiable i de confiança” en el comerç global.

Von der Leyen ha recuperat el seu discurs recent anunciant que “un acord és un acord, i que la UE compleix els seus compromisos”. En un missatge compartit a les xarxes socials, ha dit que la zona comunitària podria complir aviat la seva part de la declaració conjunta amb els EUA. Per la seva banda, l’eurodiputat socialista Bernd Lange, principal negociador pel Parlament Europeu, ha dit a les xarxes que el Parlament Europeu ha “millorat de manera significativa” la proposta de la Comissió Europea.

Mecanisme robust de salvaguarda

Els eurodiputats ja havien avalat la seva posició de retirar els gravàmens a final de març i la introducció de clàusules que permetien de suspendre el pacte en cas de noves pressions de Trump. Tot i això, els estats membres havien rebutjat aquestes condicions en anteriors reunions. El pacte introdueix un mecanisme de salvaguarda que dóna a la UE les eines per adreçar possibles increments significatius d’importacions dels EUA que podrien causar o amenaçar de causar danys greus als productes locals.

La Comissió Europea podrà emprendre, per iniciativa pròpia o per la petició justificada de tres estats membres o més, una investigació per a analitzar si l’increment de les importacions afecta en certa manera algun sector europeu. En el cas que l’executiu comunitari hi trobés “una demostració justificada”, es podria suspendre totalment o parcial l’acord.

Condicionants de suspensió

L’acord provisional entre el Parlament Europeu i el Consell de la UE permet que la Comissió Europea suspengui el pacte comercial amb els Estats Units si el govern nord-americà no compleix seva part de l’acord. També té la llibertat d’intervenir si els EUA “menyspreen” els objectius del pacte de Turnberry, interrompen les relacions comercials i d’inversió amb la UE, o discriminen o ataquen algun operador econòmic de la UE.

L’executiu comunitari també tindrà la potestat d’activat el mecanisme de suspensió si hi ha indicis que alguns d’aquests condicionants es donés en un futur. Un altre requisit de l’eurocambra era implementar una clàusula d’expiració de l’acord, inicialment prevista el 31 de març de 2028. La data s’ha modificat fins a final del 2029, d’aquesta manera es cobreix tota la presidència de Trump i les eleccions europees convocades pel maig d’aquell any.

La Comissió Europea podrà suspendre les concessions referents a productes d’acer o alumini si el govern nord-americà, el 31 de desembre de 2026, encara aplica uns aranzels superiors al 15% en productes derivats de l’acer o l’alumini importats des de la UE.

La responsable de les relacions comercials amb els EUA del Partit Popular Europeu, Željana Zovko, havia dit hores abans de la reunió que aquest acord no era sobre l’administració Trump: “Aquest és un pacte que protegirà les empreses europees de més incerteses.” Trump havia dit que imposaria aranzels més alts, també als vehicles europeus, si la UE no implementava l’acord signat a Turnberry abans del 4 de juliol.

El Parlament Europeu va aturar fins a dues vegades el procés legislatiu per ratificar el pacte amb Trump. El document final s’haurà de votar al Comitè de Comerç Internacional del Parlament Europeu abans de ser portat a votació final al plenari de juny. També caldrà que sigui ratificat pels estats membres abans no entri en vigor de manera definitiva. Von der Leyen ha demanat als eurodiputats que actuïn ràpidament per acabar el procés.

En el seu primer discurs després de la renovació, Sánchez Llibre ha definit aquesta nova etapa com un mandat “de continuïtat, amb ambició, exigència i objectius clars”. I ha assegurat que afrontava el càrrec amb “mà estesa, diàleg lleial i voluntat d’acord” amb governs, sindicats i organitzacions socials.

El dirigent de la patronal ha interpretat la renovació sense oposició com una “mostra de confiança” al projecte impulsat aquests darrers anys, cosa que, segons que ha afirmat, l’obligava “encara més a donar el màxim”.

Per als quatre anys vinents, Sánchez Llibre ha fixat tres grans prioritats: la reforma de la fiscalitat, amb l’objectiu de reduir allò que considera un “ofec fiscal” sobre les empreses; la lluita contra l’absentisme laboral; i la crisi de l’habitatge, que defensa d’abordar “sense dogmatismes i aportant-hi solucions factibles i realistes”.

En matèria econòmica, el president de Foment ha insistit en la necessitat d’afavorir una fiscalitat més competitiva i ha demanat “estabilitat normativa”, com també una racionalització de la despesa pública. “No volem menys serveis públics, volem serveis públics sostenibles i això s’aconsegueix ampliant bases amb més activitat, no ofegant sempre els qui compleixen.”

