Segons que han informat les societats rectores dels tres parquets en un comunicat remès a l’organisme supervisor, la mesura s’aplica després de la liquidació de les operacions de venda forçosa derivades de l’oferta pública d’exclusió (OPA) presentada per INOCSA, el vehicle de la família Serra.

Mesures prèvies de la CNMV espanyola

La CNMV espanyola ja havia acordat de suspendre la cotització de les accions del Grup Catalana Occident a partir del 16 de desembre de 2025, a tancament de mercat. Era una mesura cautelar vinculada al procés de l’OPA d’exclusió i a la venda forçosa posterior.

Un cop completats el procés i els tràmits finals, la companyia restarà exclosa de borsa de manera efectiva a partir del 5 de gener.

Tot i aquest rècord, l’índex encara no ha superat el seu màxim intradia històric, establert el 9 de novembre de 2007 en 16.040,4 punts, una cota que només va mantenir unes hores abans de tancar aquella sessió en 15.731,2 punts.

En què portem d’any, l’Íbex-35 acumula una revalorització del 38%, consolidant-se com la borsa més alcista de l’Occident, per davant de Milà (+25,6%) i Frankfurt (+22%). L’indicador espanyol també supera l’evolució de Wall Street: el Nasdaq puja un 22,1% enguany, l’S&P 500 un 16,6% i el Dow Jones un 11,5%.

Entre els valors que més han impulsat la jornada, destaca Indra, amb un increment del 7,52%, seguida de Grífols (+2,08%), Mapfre (+1,86%), BBVA (+1,78%) i Banco Santander (+1,67%). En canvi, Cellnex (-1,39%), Fluidra (-0,93%) i Acciona Energía (-0,82%) han liderat les pèrdues.

El preu del barril Brent s’ha situat en 65,92 euros per barril (-0,03%) i el West Texas Intermediate (WTI) en 61,6 dòlars (+0,18%). Mentrestant, el bo espanyol a deu anys ha reduït el seu rendiment al 3,142%, amb una prima de risc de 52,3 punts bàsics.

Pel que fa al tipus de canvi, l’euro s’ha apreciat un 0,10% davant del dòlar, fins a situar-se en 1,1638 dòlars per euro.

En l’àmbit internacional, el secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent, ha anunciat un acord marc amb la Xina per evitar l’aplicació de nous aranzels del 100% sobre productes xinesos. L’acord haurà de ser ratificat dijous en una reunió entre Donald Trump i Xi Jinping.

A més, s’ha produït un desglaç en les relacions comercials entre els EUA i el Brasil, mentre que Washington ha signat nous acords bilaterals amb Tailàndia, Cambodja i Malàisia que preveuen aranzels reduïts per als productes nord-americans.

El jutge l’ha reclamat per al 26 de febrer de 2026 i, en el cas que fos necessari, la declaració seguiria l’endemà. Calama també ha citat el gerent de General Industrial Partners LLC, Cyrus de Weck, pel mateix presumpte delicte vinculat amb el mercat per al 5 de març i l’interrogatori també podria, si calgués, allargar-se fins al 6.

La investigació està oberta contra Gotham i General Industrial Partners LLP arran d’una denúncia presentada per la Fiscalia Anticorrupció per suposadament haver “llançat al mercat informació esbiaixada i enganyosa” sobre la farmacèutica catalana. L’objectiu, segons l’òrgan, era induir als inversors de Grifols a vendre les accions i provocar una caiguda del preu que els generaria un benefici als dos fons.

Grifols va caure al voltant d’un 40% a borsa quan Gotham va publicar l’informe a principis del 2024. De fet, les accions no van tornar a recuperar el valor que tenien abans de l’acusació (per sobre dels 15 euros). A partir de l’abril, d’enguany van començar a remuntar.

Segons el calendari que ha detallat el BBVA, abans de dijous 18 de setembre, el Sabadell s’hauria de pronunciar sobre l’oferta i el dimarts 7 d’octubre s’acabaria el termini per presentar-hi acceptacions. A mitjan octubre es publicaria el resultat de l’oferta i entre el 17 i el 20 tindria lloc la liquidació. Les dues direccions continuen enfrontades, amb la direcció basca que veu la proposta “molt atractiva” i la catalana que la considera “pitjor” que la que va refusar l’any passat.

Al document enviat a la CNMV, el BBVA detalla que preveu tirar endavant l’OPA si obté almenys un 30% de les accions i, en cas de situar-se entre el 30% i el 50%, “estarà obligat” a fer una altra OPA per la resta del capital. Aquest fet no ha passat desapercebut als directius del Banc Sabadell, que, a més de considerar l’oferta “pitjor” que la que el Consell d’Administració va refusar el maig de l’any passat, opinen que aquesta rebaixa de pretensions no mostra “molta confiança” dels directius bascos en la seva pròpia oferta.

L’Associació d’Accionistes Minoritaris del Banc Sabadell (AAMBS) considera que el BBVA intenta “comprar barat” mantenint l’oferta de 0,70 euros en efectiu i una acció per cada 5,5483 ordinàries del banc català. Segons els seus càlculs, això equival a “pagar al voltant d’un 10% menys del valor de mercat”.

L’entitat també critica que el BBVA pretén “entrar per la porta del darrere” en l’adquisició del Sabadell amb l’opció de rebaixar fins al 30% el llindar d’accions. L’AAMBS lamenta que el banc basc aspira a “controlar” el català “sense comptar amb la meitat dels seus accionistes”. Per tot plegat, considera la proposta “ofensiva”.

