Can Matons és un celler que forma part dels Vins del Llegat, propietat de Codorníu. César Cánovas, sommelier que exerceix d’ambaixador del celler, explica per què hi van incorporar l’origen: “Fins ara, el màxim representant de com explicar el territori era la Borgonya i potser també Alsàcia. I vam copiar aquest model. A la Borgonya, els vins es divideixen en denominacions genèriques, que abasten una àrea geogràfica bastant àmplia i en diuen appellations régionales; després hi ha les denominacions d’origen comunals, que se circumscriuen als pobles, i després hi ha les denominacions de parcel·la, que són el Cru i el Grand Cru. Quan l’enòleg Ricard Rofes va assumir la direcció de Can Matons, va posar en pràctica allò que ja havia fet als cellers Scala Dei i Abadia de Poblet, que són els dos projectes que també portava, i va organitzar els vins per explicar parcel·les, pobles i una zona geogràfica més gran.”

La inspiració va ser la Borgonya, però la pràctica, Ricard Rofes la va adoptar de la DOQ Priorat, que ja el setembre del 2009 havia aprovat la indicació Vi de Vila. En aquell moment deien: “És un pas més en la línia de reforçar els vincles dels vins amb el territori d’origen. Aquesta nova regulació representa la creació de dotze subzones vinícoles de producció de raïm dins la DOQ Priorat. D’aquesta manera, la normativa permetrà als productors de detallar a l’etiqueta del vi a quina subzona pertany el raïm emprat per a l’elaboració d’aquell vi.”

Els Vins de Vila de la DOQ Priorat

“L’objectiu d’aquest projecte –afegien els responsables de la DOQ Priorat– és fer un pas endavant en la línia de reforçar la identitat dels pobles d’aquesta denominació d’origen tot refermant-ne encara més els lligams amb els vins que s’hi produeixen. De fet, una de les característiques dels vins del Priorat més valorades pels experts és l’alta fidelitat al sòl d’origen, és a dir, al terrer.”

I descrivien que, “per a establir les subzones vinícoles, s’han tingut en compte variables geogràfiques, ambientals, climàtiques, vitivinícoles, socials, històriques i econòmiques, a través de les quals es fixa l’arrel social del vi amb les arrels culturals de cada vila, s’identifica el vi amb cada una de les realitats socials de les subzones de la DOQ Priorat, les quals van més enllà dels límits administratius existents”. El 2009 es parlava de subzona, ara s’anomena unitat geogràfica menor.

Necessari per a les altres denominacions d’origen?

Vi de Poble és un indicador present damunt la taula d’un nombre considerable de denominacions d’origen. És el cas de la DO Montsant.

Joan Asens, director tècnic i cofundador del celler Orto Vins, a la DO Montsant, situada a la mateixa comarca del Priorat, està convençut que el topònim d’indicador d’origen no sols és positiu, sinó també ben necessari: “Sí, crec que la identificació dels vins amb el seu poble, amb la seva vila, és imprescindible a totes les DO catalanes. El vi neix d’un territori i d’un poble concret que s’ha de posar a l’etiqueta. És la tradició dels vins de les DO europees, donar-hi valor amb el nom del poble, el paratge concret i la finca (aquest és l’ordre lògic), i no amb la marca, que és allò que han volgut fer les grans empreses i, quan els interessa, desapareixen del territori. No cal donar-ne exemples, però tots en tenim al cap.”

En el cas de la DO Montsant, explica: “A la DO Montsant treballem per poder posar el nom dels pobles i de les viles a l’etiqueta i també fer la categoria dels paratges. Ho tenim mig formulat, perquè hi ha alguna cooperativa a qui no li interessa de posar-ho, perquè les cooperatives ja porten el poble al nom comercial i, per tant, ja se sap d’on prové el vi. Però és diferent de posar l’indicador Vi de Vila. Són dues coses diferents i a la llarga aquesta diferència s’haurà d’entendre. Perquè, sobre el Vi de Vila, cal determinar quines vinyes són les que fan referència a aquella vila i només aquestes vinyes poden fer un Vi de Vila. I no necessàriament han de fer referència al terme municipal administratiu. En el cas del vi, les viles es determinen per paràmetres geogràfics i no administratius.”

Vi de Poble fora de les DO

Roc Gramona, director tècnic de Gramona i vice-president de la marca col·lectiva Corpinnat, precisament es va referir als Vins de Poble en una de les taules de la programació de la Barcelona Wine Week. Va dir que abans es parlava de zones vinícoles i que ara ja es parlava de pobles, “o se n’hauria de parlar”, va apuntar, “per origen, per paratge, per sòls”. Es va referir al Priorat i els seus Vins de Vila, i que el terme Vins de Poble l’havien començat a treballar a Corpinnat. “Ens enriquirà”, va dir.

Hem demanat a Roc Gramona que ens ampliï aquesta informació i ha explicat a VilaWeb: “A Corpinnat hi treballem. No creiem en una estructura piramidal. Creiem que tots els requisits han de ser per a totes les raons socials i totes les referències. Però sí que creiem que els vins han de poder tenir un cognom, han de poder tenir descrit l’origen de la procedència, sigui de la subzona, del paratge, del poble o fins i tot de la parcel·la. Indicar-ne la procedència no vol dir que sigui ni millor ni pitjor, però sí que fa que el consumidor pugui diferenciar el vi segons l’origen.”

I continua: “No hem de parlar de municipi, perquè a vegades un municipi pot incloure més d’un poble. Però el terme Vi de Poble a mi m’agrada, perquè és un concepte molt interessant: dins un poble hi ha una part cultural, hi pots trobar una tipicitat concreta, com poden ser varietats i maneres de treballar, com també, òbviament, geografia, pendents i sobretot el tipus de sòl. D’una manera general, sí que podem dir que un vi de Sant Sadurní i un altre de Gelida són diferents. I crec que és important poder identificar aquestes tipicitats. A Corpinnat, amb aquest indicador, som a l’estadi inicial, no hi ha cap concepte definitiu, però volem anar en aquesta direcció.”

Tanmateix, Corpinnat, tot i ser una marca col·lectiva europea, ara mateix no podria incorporar el topònim de Vi de Poble a les etiquetes perquè no és una denominació d’origen. Les unitats geogràfiques menors són regulades per una normativa europea, que només permeten l’indicador d’origen als cellers integrats en una denominació d’origen.

En aquest sentit, Roc Gramona diu: “Sí, això ho dificulta, però com que és un projecte a llarg termini, ja veurem com el podrem implementar, si per mitjà de sinergies amb la DO Penedès o no, com a menció a l’etiqueta o en documentació complementària.”

Els cellers de Corpinnat tenen el mateix problema que la resta de cellers que no formen part de cap denominació d’origen. Cal recordar que la reivindicació principal del Gremi de Vinyataires Lliures, precisament, és la possibilitat de posar el topònim del poble on tenen la seu a l’etiqueta. I, ara per ara, aquest tema fora de les DO sembla irresoluble. L’única informació que els és permès de posar a l’etiqueta és l’anyada i la varietat de raïm, tot plegat subjecte a una auditoria.

Al País Valencià i a les Illes

Segons que explica a VilaWeb Pablo Calatayud, propietari del Celler del Roure, situat a Moixent (Costera), la DO València està interessada a incloure l’indicador Vi de Poble a la normativa, però el procés és llarg. Mentrestant, alguns cellers que donen valor a l’origen, com és el cas de Celler del Roure, ja han incorporat el topònim a l’etiqueta.

Quant a Mallorca, actualment cap de les dues denominacions d’origen (Pla i Llevant i Binissalem) tenen prevista aquesta categoria en la normativa. Però en aquests moments les DO fan canvis en el plec de condicions i la DO Binissalem podria incorporar l’indicador de Vi de Poble. Si més no, una part dels cellers de Santa Maria del Camí, poble vinícola per excel·lència d’aquesta DO, que té plantades algunes de les vinyes històriques més imponents de Mallorca, així ho demanen.

Rústic 2023
Celler Sanromà
Ens explica el vitivinicultor Eduard Sanromà, autor d’aquest vi, cuidador de les vinyes d’on surt, fundador del celler Sanromà, a Vila-rodona (Alt Camp): “El Rústic és un vi de macabeu que neix d’una vinya plantada el 1992. Es diu Rústic perquè la intenció inicial era fer un vi que podia ser assilvestrat, salvatge, però semicontrolat, que dic jo, dins la idea d’austeritat del camp. Aquest vi va ser el segon que vaig elaborar al celler. La primera anyada va ser el 2015. Fa deu anys que l’elaboro. I és un vi que ha anat canviant. Va començar essent un brisat molt extrem, per veure tot el potencial que podia sortir de la varietat macabeu. Elaborava el vi amb el raïm sencer (amb la pell i més del 50% de la rapa). Però al final el mercat m’ha portat cap a una direcció molt clara: des del 2018 que treballo el Rústic només amb pells, entre cinc i vuit dies de pells, per donar cert caràcter, i a volar. Faig aquest brisat amb la varietat macabeu, perquè penso que és la més representativa de l’Alt Camp. El Rústic és un brisat de molt poca graduació, perquè jo veremo a partir de l’acidesa tots els meus vins, per no haver de rectificar acideses, perquè l’Alt Camp té un sòl molt calcari. Veremo verd. Com que sóc fora de la DO, em puc permetre aquest tipus d’elaboracions. Aquesta anyada té un grau alcohòlic de 10,5°. I guanyo profunditat amb el contacte amb les pells, de refrescar el most amb els fenols de la pell. De manera que és un vi molt fàcil de beure, molt agradable, molt apte per a servir a copes, però alhora és un vi on trobes el concepte tàctil, que et convida a continuar bevent, on apareix la salinitat mediterrània. És també un vi gastronòmic, perquè demana d’acompanyar-lo amb menjar.”

Carismàtic 2024
Vinyes de Formentor
Aquest projecte situat al mig de la península de Formentor, a Mallorca, treballa set hectàrees de vinya, principalment de varietats autòctones (premsal blanc, giró ros, malvasia, callet, gorgollassa), de les quals surten unes 22.000 ampolles en total. La singularitat vinícola del projecte és la seva geografia: una zona envoltada de mar, cosa que tempera el clima i fa que els estius no siguin tan càlids ni els hiverns freds. I l’embat, el vent que ve de mar, que passa just pel mig, fa que les vinyes estiguin ben ventilades i sanes. En aquest context neix el vi Carismàtic, elaborat amb premsal blanc, giró ros i malvasia. L’enòleg Miquel Carreres ens explica que fermenten les varietats per separat i després fan el cupatge. El vi fa una criança sobre les mares. Té 12°. És expressiu a l’hora de mostrar les aromes primàries.

Puños Fuera Trepat 2021
René Barbier
René Barbier (fill) és un home inquiet i atrevit, a qui agrada trencar esquemes i emprendre projectes diferents. Ell va elaborar al celler Clos Mogador un vi blanc fet de moltes varietats, però sobretot macabeu i garnatxa blanca, i va contribuir a mostrar que el Priorat també podia ser terra de blancs. Va impulsar amb la seva dona Sara Pérez, enòloga de Mas Martinet, el celler familiar Venus la Universal (DO Montsant), recuperant les varietats tradicionals de la comarca, fent lluir tots els matisos de les carinyenes i les garnatxes negres. El darrer projecte de René Barbier Meyer és l’elaboració de vins a la Conca de Barberà amb la varietat trepat al centre del projecte. Tot i que el nom del vi descol·loca, perquè remet a uns dibuixos animats que passaven per la televisió en la seva infantesa, aquest vi és fruit de la reflexió. Explica a VilaWeb: “Veig el trepat com una varietat que m’agrada perquè té poca graduació i, al mateix temps, no és gaire fruitosa, és més especiada. I això m’encanta. Perquè avui en dia el pecat més gran del món del vi és un excés d’importància de la fruita. Jo entenc que la fruita hauria de ser un component de complexitat més entre molts altres. Perquè quan la fruita domina, a mi no m’agrada.” I com ha elaborat aquest vi? Diu: “Hi ha dues maneres de matar la fruita, una és el temps (aquest vi ha envellit vint mesos i només té deu graus) i una altra, la maceració (té dos mesos de maceració, aquest trepat).” El resultat és un vi molt recte, vegetal, especiat i amb gens de fruita. Molt atractiu. L’anyada 2024 és la que ha comercialitzat després de la del 2021 i és un trepat una mica menys radical, però elaborat amb la mateixa intenció.

Muntanya 2024
Can Sumoi
Segons que ens explica l’enòleg Joan Munné, el Muntanya és un vi que neix de vinyes de diferents pagesos dels voltants del Montmell (Baix Penedès). Un escumós elaborat a partir de xarel·lo (50%) provinent de vinyes joves (a més de 300 metres d’altura no hi ha vinya vella de xarel·lo a la serra de Montmell) i de macabeu (50%) de vinyes més velles. S’elabora segons el mètode tradicional, amb nou mesos de criança. És extrabrut. Pepe Raventós va comprar la finca de Can Sumoi el 2016 i la primera verema que es va fer va ser el 2017. “A Can Sumoi fem vins de tota la serra. Vam començar a treballar amb pagesos de la zona, a conèixer les vinyes i vam veure que hi havia potencial per a fer un vi escumós”, diu Munné, i continua: “Nosaltres, que des de Raventós i Blanc tenim la història interioritzada del vi escumós de mètode tradicional, vam decidir tirar endavant l’escumós veient aquest potencial. El juliol passat vam llogar la cooperativa d’Aiguamúrcia. Ens agradaria començar a vinificar a l’antiga cooperativa aquest any. Perquè coneixem els socis de la cooperativa, que també tenen vinyes interessants pel vi escumós, sobretot de macabeu, parellada i xarel·lo. Són les varietats que s’han plantat més a la regió i que és un raïm que anava per fer cava. Després de tots aquests anys de conèixer la zona del Montmell, el 2024 decidim fer un vi escumós donant valor a la fruita. Per això comencem a degorjar amb nou mesos de criança, tot i que a mesura que passa el temps, podem degorjar a quinze i a divuit mesos. Però la intenció és que volem donar valor a la fruita, a la vinya, al bon treball. Creiem que, si tenim un bon raïm, ja tindrem un bon escumós de mètode tradicional amb només nou mesos de criança. Busquem pagar bé el quilo de raïm per donar valor al territori i en aquest cas no jugar amb les criances llargues, que pujaria el cost i el preu de l’ampolla.”

Els Gorgs 2014
At Roca
Els Gorgs és un Corpinnat de parcel·la única, que pren el nom del poble d’on prové la vinya d’on neix aquest escumós, Sant Sebastià dels Gorgs (Alt Penedès). Agustí Torelló Roca, fundador i responsable del projecte, ens explica aquest escumós de mètode tradicional: “Prové d’una parcel·la en coplantació de sòl calcari, una vinya vella de vuitanta anys, on hi ha plantat macabeu i xarel·lo. Collim el raïm tot junt, el prensem i fermentem en foudres de 3000 litres. Al cap de deu mesos, embotellem aquest vi base, fem la segona fermentació amb tap de suro natural i deixem que faci una criança de deu anys, abans no surti al mercat.” És un escumós de llarga criança bellíssim.

La importància de la incorporació de Juvé i Camps a Corpinnat es fa palesa amb les xifres: segons dades aportades per l’empresa, Juvé i Camps ha tancat l’exercici del 2025 amb 27 milions d’euros de facturació i 2,5 milions d’ampolles venudes. Corpinnat, que el 2025 tenia dinou cellers, va facturar 34,1 milions d’euros i 3 milions d’ampolles venudes. Amb Juvé i Camps, Corpinnat en conjunt enguany podria doblar les xifres de facturació i volum d’ampolles venudes.

Juvé i Camps és un celler amb una llarga tradició familiar vitícola, fundat el 1796 a Sant Sadurní d’Anoia i elaborador de vins escumosos d’ençà del 1921 al Penedès. Amb tot, el 2017 un 76% del celler es va vendre al hòlding Scranton Entreprises, amb seu als Països Baixos, que és propietat de la multinacional Grífols. La resta de l’accionariat, un 24%, és propietat de Joan Juvé, president del celler. Meritxell Juvé, quarta generació de la família, és la consellera delegada del grup. 

J&C Prime Brand és format actualment pels cellers Juvé i Camps (escumosos de llarga criança), Finca Espiells (vins tranquils del Penedès) i Pagos de Anguix (vins tranquils de la Ribera del Duero), a més de les distribuïdores Primeras Marcas i Wine Merchant, i d’Insolity, dedicada a la creació d’experiències vinícoles exclusives. Actualment, disposa de 252 hectàrees de vinya pròpia.

Aquest canvi coincideix amb un reconeixement internacional a Juvé i Camps, que ha estat inclosa en el rànquing The World’s Most Admired Wine Brands 2026, elaborat per la revista Drinks International: situa el celler en el lloc número 26 a escala mundial. Juvé i Camps també ha estat distingida com la “Highest New Entry” del rànquing i com la marca d’escumós no champagne més ben valorada.

Reaccions de la DO Cava i de Corpinnat

La DO Cava ha emès un comunicat en què diu: “Arran de la decisió de Juvé i Camps de donar-se de baixa de la DO Cava, volem traslladar, en primer lloc, el nostre reconeixement a un dels cellers que ha contribuït a la projecció del cava al llarg de la seva història.” Tot seguit, posa l’accent en la fortalesa del cava: “La DO Cava és avui una denominació consolidada, amb més de 150 anys d’història, que integra més de 300 cellers i dóna suport a 6.200 famílies de viticultors. És una marca amb forta presència internacional, present en més de 130 països i amb una capacitat contrastada per a adaptar-se i evolucionar.” Recorda que el 70% de les vendes de cava són internacionals i que és una DO d’àmbit estatal que aplega 38.000 hectàrees de vinya.

El comunicat de la DO Cava parla “d’unitat, responsabilitat i ambició per a continuar creixent”: “El dinamisme –amb incorporacions i sortides– forma part de l’evolució natural de qualsevol denominació d’origen a Europa. En aquest context, la DO Cava reafirma la vocació integradora i el compromís amb el treball col·lectiu. […] Tot això ens permet de mirar al futur amb confiança i ambició, amb l’objectiu de continuar incrementant el valor, el prestigi i el reconeixement del cava a escala global.” I explica l’opció ferma de la DO Cava aquests darrers anys per “les criances llargues amb els Caves de Guarda Superior, la segmentació qualitativa, la valorització de l’origen i la zonificació, i l’impuls de la sostenibilitat de la vinya i del territori”.

Per la seva banda, el president de Corpinnat, Pere Llopart, ha explicat a VilaWeb: “Que un altre celler històric del Penedès hagi evolucionat i hagi fet el pas d’incorporar-se a Corpinnat demostra que som un projecte sòlid i de futur, amb capacitat real de transformar el sector. És important que cellers emblemàtics com Juvé i Camps s’afegeixin a un model compromès i exigent com el nostre, que contribueix a dignificar i garantir el futur de l’ofici, del sector i del territori del Penedès. Som conscients també que aquesta nova incorporació podria generar moviments en més cellers, que es podrien interessar per fer el pas. I això és molt positiu perquè vam néixer amb aquest objectiu: amb la voluntat de ser motor de transformació del sector.”

Resposta de Juvé i Camps

Hem preguntat a Meritxell Juvé quines són les raons que han fet decidir Juvé i Camps a deixar la DO Cava i incorporar-se a Corpinnat. Ens respon: “Per nosaltres és una decisió estratègica i coherent amb l’evolució del projecte. Juvé i Camps fa molts anys que treballa a la vinya, amb una direcció clara per l’excel·lència, la traçabilitat, les criances llargues i el respecte pel territori. La incorporació a Corpinnat ens permet d’expressar amb més claredat qui som, d’on venim i quin és el valor diferencial dels nostres escumosos. És un pas natural per a reforçar el nostre posicionament en el segment premium i per a projectar encara millor l’origen Penedès als mercats nacional i internacional.”

La normativa per a incorporar-se a Corpinnat és molt exigent i durant tres anys el celler candidat s’ha de sotmetre a una auditoria externa que demostri que compleix els requisits. 

Quina ha estat la dificultat més gran per a Juvé i Camps a l’hora de complir la normativa de Corpinnat? Disposar de moltes hectàrees de vinya de varietats foranes com la pinot noir? La verema manual? Meritxell Juvé ho explica a VilaWeb: “La realitat és que, més que adaptar-nos a un nou model, allò que fem és encaixar formalment en un marc que comparteix la nostra manera d’entendre el vi. La viticultura ecològica, la verema manual, els rendiments baixos, l’elaboració integral o les criances llargues ja formen part del nostre ADN. Per tant, no ho hem viscut com una dificultat, sinó com una validació externa d’uns estàndards que fa temps que apliquem amb convenciment. Això és important perquè reforça un missatge de coherència, que avui el mercat valora molt.”

Com reconduiran el raïm de les vinyes plantades amb varietats foranes? Segons la directora executiva: “La nostra mirada de futur implica reforçar tot allò que està més vinculat al territori i a la seva identitat. Creiem en el valor de les varietats tradicionals, tant per expressió de l’origen com per adaptació vitícola a llarg termini. Dit això, qualsevol evolució del catàleg es farà de manera gradual, planificada i amb visió empresarial. La prioritat és preservar la qualitat, la coherència de marca i la continuïtat comercial.”

Com condicionarà, en volum i facturació, la incorporació de Juvé i Camps en una entitat com Corpinnat?

