Durant la intervenció institucional, el president executiu de la companyia, Demetrio Carceller Arce, ha reivindicat el paper de l’equip humà en la trajectòria de l’empresa i ha destacat la capacitat de Damm per a adaptar-se als canvis. Per la seva banda, Illa ha subratllat l’arrelament de la companyia i la seva contribució a generar prosperitat.

La gala, conduïda pels actors Sílvia Abril i David Verdaguer i produïda pel Terrat, ha recorregut els principals eixos de la companyia. La música hi ha tingut un paper central, amb direcció del compositor Lucas Vidal i interpretacions vinculades a les campanyes “Mediterràniament”.

També hi han participat personalitats com Ferran Adrià, Andrés Iniesta i Clara Segura. Un dels moments destacats ha estat l’actuació de Rigoberta Bandini, que ha interpretat una versió d’una cançó de Joan Manuel Serrat.

La celebració s’ha completat amb una projecció a la Torre Glòries i amb una segona part al Mercat de la Boqueria, on s’ha ofert un sopar amb productes i elaboracions de la gastronomia catalana. En aquest espai, hi han participat els xefs Carme Ruscalleda, Albert Adrià i Nandu Jubany.

La fiscal del Districte de Colúmbia, Jeanine Pirro, ha justificat el canvi de criteri dient que esperava un informe exhaustiu en el termini més breu possible. Tot i això, ha advertit que no descartava reprendre la via penal si les conclusions de la investigació interna ho justificaven.

L’arxivament de la investigació arriba en un moment clau per al futur de la Reserva Federal i s’interpreta també en clau política. La decisió pot desblocar la confirmació de Kevin Warsh com a nou president de la institució, una designació impulsada per la Casa Blanca que havia quedat encallada precisament per l’existència d’aquesta causa. El senador republicà Thom Tillis havia condicionat el seu suport a Warsh al tancament de la investigació sobre Powell, en un comitè del senat on el seu vot és determinant per a garantir la majoria necessària. En aquest context, el tomb del Departament de Justícia elimina un dels principals obstacles per al relleu.

La investigació s’emmarca en una relació tensa entre Powell i l’administració de Donald Trump, marcada per discrepàncies sobre la política monetària. El president nord-americà ha pressionat reiteradament la Reserva Federal perquè abaixi els tipus d’interès, una línia que Powell ha resistit en defensa de la independència de la institució.

D’ençà de l’inici del cas, el president de la Fed havia denunciat que la investigació formava part d’un context de “pressió constant” del govern. L’arxivament de la causa penal no elimina aquest clima de confrontació, que continua marcant el tram final del seu mandat.

El mandat de Powell expira el 15 de maig, i el calendari polític accelera la necessitat de resoldre el relleu al capdavant de la Reserva Federal. Amb la investigació penal fora de joc, la confirmació de Warsh guanya viabilitat, tot i que el procés encara depèn del vist-i-plau definitiu del senat.

Les aturades, impulsades per Comissions Obreres i secundades per UGT, comencen avui a les 20.00 i s’allargaran fins a mitjanit. Demà continuaran durant tota la jornada laboral i diumenge, 26 d’abril, seran de 12.00 a 16.00.

CCOO demana la retirada dels acomiadaments, que veu un ERO encobert i que ha denunciat a l’Audiència espanyola. També refusa el règim sancionador de l’empresa, que ha comportat “un degoteig d’acomiadaments disciplinaris sense garanties” aquests darrers mesos.

A banda, el sindicat reclama la fi de la persecució sindical i l’inici de la negociació d’un conveni col·lectiu propi.

La posició de Glovo i la situació de la plantilla

Glovo justifica la retallada per “evitar el seu tancament”. Fa menys d’un any, la companyia va començar a contractar directament els repartidors per adaptar-se a la llei rider, que d’ençà del 2021 prohibeix els falsos autònoms. Segons l’empresa, actualment hi ha més de 14.000 treballadors en nòmina.

Tot i això, CCOO denuncia que hi ha uns altres 20.000 treballadors arreu de l’estat contractats a través d’empreses pantalla. A l’espera de la confirmació de la Seguretat Social de la xifra real d’afiliats, el sindicat estima que en total són uns 30.000.

L’empresa no ha fet valoracions sobre la convocatòria de vaga. D’altra banda, UGT reclama garanties d’ocupació després del fracàs de la mediació sobre l’ERO encarregat per Glovo que es va fer a començament d’abril.

Transformacions i sancions al sector

La reconversió dels repartidors de Glovo en treballadors assalariats, a causa de la llei rider, ha fet créixer la complexitat operativa de la plataforma. Aquesta transformació ha causat retards en les entregues i ha fet que es retiressin serveis d’indrets amb menys demanda.

Glovo és propietat del grup alemany Delivery Hero des del 2022. L’any passat, la Comissió Europea va multar totes dues empreses amb 329 milions d’euros per la creació durant quatre anys d’un càrtel en el repartiment de menjar i d’altres productes.

El model basat en autònoms ha comportat que Glovo hagués d’afrontar sancions milionàries a l’estat espanyol. Uber Eats també s’ha vist abocada a processos judicials i inspeccions laborals pel mateix motiu. El 15 de gener passat, Uber Eats va anunciar que deixava de col·laborar amb autònoms, després d’anys de treballar amb un model híbrid i empreses logístiques externes.

A més, Just Eat Espanya disposa de 3.000 treballadors assalariats arreu de l’estat espanyol i té el conveni renovat.

