A la concentració, s’han sentit crits de “Espot, tururut, a la Seu te n’hi vas tu”, “Ni gent sense casa, ni cases sense gent”, “Volem volem volem que es regulin els lloguers” o “No vull marxar, Andorra és casa meva”. Durant la manifestació, s’ha fet una sentada massiva a l’avinguda Meritxell. 

La llei dels lloguers vol eliminar de manera progressiva i regulada la pròrroga forçosa que d’ençà del 2019 afecta la major part dels contractes de lloguer. Prop de 20.000 contractes continuen subjectes a la pròrroga forçosa legal aprovada llavors i aquesta situació excepcional acabarà entre el 2027 i el 2030, depenent de l’antiguitat i del preu per metre quadrat.

“Llei d’expulsió programada”

El sindicat considera que aquesta llei consolida un procés de desintervenció dels lloguers en un context de preus descontrolats i sous molt per sota del cost real de vida. “Parlem de llei d’expulsió programada perquè creiem que aquesta desregulació generarà pujades inassumibles, expulsions silencioses, més precarietat habitacional i un augment de la inseguretat residencial per a milers de persones”, diu Rebeca Bonache, portaveu del sindicat. “Hi ha gent que viu amb por de no poder renovar el contracte, persones obligades a compartir habitacions massificades, famílies que destinen una part insostenible del sou al lloguer i residents que acaben marxant del país perquè no poden continuar assumint aquests preus.”

El cap de govern, Xavier Espot, ha negat aquestes darreres hores que la normativa impliqués deixar desprotegits els llogaters, perquè a partir del primer de gener del 2027 només es podran extingir els contractes signats el 2012 o abans, o aquells amb un preu inferior a 6 euros per metre quadrat, mentre que la resta es continuaran prorrogant legalment. Tot i això, el sindicat avisa que la proposta pot afavorir la consolidació d’un mercat dual, deixant contractes fora de protecció i perjudicant nous residents i famílies afectades per l’encariment de l’habitatge.

Un canvi general de model

Les demandes del sindicat van molt més enllà de la llei concreta i denuncien el model general d’habitatge, que considera orientat a l’especulació i a la rendibilitat immobiliària. És per això que demana una regulació del preu dels lloguers, prohibir els desnonaments sense alternativa digna i assequible, tenir un registre de la propietat públic i accessible i eliminar la “trampa del fill”: és a dir, la capacitat d’un propietari de poder recuperar un habitatge llogat amb l’argument de destinar-lo a un fill, malgrat que després no sigui així. També defensa que el problema de l’habitatge no es pot separar de la precarització laboral i els sous baixos.

Aquests darrers anys, el govern ha impulsat mesures per afrontar les dificultats d’accés a l’habitatge. Per exemple, limitant als inversors estrangers l’adquisició d’immobles, augmentant els imposts sobre la plus-vàlua immobiliària, prohibint les promocions immobiliàries si no destinen pel cap baix la meitat dels immobles a lloguer assequible, no concedint noves llicències d’allotjaments turístics i la imposant la cessió forçosa de pisos buits.

“Considerem que algunes mesures poden apuntar parcialment a problemes reals, però arriben tard i són insuficients davant la magnitud de la crisi actual”, explica Bonache. “Mesures com ara limitar la inversió estrangera especulativa, augmentar imposts sobre plus-vàlues i limitar allotjaments turístics poden ajudar a reduir la pressió sobre el mercat, però si no es regula directament el preu del lloguer i no es protegeixen efectivament les persones llogateres, el problema de fons continuarà existint. També ens preocupa que sovint es presentin mesures parcials i es mantingui intacte un model econòmic molt dependent del negoci immobiliari. Sobre la cessió de pisos buits, creiem que l’habitatge no es pot continuar tractant exclusivament com un actiu especulatiu si hi ha persones que no poden accedir a un habitatge digne.”

Amb tot, el sindicat vol denunciar la sensació creixent que viure dignament a Andorra és un privilegi i espera una mobilització transversal, amb joves, famílies, residents de llarga durada i també persones que fins fa poc no participaven en mobilitzacions socials, però que ara s’hi senten interpel·lades.

L’estudi punxa el discurs triomfalista del creixement econòmic. Els economistes avisen que un nombre elevat dels llocs de feina que s’han creat aquests últims anys ha estat en sectors que paguen sous baixos que no permeten de pagar el cost dels serveis públics més directes. És el cas, per exemple, del turisme i les indústries càrnies. Han qualificat de sectors altament subvencionats aquells en què la mitjana dels treballadors té sous d’aquestes característiques. Han situat el llindar en els 27.500 euros anuals de sou brut el 2023. Diuen que els sous per sota d’aquesta quantitat no compensen el cost dels serveis que reben com a ciutadans. “El 44% de la creació de llocs de feina d’aquests últims anys són en sectors altament subvencionats. Això ens sembla preocupant”, ha explicat Puig. És una tendència, a més, que creix, segons els seus càlculs. Representen el 35% de l’ocupació i creixen més de pressa que no pas la resta de l’ocupació. Segons Puig, és especialment greu en els sectors que creen molts llocs de feina especialment per a població no resident: “Si continuem com fins ara acabarem malament. Una manera de dir-ho és que l’Aragó és a punt d’avançar-nos en PIB per càpita i el dia que passi voldrà dir moltes coses.” Roig ha apuntat que, en les projeccions que havien fet, podria passar el 2050.