També preguntem a Meritxell Juvé què creu que aportarà Juvé i Camps a la marca col·lectiva Corpinnat: “Crec que hi podem aportar tres coses destacades: trajectòria, dimensió i capacitat de projecció. Som un celler amb més de cent anys d’història, molt vinculat a l’elaboració d’escumosos brut nature i de criances llargues, i amb una presència consolidada en uns quants mercats. Entrem a Corpinnat amb voluntat de sumar, d’impulsar i de contribuir a fer encara més sòlid el relat dels grans escumosos del Penedès. La nostra ambició és ajudar a consolidar una categoria premium, competitiva i reconeguda internacionalment.”

El president de Corpinnat, Pere Llopart, explica a VilaWeb com condicionarà la marca col·lectiva l’entrada de Juvé i Camps: “És evident que la incorporació de Juvé i Camps tindrà un impacte important en les xifres globals de Corpinnat, que va tancar el 2025 amb una facturació de 34,1 milions d’euros. Ens aportarà més volum i visibilitat. Però sobretot, com passa amb cada nova incorporació, ens donarà més força des de la diversitat i la pluralitat, que és la gran riquesa de Corpinnat.”

I també preguntem al president de Corpinnat si creu que el fet que el 76% de Juvé i Camps sigui controlat per un hòlding internacional (en mans de Grífols) pot ser un inconvenient o pot implicar riscs per als fonaments de Corpinnat. Fins ara, els vint-i-un cellers que formaven Corpinnat eren familiars. 

Diu Pere Llopart: “Formar part de Corpinnat vol dir compartir uns valors i compromisos i una manera de treballar exigent, respectuosa i compromesa amb el sector i el territori. I això no depèn de l’estructura empresarial, sinó del model Corpinnat, que garanteix que tota la cadena productiva es fa al territori amb uns paràmetres i estàndards molt clars: vinificació íntegra a la propietat, procés i raïm ecològic, verema manual, varietats autòctones, preu mínim garantit… El model Corpinnat i el compromís dels cellers que en formen part és garantia d’arrelament i de responsabilitat amb el territori.”

D’ençà del naixement, el 10 d’abril de 2018, Corpinnat ha anat integrant els cellers següents: Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca, Torelló, Huguet de Can Feixes, Júlia Bernet, Mas Candí, Can Descregut, Pardas, Bufadors, Cisteller, Viader, Mas de la Basserola, Celler Kripta, Demost, Mas Bertran, AT Roca, Celler Mir, Torné i Bel i ara Juvé i Camps, el vint-i-dosè.

Sobre l’exportació

Els cellers de Corpinnat i Juvé i Camps coincideixen en el fet de ser menys competitius en l’exportació. El 85% de les vendes de Juvé i Camps provenen del mercat interior. En el cas de Corpinnat, la xifra d’exportació en conjunt arriba només al 21%. Això contrasta amb la DO Cava, que exporta un 70% de la producció.

Preguntem a Meritxell Juvé si pot perjudicar les exportacions abandonar la marca Cava: “Ho veiem just al revés: és una decisió pensada per a reforçar el valor de la marca a mitjà i llarg termini. Els mercats internacionals cada vegada demanen més autenticitat, més transparència, més origen i més coherència entre relat i elaboració. En aquest context, disposar d’un marc com Corpinnat ens dóna eines per a comunicar millor la qualitat real dels nostres escumosos. És una opció clara cap al valor, i això encaixa plenament amb el camí que volem seguir.”

Nelin 2023
Celler Clos Mogador
El vi blanc de Clos Mogador (DOQ Priorat) és expressiu i joiós. Elaborat a partir de garnatxa blanca i macabeu, el cupatge també inclou pansal, picapoll blanc, cartoixà i fins i tot varietats recuperades com el trepat blanc, la carinyena blanca, PX i escanyavelles. Fa una fermentació llarga i després una criança de dotze mesos en tines de 1.200 litres. El vi s’acaba d’afinar sis mesos més en tines d’acer inoxidable. No macera amb pells, segons que explica René Barbier fill, autor d’aquest blanc del Priorat, que ha agafat el relleu de Clos Mogador i que no és partidari dels vins blancs amb brisa. És un vi net i fresc, per l’acidesa i la mineralitat.

La Pebrella 2023
Ferrero i Senís Celler del Roure
Aquest vi negre elaborat a les Alcusses de Moixent (Costera), a la Terra dels Alforins, és un dels que Jancis Robinson, la prescriptora més influent del món avui, va triar per al tast que va proposar al programa de l’última Barcelona Wine Week. La Pebrella és el primer vi de la col·lecció Ferrero i Senís, que obre un nou camí en la iniciativa vitivinícola de Pablo Calatayud, propietari del Celler del Roure. Segons que explica, vol donar la màxima expressió a les varietats negres forcallà i arcos, “les dues reines del nostre antic mapa vitícola, per explorar el vi mediterrani més subtil, fi i elegant”. El vi neix de dues parcel·les de sòl calcari que es vinifiquen en vells cups de pedra amb el raïm sencer i després es cria en damajoanes i en gerres de fang. El nom de la col·lecció, Ferrero i Senís, vol ser un homenatge a dues persones estimades que formen part de l’equip del celler.

Mataró Ancestral 2025
Celler Bouquet d’Alella
Aquest celler familiar es troba dins la finca de Can Bouquet, una antiga masia que es va aixecar al segle XV, a tocar del nucli antic d’Alella, amb vinyes davant i darrere la finca, que es veuen des de la carretera que travessa la població. D’entre les referències que elabora Bouquet d’Alella, us proposem l’ancestral de mataró (monestrell), un escumós rosat que acaba de sortir al mercat. El raïm prové d’una parcel·la única del mateix municipi amb vinya de més de quaranta anys sobre sòl de sauló (granític). El raïm es desrapa, fa una maceració curta de deu hores i es premsa suaument per procedir a la fermentació. La fermentació s’interromp abans no s’acaba i el vi s’embotella perquè la fermentació s’acabi a l’ampolla. Fa una criança de cinc mesos abans de comercialitzar-se. Es degolla manualment i es tapa amb tap corona. Fresc, refrescant, amb una acidesa ben integrada. És llaminer per la fruita vermella que s’hi troba.

III Lustros 2017
Celler Gramona
Aquest Corpinnat és un escumós històric del Penedès, el vi més representatiu del celler Gramona, segons Leo i Roc Gramona, sisena generació d’aquesta família vinícola. Enguany se celebra el setanta-cinquè aniversari del primer tiratge de III Lustros, pioner en la llarga criança al Penedès, un escumós que es va elaborar segons el mètode tradicional per primera vegada el 1951. El vi base és fet a partir de raïm de xarel·lo (41%), macabeu (39%) i parellada (20%), que creix al paratge Font de Jui, que s’estén entre el riu Anoia i el turó de mas Escorpí. Les vinyes es conreen segons l’agricultura biodinàmica. Aquest Corpinnat reposa vuitanta mesos i una vegada degollat es torna a tapar amb tap de suro. Elegant. Tot un clàssic.

Blanc de Negres 2021
Cava de Paratge Qualificat
Paratge Can Prats
Celler Vins el Cep
Fa pocs dies que s’han presentat cinc nous caves de Paratge Qualificat, la més alta distinció dins la DO Cava entre els caves de guarda superior. Màxima qualitat. Una d’aquestes cinc referències és el Blanc de Negres 2021 del celler Vins el Cep. El paratge de Can Prats d’on surt el raïm per elaborar aquest cava compta amb 1,8 hectàrees de vinya de pinot noir, plantada el 1992 i el 1999. Tal com va explicar el sommelier Ferran Centelles durant la presentació, és una de les varietats més complexes d’elaborar, perquè és molt delicada i capriciosa. Per a aquest cava s’utilitza només el most flor, que és el primer 25% del most que s’extreu. És un cava molt fi, amb un to àcid i salí també. Ofereix una bombolla delicada. Entra en el perfil dels caves que aporten mineralitat i salinitat, que són delicats, suaus, sense una autòlisi (provinent dels llevats) que s’imposi a les aromes primàries. Té un gran potencial de guarda.

A l’hora d’interpretar aquestes dades, la sorpresa va ser que Pagés va atribuir la caiguda de l’exportació exclusivament a la sequera d’aquests darrers anys, que ha reduït la collita de raïm d’una manera dràstica i no ha permès de proveir el mercat internacional. Les dades –que ja se sabien– són aquestes: el 2022 es van collir 276,8 milions de quilos de raïm, el 2023 en van ser 213,8 milions i el 2024, 219. La collita del 2025 ja ha estat gairebé normal: 278 milions de quilos (un augment del 26% en relació amb el 2024). Segons Pagés, la recuperació feia que es pogués mirar el futur del sector amb previsió d’estabilitat.

Dades del mercat internacional

Més dades: en total, la DO Cava ha venut 190 milions d’ampolles el 2025: 113 milions (60%) als mercats internacionals i 76 milions (40%) a l’estat espanyol. El cava s’exporta a 130 països, els més importants dels quals són Bèlgica, els Estats Units, el Regne Unit, Suècia, els Països Baixos, França i Alemanya.

“El descens no té a veure amb una caiguda de la demanda, sinó amb una manca de disponibilitat de producte”, va dir Pagés. I va posar d’exemple que a Alemanya la baixada havia estat de 24,4 milions d’ampolles. Tanmateix, a aquesta dada se n’ha d’afegir una altra que el president de la DO Cava no va esmentar. Tal com vam explicar a VilaWeb, al sector hi ha malestar arran de les pràctiques de la multinacional: segons algunes fonts, pot haver deixat de comprar fins a 40 milions de litres de vi base per a fer cava. I la raó pot ser el fet que Henkell va suplir la manca de cava elaborant un escumós alternatiu per proveir Alemanya i Àustria. El cost d’aquest escumós és més baix que el cava. Tot i la recuperació de la producció de vi base per a cava aquest 2025, Henkell podria haver optat per mantenir la producció d’escumós fora de la DO. Les pràctiques de Henkell Freixenet afavoreixen la marca, però no pas el territori.

Per això vam demanar a Javier Pagés si creia que l’estratègia de Henkell Freixenet de comercialitzar escumosos fora de la DO desestabilitzava la DO Cava i de quina manera afectava les dades del 2025. La resposta: “Jo, d’empreses i dades concretes d’empreses, no en vull parlar, perquè a mi em preocupa la DO. Fa anys que en sóc president. I què faci o deixi de fer una empresa… Allò que ens afecta a nosaltres em preocupa, però aquestes dades són rumors i caldria que fossin dades confirmades. Sí que és cert que, per la falta de disponibilitat de producte, hem vist una caiguda de vendes el 2024 i el 2025 i ara hem d’arribar a una estabilitat. I entenc que qualsevol producte que no aporti marge vulgui ser desqualificat a la Denominació d’Origen. Perquè la DO Cava, allò que ha de fer és vendre marge i anar revalorant el producte. Per tant, no entenc quina preocupació hi pot haver. Primer, que no sé què volen fer. Es dóna per feta una cosa, però no sé exactament què farà Henkell. Henkell ha demostrat una responsabilitat com la resta de cellers. Henkell va comprar una marca de cava, forma part del cava i està molt interessat en el futur del cava. Sempre que he parlat amb aquesta gent he vist aquesta actitud.”

El comportament del cava al mercat interior

Al mercat de l’estat espanyol, el cava ha perdut un 2,5% del volum, però ha crescut una mica en valor, d’un 1,2%. El principal canal de destinació del cava és l’alimentació, amb un 75% de les vendes, el 21,5% és la restauració i un 2,9% correspon al canal en línia. A Catalunya es consumeix el 33,7% del cava de l’estat espanyol; el segon mercat és el País Valencià, amb un 14,5%; i en sisena posició les Illes Balears, amb un 6,1%.

Javier Pagés deixa la presidència de la DO Cava

Tot i el descens de les vendes en volum i en conjunt de la facturació, Pagés va aportar algunes “lectures positives”: “El cava ha fet un ajust, però l’ha fet deixant de vendre el volum de pitjor preu. També el cava de guarda superior ha tingut un bon comportament i cada any que passa el relat qualitatiu del cava va penetrant més als mercats.” 

Javier Pagés no es tornarà a presentar a la presidència de la DO Cava. Les eleccions seran al juny i, per tant, la presentació de les dades econòmiques del 2025 ha estat un dels seus últims actes públics com a president. El mandat, començat el 2018, ha estat marcat per la voluntat d’aportar qualitat al cava per mitjà d’una modificació dels estatuts i d’una nova normativa que opta per la traçabilitat amb el segell d’elaborador integral, marcant la procedència a través de la zonificació i impulsant el cava de guarda i el cava de guarda superior, del qual el cava de Paratge Qualificat és el de més qualitat.

Però, al mateix temps, aquests últims anys de sequera la DO Cava ha actuat en la direcció contrària a la qualitat aprovant mesures excepcionals: ha permès l’entrada de raïm d’una altra DO, més extracció de raïm a l’hora de premsar-lo i l’entrada de varietats no autoritzades i també de vi de fora…

Javier Pagés va parlar dels desafiaments del sector, que va resumir en tres aspectes: el canvi climàtic, un consumidor en transformació i la necessitat d’executar amb èxit una estratègia clara que aporti valor al cava. En aquest sentit, el president de la DO Cava va explicar que, segons un informe elaborat per l’OIV (Organització Internacional de la Vinya i el Vi), l’estat espanyol continuava venent grans volums de vi a fora, però amb marges ajustats, i enguany hi havia hagut un retrocés del vi embotellat de més valor afegit. Es confirma, doncs, la dificultat que afronta el sector d’impulsar la venda internacional de productes prèmium i de més valor afegit.

Sobre això, Pagés va comentar: “Aquesta qüestió encaixa amb la situació actual i el desafiament que tenim. Per mi, aquesta situació referma l’estratègia actual del cava, començada ja fa uns quants anys, de revalorar la Denominació d’Origen. No sols quant a vendes, sinó també quant a aportació de valor a tota la cadena. I aquest és el nostre objectiu principal: un model basat en el valor i el marge i no tant en el volum. L’estratègia és posicionar el cava no sols com un gran escumós amb presència mundial, que ja ho és, sinó també com una referència clara de qualitat, diversitat, origen i sostenibilitat. I aquesta és la gran oportunitat per a la DO Cava i ha de ser una visió compartida en l’horitzó del 2030.”

Aquest mes de març, la multinacional alemanya Henkell ha anunciat la compra de totes les accions de Freixenet. D’ençà del 2018 que ja disposava del 50% de l’accionariat. L’altre 50%, se’l repartien les famílies fundadores, la família Ferrer (42,5%) i José Luis Bonet (7,5%). 

Al mateix comunicat i en declaracions a l’agència EFE, Henkell ha assegurat que, en aquests vuit anys de col·laboració, el grup Freixenet s’havia convertit en el principal productor mundial de vins escumosos. I que continuaria invertint-hi i desenvolupant el negoci per consolidar la marca en més mercats del món, com ara l’asiàtic i el sud-americà. 

El grup no ha resolt, amb tot, la gran pregunta que es fa el sector vitivinícola del Penedès: de quina manera Henkell Freixenet farà aquesta expansió? Comptarà amb el territori i la DO Cava o continuarà expandint-se sense comptar-hi, com ha anat fent d’ençà que va arribar fa vuit anys a Freixenet?

El prosecco, l’ERO i la producció d’escumós fora de la DO Cava

A principi del 2018 es va anunciar la venda del 50% de Freixenet a la multinacional alemanya Henkell, per uns 220 milions d’euros. La marca cavista passava a denominar-se Henkell Freixenet. 

Pocs mesos després, l’octubre del 2018, Freixenet anunciava que introduiria el prosecco a l’estat espanyol. El prosecco és el nom d’una denominació d’origen italiana que produeix vi escumós i que s’ha convertit, aquests darrers anys, en el gran competidor del cava al mercat internacional, tot i que el prosecco és d’una qualitat inferior, perquè s’elabora segons el mètode charmat o també dit cuve clos, que fa la segona fermentació en tancs grossos d’acer inoxidable i no dins l’ampolla, com el mètode champenoise o tradicional. 

L’anunci va indignar molt el sector cavista a Catalunya, sobretot perquè Henkell Freixenet va comercialitzar el prosecco amb la marca Freixenet i va introduir una gran confusió en els consumidors.

Tot i que la tendència de la DO Cava és optar pels caves de qualitat i que s’ha fet un gran esforç en aquesta direcció amb la traçabilitat, els caves de Guarda Superior (amb més de nou mesos de criança), el segell d’elaborador integral i els caves de Paratge Qualificat, entre més accions, durant els tres anys de sequera (2022, 2023, 2024), que van implicar una reducció de raïm i de litres de vi base per al cava, les grans cavistes van pressionar per aprovar mesures excepcionals. Així, per a la campanya de verema del 2023, la DO Cava va decidir de permetre l’entrada de raïm d’una altra DO. I per a la verema del 2024, va canviar la normativa de la DO Cava, adduint escassedat de raïm en temps de sequera, i va permetre més extracció de raïm a l’hora de premsar-lo i l’entrada de varietats no autoritzades i també de vi de fora. Les mesures permetien fins a un 15% de vi i raïm de fora de la DO Cava. I el 2025 també es va aprovar la creació d’un fons de provisió que va permetre d’elevar rendiments per hectàrea de 10.500 kg/ha a 12.000 kg/ha. 

Tot i aprovar-se aquestes mesures excepcionals, del 2024 ençà Henkell Freixenet ha començat a comercialitzar escumós fora de la DO Cava amb la marca Freixenet. No se n’han fet públiques les dades, però es calcula que l’any passat, malgrat ser la primera verema normalitzada després dels tres anys consecutius de sequera quant a producció, Freixenet va deixar de comprar al Penedès entre 30 i 40 milions de litres de vi base per a fer cava. Segons el president de Covides, Rafel Ramon, avui Freixenet podria estar fent fora de la DO Cava la meitat de la producció i amb el temps podria arribar al 80% del volum. És una dada crítica.

En aquest context, el maig del 2025 Henkell Freixenet va anunciar un ERO que va acabar afectant 154 treballadors, més d’un 20% de la plantilla. L’empresa adduïa raons “econòmiques, organitzatives i productives per la sequera”. Tanmateix, els sindicats tenen sospites sobre aquesta reestructuració de plantilla, que van lligades a la producció d’escumós fora de la DO.

Els pagesos i les cooperatives del Penedès patiran

Amb tots aquests precedents, com creu el sector del cava i del cooperativisme, els dos col·lectius més afectats, que el control total de Freixenet en mans de l’empresa alemanya pot condicionar el Penedès? Quins temors té el sector? Quines conseqüències pot tenir la compra per a la comarca?

Hem preguntat a Rafel Ramon, president de Covides, principal cooperativa vinícola del Penedès i de Catalunya, sobre la situació: “Venim d’uns quants anys de sequera que ens ha minvat la producció. No hem tingut el potencial vitícola per a poder omplir les ampolles que omplíem normalment i, per tant, al mercat hem perdut pistonada. Sí que és cert que veníem el litre de vi a un preu una mica més elevat, però si habitualment veníem al voltant de 300 milions d’ampolles, amb la sequera la xifra s’ha reduït a 250 o 200 milions. I, quan hem pogut recuperar la producció, ha coincidit amb una caiguda més accentuada del consum. Per una altra banda, el prosecco ha augmentat les vendes, perquè els italians saben vendre molt millor el seu producte que nosaltres.”

I continua: “Com que tens unes collites molt justes, la DO Cava pren la decisió de permetre de qualificar més litres de vi tot augmentant el rendiment de premsa i agafant vinyes limítrofes de fora la DO Cava que poden donar una qualitat semblant, i es posen al mercat al voltant d’uns 20 o 25 milions de litres de vi addicionals per causa de la sequera, cosa que dóna entenent que aquestes empreses grans continuaran creient en el territori i en nosaltres.”

“Però nosaltres ja percebíem, d’ençà del 2018, que Henkell venia a comprar la marca Freixenet, no pas la marca DO Cava. Es va veure claríssim quan van considerar que el celler era ple d’ampolles sobrevalorades (a parer seu) i van abaixar el preu del raïm (0,30 cèntims el quilo de raïm) i vam estar un any patint. Després va venir la sequera. I ara ens hem trobat que la verema 2025 és una mica curta, però que ja es mou en una certa normalitat, i que ens sobraran entre 50 i 60 milions de litres. No sabem del cert encara quants en sobraran, perquè la DO Cava encara no ha fet públiques les dades oficials de tancament del desembre. Amb això haurien de millorar, perquè com més aviat tinguem les dades i puguem treballar la nova realitat, millor. Però sembla que hi hagi una certa opacitat o deixadesa.”

Rafel Ramon acaba de definir el context: “I, entremig de tot això, l’esclat de la guerra a Ucraïna, arriba Trump als EUA i aplica els aranzels, la caiguda del consum… Total, que el problema que tenien fa dos o tres anys denominacions d’origen especialitzades en vins negres com ara la Rioja i Ribera del Duero, Borgonya i Bordeus, amb arrencades de vinya en massa, ha arribat a Catalunya i a la DO Cava.”

Què pot passar, doncs? Ramon és clar: “Potser s’accentuaran les arrencades de vinya,  però de moment encara no s’acaba de percebre el problema que ens vindrà. Ara el tenim amb el vi, però l’any vinent serà amb el raïm. Ja hi ha cellers que comenten que no voldran tant de raïm, els pagesos comencen a preocupar-se per què en faran… És clar que aquesta verema i aquest any vinent tindrem un problema greu amb l’excedent de raïm, si la resta de l’any que ens queda és normal. Els ceps s’hauran recuperat de les sequeres i si hem de fer una previsió de l’any que ve, podríem tenir un 10%, un 15% o un 20% més de raïm. Aleshores, si aquest any ja ens poden sobrar de 40 a 60 milions de litres, l’any que ve pot ser que ens en sobrin 100. És el problema que tindrem.”