La moderació del preu del petroli arriba després de la decisió del president dels Estats Units, Donald Trump, de mantenir l’alto-el-foc fins que l’Iran no presenti una proposta i concloguin les negociacions. Tot i això, els Estats Units continuaran el blocatge dels ports iranians.

Aquesta matinada, Trump també ha dit que l’Iran no volia que es tanqués l’estret d’Ormuz, principal ruta de transport de petroli i gas del món, per on transita aproximadament un de cada cinc barrils de cru, perquè amb el seu tancament Teheran perd 500 milions de dòlars (425,75 milions d’euros) al dia.

En aquesta línia, el magnat considera que “l’Iran s’està enfonsant econòmicament”, cosa que fa que “vulguin que s’obri l’estret d’Ormuz immediatament” perquè estan “desesperats pels diners”.

Així, l’eurocomissari danès vaticina un estiu “bastant dur” per al sector aeri i els passatgers a causa de l’encariment dels combustibles: “Volar serà més car i, en alguns casos, fins i tot podríem veure anul·lacions de vols.”

Per Jørgensen, la situació és especialment preocupant en el sector del gas, atès que les infrastructures que en subministren al Llevant han quedat malmeses pel conflicte bèl·lic, amb “retrocessos” que “trigaran anys a recuperar-se”.

Per una altra banda, quan li han preguntat per la rebaixa d’imposts sobre els carburants impulsada pel govern espanyol per a mitigar l’impacte de la guerra, ha opinat que la mesura corria el risc de tenir un efecte contrari: “En una situació d’escassetat d’un producte, cal reduir-ne el consum, no al revés.”

Cook, que va arribar al càrrec el 2011 arran de la mort de Steve Jobs, passarà a ser president executiu del consell d’administració. Per tant, continuarà vinculat a l’empresa, sobretot en àmbits institucionals i estratègics.

Durant l’etapa de Cook com a conseller delegat, Apple ha experimentat un creixement extraordinari, s’ha consolidat com una de les empreses més valuoses del món i ha ampliat l’ecosistema de productes i serveis.

El seu successor, John Ternus, és una figura clau dins la companyia. Vinculat a Apple d’ençà del 2001, ha ocupat uns quants càrrecs en l’àrea d’enginyeria de maquinari i ha participat en el desenvolupament de productes com l’iPhone, l’iPad i els Mac.

El relleu forma part d’un procés de successió planificat amb antelació i arriba en un moment de transformació del sector tecnològic, especialment marcat per l’impacte de la intel·ligència artificial.

La reacció ha estat immediata i generalitzada. El cru nord-americà West Texas Intermediate (WTI) també ha retrocedit amb força, amb descensos superiors a l’11%, mentre que el preu del gas natural europeu ha registrat caigudes del 9%. Els mercats han interpretat la reobertura com un senyal de distensió en un dels principals punts crítics del subministrament mundial.

El detonant ha estat l’anunci del ministre d’Afers Estrangers iranià, Abbas Araghchi, que ha declarat “completament obert” el pas per Ormuz durant el període d’alto-el-foc. Per aquest estret hi transita aproximadament una cinquena part del petroli mundial, de manera que qualsevol alteració en el seu funcionament té un impacte directe sobre els preus globals. La caiguda arriba després d’un període de fortes pujades. Durant les darreres setmanes, el Brent havia superat els 110 dòlars i havia arribat a fregar els 120 en el moment més tens del conflicte, arran del bloqueig parcial de l’estret i del risc d’interrupció prolongada del subministrament.

Ara, la treva entre Israel i el Líban i la possibilitat d’un acord més ampli entre els Estats Units i l’Iran han fet canviar les expectatives dels inversors. El mercat anticipa una normalització del flux energètic i, per tant, una reducció del risc immediat.

Els analistes coincideixen que la caiguda actual respon sobretot a expectatives i no pas a una estabilització consolidada. Si la treva es trenca o les negociacions fracassen, els preus podrien tornar a repuntar amb rapidesa.

Birol, en una entrevista a l’agència Associated Press, ha dit que si no es reobre el pas estratègic, aviat es podrien començar a cancel·lar vols per manca de combustible. L’estret d’Ormuz és una via clau per al transport energètic mundial, per on passa prop del 20% del petroli comercialitzat.

El responsable de l’organisme ha dit que era la crisi energètica més gran que hem viscut mai i ha avisat que les conseqüències ja es deixen sentir en augments del preu dels carburants, del gas i de l’electricitat.

També ha advertit que l’impacte serà desigual i afectarà especialment els països en via de desenvolupament, tot i que ha remarcat que cap estat no en restarà al marge. “Cap país no és immune a aquesta crisi”, ha dit.

Segons Birol, si el blocatge es manté fins a final de maig, moltes economies –sobretot les més vulnerables– haurien d’encarar greus dificultats, amb una gran inflació, creixement feble o fins i tot recessió.

A més, ha alertat que els danys a les infrastructures energètiques del golf Pèrsic podrien retardar la recuperació durant mesos o anys, fins i tot en cas d’acord. Sembla que han estat afectades més d’un centenar d’instal·lacions, una part de les quals greument.

El director de l’AIE també ha criticat que es permeti de cobrar peatges pel pas per l’estret, perquè això pot establir un precedent per a més rutes estratègiques del comerç mundial.