La futura administració Trump, continuà el candidat republicà a la presidència dels Estats Units, també crearia una “reserva estratègica” –una mena de fons sobirà– de bitcoin i posaria fi a la “repressió” que el sector havia rebut durant el mandat de Gary Gensler com a cap de la Comissió de Borsa i Valors (SEC, per les sigles en anglès) nord-americana. Durant el seu mandat al capdavant de l’agència, Gensler –un criptoescèptic confés– ha presentat demandes judicials contra unes quantes de les plataformes principals d’intercanvi de criptomonedes i les ha acusades de vulnerar les lleis dels valors del país. En cas de guanyar les eleccions, sentencià Trump, Gensler seria acomiadat de manera fulminant, i el seu govern adoptaria una postura radicalment més oberta cap a la regulació del sector. “Hauria de redactar les normes gent que estima la vostra indústria, no pas gent que la detesta”, prometé el qui va ser guanyador de les eleccions presidencials nord-americanes.

Quan Trump va pronunciar aquestes paraules, el valor de mercat d’un bitcoin era de 62.390 dòlars. Avui, tan sols cinc mesos després, és de gairebé 95.000 dòlars, lleugerament per sota del pic històric de 101.000 dòlars que assolí la setmana passada: d’ençà de les eleccions presidencials nord-americanes, fa un mes i mig, el preu de la criptomoneda s’ha disparat de gairebé un 50%. Gensler, per la seva banda, ja ha anunciat que renunciaria com a cap de la SEC el 20 de gener propvinent, el dia de la presa de possessió de Trump. En substitució seva, el president electe nomenarà Paul Atkins, que s’afegirà a la llarga llista de múltiples criptoentusiastes que ocuparan càrrecs d’importància al seu govern.

No és cap secret que la victòria de Trump ha estat el catalitzador del darrer repunt en el valor de mercat del bitcoin. “Benvinguts al mercat alcista del bitcoin”, escrigué un influent banc d’inversió nord-americà dies després de les eleccions presidencials. “Comprin fins on els diners els permetin […] Instem als inversors que fins ara s’han mantingut al marge de les criptomonedes a canviar de mentalitat”.

Per desmesurat que pugui semblar –alguns fins i tot parlen del començament d’una “era daurada” per a les criptomonedes–, aquest optimisme no és del tot infundat. Trump, al capdavall, ha promès per activa i per passiva treballar a favor de les criptomonedes: no en va era el candidat predilecte del sector, que va donar més d’un centenar de milions de dòlars a la seva candidatura i va col·laborar de manera entusiasta amb la seva campanya.

Però el ressorgiment del bitcoin precedeix, i de bon tros, la victòria de Trump: entre l’octubre de l’any passat i el febrer d’enguany, quan encara faltaven mesos per a les presidencials, el preu de bitcoin es multiplicà per una mica més de dos i va passar d’uns 25.000 dòlars a més de 57.000. De fet, per més afinitat que semblin tenir ara, la simbiosi entre Trump i el sector de les criptomonedes és un fenomen relativament nou. Fa tan sols tres anys, el 2021, Trump va dir que bitcoin feia la impressió de ser una estafa i va defensar de reforçar les regulacions sobre l’ús i intercanvi de criptomonedes, les quals no dubtà de titllar de “desastre anunciat”. Anteriorment, havia dit que les criptomonedes com ara bitcoin no eren diners i que el seu valor es basava en el no-res.

No hi ha dubte que el suport financer del sector ha contribuït a convèncer el president entrant dels Estats Units de les virtuts de les criptomonedes. Tanmateix, l’acostament entre Trump i la criptosfera també respon a un factor molt més estructural que el quid pro quo del finançament electoral: l’augment progressiu de la influència del sector sobre la política nord-americana i la legitimació de les criptomonedes –particularment, el bitcoin– com a actiu financer de ple dret. Aquesta, precisament, també és la raó que ajuda a entendre per què fins i tot Kamala Harris, l’hereva d’un president que ha fet ben poques concessions al sector, va atrevir-se a flirtar amb la criptosfera durant la campanya electoral, fins al punt d’arribar a suggerir que podria acomiadar Gensler si era elegida presidenta.

Un ressorgiment improbable

La victòria electoral de Trump és la culminació del ressorgiment llarg i improbable d’una criptomoneda, la més important en volum de mercat, que fa tot just dos anys semblava tocada de mort. La crisi del bitcoin va començar a mitjan 2022, quan els bancs centrals de tot el món van començar a augmentar els tipus d’interès per contenir l’avenç de la inflació. L’augment dels tipus d’interès, que tant als Estats Units com a la zona euro van enfilar-se als nivells més alts en una generació, va millorar sobtadament la rendibilitat de productes de risc més baix (com ara els bons del tresor), cosa que de retruc empitjorà l’atractiu financer de les alternatives de més risc (com ara bitcoin).

A aquesta pèrdua de l’interès dels inversors s’afegí a un seguit d’escàndols financers que implicaren unes quantes de les plataformes principals d’intercanvi de criptomonedes del planeta i feren trontollar la confiança dels mercats en el sector. A final del 2022, FTX –aleshores la tercera plataforma d’intercanvi més gran per volum, que arribà a tenir més d’un milió d’usuaris en el seu punt culminant– va declarar-se en fallida poc després de la revelació de la premsa nord-americana que la seva junta havia participat en un dels escàndols financers més grans de la història dels Estats Units. El preu del bitcoin, que ja havia anat davallant progressivament els mesos anteriors, es desplomà per sota dels 16.000 dòlars poc després de l’esclat de l’escàndol aquell novembre: tan sols dotze mesos abans, el valor de la criptomoneda havia registrat un rècord de 56.000 dòlars. Pocs mesos després de la caiguda d’FTX, la primavera del 2023, el govern dels Estats Units va presentar una demanda contra Binance –la plataforma d’intercanvi més important del món– per vulneració del règim internacional de sancions, cooperació amb l’emblanquiment de capitals i vulneració de la llei de secrets bancaris, entre més càrrecs. Com a part de la sentència, la plataforma va ser obligada a final d’aquell any a pagar una multa de més de 4.000 milions de dòlars, una de les penalitzacions més altes imposades a una empresa en la història dels Estats Units.