Sánchez Llibre també ha reiterat la voluntat d’aprofundir la relació amb el govern per mitjà d’un “diàleg profund i permanent” per a “millorar sinergies” i treballar per objectius compartits. En aquest context, en plena negociació pressupostària, ha expressat el desig que prosperi un acord amb ERC, sempre que no impliqui un increment de la pressió fiscal sobre les empreses.

A la concentració, s’han sentit crits de “Espot, tururut, a la Seu te n’hi vas tu”, “Ni gent sense casa, ni cases sense gent”, “Volem volem volem que es regulin els lloguers” o “No vull marxar, Andorra és casa meva”. Durant la manifestació, s’ha fet una sentada massiva a l’avinguda Meritxell. 

La llei dels lloguers vol eliminar de manera progressiva i regulada la pròrroga forçosa que d’ençà del 2019 afecta la major part dels contractes de lloguer. Prop de 20.000 contractes continuen subjectes a la pròrroga forçosa legal aprovada llavors i aquesta situació excepcional acabarà entre el 2027 i el 2030, depenent de l’antiguitat i del preu per metre quadrat.

“Llei d’expulsió programada”

El sindicat considera que aquesta llei consolida un procés de desintervenció dels lloguers en un context de preus descontrolats i sous molt per sota del cost real de vida. “Parlem de llei d’expulsió programada perquè creiem que aquesta desregulació generarà pujades inassumibles, expulsions silencioses, més precarietat habitacional i un augment de la inseguretat residencial per a milers de persones”, diu Rebeca Bonache, portaveu del sindicat. “Hi ha gent que viu amb por de no poder renovar el contracte, persones obligades a compartir habitacions massificades, famílies que destinen una part insostenible del sou al lloguer i residents que acaben marxant del país perquè no poden continuar assumint aquests preus.”

El cap de govern, Xavier Espot, ha negat aquestes darreres hores que la normativa impliqués deixar desprotegits els llogaters, perquè a partir del primer de gener del 2027 només es podran extingir els contractes signats el 2012 o abans, o aquells amb un preu inferior a 6 euros per metre quadrat, mentre que la resta es continuaran prorrogant legalment. Tot i això, el sindicat avisa que la proposta pot afavorir la consolidació d’un mercat dual, deixant contractes fora de protecció i perjudicant nous residents i famílies afectades per l’encariment de l’habitatge.

Un canvi general de model

Les demandes del sindicat van molt més enllà de la llei concreta i denuncien el model general d’habitatge, que considera orientat a l’especulació i a la rendibilitat immobiliària. És per això que demana una regulació del preu dels lloguers, prohibir els desnonaments sense alternativa digna i assequible, tenir un registre de la propietat públic i accessible i eliminar la “trampa del fill”: és a dir, la capacitat d’un propietari de poder recuperar un habitatge llogat amb l’argument de destinar-lo a un fill, malgrat que després no sigui així. També defensa que el problema de l’habitatge no es pot separar de la precarització laboral i els sous baixos.

Aquests darrers anys, el govern ha impulsat mesures per afrontar les dificultats d’accés a l’habitatge. Per exemple, limitant als inversors estrangers l’adquisició d’immobles, augmentant els imposts sobre la plus-vàlua immobiliària, prohibint les promocions immobiliàries si no destinen pel cap baix la meitat dels immobles a lloguer assequible, no concedint noves llicències d’allotjaments turístics i la imposant la cessió forçosa de pisos buits.

“Considerem que algunes mesures poden apuntar parcialment a problemes reals, però arriben tard i són insuficients davant la magnitud de la crisi actual”, explica Bonache. “Mesures com ara limitar la inversió estrangera especulativa, augmentar imposts sobre plus-vàlues i limitar allotjaments turístics poden ajudar a reduir la pressió sobre el mercat, però si no es regula directament el preu del lloguer i no es protegeixen efectivament les persones llogateres, el problema de fons continuarà existint. També ens preocupa que sovint es presentin mesures parcials i es mantingui intacte un model econòmic molt dependent del negoci immobiliari. Sobre la cessió de pisos buits, creiem que l’habitatge no es pot continuar tractant exclusivament com un actiu especulatiu si hi ha persones que no poden accedir a un habitatge digne.”

Amb tot, el sindicat vol denunciar la sensació creixent que viure dignament a Andorra és un privilegi i espera una mobilització transversal, amb joves, famílies, residents de llarga durada i també persones que fins fa poc no participaven en mobilitzacions socials, però que ara s’hi senten interpel·lades.