Alhora, ha assenyalat que aquesta crisi pot accelerar canvis en el mapa energètic mundial i impulsar alternatives com ara l’energia nuclear.

La decisió conclou que les pràctiques anticompetitives de la companyia han limitat la competència, han reduït les opcions dels consumidors i han contribuït a encarir el preu de les entrades. Segons el veredicte, els usuaris de 22 estats haurien pagat de mitjana 1,72 dòlars més per entrada.

Tot i que la resolució no implica mesures immediates, el jutge haurà de decidir ara les sancions, que podrien ascendir a centenars de milions de dòlars i incloure l’obligació de desprendre’s d’actius com sales de concerts.

La companyia hi ha reaccionat assegurant que el veredicte no era l’última paraula i ha anunciat que hi recorrerà. També defensa que no és un monopoli i atribueix la seva posició dominant al volum d’activitat i a la implantació al mercat.

El cas s’inclou en una llarga disputa sobre el domini de Live Nation en la indústria de l’espectacle. L’empresa controla centenars de recintes o hi té participacions i, per mitjà de Ticketmaster, és considerada el principal venedor d’entrades del món.

La demanda acusava la companyia d’haver impedit la competència, per exemple, limitant que els recintes treballessin amb múltiples plataformes de venda d’entrades.

El Departament de Justícia dels Estats Units havia pactat un acord amb Live Nation que incloïa mesures com ara limitar comissions i facilitar l’accés de competidors. Però més de trenta estats van refusar l’acord i van continuar el procés judicial.

Els fiscals estatals han celebrat la decisió i consideren que pot obrir la porta a una reducció dels preus i a una competència més elevada al sector.

Si hi hagués una altra candidatura, es podria presentar fins al 8 de maig. En cas contrari, la reelecció de Sánchez Llibre serà validada el 15 de maig. Amb tot, s’haurà de constituir una nova junta directiva de manera pactada.

Quan li han demanat si ha detectat cap oposició o corrent crític dins l’entitat, Sánchez Llibre ho ha negat. Així mateix, ha detallat cinc eixos que centraran el seu programa i la proposta per a la presidència. Ha defensat la necessitat de fer créixer la productivitat i la competitivitat de les empreses, i reduir dràsticament l’absentisme laboral, una qüestió que ha considerat prioritària tant per als autònoms com per a les empreses petites, mitjanes i grans. Ha proposat d’aplicar la negociació col·lectiva i impulsar un pacte estatal entre empresaris, administracions públiques i sindicats.

Els altres tres punts prioritaris són: reduir la pressió fiscal per a empreses i famílies – mitjançant la retirada de l’impost de patrimoni, la reducció i bonificació de l’impost de successions, i la deflactació de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)–; facilitar l’accés a l’habitatge; simplificar els tràmits administratius; i procurar unes infrastructures eficients.

El sindicat USTEC·STEs (IAC) ha informat mitjançant un comunicat que aquest dimarts tot el personal educatiu rebrà un correu en què se li demanarà si cal repetir el cicle de vagues similar al del mes de març passat o, en canvi, fer un pas més i preparar una vaga indefinida.

“La Generalitat ha volgut tancar el conflicte en fals, però el conflicte segueix viu als centres. Ara toca decidir col·lectivament si repetim un model de vagues com el del març o si fem un pas més”, ha dit Iolanda Segura, portaveu del sindicat, recollint la inquietud existent als centres educatius.

Les preguntes adreçades als professors inclouen si estan disposats a fer més vagues, quants dies de vaga estarien disposats a fer fins a final de curs, quin tipus de vaga consideren oportuna i si creuen que aquesta hauria de ser fins i tot indefinida.

Segons dades facilitades pel president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, l’afegiment d’aquesta terminal permetrà de moure 300.000 vehicles extra anualment, que se sumaran als 716.000 corresponents a l’últim exercici. Carbonell, a més, ha dit que el port havia d’actuar com un pont entre l’Àsia i Europa, posant èmfasi en els cotxes procedents de la Xina.

Ahir la Conselleria d’Hisenda ho va atribuir a un error al programa Renda Web. Però l’AEAT nega que siga cap error: “No és cap errada: no s’hi han incorporat intencionadament per evitar problemes al conjunt dels contribuents”, han dit.  L’AEAT defensa que el sistema funciona perfectament, però que aquestes deduccions encara no es poden aplicar perquè la convalidació dels decrets llei es va publicar l’1 d’abril i ahir —amb la campanya ja començada—, i és només a partir de la publicació quan tenen efecte jurídic i es poden incorporar al sistema.

L’Agència Tributària també ha dit que, si s’haguessen inclòs aquestes deduccions recents, “el sistema podria ser inestable per al contribuent” en un moment molt crític com és l’inici de la campanya.

Es resoldrà “els dies vinents”

L’AEAT garanteix que la qüestió es resoldrà els dies vinents i que s’incorporaran les deduccions al portal Renda Web tan aviat com es pugui. Fins aleshores, han introduït un avís al sistema per dir als usuaris que no presenten encara la declaració si es volen beneficiar de les deduccions modificades per la Generalitat, sobretot per despeses sanitàries i esportives. Com que la deducció per despeses musicals és nova, encara no s’ha habilitat la casella corresponent al portal.

La recomanació final de l’Agència Tributària espanyola per als contribuents valencians és que s’esperen a fer la declaració si volen aprofitar aquestes deduccions. Quan s’haja fet el canvi, n’informarà la Generalitat per tal que en faça difusió pels canals oportuns.