Amb la reputació en risc de naufragi i amb els vents macroeconòmics en contra, molts analistes s’afanyaren a proclamar el descens a la irrellevància del bitcoin, un experiment destinat a entrar als annals de la història com una més en la llarga llista de follies dels mercats financers. Però quan molts donaven la criptomoneda per morta passà una cosa estranya: el valor del bitcoin deixà de caure sobtadament, cosa que mostrava una resiliència que pocs havien previst. El preu del bitcoin, explicà aleshores un executiu del sector, certament podia pujar o baixar, però la divisa no perdria mai tot el valor de mercat: per més escàndols que sacsegessin el sector i per més advers que fos l’ambient macroeconòmic, molts consumidors semblaven continuar aferrant-se a l’esperança que, algun dia, la criptomoneda remuntaria. “A hores d’ara, és bàsicament una religió”, resumí.

Gensler, l’aliat que no s’esperava ningú

Els mesos van anar passant. Els casos d’FTX i Binance s’anaren oblidant i la perspectiva que els tipus d’interès comencessin a baixar començà a agafar força. Lluny de morir pel camí, el bitcoin començà a donar senyals d’haver sobreviscut “l’hivern cripto” i acabà el 2023 amb un valor de mercat de prop de 40.000 dòlars, gairebé el triple dels menys de 16.000 dòlars amb què havia començat l’any. En aquest ascens cap a cotes de mercat més altes, la criptomoneda trobà un aliat improbable: ni més ni menys que Gary Gensler, el cap de la SEC que s’ha erigit en l’enemic públic número 1 del sector.

Després de mesos d’especulació mediàtica que havia empès el preu del bitcoin progressivament cap amunt, aquest gener l’agència va acabar cedint –a instàncies de la justícia nord-americana– a la petició d’alguns gegants financers de crear fons cotitzats de bitcoin, un producte borsari que permet a l’inversor d’invertir en un actiu sense haver-lo d’adquirir directament. Els fons –gestionats per pesos pesants del món financer, com ara BlackRock i Invesco– no tan sols facilitaren dràsticament l’accés dels inversors particulars a la criptomoneda: també conferiren una pàtina de legitimitat a un actiu que, fins aleshores, havia estat relegat als racons més especialitzats del món de les finances. Tal com explicà un representant d’un fons d’inversió: “Els fons cotitzats marquen un abans i un després. Molta gent que es pensava que bitcoin era una estafa ha vist ara que la criptomoneda té el suport d’institucions financeres reputades, com ara BlackRock. Si no te’n refies, no et pots refiar de ningú al sistema financer.”

L’esperança dels criptoentusiastes –que la inclusió de bitcoin als mercats financers habituals n’estimulés la demanda i popularitat– no trigà a fer-se realitat. 3 dies després d’haver sortit al mercat, els fons de bitcoin ja havien aconseguit de recaptar 2.000 milions de dòlars. Al març, el fons de bitcoin de BlackRock –el més important en volum de mercat– arribà als 10.000 milions de dòlars en actius, cosa que el convertí en el fons cotitzat que més de pressa havia assolit aquesta xifra en tota la història; a final d’octubre, el fons es convertí també en el més ràpid a assolir la fita dels 30.000 milions en actius. 11 mesos després d’haver sortit al mercat, es calcula que el volum de mercat conjunt dels fons de bitcoin és de més de 100.000 milions de dòlars, una xifra que evidencia la disposició de com més va més inversos –incloent-hi inversors institucionals, com ara fons de pensions– a destinar, si més no, una part dels recursos a la criptomoneda.

Un èxit agredolç

No tothom comparteix l’entusiasme dels mercats. En un article publicat aquest febrer sobre la decisió de la SEC, el bloc del Banc Central Europeu (BCE) no deixà canya dreta: “Per als adeptes [de les criptomonedes], l’aprovació formal [dels fons cotitzats] confirma que les inversions amb bitcoin són segures, i que l’augment del preu del bitcoin que ha precedit la decisió és prova del triomf imparable de les criptomonedes. Discrepem amb totes dues afirmacions, i reiterem que el valor de mercat just del bitcoin continua essent zero.”

A l’article, el banc explica que el bitcoin continua sense ser adient com a inversió, atès que no genera liquiditat, no paga dividends, i té una utilitat pràctica molt limitada. Tanmateix, tots aquests arguments també poden aplicar-se a actius com ara l’or, àmpliament acceptat i estès en el món de les finances. És cert que el valor de l’or destaca perquè té una estabilitat amb què el bitcoin no pot competir, però la criptomoneda –i de bon tros– dista de ser l’única font de volatilitat que pot trobar-se als mercats financers.

Però una cosa no exclou l’altra. En termes de valor de mercat, l’èxit de la criptomoneda és incontestable. Però s’han deixat pel camí totes les promeses amb què va ser creada. Quinze anys després –una eternitat en termes tecnològics–, l’ús del bitcoin com a divisa de canvi continua essent molt escàs: exceptuant casos comptats, a la gran majoria del món continua sense ser possible pagar un cafè –i encara menys la declaració de la renda– amb bitcoins. L’argument que el bitcoin pot servir de valor refugi contra la inflació ha demostrat ser fals: el preu de la criptomoneda, lluny de mantenir-se constant, sovint fluctua de manera violenta, generalment en resposta de canvis en indicadors macrofinancers com ara l’evolució dels tipus d’interès i el mercat borsari. Qualsevol noció sobre el potencial igualitari de la criptomoneda també ha estat desmentida: avui dia, prop d’un 80% de tots els bitcoins en circulació són propietat de tan sols el 0,25% dels usuaris.