L’estudi punxa el discurs triomfalista del creixement econòmic. Els economistes avisen que un nombre elevat dels llocs de feina que s’han creat aquests últims anys ha estat en sectors que paguen sous baixos que no permeten de pagar el cost dels serveis públics més directes. És el cas, per exemple, del turisme i les indústries càrnies. Han qualificat de sectors altament subvencionats aquells en què la mitjana dels treballadors té sous d’aquestes característiques. Han situat el llindar en els 27.500 euros anuals de sou brut el 2023. Diuen que els sous per sota d’aquesta quantitat no compensen el cost dels serveis que reben com a ciutadans. “El 44% de la creació de llocs de feina d’aquests últims anys són en sectors altament subvencionats. Això ens sembla preocupant”, ha explicat Puig. És una tendència, a més, que creix, segons els seus càlculs. Representen el 35% de l’ocupació i creixen més de pressa que no pas la resta de l’ocupació. Segons Puig, és especialment greu en els sectors que creen molts llocs de feina especialment per a població no resident: “Si continuem com fins ara acabarem malament. Una manera de dir-ho és que l’Aragó és a punt d’avançar-nos en PIB per càpita i el dia que passi voldrà dir moltes coses.” Roig ha apuntat que, en les projeccions que havien fet, podria passar el 2050.

Modest Guinjoan ha explicat que el PIB per càpita a Catalunya s’havia anat estancant i havia disminuït d’ençà del 2010 en comparació amb el d’Europa. Ha perdut 12 punts percentuals en relació amb la mitjana de la Unió Europea. És així perquè, tot i que el PIB ha crescut molt, la població també ha augmentat d’un 30%. La immigració ha cobert els nous llocs de feina en un moment d’envelliment i de natalitat baixa. El 90% del creixement ha estat per l’arribada de població immigrada. Xavier Cuadras ha afegit que la productivitat catalana, en comparació amb l’europea, era d’un 87%, tot i que havia estat del 92% l’any 2000. Jordi Galí ha subratllat l’aparent paradoxa que el nombre de treballadors hagi augmentat d’1,1 milions aquests últims vint anys, però que la desocupació no s’hagi reduït. Els promotors de l’estudi, tanmateix, han volgut remarcar que no estaven en contra ni de la immigració ni del turisme: “No és un problema d’anti-al·legat turístic. No és un al·legat contra la immigració. El problema és el model productiu”, ha afegit Guillem López-Casasnovas.

La situació actual pot beneficiar els nouvinguts que treballen i els empresaris que els paguen sous baixos, però té un cost fiscal alt, segons Jaume Ventura, que no s’ha mostrat partidari de limitar l’entrada de persones sinó que les empreses en paguin el cost real i no treguin rèdit de costs subvencionats: “Que paguin els costs reals que tenen.” Conclouen que el creixement no ha ajudat a millorar el benestar dels catalans. Ben al contrari, en molts segments de la població catalana ha baixat el nivell de vida que tenia a principi del mil·lenni. 

Els autors de l’informe llancen propostes concretes per capgirar la situació actual. Per corregir-les, d’entrada, proposen d’apujar progressivament el sou mínim interprofessional a raó d’un percentatge anual significatiu per sobre de la inflació, la normalització de l’IVA a l’hostaleria, l’augment de l’impost d’estada en establiments turístics –excepte a les zones rurals–, la introducció de taxes específiques per a compensar externalitats negatives i la revisió de la figura del treballador fix-discontinu en activitats turístiques estacionals i assimilables. També demanen que un organisme independent sigui transparent amb les dades, que calculi periòdicament el balanç fiscal dels sectors de l’economia catalana per identificar els que representen una càrrega i un benefici més gran del punt de vista fiscal, que permeti de veure com evolucionen els equilibris en el temps i si els sectors deficitaris perden pes respecte dels que aporten recursos fiscals nets, com creuen que seria desitjable.

Defensen, a més, una gestió de l’arribada d’immigrants que afavoreixi l’entrada de persones qualificades d’acord amb les necessitats del model econòmic, i que aprofiti millor el talent dels locals formats i dels desocupats a llarg termini. Creuen que aquestes mesures incidirien positivament en el mercat d’habitatge i sobre la situació de la llengua i la cultura catalanes. En aquest sentit, voldrien fer obligatori el coneixement del català per a ocupar llocs de feina d’atenció al públic i serveis de cura personal. “En la majoria de països de la UE, el coneixement de l’idioma oficial és necessari per a obtenir el permís de residència definitiu”, subratlla l’informe.

Respecte del turisme, proposen l’eliminació de llicències d’habitatges d’ús turístic, excepte a les zones rurals, i l’adquisició d’edificis hotelers i de blocs d’apartaments a la costa per a convertir-los en espais públics i habitatges permanents. També demanen que s’afavoreixi la conversió de places que, incorporant-hi capital i tecnologia, aportin valor afegit als seus productes. 