Pérez Llorca respon que hi havia temps

En l’acte de presentació de l’inici de la campanya de la renda, el president de la Generalitat ha respost a les acusacions de l’Agència Tributària. Afirmant que el seu entendre hi ha hagut prou temps per a incloure les deduccions en la plataforma. “Una de les principals obligacions de l’Administració és treballar per a la ciutadania i solucionar problemes, no generar confusió”, ha dit Peréz Llorca. I afegeix: “Quan hi ha errades informàtiques o no s’arriba a temps, el que no s’ha de fer en política és confrontar, sinó solucionar”.

L’Íbex 35 ha començat el dia amb una millora lleu d’un 0,2%, en línia amb uns altres índexs com l’FTSE 100 del Regne Unit, que també ha guanyat un 0,2%. El CAC 40 francès s’ha mantingut estable, sense variacions destacables, i alguns índexs alemanys, com el DAX, han registrat baixades lleugeres d’un 0,2%.

El preu de referència del petroli a Europa, el barril de Brent, s’ha encarit d’un 2,6% i arriba a 97,26 euros per barril. Ahir dimecres, el preu era inferior a 95 euros.

La treva ha impulsat les borses mundials

La treva entre els Estats Units i l’Iran ha tingut un efecte immediat en les borses d’arreu del món. Ahir, l’Íbex 35 va tancar amb una pujada d’un 3,94% i va assolir 18.132 punts. Uns altres parquets europeus, com el DAX 40 alemany, l’FTSE MIB italià i el CAC 40 francès, també van experimentar augments d’entorn d’un 4%, i l’FTSE britànic va pujar un 3%.

L’eufòria borsària es va traslladar igualment als mercats nord-americans, on els principals índexs –Dow Jones, S&P 500 i Nasdaq– van tancar la jornada d’ahir amb increments superiors a un 2,5%.

Però no sols a la capital d’Osona es recupera aquesta tradició: a Artés, al Bages, el jove emprenedor Ernest Aymerich Montañola, de vint-i-dos anys, ha inaugurat l’Artesenca, una xurreria ambulant que recupera una activitat que feia més de trenta anys que havia desaparegut al poble.

“El xurro és història: de petit, tothom ha menjat xurros amb xocolata, però a Vic es començava a perdre el costum de quedar amb la família o els amics per menjar-ne, i nosaltres ho hem volgut mantenir”, explica Adán López.

La Xurre obre de dilluns a divendres i asseguren que el local cada dia és ple. L’emplaçament, a tocar de l’Hospital de Vic, diuen que ha estat un encert. “Hi vénen moltes famílies: menjar o regalar xurros és una mostra d’estimació”, destaca Daniel López. De moment, l’equip és format per quatre persones, però l’èxit és tan gran que preveuen d’obrir també durant els caps de setmana a partir del setembre. Tenen clar que aviat hauran d’ampliar personal, amb l’obertura de la furgoteca que volen posar al mercat de Vic.

Trenta anys sense xurreria

Però Vic no és l’únic exemple de recuperació. A Artés, al Bages, el jove emprenedor Ernest Aymerich Montañola ha inaugurat l’Artesenca, una xurreria ambulant que posa fi a més de tres dècades sense xurros al poble. Confessa que, malgrat que molta gent no li ho recomanava, va decidir d’anar a contracorrent perquè estava convençut que el xurro és un producte tradicional que es ven molt: “És veritat que sembla que no s’obren noves xurreries, però és un producte famós a casa nostra que no es pot deixar perdre.”

“Des que era petit que he tingut una gran fascinació pel món dels negocis ambulants i per les atraccions de fira”, comenta Aymerich. I explica com va néixer el negoci: “Quan ajudava un amic amb la seva xurreria a les fires, em vaig adonar que volia que aquell moment durés més. De manera que vaig decidir d’obrir la meva pròpia xurreria. Va ser tot un desafiament: calia reformar el remolc i aprendre d’electricitat i pintura, però amb l’ajut d’amics i de familiars ho vam aconseguir.”

Aymerich destaca també l’opció ferma pels ingredients i el concepte del negoci: “Utilitzem farina de Vilafranca del Penedès i xocolata belga.” Per Aymerich, l’objectiu va més enllà de vendre xurros: “Allò que més m’apassiona és donar vida a un espai del poble que sovint era buit i convertir-lo en un lloc de trobada el diumenge. La gent hi ve, compra xurros i s’hi queda a xerrar. És molt gratificant veure com la tradició torna a formar part del dia a dia del poble.”

Malgrat que el mercat ha passat per una fase de recuperació significativa aquestsdarrers mesos, Bergés ha dit que el futur encara era incert. “Hi ha indicadors positius” quant a la contenció de la malaltia, però això no garanteix una estabilitat a curt termini, ha dit.

El sector, a l’expectativa dels factors externs

El sector es manté pendent de l’evolució d’uns quants factors externs, com ara l’arribada de la primavera i la temporada de barbacoes, que poden influir positivament en el comportament del mercat i el consum de porc.

Els mercats han reaccionat amb eufòria: el DAX alemany s’enfila fins a un 5%, mentre que l’ÍBEX-35 avança més d’un 4%. L’FTSE 100 britànic també registra pujades destacades, d’entorn del 3%, en una jornada marcada per la recuperació de la confiança després de dies de volatilitat. La clau del canvi d’escenari és la reobertura de l’estret d’Ormuz, una via estratègica per on passa una part significativa del cru mundial. El blocatge parcial d’aquest pas havia disparat els preus i havia alimentat el temor a una crisi energètica amb impacte global.