Modest Guinjoan ha explicat que el PIB per càpita a Catalunya s’havia anat estancant i havia disminuït d’ençà del 2010 en comparació amb el d’Europa. Ha perdut 12 punts percentuals en relació amb la mitjana de la Unió Europea. És així perquè, tot i que el PIB ha crescut molt, la població també ha augmentat d’un 30%. La immigració ha cobert els nous llocs de feina en un moment d’envelliment i de natalitat baixa. El 90% del creixement ha estat per l’arribada de població immigrada. Xavier Cuadras ha afegit que la productivitat catalana, en comparació amb l’europea, era d’un 87%, tot i que havia estat del 92% l’any 2000. Jordi Galí ha subratllat l’aparent paradoxa que el nombre de treballadors hagi augmentat d’1,1 milions aquests últims vint anys, però que la desocupació no s’hagi reduït. Els promotors de l’estudi, tanmateix, han volgut remarcar que no estaven en contra ni de la immigració ni del turisme: “No és un problema d’anti-al·legat turístic. No és un al·legat contra la immigració. El problema és el model productiu”, ha afegit Guillem López-Casasnovas.

La situació actual pot beneficiar els nouvinguts que treballen i els empresaris que els paguen sous baixos, però té un cost fiscal alt, segons Jaume Ventura, que no s’ha mostrat partidari de limitar l’entrada de persones sinó que les empreses en paguin el cost real i no treguin rèdit de costs subvencionats: “Que paguin els costs reals que tenen.” Conclouen que el creixement no ha ajudat a millorar el benestar dels catalans. Ben al contrari, en molts segments de la població catalana ha baixat el nivell de vida que tenia a principi del mil·lenni. 

Els autors de l’informe llancen propostes concretes per capgirar la situació actual. Per corregir-les, d’entrada, proposen d’apujar progressivament el sou mínim interprofessional a raó d’un percentatge anual significatiu per sobre de la inflació, la normalització de l’IVA a l’hostaleria, l’augment de l’impost d’estada en establiments turístics –excepte a les zones rurals–, la introducció de taxes específiques per a compensar externalitats negatives i la revisió de la figura del treballador fix-discontinu en activitats turístiques estacionals i assimilables. També demanen que un organisme independent sigui transparent amb les dades, que calculi periòdicament el balanç fiscal dels sectors de l’economia catalana per identificar els que representen una càrrega i un benefici més gran del punt de vista fiscal, que permeti de veure com evolucionen els equilibris en el temps i si els sectors deficitaris perden pes respecte dels que aporten recursos fiscals nets, com creuen que seria desitjable.

Defensen, a més, una gestió de l’arribada d’immigrants que afavoreixi l’entrada de persones qualificades d’acord amb les necessitats del model econòmic, i que aprofiti millor el talent dels locals formats i dels desocupats a llarg termini. Creuen que aquestes mesures incidirien positivament en el mercat d’habitatge i sobre la situació de la llengua i la cultura catalanes. En aquest sentit, voldrien fer obligatori el coneixement del català per a ocupar llocs de feina d’atenció al públic i serveis de cura personal. “En la majoria de països de la UE, el coneixement de l’idioma oficial és necessari per a obtenir el permís de residència definitiu”, subratlla l’informe.

Respecte del turisme, proposen l’eliminació de llicències d’habitatges d’ús turístic, excepte a les zones rurals, i l’adquisició d’edificis hotelers i de blocs d’apartaments a la costa per a convertir-los en espais públics i habitatges permanents. També demanen que s’afavoreixi la conversió de places que, incorporant-hi capital i tecnologia, aportin valor afegit als seus productes. 

D’una altra banda, com a mesures d’estímul, defensen un increment del pressupost en innovació, crear un fons d’inversió públic per a ajudar al creixement d’empreses catalanes amb capital industrial i tecnològic, orientar la inversió estrangera en la creació de llocs de feina qualificats i que fomentin l’equilibri territorial, impulsar l’FP i que la Generalitat i les diputacions subvencionin els municipis que promoguin la instal·lació d’empreses de sectors no subvencionats. 

En la carpeta d’iniciatives fiscals, hi inclouen una revisió completa del sistema fiscal, que consideren que ha tendit a pretendre combatre l’infrafinançament de Catalunya amb una estructura tributària que és poc amiga d’atraure el talent i no evita la deslleialtat fiscal d’uns altres territoris de l’estat espanyol i d’Europa. També defensen que es revisi el règim d’autònoms, amb una tributació sobre l’IRPF que els discrimina del sistema impositiu societari, que grava sobre els beneficis, i que s’elevi el mínim exempt de l’impost de patrimoni a 3 milions, que seria fins a 10 milions d’euros sempre que s’augmentés alhora l’impost a les grans fortunes, de competència estatal. Sostenen igualment que s’hauria d’establir un recàrrec a l’IBI dels habitatges que no siguin primera residència i que augmentin les taxes i els copagaments d’autopistes, serveis universitaris, sanitaris i socials, com passa a la majoria d’estats de la UE. Quant a les empreses, volen que es millori el tractament fiscal per als beneficis que es reinverteixin en l’empresa i distingir la petita i mitjana empresa de la resta en el tractament normatiu. Tot plegat, amb una administració tributària que fos més clara i deixés poc marge interpretatiu a les inspeccions.

Podeu llegir l’Informe Fènix a continuació:

La protesta arriba just després d’una nova ronda de reunions amb la Generalitat. Tots dos sindicats han optat per una convocatòria conjunta, tot i que mantenen la disposició de resoldre les reivindicacions mitjançant una mediació amb el govern.

Entre les demandes principals hi ha el compliment dels acords pactats al febrer, que preveien la presència d’un interventor a cada tren de mitjana distància. Segons Comissions i la UGT, aquest punt no s’aplica. Així mateix, demanen més plantilla, millores en la seguretat –tant per als treballadors com per als usuaris de la xarxa– i augments salarials.

La convocatòria de vaga afecta el conjunt de la xarxa de Rodalia de Catalunya i el registre oficial de l’aturada ja ha estat presentat. Els sindicats continuen pendents de l’avenç de la mediació prevista amb la Generalitat, però insisteixen que, mentre no es resolguin les demandes, mantenen les mobilitzacions.