D’una altra banda, com a mesures d’estímul, defensen un increment del pressupost en innovació, crear un fons d’inversió públic per a ajudar al creixement d’empreses catalanes amb capital industrial i tecnològic, orientar la inversió estrangera en la creació de llocs de feina qualificats i que fomentin l’equilibri territorial, impulsar l’FP i que la Generalitat i les diputacions subvencionin els municipis que promoguin la instal·lació d’empreses de sectors no subvencionats. 

En la carpeta d’iniciatives fiscals, hi inclouen una revisió completa del sistema fiscal, que consideren que ha tendit a pretendre combatre l’infrafinançament de Catalunya amb una estructura tributària que és poc amiga d’atraure el talent i no evita la deslleialtat fiscal d’uns altres territoris de l’estat espanyol i d’Europa. També defensen que es revisi el règim d’autònoms, amb una tributació sobre l’IRPF que els discrimina del sistema impositiu societari, que grava sobre els beneficis, i que s’elevi el mínim exempt de l’impost de patrimoni a 3 milions, que seria fins a 10 milions d’euros sempre que s’augmentés alhora l’impost a les grans fortunes, de competència estatal. Sostenen igualment que s’hauria d’establir un recàrrec a l’IBI dels habitatges que no siguin primera residència i que augmentin les taxes i els copagaments d’autopistes, serveis universitaris, sanitaris i socials, com passa a la majoria d’estats de la UE. Quant a les empreses, volen que es millori el tractament fiscal per als beneficis que es reinverteixin en l’empresa i distingir la petita i mitjana empresa de la resta en el tractament normatiu. Tot plegat, amb una administració tributària que fos més clara i deixés poc marge interpretatiu a les inspeccions.

Podeu llegir l’Informe Fènix a continuació:

La protesta arriba just després d’una nova ronda de reunions amb la Generalitat. Tots dos sindicats han optat per una convocatòria conjunta, tot i que mantenen la disposició de resoldre les reivindicacions mitjançant una mediació amb el govern.

Entre les demandes principals hi ha el compliment dels acords pactats al febrer, que preveien la presència d’un interventor a cada tren de mitjana distància. Segons Comissions i la UGT, aquest punt no s’aplica. Així mateix, demanen més plantilla, millores en la seguretat –tant per als treballadors com per als usuaris de la xarxa– i augments salarials.

La convocatòria de vaga afecta el conjunt de la xarxa de Rodalia de Catalunya i el registre oficial de l’aturada ja ha estat presentat. Els sindicats continuen pendents de l’avenç de la mediació prevista amb la Generalitat, però insisteixen que, mentre no es resolguin les demandes, mantenen les mobilitzacions.

A Catalunya, la variació interanual és una dècima més baixa que no pas la del març (3,1%). Es mantindran les bonificacions als carburants, que continuen pressionant a l’alça. La inflació subjacent, que no recull els elements més volàtils, va caure fins al 2,6% a Catalunya. Si s’observa per productes, els carburants i combustibles van continuar pressionant a l’alça. Així, a l’abril van ser un 10% més cars que fa un any a Catalunya, 2,8 dècimes més que al març (7,2%). S’observa així l’impacte en els preus que ha provocat la guerra a l’Iran. En canvi, el paquet que inclou electricitat i gas va registrar taxes interanuals negatives. En concret, va baixar fins al -1,8% a Catalunya i fins al 1,7% a l’Estat, és a dir, que va ser més barat que el mateix període de l’any passat.

Pel que fa als aliments, que en episodis anteriors havien protagonitzat la crisi de preus, van ser un 2,6% més cars que l’any passat. L’indicador és lleugerament més alt que al mes passat (2,4%).

Per productes, els principals encariments els van protagonitzar els llegums i hortalisses (+12,1%), els ous (+11,5), la carn bovina (+10,1%) i l’ovina (+9,1%) i el peix (+8,3%). En canvi, l’oli d’oliva va continuar a la baixa i va caure un 11,1% respecte del mateix període de l’any passat.

Al País Valencià ha baixat fins al 3,2% a l’abril, un augment del 0,4% respecte del mes anterior. Els preus superen el nivell de l’any passat. Els sectors en què més s’ha notat la pujada són el transport (un 6% més que no pas a l’abril del 2025), les begudes alcohòliques i el tabac (un 4,8% més), els restaurants i serveis d’allotjament (un 4,7% més) i les assegurances i els serveis financers (un 4,4% més).

Quant a les Illes, l’índex de preus de consum s’ha moderat fins al 3,1%. El grup amb més influència positiva en la inflació a les Illes també va ser el del transport, la taxa anual del qual va pujar més d’un punt, fins al 6,5%, a causa de l’encariment dels combustibles i lubrificants per a vehicles particulars, que van superar el llindar del 15% fixat pel govern. Per això mateix, les mesures fiscals es mantindran vigents fins al 30 de juny.