Amb l’anunci de la treva, el petroli ha registrat una caiguda brusca. El barril de Brent, referència a Europa, s’enfonsa prop d’un 15% i se situa al voltant dels 92-94 dòlars, després d’haver superat amb escreix els 100 en les sessions anteriors. El West Texas Intermediate (WTI) també recula amb descensos similars, al voltant del 15%.

Els inversors interpreten l’acord com un fre immediat als riscs d’una escalada militar i d’un xoc energètic que hauria pogut disparar la inflació i frenar el creixement. Tot i això, els analistes adverteixen que la situació continua essent fràgil i que qualsevol gir en el conflicte podria tornar a tensionar els mercats.

Els professionals han posat l’accent en el fet que, arran de la crisi inflacionista de 2022, moltes comunitats autònomes van modificar les tarifes, però aquesta adaptació no s’ha fet a escala espanyola.

Segons que expliquen, això provoca que els treballadors als quals s’actualitza el salari d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC) passin a tributar trams superiors, tot i que asseguren que “realment la seva capacitat econòmica no ha augmentat”.

En la presentació de l’estudi “Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral 2026”, també han criticat “la falta de previsió” i “la improvisació” que, segons el seu parer, governa el sistema tributari actualment. Afirmen que aquesta situació fa més desigual la càrrega fiscal entre els territoris.

A Catalunya, el nombre de persones desocupades s’ha reduït en 3.700 al març després de tres mesos consecutius a l’alça, en un descens atribuït sobretot a l’impuls del sector dels serveis. Paral·lelament, l’afiliació a la Seguretat Social ha crescut en més de 32.000 persones, fins a situar-se vora 3,88 milions de treballadors, un augment d’un 0,84%. En total, durant el tercer mes de l’any hi havia 3,88 milions d’afiliats a la Seguretat Social, un augment de 75.961 treballadors en un any (+2%).

En comparació amb el mes de febrer, l’afiliació ha estat més dinàmica a Tarragona (+2,17%) amb 7.431 llocs de treballs creats el març. Així mateix, en la comparació interanual Tarragona també ha estat la demarcació amb més afiliacions noves, amb 9.697 (+2,85%).

Quant a la contractació, durant el mes de març s’han formalitzat 217.315 contractes de treball a Catalunya, dels quals un 44,4% han estat indefinits (96.571) i un 55,6% temporals (120.744). Respecte del mes anterior, la xifra de contractes ha augmentat d’un 16,1% (+30.181), i interanualment, l’augment ha estat d’un 7,7% (+15.627).

Al País Valencià, la dinàmica també és positiva, amb una reducció de l’atur en 2.467 persones durant el mateix període, cosa que confirma la tendència a la baixa iniciada els mesos anteriors i reforçada per l’activitat estacional vinculada al turisme i els serveis.

A banda la Setmana Santa, al País Valencià cal afegir-hi les contractacions per a la campanya de les Falles. Així doncs, el mes de març ha acabat amb 288.162 persones a les llistes de l’atur, la xifra més baixa per a un mes de març d’ençà de fa divuit anys, amb l’esclat de la bombolla immobiliària. En termes interanuals, la retallada de l’atur des del març del 2025 és de 19.440 persones (-6,32%).

A les Illes, l’evolució també és favorable en termes interanuals: l’atur s’ha situat en 26.518 persones al març, tot mantenint la tendència de descens i assolint xifres especialment baixes per a aquesta època de l’any, en un mercat laboral fortament condicionat per la temporada turística.

Els vuit països han expressat preocupació pels atacs a infrastructures energètiques, assenyalant que restaurar els actius energètics danyats fins a la seva plena capacitat és costós i requereix molt de temps, fet que afecta la disponibilitat global del subministrament.

En conseqüència, van subratllar que qualsevol acció que posi en risc la seguretat del subministrament energètic –sigui mitjançant atacs a infraestructures o la interrupció de les rutes marítimes internacionals– augmenta la volatilitat del mercat i debilita els esforços col·lectius per donar suport a l’estabilitat del mercat en benefici dels productors, dels consumidors i de l’economia global.

El grup de països tampoc no va poder aplicar la decisió que entrava en vigor el dia 1 d’abril, també de 206.000 barrils al dia, per les conseqüències de la guerra.

El preu del petroli Brent va fregar els 120 dòlars el barril a finals del mes de març i va tancar el mes amb un augment del 60%, el més elevat des que es va convertir en referent del mercat europeu. Aquest diumenge el mercat de futurs del cru cotitza a 109 dòlars el barril.

Els vuit països de l’OPEP+ celebraran reunions mensuals per revisar les condicions del mercat, el grau de compliment i les compensacions i es trobaran novament el 3 de maig.

Simón s’incorpora al consell com a conseller extern i n’assumirà la presidència, i José Vicente de los Mozos es manté com a conseller delegat i primer executiu de la companyia. El comunicat detalla que, amb el nou esquema de govern, es reforça la separació entre la presidència, de caràcter no executiu, i la direcció executiva.

El canvi arriba en un moment clau per a Indra, immersa en una etapa de transformació interna i de reforç de la governança.

Però què és, exactament, BlackRock? A molts lectors, el nom els sona a alguna cosa llunyana i abstracta. En realitat, és l’empresa financera més poderosa de la història.