De fet, la incertesa sobre la verema d’enguany és total, perquè amb tanta aigua el míldiu podria atacar les vinyes. Un elaborador del Penedès recordava a VilaWeb que el 2020, un any molt plujós, però menys que enguany i amb pluja més tardana, hi va haver cellers en ecològic que van perdre el 80% de la collita. Ara tot el raïm DO Penedès és conreat en ecològic, de manera que es podria donar el cas que la plaga malmetés la collita d’una manera destacada. “Avui no sabem què pot passar. Hi pot haver una gran collita o hi pot haver una collita magra. Si el míldiu hi entra, pot ser terrible. Perquè les vinyes avui ja no poden absorbir més aigua. Tot és molt incert. I econòmicament és molt dur. Aquests anys hem resistit, però fa molt de temps que fem un gran esforç. Aquest mes de març han caigut al Penedès uns 1.400 litres de pluja, quan en un any normal bo en cauen 600. El cep ara comença a brotar, és un moment en què ja no hauria de ploure gaire més.”

Creure en el territori

Entre els cavistes, el temor principal és que Henkell Freixenet es desvinculi del territori i augmenti la producció d’escumós amb la marca Freixenet, però sense ser DO Cava, que a la pràctica vol dir que compri el raïm i el vi base fora del Penedès. Un elaborador vinculat a la DO Cava ens explicava: “Si es desvinculen del territori, malament, perquè la conseqüència serà que sobrarà raïm, i això sense entrar en el tema del preu. Esperem que no se’n desvinculin i, tot i les ampolles que han produït sense ser DO Cava, que no vagin a més i que no passi res més.”

També Corpinnat s’ha manifestat en la mateixa línia. Aquesta setmana l’entitat ha presentat la memòria econòmica del 2025. Sobre la compra de Freixenet, el seu vice-president, Roc Gramona, ha declarat: “No entrarem a valorar aquesta compra, però sí que desitgem que Freixenet continuï arrelat al territori. I, com a empresa líder del segment a casa nostra, que compri el raïm als nostres viticultors, al Penedès.” El president de Corpinnat, Pere Llopart, també ha reclamat: “Fins i tot, que reverteixin les xifres d’enguany i recuperin una altra vegada la defensa del Penedès. Perquè no hi ha cap zona de prestigi vinícola que tingui el territori malmès i, si els viticultors no es poden guanyar la vida fent de viticultors, hi ha moltes possibilitats que el territori es malmeti, sigui per la pressió urbanística de l’àrea metropolitana, sigui per temes energètics. Canviar vinyes per plaques solars seria un problema important.”

Les temences i les solucions

Rafel Ramon descriu un possible futur negre que podria canviar la realitat del Penedès: “Si hi ha excedents i es busquen uns altres canals de comercialització fora de la DO Cava, si cal competir amb zones vinícoles com ara la Manxa, on el cost de producció és molt més barat, quedarem fora de mercat i no podrem revalorar el producte. Per una altra banda, la pagesia està molt envellida i no s’ha fet el relleu generacional com s’hauria d’haver fet. Pot ser que en cinc anys hi hagi un canvi no només econòmic, sinó també paisatgístic, sobretot a la zona cava del Penedès. Haurem de canviar les produccions per adaptar-nos al consumidor, perquè tot canvia molt de pressa. I ens hi haurem d’adaptar. Si som capaços d’adaptar-nos a aquesta nova realitat serà més fàcil. Però, sigui com sigui, serà fotut.”

I en el context específic de les cooperatives? Respon Ramon: “Tindrem algunes vinyes que no podrem veremar, perquè no sabrem on portar el raïm, perquè la capacitat dels cellers és la que és i de mica en mica ens hi haurem d’anar acostumant. Allò que és clar és que no es pot produir vi sense tenir garantida tota la traçabilitat fins a arribar a l’ampolla final dins d’una DO, que dóna un valor afegit i una identitat.”

“Covides som una mica l’excepció, perquè fa temps que no venem vi a Freixenet, per una qüestió de preu, i aquests darrers anys hem fet un gran esforç per l’embotellament i no tenim una gran quantitat de vi a doll per a comercialitzar. Però també és veritat que en el món cooperatiu en general no s’ha fet aquest esforç tan seriós i entre totes les cooperatives es poden haver venut a Freixenet entre 40 i 50 milions de litres.”

Quines solucions proposa el cooperativisme per afrontar l’excedent de raïm i de vi si aquesta verema i l’any vinent s’acaba produint? És optar per la qualitat, la solució? La resposta de Rafel Ramon és taxativa: “Per descomptat. Tenim molta qualitat a la zona cava. Fem uns productes en general d’una qualitat molt més bona, de mitjana. Tots els caves tenen una qualitat molt bona. No hem de dubtar de la qualitat que tenim. Però hem de defensar més el territori i optar per l’enoturisme, que agafarà un pes importantíssim, perquè haurem de donar més importància a la zona, per a potenciar-la encara més. I cal oblidar-nos d’anar a lluitar per grans volums, que també hi han de ser, perquè si no podem perdre el potencial vinícola que tenim. Els cinc anys vinents pot haver-hi un abans i un després per a veure on arribem i què podem fer. Però l’opció ferma ha de ser la qualitat, expandir-nos en mercats nous, esperar que no hi hagi gaires més Trump al món, que el comerç pugui fructificar i així recuperar el mercat. I anar pel món, perquè el consum intern cau i, per tant, t’has d’expandir cap enfora.”

“És clar que aquests 200 o 300 milions d’ampolles que produïm, costaran de mantenir, si aquestes grans empreses deixen de creure en el territori, i també per la davallada del consum. El sistema de consum canvia, el vi ja no és un producte de consum diari. I entre tots hem de treballar per donar un valor afegit al nostre territori.”

Abrisa’t, del celler Bàrbara Forés

Un nom de dona, Bàrbara Forés, és la marca d’aquest celler de la Terra Alta amb seu a Gandesa. El nom es remunta a sis generacions, perquè Bàrbara Forés és la rebesàvia de Carme Ferrer, que havia nascut a Gandesa el 1828. I, segons que expliquen, “era una persona de gran caràcter i va influir de manera decisiva en el seu fill Rafael. Així, Rafael Ferrer Forés, farmacèutic i viticultor il·lustrat, va fer construir el celler de la casa pairal on, a la darreria del segle XIX, va començar a embotellar vi”, amb el nom de la seva mare. Un segle després, a principi de la dècada del 1990, Carme Ferrer, juntament amb el seu marit, Manuel Sanmartín, van començar a elaborar vins de qualitat, havent estudiat les parcel·les, els sòls i la influència climàtica de cada tros. Carme Ferrer és una enòloga carismàtica, tot i que discreta, que encapçala el projecte. Viticultora històrica de la Terra Alta, ha estat pionera en la recuperació de varietats antigues en perill de desaparició, com ara el morenillo, i també ha estat pionera a l’hora de col·locar els seus vins als tasts de gamma alta, com va dir en una ocasió el sommelier Ferran Centelles.

Hem triat aquest Abrisa’t, perquè sorgeix de la incorporació de Pili Sanmartín, filla de la Carmen i en Manuel, al celler, el 2014. De l’interès pels vins brisats per part de la Pili Sanmartín neix aquest vi, en una col·laboració de mare i filla. La darrera generació de la saga Bàrbara Forés volia recuperar aquesta tradició, perquè, tal com va explicar una vegada: “A casa nostra, durant la generació dels meus avis i besavis, el vi es feia tot brisat, amb garnatxa blanca. Però ho vaig haver de fer sense ells i sense el seu coneixement, perquè s’havia trencat la transmissió. Els avis no s’esperaven que la meva mare continués al celler, fent vins, i no li van traspassar aquest saber. Fer brisats per a mi significa recuperar aquest saber ancestral i poder-lo explicar.” I també li hem sentida dir: “Tota la tradició de la nostra comarca forma part de la nostra història, i conèixer-la ens ensenya el present i ens permet d’avançar cap al futur.” Aquest brisat és elaborat amb garnatxa blanca 100% macerada amb les pells durant nou dies en tines d’acer inoxidable i criada en gerres de ceràmica durant sis mesos.

Catalina, del celler Vall Llach

El celler Vall Llach té en origen la mare del músic Lluís Llach, que era nascuda a Porrera (Priorat). Per això, ell, de petit, hi passava els estius. Quan la mare es va morir li va deixar una casa i unes terres. Aleshores, Llach hi va tornar. El paisatge del Priorat el va atrapar i s’hi va traslladar a viure. Juntament amb el seu amic Enric Costa, va fundar el celler Vall Llach. Arran de la mort d’Enric Costa el 2013, va agafar el relleu el seu fill, Albert Costa, enòleg que ja treballava a Vall Llach. És Albert Costa qui inicia un projecte amb compromís social, El Vi de les Dones, que vol retre homenatge a les àvies del Priorat. Elles foren les qui van cuidar i preservar les vinyes molt abans que es revaloritzessin fa quatre dècades. El celler elabora tres vins d’aquesta gamma: la Catalina, la Matilde i la Joaquina. Us proposem de tastar la Catalina, que és un monovarietal de garnatxa peluda expressiu i gustós, elaborat a parts iguals en dipòsits d’acer inoxidable i en bóta i que fa una criança posterior de tres mesos en gerres de fang de 500 litres. Un vi amb vocació comunitària, atès que dos euros de la venda de cada ampolla van destinats a projectes socials per a la gent gran de Porrera.

La Simó, de la cooperativa vinícola del Priorat

El nom d’aquest vi és una referència directa, i un homenatge, a Carme Simó, pagesa i dona compromesa amb la realitat social i política de la comarca. La poetessa Sara Bailac, dins el projecte Priorat en Persona, va escriure sobre Carme Simó: “La Carme és mestressa d’un tros de ceps antics (però lletjos, com diu ella) que va plantar el seu pare. […] La Carme també és mestressa de l’experiència de ser alcaldessa quan no hi havia alcaldesses, de presidir la cooperativa [la vinícola del Priorat a Gratallops, que aplega també les cooperatives del Lloar, la Vilella Alta i la Vilella Baixa] en un temps en què no hi havia dones a les cooperatives. La Carme és una dona de les que treballen pel poble, per a la gent del poble, de les que treballen la terra i per a la terra, de les pioneres que fan solcs i –segurament, sense adonar-se’n– ens aplanen el terreny a les que venim darrere.” La Simó és un vi de garnatxa negra 100%, nascut en part de la seva vinya vella i d’unes altres, elaborat en tines d’acer inoxidable. És l’expressió de la garnatxa negra.

Paquita Mut, del celler les Freses

Un vi de vinya vella de moscatell antic 100%, que l’enòloga i copropietària del celler les Freses, Mara Baño, dedica a la seva àvia, Paquita Mut. “Perquè les vinyes velles són les que ens expliquen més coses, ens donen profunditat, igual que les persones majors. I si pensava en alguna persona vella i bonica, la inspiració m’arribava fàcilment: la meva iaia. Ella és la que surt a l’etiqueta i és una foto que li van fer el dia que es van casar mon pare i ma mare, que pobreta tot el que tenia ho portava damunt.” Continua Mara Baños: “Quan vam comprar la finca, era una vinya abandonada de feia trenta anys, la vam salvar fent un treball de podes els primers cinc anys per portar-la al lloc on nosaltres volíem i també per entendre un poc com l’havien podada abans i no perdre els rius de sàvia que ja hi fluïen. I crec que ha estat una de les millors decisions que hem pres a les Freses, conservar aquesta vinya. La varietat de moscatell d’aquesta vinya vella és una varietat que anomenem moscatell antic i hi ha gent que en diu moscatell de Torís, que és un poble de la Ribera Alta.”

Mirgin Reserva, del celler Art Laietà

Mirgin és un acrònim que neix de dos noms, Mireia i Georgina, que són les filles de Josep Maria Pujol-Busquets i de Cristina Guillén, propietaris i fundadors del celler Alta Alella i del Celler de les Aus, projecte que ha pres el nom d’Art Laietà. Els Mirgin són la gamma de caves del celler. L’acrònim en aquest cas remet a dues joves que marcaran el futur de l’empresa. Actualment, Mireia Pujol-Busquets ja fa el traspàs tranquil en la direcció d’Art Laietà. El nom de Mirgin va sorgir quan el celler va vendre la marca Privat al Grup Peralada. A més, tot coincidint amb el canvi de nom, també va començar el camí del cava d’alta gamma en totes les seves referències. Cap dels caves Mirgin té menys de tres anys de criança. I des del 2022 també ha incorporat el segell de qualitat Elaborador Integral de la DO Cava, que reconeix els productors que elaboren els vins al 100% a la seva propietat –premsat i vinificació–, tot garantint així la traçabilitat del producte. El Mirgin Reserva 2022 s’ha elaborat amb les varietats clàssiques de pansa blanca (nom que adquireix el xarel·lo a la zona vitivinícola d’Alella), macabeu i parellada. Cada varietat fermenta per separat. Se segueix de manera rigorosa el mètode tradicional d’elaboració i fa una criança sobre les mares de trenta-un mesos com a mínim. Surt a la venda sense licor d’expedició (Brut Nature), amb la data de degollat i els mesos de criança exactes de cada ampolla a l’etiqueta.

Gorgollassa des Monjos 2025, del celler Mesquida Mora

Dels vins i de la història vinícola de Bàrbara Mesquida, ja n’hem parlat alguna vegada, però no pas del vi que s’ha empescat ara. Fem un recordatori per als qui ja la coneixeu i una descoberta per als qui és la primera vegada que us hi entrebanqueu: Bàrbara Mesquida, fundadora i responsable del celler Mesquida Mora, a Porreres (Mallorca), va estudiar filologia catalana a Barcelona. Provinent d’una família de vinyaters de Mallorca, sempre havia volgut dedicar-se a fer vi, i per això després va estudiar enologia. Però les coses es van precipitar i es va haver de fer càrrec del projecte familiar vinícola el 2004, abans que no tenia previst. El 2012, un altre contratemps va fer que comencés el seu projecte més personal: Mesquida Mora. D’aleshores ençà, impulsa l’elaboració de vins ecològics i biodinàmics, una part sense sulfits, i amb el propòsit de treballar amb varietats autòctones.

Bàrbara Mesquida ens proposa el vi rosat Gorgollassa des Monjos 2025, una novetat d’enguany. Ens explica l’enòloga: “La gorgollasa és una varietat complicada, perquè qualla molt malament. Fa una floració espectacular, però quan tornes a la vinya, d’aquella floració només en poden quedar quatre grans a cada gotim. I això fa que tingui unes produccions molt irregulars.” Continua Mesquida: “Enguany, tenia previst de fer un vi negre amb la gorgollassa, però la vam veremar una mica més d’hora per qüestions logístiques. Com que durant tot l’any havia rumiat i donat voltes a fer un rosat de gorgollassa, al final em vaig decantar pel rosat. Són vinyes treballades en biodinàmic i ecològic. En concret, aquest vi neix d’una vinya de Porreres sobre sòl d’argiles blanques. El raïm el vam collir a mà, és clar, i li vam fer una premsada directa sense derrapar. I després vam desfangar i va fermentar. El resultat ha estat tota una sorpresa.” És un rosat molt expressiu, amb la gràcia que sembla que s’hi trobin aromes primàries i secundàries, que fan aquest rosat elegant i complex. Un rosat d’alta gamma del qual s’ha fet una producció petita.

Beberás de la Copa de Tu Hermana 2024, del celler Fil·loxera & Cia

“Som un celler xicotet en un territori de vins antic”, diu el viticultor José Ramón Domenech Fita, que és un dels tres socis de Fil·loxera & Cia, un celler que a Fontanars dels Alforins (Vall d’Albaida). Els altres socis són la sommelier Pilar Esteve i l’enginyer agrònom Joan Llobell. En José Ramon ens proposa un vi blanc complex, de nom llarg com un passatge bíblic. És un cupatge de monestrell (24%), verdil (32%), macabeu (27%) i subirat parent/malvasia (17%). La monestrell és una varietat negra de la qual només s’extreu el most amb la premsada directa (es fa un blanc de negre). Les altres varietats són blanques: verdil, ben pròpia de la Vall dels Alforins, que és una varietat que envelleix molt bé i es cull primerenca; i malvasia i macabeu, que li aporten unes aromes fines i expressives.

Abans de la fil·loxera i durant la primera meitat de segle XX, Fontanars dels Alforins havia arribat a tenir 64 cellers, però després de la crisi vinícola que va sofrir durant la segona meitat del mateix segle i la recuperació que viu actualment, avui compta amb una dotzena de cellers. Ens explica en José Ramón que les seves vinyes es troben entre 650 i 750 metres d’altura. Que van optar per les varietats tradicionals del territori i per fer uns vins amb voluntat de marcar la diferència. I van començar a recuperar i salvar vinyes velles de varietats antigues que perillaven de desaparèixer, com ara l’arco, l’ullet de perdiu, el valencí, el moscatell romà, l’airen. I han fet un treball de recuperar aquestes plantes també i replantar-les. Avui, el celler Fil·loxera & Cia disposa de 4.500 ceps d’ullet de perdiu plantades, 12.000 plantes d’arco… És un celler que vol preservar el patrimoni vinícola. Actualment, disposa de disset hectàrees de vinya repartides en parcel·les xicotetes. El projecte va començar el 2010-2011, amb només 1.500 ampolles i actualment tenen una producció entre 35.000 i 40.000.

Aquest vi, Beberás de la Copa de Tu Hermana 2024, és un brisat, que macera amb les pells de les varietats blanques durant vint-i-quatre hores. Després, el most fermenta a temperatura controlada durant vint dies. Aquest vi fa la fermentació malolàctica i després passa vuit mesos de criança amb les mares més fines, el 70% en tines d’acer inoxidable, el 15% en bótes de roure francès i el 15% en bóta d’acàcia nova. “És un orange com el que feia el meu pare”, diu content en José Ramón.

Muscat 2025 del celler Miquel Oliver

Pilar Oliver és la quarta generació del celler Miquel Oliver, el nom del seu rebesavi, que el va fundar el 1912. Ella i el seu marit, Jaume Olivella, en són els enòlegs. Es van conèixer estudiant enologia a la Universitat Rovira i Virgili, on es van llicenciar el 1992. Després ell se’n va anar cap a la Universitat de Davis, a Califòrnia, i ella va viatjar per Alsàcia, la Xampanya, el Jura i la Borgonya, on va fer una estada que es va allargar tres anys. Totes dues experiències, l’europea i l’americana, van sumar i es van traduir, per exemple, en l’impuls ben aviat de l’enoturisme i la incorporació de la varietat moscatell de Frontinhan al seu vi més icònic. Després van tornar per posar-se al capdavant del celler, tot i fer una transició llarga i tranquil·la. D’això ja fa trenta-quatre anys. 

Quina filosofia conté el projecte? L’explica Pilar Oliver: “El gran canvi a Mallorca en termes vinícoles va ser el dia que el vinater mallorquí es va adonar que, per a fer un gran vi, havia de convertir-se en un gran viticultor. Perquè el vinater mallorquí tradicionalment elaborava el vi, però no es cuidava de les vinyes. A la dècada dels noranta va començar aquest canvi radical: el vinater va començar a sembrar vinyes pròpies i a entrar-hi. Va començar a entendre que, sense un gran raïm, no es pot fer un gran vi. Calia ser vitivinicultor.”

Continua: “Nosaltres som a Petra, a deu quilòmetres de Manacor, a la banda est de l’illa de Mallorca. Formem part de la DO Pla i Llevant. Vam ser un dels sis cellers fundadors de la DO. Anem més enllà de l’agricultura ecològica, en diem sostenible, perquè la sostenibilitat també mirem d’incorporar-la al celler: reciclem les aigües, utilitzem plaques fotovoltaiques, reduïm el vidre de l’ampolla… Fem vins amb sentit comú. La nostra producció habitual es mou entre 140.000 i 150.000 ampolles. Treballem amb varietats locals (callet, fogoneu, manto negre, premsal, giró, esperó de gall) i també en toquem algunes altres (cabernet, merlot, sirà, moscatell d’Alexandria i moscatell de Frontinhan).

“El Muscat és un vi important per a nosaltres, perquè vam ser els primers a elaborar moscatells secs. T’he de dir que els dos primers anys, el 1991 i el 1992, ens el vàrem beure nosaltres. La gent no entenia un moscatell sec. Però el 1993 vam enviar-ne una mostra al concurs de l’associació de sommeliers espanyols, que en un tast a cegues elegia el millor vi blanc, rosat, negre jove i negre envellit amb bóta. I la sorpresa va ser que el Muscat es va convertir en el millor vi blanc de l’estat, el 1993. D’aquesta manera, col·locàvem Mallorca en l’àmbit vitivinícola i, és clar, el nostre vi va començar a tenir seguidors. De les 1.500 ampolles que en fèiem inicialment vam passar a 25.000 o 30.000 l’any.”

“El Muscat és fet amb moscatell d’Alexandria, de gra gros, i moscatell de Frontinhan, que és de gra petit. El primer et dóna les aromes del raïm i l’altre hi aporta la part més floral i silvestre. Fas un nas explosiu i perfumat, mentre que en boca manté l’acidesa, la lleugeresa, la frescor i no és gens pesant. Aconseguir aquest equilibri és el gran desafiament. Jo dic que és un dos en un. Un vi original.”