A Catalunya, la variació interanual és una dècima més baixa que no pas la del març (3,1%). Es mantindran les bonificacions als carburants, que continuen pressionant a l’alça. La inflació subjacent, que no recull els elements més volàtils, va caure fins al 2,6% a Catalunya. Si s’observa per productes, els carburants i combustibles van continuar pressionant a l’alça. Així, a l’abril van ser un 10% més cars que fa un any a Catalunya, 2,8 dècimes més que al març (7,2%). S’observa així l’impacte en els preus que ha provocat la guerra a l’Iran. En canvi, el paquet que inclou electricitat i gas va registrar taxes interanuals negatives. En concret, va baixar fins al -1,8% a Catalunya i fins al 1,7% a l’Estat, és a dir, que va ser més barat que el mateix període de l’any passat.

Pel que fa als aliments, que en episodis anteriors havien protagonitzat la crisi de preus, van ser un 2,6% més cars que l’any passat. L’indicador és lleugerament més alt que al mes passat (2,4%).

Per productes, els principals encariments els van protagonitzar els llegums i hortalisses (+12,1%), els ous (+11,5), la carn bovina (+10,1%) i l’ovina (+9,1%) i el peix (+8,3%). En canvi, l’oli d’oliva va continuar a la baixa i va caure un 11,1% respecte del mateix període de l’any passat.

Al País Valencià ha baixat fins al 3,2% a l’abril, un augment del 0,4% respecte del mes anterior. Els preus superen el nivell de l’any passat. Els sectors en què més s’ha notat la pujada són el transport (un 6% més que no pas a l’abril del 2025), les begudes alcohòliques i el tabac (un 4,8% més), els restaurants i serveis d’allotjament (un 4,7% més) i les assegurances i els serveis financers (un 4,4% més).

Quant a les Illes, l’índex de preus de consum s’ha moderat fins al 3,1%. El grup amb més influència positiva en la inflació a les Illes també va ser el del transport, la taxa anual del qual va pujar més d’un punt, fins al 6,5%, a causa de l’encariment dels combustibles i lubrificants per a vehicles particulars, que van superar el llindar del 15% fixat pel govern. Per això mateix, les mesures fiscals es mantindran vigents fins al 30 de juny.

Jørgensen ha remarcat que era una “crisi de l’energia fòssil” i per això ha demanat als estats europeus de “redoblar els esforços” per accelerar la transició energètica i deixar enrere definitivament els combustibles fòssils i optar per fonts renovables.

El comissari d’Energia europeu ha informat, que durant la reunió, presentaria “un catàleg de bones pràctiques i idees” als estats membres per a reduir el consum i la demanda de combustibles fòssils. “El millor que podem fer pels nostres ciutadans i les nostres indústries és fer que els incentius perquè abandonin els combustibles fòssils i optin per les energies renovables siguin tan atractius com sigui possible”, ha afegit.

Si bé ha dit que veia legítimes les mesures d’alguns estats per la crisi de preus derivada del tancament de l’estret d’Ormuz, com ara subvencionar la factura energètica de la indústria o donar ajuts als sectors més vulnerables, ha precisat que allò que calia eren  solucions “específiques i temporals”.

La resolució, de 22 d’abril del 2026, publicada avui al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE), concreta que Elías ha comès una infracció molt greu en comunicar de manera il·lícita a Gerard Piqué informació privilegiada relativa a l’oferta esmentada. La CNMV també multa Piqué per una infracció molt greu, perquè va adquirir 104.166 accions d’Aspy Global Services el 20 de gener del 2021, mentre era en possessió d’informació privilegiada rebuda d’Elías.

Segons la resolució, Piqué “va obtenir un benefici econòmic amb la venda d’aquestes accions el dia 27 de gener del 2021”.

La CNMV precisa que la resolució és ferma en via administrativa, però es pot recórrer davant la Sala contenciosa-administrativa de l’Audiència espanyola.

L’acte té el suport i la participació del Sindicat de Llogateres de Catalunya, de la Confederació de Sindicats de Llogateres i de Jaime Palomera, expert i investigador en polítiques d’habitatge. Aquestes aliances es fan conjuntament amb els moviments ja existents a Mallorca contra l’especulació, la turistització i la defensa del dret d’habitatge. “Volem treballar de manera conjunta des dels diferents territoris, cadascun amb les seves particularitats, però lluitant contra una situació comuna a totes les Illes”, explica Òscar Martínez, un dels portaveus del sindicat.

Contra el rendisme, l’especulació i la turistització

Tal com assenyalen, el sindicat neix amb tres objectius principals: frenar el rendisme, aturar l’especulació immobiliària i combatre la turistització. “Lluitem contra l’ús de l’habitatge com a font d’ingressos i no com a bé amb funció social”, afegeix Martínez. “A Mallorca tenim el problema que les lleis –poques i insuficients– que s’han elaborat per defensar els llogaters no s’apliquen. No hi ha ni un sol municipi a l’illa que s’hagi declarat zona tensionada, quan la majoria compleix els estàndards que marca la llei. Volem que els ajuntaments demanin al govern balear que declari els seus municipis zona tensionada.”

Malgrat que Mallorca es veu afectada pel problema de l’habitatge en general, l’illa té unes especificitats, sobretot relacionades amb les conseqüències de la massificació turística i de la dependència econòmica d’aquest model, que cal atendre especialment. “Treuen habitatge per als residents per donar-hi uns altres usos que no són residencials. Hem d’aturar i revertir la proliferació de pisos turístics, tant legals com il·legals, igualment anunciats a plataformes. Ara ens trobem que et demanen un dineral per a un lloguer, però al juliol et diuen que has de marxar tot l’estiu. El lloguer temporal no estava pensat en aquest sentit i volem que es reguli. Si ha de tenir un ús, ha de ser per a persones que vénen aquí a fer una tasca durant un temps. La mitjana dels lloguers a Mallorca està per sobre de l’estatal, mentre que la mitjana dels sous de residents mallorquins està per sota. Hem d’aturar aquesta desconnexió total entre el mercat de l’habitatge i l’economia real.”