Un origen marcat per una desfeta

La història de BlackRock comença amb un fracàs. L’empresa va ser fundada el 1988 per Larry Fink, Robert S. Kapito, Susan Wagner, Barbara Novick, Bennett Golub, Hugh Frater, Ralph Schlosstein i Keith Anderson per oferir als clients institucionals serveis de gestió d’actius d’una perspectiva de gestió del risc.

El risc, precisament, és la clau de tot. Poc abans, el 1986, un error de càlcul en les projeccions dels tipus d’interès va ocasionar una pèrdua de gairebé cent milions de dòlars en la divisió de Fink al banc First Boston, cosa que li va costar la credibilitat i, finalment, la sortida de l’empresa. Aquella caiguda el va obsessionar. Convençut que sense un sistema rigorós de gestió del risc no hi havia cap èxit que durés, va crear BlackRock per demostrar que es podia fer millor.

Fink, Kapito, Golub i Novick havien treballat junts a First Boston, on van ser pioners en el mercat de valors amb suport hipotecari als Estats Units. Inicialment, van obtenir el suport de Peter Peterson, del grup Blackstone, que els va concedir una línia de crèdit de cinc milions de dòlars en canvi d’un 50% del negoci. Quan el 1994 hi va haver la ruptura amb Blackstone per diferències estratègiques, Fink es va emportar no sols l’equip i el model de negoci, sinó també el nom: BlackRock, amb què homenatjava l’origen però guanyava independència.

La plataforma que ho controla tot: Aladdin

Allò que distingeix BlackRock de qualsevol altre fons d’inversió no és únicament la quantitat de diners que gestiona, sinó la tecnologia que empra per fer-ho. La clau de l’èxit va ser el model operatiu centrat en la plataforma tecnològica Aladdin —acrònim d’Asset, Liability, Debt and Derivative Investment Network—, un sistema d’anàlisi que permet d’avaluar riscs, simular escenaris i gestionar carteres de manera integrada.

Aladdin no sols és emprat internament per BlackRock, sinó també per institucions financeres i fons sobirans de tot el món. En unes altres paraules: BlackRock no sols gestiona el seu propi imperi, sinó que ven el cervell tecnològic amb el qual funcionen bancs, asseguradores i governs de mig planeta. Per tant, qui controla Aladdin, en certa manera, controla la informació sobre bilions de dòlars d’actius de tercers.

Un creixement accelerat per crisis alienes

L’ascens de BlackRock fins al cim del poder financer mundial va lligat, paradoxalment, a les grans crisis d’aquestes darreres dècades. El govern dels Estats Units va contractar BlackRock perquè ajudés en la recuperació posterior a la crisi financera del 2008. I durant la pandèmia de la covid-19, la Reserva Federal nord-americana també va recórrer a BlackRock perquè l’ajudés a comprar actius amb problemes.

Les adquisicions van ser l’altre motor del creixement. Sota el lideratge de Fink, l’empresa va créixer fins a adquirir Merrill Lynch Investment Managers el 2006 i, posteriorment, Barclays Global Investors el 2009, la qual cosa va incloure la plataforma d’ETFs iShares. Aquestes adquisicions van convertir BlackRock en el gestor d’actius més gran del món.

El resultat d’ençà d’aleshores ha estat vertiginós. Els actius sota gestió han crescut dels 69.000 milions de dòlars el 1995 fins als 13,5 bilions en el tercer trimestre del 2025. Al tancament del quart trimestre del 2025, els actius sota gestió van assolir un rècord de 14,04 bilions de dòlars. Per tenir una referència propera: el PIB del Principat de Catalunya l’any 2024 va assolir els 316.728 milions d’euros. BlackRock, doncs, gestiona un volum de capital equivalent a quasi quaranta-cinc vegades l’economia catalana.

Com funciona: un accionista que és a tot arreu alhora

BlackRock no és exactament un fons d’inversió en el sentit tradicional. És, principalment, una gestora d’actius: gestiona els diners d’altri. Entre els seus clients, hi ha institucions financeres, companyies d’assegurances, bancs centrals, fons sobirans, fons de pensions i fins i tot famílies amb gran patrimoni. Quan un funcionari jubilat al Regne Unit cobra la pensió, o quan un fons sobirà noruec inverteix els seus excedents petrolífers, és molt probable que una part d’aquells diners passin per les mans de BlackRock.

El gran producte que ha democratitzat la inversió a escala global és l’ETF (Exchange-Traded Fund, o fons cotitzats en borsa). La divisió iShares de BlackRock ha superat el llindar dels 5 bilions de dòlars en actius sota gestió. Un ETF permet a qualsevol inversor, amb poc capital, de comprar una cistella diversificada d’accions d’empreses d’un índex sencer –el S&P 500, el Dax alemany o l’Íbex 35, per exemple– sense haver d’adquirir cada títol individualment.

Això té una conseqüència estructural enorme: BlackRock, juntament amb Vanguard i State Street –els anomenats Big Three–, controla més del 5% de les accions de la majoria d’empreses del S&P 500. És un poder que no s’exerceix des d’una cadira de consell d’administració, sinó per mitjà del vot per poders (proxy voting) a les assemblees d’accionistes. Amb un simple vot delegat en nom de milions d’inversors, BlackRock pot influir en polítiques de dividends, en criteris de govern corporatiu o en les estratègies ambientals d’una empresa.