Jørgensen ha remarcat que era una “crisi de l’energia fòssil” i per això ha demanat als estats europeus de “redoblar els esforços” per accelerar la transició energètica i deixar enrere definitivament els combustibles fòssils i optar per fonts renovables.

El comissari d’Energia europeu ha informat, que durant la reunió, presentaria “un catàleg de bones pràctiques i idees” als estats membres per a reduir el consum i la demanda de combustibles fòssils. “El millor que podem fer pels nostres ciutadans i les nostres indústries és fer que els incentius perquè abandonin els combustibles fòssils i optin per les energies renovables siguin tan atractius com sigui possible”, ha afegit.

Si bé ha dit que veia legítimes les mesures d’alguns estats per la crisi de preus derivada del tancament de l’estret d’Ormuz, com ara subvencionar la factura energètica de la indústria o donar ajuts als sectors més vulnerables, ha precisat que allò que calia eren  solucions “específiques i temporals”.

La resolució, de 22 d’abril del 2026, publicada avui al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE), concreta que Elías ha comès una infracció molt greu en comunicar de manera il·lícita a Gerard Piqué informació privilegiada relativa a l’oferta esmentada. La CNMV també multa Piqué per una infracció molt greu, perquè va adquirir 104.166 accions d’Aspy Global Services el 20 de gener del 2021, mentre era en possessió d’informació privilegiada rebuda d’Elías.

Segons la resolució, Piqué “va obtenir un benefici econòmic amb la venda d’aquestes accions el dia 27 de gener del 2021”.

La CNMV precisa que la resolució és ferma en via administrativa, però es pot recórrer davant la Sala contenciosa-administrativa de l’Audiència espanyola.

L’acte té el suport i la participació del Sindicat de Llogateres de Catalunya, de la Confederació de Sindicats de Llogateres i de Jaime Palomera, expert i investigador en polítiques d’habitatge. Aquestes aliances es fan conjuntament amb els moviments ja existents a Mallorca contra l’especulació, la turistització i la defensa del dret d’habitatge. “Volem treballar de manera conjunta des dels diferents territoris, cadascun amb les seves particularitats, però lluitant contra una situació comuna a totes les Illes”, explica Òscar Martínez, un dels portaveus del sindicat.

Contra el rendisme, l’especulació i la turistització

Tal com assenyalen, el sindicat neix amb tres objectius principals: frenar el rendisme, aturar l’especulació immobiliària i combatre la turistització. “Lluitem contra l’ús de l’habitatge com a font d’ingressos i no com a bé amb funció social”, afegeix Martínez. “A Mallorca tenim el problema que les lleis –poques i insuficients– que s’han elaborat per defensar els llogaters no s’apliquen. No hi ha ni un sol municipi a l’illa que s’hagi declarat zona tensionada, quan la majoria compleix els estàndards que marca la llei. Volem que els ajuntaments demanin al govern balear que declari els seus municipis zona tensionada.”

Malgrat que Mallorca es veu afectada pel problema de l’habitatge en general, l’illa té unes especificitats, sobretot relacionades amb les conseqüències de la massificació turística i de la dependència econòmica d’aquest model, que cal atendre especialment. “Treuen habitatge per als residents per donar-hi uns altres usos que no són residencials. Hem d’aturar i revertir la proliferació de pisos turístics, tant legals com il·legals, igualment anunciats a plataformes. Ara ens trobem que et demanen un dineral per a un lloguer, però al juliol et diuen que has de marxar tot l’estiu. El lloguer temporal no estava pensat en aquest sentit i volem que es reguli. Si ha de tenir un ús, ha de ser per a persones que vénen aquí a fer una tasca durant un temps. La mitjana dels lloguers a Mallorca està per sobre de l’estatal, mentre que la mitjana dels sous de residents mallorquins està per sota. Hem d’aturar aquesta desconnexió total entre el mercat de l’habitatge i l’economia real.”

El sindicat també demana contractes indefinits i que els pisos buits passin al parc d’habitatge en ús. “Cal aturar aquesta acumulació de propietats en poques mans, perquè això no beneficia ningú. Demanem a la gent que vingui a les nostres assemblees obertes, que ens porti les seves idees, propostes i problemes per anar elaborant, entre tots, les nostres estratègies”, resumeix Martínez. El sindicat també vol col·laborar amb més entitats relacionades amb l’habitatge, com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), i amb sindicats laborals.

A la presentació, explicaran de quina manera es volen organitzar i com funcionaran les afiliacions. A més, anunciaran algunes mobilitzacions per a l’estiu. A la tarda, el sindicat participarà en la Ràdio Elèctrica que organitza l’Ateneu l’Elèctrica a la plaça Quadrado.