El sindicat també demana contractes indefinits i que els pisos buits passin al parc d’habitatge en ús. “Cal aturar aquesta acumulació de propietats en poques mans, perquè això no beneficia ningú. Demanem a la gent que vingui a les nostres assemblees obertes, que ens porti les seves idees, propostes i problemes per anar elaborant, entre tots, les nostres estratègies”, resumeix Martínez. El sindicat també vol col·laborar amb més entitats relacionades amb l’habitatge, com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), i amb sindicats laborals.

A la presentació, explicaran de quina manera es volen organitzar i com funcionaran les afiliacions. A més, anunciaran algunes mobilitzacions per a l’estiu. A la tarda, el sindicat participarà en la Ràdio Elèctrica que organitza l’Ateneu l’Elèctrica a la plaça Quadrado.

Les institucions es tornaran a reunir el 19 de maig amb el compromís d’avançar en la implementació de l’acord, ha dit el ministre de Comerç xipriota, Michael Damianos. El negociador del Parlament Europeu, Bernd Lange, celebrava: “Hi ha hagut progrés, però que encara queda camí.” El diàleg a tres bandes treballa per un acord “preferencial i quotes” en alguns productes nord-americans.

Les parts asseguren que es treballa sobre “una bona base” i que ara la feina continuarà de manera tècnica fins a una altra reunió aviat. Damianos, que actua com a negociador dels estats membres perquè Xipre actualment deté la presidència rotatòria del Consell de la UE, ha dit que estaven compromesos a obtenir un acord que aporti “certesa i estabilitat a les empreses europees”.

L’eurodiputat socialista alemany Lange també ha compartit que l’objectiu era assegurar que “s’honori l’esperit de l’acord de Turnberry”.

Trump i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, van signar un pacte comercial el 27 de juliol al camp de golf propietat del president nord-americà a Escòcia. La proposta marcava uns aranzels del 15% a totes les importacions europees als Estats Units i, a la vegada, que les vendes nord-americanes a la zona comunitària quedessin exemptes d’aranzels.

També es negocia una exempció d’aranzels per a la llagosta i productes processats de llagosta.

El parlament va adoptar a final de març la posició tot reclamant una clàusula de suspensió que permeti d’anul·lar l’acord si els Estats Units apliquen nous aranzels i superen el llindar del 15% pactat. També entraria en vigor si els EUA “amenacessin la integritat territorial dels estats membres” o si fessin “xantatge econòmic”.

L’altra clàusula que demana l’eurocambra és una sunrise clause (clàusula d’alba) per aconseguir que l’acord entre els EUA i la UE només entri en vigor si Washington respecta els compromisos. El Parlament Europeu també demana la sunset clause (clàusula de caducitat) que estableix el 31 de març de 2028 com l’últim dia que el pacte entre les dues potències estaria en vigor.

El primer diàleg a tres es va fer el 13 d’abril i d’aleshores ençà s’han organitzat quatre reunions interinstitucionals a escala tècnica.

A principi d’aquesta setmana, el comissari de Comerç europeu, Maroš Šefčovič, es va reunir amb el representant de Comerç dels EUA, Jamieson Greer, per posar-lo al dia de les negociacions i demana-li que no s’apliquessin aranzels del 25% als vehicles europeus.

Més enllà d’aquest correu de reconeixement que van enviar als clients que havien rebut una informació que no els corresponia, MyInvestor no ha fet cap altra comunicació. Tampoc no ha volgut fer cap comentari a VilaWeb sobre la qüestió ni ha respost a preguntes importants, com ara si havia notificat la vulneració de seguretat a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) en un termini de setanta-dues hores, tal com exigeix el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD). L’AEPD tampoc no ha explicat a VilaWeb si ho havien fet, amb l’argument que no ho fan mai públic. Sí que precisen que, ara com ara, no els consta cap reclamació de cap ciutadà per aquest fet.

MyInvestor és un neobanc especialitzat en carteres d’inversió impulsat per Andbank, El Corte Inglés Seguros i AXA, entre més. Opera exclusivament en plataformes digitals, sense oficines físiques. El 2025 va tenir un volum de negoci de 13.817 milions d’euros i va assolir els 750.000 clients. No tots els clients van rebre correus amb informació privada que no els pertocava, però MyInvestor no aclareix quants van resultar afectats per l’incident.

Què havia d’haver fet MyInvestor quan es va adonar de l’errada?

Tant l’RGPD com la política de protecció de dades de MyInvestor deixen clar que, així que són conscients de la filtració de dades confidencials, cal fer-ho saber a l’AEPD en un termini màxim de setanta-dues hores. També havia d’haver notificat els clients afectats –tant els que van rebre informació que no els pertocava com els que van ser exposats– amb un missatge sobre la descripció clara de la vulneració de seguretat, la informació de contacte del delegat de protecció de dades, les possibles conseqüències i les mesures preses.

La notificació a l’afectat és obligatòria quan l’esquerda implica “un risc elevat” per als seus drets. És l’empresa responsable que ha de definir què és un risc elevat i què no, però l’RGPD estableix com a casos de risc aquells en què, per exemple, pot implicar la usurpació d’identitat o el frau, o pèrdues financeres.

La junta general d’accionistes del Sabadell s’ha celebrat de nou a Fira de Sabadell, després que ja ho fes l’any passat, quan el banc va retornar la seva seu a Catalunya. També ha estat la primera trobada de l’accionariat després del fracàs de l’OPA del BBVA. Enguany hi ha assistit presencialment uns 500 accionistes, per sota del miler de fa un any.

Primer discurs d’Armengol com a conseller delegat

El nou conseller delegat del banc ha defensat que el Sabadell es troba en un “gran moment”, però també ha advertit dels “riscos”. “El sector financer està immers, des de fa anys, en una transformació profunda que, lluny d’aturar-se, es troba en fase clara d’acceleració”, ha afirmat. En aquest sentit, ha apuntat que la tecnologia “està canviant la forma de fer banca” en un context de “creixent inestabilitat geopolítica”. “Això ens introdueix incertesa i ens obliga a prendre decisions amb més prudència, rigor i responsabilitat”, ha dit.