Creat durant els mesos més durs de la Gran Recessió, el bitcoin va ser concebut originalment com un sistema de pagaments lliure que eliminaria la necessitat de fer servir intermediaris financers tradicionals. Però, en un tomb irònic del destí, la majoria de bitcoins que es venen i es compren als mercats avui dia passen, precisament, per les mans d’aquests intermediaris. El mer fet que el valor de la criptomoneda es mesuri en dòlars, la divisa que suposadament havia d’acabar desplaçant, evidencia el fracàs del projecte. L’eufòria dels mercats no pot amagar el fet que la tecnologia revolucionària que havia de plantar cara a l’establishment ha acabat convertint-se en una joguina més d’aquest mateix establishment. Molta gent, això sí, s’hi ha fet rica. Tot depèn de l’estàndard amb què hom vulgui mesurar l’èxit.

El cas és que es parla més de les protestes que no pas dels guanys… i com s’han aconseguit, és clar. No hi ha cap misteri, ni som davant uns banquers extraordinaris. Pensem que solament en interessos, totes 6 entitats han aconseguit 68.542 milions d’euros, un 9% més que no pas l’any passat. I també han crescut considerablement els ingressos per comissions, que augmenten d’un 8%, fins a superar els 20.000 milions. I, és clar, el marge financer ha fet un salt enlaire superior al 10%. Es tracta que, amb la pujada dels tipus del BCE i l’euríbor, automàticament entraven més ingressos per crèdits, en les hipoteques, per exemple; mentre, per una altra banda, tan sols calia mantenir sota mínims la remuneració dels estalvis, que ara –tot s’ha de dir– necessitaven menys, per la liquiditat que fornia el BCE.

En definitiva, cobrar més als qui tenen crèdit, pagar menys als qui estalvien i augmentar les comissions per a tota l’operativa; vet ací el gran secret del 20% de millora del benefici d’enguany. I, és clar, guanyar diners addicionals, tallant els costs de funcionament, oficines i personal. No sembla que s’hagi inventat gaire cosa, oi? I el servei al client? Doncs, en contra que no diu la publicitat d’algunes entitats, no crec que gaire gent cregui que ha millorat. Cal afegir, solament, que amb més competència aquest funcionament tan plàcid seria més difícil d’aconseguir.

I les protestes? Doncs, com a tot arreu, evidentment, hi ha hagut de tot. Alguns de més mesurats en les paraules i uns altres de més desfermats. A mi, particularment, m’han emprenyat els arguments del conseller delegat del BBVA, Onur Genç, quan ha advertit que aquesta decisió del govern espanyol llastraria la concessió de crèdit i la inversió en plena transició energètica. “Si tens menys capital disponible perquè es generen costs addicionals, com aquests imposts, es redueix la concessió de crèdit.” I no va tenir manies a quantificar-ho. “Aquesta mena de gravamen, en la versió de l’any passat, ha significat 50.000 milions menys de capacitat de finançament per a Espanya.”

Curiosament, qui es preocupa tant pel risc del creixement de l’estat espanyol no té cap mena de dubte a mantenir l’OPA hostil contra el Banc Sabadell. Una OPA que, segons que va quantificar la PIMEC ara fa tres mesos, reduiria la disponibilitat de crèdit d’un 8%, és a dir, més de 54.000 milions d’euros en préstecs, i perjudicaria especialment les pimes i les famílies. És evident que Genç i la PIMEC parlen de dues coses diferents. En el primer cas, és tota la banca que paga l’erari públic, i, en el segon, es vol aconseguir més benefici propi, a còpia, sobretot, de rebaixar costs, és a dir, de destruir feina. Sentir arguments com aquests, emprats per persones que, com el senyor Genç, guanyen gairebé set milions d’euros l’any, fan mal a les orelles.

El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, encara ha anat més lluny i ha fet una amenaça velada d’anar-se’n. Aquesta vegada, no de Catalunya ni del País Valencià, sinó de l’estat espanyol… Va comentar que encara que en les energètiques era més evident la possibilitat de paralitzar inversions i dur-les a una altra banda (en referència a Repsol), en els bancs també passava, encara que no fos visible: “En el sector financer passa igual que en l’energètic, però en compte d’una gran decisió, en són moltes. On és més lògic que creixi a futur la banca si ací hi ha un impost i en uns altres mercats no? Veurem diferencials i com els nostres estalvis financen uns altres mercats. No és tan tangible, però són les lleis del mercat.” A més, ha recordat que les institucions comunitàries parlaven molt sobre la necessitat de fusions transfrontereres europees, i si n’hi havia amb un banc espanyol, “on seria la nova seu social i com es defensaria que hi hagués més activitat a Espanya?”.

Ahir, eren les patronals que alçaven la veu. En un comunicat, les associacions AEB i CECA consideraven que la decisió de crear un nou impost bancari “perjudicava el creixement econòmic”, i en cas d’aprovar-se en els termes anunciats, no descartaven d’acudir als tribunals perquè esmenessin “alguns dels vicis d’inconstitucionalitat de l’actual gravamen en vigor”. “Minva el crèdit a famílies i empreses, especialment a les pimes, que representen el suport del teixit productiu espanyol i la base de creació d’ocupació”, advertien.