Aliats Orange 2024 de Bodegas Enguera

Juan Ramón Iglesias és el propietari actual de Bodegas Enguera a Fontanar dels Alforins (Vall d’Albaida). Descobrim aquest celler perquè a la Wine Tasting Journey en van seleccionar un dels vins, l’Aliats Orange, com a exemple de relleu generacional en un projecte vinícola. El celler el va comprar el seu avi, Pedro Pérez Pardo, l’any 1968. En aquell temps, l’avi va decidir de produir raïm per vendre i només elaborava una mica de vi. Això va ser així fins el 1974, quan va adquirir 65 hectàrees de vinya i una altra finca al celler de la qual va començar a elaborar vi que venia a granel. Temps després, l’any 1999, l’avi d’Iglesias va construir un celler nou a Énguera amb la finalitat d’elaborar vins embotellats que expressessin el terrer dels Alforins. 

En Juan Ramón d’entrada no tenia interès pel vi. Va estudiar una enginyeria industrial. Però els seus germans no volien continuar el negoci de l’avi i va decidir d’agafar-ne el relleu. “És un negoci molt bonic, però és difícil fer-lo rendir. Si tens dos anys complicats a la vinya, pateixes. La nostra filosofia es basa, d’una banda, en la sostenibilitat i l’ecologia i, d’una altra, en l’elaboració dels vins negres al voltant de la varietat monestrell, que és la clàssica de la zona, i els vins blancs al voltant de la varietat verdil, que també és la pròpia d’aquí.” 

Continua Iglesias: “La verdil és una varietat dura, complicada de treballar, però pots fer-ne vins monovarietals i cupatges d’una qualitat tremenda. No és gaire productiva ni resistent, però és un raïm amb el qual pots fer vins elegants i continguts. A casa, al final de la dècada dels noranta, hi va haver un debat molt bonic: el meu pare defensava les varietats dites millorants i el meu avi, les varietats tradicionals de la zona. I van arribar a un punt intermedi. Es van plantar varietats foranes, però també es van intercanviar diferents parcel·les i vam recuperar les dues varietats tradicionals.”

Bodegas Enguera elabora actualment dotze vins. D’aquests, tres es fan amb les varietats tradicionals: Aliats Orange, que és el vi blanc fet de verdil; Paradigma, un negre elaborat amb la varietat monestrell; i Verdil de gel, un dolç.

“La Vall dels Alforins és un territori amb unes qualitats excepcionals, tant de sòl com de clima. I té la singularitat de l’estructura de les finques. Té un potencial brutal. Ens faria falta un celler amb molta capacitat econòmica per a liderar els petits productors que desenvolupem una tasca importantíssima.”

Demanem a Juan Ramón Iglesias que ens parli del vi Aliats: “És l’únic orange (brisat) fet amb la varietat verdil. Cerquem donar estructura al vi preservant-ne les aromes, que tenen un punt cítric molt elegant. El most fa una maceració amb pell de setze dies a temperatura controlada i després fermenta en dipòsit d’acer inoxidable. És una varietat molt expressiva. L’Aliats és un vi homenatge al nostre avi, que va ser qui va optar fermament per les varietats pròpies i per no vendre la propietat.”

Durant tot el 2026 es faran activitats i actes commemoratius. El primer va ser un tast de vins elaborats a la DO Montsant fet a la Barcelona Wine Week. La presidenta de la DO Montsant, Pilar Just, va conduir el tast, que van encapçalar Josep Grau (Josep Grau Viticultor), Fernando Zamora (l’Espectacle Vins), Joan Ignasi Domènech (Vinyes Domènech), Joan Asens (Orto Vins), Sergi Montalà (Estones Vins) i Rafel Pino (Celler Masroig).

25 anys de la DO Montsant. El factor humà, essència d’una identitat compartida n’era el títol. Pilar Just, lligant-ho amb això, va explicar que en aquest quart de segle el territori havia fet una transformació a l’hora d’elaborar vins: al tombant de segle, els vins encara es trobaven molt influenciats per les modes que provenien de fora, en mètode d’elaboració i varietats de raïm. Actualment, en canvi, els vins de la DO Montsant cerquen l’expressió del territori, de la vinya i de la gent amb experiències diverses. I així es va voler reflectir amb els sis vins que es van tastar.

La Florens 2023
Josep Grau Viticultor
Garnatxa negra
Josep Grau va explicar que era de Calaf, entre Igualada i Manresa, i que hauria estat lògic que hagués fet vins a la DO Pla de Bages. Tanmateix, d’ençà de la dècada dels noranta visitava assíduament el Priorat i el 2003 va comprar la finca i les primeres vinyes al municipi de Capçanes. “La nostra intenció aleshores era fer un vi de garnatxa fina, elegant, i això ens va fer decidir d’establir-nos a la DO Montsant i no pas a la DOQ Priorat. Avui encara som una DO jove i ens queden anys per a acabar de decidir quins vins definiran aquest territori.”

“He triat la Florens 2023, que és l’anyada que tenim a la venda. És un vi que prové de dues parcel·les de garnatxa, una de vella i l’altra més jove, que hi aporten molta qualitat. La idea és portar aquesta garnatxa cap al camí de les flors, de la fruita, d’aquesta taronja sanguina. L’elaboració és senzilla: fermenta en tancs de formigó i després fa una criança de catorze mesos en bótes de 2.500 litres. Cerquem el potencial d’envelliment.”

Explica Josep Grau que, acabada de comprar la vinya, un dia va anar al poble a buscar aigua de la font per a ensulfatar i un senyor li va preguntar si era ell qui havia comprat la finca. Quan li va dir que sí, l’altre li va respondre: “Jo no passaria tres minuts més en aquest poble.” L’anècdota demostra el canvi de perspectiva que es té avui del territori i dels vins que s’hi fan i, també, de com aquella negativitat, aquella manca d’autoestima, s’ha anat esborrant.

Espectacle 2022
L’Espectacle Vins
Garnatxa negra
Fernando Zamora és un dels experts vinícoles que formen el grup impulsor d’aquest vi de garnatxa negra, d’una vinya centenària del poble de la Figuera, juntament amb René Barbier, Isabelle Meyer (que es va morir el 2020), Christopher Cannan, Fernando Zamora, Marta Conde i Jordi Segura.

Explicava que la vinya es va empeltar de seguida després de la fil·loxera, de manera que calcula que deu tenir uns cent vint-i-cinc anys. “És un clon molt particular. És un vi amb què cerquem la maduresa total. Té 15 graus d’alcohol. És una garnatxa que dóna vins molt concentrats. Té unes notes florals molt marcades, s’hi nota la rosa, la tarongina, també la fruita vermella i negra. En boca és un vi molt untuós i me n’impressiona la llargada. És tan elegant com persistent. Vam començar a elaborar aquest vi el 2004 i vam tenir la sort aleshores que un senyor americà molt conegut [no en va dir el nom, però tothom sabia que es referia a Robert Parker] li va donar una puntuació molt alta i això ens va facilitar les coses. D’aleshores ençà en fem unes sis mil o set mil ampolles i no tenim intenció d’ampliar-ne la producció.”

Teixar 2020
Vinyes Domènech
Garnatxa peluda
Joan Ignasi Domènech explica que va arribar al Priorat el 2002-2003 i la primera anyada del Teixar va ser el 2004. “Fer garnatxa peluda 100% era estrany en aquell moment, perquè no aporta color, és oxidativa… La meva obsessió de sempre ha estat la biodiversitat, el terroir franc, honest, directe. Hem estat aquests quinze anys o vint investigant amb les institucions del nostre país la planta, sobre la manera de ser de resilients al canvi climàtic…”

“El Teixar 2020 té dues peculiaritats importants: sortíem de la covid i teníem el míldiu. Però quan treballes bé la vinya, els àcids i tot s’equilibra i l’alcohol hi queda ben integrat. Vam optar per aquesta garnatxa, és un llegat, no és mèrit meu. I és un llegat que vull deixar jo també. Perquè la DO Montsant té un patrimoni vitivinícola de molts anys que fa possible aquests vins.”

“Quan vam agafar aquesta vinya de garnatxa peluda només n’hi havia 50 hectàrees plantades a tot Catalunya. Ara n’hi ha al registre vitivinícola 180 hectàrees. S’ha fet una feina, que és un patrimoni d’aquí. El vi té la peculiaritat que prové d’una vinya que es troba en un sòl pedregós calcari i això hi aporta finor i profunditat. És un vi que té una textura i una fluïdesa que el fan diferent.” El Teixar 2020 és un Vi de Finca Qualificada. “Per mi la DO Montsant és una de les millors del món perquè té uns bons sòls, però també una gran diversitat de microclimes. Ens trobem a força altitud (de 350 a 500 metres), una orientació nord-sud i unes muntanyes que temperen el sol. Són característiques que ens ajuden amb el canvi climàtic.”

Les Tallades de Cal Nicolau 2019
Orto Vins
Picapoll negre
Joan Asens va començar parlant de l’anyada: “El 2019 vam partir l’efecte del canvi climàtic. El 26 de juny vam patir un cop de sol que va cremar pràcticament el 90% de la carinyena. Va ser un any càlid. Però el que tasteu no és carinyena, és un picapoll negre del 1870 plantat abans de la fil·loxera. Aquesta vinya es va salvar pel seu terrer, que és en sòl de panal. Aquesta terra no té argila i la fil·loxera, en terrenys de menys d’un 3% d’argila, no hi viu. Per això es va salvar. Després de la fil·loxera, aquesta varietat es va deixar de plantar per les peculiaritats que presentava: no aportava color ni donava grau ni era gaire productiva. Era l’aneguet lleig que es va quedar allà al mig. La seva característica és la fluïdesa, la frescor i l’acidesa. Aquí veiem el començament de la mineralitat. Aquest 2019 ara es començarà a tancar i no es tornarà a obrir fins d’aquí a quatre o cinc anys.”

“Els vins s’identifiquen d’allà on són: són d’una DO, d’un poble, d’una partida o un paratge i d’una finca. És un model dels territoris clàssics. La nostra marca és el nostre poble. Bàsicament, hem de defensar que són dels pobles, cadascú el seu.”

Coster d’en Fornós 2019
Estones Vins
Carinyena negra
Sergi Montalà va explicar que quan s’hi va posar, el 2008, era un projecte d’estones, d’anar a la vinya el dissabte. No va ser fins el 2013 que ell i el seu soci, Salvi Moliner, van fer un cop de cap i van decidir de dedicar-s’hi a temps complet. “Aquest Coster d’en Fornós és el nostre vi més icònic. És una vinya de carinyena negra de 0,7 hectàrees als Guiamets, de les quals 0,4 són de plana i 0,3 d’un coster molt amable. És una vinya molt vella, amb moltes faltes i poca productivitat. La primera anyada la vam elaborar el 2017. En surt una producció molt petita, de 500 a 700 grams per cep. No parlo d’intervenció mínima, m’agrada parlar d’atenció màxima. Hem de ser com més curosos millor.”

Continua Montalà: “Recuperem bótes velles per fer la fermentació. D’aquesta manera controlem molt bé la temperatura, perquè la fermentació sigui molt lenta, i després criem el vi amb bótes de 500 litres que ja hem utilitzat per a fer uns altres vins, amb l’objectiu de cercar-hi la subtilesa, l’estructura que té la carinyena. En quinze anys hem passat d’un vi molt estructurat a vins més suaus. Tots nosaltres no fem el mateix vi ara que fa quinze anys. Els vins han anat evolucionant com nosaltres. La carinyena del Fornós ens aporta més fruita negra, amb notes especiades, de sotabosc també, lleugeres, amb tanins polits i madurs. És un vi refrescant, molt agradable.”

Les Sorts 2018
Cooperativa del Masroig
Vinyes velles
Rafel Pino va explicar que el 1996 van començar a recuperar vinya vella: van parar d’arrencar-la i de plantar-ne de nova. Les vinyes d’on surt les Sorts tenen més de seixanta anys. És un vi de 15 graus d’alcohol, fet a partir d’un 90% de raïm de carinyena i un 10% de garnatxa. Envelleix durant disset mesos en bótes noves de roure francès i, posteriorment, durant un mínim de dotze mesos en ampolla. “És un vi terrós, sanguini, un vi de conversa, per a prendre assegut al sofà, confortable. Un vi per a arreglar el món.”

Una celebració durant de l’any

Durant el 2026 s’organitzaran vint-i-cinc tasts per tot Catalunya. Es dissenyaran en uns quants formats, alguns d’adreçats a professionals del sector i uns altres de dirigits a públic final o tasts maridatge, que s’organitzaran amb associacions del món del vi. Els quatre primers tasts confirmats compten amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Sommeliers (ACS) i es faran el 16 de febrer amb l’ACS Lleida, el 23 de febrer amb l’ACS Tarragona, el 9 de març amb l’ACS Barcelona i el 17 de març amb l’ACS Girona.

La BWW és una fira comercial, però més enllà de l’àmbit dels negocis i les vendes, també hi té cabuda un programa amb una vuitantena d’actes i la participació de 136 experts. L’eix temàtic d’enguany era “El factor humà, el llegat a preservar”, un títol obert que ha donat joc a encarar-lo de molts punts de vista. Un d’aquests, molt interessant, era el del relleu generacional als cellers. 

De pares a fills

El relleu generacional s’ha tractat en unes quantes sessions amb títols tan suggeridors com ara “Canvi generacional: revolució o evolució?”, “Evolució: línia recta o cercle?” i “Continuïtat o ruptura: el repte generacional del vi”. Deia un ponent: “No hi ha revolució sense evolució.” Podria ser la frase que resumeix millor la majoria d’intervencions dels joves que han fet o que fan el relleu al capdavant de cellers fundats per les generacions anteriors. Néixer entre vinyes i entre vins i formar-se amb el pare o la mare en l’àmbit vinícola és el principi del principi: és la solidesa que dóna una tradició, unes dinàmiques establertes, una part de coneixements que s’adquireixen a partir de la naturalitat i la quotidianitat del dia a dia. I la part emocional, la que activen els records gaudits, que també formen part del motor que porta cap a una transició tranquil·la.

Tanmateix, també els joves que fan avui aquest relleu generacional necessiten ser ells mateixos, volen imprimir la seva personalitat. I és aquí on apareixen projectes propis i completament personals que van en paral·lel als dels pares, als de la família, i que els donen llibertat i la possibilitat de descobrir-se ells mateixos.

Una generació valenta

Entrem al detall. La periodista vinícola Ruth Troyano va moderar una bona part dels debats dedicats al relleu generacional. Considera que aquests diàlegs han servit per a “constatar que hi ha una generació d’elaboradors joves molt lligada a la terra, una generació plena de coratge”: “Saben que remen en contra de molts elements (canvi climàtic, geopolítica, descens del consum de vi…), però no per això deixen d’omplir de valors i principis els vins, que cada vegada parlen amb una identitat més important del patrimoni vegetal que tenim.”

Continua Troyano: “He vist el respecte que aquests joves tenen per la generació anterior i per les altres. En recullen tot el llegat, però al mateix temps han anat fent vins de caràcter més contemporani, més adaptats al nostre temps i al clima, incorporant-hi més varietats autòctones, un treball en viticultura ecològica, com a mínim, i molta creativitat enològica, per fer vins més purs, autèntics i singulars. Alguns també parlen d’humilitat, que per damunt de tot hi ha la terra i com es cultiva. Tenen present la idea de sostenir i construir el paisatge. En aquest sentit, s’ha parlat molt també de reivindicar els vins de poble, els vins de parcel·la.”

“Hi veig una generació molt valenta –afegeix Troyano–, amb moltes ganes activades en la part comercial. Saben que en aquesta part s’ho juguen tot. Tot i que estan més a sobre que mai de la viticultura, classificant sòls i mirant d’entendre’ls, perquè saben que els primers trenta centímetres de terra són decisius (pH baixos, percentatge de matèria orgànica alt…). I amb la idea de crear mosaics agroforestals. També saben que és el moment amb més vins de prestigi al país i això n’eleva el valor.”

Roc i Leo Gramona, cosins, sisena generació i fills dels també cosins Xavier i Jaume Gramona, són avui el relleu al celler Gramona. Roc Gramona n’és el director tècnic i vice-president de Corpinnat, del qual Gramona va ser una de les marques fundadores. I Leo Gramona és membre del consell d’administració del celler. A Gramona mantenen una continuïtat amb la línia engegada pels pares, que van implantar la biodinàmica a la vinya, que van entendre que el degollament s’havia de fer en el moment adequat i que calia deixar temps a l’ampolla perquè l’escumós es tornés a posar a lloc per aconseguir vins més perfilats i incisius. O també la claredat de premsar el raïm sencer, un procés que ja van començar el 2014, i introduir l’ampolla màgnum al catàleg. Xavier i Jaume Gramona van ser els artífexs de fer el salt internacional amb els seus escumosos de qualitat. 

Roc Gramona explica que no s’ha de perdre la identitat, l’estil històric de Gramona, i que cal tenir cura de totes les parts del conjunt, sobretot la vinya. Però, quan van començar a incorporar-se al negoci familiar, els cosins necessitaven el seu propi espai. Explica Leo Gramona: “Necessitàvem trobar-nos a nosaltres mateixos i poder equivocar-nos. I vam muntar Clos de Peralba, el nostre celler. Aquí sí que hi ha revolució. Hi fem vins tranquils del Penedès, vins que són mediterranis, tot recorrent a les varietats històriques.”

Precisament, una de les diferències en general més clares que marca l’última generació de vitivinicultors respecte de l’anterior, la dels vinicultors que ara tenen setanta anys en amunt, és que els joves han tornat a la vinya i opten per les varietats antigues, amb la voluntat de dignificar-les i treure’n el millor rendiment. Això fan els joves cosins Gramona amb la introducció de la varietat sumoll als vins, una varietat que els seus pares ja havien deixat de banda.

Qui també necessita espai propi és René Barbier fill, actualment al capdavant de Clos Mogador, un dels grans vins del Priorat, dels anomenats Cinc Magnífics. També va fundar Venus la Universal amb la seva dona, Sara Pérez, actual responsable de Mas Martinet, un celler establert pel seu pare, Josep Lluís Pérez, que també va ser un altre dels Cinc Magnífics. Doncs bé, René Barbier fill explica: “He estat molts anys treballant amb el pare. No el vaig matar. Però en paral·lel vaig necessitar trobar el meu espai. Quant a Clos Mogador, he anat afinant el vi sense que d’un any a l’altre es noti. No es poden fer els mateixos vins que abans, perquè el clima ha canviat. Cada any, Clos Mogador ha anat canviant una mica, per mirar d’evitar l’agressivitat dels tanins. Hi he anat posant menys percentatge de cabernet, menys fusta, i hi he introduït el premsatge directe. D’any a any no es nota, però en un tast vertical sí que s’aprecia. Ara l’interrogant és saber com envellirà aquest nou vi.”

Continua: “M’agrada que les coses canviïn. Potser per això engego projectes que em generin il·lusió i excitació com al principi.” Darrerament, acaba de posar en marxa una iniciativa a la Conca de Barberà amb el vi Puños Fuera, un nom que remet a la seva infantesa: potser fruit de la crisi dels cinquanta, confessa. El cas és que fa un vi de la varietat trepat, de poc color i graduació, a un preu assequible. És un vi del tot diferent del que elabora a Clos Mogador: és l’expressió de la llibertat i d’eliminar el llast de la responsabilitat heretada.

L’evolució en espiral

Una de les singularitats d’aquesta generació vitivinícola és que les dones s’hi han incorporat en tots els àmbits i comencen a tenir una visibilitat que no havien tingut. Segons Ruth Troyano: “Els últims anys hi ha hagut una incorporació plena de la dona en tot el procés d’elaboració del vi, de l’enologia a la vinya, la comunicació, la distribució i la comercialització. És una generació que ha canviat estructures molt masculines per a crear-ne unes altres de molt més horitzontals, transversals, riques i diverses.”

Mireia Pujol-Busquets és la segona generació del celler Art Laietà i ha coprotagonitzat la ponència “Evolució: línia recta o cercle?” Parla d’evolució en espiral: “Sovint pensem l’evolució com un camí lineal (avançar, progressar, fer alguna cosa nova). Uns altres l’entenem com un moviment circular (tornar a l’origen, recuperar maneres de fer). Però, si observem la naturalesa, veiem que no funciona exactament així. A la natura no hi ha línies rectes. Tampoc no hi ha cercles perfectes. Les estacions tornen cada any, però no són mai exactament iguals. El temps avança, però ho fa tornant. Això no és ni lineal ni circular: és una espiral. A la vinya, hi passa exactament el mateix. Cada any tornem a podar, tornem a treballar la terra, tornem a veremar. Les tasques són les mateixes, el lloc és el mateix, però nosaltres no som els mateixos. Tenim més experiència, més coneixement, més memòria viscuda. A vegades, això es tradueix en canvis en l’elaboració. Unes altres vegades canvien les persones. A vegades no canvia gairebé res, però el temps ha fet la feina. L’origen es manté, però la mirada s’aprofundeix. Per això, per nosaltres, l’evolució no és sols avançar ni tornar enrere. És avançar en el temps tornant als mateixos llocs i amb més experiència. I això passa a la natura, a la vinya i al vi.”

En una nota de premsa feta pública aquest divendres, Wine Palace diu: “La Guia tindrà un funcionament plenament autònom, amb estructura editorial pròpia i criteris d’imparcialitat estrictes, sense condicionants comercials de cap mena. La nova etapa editorial estarà coordinada per Marc Subirós, responsable dels continguts i de la relació amb els cellers, i la sommelier Anna Vicens assumirà la coordinació dels equips de tast, formats per professionals externs de reconegut prestigi seleccionats amb criteris de pluralitat. Les avaluacions es continuaran fent mitjançant tastos a cegues per garantir el rigor i la transparència del procés d’avaluació i puntuació.”