Quin poder real té BlackRock sobre el Banc Sabadell?

La presència de BlackRock al Banc Sabadell és significativa, però cal contextualitzar-la. La gestora nord-americana és present a l’accionariat del Sabadell d’ençà del 2010, i ha anat pujant posicions al banc català d’ençà d’aleshores. També és el primer accionista del BBVA, amb un 7,15% del capital, cosa que significa que hauria estat també el primer accionista del banc resultant si l’OPA hagués triomfat.

Ara bé, tal com expliquen fonts financeres, BlackRock, com la resta dels grans fons, replica els índexs borsaris i fa una gestió passiva, és a dir, no cerca d’incloure consellers en les empreses on entra i no aplica el poder polític que la seva participació li permetria d’exercir. La seva presència és, per tant, la d’un inversor estable i de llarg termini.

BlackRock és un dels primers accionistes en unes quantes empreses cotitzades de l’Íbex 35, especialment als bancs. Al BBVA assoleix el 7,15%, al Santander el 6,8%, a CaixaBank el 4,68% i a Bankinter el 5,9%.

Les polèmiques que l’acompanyen

Amb el temps, el poder de BlackRock ha generat un conjunt de crítiques i controvèrsies que convé de saber per tenir una visió completa d’aquesta empresa. La primera de totes, la porta giratòria amb els governs.

La relació de BlackRock amb el poder polític va molt més enllà de la simple influència financera. La llarga relació de Fink amb alts funcionaris dels Estats Units ha generat múltiples preguntes sobre possibles conflictes d’interès respecte de contractes públics adjudicats sense licitació competitiva.

Durant la crisi de la pandèmia, el conseller delegat Larry Fink va estar en contacte freqüent amb el secretari del Tresor nord-americà, Steven Mnuchin, i amb el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, els dies previs a l’anunci dels programes d’emergència. En un correu electrònic obtingut per la premsa, Fink es referia als plans de rescat com “el projecte” en què ell i la Fed “treballaven plegats”. La seva empresa va ser l’única, de tot Wall Street, que es va situar en el centre d’aquella operació. Una pauta similar es va reproduir a França: Emmanuel Macron, tot just al cap de trenta dies d’haver arribat a l’Elisi, va convidar Larry Fink a París, i mesos després va privatitzar els salons del palau presidencial perquè els ministres francesos “presentessin” el país als dirigents de l’empresa nord-americana.

També BlackRock ha rebut moltes crítiques pel medi. Durant anys, BlackRock va impulsar una estratègia d’inversió responsable basada en criteris ambientals, socials i de governança, i Larry Fink publicava cada any cartes obertes als consellers delegats del món demanant-los que s’impliquessin en el futur del planeta. El 2020 va anunciar que la sostenibilitat ambiental seria un objectiu clau per a les decisions d’inversió. Però les crítiques van arribar de seguida i de totes bandes: de l’esquerra, per mantenir inversions en combustibles fòssils; de la dreta, per una suposada intromissió ideològica en les empreses. El resultat és que el 2023 Fink va dir que havia deixat de fer servir la terminologia ecologista perquè havia estat convertida en arma política. El tomb va il·lustrar la fragilitat d’una estratègia de comunicació construïda sobre principis que l’empresa mateixa no estava disposada a defensar fins al final.

Però una de les polèmiques que més ha envoltat BlackRock aquests darrers anys és un rumor persistent a les xarxes socials: l’acusació que l’empresa compra cases unifamiliars a dojo als Estats Units, cosa que encareix el mercat immobiliari i deixa les famílies sense accés a l’habitatge. Els verificadors de fets han negat sistemàticament aquesta afirmació, i els informes destaquen que bona part del contingut a internet confon BlackRock amb Blackstone i amb uns altres inversors actius en el sector del lloguer unifamiliar.

BlackRock diu que no compra cases unifamiliars als Estats Units i que la seva exposició immobiliària se centra en valors hipotecaris, habitatge plurifamiliar i finançament de nova construcció. Que el rumor persegueixi l’empresa malgrat que sigui fals revela fins a quin punt la dimensió de BlackRock ha generat una desconfiança profunda i difícil d’eradicar en sectors molt amplis de la societat.

Sigui com sigui, més enllà de les anècdotes, hi ha una crítica estructural que preocupa cada vegada més economistes i reguladors: la concentració en tan poques mans d’una quantitat tan enorme de capital, amb la capacitat d’influir en decisions de sostenibilitat, governança i estratègia en gairebé totes les grans empreses del món. Quan tres gestores –BlackRock, Vanguard i State Street– controlen alhora percentatges significatius de pràcticament totes les empreses dels grans índexs, els mecanismes tradicionals de la competència capitalista s’alteren d’una manera que cap regulació no havia previst ni sembla que tingui manera de corregir.

La renúncia arriba després de setmanes de tensió interna i pressió institucional per l’operació, que va aixecar recels per un possible conflicte d’interessos. La Societat de Participacions Industrials espanyola (SEPI), accionista rellevant d’Indra, va expressar públicament la seva preocupació, cosa que va precipitar la retirada de l’operació només un dia després. En una carta adreçada al consell d’administració, Escribano admet que la situació generada les darreres setmanes ha provocat un “desgast personal” i pot comprometre els objectius estratègics de la companyia. Sobre això, sosté que la seva continuïtat podria afectar l’estabilitat d’Indra, la feina dels equips i la confiança dels inversors.