Les institucions es tornaran a reunir el 19 de maig amb el compromís d’avançar en la implementació de l’acord, ha dit el ministre de Comerç xipriota, Michael Damianos. El negociador del Parlament Europeu, Bernd Lange, celebrava: “Hi ha hagut progrés, però que encara queda camí.” El diàleg a tres bandes treballa per un acord “preferencial i quotes” en alguns productes nord-americans.

Les parts asseguren que es treballa sobre “una bona base” i que ara la feina continuarà de manera tècnica fins a una altra reunió aviat. Damianos, que actua com a negociador dels estats membres perquè Xipre actualment deté la presidència rotatòria del Consell de la UE, ha dit que estaven compromesos a obtenir un acord que aporti “certesa i estabilitat a les empreses europees”.

L’eurodiputat socialista alemany Lange també ha compartit que l’objectiu era assegurar que “s’honori l’esperit de l’acord de Turnberry”.

Trump i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, van signar un pacte comercial el 27 de juliol al camp de golf propietat del president nord-americà a Escòcia. La proposta marcava uns aranzels del 15% a totes les importacions europees als Estats Units i, a la vegada, que les vendes nord-americanes a la zona comunitària quedessin exemptes d’aranzels.

També es negocia una exempció d’aranzels per a la llagosta i productes processats de llagosta.

El parlament va adoptar a final de març la posició tot reclamant una clàusula de suspensió que permeti d’anul·lar l’acord si els Estats Units apliquen nous aranzels i superen el llindar del 15% pactat. També entraria en vigor si els EUA “amenacessin la integritat territorial dels estats membres” o si fessin “xantatge econòmic”.

L’altra clàusula que demana l’eurocambra és una sunrise clause (clàusula d’alba) per aconseguir que l’acord entre els EUA i la UE només entri en vigor si Washington respecta els compromisos. El Parlament Europeu també demana la sunset clause (clàusula de caducitat) que estableix el 31 de març de 2028 com l’últim dia que el pacte entre les dues potències estaria en vigor.

El primer diàleg a tres es va fer el 13 d’abril i d’aleshores ençà s’han organitzat quatre reunions interinstitucionals a escala tècnica.

A principi d’aquesta setmana, el comissari de Comerç europeu, Maroš Šefčovič, es va reunir amb el representant de Comerç dels EUA, Jamieson Greer, per posar-lo al dia de les negociacions i demana-li que no s’apliquessin aranzels del 25% als vehicles europeus.

Més enllà d’aquest correu de reconeixement que van enviar als clients que havien rebut una informació que no els corresponia, MyInvestor no ha fet cap altra comunicació. Tampoc no ha volgut fer cap comentari a VilaWeb sobre la qüestió ni ha respost a preguntes importants, com ara si havia notificat la vulneració de seguretat a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) en un termini de setanta-dues hores, tal com exigeix el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD). L’AEPD tampoc no ha explicat a VilaWeb si ho havien fet, amb l’argument que no ho fan mai públic. Sí que precisen que, ara com ara, no els consta cap reclamació de cap ciutadà per aquest fet.

MyInvestor és un neobanc especialitzat en carteres d’inversió impulsat per Andbank, El Corte Inglés Seguros i AXA, entre més. Opera exclusivament en plataformes digitals, sense oficines físiques. El 2025 va tenir un volum de negoci de 13.817 milions d’euros i va assolir els 750.000 clients. No tots els clients van rebre correus amb informació privada que no els pertocava, però MyInvestor no aclareix quants van resultar afectats per l’incident.

Què havia d’haver fet MyInvestor quan es va adonar de l’errada?

Tant l’RGPD com la política de protecció de dades de MyInvestor deixen clar que, així que són conscients de la filtració de dades confidencials, cal fer-ho saber a l’AEPD en un termini màxim de setanta-dues hores. També havia d’haver notificat els clients afectats –tant els que van rebre informació que no els pertocava com els que van ser exposats– amb un missatge sobre la descripció clara de la vulneració de seguretat, la informació de contacte del delegat de protecció de dades, les possibles conseqüències i les mesures preses.

La notificació a l’afectat és obligatòria quan l’esquerda implica “un risc elevat” per als seus drets. És l’empresa responsable que ha de definir què és un risc elevat i què no, però l’RGPD estableix com a casos de risc aquells en què, per exemple, pot implicar la usurpació d’identitat o el frau, o pèrdues financeres.

La junta general d’accionistes del Sabadell s’ha celebrat de nou a Fira de Sabadell, després que ja ho fes l’any passat, quan el banc va retornar la seva seu a Catalunya. També ha estat la primera trobada de l’accionariat després del fracàs de l’OPA del BBVA. Enguany hi ha assistit presencialment uns 500 accionistes, per sota del miler de fa un any.