Wine Palace tindrà l’envit de mantenir la confiança dels elaboradors, perquè hi continuïn enviant les mostres, i la independència del panell de tast a l’hora de tastar i puntuar. En aquest sentit, les persones que es posin al capdavant seran clau perquè la Guia de Vins de Catalunya mantingui la credibilitat que s’ha guanyat.

Sílvia Naranjo i Jordi Alcover creuen que Wine Palace podrà resoldre un dels esculls amb què s’ha entrebancat la Guia aquests anys, que és el de la comercialització, cosa que la nova propietat tindrà coberta. De fet, el segell editorial que ha publicat la Guia ha anat canviant: primer, va ser el Grup 62 que va assumir l’envit, amb el segell Pòrtic i, més endavant, Columna. Després, van editar-la Cossetània Edicions i el Punt Avui. Finalment, aquests darrers vuit anys, la Guia de Vins de Catalunya ha estat editada pel segell SUB. La Subversiva Lectura, que van fundar Alcover i Naranjo. És clar, són gairebé cinc-centes pàgines a color i la impressió té un cost important.

Canvi en la direcció dels premis Vinari

Es dóna el fet que fa pocs dies també es va anunciar que l’altre concurs de tast a cegues, puntuació i premis a l’entorn del vi català de referència, els premis Vinari, canviaria de direcció: el director dels premis fins ara, Ramon Roset, ha deixat el Grup Món –ja no forma part de la plantilla dels diaris Vadevi i Vadegust– i la direcció dels premis Vinari. El grup de comunicació ha anunciat que la nova directora serà la sommelier Ester Bachs, que “treballarà en l’expansió de l’oferta actual i en nous projectes, com la projecció a nous territoris i l’obertura a tendències innovadores del mercat”.

Els premis Vinari, organitzats per Vadevi i el Grup Món, s’organitzen d’ençà de l’any 2013 a partir de tasts a cegues (situats a Vilafranca del Penedès i Rubí) que valora un jurat compost per sommeliers i enòlegs professionals. El lliurament dels guardons es fa al Teatre Casal de Vilafranca i s’emet en directe d’ençà de fa una dècada.

La primera guia dedicada al vi català, amb incursions a l’Alguer i al Rosselló

La Guia de Vins de Catalunya ha inclòs des del principi més d’un miler de referències de centenars de cellers del Principat, tastades a cegues i puntuades. Per exemple, el 2015 oferia 1.550 referències de 375 cellers; la Guia 2019 conté 1.403 vins puntuats de 267 cellers; la del 2023, 1.174 vins de 206 cellers; la Guia del 2024 conté 1.258 referències tastades a cegues; l’edició del 2025 inclou 1.206 vins.

Cada any, la Guia s’ha presentat en el marc d’una festa en què s’han convidat els cellers amb els vins més ben puntuats (9.50 en amunt) i s’han lliurat els premis. Una festa oberta al sector i als prescriptors, que també ha anat canviant d’emplaçament: al Museu Marítim, l’estació de França, l’Espai Fòrum, el Liceu, el Camp del Barça… I, aquests darrers anys, s’ha organitzat a la Sala Razzmatazz.

Tot i que la guia se centra, sobretot, en vins del Principat, també ha fet incursions en altres territoris vinícoles dels Països Catalans. El 2009 (que és la Guia de Vins de Catalunya 2010, perquè sempre s’edita a final de l’any anterior) la guia va anar acompanyada de la Guia de Vins de l’Alguer, que contenia vins de vint-i-un cellers algueresos. El 2010 també s’hi incorporaven els vins de l’Alguer i s’hi obria un apartat de vins del Rosselló. A partir de la guia del 2013, els vins de l’Alguer van desaparèixer, però es van mantenir els vins del Rosselló, tot i que la Guia del 2014 ja no es van referenciar, tampoc.

Les aportacions de la Guia durant gairebé dues dècades

La Guia de Vins de Catalunya no és tan sols una guia de vins tastats a cegues i puntuats, sinó que cada volum conté articles d’anàlisi que tracten qüestions controvertides de l’àmbit del vi català. També exposa tendències i té un apartat de troballes. És interessant perquè les reflexions que conté cada volum permeten de resseguir l’evolució del vi català al llarg de gairebé dues dècades, sempre, és clar, tenint en compte que és una mirada professional però particular, la dels autors, prescriptors afinats i abrandats, que sovint han tocat el viu d’aquelles qüestions del món del vi més controvertides.

La Guia de Vins de Catalunya ha anat evolucionant en el seu contingut, però sempre ha ofert al lector les dades essencials de cada vi. Una característica que és marca de la casa des del principi és que, en la puntuació final, la guia ha donat un valor superior als vins elaborats només amb varietats autòctones o pròpies, i ha penalitzat els vins elaborats amb varietats franceses. I és que el gran cavall de batalla de Jordi Alcover i Sílvia Naranjo en aquest projecte ha estat la defensa de les varietats tradicionals del país.

Certament, en aquests divuit anys, la percepció de les varietats tradicionals catalanes ha anat canviant, primer entre els elaboradors i després entre els consumidors. La reivindicació de Jordi Alcover i Sílvia Naranjo d’elaborar els vins a Catalunya amb varietats pròpies ha estat molt important, sobretot, perquè s’ha trobat en paral·lel amb la tasca de recuperació de varietats que s’havien anat bandejant i que perillaven de desaparèixer, com el sumoll, la malvasia, la carinyena blanca i negra, el picapoll…, afegit al coneixement profund de varietats com el xarel·lo, el macabeu i la garnatxa, que, com a monovarietals, avui mostren el nivell de qualitat al qual poden arribar.

A la Guia de Vins de Catalunya 2012, es pot llegir a la secció “L’ull de l’ocell”: “Des que vam començar amb la primera edició el 2008 fins avui, hem assistit a una inversió en el sentit del discurs útil al voltant de la definició de tipicitat: és un fet que les coses han canviat des que vam iniciar un atac frontal contra les varietats globalitzades com a opció majoritària i fins i tot única, i ha esdevingut una responsabilitat afegida a aquesta publicació haver estat l’altaveu d’una tendència que ja tenia la seva expressió en algunes vinyes. Efectivament, res del que ha passat no hauria estat possible sense l’existència prèvia d’un nucli de viticultors i elaboradors visionaris que van apostar per mantenir la identitat del territori, consicents que es tractava del fonament adient perquè el seu negoci i la seva vinya es mantinguessin a llarg termini.”

Deu anys després, a la Guia 2022, els impulsors de la guia van fer una proposta agosarada, radical: que tots els vins elaborats amb varietats foranes quedessin emparats sota la DO Catalunya. I a la Guia 2023 Alcover i Naranjo van matisar la proposta. Aleshores la Guia posava l’accent en la necessitat de repensar les denominacions d’origen. Jordi Alcover explicava a VilaWeb: “No és qüestió d’emparar tot allò que sorgeixi dins una DO i tots els vins que s’hi proposin. Una DO neix per protegir i certificar al client un producte típic. Seria molt gros dir que una DO catalana ha de protegir un vi que empara una còpia de vins francesos. I aquesta funció de protegir i certificar, una DO només la pot fer a partir de renunciar a totes aquelles varietats que empara que signifiquen una còpia d’un territori de fora.” I continuava: “La idea és desdoblar cada DO, de manera que en una part comprengui o empari només les varietats tradicionals de la zona i en una altra, que siguin vins amb indicació geogràfica protegida (IGP), que empararia tots aquells vins de varietats no autòctones. D’aquesta manera les DO no s’empobririen ni perdrien cellers, més aviat en podrien guanyar; i, per una altra banda, vins assenyalats, com la Finca Garbet del Grup Peralada, per posar un exemple, no perdrien la marca Empordà, sinó que passarien a ser una IGP Empordà.”

La força dels vins naturals o de mínima intervenció ha trobat durant molts anys el recel dels autors de la Guia. Amb tot, en l’edició 2024, Alcover deia a VilaWeb: “Estem molt contents que els vins naturals es vagin moderant en la seva condició de salvatges. Perquè el problema d’aquest estat salvatge és que manen els llevats i, si manen els llevats, s’amaga l’expressió del raïm.” En aquesta guia, els vins naturals s’accepten i no formen part de cap categoria específica.

I també en l’àmbit de les tendències, no han deixat d’anunciar la recuperació de processos d’elaboració antics com els ancestrals i els brisats. En la mateixa entrevista a VilaWeb, Alcover deia: “Sobretot l’empenta que tenen els ancestrals i que es comencen a preveure criances més llargues que no semblava en un principi. I allò que és interessant, no tan sols amb els ancestrals sinó també amb els vins de mínima intervenció, és que hi ha un domini molt més acurat dels llevats.”

Amb els pagesos en el punt de mira

I de què van parlar Naranjo i Alcover en l’editorial de la Guia de Vins de Catalunya 2026? Si a l’anterior arremetien contra l’administració i la seva màniga ampla en relació amb els fraus en el sector, en aquest, el darrer que escriuran, tocaven el viu als pagesos, amb els quals són molt durs. Entre més, escriuen: “No hi haurà mai una revolta pagesa a Catalunya. Mai és mai, llevat que es vulgui tocar la propietat de la terra, és clar. No es tracta de jutjar si això és bo o no; però si mirem al nord (com ha fet sempre el vi català), es pot constatar que el resultat d’una actitud activa, conscient, intransigent i compromesa de la pagesia francesa al llarg de la història és un altre preu del raïm, una altra condició i consideració social, i una altra dignitat a l’hora de seure a negociar en defensa dels seus interessos; i de rebot, un altre posicionament i preu dels productes agraris francesos arreu del món, siguin vins, licors, patés, formatges, mantega o prunes seques. Curiosament, aquesta actitud ha derivat que tot això estigui emparat per AOC que prestigien cada producte i el posicionen al mercat amb un preu sempre interessant […] Una pagesia passiva, expectant, no negociarà amb la mateixa força o, fins i tot, ens atreviríem a dir que no negociarà, sinó que pidolarà. Això és el que acaba passant cada any en un procés que ja no té gaire marge d’evolució negativa.”

Amb tot, també ofereixen l’altra cara quan escriuen: “Hi ha, però, un bon nombre de cellers que treballen amb el seu raïm o que, quan el compren, el paguen millor; tot i que dins el volum de raïm produït a Catalunya no siguin prou representatius quantitativament, com més va surten més referències de petita tirada que parlen de raïm ben gestionat i ben tractat en tots els sentits, sigui l’econòmic o el qualitatiu/quantitatiu. Per tant, pel que fa al guió que s’ha de seguir, com que ja hi ha empreses que ho fan –i fins i tot empreses que ho fan només amb una part de la seva collita o del raïm que compren–, vol dir que el camí ja està traçat i que, si hi ha qui ho fa, no hi ha cap excusa o eufemisme que justifiqui el fet de no fer-ho; és més fàcil dir no vull, no puc, o no ho necessito.”

Algunes dades: disposarà de més de 1.300 expositors (un 4% més que la fira anterior), 300 dels quals són cellers petits o emergents, amb representació de 90 denominacions d’origen. La BWW ocuparà 10.800 m² de superfície, un 9% més que el 2025. Es calcula que hi passaran 880 compradors convidats procedents de mercats estratègics d’Europa, Amèrica i l’Àsia. I es preveu que s’hi facin 13.500 reunions de negoci entre cellers i professionals internacionals.

Fira de Barcelona, que n’és l’organitzadora, parla d’una BWW consolidada. En aquest sentit, Marta Macías, project manager de la fira, ha explicat a VilaWeb: “Parlem de consolidació perquè el 2020 vam començar amb 700 expositors i enguany gairebé en doblem el nombre i també hem doblat el nombre de metres ocupats. I parlem d’una fira que, amb sols sis convocatòries, ja la coneix tothom. Quan anem a fora i esmentem la BWW, ens hem adonat que la gent la coneix i que s’ha convertit en una referència per a tots aquells que volen comprar vi de l’estat espanyol. I cada vegada tenim més compradors internacionals, més enllà dels que nosaltres convidem amb el nostre pressupost.”

I afegeix: “A la BWW, els grans noms ja compten a ser-hi presents. I no parlo necessàriament de producció, sinó de cellers apreciats pels wine lovers i també les marques històriques i consolidades. El gros són cellers mitjans i petits. La gràcia del format de la BWW és que fem conviure els grans cellers i marques amb les microcellers que comencen o que fan agricultura biodinàmica o no afegeixen additius al vi… Tots hi tenen lloc. És una fira ordenada, amb imatges que remeten als diferents paisatges. No et mareja.”

Els eixos del programa

Tot i que es tracta eminentment d’una fira professional, la BWW proposa un programa que enguany arriba a una vuitantena d’activitats amb la participació de 136 experts. L’eix temàtic és “Factor humà, el llegat a preservar”, un títol obert amb què es poden tractar molts àmbits de tradició, innovació, viabilitat i futur.

“El factor humà, que és la mà de l’home, com l’home intervé en el vi, és determinant. Per això aquest factor humà pot tenir moltes interpretacions, línies argumentals, punts de vista…, perquè tot s’hi pot relacionar. Per això, hem definit dos aspectes que són els que he desenvolupat. Per una banda, retem homenatge a les famílies de cellers centenaris, històriques, de més de tres o quatre generacions, que no han parat de fer vi; i, per una altra banda, també abordem els canvis generacionals, com s’han fet, perquè en alguns casos la darrera generació manté una continuïtat i, en uns altres, obre nous camins i desenvolupa nous projectes plens de novetats”, detalla Macías.

Precisament, un dels espais més atractius de la BWW, el Wine Tasting Journey –un espai de tast autoguiat–, es dedicarà precisament al tema central de la fira, amb la presència de vuitanta referències triades segons tres grans criteris, tal com ens explica el sommelier Ricardo Herrera, membre del comitè d’experts que s’ha encarregat de la selecció. El primer criteri és el llegat familiar i el valor històric, amb vins de cellers amb més de tres generacions actives, vins emblemàtics que expressen la tradició de la seva regió (reserves, elaboracions clàssiques…) i iniciatives històriques que hagin estat referència dins la seva DO o territori. El segon criteri és el canvi generacional i la continuïtat amb una visió actual, amb vins signats i encapçalats per les noves generacions, mirades contemporànies dins de cellers tradicionals i interpretacions modernes de varietats clàssiques. l el tercer gran criteri de selecció se centra en les tendències enològiques i noves expressions, amb vins d’intervenció mínima, sostenibles o d’intervenció baixa, vins de territoris emergents i poc representats i propostes trencadores, a partir de tècniques innovadores, criances alternatives i noves mirades sobre el terroir.

Les activitats al voltant de l’eix temàtic del programa i els tasts tècnics, els ha ideats i coordinats Enoaula, una entitat creada i dirigida per Xavier Nolla, que ens explica: “Proposem un fil conductor que queda aprovat per Fira de Barcelona i, d’acord amb aquest fil, desenvolupem les temàtiques de cada tast. L’objectiu és donar cobertura i veu a diferents àmbits d’aquest fil conductor. Quines branques toquem enguany, a partir del tema “Factor humà, el llegat a preservar”: què passa amb els canvis generacionals dins els cellers –els continuistes i els no continuistes. Veiem també llegats que no continuen, amb fills que decideixen muntar un nou celler aportant-hi una nova manera d’entendre el vi. I visualitzarem també grans llegats familiars que avui segueixen la seva filosofia, però adaptant-se als canvis i als temps. Valorarem el pes de la marca i de la persona.”

Macrotendències

Un altre eix del programa són les activitats centrades a parlar de les grans tendències del sector vinícola. Marta Macías n’enumera algunes: “Parlarem d’intel·ligència artificial, d’alternatives al mercat dels Estats Units –un tema calent–, del comerç electrònic, del Penedès com a primera DO ecològica del món i de la prescripció –i com ha canviat, pensant que abans es feia a partir de dues guies o tres i prou i s’ha capgirat amb l’arribada de les xarxes socials.”

“Parlarem també de vins no/low (de baixa graduació i sense alcohol) i els dedicarem una jornada perquè sabem que els hàbits de consum comencen a canviar. Cada vegada hi ha més cellers que tenen vi sense alcohol i considerem que és una categoria a tenir en compte, un tema que s’ha de considerar”, comenta Macías: “És una tendència, cada vegada se’n parla més, hi ha un canvi d’hàbits de consum, gent que deixa de beure alcohol… i el vi sense alcohol no deixa de ser una resposta a aquesta realitat.”

Un dels grans atractius d’enguany és la participació de la crítica britànica de vins i columnista del Financial Times Jancis Robinson, considerada actualment la més influent del món, que farà el tast “Tradició i innovació: del passat al present”. “Potser serà una de les últimes vegades que la veurem en acció –explica Macías–. Ha fet una selecció personal de sis vins especialment significatius per a ella. També cal destacar el tast conduït per Ramon Francàs, que cada any el dedica a una DO i aquest any se centrarà en els vins de Jerez.”

A la ciutat i més enllà de la fira

Més enllà dels pavellons de la fira, la BWW organitza d’uns anys ençà el Wine likes the City, amb tot de propostes que permeten de tastar vins i maridar-los amb platets i menús degustació en restaurants i hotels de Barcelona.

El BWW aplega una gran quantitat de cellers, sommeliers, prescriptors i distribuïdors de tot arreu durant tres dies. Per això, al voltant d’aquesta massa crítica de gent del vi, s’organitzen mostres de vins paral·leles que se’n volen aprofitar. És el cas del Tast de vins base Corpinnat, que es farà el diumenge 1 de febrer al Palau Moxó de la plaça de Sant Just, al Barri Gòtic, al matí i a la tarda. També es farà la desena Fira Independent del Vi Natural de Barcelona, organitzada per Vellaterra, el dilluns 2 de febrer, de 12.00 a 20.00 h; el Tast Dones del Vi a l’Hotel Catalonia Plaza, el dimarts 3 de febrer, de 19.00 a 22.00 h; i la mostra de vins radicals Liquid Vins, a l’antiga sala Metrònom del Born, també el dimarts 3, d’11.00 a 20.00 h.

Entrevistem Pere Llopart, copropietari i director tècnic del celler Llopart i president de Corpinnat, per parlar d’aquesta marca col·lectiva i del sector del vi en un context de canvi climàtic i de mobilització pagesa contra els acords de la Unió Europea amb el Mercosur. Al sector del vi, aquests acords li són favorables, en un moment de descens del consum i de primers excedents al Penedès, sobretot en l’àmbit dels escumosos. Pere Llopart parla de tot això i també de la necessitat d’arribar a acords per a endreçar el sector de les bombolles. 

—Aquesta setmana heu anunciat la incorporació de dos nous celler a Corpinnat, celler Mir de Subirats i celler Torné & Bel d’Espiells. Quina valoració en feu? N’hi entrarà algun més, enguany?
—Vam ser sis cellers els qui vam fundar la marca col·lectiva el 2018. Ara en som vint-i-un. I enguany hi ha més cellers que es troben en la fase d’auditories prèvies, un procés necessari per a entrar a formar part de Corpinnat. Són auditories que duren tres anys. Hi ha cellers que es troben al final del procés i és possible que n’hi pugui entrar algun aviat o ja passada la verema. Hi continuen havent sol·licituds i molt d’interès. Avui ja som una realitat consolidada en el sector vitivinícola, que ens dóna raó i força. D’ençà de la fundació de Corpinnat, ja hem triplicat el nombre de cellers i anem creixent de manera pausada i ordenada.

—I dieu que aviat s’hi podria incorporar un altre celler?
—Hi ha un celler que es troba en l’última auditoria. Si la passa, hi entrarà ben aviat.

—Passar de sis cellers a vint-i-un fa que l’entitat tingui molt més pes i importància, tant en termes econòmics com de parers. Tanmateix, com més cellers s’hi incorporen, més pluralitat de visions i més complexa deu ser la gestió de Corpinnat. Us preocupa?
—És clar, Corpinnat es va fent més complex. Però hi estàvem preparats des del principi i tot es va fent d’una manera ordenada. Des del principi es va crear una junta de sis membres i l’assemblea. A l’assemblea, cada celler hi té un vot. I les decisions es consensuen primer a la junta i després a l’assemblea. Ara, a la junta, hi som representats set cellers, i a l’assemblea tots vint-i-un membre. Ens reunim periòdicament. Ho tenim tot ben endreçat i, a més, som força disciplinats. Es fan dues juntes mensuals i una assemblea trimestral. Ens reunim sovint i hi ha molt d’intercanvi d’opinions. Com més opinions, més veus cal escoltar, és clar, però això també ens dóna més força, més diversitat i més representació del sector. 

—…
—Sí, és un tema que internament ens preocupa, que hem debatut, perquè no és fàcil. Però, de moment, hi ha molt bona predisposició de tothom, i quan hi ha predisposició les coses van sortint. I, de moment, tothom hi està molt il·lusionat, tothom té ganes d’anar a l’una.

—Tots vint-i-un celler seran al Palau Moxó de Barcelona, l’1 de febrer, al Tast de Corpinnats, d’escumosos i vins base? Com anirà l’acte?
—Aquest any estrenem un format nou, que serà de matí i de tarda (els altres anys, només era de tarda). Al matí hi haurà una sessió oberta al públic en general i a la tarda serà més per a un públic professional. A la tarda es podran tastar més vins base que no al matí. I farem un acte d’agermanament amb Subsierra, un grup de cellers de la Rioja Alabesa, que també s’han organitzat com a marca col·lectiva. 