Posar d’exemple de càstig potencial del nou impost a les famílies, quan no s’han volgut remunerar els seus estalvis per guanyar més marge, i a les pimes, quan els han posat traves en moments complicats, em sembla, senzillament, fals i indigne. Són els avantatges de gaudir d’un mercat oligopolístic, i en què, a més, no veuen pas malament de reduir una mica més la competència, amb l’OPA del BBVA al Sabadell. I no manquen tampoc unes quantes gotes de cinisme, com ara les de la presidenta del Santander, Ana Botín, que etzibava, sense manies: “Imposar un impost bancari sobre els ingressos d’un banc, com tenim a Espanya, va directament en contra del creixement i no contribuirà al nostre objectiu comú d’ajudar que a la gent li vagi més bé.” En quina gent devia pensar, la senyora Botín?

Evidentment, el canvi de rumb que ha començat el BCE i les perspectives de més baixades de tipus faran més complicada l’obtenció de beneficis als bancs per les vies actuals. De fet, les dades del tercer trimestre, agafades totes soles, ja no són tan bones com les del primer semestre i apunten que no serà tan fàcil d’assolir xifres espectaculars com fins ara. He trobat molt seriosa la reflexió del president de l’Autoritat Bancària Europea (EBA, per les sigles en anglès), José Manuel Campa, que dilluns passat va dir que la rendibilitat de la banca europea podia haver assolit el seu sostre, en un entorn de canvi dels tipus d’interès, i va advertir que, malgrat la solidesa, el sector afrontava alguns riscs.

En una audiència amb la Comissió d’Afers Econòmics de l’eurocambra, Campa va recordar que la rendibilitat sobre fons propis del sector a Europa havia passat del 2,7% el 2013 al 10,9% actual, alhora que la ràtio entre costs i ingressos havia descendit de 7 punts bàsics, fins al 56%. Són dues dades de millora en els comptes que em semblen brutals, en tan poc temps. “Els bancs de la Unió Europea poden haver aconseguit el punt màxim de rendibilitat en un entorn de tipus d’interès canviants”, va dir.

Les accions de classe A de la companyia d’hemoderivats s’han arribat a disparar un 3,35%, fins als 8,762 euros, però finalment s’han quedat en els 8,696 euros, que suposa un increment respecte al dilluns del 2,57%.

Segons consta en els registres de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Bank of America ha aflorat una participació del 3,682% al capital social de Grifols, una setmana després que la companyia d’hemoderivats hagi iniciat l’auditoria sol·licitada per Brookfield i la família propietària per a preparar la possible OPA d’exclusió sobre el capital de l’empresa.

En concret, Bank of America compta amb una participació de 2,353% en drets de vot a través d’instruments financers. D’aquesta forma, irromp en l’accionariat i aconsegueix superar a altres inversors com JPMorgan, que posseeix un 3,458%. En tant, se situaria per darrere de Capital Research (que compta amb el 4,577%) o Blackrock (4,419%).

El comitè assessor tècnic de l’Ibex avalua les empreses en funció de diversos criteris, entre els quals s’inclouen el volum de negociació, la liquiditat i la capitalització borsària. Puig Brands té actualment una cotització d’uns 14.500 milions d’euros. Va debutar a les borses el 3 de maig amb un preu de 24,5 euros el títol.

Per a la companyia, les accions han tingut un desenvolupament sòlid al mercat amb una capitalització borsària actual de 14.404 milions d’euros en total i de 4.432 milions si es té en compte només les accions de tipus B.

És la sortida més gran a la Borsa d’Europa des de començament d’any: debuta amb una capitalització borsària de 13.920 milions d’euros i l’import de cada títol és el més alt de l’interval fixat al fullet informatiu. La multinacional del sector de la cosmètica és propietària de marques de luxe com Paco Rabanne, Carolina Herrera o Jean Paul Gaultier.

Les accions cotitzen a les borses de valors de Barcelona, ​​Madrid, Bilbao i València amb l’etiqueta de cotització Puig al Sistema d’Interconnexió Borsari (mercat continu).

Classe A i B

L’operació, adreçada a inversors institucionals, ha consistit en una oferta pública de subscripció (OPS) de 51,02 milions de títols de noves accions de classe B i d’una oferta pública de venda (OPV) de 55,51 milions d’accions secundàries en mans de la família Puig.

Al primer tram, la firma ha obtingut uns ingressos bruts d’uns 1.250 milions de nous fons per a la societat. El segon té un valor total de 1.360 milions.

El capital de Puig es compon d’accions de classe A –que confereixen cinc vots– i accions de classe B –que n’atorguen un. Totes dues inclouen els mateixos drets econòmics.

L’agent d’estabilització (Goldman Sachs Bank Europe SE) podrà exercir una opció de sobreadjudicació fins el primer de juny: podrà assolir aproximadament el 15% de la mida de l’oferta, per un import fins a 390 milions d’euros.

Criteria Caixa, hòlding que gestiona el patrimoni empresarial de la Fundació la Caixa, ha adquirit accions de classe B representatives del 3,05% del capital social de Puig Brands, aproximadament, dins el procés d’oferta pública de venda (OPV).

L’empresa catalana pretén de sortir a la borsa de Barcelona, Madrid, València i Bilbao. La firma subratlla que després de l’oferta, la família Puig tindrà la participació majoritària i la gran majoria dels drets de vot a la societat.

El president executiu de Puig, Marc Puig, diu que és un pas decisiu en els cent deu anys d’història de Puig, i remarca: “És important que tota empresa familiar tingui els controls i equilibris adequats, especialment durant les transicions generacionals.” Alhora, diu que la presència a borsa els permetrà de competir més bé al mercat internacional de la bellesa durant la pròxima fase de desenvolupament de Puig. I afegeix: “La sortida a borsa alinearà l’estructura corporativa amb la de les millors companyies familiars del sector de la bellesa prèmium a escala mundial.”

El procés d’aprovació, que ha de fer la Comissió del Mercat de Valors espanyola, ja ha començat i inclourà el calendari previst per a la cotització a borsa.