Primer discurs d’Armengol com a conseller delegat

El nou conseller delegat del banc ha defensat que el Sabadell es troba en un “gran moment”, però també ha advertit dels “riscos”. “El sector financer està immers, des de fa anys, en una transformació profunda que, lluny d’aturar-se, es troba en fase clara d’acceleració”, ha afirmat. En aquest sentit, ha apuntat que la tecnologia “està canviant la forma de fer banca” en un context de “creixent inestabilitat geopolítica”. “Això ens introdueix incertesa i ens obliga a prendre decisions amb més prudència, rigor i responsabilitat”, ha dit.

Armengol ha assegurat que assumeix el càrrec “amb confiança” i amb la convicció que Sabadell “té un camí ple d’oportunitats”. “He tingut la sort de passar gran part de la meva carrera treballant en aquesta casa, que m’ha donat l’oportunitat de liderar projectes en diferents països, amb diferents rols i en diversos moments clau”, ha dit. Segons ha apuntat, aquesta trajectòria li ha permès “entendre bé com funciona” el banc.

Armengol està vinculat al Sabadell d’ençà del 2002, on ha liderat diferents àmbits vinculats a la tecnologia, operacions i estratègia. Fins fa poc era el conseller delegat de TSB, la filial britànica venuda al Santander.

Oliu agraeix a González-Bueno la seva contribució durant l’opa

Al seu torn, el president del banc, Josep Oliu, ha agraït al conseller delegat sortint, César González-Bueno, la seva contribució durant l’OPA del BBVA i l’ha felicitat per haver conduït el Sabadell “amb ambició i bon criteri cap al millor moment de la seva història”.

Oliu ha dit a l’accionariat que el 2025 “no va ser pas un any senzill” i s’ha mostrat “molt feliç” de poder tornar a celebrar la trobada anual amb el projecte de l’entitat en solitari.

González-Bueno, cinc anys al Sabadell marcats per l’opa

En el seu últim discurs com a directiu del Sabadell, González-Bueno ha indicat que comença una nova etapa pel banc i ha elogiat el seu successor, Marc Armengol. “Ets la persona idònia per liderar el camí”, ha dit. “Ets un gestor amb experiència contrastada, tant nacional com internacional. El teu desenvolupament al capdavant de TSB n’és una bona prova, tens visió estratègica i un profund coneixement tecnològic i comercial”, ha afegit.

González-Bueno ha repassat els resultats del banc i ha agraït als accionistes la seva “confiança” per haver donat suport al seu projecte enfront del BBVA. El directiu ha assegurat que deixa la seva responsabilitat, però que continuarà vinculat com a accionista “durant molts anys” perquè l’entitat vallesana té un “gran projecte”.

Els treballadors han anunciat també una manifestació dimecres vinent, 6 de maig, que començarà a la plaça de la Sardana, a la Devesa, a dos quarts d’onze del matí, i recorrerà la ronda Ferran Puig fins a arribar a la plaça del Vi.

El conflicte se centra, segons afirmen, en “cinc punts irrenunciables”. Entre aquests, reclamen que es respectin els torns i horaris establerts en el conveni col·lectiu, que es mantinguin els festius i la no obligatorietat de treballar durant els dies de descans. També reivindiquen increments salarials lligats a l’IPC, estabilitat per als treballadors eventuals i mantenir els drets adquirits pels qui els han precedit.

L’Ajuntament de Girona ha comunicat que garantirà l’estricte compliment dels serveis mínims decretats durant la vaga. Si es produeixen situacions de risc per a la salut pública, s’activaran serveis d’emergència extraordinària i s’ha constituït un comitè de crisi, que es reunirà periòdicament per fer seguiment de l’impacte de la vaga.

Atès que la recollida es reduirà molt, el consistori demana la màxima responsabilitat de la ciutadania i evitar la generació de residus durant l’aturada.

Els serveis mínims per a la recollida de la fracció orgànica preveuen una disminució d’un dia respecte de la freqüència habitual o cada 48 hores, segons el sistema: la recollida porta a porta comercial es farà cada dia excepte dilluns; la domiciliària, a la zona A dilluns i divendres, a la zona B dimarts i dissabte; a les àrees temporals, també dilluns i divendres, i els contenidors intel·ligents, dimarts i dissabte.

La resta de la recollida selectiva (envasos, vidre, paper i cartó) es prestarà al 50% de l’habitual o cada 72 hores, segons els casos. La neteja viària de places i jardins quedarà limitada a dues intervencions setmanals, amb prioritat per a actuacions immediates en cas de risc o incidències de salubritat. En cas d’actes multitudinaris, hi haurà neteja i recollida específica el dia de l’esdeveniment o l’endemà.