—Aquesta setmana també és notícia la mobilització de la pagesia contra els acords de la Unió Europea amb el Mercosur, pel perjudici que representa per a una part del sector primari. Com veu Corpinnat l’acord, tenint en compte que per al sector del vi pot ser favorable?
—Realment, per al sector del vi no és un acord desfavorable. Ara, com a associació de viticultors i elaboradors que som, ens sentim pagesos i, per tant, hem de mirar l’acord amb ulls de pagesos. Per tot plegat, donem suport a les reivindicacions del sector agrari. Perquè l’acord en conjunt perjudica la pagesia i, de retruc, perjudica Corpinnat. Malgrat que per al sector del vi l’acord és favorable, perquè ajuda a poder accedir a aquests mercats –i les oportunitats comercials són molt benvingudes–, si posa en perill la nostra pagesia hem de donar suport al gremi i a tot el sector agrari, que es manifesta. 

—Del punt de vista econòmic, l’acord amb el Mercosur com pot afectar els cellers de Corpinnat?
—Si ens ho mirem del punt de vista no de sector, sinó de Corpinnat, nosaltres només exportem el 17% del conjunt d’ampolles que elaborem. És molt poc en comparació amb el sector del vi, que exporta més de la meitat d’allò que elabora. Els cellers de Corpinnat tenim com a mercat principal el de proximitat, i les exportacions, tot i que són molt benvingudes, només representen el 17%. Som una mica l’excepció del vi. Però, ho repeteixo, crec que cal deixar de banda les oportunitats comercials i donar suport a la pagesia. També perquè aquest possible acord comporta que entrin productes alimentaris amb uns controls molt més baixos que no pas els que es fan aquí. Allà, tot el control sanitari de residus de pesticides, d’ús d’herbicides, és molt poc regulat. Són aliments que tenen unes garanties sanitàries i de possibles traces de productes no autoritzats aquí molt baixes. Per tant, hi ha un doble vessant: suport al sector agrari i ramader, però també suport al consumidor. 

—No trobeu a faltar sovint que la gent se senti més interpel·lada per les queixes dels pagesos, que són els garants d’una bona alimentació?
—Sí, la gent s’hi hauria de sentir interpel·lada, però malauradament no és gaire així. Sóc dels qui penso que els consumidors, en la decisió de compra del dia a dia, tenim una força immensa entre tots. Per tant, hem de donar suport als productes alimentaris d’aquí. A més, els pagesos són els jardiners del nostre paisatge. Si volem gaudir d’un paisatge endreçat, cuidat i cultivat, hem de donar-los suport. Perquè, si no, hi haurà un abandonament agrari que ens sortirà molt car a tots plegats.

—Precisament aquesta setmana també s’ha donat a conèixer l’informe Copernicus del 2025, el programa d’observació de la Terra ​​europeu, que diu que el 2025 va ser el tercer any amb les temperatures més altes registrades. L’escalfament mundial ja és palpable.
—Sí, és molt preocupant. I com és que portem productes de l’altra punta del món amb un cost ambiental que no repercuteix en el preu? Hem de prendre més consciència que l’escalfament mundial i les emissions en el transport són molt nocius i que portar productes bàsics de l’altra punta del món és un disbarat, ho hem de revisar.

—Al Penedès heu tingut tres anys de sequera consecutius, que han estat molt durs, també.
—Al Penedès, l’impacte de la sequera ha estat molt preocupant i molt bèstia. Però no sols ha estat per la manca de pluja, sinó també per l’augment de la temperatura. El factor que ha agreujat realment les sequeres (de sequeres, n’hi ha hagut tota la vida) ha estat l’augment de la temperatura, aquests cops de calor, aquestes jornades interminables de temperatures altíssimes, un dia i un altre. Això fa realment mal. I, entre tots –i els governs, sobretot–, cal que ens posem les piles, perquè ara sembla que s’afluixin les exigències ambientals. Hem de ser més curosos i intentar d’aturar i capgirar l’escalfament del planeta.

—Sabem del vostre treball al celler al voltant de les tècniques de conreu i de poda per a fer front a l’emergència climàtica. Però, a Corpinnat hi ha cap línia de treball conjunt en aquesta direcció? Feu formació? Recerca?
—Com a col·lectiu, els cellers han de cultivar i produir de manera ecològica, que això ja és un pas important. A la nostra zona, al Penedès, és prou general el cultiu en ecològic. Però, per ser Corpinnat, també exigim elaborar els vins de manera ecològica, és una condició indispensable. Després, individualment, hi ha molts cellers implicats en temes de sostenibilitat, de cercar maneres d’adaptar-nos al canvi climàtic, amb el cultiu de la vinya, l’adaptació dels edificis, processos d’elaboració més eficients… Hi ha una inquietud general de la majoria de cellers, però no hi ha una línia comuna. S’ha debatut a Corpinnat d’optar tots els cellers fermament per les energies renovables i l’optimització energètica. I, quant a la vinya, intentem de fer una bona gestió del sòl, un aprofitament màxim de les aigües de la pluja i del celler. Ben aviat ja seran condicions indispensables i obligatòries per a tots els cellers de Corpinnat. 

—Tot i el rècord de temperatura, el 2025 ha estat un any plujós que ha trencat la sequera. El 2025 ha acabat amb pluja i neu i el 2026 ha començat amb pluja. Això fa tenir bones expectatives?
—No tenim la collita garantida, no. Caldrà veure els cops de calor, hi pot haver plagues de míldiu o oïdi, però és clar que les reserves del sòl són importants i també les dels pantans. Ara mateix es podria aguantar bé un any amb poca pluja. Però en caldrà més, de pluja, n’estic segur. Si no, acabarem demanant aigua a les portes de la verema. No hem de perdre de vista aquesta última sequera i hem de ser conscients que les sequeres es repetiran. Hem de treballar per mirar de capgirar la tendència i, mentrestant, provar d’adaptar-nos-hi.

—La vitivinicultura viu un moment molt apassionant, però també molt complex i contradictori. Ara parlàvem de la sequera, però preocupa molt també el descens del consum de vi, que no s’atura, i els excedents que tenen en territoris com ara Bordeus i també al Penedès. Enguany hi ha vinyes que no s’han collit al Penedès perquè s’oferia el quilo de raïm per sota del preu de cost. Com creieu que s’hauria d’afrontar aquesta qüestió?
—És una pregunta difícil de respondre i molt preocupant, perquè venim de tres anys de sequera extrema i el primer any de pluja normal posterior, any de recuperació i amb una collita normaleta, ja ens hem quedat saturats, amb excedents importants i amb vinyes per collir. Això és molt trist després de la feina que porta una vinya i venint de tres collites molt dolentes. I, sobre les solucions, ens haurem d’adaptar a aquesta nova realitat de descens del consum. I també s’hi han afegit més coses, perquè hi ha hagut mesures en el sector que han estat equivocades. El sector en general ha d’aprendre que aquests errors no s’han de tornar a repetir. I la manera és, a partir d’ara, fer les coses més ben fetes i mirar de contrarestar el tema de la baixada de consum d’alcohol.

—L’alcohol…
—El problema que tenim és que posen totes les begudes alcohòliques al mateix sac. I hem de reivindicar i explicar molt bé que els vins i els escumosos no són begudes alcohòliques qualssevol. El vi s’havia considerat un aliment i s’hauria de continuar considerant un aliment, pres amb mesura. A més, el vi és tradició, és cultura, són relacions socials. A vegades només es mira des de l’òptica de la salut, però també hi ha la salut mental, l’àmbit de les relacions socials, i el vi hi va lligat. Tenim molts elements per a diferenciar-nos de les altres begudes alcohòliques. Fins i tot de la cervesa, perquè no ha estat mai la beguda tradicional per excel·lència del nostre país. Tenim l’oportunitat d’explicar-ho molt bé. I, després, cal fer obrir els ulls primer a l’administració, que no ho sap diferenciar, i després al públic en general. Hi ha una feina important a fer. I l’administració té feina, perquè del vessant agrari s’entén, però del vessant sanitari, no. 

—Ara parlàveu de mesures equivocades. A quines us referíeu?
—Hi ha hagut mesures al si de la DO Cava, que és el principal elaborador de vins escumosos a casa nostra, per a intentar contrarestar la manca de vi durant el temps de sequera, però després aquestes mesures de rebot han comportat uns excedents inesperats.

—Una notícia positiva recent és que la DO Penedès és la primera del món 100% ecològica. Aquesta decisió ajudarà a acostar posicions entre Corpinnat i Clàssic Penedès (nom de la marca dels escumosos emparats per la DO Penedès)?
—Sí, és clar. Al Penedès optem per l’ecologia. Ha estat una decisió molt valenta. Em sembla que als vint-i-un cellers de Corpinnat, els vins tranquils que elaboren es troben dins la DO Penedès. Sempre hi ha hagut aquesta bona sintonia entre la DO Penedès i Corpinnat. I hi ha hagut converses amb Clàssic Penedès, perquè sortosament al sector hi ha diàleg. L’acostament no és d’ara, sempre hi ha hagut bona relació. Si al final hi ha una entesa amb Clàssic i més agents del territori, ja s’anirà veient. 

—Es veurà alguna novetat, algun procés de transició, aquest 2026? Es pot imaginar? Es prefigura?
—Hi continua havent converses de sector, però no sé si serà aquest 2026. No hi ha una data establerta ni un programa previst. Però si és aquest any, benvingut serà.

—I què serà?
—És possible que hi hagi una negociació de sector, que hi hagi una responsabilitat compartida. De fet, sempre hem estat asseguts en taules de sector. Si hi ha una possibilitat de crear un organisme conjunt, benvingut serà. Allà on es parli de territori i de qualitat, hi hem estat i hi serem. Per tant, aquestes converses per part nostra sempre seran benvingudes. Es parla molt de fer una endreça del sector de les bombolles, de manera que aquestes converses aniran derivant cap aquí, sobretot a la zona del Penedès.

—I l’INCAVI hi té cap paper?
—Està al cas d’algunes d’aquestes converses, fins i tot en alguna hi ha estat present el director de l’INCAVI. Estic segur que l’INCAVI hi posarà els mitjans que calguin, però no sé fins a quin punt hi pot intervenir gaire.

—Ja us ha passat el disgust pel brindis amb cervesa de Cap d’Any a TV3?
—Déu n’hi do, va ser força impactant. Era a casa amb uns amics i ho vaig veure en directe. Em va impactar, tot i que sabia que unes altres cadenes ja ho feien. Però TV3 és la nostra televisió pública i, a casa nostra, la tradició del brindis és molt forta i la sensació va ser de bufetada. Entenc que va ser un error força monumental perquè és la televisió pública, que hauria de protegir el patrimoni cultural de casa nostra. Han fet bé de rectificar, de reconèixer que es van equivocar i que no es pot tornar a repetir. S’ha de deixar de banda que només sigui un tema econòmic, de qui paga més. Com a televisió pública, l’administració hi ha d’intervenir. 

—Vau ser un dels primers, com a president de Corpinnat, de queixar-vos-en públicament als mitjans. Però com a Corpinnat no en vau fer cap comunicat oficial i, en canvi, totes les denominacions d’origen vinícoles van signar una carta conjunta.
—Aquesta resposta fragmentada no s’acaba d’entendre. Calia unir forces i enviar a les institucions i a la TV un manifest de tot el sector. Les DO ho van fer pel seu compte, com si només existís el vi de denominació d’origen. Crec que és un error. Més enllà de les DO, hi ha moltes realitats diferents al nostre sector, no sols Corpinnat, que no es troben emparades dins les DO i cada vegada agafen més força. És un error important. Però, vaja, és un tema passat i no cal donar-hi més voltes.

—Però, més enllà del comunicat conjunt de totes les DO catalanes, que té mèrit que es posessin d’acord, per què Corpinnat no va fer un comunicat oficial com a marca col·lectiva, també?
—Vam donar com a oficials les declaracions i entrevistes que vaig fer com a president de Corpinnat. La resposta del sector ha estat bona. Els sindicats agraris també han fet la seva queixa. La reacció del sector ha estat força unànime i rotunda, tot i que no s’ha fet amb una sola veu.

I aquest 2026 ha començat amb pluja, neu i temperatures baixes. Un any que comença ben regat podria fer pensar en una bona collita, si la dita es compleix: “Any de neu, any de Déu”. Però falten molts mesos i les quatre estacions. Ja s’anirà veient. Tanmateix, aquest canvi climàtic ha fet que d’un any per un altre els temes i les tendències tinguin en general un altre caràcter, entre els personatges enquestats, que representen tots els àmbits del sector i amb el prisma d’edats diferents.

El tema que apareix amb més insistència és la baixada persistent del consum de vi, a conseqüència de la persecució de les begudes alcohòliques, totes posades en un mateix sac, llevat de la cervesa, que manté una indústria potent, com ja es va veure amb les campanades de Cap d’Any. Per primera vegada, els presentadors de la televisió pública catalana brindaven per l’arribada de l’any nou amb cervesa i no pas amb un escumós del país.

La reacció ha estat contundent, amb declaracions immediates del president de Corpinnat, Pere Llopart; de membres de Clàssic Penedès, com Josep Maria Albet i Noya; i periodistes vinícoles, com Ruth Troyano. Però sobretot va ser destacada la unitat de les dotze denominacions d’origen catalanes, tot i que va costar una mica d’arribar: el dia 5 de gener una nota de premsa feia públic que els consells reguladors de totes les DO vitivinícoles de Catalunya havien signat una carta en què expressaven una profunda indignació pel fet: “Les denominacions d’origen han fet arribar al president de la Generalitat, al conseller d’Agricultura, al director general de l’INCAVI i a la presidenta de 3Cat una carta on recorden que Catalunya compta amb una tradició vitivinícola profundament arrelada, amb dotze denominacions d’origen, que formen part del patrimoni cultural i econòmic del territori i contribueixen de manera decisiva al desenvolupament rural, a l’economia i a la projecció internacional del país.” Els representants del sector vitivinícola subratllen que els mitjans públics tenen una responsabilitat específica que va més enllà de l’audiència o dels ingressos publicitaris: han de ser un reflex i un impuls dels valors, la cultura i els sectors estratègics del país. La carta anava signada conjuntament pels dotze consells reguladors de les denominacions d’origen –Alella, Catalunya, Cava, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà, Montsant, Penedès, Pla de Bages, Priorat, Tarragona i Terra Alta–, que demanen que, “en el futur, es garanteixi que els continguts simbòlics de la televisió pública responguin als interessos culturals, socials i econòmics de Catalunya, amb transparència i coherència amb la seva funció de servei públic”.

Més enllà del descens de consum de vi i de la manca de suport institucional al món del vi i de la pagesia, hi ha més grans temes que tots sumats aporten una bona radiografia d’objectius i tendències en el món del vi en els mesos i anys a venir.

Jordi Bes, periodista vinícola

Aquest 2026 s’hauria d’aclarir el nou paper que té el vi a taula i quins són els passos que fa el sector vitivinícola per adaptar-se als nous patrons de consum. La davallada de consum registrada després de la covid pot anar vinculada en part al fet que el vi va deixant de ser una beguda quotidiana i que se’n fa un consum més esporàdic i concentrat en moments de celebració. En aquest context, els vins blancs, aquells del color que siguin de grau alcohòlic moderat i aquells que mostren la varietat de raïm sense maquillatges (per exemple, sense una criança excessiva en fusta) poden continuar essent clau per a conquistar qui no vol beure tant.

Una altra carta que poden jugar els cellers en el nou context pot ser oferir referències de qualitat en compte d’optar per produir en quantitat, cosa que presenta un repte majúscul: què passa si hi ha un excés de raïm o vi que no es pot vendre? El vi ha de decidir si segueix l’exemple de Bordeus, on es concediran ajudes per arrencar 8.000 hectàrees de vinya –ara, hi ha estimacions que veuen necessari d’arrencar-ne 30.000 o més–, o s’opta per innovar i diversificar les línies de negoci, com ara amb l’elaboració de vins amb baix grau alcohòlic o directament de vins amb 0,0% d’alcohol (segment NoLO).

Quant a Catalunya en concret, s’ha de veure si el 2026 aporta més claredat sobre el nou mapa dels escumosos, després d’un 2025 en què la marca col·lectiva Corpinnat ha aconseguit d’incorporar nous cellers importants i ja té un total de dinou membres. Caldrà estar atent, per exemple, a l’efecte que pugui tenir el relleu en la presidència de la DO Cava, cosa que s’hauria de fer efectiva a mitjan any, perquè Javier Pagés ha anunciat internament que no es tornaria a presentar per a continuar en el càrrec.

Anna Casabona, sommelier i delegada comercial de Juvé & Camps

El 2026 sembla que serà un any determinant per al sector vitivinícola, amb desafiaments que van molt més enllà de l’elaboració del vi. Del meu punt de vista, el futur del sector es juga també en el territori, en el paisatge i en la manera com som capaços de defensar el valor cultural i social de la vinya.

El canvi climàtic continuarà condicionant profundament la viticultura. Tot i el descans que han significat les abundants pluges del 2025, tornarem a tenir veremes avançades, estrès hídric i desequilibris en els vins que obliguen a reconsiderar pràctiques agronòmiques i estils d’elaboració. Però aquesta adaptació no és tècnica i prou: és també una oportunitat per a reivindicar una viticultura més respectuosa, arrelada i conscient del seu entorn.

En relació amb això, el vincle entre la vinya i el paisatge esdevindrà un dels grans eixos del 2026. La vinya no produeix tan sols raïm: estructura el territori, manté viu el món rural i actua com a eina de prevenció d’incendis. Camps cuidats, treballats i habitats són una barrera natural per al foc i una imatge que tots, com a societat, valorem i volem preservar. Defensar el vi català és també defensar un paisatge viu, ordenat i sostenible.

El sector de les bombolles catalanes arribarà al 2026 en un moment clau de transformació. Els canvis respondran  a la necessitat d’evolucionar per donar resposta a les noves exigències del consumidor. L’escumós viu un període de debat, propi d’un sector que es qüestiona i vol reforçar la posició. Aquest procés pot esdevenir una oportunitat per a avançar cap a models més exigents, amb més pes del territori. De fet, el camí que s’emprengui marcarà el futur dels nostres vins escumosos, i el 2026 s’albira com un any apassionant per al sector.

Un altre envit cabdal serà la defensa de la posició del vi català en un context de caiguda del consum i de creixent competència d’unes altres begudes. Caldrà explicar millor per què el vi és molt més que un producte alcohòlic: és cultura, paisatge i gestió del territori. Beure menys però millor també implica triar vins que tenen un impacte positiu en l’entorn.

En aquesta situació, el paper del sommelier serà més important que mai. Haurem de ser prescriptors del paisatge, donar valor als vins que tenen cura de la terra i recordar que, darrere de cada copa de vi català, hi ha vinyes treballades, pobles plens de vida i, naturalment, vins de gran qualitat.

Moïsès Virgili, enòleg i propietari del celler 9+

Sobretot el problema que hi ha avui dia és que el jovent ha perdut el costum de beure vi. En general, cobren uns sous molt baixos, no tenen ni cinc. De manera que els és difícil d’anar a un restaurant i gastar-se quinze o vint euros en una ampolla de vi, si guanyen 1.200 euros el mes. Després hi ha el problema de l’obsessió per l’alcoholèmia. Aquí, que som més papistes que el papa, volen abaixar encara més l’índex d’alcoholèmia. I això no ho fan perquè hi hagi menys accidents, sinó perquè es venguin encara més cerveses sense alcohol. Les grans cerveseres són lobbies molt forts. Amb aquesta idea que no té alcohol desplacen el consum de vi. Per una altra banda, Europa està molt tocada (França està malament, com també Alemanya, Anglaterra…) i les exportacions cauen. Entre el consum nacional, que està fotut i que ens obliga a sortir a fora a vendre, i que a fora tampoc no estan bé, no sé pas on anirem a vendre. Perquè, és clar, anar a vendre a la Xina i a més països de l’Àsia és car. I, de moment, o ets una gran empresa que pots fer servir tenidors a baix preu o ho tens complicat. Els petits ho tenim complicat.

Un altre problema de què no se’n parla gaire i és que Freixenet produïa molts milions d’ampolles, entre noranta milions i cent milions l’any, però des que n’han agafat el control els alemanys la producció ha baixat estrepitosament, amb tiratges anuals molt baixos. Hi ha un munt de vi que ells absorbien i ara les cooperatives no saben què fer-ne. Hi havia un munt de cooperatives que venien el vi a Freixenet i també a Codorniu, més petit, i ara hi ha milers de litres que no se sap on col·locar. Aquesta situació afecta sobretot el Penedès, la Conca de Barberà i l’Alt Camp. Però els alemanys, si els surt més a compte fer proseco a Itàlia o fer proseco català, no es compliquen la vida. Aquest és un tema delicat que preocupa molt.

Amb tot, per a ser positius, també cal tenir en compte que ara més que mai hi ha molts petits projectes nous, amb una infinitat de terres, varietats, estils, on s’obtenen vins diferents i variats en tot el territori català.

Josep Marrugat, viticultor i representant de la Unió de Pagesos

El tema més important és com evolucionarà el consum i la venda de vi. També el preu del vi actual i el del raïm a la campanya vinent. Tothom vaticina preus a la baixa, però cal veure si els raïms o vins emparats per denominacions d’origen i amb destinació marcada (DO), podran mantenir uns preus viables econòmicament.

Més temes: la verema en verd, per reduir l’excés de producció, fóra idònia per a les vinyes de varietats negres (especialment a la Terra Alta). El problema és el preu, que no hauria de baixar de 1.600 euros per hectàrea. I en aquest terreny també s’haurà de veure els preus de destil·lació de crisis i l’arrencada de vinya, per a titulars professionals més grans de cinquanta-cinc anys.