Armengol ha assegurat que assumeix el càrrec “amb confiança” i amb la convicció que Sabadell “té un camí ple d’oportunitats”. “He tingut la sort de passar gran part de la meva carrera treballant en aquesta casa, que m’ha donat l’oportunitat de liderar projectes en diferents països, amb diferents rols i en diversos moments clau”, ha dit. Segons ha apuntat, aquesta trajectòria li ha permès “entendre bé com funciona” el banc.

Armengol està vinculat al Sabadell d’ençà del 2002, on ha liderat diferents àmbits vinculats a la tecnologia, operacions i estratègia. Fins fa poc era el conseller delegat de TSB, la filial britànica venuda al Santander.

Oliu agraeix a González-Bueno la seva contribució durant l’opa

Al seu torn, el president del banc, Josep Oliu, ha agraït al conseller delegat sortint, César González-Bueno, la seva contribució durant l’OPA del BBVA i l’ha felicitat per haver conduït el Sabadell “amb ambició i bon criteri cap al millor moment de la seva història”.

Oliu ha dit a l’accionariat que el 2025 “no va ser pas un any senzill” i s’ha mostrat “molt feliç” de poder tornar a celebrar la trobada anual amb el projecte de l’entitat en solitari.

González-Bueno, cinc anys al Sabadell marcats per l’opa

En el seu últim discurs com a directiu del Sabadell, González-Bueno ha indicat que comença una nova etapa pel banc i ha elogiat el seu successor, Marc Armengol. “Ets la persona idònia per liderar el camí”, ha dit. “Ets un gestor amb experiència contrastada, tant nacional com internacional. El teu desenvolupament al capdavant de TSB n’és una bona prova, tens visió estratègica i un profund coneixement tecnològic i comercial”, ha afegit.

González-Bueno ha repassat els resultats del banc i ha agraït als accionistes la seva “confiança” per haver donat suport al seu projecte enfront del BBVA. El directiu ha assegurat que deixa la seva responsabilitat, però que continuarà vinculat com a accionista “durant molts anys” perquè l’entitat vallesana té un “gran projecte”.

Els treballadors han anunciat també una manifestació dimecres vinent, 6 de maig, que començarà a la plaça de la Sardana, a la Devesa, a dos quarts d’onze del matí, i recorrerà la ronda Ferran Puig fins a arribar a la plaça del Vi.

El conflicte se centra, segons afirmen, en “cinc punts irrenunciables”. Entre aquests, reclamen que es respectin els torns i horaris establerts en el conveni col·lectiu, que es mantinguin els festius i la no obligatorietat de treballar durant els dies de descans. També reivindiquen increments salarials lligats a l’IPC, estabilitat per als treballadors eventuals i mantenir els drets adquirits pels qui els han precedit.

L’Ajuntament de Girona ha comunicat que garantirà l’estricte compliment dels serveis mínims decretats durant la vaga. Si es produeixen situacions de risc per a la salut pública, s’activaran serveis d’emergència extraordinària i s’ha constituït un comitè de crisi, que es reunirà periòdicament per fer seguiment de l’impacte de la vaga.

Atès que la recollida es reduirà molt, el consistori demana la màxima responsabilitat de la ciutadania i evitar la generació de residus durant l’aturada.

Els serveis mínims per a la recollida de la fracció orgànica preveuen una disminució d’un dia respecte de la freqüència habitual o cada 48 hores, segons el sistema: la recollida porta a porta comercial es farà cada dia excepte dilluns; la domiciliària, a la zona A dilluns i divendres, a la zona B dimarts i dissabte; a les àrees temporals, també dilluns i divendres, i els contenidors intel·ligents, dimarts i dissabte.

La resta de la recollida selectiva (envasos, vidre, paper i cartó) es prestarà al 50% de l’habitual o cada 72 hores, segons els casos. La neteja viària de places i jardins quedarà limitada a dues intervencions setmanals, amb prioritat per a actuacions immediates en cas de risc o incidències de salubritat. En cas d’actes multitudinaris, hi haurà neteja i recollida específica el dia de l’esdeveniment o l’endemà.

S’assegura el servei ordinari en zones d’especial protecció: centres sanitaris, escolars amb menjador i mercats municipals d’abastament de productes peribles. Es manté la deixalleria fixa de Mas Xirgu i de Sarrià de Ter, així com la recollida de voluminosos concertada (amb trucada prèvia), i el servei específic de neteges immediates. Les oficines d’OSGRE restaran obertes amb normalitat.

Queden suspesos els serveis de deixalleries mòbils i la recollida de mobles i trastos al carrer. Només es retiraran voluminosos si impedeixen el pas de vianants o de vehicles. El consistori demana als veïns que s’abstinguin de treure voluminosos per evitar més problemes entorn dels contenidors.

L’Ajuntament de Girona expressa que lamenta profundament les molèsties i treballa per minimitzar l’impacte de la vaga. Manté que, malgrat no poder-se implicar directament —recorda que es tracta d’un conflicte dins de l’àmbit privat—, “és al damunt” de la situació. Fonts municipals assenyalen que des del començament del mandat s’han mantingut reunions amb totes les parts, que s’han intensificat els darrers quinze dies amb una dotzena de trobades.

El govern municipal ha proposat la mediació del Col·legi d’Advocats per intentar desencallar les negociacions. També s’ha reforçat el comitè de seguiment del contracte, ara amb trobades regulars també amb els treballadors.

D’acord amb fonts municipals, aquestes trobades han permès d’introduir millores que han rebaixat la tensió social. Amb tot, el principal escull es manté en l’àmbit salarial, que roman enquistat a la taula negociadora.

Segons que han comunicat ambdues parts a la Comissió Nacional del Mercat de Valors espanyola (CNMV), la transacció –anunciada a començament de juliol– ha culminat ara, quan s’han obtingut totes les autoritzacions dels organismes supervisors i reguladors pertinents.