Puig va presentar ara fa un mes els resultats de l’exercici passat, amb guanys de 465 milions d’euros, un 16% més que en l’exercici anterior. La multinacional va registrar unes vendes per valor de 4.303 milions d’euros, un 19% més, i el resultat brut d’explotació (ebitda) es va situar als 849 milions, un 33% més.

Després del fort càstig a borsa, la capitalització de Grífols s’ha reduït un 51,26% fins als 4.246 milions respecte als 8.711 milions de capitalització que tenia l’empresa el 8 gener passat, la vigília en què la firma d’inversió Gotham va denunciar en el seu primer informe que la companyia manipulava els comptes.

Els títols de classe A de Grífols, que cotitzen al principal selectiu espanyol, l’IBEX 35, han tancat amb aquesta caiguda de l’11,27%, fins als 6,89 euros per acció; per tant, la capitalització d’aquest tipus d’accions puja a 2.936 milions d’euros. Després de l’obertura de la sessió, la caiguda de Grífols ha arribat a superar el 18%, després que l’agència Moody’s col·loqués ahir en revisió per rebaixa la seva qualificació. El valor acumula una caiguda del 55,37% durant l’any.

Per la seva banda, les accions de classe B de Grífols, que cotitzen al mercat continu, han caigut un 13,1%, fins a 5,01 euros. Per tant, la capitalització d’aquest tipus de títols puja a 1.310 milions d’euros.

Els títols de la companyia acumulen un ple de descensos a la setmana, ja ahir van caure un 3,81%, mentre que dilluns es van enfonsar un 9,96%, després que un dels seus principals inversors, Capital Group, reduís la seva participació a la companyia i els inversors baixistes elevessin les seves posicions.

Segons consta avui als registres de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), AKO Capital ha elevat la seva posició baixista a Grífols fins al 0,59%, i Millennium International Management, fins al 0,62%.

Al contrari, Qube Research &Technologies, que el passat 29 de febrer va comunicar al mercat que les seves posicions curtes havien crescut fins a l’1,62%, les ha reduït aquesta setmana a l’1,57%.

Javier Cabrera, analista d’XTB, assenyala que la valoració per part de Moody’s fa que l’empresa hagi de resoldre tres fronts; per una banda, presentar els comptes ja auditats; el segon, orientar la generació de caixa amb vista als venciments del seu deute del 2025. I el tercer, millorar el seu perfil de liquiditat per als propers mesos. A més, Cabrera apunta que encara que això no és un problema menor, el més rellevant és el nou informe de Gotham que posa el focus en les operacions de caixa de les seves filials amb Scranton i acusa l’empresa de continuar mostrant poca transparència i informar certs analistes abans que el públic general. “Des de l’equip d’anàlisi d’XTB pensem que Grífols segueix sense contestar i explicar aquest tipus de transaccions de manera correcta, clara i concisa. Fins que no s’expliqui d’aquesta manera, la desconfiança continuarà impactant en les accions de la companyia”, conclou Cabrera, que afegeix que el risc d’invertir en aquesta firma és cada vegada més gran.

Per la seva banda, Pedro Echeguren, analista de Bankinter, considera que la posada en revisió del ràting de deute de l’empresa és una nova notícia negativa que afecta la cotització de les emissions en circulació i que elevarà el cost de qualsevol refinançament a futur. “El risc és que, si no aconseguís refinançar els venciments següents o no generés flux de caixa lliure positiu (de fet, el 2021, 2022 i 2023 el flux de caixa lliure va ser negatiu), la companyia podria veure’s obligada a vendre més actius per repagar deute”, apunta.

Amb aquesta nova caiguda de l’acció, la capitalització de Grifols s’ha reduït en uns 3.759 milions d’euros (un 43 %), des del 9 gener passat, quan la firma d’inversió Gotham va denunciar en un informe que la companyia manipulava els comptes.

A les 12.30 d’avui, els títols de classe A de Grifols, que cotitzen al principal selectiu espanyol, l’IBEX 35, es desplomen l’11,23 %, fins a 7,96 euros per acció. En l’any, aquests títols acumulen una forta caiguda de més del 48 %. Per la seva banda, les accions de classe B de Grifols, que cotitzen al mercat continu, es deixen el 9,02 %, fins als 5,95 euros.

Els analistes de Bankinter adverteixen que en aquests moments, Grifols és un títol: “Controlat pels especuladors, no apte per a inversors tradicionals. Bona prova és que els inversors baixistes continuen fent operacions destacades”.

I és que els títols de Grifols tornen a sofrir a la borsa, en una jornada en què s’ha conegut l’augment de les posicions baixistes de Qube Research &Technologies, que el dia 29 de febrer passat va comunicar al mercat que les seves posicions curtes havien passat de l’1,32 % del capital (el 23 de febrer), a l’1,62 %.

Els mateixos experts de Bankinter assenyalen que aquesta firma, amb seu a Londres, va comunicar per primera vegada una posició baixista sobre Grifols el 29 de gener passat, atreta per les acusacions de frau comptable llançades per Gotham.

En aquell moment controlava en curt el 0,5 % del capital de Grifols, percentatge que ha anat ampliant fins a l’esmentat 1,62 % actual de manera progressiva. Així mateix, a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) apareix un registre de Millennium International Management, amb una posició baixista del 0,5 % del capital de Grifols.

Els títols B de l’empresa, que cotitzen al mercat continu, pugen del 0,63 fins als 8,01 euros i l’any acumulen una caiguda del 24,08 %.

Aquest matí, el fons baixista Gotham ha tornat a publicar informació contra Grifols, un mes i mig després d’haber publicat un informe en què acusava l’empresa catalana de falsedat comptable, i després la farmacèutica va presentar una demanda.