Anna Vicens, presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers

La tendència és de reflectir un mercat vinícola més conscient del canvi climàtic i de la salut i incorporant la tecnologia. Els cellers haurien d’adoptar varietats de raïm més resistents al canvi climàtic i a la sequera, per anar-se adaptant a la nova realitat del canvi climàtic. I, a més dels híbrids i més varietats que hem anat sentint, per què no incorporem varietats de fora, com l’assyrtiko grega o la touriga portuguesa, o la vermentino italiana? I en aquesta línia, continuarem amb el creixement de pràctiques orgàniques. La DO Penedès ja és 100% ecològica i continuarà creixent primer entre celler i després entre denominacions d’origen.

El vi amb menys graduació alcohòlica o sense alcohol també continuarà marcant tendència, perquè va lligat amb la salut, que és una de les preocupacions que ara té la gent. I un tema que també hi podria anar lligat és el dels formats. No crec que es continuï parlant del vi en llauna, però en canvi sí que augmentarà el consum d’uns altres formats, com el bag in box, que no ha deixat mai d’estar de moda i de tenir-lo en els punts de venda. No se n’acaba de parlar prou, però és un format molt còmode, pràctic i sostenible. També és tendència la incorporació de la intel·ligència artificial a la vinya, per fer predicció de collites, optimització de recursos… I, quant al vi i a l’ampolla, l’accent es posarà a les etiquetes amb codi QR que s’acabarà de desplegar.

També es continuarà parlant dels nous estils de vi: hem anat reduint no solament alcohols, sinó també potència, criança en fusta…, que és una tendència que es consolidarà.

Martí Torrallardona, vitivinicultor jove del Col·lectiu Vida Penedès

Enguany serà interessant de veure com s’adapta el mercat a la baixada del consum de vi en la població en general. Molts cellers grans que es mouen amb preus baixos tindran dificultats perquè els costarà de donar sortida a aquest producte de consum diari. Crec que la gent continuarà bevent vi, però no tant. I que quan en vulgui beure, beurà millor. El pastís d’ampolles de petits productors que optin per la qualitat i en un segment de preus mitjà-alt serà el que patirà menys i els cellers que es moguin amb preus més baixos tindran dificultats. Això també repercutirà en l’augment d’estoc. Els cellers són molt plens, perquè enguany no han venut prou i es prefigura una verema 2026 amable. Els cellers partiran d’una ocupació bastant alta de vi als dipòsits. Això farà que no calgui tant de raïm i, en conseqüència, el preu del quilo de raïm tornarà a ser baix. Allò de sempre, vaja: el pagès, que és el que més llepa. I si aquest 2025 ja hem vist vinyes que s’han quedat per collir, el 2026 en podem veure més. Això farà que la pagesia es vagi seleccionant. Vull dir que els qui tenen una vinya de cap de setmana, que no en viuen, la continuaran cuidant, però els qui en viuen, potser buscaran alternatives, tret que ja tinguin unes dimensions grans.

Després també fa patir una mica la incertesa del món. La inestabilitat política que origina Trump, Rússia, la Xina, repercuteix en l’economia de la població, en el seu poder adquisitiu, i això fa que comprin menys vi, que vagin menys al restaurant… I també la comercialització amb aquests països, que són grans consumidors, però que posen entrebancs a les duanes: baixarà la venda i el problema d’estoc s’agreujarà.

I tot això crec que farà que joves viticultors estudiïn de donar valor a aquest raïm que a fora no es valora vinificant. Això ho veiem a Vida Penedès: hi ha força joves interessats a incorporar-s’hi i veiem que hi ha un Penedès de petits projectes que fan xup-xup, perquè aquests joves viticultors sospesen com donar valor i sortida al raïm de casa, que no han pogut vendre o que han malvenut. Penso que serà un moment d’explosió de nous petits projectes al Penedès, que això és positiu. Per contra, hi haurà una part d’aquests petits projectes que no fructificaran, perquè hi ha dificultats, hi ha incertesa i el mercat es troba sobresaturat de petits projectes.

Anna Vallès, vitivinicultora jove del Col·lectiu Vida Penedès

Com a viticultors-pagesos, ens preocupa la baixada general del consum de vi, el futur incert del cava i l’impacte de tot plegat en el preu del raïm. Crec que el gran tema serà com podem, viticultors i elaboradors, treballar braç a braç per suavitzar les conseqüències d’aquestes tendències i continuar avançant en qualitat.

Com a consumidora, estic d’acord que la tendència és beure menys, i crec que el desafiament és reconduir la baixada del consum cap a la qualitat. Aquí la comunicació és essencial. I si estem d’acord que per fer millors vins s’ha de començar per la vinya, tornem a la idea anterior. La clau de volta és el binomi viticultor-elaborador: que aquesta relació sigui forta és l’única manera de protegir el paisatge (tan fàcil com que si els viticultors sempre són l’ase dels cops, es complica el relleu generacional, per dir-ho suau, i tot allò que implica) i la cultura del vi. Si això es comunica bé, s’hauria de poder engrescar els consumidors a beure més i millor, oi?

Laura Roca Beltran, impulsora del projecte la Baula, que té per objectiu fomentar la presència de vi català als restaurants

Penso en el 2026 i em vénen al cap qüestions diferents segons en quina baula de la cadena posem el focus. La pagesia abraçarà la digitalització per alleujar la càrrega burocràtica, però la “veritable revolta pagesa” continuarà pendent, perquè l’excés de paperassa és només la punta de l’iceberg d’unes condicions generals pèssimes. El contrapunt el trobarem en l’auge de la figura del pagès elaborador i en l’eclosió de noves generacions molt ben preparades i conscienciades pel que fa al preu i a la gestió del raïm, com també al valor de les nostres varietats tradicionals (tot i la falta de sensibilitat de l’administració en aquest sentit!). De fet, el 2026 vindrà marcat per l’excel·lència del vi català fins a cotes inimaginables fa vint anys, encapçalada per aquestes noves mirades compromeses amb el territori i per la marca col·lectiva Corpinnat en bombolles. També hi aportarà una dosi de coherència l’aposta ja consolidada per les fustes de castanyer, acàcia i roure català. Els “vins” desalcoholitzats, en canvi, ben poca cosa aportaran, malgrat les veus que s’entesten a enaltir-ne les virtuts. Per sort, tenim referents potents com la sommelier Marta Cortizas, que desmenteixen el relat que el vi és incompatible amb un estil de vida saludable.

El principal objectiu continuarà essent que el consumidor conegui i estimi el patrimoni que tenim a casa, i aquí hi tindran un paper clau la comunicació del vi –que passarà necessàriament per l’emoció i per les sinergies amb disciplines artístiques diverses– i la restauració, sens dubte una baula que centrarà l’atenció aquest 2026, com a prolongació natural d’un 2025 en què Catalunya ha estat Regió Mundial de la Gastronomia i s’ha volgut reivindicar més que mai que la cuina catalana no s’entén sense el vi. El 2026 pot ser l’any en què les proclames buides d’aquesta campanya es tradueixin en fets reals en l’àmbit de la restauració mitjana? L’any en què s’obri la possibilitat de regular el preu dels vins als restaurants? L’any en què l’administració posi fi a l’homogeneïtzació de les cartes de vins sancionant les distribuïdores que fan signar contractes d’exclusivitat? Pot ser l’any en què es dignifiqui l’oferta de vi a copes a la capital del país? Totes les baules de la cadena hi tenim una responsabilitat. El 2026 pot ser l’any en què, si estirem fort, la cervesa industrial caigui.

Us convidem a tastar sis vins de qualitat nascuts de varietats antigues recuperades.

La Murtra 2024, de la cooperativa Vall de Betlem

De la recuperació de la vinya al peu del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, de la mà de la cooperativa Vall de Betlem, neix aquest vi de malvasia, una varietat que a final del segle XX va estar a punt de desaparèixer de Catalunya. Una vinya de malvasia es va conservar miraculosament a Sitges gràcies a les condicions que va posar el diplomàtic sitgetà Manuel Llopis i de Casades (1885-1935), que va llegar a l’Hospital de Sant Joan Baptista de la vila algunes vinyes i el negoci del celler, a condició de mantenir viu aquest patrimoni vinícola. Quan a final del segle XX gairebé només es mantenia aquesta vinya del llegat Llopis, l’enòleg i viticultor Enric Bartra, propietari del celler Vega de Ribes, va decidir de plantar malvasia i recuperar-la elaborant el Saserra. Aquest vi va ser un revulsiu i avui hi ha una trentena de cellers, sobretot al Penedès, que comercialitzen monovarietals de malvasia.

La Murtra no és ni del Garraf ni de la comarca del Penedès. Tanmateix, també explica la recuperació d’aquesta varietat en uns altres territoris, com ara a la DO Alella, i és un exemple de l’esforç que molts elaboradors han fet i fan per recuperar una antiga, delicada i extraordinària varietat de raïm, capriciosa i elegant. La producció de la Murtra és de 809 ampolles. Conformen aquesta vinya jove dos mil ceps plantats el 2017. Una malvasia molt aromàtica, s’ha elaborat fent una maceració amb pells de 24 hores i una criança sobre mares de sis mesos en dipòsits d’acer inoxidable.

Bonfill Blanc 2024, del celler Arché Pagès

Aquest vi és una carinyena blanca 100% nascuda d’una vinya molt jove en sòl granític a l’antiga cooperativa de Capmany (Alt Empordà). És un bon exemple de la recuperació de la carinyena blanca a l’Empordà, que és un esforç col·lectiu. En aquest cas, el most es deixa tres dies macerant amb les pells i es manté set mesos en tines d’acer inoxidable. 

Rosat de Sumoll 2024, del celler Pardas

El primer sumoll que va elaborar Pardas el 2004 a Torrelavit (Penedès) va ser aquest rosat, tot coincidint amb el naixement del celler. Treure un sumoll era aleshores una declaració d’intencions, en un moment en què al Penedès no es creia en aquesta varietat, ni tan sols es podia elaborar com a DO Penedès. El sumoll feia molts quilos, però era molt rústica, difícil de domar i desprestigiada. Per això s’anava substituint per varietats franceses, per una banda, o per varietats tradicionals (macabeu, xarel·lo, parellada), per fer el vi base per als caves. Si les grans empreses cavistes no volien el sumoll, s’arrencava i es plantava una varietat que tingués més sortida. De sumoll, el 2004 només en quedaven cent hectàrees plantades i a la baixa.

El rosat de sumoll de Pardas és una icona. Ens expliquen els seus responsables, Jordi Arnan i Ramon Parera, que seleccionen molt bé el raïm per fer aquest vi i que envelleix molt bé. Es derrapa i es macera amb les pells de vint-i-quatre a quaranta-vuit hores en un dipòsit de ciment. El sagnat es deixa en un dipòsit i les pells es premsen i es van afegint al sagnat fins que per tast es decideix deixar de premsar. El moment d’acabar la premsada és sempre per decisió organolèptica. “Arriba un punt de no retorn, amb el sumoll, que es fa aspre de cop, per això s’ha d’anar molt amb compte, i per això a cada fracció de la premsa tastem la premsada i el conjunt”, explica Ramon Parera.

La Forcallà de l’Antònia 2024, del celler Rafael Cambra

Vi de parcel·la de la varietat negra forcallat 100%, elaborat al terme de Fontanars dels Alforins, a la València interior. Allí el viticultor Rafael Cambra conrea aquesta varietat pròpia de la zona de Llevant. Ens explica: “Es conrea a València, a la Terra dels Alforins, a Alacant i fins a Albacete i Múrcia. És una varietat antiga de peu franc, de cicle llarg, més fins i tot que el monestrell. La vinya té cinquanta-cinc anys i es conreen a set-cents metres d’altitud sobre un sòl franco-arenós. El problema que tenia aquesta varietat, raó per la qual es va deixar de conrear, va ser la manca de color i grau, a banda que era tardana. Però ara, en el context de canvi climàtic, aquestes característiques la fan una varietat molt interessant. Té una resistència molt alta a la sequera; adequada per al cultiu ecològic, perquè necessita pocs tractaments; i té una pell molt forta i suporta molt bé les pluges torrencials que tant abunden.”

Continua Rafael Cambra: “Aquest vi s’elabora amb el raspó (quan aquesta varietat madura, el raspó passa de verd a vermell). Fermenta en dipòsits oberts de 2.000 litres amb remuntats molt lleugers durant tres setmanes. La criança és de deu mesos i la fa amb foudres de fusta. El nom d’aquesta varietat li ve de la forma de forcalla, és com un trident. És un raïm que té fins a tres ramificacions, molt obert, de mida mitjana tirant a gran. Si bé la capa de color no és molt alta, té un color brillant molt bonic. En nas em recorda la fruita roja, però tirant cap al costat blanc, com una magrana. També s’hi troben tons especiats i herbacis de bosc mediterrani.”

Ningú 2023, del celler Vallalta Vinícola

El juliol del 2023, Bernat Lleixà, propietari del celler Vallalta Vinícola, al terme municipal de Sant Cebrià de Vallalta (Alt Maresme), presentava el vi Ningú, un vi negre rústic, punxegut, dens, amb clara capacitat d’envelliment. El projecte era ple de bondats: nascut d’una vinya centenària del 1920 d’Arenys de Mar, plantada en pendent amb diverses varietats de raïm no identificades encara. Vinificar-la servia per a mantenir-la i el vi que en va resultar va ser la llavor que va finançar una nova vinya, al costat del celler, per a fer créixer el projecte vinícola de la Vallalta. A més, l’artista Perejaume s’hi va implicar: va dissenyar-ne l’etiqueta i va triar el nom del vi. 

Ara acaba de sortir la segona anyada, 2023. Bernat Lleixà explica: “En fem només 400 ampolles i el venem amb l’objectiu de poder tirar endavant una nova plantació de vinya a Sant Pol de Mar (Alt Maresme), a la Vall de Golinons. Aquesta és la segona edició d’aquest vi solidari en què la vinya més vella ajuda a néixer la vinya nova. És una criança de dotze mesos amb bóta nova de roure francès i envellit un any en ampolla. Elaborat amb fermentació espontània i sense sulfits afegits.”

Les Tallades de Cal Nicolau 2020, d’Orto Vins

Distingit com a Vi de Finca Qualificada, prové d’una vinya pre-fil·loxèrica del 1870, les Tallades de can Nicolau, al municipi del Masroig (Priorat). És la vinya més vella de la DO Montsant, i té una extensió de dues hectàrees i mitja. La varietat de raïm de la vinya és el picapoll negre. La va plantar l’avi de l’enòleg Joan Asens i el seu pare va vetllar perquè no s’arranqués. Avui Asens la cuida, la verema i la vinifica segons els principis de l’agricultura biodinàmica i regenerativa. L’elaboració: fa la fermentació espontània amb els llevats propis de la finca en bótes de 500 litres. Fa una maceració durant vint-i-vuit dies i, després de la premsada, el vi passa a bótes velles, on fa la malolàctica i la criança durant dotze mesos en bótes de 225 –que tenen entre cinc anys i dotze. En surt un vi negre fosc, dens, ferreny, extremadament rústic, amb una expressió fonda. Un vi del barroc català. Una joia del Priorat d’una varietat de raïm antiga. Una supervivent.

Ens trobem en un moment extraordinari en l’àmbit dels vins tranquils i també dels escumosos que s’elaboren al país. La qualitat no s’havia manifestat mai amb tanta claredat, diversitat i quantitat. 

Ja fa temps que els escumosos han deixat de ser arraconats a les postres per protagonitzar tot l’àpat. Aquests caves i Corpinnats de guarda que us proposem, els uns pertanyen a la DO Cava, els altres a la marca col·lectiva Corpinnat, però tots s’elaboren segons el mètode tradicional (dues fermentacions), amb un nivell d’exigència, de qualitat i de traçabilitat envejables, i tenen la força de l’envelliment, de més de cent mesos de criança en ampolla. Són molts anys, molta paciència, molta maduresa.

Masia Segle XV 2016, de Caves Rovellats

Cava familiar situada a Sant Martí Sarroca (Alt Penedès). És la tercera generació al capdavant de l’empresa. Sota la masia del segle XV que dóna nom al cava, a dotze metres de profunditat, s’alça una cava única per la seva planta en forma d’estrella de sis puntes amb una rotonda central. El cava és elaborat amb xarel·lo (70%), macabeu (20%), parellada (5%) i chardonnay (5%). Té 108 mesos de criança mínima i se n’elaboren 3.600 ampolles. En boca és sec, amb les bombolles i l’acidesa ben integrades i un toc final salí. Josep Cardona, el propietari, explica que van començar a elaborar aquest cava el 1992 amb la voluntat d’afegir qualitat als que ja feien aleshores, a través de la criança llarga.

Ex-vite 2016. Edició especial 25 aniversari, de Llopart 

Aquest Corpinnat brut rep el nom del lema de la família Llopart: “Ex vite vita” (la vida ve del cep). És elaborat a partir de raïm de les varietats xarel·lo (60%) i macabeu (40%) provinent de tres vinyes històriques de la finca, plantades entre el 1934 i el 1981 al paratge singular de les Flandes, a Subirats (Penedès). L’Ex-vite es va elaborar per primera vegada l’any 2000, per a celebrar l’arribada del nou segle. Aquest 2016, una anyada seca de baix rendiment i molta concentració, té una criança de més de 100 mesos en ampolla, amb un tap de suro natural. L’edició és limitada a 4.250 ampolles numerades.

Vilarnau 2016, de Caves Vilarnau

Una part del most del vi base fermenta en bóta de castanyer nova de 250 litres, amb fusta provinent del Montseny. Aquesta elaboració dóna al cava una personalitat que el diferencia de la majoria d’escumosos de mètode tradicional. És un cava de guarda superior gran reserva 100% xarel·lo, amb una criança de més de 42 mesos en ampolla. El celler és situat a Sant Sadurní d’Anoia, on també hi ha la majoria d’hectàrees de vinya del celler. Aquest cava és cremós i untuós en boca, tot i que manté la frescor.

Torelló 225 Enoteca 2014, de Torelló

Considerat el millor vi escumós per la Guia de vins de Catalunya 2026, és elaborat amb xarel·lo (47,5%), macabeu (32,5%) i parellada (20%). Després de la primera fermentació en dipòsits d’acer inoxidable, el vi base passa per una bóta de roure francès Allier de 225 litres. Per això es diu així. A l’hivern es fa l’embotellament i posteriorment la segona fermentació en ampolla. És un Corpinnat de més de 100 mesos de criança amb les mares. És elegant i fresc, amb molta presència d’aromes de brioix. 

Maria Bernet 2014, de Júlia Bernet

Destacat amb el premi Vinari al millor escumós català del 2025, neix del celler de Corpinnat, situat al Pago, dins el terme municipal de Subirats (Penedès). Elabora escumosos que defineix de muntanya, perquè són al massís de l’Ordal, a 400 metres. Aquest celler solament treballa amb la varietat xarel·lo i les seves vinyes són ecològiques. El Maria Bernet 2014 és un 100% xarel·lo de vinyes de la Barraca dels Coscons (Ordal). Amb més de 120 mesos de criança, elaborat seguint el mètode tradicional i sense licor d’expedició. És complex, elegant, té notes de torrats i brioix, amb una bombolla fina. Molt gastronòmic.

Argila 2013, de Mas Bertran

Destacat com a millor vi escumós i millor vi escumós de xarel·lo per la Guia de vins de Catalunya 2026, és un escumós acabat d’arribar a Corpinnat i que abans era emparat per Clàssic Penedès. És un 100% xarel·lo procedent d’una vinya vella de seixanta-cinc anys i cultiu en ecològic, amb 120 mesos de criança. El nom fa referència al sòl calcari i argilós que l’ha vist créixer. Mas Bertran és un celler familiar de Sant Martí Sarroca. Fundat el 2005, és gestionat per dues joves viticultores que són cosines, l’Eva i la Roser. El celler treballa principalment amb el xarel·lo i el sumoll negre, dues varietats històriques del Penedès que aporten identitat i singularitat als seus vins i escumosos. És elegant i fresc, amb records de pera i mel.

Alta Alella 10 del 2014, del celler Art Laietà

Cava que s’elabora fora del Penedès, entre Alella i Tiana (Maresme), a partir de vinyes de chardonnay (100%) a tocar de mar i en sòl de sauló –granític– que hi confereix una acidesa i frescor molt superiors a la majoria d’escumosos del Penedès. Segons el propietari i enòleg d’Art Laietà, Josep Maria Pujol-Busquets, aquesta és la millor anyada que ha elaborat el celler fins ara. És un cava de guarda superior gran reserva del 2014, amb més de 120 mesos de criança. Les vinyes són d’agricultura ecològica d’ençà que es va fundar el celler, el 1991. El 2022 va obtenir el segell d’elaborador integral, cosa que garanteix que els seus caves, de les vinyes fins a la segona fermentació, es produeixen a la finca. Aquest Alta Alella 10 de l’anyada 2014 fa un rosari de bombolles petites perfecte. Al nas trobem aromes de brioixeria elegants i gustoses, mentre que a la boca es destaca l’acidesa i la salinitat finals. És molt gustós i sorprèn com ha assimilat el pas del temps tot mantenint frescor i longitud, segons el sommelier Ramon Francàs.

Can Sala 2013, del celler Can Sala

Cava de guarda superior de paratge qualificat. Elaborat amb xarel·lo (50%) i parellada (50%) de vinyes pròpies de la banda alta del Penedès, de Sant Quintí de Mediona i Sant Joan de Mediona. Es premsa el raïm sencer i no s’utilitza més del 40% del most. La primera fermentació en tancs d’acer inoxidable i la segona fermentació a l’ampolla amb tap de suro. Aquest cava té una criança de 144 mesos. Molt aromàtic, amb aromes de brioix i fruita seca. Molt gustós, amb volum, un toc d’amargor final elegant i el carbònic molt ben integrat. 