L’operació reportarà al Sabadell un import en efectiu de 2.863 milions de lliures –uns 3.300 milions d’euros–, si bé el Santander abonarà 2.650 milions de lliures –uns 3.050 milions d’euros– com a preu de compra pactat, xifra que equival a una vegada i mitja el valor en lliures de TSB. A aquest import s’hi afegeix el valor net generat per la filial fins al tancament, que s’eleva a 213 milions de lliures, uns 242 milions d’euros.

La venda significarà per al Sabadell un augment de més de 400 punts bàsics de capital i una plus-vàlua superior als 300 milions d’euros. Aquest reforç permetrà a l’entitat de distribuir entre els accionistes el dividend extraordinari anunciat, que globalment ascendeix a uns 2.500 milions d’euros.

El conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno, ha qualificat l’operació de “gran acord” i ha remarcat que arriba en un moment oportú per a reorientar l’estratègia cap al mercat català i espanyol. Per la seva banda, Marc Armengol, fins ara màxim responsable de TSB i futur successor al capdavant del banc, ha defensat que la filial és avui un cas d’èxit al Regne Unit.

Mentrestant, la presidenta del Santander, Ana Botín, ha subratllat que l’adquisició reforça la presència del grup al mercat britànic, on aspira a consolidar-se com un dels principals actors financers.

El Col·lectiu Ronda, que assessora els treballadors, avisa que no hi ha garanties de continuïtat laboral i alerta que la situació pot derivar en volums importants d’acomiadaments.

Els treballadors mantenen la convocatòria de vaga fins que no s’obri un espai de negociació amb condicions per a abordar el futur de la plantilla. Segons que expliquen, l’empresa els ha comunicat verbalment que no hi haurà subrogació dels llocs de feina. També els ha indicat que, en cas d’incorporar-se a Casa Tarradellas, es mantindrien el sou brut i l’antiguitat, però no ha concretat ni els torns ni les funcions.

Actualment, la planta –oberta el 2005– té prop de noranta treballadors, una part significativa dels quals acumulen entre quinze anys i vint d’antiguitat.

Si bé l’organisme monetari reconeix l’alt grau d’incertesa, els diferents governadors aconsellaven esperar a l’evolució del conflicte i prendre una decisió sobre un possible augment dels tipus al juny, quan està previst que s’actualitzin les previsions macroeconòmiques de l’eurozona.

A banda de mantenir el tipus d’interès de referència en el 2% –des del setembre del 2024 s’utilitza el que s’aplica a les entitats que dipositen diners al banc central– els altres dos tipus que controla el BCE tampoc no han patit variacions. En aquest sentit, el tipus d’interès bàsic es queda en el 2,15%, mentre que el tipus per als préstecs immediats continua en el 2,4%.

Un cop més, el consell de govern de l’entitat es decanta per la línia prudent mantinguda durant els últims mesos i signa la setena pausa consecutiva dels tipus des que va decidir aturar l’estratègia de relaxament de la política monetària el juliol passat.

En una nota enviada a EFE, Mediapro ha informat que “ha tancat un acord amb els representants dels treballadors per aplicar un pla de desvinculacions en la societat Grup Mediapro SLU”.

El pla, segons la mateixa nota, “reforçarà la posició de la companyia per a competir en un entorn de profunda transformació del sector audiovisual”.

“L’acord assolit implicarà la sortida de 189 professionals de la societat, una xifra inferior a la prevista inicialment gràcies a la desvinculació prèvia de més d’una vintena de directius i de diverses mesures d’estalvi aplicades al grup”, conclou la nota.

El 21 d’abril, uns 150 treballadors del grup audiovisual Mediapro van tallar l’avinguda de la Diagonal de Barcelona, just davant la seu de l’empresa, per protestar contra l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) proposat per la companyia.

A la protesta, els manifestants van tallar tots dos sentits de l’avinguda amb pancartes que deien “No a l’ERO a Mediapro”, van fer sonar xiulets i una sirena i van llançar una traca.

L’expedient afecta la societat Mediapro SLU, que té poc més de 1.000 treballadors repartits en deu centres a tot l’estat espanyol. Es va proposar per a 237 persones, segons fonts del comitè d’empresa del centre de Barcelona.

Els deu centres afectats són a Barcelona (tres), Madrid (quatre), Bilbao (un), Mallorca (un) i Saragossa (un).

Els acomiadaments arriben una volta la companyia hagi registrat pèrdues netes consolidades de 79 milions i un 11% menys d’ingressos, fins a 1.096 milions, el 2024 (l’últim exercici amb dades tancades), i després de la pèrdua del seu principal contracte amb la lliga de futbol espanyola, que no va ser renovat per a la temporada 2028-29.

El grup Mediapro té 7.000 treballadors a tot el món.

L’expedient afecta les plantes de Barcelona i de Saragossa. A Barcelona, la mesura incidiria en el 65% de les 550 persones que actualment hi treballen. A Saragossa la retallada seria encara més gran, amb 413 acomiadaments, la major part de l’impacte previst.

Els responsables de Majorel justifiquen aquesta decisió per motius econòmics, organitzatius i productius. El període de consultes, segons ha informat l’empresa, acabarà el 28 de maig.

El sindicat CCOO, majoritari a la comissió negociadora, considera que aquestes xifres són “escandaloses”.

La xifra d’acomiadaments és inferior a la prevista a l’inici de la negociació. Segons l’empresa, això s’ha aconseguit gràcies a la desvinculació prèvia de més d’una vintena de directius i a diverses mesures d’estalvi aplicades dins el grup.

A començament de març, la companyia havia calculat que l’ERO podia afectar 250 dels 7.000 treballadors que té arreu.

Mediapro es va fundar a Barcelona fa trenta anys. Una gran part del negoci ha estat centrada en la gestió de drets d’imatge i la producció d’esdeveniments esportius, però en els darrers anys s’ha diversificat en d’altres àrees, com ara la producció audiovisual.