S’assegura el servei ordinari en zones d’especial protecció: centres sanitaris, escolars amb menjador i mercats municipals d’abastament de productes peribles. Es manté la deixalleria fixa de Mas Xirgu i de Sarrià de Ter, així com la recollida de voluminosos concertada (amb trucada prèvia), i el servei específic de neteges immediates. Les oficines d’OSGRE restaran obertes amb normalitat.

Queden suspesos els serveis de deixalleries mòbils i la recollida de mobles i trastos al carrer. Només es retiraran voluminosos si impedeixen el pas de vianants o de vehicles. El consistori demana als veïns que s’abstinguin de treure voluminosos per evitar més problemes entorn dels contenidors.

L’Ajuntament de Girona expressa que lamenta profundament les molèsties i treballa per minimitzar l’impacte de la vaga. Manté que, malgrat no poder-se implicar directament —recorda que es tracta d’un conflicte dins de l’àmbit privat—, “és al damunt” de la situació. Fonts municipals assenyalen que des del començament del mandat s’han mantingut reunions amb totes les parts, que s’han intensificat els darrers quinze dies amb una dotzena de trobades.

El govern municipal ha proposat la mediació del Col·legi d’Advocats per intentar desencallar les negociacions. També s’ha reforçat el comitè de seguiment del contracte, ara amb trobades regulars també amb els treballadors.

D’acord amb fonts municipals, aquestes trobades han permès d’introduir millores que han rebaixat la tensió social. Amb tot, el principal escull es manté en l’àmbit salarial, que roman enquistat a la taula negociadora.

Segons que han comunicat ambdues parts a la Comissió Nacional del Mercat de Valors espanyola (CNMV), la transacció –anunciada a començament de juliol– ha culminat ara, quan s’han obtingut totes les autoritzacions dels organismes supervisors i reguladors pertinents.

L’operació reportarà al Sabadell un import en efectiu de 2.863 milions de lliures –uns 3.300 milions d’euros–, si bé el Santander abonarà 2.650 milions de lliures –uns 3.050 milions d’euros– com a preu de compra pactat, xifra que equival a una vegada i mitja el valor en lliures de TSB. A aquest import s’hi afegeix el valor net generat per la filial fins al tancament, que s’eleva a 213 milions de lliures, uns 242 milions d’euros.

La venda significarà per al Sabadell un augment de més de 400 punts bàsics de capital i una plus-vàlua superior als 300 milions d’euros. Aquest reforç permetrà a l’entitat de distribuir entre els accionistes el dividend extraordinari anunciat, que globalment ascendeix a uns 2.500 milions d’euros.

El conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno, ha qualificat l’operació de “gran acord” i ha remarcat que arriba en un moment oportú per a reorientar l’estratègia cap al mercat català i espanyol. Per la seva banda, Marc Armengol, fins ara màxim responsable de TSB i futur successor al capdavant del banc, ha defensat que la filial és avui un cas d’èxit al Regne Unit.

Mentrestant, la presidenta del Santander, Ana Botín, ha subratllat que l’adquisició reforça la presència del grup al mercat britànic, on aspira a consolidar-se com un dels principals actors financers.

El Col·lectiu Ronda, que assessora els treballadors, avisa que no hi ha garanties de continuïtat laboral i alerta que la situació pot derivar en volums importants d’acomiadaments.

Els treballadors mantenen la convocatòria de vaga fins que no s’obri un espai de negociació amb condicions per a abordar el futur de la plantilla. Segons que expliquen, l’empresa els ha comunicat verbalment que no hi haurà subrogació dels llocs de feina. També els ha indicat que, en cas d’incorporar-se a Casa Tarradellas, es mantindrien el sou brut i l’antiguitat, però no ha concretat ni els torns ni les funcions.

Actualment, la planta –oberta el 2005– té prop de noranta treballadors, una part significativa dels quals acumulen entre quinze anys i vint d’antiguitat.

Si bé l’organisme monetari reconeix l’alt grau d’incertesa, els diferents governadors aconsellaven esperar a l’evolució del conflicte i prendre una decisió sobre un possible augment dels tipus al juny, quan està previst que s’actualitzin les previsions macroeconòmiques de l’eurozona.

A banda de mantenir el tipus d’interès de referència en el 2% –des del setembre del 2024 s’utilitza el que s’aplica a les entitats que dipositen diners al banc central– els altres dos tipus que controla el BCE tampoc no han patit variacions. En aquest sentit, el tipus d’interès bàsic es queda en el 2,15%, mentre que el tipus per als préstecs immediats continua en el 2,4%.

Un cop més, el consell de govern de l’entitat es decanta per la línia prudent mantinguda durant els últims mesos i signa la setena pausa consecutiva dels tipus des que va decidir aturar l’estratègia de relaxament de la política monetària el juliol passat.