Escribano defensa que la decisió és fruit d’una reflexió “profundament meditada” i apel·la als valors de “responsabilitat i lleialtat”. També reivindica la tasca feta durant el seu mandat, en què havia fixat com a prioritat reforçar el paper d’Indra com a actor central en la indústria de defensa. La dimissió es produeix malgrat que, fins fa pocs dies, l’empresari havia traslladat al seu entorn que no tenia previst abandonar el càrrec. El gir evidencia l’impacte que ha tingut la polèmica sobre la governança de la companyia i la pressió dels accionistes institucionals.

Amb la sortida d’Escribano, Indra obre una nova etapa marcada per la necessitat de refer la confiança interna i externa, i de redefinir l’estratègia en un moment clau per al sector tecnològic i de defensa a Europa.

La normativa preveu que els ajuntaments puguin establir recàrrecs propis de fins a 4 euros per nit. També permet d’adaptar els imports segons la zona on es troba l’establiment i l’època de l’any, per impulsar la desestacionalització del turisme.

El 25% de la recaptació es destinarà a polítiques d’habitatge, i el 75% restant alimentarà el Fons per al foment del turisme.

Nous imports segons el tipus d’establiment

A partir d’ara, els hostes d’hotels de cinc estrelles i gran luxe, i dels càmpings de luxe abonen fins a 4,5 euros per nit, una xifra que pujarà a 6 euros a partir de l’abril del 2027. Els passatgers de creuers amb estada inferior a 12 hores paguen ara 4 euros i en passaran a pagar 6 d’aquí a un any; aquells que romanguin més de 12 hores hauran de pagar 3 euros ara i 4 euros a partir del 2027.

Els pisos turístics tenen un recàrrec d’1,75 euros per nit, que serà de 2,5 euros l’any vinent. Per als hotels de quatre estrelles la taxa és d’1,8 euros durant el pròxim any i de 2,4 euros a partir de l’abril vinent. Els albergs de joventut, que fins ara restaven exempts, passen a recaptar 0,8 euros enguany i 1 euro a partir del 2027. La resta d’establiments cobraran 0,9 euros ara i 1,2 euros d’ací a un any.

Recàrrecs màxims a Barcelona

La ciutat de Barcelona podrà arribar a aplicar una taxa total de fins a 12 euros per nit als hotels de cinc estrelles, sumant la taxa regular (entre 3,5 i 7 euros) i un recàrrec municipal d’entre 4 i 5 euros. Pel que fa als creuers, la taxa pot arribar als 11 euros per passatger si l’estada és inferior a 12 hores, i fins a 9 euros si supera les 12 hores.

Els pisos turístics a Barcelona poden tenir un recàrrec total de fins a 9,5 euros per nit, els hotels de quatre estrelles poden arribar fins a 8,4 euros i la resta d’establiments fins a 7 euros per nit.

Aquest moviment consolida BlackRock com a accionista majoritari del banc català, amb una distància notable respecte de la resta d’inversors rellevants. La participació es distribueix entre un 8,035% en drets de vot directes i un petit percentatge addicional a través d’instruments financers. L’augment arriba després d’un període de reducció de posicions. A mitjan octubre, en ple context de l’OPA del BBVA, BlackRock havia arribat a situar-se al voltant del 7,3%. Posteriorment, una vegada fracassada l’operació, va començar a desfer part de la seva participació fins a situar-la per sota del 7%.

Ara, però, el fons ha revertit aquesta tendència i ha tornat a incrementar la seva exposició al Sabadell, fins a assolir el màxim registrat fins ara. El moviment s’interpreta com un senyal de confiança en la capacitat del banc de continuar operant de manera independent i de generar valor en un entorn complex.

Amb aquest 8,2%, BlackRock no solament reforça la seva posició financera, sinó també la seva capacitat d’influència. Tot i que no es tracta d’un accionista de control en el sentit estricte, el seu pes dins de l’accionariat li permet incidir en les decisions estratègiques del banc, especialment en un context de possibles moviments corporatius futurs. El Sabadell continua en una fase de redefinició després de l’intent fallit d’integració amb el BBVA, i manté oberts diversos fronts: des de la millora de la rendibilitat fins a l’adaptació a un entorn regulador i competitiu com més va més exigent.

Context de mercat i evolució de la cotització

El reforç de la participació de BlackRock es produeix en un moment de volatilitat als mercats financers. Les accions del Sabadell, que havien arribat a fregar els 3,5 euros durant el període de l’opa, han retrocedit en les darreres setmanes fins a situar-se al voltant dels 3 euros, en línia amb la tendència general del sector bancari. Aquest context, marcat també per tensions geopolítiques i incerteses econòmiques globals, ha generat oportunitats d’entrada per a grans inversors institucionals. BlackRock, amb una estratègia habitual de presència estable en entitats clau, sembla haver aprofitat aquest escenari per reforçar la seva aposta pel Sabadell.

Més enllà de la xifra concreta, l’operació té una lectura de fons. Indica que, malgrat les turbulències recents, el Banc Sabadell continua essent percebut com un actiu rellevant dins del sistema financer europeu. I posa de manifest, una vegada més, el paper central dels grans fons globals en l’estructura accionarial de les principals entitats. Amb aquest nou increment, BlackRock no només consolida la seva posició, sinó que es situa en una posició privilegiada per influir en els escenaris futurs del banc, en un moment en què el sector continua en plena transformació.