Ambdues empreses assenyalen que, després d’analitzar unes quantes alternatives, aquesta operació és la millor opció per garantir un nou desenvolupament industrial de la planta, orientat exclusivament a la producció de mozzarella.

Segons han informat, el projecte s’ha plantejat “amb una transició ordenada per preservar el teixit econòmic local”. Durant el període de transició, Pascual ha assegurat que mantindrà la seva política de compres i el suport a la ramaderia local, amb l’objectiu d’assegurar la continuïtat de les relacions amb els proveïdors i contribuir al desenvolupament sostenible del sector primari.

En concret, l’augment a les Illes ha estat d’un 76,5%, amb 39.800 persones més en situació de desocupació, fins a 91.800 aturats. Ara, malgrat la gran pujada, la xifra de desocupats és la més baixa en un primer trimestre d’ençà del 2008, amb 573.800 persones i una taxa del 13,79%. S’han perdut 40.800 llocs de treball (un 6,6% menys que el trimestre anterior) i el total d’ocupats ha quedat en 573.800 persones. El nombre d’actius s’ha reduït de 1.100 persones, fins a 665.500. Aquest darrer any, la desocupació s’ha reduït de 4.400 persones (un 4,6%) i s’han creat 19.300 llocs de treball (un 3,5%).

Quant al gènere, la desocupació femenina a les Illes ha pujat de 22.400 dones (+95,3%) i la masculina, de 17.400 homes (+61,1%). La taxa femenina se situa en el 14,48% i la masculina, en el 13,16%. La taxa de desocupació juvenil ha arribat al 28,69%, amb 7.400 joves desocupats més.

A Catalunya, la desocupació ha augmentat d’un 24% respecte del trimestre anterior, amb 84.400 desocupats més, fins a arribar a 435.600. La taxa de desocupació se situa ara en el 10,12%, per sobre del 8,24% del trimestre anterior: supera el 10% per primera vegada en onze trimestres. En comparació amb el mateix trimestre del 2024, la taxa ha augmentat d’1,2 punts i el nombre d’aturats, d’un 15,7%.

El nombre d’ocupats ha caigut d’un 1,18% en termes intertrimestrals, més del doble que la caiguda del mateix trimestre de l’any anterior (-0,16%), amb 46.200 llocs de treball menys. En comparació amb el primer trimestre del 2024, amb tot, l’ocupació ha crescut d’un 0,44%, amb 16.900 ocupats més. D’una altra banda, el total d’afiliats a la Seguretat Social ha baixat de 3,9 milions per primera vegada en tres trimestres i ha quedat en 3,86 milions. El nombre d’inactius ha quedat en 2,68 milions.

Al País Valencià, la desocupació ha pujat de 41.300 persones, un 14,4% més que el trimestre anterior, fins a 327.800. La taxa se situa en l’11,75%. Malgrat la pujada trimestral, és la xifra de desocupats més baixa en un primer trimestre d’ençà del 2022. Durant el mateix període s’han destruït 8.800 llocs de treball –un 0,4% menys que el trimestre anterior–, amb un total de 2.461.700 ocupats, la xifra d’ocupació més alta en un primer trimestre d’ençà que hi ha registres. El nombre d’actius ha crescut d’un 1,17%, fins a 2.789.400 persones.

Aquest darrer any, la desocupació s’ha reduït de 12.600 persones (un 3,7%) i s’han creat 110.400 llocs de treball (un 4,7%). Quant al gènere, la desocupació femenina ha pujat de 28.000 dones (+17,6%) i la masculina s’ha reduït de 13.300 homes. La taxa femenina se situa en el 14,25% i la masculina, en el 9,52%. La taxa de desocupació juvenil (menys de 25 anys) arriba al 28,59%, amb 3.500 joves desocupats més que el trimestre anterior.

Durant la intervenció institucional, el president executiu de la companyia, Demetrio Carceller Arce, ha reivindicat el paper de l’equip humà en la trajectòria de l’empresa i ha destacat la capacitat de Damm per a adaptar-se als canvis. Per la seva banda, Illa ha subratllat l’arrelament de la companyia i la seva contribució a generar prosperitat.

La gala, conduïda pels actors Sílvia Abril i David Verdaguer i produïda pel Terrat, ha recorregut els principals eixos de la companyia. La música hi ha tingut un paper central, amb direcció del compositor Lucas Vidal i interpretacions vinculades a les campanyes “Mediterràniament”.

També hi han participat personalitats com Ferran Adrià, Andrés Iniesta i Clara Segura. Un dels moments destacats ha estat l’actuació de Rigoberta Bandini, que ha interpretat una versió d’una cançó de Joan Manuel Serrat.

La celebració s’ha completat amb una projecció a la Torre Glòries i amb una segona part al Mercat de la Boqueria, on s’ha ofert un sopar amb productes i elaboracions de la gastronomia catalana. En aquest espai, hi han participat els xefs Carme Ruscalleda, Albert Adrià i Nandu Jubany.

La fiscal del Districte de Colúmbia, Jeanine Pirro, ha justificat el canvi de criteri dient que esperava un informe exhaustiu en el termini més breu possible. Tot i això, ha advertit que no descartava reprendre la via penal si les conclusions de la investigació interna ho justificaven.

L’arxivament de la investigació arriba en un moment clau per al futur de la Reserva Federal i s’interpreta també en clau política. La decisió pot desblocar la confirmació de Kevin Warsh com a nou president de la institució, una designació impulsada per la Casa Blanca que havia quedat encallada precisament per l’existència d’aquesta causa. El senador republicà Thom Tillis havia condicionat el seu suport a Warsh al tancament de la investigació sobre Powell, en un comitè del senat on el seu vot és determinant per a garantir la majoria necessària. En aquest context, el tomb del Departament de Justícia elimina un dels principals obstacles per al relleu.