Al document publicat avui, Gotham planteja set interrogants sobre la relació amb Scranton Enterprises, el conglomerat inversor del qual forma part la família fundadora de la farmacèutica espanyola.

La companyia ha enviat un comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) en què qualifica les afirmacions de Gotham com a malicioses, falses i enganyoses i insisteix a desmentir-les categòricament.

Ara, un nou fons ha declarat una nova posició baixista a la farmacèutica catalana, cosa que vol dir que especula amb la seva caiguda a borsa. Es tracta de Millenium International Management, que segons la CNMV té una posició baixista del 0,53% a l’empresa. El fons guanyarà més diners com més baixi Grífols.

Arran d’aquesta situació, la gestora Capital Group, l’accionista més gran que no és vinculat a la família Grífols, ha decidit de vendre’s el 10% de les accions. Fins aquesta setmana, tenia el 5,659% de les accions directament. Abans-d’ahir, bo i aprofitant el repunt borsari, va decidir de vendre’s un 0,555% del capital de l’empresa, que equival a 2,4 milions d’accions. També va decidir de prestar dos milions d’accions a Grífols. Ara mateix, Capital Group té una participació del 4,635%.

De 14 euros a 10

Les accions de l’empresa catalana han passat de valdre catorze euros a situar-se per sota dels deu. Grífols va remuntar a la borsa dimecres després d’anunciar que emprendria mesures legals contra Gotham, amb guanys al voltant d’un 12%, després de descensos fins d’un 40% quan Gotham City va denunciar que va falsejar els comptes per amagar el deute.

El director general de Grífols, Thomas Glanzmann, en la compareixença amb inversors, va negar categòricament les acusacions del fons i va refusar que Scranton fos una family office per manipular el deute de l’empresa. Glanzmann va detallar que hi havia col·laboracions específiques amb el lloguer de la seu a Sant Cugat del Vallès i l’operació d’Haema i BPC el 2018.

En aquest sentit, la Comissió del Mercat de Valors espanyola (CNMV) ha requerit informació a la companyia, que ha de lliurar en el termini de deu dies. Glanzmann va garantir que es lliuraria aviat.

Ara, quan feia poc que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, havia anunciat la convocatòria d’eleccions, hi ha hagut un canvi sobtat: l’Íbex ha esborrat els guanys que havia registrat i en aquests moments cotitza pràcticament pla.

Demà se sabrà la dada d’inflació avançada a l’estat espanyol del mes de maig, i demà passat, la de la zona de l’euro, juntament amb la desocupació a Alemanya. A més, durant la setmana se sabran més dades sobre la producció manufacturera i divendres els Estats Units informaran de la seva taxa de desocupació.

Ahir les autoritats suïsses i els dos bancs van arribar a un acord perquè UBS comprés Credit Suisse per 3.000 milions de francs suïssos (uns 3.037 milions d’euros), una operació en la qual el govern suís garanteix 100.000 milions de francs suïssos per a la liquiditat del banc i assumirà fins a 9.000 milions de francs en possibles pèrdues. En concret, els accionistes de Credit Suisse rebran una acció d’UBS per cada 22,48 accions en l’entitat original, mentre que el banc central suís, l’SNB, aportarà avals per a garantir la liquiditat de les entitats bancàries.

Les xifres publicades impliquen la compra per UBS a 0,76 francs suïssos per acció, lluny dels 1,86 francs suïssos als quals cotitzava Credit Suisse al tancament borsari de divendres.

Les tensions als mercats tornen a veure’s avui en la cotització dels principals bancs europeus malgrat la facilitat de liquiditat anunciada pels grans bancs centrals. Les accions dels bancs francesos Société Générale i BNP Paribas baixen d’un 6,91% i d’un 6,40%, mentre que l’holandès ING perd un 5,66%, i els italians UniCredit i Intesa Sanpaolo, un 4,97% i un 3,31%, respectivament. Els bancs alemanys també han tingut caigudes fortes: en el cas del Deutsche Bank superaven el 10%, i en el del Commerzbank rondaven el 8%.

Demana suport a les autoritats suïsses

A mitja tarda, el banc ha demanat al Banc Nacional de Suïssa “una mostra de suport”, en forma de comunicat, sobre la seva salut financera. Ho han explicat tres fonts coneixedores de la situació al Financial Times. I han afegit que el banc també havia demanat suport a l’Autoritat Suïssa Supervisora del Mercat Financer (Finma).

Al vespre, ambdues institucions han confirmat mitjançant un comunicat que proveiran Crédit Suisse amb liquiditat “en cas que sigui necessari”. Alhora, han confirmat que el banc, tot i la patacada d’avui, continua complint els requisits de capital i liquiditat que s’apliquen als bancs sistèmicament importants.

El daltabaix a Crédit Suisse ha començat aquest matí arran de l’anunci de l’SNB, però la inestabilitat fa temps que colla l’entitat, que al febrer va reconèixer unes pèrdues de 7.400 milions d’euros. Aquests darrers mesos, Crédit Suisse s’ha vist immersa en uns quants escàndols, i aquesta setmana s’ha vist obligada a reconèixer “debilitats materials” en el control de la seva informació financera després d’haver rebut un avís dels reguladors financers nord-americans.

Onada de devaluacions a les borses

El desplomament de Crédit Suisse ha desencadenat una onada de devaluacions a les borses europees, que ahir van viure una jornada de treva després de la crisi desfermada als mercats financers mundials pel col·lapse del Silicon Valley Bank (SVB).