La investigació s’emmarca en una relació tensa entre Powell i l’administració de Donald Trump, marcada per discrepàncies sobre la política monetària. El president nord-americà ha pressionat reiteradament la Reserva Federal perquè abaixi els tipus d’interès, una línia que Powell ha resistit en defensa de la independència de la institució.

D’ençà de l’inici del cas, el president de la Fed havia denunciat que la investigació formava part d’un context de “pressió constant” del govern. L’arxivament de la causa penal no elimina aquest clima de confrontació, que continua marcant el tram final del seu mandat.

El mandat de Powell expira el 15 de maig, i el calendari polític accelera la necessitat de resoldre el relleu al capdavant de la Reserva Federal. Amb la investigació penal fora de joc, la confirmació de Warsh guanya viabilitat, tot i que el procés encara depèn del vist-i-plau definitiu del senat.

Les aturades, impulsades per Comissions Obreres i secundades per UGT, comencen avui a les 20.00 i s’allargaran fins a mitjanit. Demà continuaran durant tota la jornada laboral i diumenge, 26 d’abril, seran de 12.00 a 16.00.

CCOO demana la retirada dels acomiadaments, que veu un ERO encobert i que ha denunciat a l’Audiència espanyola. També refusa el règim sancionador de l’empresa, que ha comportat “un degoteig d’acomiadaments disciplinaris sense garanties” aquests darrers mesos.

A banda, el sindicat reclama la fi de la persecució sindical i l’inici de la negociació d’un conveni col·lectiu propi.

La posició de Glovo i la situació de la plantilla

Glovo justifica la retallada per “evitar el seu tancament”. Fa menys d’un any, la companyia va començar a contractar directament els repartidors per adaptar-se a la llei rider, que d’ençà del 2021 prohibeix els falsos autònoms. Segons l’empresa, actualment hi ha més de 14.000 treballadors en nòmina.

Tot i això, CCOO denuncia que hi ha uns altres 20.000 treballadors arreu de l’estat contractats a través d’empreses pantalla. A l’espera de la confirmació de la Seguretat Social de la xifra real d’afiliats, el sindicat estima que en total són uns 30.000.

L’empresa no ha fet valoracions sobre la convocatòria de vaga. D’altra banda, UGT reclama garanties d’ocupació després del fracàs de la mediació sobre l’ERO encarregat per Glovo que es va fer a començament d’abril.

Transformacions i sancions al sector

La reconversió dels repartidors de Glovo en treballadors assalariats, a causa de la llei rider, ha fet créixer la complexitat operativa de la plataforma. Aquesta transformació ha causat retards en les entregues i ha fet que es retiressin serveis d’indrets amb menys demanda.

Glovo és propietat del grup alemany Delivery Hero des del 2022. L’any passat, la Comissió Europea va multar totes dues empreses amb 329 milions d’euros per la creació durant quatre anys d’un càrtel en el repartiment de menjar i d’altres productes.

El model basat en autònoms ha comportat que Glovo hagués d’afrontar sancions milionàries a l’estat espanyol. Uber Eats també s’ha vist abocada a processos judicials i inspeccions laborals pel mateix motiu. El 15 de gener passat, Uber Eats va anunciar que deixava de col·laborar amb autònoms, després d’anys de treballar amb un model híbrid i empreses logístiques externes.

A més, Just Eat Espanya disposa de 3.000 treballadors assalariats arreu de l’estat espanyol i té el conveni renovat.

La moderació del preu del petroli arriba després de la decisió del president dels Estats Units, Donald Trump, de mantenir l’alto-el-foc fins que l’Iran no presenti una proposta i concloguin les negociacions. Tot i això, els Estats Units continuaran el blocatge dels ports iranians.

Aquesta matinada, Trump també ha dit que l’Iran no volia que es tanqués l’estret d’Ormuz, principal ruta de transport de petroli i gas del món, per on transita aproximadament un de cada cinc barrils de cru, perquè amb el seu tancament Teheran perd 500 milions de dòlars (425,75 milions d’euros) al dia.

En aquesta línia, el magnat considera que “l’Iran s’està enfonsant econòmicament”, cosa que fa que “vulguin que s’obri l’estret d’Ormuz immediatament” perquè estan “desesperats pels diners”.

Així, l’eurocomissari danès vaticina un estiu “bastant dur” per al sector aeri i els passatgers a causa de l’encariment dels combustibles: “Volar serà més car i, en alguns casos, fins i tot podríem veure anul·lacions de vols.”

Per Jørgensen, la situació és especialment preocupant en el sector del gas, atès que les infrastructures que en subministren al Llevant han quedat malmeses pel conflicte bèl·lic, amb “retrocessos” que “trigaran anys a recuperar-se”.

Per una altra banda, quan li han preguntat per la rebaixa d’imposts sobre els carburants impulsada pel govern espanyol per a mitigar l’impacte de la guerra, ha opinat que la mesura corria el risc de tenir un efecte contrari: “En una situació d’escassetat d’un producte, cal reduir-ne el consum, no al revés.”

Cook, que va arribar al càrrec el 2011 arran de la mort de Steve Jobs, passarà a ser president executiu del consell d’administració. Per tant, continuarà vinculat a l’empresa, sobretot en àmbits institucionals i estratègics.

Durant l’etapa de Cook com a conseller delegat, Apple ha experimentat un creixement extraordinari, s’ha consolidat com una de les empreses més valuoses del món i ha ampliat l’ecosistema de productes i serveis.

El seu successor, John Ternus, és una figura clau dins la companyia. Vinculat a Apple d’ençà del 2001, ha ocupat uns quants càrrecs en l’àrea d’enginyeria de maquinari i ha participat en el desenvolupament de productes com l’iPhone, l’iPad i els Mac.

El relleu forma part d’un procés de successió planificat amb antelació i arriba en un moment de transformació del sector tecnològic, especialment marcat per l’impacte de la intel·ligència artificial.