Així, la borsa de París ha caigut d’un 3,2%, la de Frankfurt d’un 2,7% i la de Londres d’un 2,3%. Els principals índexs borsaris del continent han experimentat una evolució semblant: cap a la mitja sessió, el DAX alemany ha caigut d’un 3,04%, el CAC 40 francès d’un 3,53% i l’FTSE MIB italià d’un 3,70%. Aquestes caigudes han quedat reflectides en l’índex europeu Euro Stoxx 50, que cau d’un 3,35%. L’FTSE 100 britànic, per la seva banda, s’ha contret d’un 2,45%.

Cop molt fort a l’Íbex 35

Particularment forta ha estat la patacada a l’Íbex 35 espanyol, que aquest migdia cau d’un 3,5%. Poc abans de la mitja sessió, el selectiu ha caigut als 8.778,9 punts, una caiguda d’un 4,15% respecte a l’obertura d’aquest matí.

Les pèrdues han estat particularment importants en el cas de les entitats financeres, amb el Banc Sabadell al capdavant (-8,96%), seguit pel BBVA (-7,38%), Bankinter (-6,95%) i Caixabank (-5,98%). Però no s’han limitat al sector bancari: Inditex, per exemple, ha caigut d’un 5,2% tot i presentar fa poc beneficis rècord. De les trenta-cinc empreses que cotitzen al selectiu, de fet, Iberdrola és l’única que s’ha revalorat (+0,64%) a la mitja sessió.

Les turbulències als mercats financers europeus també han afectat l’euro, que s’ha depreciat d’un 1,10% en relació amb el dòlar, i ha caigut a la cota dels 1,07 dòlars per euro. Així, el tipus de canvi de mercat ha arribat a situar-se als 1,0616 dòlars.

A les borses europees els principals parquets han obert sessió amb caigudes generalitzades de l’ordre del 5%. L’Íbex-35 ha iniciat la jornada amb unes pèrdues moderades del 2,7%, però ràpidament s’han aprofundit els números vermells per sobre del 5% i perdent la cota dels 7.400 punts. Banc Sabadell amb un -8,65%, Bankinter amb -7,56% i IAG amb un -7,37% són els pitjors índexs, mentre que Solaria amb un +4,83% i Siemens amb un +1,94% són les dues úniques firmes en positiu. En paral·lel, els índex de referència a França –CAC40- i Alemanya –DAX- han començat el dia amb caigudes del -4,47% i el -4,55%, respectivament.

El secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, deia ahir que el seu país ha començat a parlar amb la Unió Europea i la resta d’aliats la possibilitat de prohibir les importacions de petroli rus com a nova mesura de pressió contra el president Vladímir Putin per la invasió d’Ucraïna.

Per altra banda, la Borsa de Moscou seguirà tancada fins dimecres, pel capbaix. D’aquesta manera es mantindrà tancada durant més d’una setmana consecutiva, cosa que suposa el període de tancament més llarg de la borsa moscovita.

La companyia ha tancat els primers nou mesos de l’any amb un resultat brut d’explotació (EBITDA) de 3.125 milions d’euros, un 0,4% menys que el mateix període de l’any anterior. Per la seva banda, la inversió ha augmentat un 20,5%, fins als 1.414 milions d’euros.

El negoci regulat ha millorat el marge brut un 3%, fins a 2.248 milions d’euros, i ha augmentat l’EBITDA un 7%, fins a 1.719 milions. En el negoci liberalitzat, els increments han estat del 2% i l’1%, respectivament. Els costos fixos totals han arribat a 1.403 milions d’euros, en línia amb les xifres registrades el 2020.

La companyia ha incrementat el deute un 44,9% entre gener i setembre, fins als 10.000 milions d’euros. L’empresa ha atribuït aquest augment al pagament del dividend amb càrrec als resultats de 2020 abonat durant l’exercici i al descens del flux de caixa operatiu fins als 862 milions registrat en els nou primers mesos.

A les onze del matí, les accions de Grifols pujaven un 8,1%, el major avanç de la borsa espanyola, i se situaven en 24,23 euros. No obstant això, en alguns moments de la sessió han arribat a guanyar un 16%.

Vertex Pharmaceuticals ha comunicat que no continuarà amb el desenvolupament de la molècula VX-864, un compost dissenyat per tractar el dèficit de la proteïna alfa-1 antitripsina, que protegeix els pulmons i el fetge.

Segons la farmacèutica nord-americana, en l’assaig de Fase II (en el qual s’avalua l’eficàcia del fàrmac) s’ha comprovat que la molècula aconsegueix augments “ràpids i consistents” dels nivells d’alfa-1 antitripsina.

No obstant això, conclou que és “poc probable” que la magnitud de l’efecte observat “es tradueixi en un benefici clínic substancial”, segons explica Vertex en un comunicat.

Si aquest compost hagués superat totes les fases de prova i hagués arribat a comercialitzar-se, s’hauria convertit en un competidor dels productes de Grifols, que els obté del plasma.

La farmacèutica catalana també es va disparar en borsa a l’octubre en conèixer-se que Vertex suspenia el desenvolupament d’un altre fàrmac potencialment competidor, el VX-814, destinat també a tractar el dèficit de la proteïna alfa-1 antitripsina.

Avui, la borsa de Londres ha caigut un 3,39% i la de Frankfurt, un 4,44%. A l’altra banda de l’Atlàntic, també hi ha hagut xifres vermelles durant bona part de la setmana, i a les sis de la tarda el Dow Jones nord-americà ja queia més d’un 3%. Una xifra similar a la del Nikkei japonès, que ha caigut un 3,67% en l’última sessió de la setmana, i la borsa d’Hong Kong ha caigut un 2,42%.

En conjunt, la caiguda de les borses mundials ha estat aquesta setmana de dos dígits, descensos que no es registraven des del 2010, quan la crisi mundial va posar en qüestió la viabilitat de l’euro, i fins i tot del 2008, arran de la fallida de Lehman Brothers.