Enoteca Gramona 2013, de Gramona

Celler fundador dels escumosos Corpinnat. Aquest Enoteca Gramona neix de la voluntat de Jaume i Xavier Gramona d’aprofundir les criances llargues per als escumosos del Penedès, quan, a final de la dècada dels noranta, encara es considerava que havien de ser joves. El 1999 van tenir la idea de portar la criança a un extrem fins aquell moment desconegut. Així va néixer l’Enoteca Gramona, el primer escumós destinat a superar els deu anys assolits fins aleshores. Aquest és el vi que, com va dir Leo Gramona, fill d’en Xavier, va ser el que els va donar autoestima i seguretat per entrar als millors restaurants del món. El 2013 va ser una anyada plujosa i sana, molt adequada per a elaborar escumosos d’envelliment llarg. Aquest escumós és elaborat amb un 65% de xarel·lo i un 35% de macabeu. S’està 140 mesos en criança en rima i tap de suro natural. S’hi troben notes d’avellana, cacau i espècies. En boca, el carbònic hi és ben integrat i, juntament amb l’acidesa, hi aporta frescor. Al final hi apareixen unes notes elegants d’amargantor. De tall clàssic, gastronòmic, impecable.

Agosarat 2006, de Cava Guilera

Cava brut nature de guarda superior gran reserva, amb 230 mesos de criança. Elaborat amb xarel·lo (50%), macabeu (40%) i parellada (10%). En aquest celler defensen la frescor. Tot és ben integrat, en aquest cava. Aroma de fruita madura i fruita seca, tocs torrats i cafè. Equilibri i melositat a la boca. Pere Guilera, el propietari, explica que el primer Agosarat el van elaborar el 1998, amb la voluntat d’explorar els límits del cava quant a la criança, i d’aquí prové el nom. L’empresa es va fundar el 1927 i només elabora cava de guarda superior. Preu-qualitat imbatible.

Les distincions es van lliurar dilluns, 15 de desembre, al Palau de Pedralbes de Barcelona durant un acte presidit pel conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, i el director general de l’INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi), Joan Gené, i conduït pels sommeliers Ferran Centelles i Meritxell Falgueras. S’hi van tastar els vins, comentats pels sommeliers, i els propietaris dels cellers van explicar els seus projectes. Tots els vins distingits són tècnicament impecables, elegants i gustosos. Tanmateix, la contrarietat planava sobre bona part dels assistents a l’acte. Hi havia representants de cellers guardonats en certàmens anteriors, presidents de Denominacions d’Origen, enòlegs, sommeliers, periodistes especialitzats, prescriptors i més representants del sector.

Què va passar en aquesta cerimònia de lliurament dels nous Vins de Finca Qualificada? Per què ha causat contrarietat? D’entrada, perquè quatre dels cinc vins són d’un mateix propietari, cosa que redueix la diversitat de projectes i territoris. Per una altra banda, i en especial, perquè tots els vins distingits són elaborats amb varietats foranes (sauvignon blanc, chardonnay, syrah i cabernet sauvignon), excepte un dels vins que és un cupatge de xarel·lo i chardonnay.

Distingir vins de varietats foranes per mostrar la singularitat dels vins catalans i per fer-ne la cara visible en la projecció exterior és, si més no, sorprenent i en alguns elaboradors ha ocasionat desconcert i, fins i tot, malestar. Perquè, d’un temps ençà, en moltes denominacions d’origen catalanes, molts viticultors han fet i fan un gran esforç per oferir vins de qualitat a partir de varietats pròpies. És el cas del xarel·lo i el sumoll al Penedès (la revolució del Penedès recent se centra, precisament, en aquesta recuperació), de la carinyena blanca a l’Empordà, el trepat a la Conca de Barberà, de la garnatxa blanca a la Terra Alta, del picapoll blanca i el mandó al Pla de Bages, per posar-ne només alguns exemples.

Certament, als anys vuitanta i noranta del segle XX, el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya i l’INCAVI impulsaven la plantació de varietats franceses en detriment de les històriques d’ací. És el cas de la majoria de vinyes d’on neixen els vins distingits enguany. Són vinyes que es van plantar a la dècada dels anys noranta. És per això que un elaborador de prestigi que va assistir a l’acte comentava: “Estem ancorats als noranta.”

Tanmateix, fa més d’una dècada que a Catalunya parlar de singularitat d’un terrer implica també incloure un tipus de varietats de raïm històricament adaptades i reempeltades després de la fil·loxera. Aquest camí d’excel·lència dels vins de varietats pròpies que ha marcat aquests darrers anys la viticultura catalana, i que ha convençut molts elaboradors, es posa en qüestió davant les cinc distincions de Vins de Finca Qualificada que ha atorgat l’INCAVI aquest 2025. També, tot el treball de recuperació i preservació de varietats antigues. I aquest compromís amb les varietats pròpies va quedar debilitat, també i sobretot, pel contingut dels discursos que van pronunciar les màximes autoritats de l’acte.

Joan Gené va declarar: “Celebrem, amb els Vins de Finca Qualificada, una manera d’entendre el vi català, que aporta qualitat davant la quantitat. Catalunya ha de ser un país de vins de qualitat, perquè és aquí on podem competir. Per això, un Vi de Finca Qualificada vol dir origen, història, vol dir tot un control del procés i certificació del procés, també. Intentem que aquests vins siguin el referent del prestigi, i quan fem tasts pertot arreu portem aquests vins, perquè quan un mostra els productes que fa ha de mostrar els que tenen més prestigi i valor. Realment, el procés d’acreditació no és fàcil. Comença amb una memòria de la finca, amb visites dels tècnics de l’INCAVI unes quantes vegades, amb tota una discussió sobre qüestions a millorar… El procés pot durar dos o tres anys. És un sistema en forma de piràmide que representa de la millor manera els vins amb Denominació d’Origen.”

I el conseller Ordeig va començar dient: “Dies com el d’avui són dies simbòlics.” I després va continuar: “Ens hem de preguntar com vol ser reconeguda Catalunya al món, com vol ser reconeguda Catalunya de portes endins, com volem que els quaranta milions de visitants que vénen a Catalunya ens vegin, a través dels nostres vins i de quins vins, sobretot. El futur implica fer productes amb valor afegit. Hem d’anar a preu alt, hem d’anar a crear marca de país, a màxima qualitat, a explicar la nostra història, a la distinció, a les segmentacions… Els productes alimentaris estan més segmentats que mai. El client vol una experiència única, singular, diferenciada més que mai. I anirà creixent. De manera que ens hem d’adaptar o ens quedarem fora del mercat. I això ho hem de fer amb un treball conjunt. No es pot entendre Catalunya sense entendre les seves DO i els seus vins.”

Els vins distingits com a Vins de Finca Qualificada 2025

Pere Ventura i Mireia Juvé, coneguts sobretot pels seus caves, l’any 2011 van adquirir la finca de can Bas, una finca històrica del Penedès situada a Subirats. De totes les hectàrees de vinya de la finca, cinc parcel·les no es podien destinar al cava, perquè eren plantades amb varietats de raïm no autoritzades per la DO Cava. I van decidir vinificar-les i destinar-les a vi tranquil. Amb aquesta finalitat van construir un petit celler a la finca i van contractar un enòleg especialitzat en vins blancs i un altre per als vins negres. D’aquestes parcel·les neixen els quatre vins de Can Bas DO Penedès, destacats com a vins de Finca Qualificada.

La Creu 2023: És un vi blanc monovarietal de sauvignon blanc d’una vinya plantada el 1994. L’anyada va ser molt complicada, perquè va ser un any de plena sequera, però en va sortir un vi elegant, fresc, amb volum, plaent, gens vegetal i molt diferent dels sauvignon blancs d’altres territoris vinícoles del món. Una part del vi es va elaborar en tines d’acer inoxidable, i una altra amb bótes de roure francès fent una criança de sis mesos. Se n’han tret al mercat 4.600 ampolles. Un sauvignon mediterrani, va definir-ho Ferran Centelles.

La Romana 2022: Cupatge de xarel·lo (75%) i chardonnay (25%) d’unes vinyes plantades el 1994. Es diu la Romana pels vestigis romans que es troben a la finca i perquè ben a prop passava la Via Augusta. Aquest vi blanc fa la criança en bocois i àmfores de 250 litres de terracota. “Vi de màxima precisió, ordenat, de molta profunditat”, comentava Centelles. Un vi de guarda. Se n’han fet 1.900 ampolles.

La Capella 2017: Vi negre que és un cupatge majoritàriament de syrah d’una vinya plantada el 1997 i cabernet sauvignon. Tot i l’edat, es mostra com un vi encara jove, amb molta fruita primària, que comença a madurar. “Sorprenentment jove i amb molt bona textura, molt sedosa al paladar”, segons Ferran Centelles i “amb notes especiades al nas”, per Meritxell Falgueras. Divuit mesos de criança. 16 graus.

Monreal 2018: Un cabernet sauvignon 100%, amb criança de divuit mesos en bótes de roure francès. Expressa la fruita vermella i negra, “sense ni una punta vegetal; un vi de molta potència, molt paladar”, deia Centelles, i amb capacitat de guarda.

El cinquè Vi de Finca Qualificada és el Singular Negre 2018, del celler Collbaix, a la DO Pla de Bages. Un celler repetidor en aquesta gala, perquè, precisament, el Singular Blanc, un macabeu de vinya vella, ja havia estat distingit com a Vi de Finca Qualificada en certàmens anteriors. Josep Maria Claret va plantar la vinya de cabernet sauvignon el 1990 al turó de Collbaix, situat a l’oest de la ciutat de Manresa. Va ser la primera vinya que va plantar, juntament amb el seu soci, Sebastià Catllà. És una vinya amb una bona insolació, perquè el cabernet es cull madur, explica Josep Maria Claret. Tot i que el 2018 va ser una anyada difícil, el vi es va vinificar i és un vi de llarga criança. Fermenta en bótes de roure obertes que després es tapen i el vi fa la fermentació malolàctica. Té un temps llarg de criança en bóta.

Com s’aconsegueix de ser Vi de Finca Qualificada

Els cellers han de presentar els seus vins candidats a l’INCAVI per tenir la possibilitat de ser distingits i han de complir, entre més, cinc requisits d’excel·lència i d’arrelament i compromís amb el territori, que segons marca l’lNCAVI són: tenir una antiguitat mínima de deu anys en el registre de la Denominació d’Origen, un rendiment de producció de vinya un 15% inferior a l’establert per la DO, i una nota superior del comitè de tast; el propietari de les vinyes ha de coincidir amb el del celler, i l’elaboració del vi s’ha de fer en un celler situat a la mateixa finca o en les proximitats; el vi s’ha de produir en un entorn específic, amb les seves pròpies característiques edàfiques i microclimàtiques; el celler ha de comptar amb una trajectòria de prestigi i qualitat en el mercat durant un període de deu anys o més i ha d’existir una traçabilitat específica integral des de la producció a la comercialització.

Vint-i-quatre Vins de Finca Qualificada

Amb la incorporació d’aquests cinc vins nous, la família dels Vins de Finca Qualificada s’amplia fins a arribar a les vint-i-quatre referències de sis Denominacions d’Origen:

DO Empordà

• Vd’O2, del celler Vinyes d’Olivardots

 DO Montsant

• Les Tallades de Cal Nicolau, d’Orto Vins
• Teixar, del celler Vinyes Domènech

  DO Penedès

• Avi Ton, del celler Eudald Massana Noya
• La Capella, de Can Bas
• La Creu, de Can Bas
• La Romana, de Can Bas
• Monreal, de Can Bas
• Raïms de la Immortalitat, de Torres del Veguer
• Vinya Le Havre, de Jean Leon
• Vinya Palau, de Jean Leon
• Vinya Gigi, de Jean Leon
• Vinya La Scala, de Jean Leon

  DO Pla de Bages

• Arnau Oller, d’Oller del Mas
• Especial Picapoll Negre, d’Oller del Mas
• Finca 3.9, de Celler Abadal
• Singular Blanc, del celler Collbaix
• Singular Negre, del celler Collbaix

 DOQ Priorat

• Clos Fontà, del celler Mas d’en Gil
• Coma Blanca, del celler Mas d’en Gil
• Mas de la Rosa, del celler Vall Llach
• Vi de Finca, de Clos Mogador

  DO Terra Alta

• La Serra Blanc, d’Herència Altés
• Vi de Finca Edetària, del celler Edetària

L’acte també va reconèixer Antoni Falgueras, mestre bodeguer i propietari de l’establiment Celler Gelida, comerç especialitzat en vins al barri de Sants de Barcelona, que enguany ha celebrat el seu 130è aniversari.

Bruant 2022, del celler Art Laietà d’Alta Alella

L’any 2006, el celler Alta Alella, que avui pren el nom d’Art Laietà, va dur al mercat el primer cava sense sulfits del país, el Bruant, que enguany celebra els vint anys de la primera anyada. I el 2012 s’inaugurà el Celler de les Aus, dedicat a l’elaboració de vins sense sulfits (“vins radicals”, els agrada d’anomenar-los). En la decisió d’obrir la gamma de vins naturals, Mireia Pujol-Busquets ja hi va tenir un pes important. Ara la imatge dels vins del Celler de les Aus també ha canviat. Mantenen el nom dels ocells, però amb nous dibuixos de cada ocell, obra de l’il·lustrador neerlandès Paul Faasen.

Mireia Pujol-Busquets explica: “El Bruant és un cava de pansa blanca amb elaboració ancestral i sense sulfits. És un cava amb notes de poma madura, amb certa rusticitat i amb una frescor natural i aquell punt d’amargor tan elegant i característic d’aquesta varietat. El Bruant és l’origen del Celler de les Aus. Al començament en vam dir Privat Nu, nom que feia referència al fet que és un producte sense cap classe d’additiu.”  Aquest cava de la zona Comtats de Barcelona – Serra de Mar és elaborat d’acord amb el mètode ancestral. Hi trobem els llevats, com si es tastés un pa de pessic, amb la mica de pell de la llimona i amb el sauló molt present.

Les Danses 2023, del Celler del Roure

El Celler del Roure s’alça en un mas als peus del poblat iber de la Bastida de les Alcusses, del segle IV, dins el terme de Moixent (Costera) i propietat de Pablo Calatayud. El mas conté un celler antic subterrani típic d’aquestes terres, excavat fa dos-cents anys, un “celler fondo”, que en diuen, en forma de lletra U, amb noranta-set grans gerres de fang clavades a terra, on es feia el vi i es guardava l’oli.

Calatayud explica: “Podem dir que el nostre vi escumós les Danses és conseqüència de la investigació que vam començar fa anys sobre l’antic mapa varietal de la nostra comarca. La idea de l’escumós ve de la inquietud d’explorar diferents vinificacions que ens puguen ajudar a valorar el caràcter d’aquestes varietats locals antigues. Parlant-ne amb el nostre amic Pepe Raventós, de Raventós i Blanc, vam optar pel raïm mandó i pel mètode ancestral. Les varietats antigues (mandó, arcos, forcallà,  bonicaire…) tenen en comú el caràcter fluid i fresc. El mandó és una varietat molt floral i brillant i l’elaboració pel mètode ancestral ajuda a potenciar aquestes virtuts (si optem pel mètode tradicional hem de tallar el raïm més verd). Fem el degollament de les Danses després de dos anys de rima i amb això obtenim bombolles fines i ben integrades, més cremositat i complexitat. Finalment, obtenim un vi escumós que és seriós, molt singular i molt seductor.”

El Raig Verd 2024, del celler la Salada

Toni Carbó, de la Salada (celler situat a les Parellades del Pla del Penedès), autor del Raig Verd, explica que aquest vi natural prové de dues parcel·les: “Una, la vinya de l’oncle Jaume, que vaig plantar el 2004 amb la varietat chardonnay i que el 2020 vaig reempeltar amb malvasia de Sitges. Des del 2022 que fa raïm de malvasia. L’altra parcel·la és la vinya de can Catasús, que és més jove. Totes són vinyes ecològiques del 2012 ençà, on deixo que creixi l’herba. Elaboro aquest vi una mica a l’antiga, com es feia a casa: raïm sencer trepitjat amb els peus, dins els dipòsits d’acer inoxidable. Hi ha anys que trepitjo més i anys que no tant. M’agrada fer-ho així, perquè una part del most fermenta amb les pells, i els grans de raïm que queden sencers fan una semicarbònica dins el gra mateix. Això dóna una energia diferent al vi. La fermentació sempre és espontània. El raïm s’està entre sis i vuit dies a la tina. A la part de dalt del dipòsit hi posem raïm desrapat, les pells, que s’oxiden i ens fan una protecció natural. I abans de premsar retirem aquestes pells. Després passem a premsar i per decantació el vi passa a la part de baix del celler. Fem un trasbals i retirem les mares més grosses. El vi reposa fins el mes de març, que l’embotellem, sense filtrar ni clarificar. Guardem el vi un parell o tres de mesos abans de comercialitzar-lo, tot i que a mi m’agrada beure-me’l passat un any.”

“L’anyada 2024 va ser força complicada a la vinya. Havíem passat tres anys d’extrema sequera i els ceps encara patien. Va costar la maduració. Són vins de poc grau, bona frescor, vins lleugers i fàcils de beure. Aquesta és una malvasia que s’inspira en un altre vi de malvasia que faig, que es diu Sota els Ametllers, d’una sola parcel·la plantada el 2014, però que és un vi més profund, estructurat i concentrat, perquè la maceració és més llarga, de dues setmanes. I Sota els Ametllers és inspirat en els vins brisats de la zona d’Oslàvia, una zona que toca a Eslovènia, i d’alguns vins que s’elaboren a Emília-Romanya, a Itàlia. També amb els vins que es fan a Geòrgia. I el nom prové del film d’Éric Rohmer i de la novel·la homònima de Jules Verne, que parlen del raig verd que a vegades es pot veure a la posta de sol.”

Selma 2021, del celler Nin Ortiz

L’enòloga Ester Nin explica que el Selma 2021, vi blanc de guarda del Pla de Manlleu (Penedès), neix d’unes vinyes que van plantar al costat d’un poble abandonat, que es diu Selma. “Selma és un nom compost (cel i mà), perquè és a 750 metres i es deia que des d’allà podies tocar el cel amb la mà. Quan es va construir la carretera, set quilòmetres més avall, al Pla de Manlleu, la gent que hi vivia s’hi va traslladar i va abandonar el poble. Això va ser a començament dels anys quaranta del segle XX. Actualment, el poble és tot derruït, tret del campanar de l’església. Nosaltres hem tingut la sort que la meva besàvia va comprar les terres quan es van abandonar. Hi treballem dues hectàrees de terra. Hi hem plantat quatre varietats (25% Roussanne, 25% Marsanne, 25% Parellada Montonega i 25% Chenin) i treballem el vi amb totes quatre. Aquest vi blanc es vinifica al Pla de Manlleu, a casa els meus pares, a l’antic celler familiar, fa la criança vuit mesos amb bótes de 300 litres i després l’embotellem. És un vi que fem a distància, perquè nosaltres vivim a Porrera (Priorat), però tenim la col·laboració del meu germà, que sí que viu allà. És un dels vins més difícils que fem, però dels que tenim amb més estima. En fem una producció molt limitada d’ampolles.”

La Peça – Coll de Guix 2022, del celler Pardas

Parlar de la Peça – Coll de Guix 2022 és parlar d’una història de col·laboració, de transmissió de coneixements i de preservació del patrimoni vinícola. Hi ha implicats el celler Pardas de Torrelavit (Alt Penedès), amb Ramon Parera i Jordi Arnan al capdavant, i el celler Enclòs de Peralba, a Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), dels cosins Roc i Leo Gramona, que és el projecte propi de la generació més jove del celler Gramona.

Aquest vi neix d’una vinya de sumoll prop d’Igualada, aïllada, en una zona de sembrat. Si aquesta vinya va sobreviure i no es va arrencar és perquè és una vinya molt especial. No arriba a l’hectàrea i mitja i és molt vella, plantada el 1961. Ramon Parera diu: “La finor que té aquest sumoll no l’hem trobada enlloc més. Té un altre perfil. Jo defenso la rusticitat del sumoll i no l’amago, però aquí no hi és. És una fruita bonica, de molta llum i sense tanicitat.”

Pardas va fer la fermentació d’aquest vi de sumoll amb dipòsit inoxidable onze dies amb les pells i dos dies més amb pells una vegada fermentat. La criança es va fer sis mesos en bóta usada molt vella, de 500 litres, i dipòsit de ciment de 625 litres. Després encara va reposar un mes en dipòsit d’acer inoxidable. Té 12 graus. En van sortir 1.819 ampolles. S’hi destaca l’expressió de la fruita, que confereix un vi brillant al nas i a la boca.

Pólvora 2023, del projecte Vins de la Memòria

Xavi Nolla, sommelier i creador del projecte Vins de la Memòria, diu: “Pólvora és un dels vins que forma part de la col·lecció Vins de la Memòria, i representa, dins la història del meu avi a la guerra civil, el moment de les acaballes de la batalla de l’Ebre fins a la tornada a casa, a Badalona. Vam poder aconseguir el raïm d’una vinya de trepat que es troba al final del barranc de la Pasquala, a les muntanyes de Prades, terme municipal de Montblanc, un barranc que va travessar el meu avi l’any 1938. Va ser una sort poder disposar d’aquest raïm per fer el vi que teníem al cap i seguint la línia dels altres vins del projecte, és a dir, fent servir el bocoi de castanyer. El vi Pólvora es va començar elaborant en un sol bocoi i avui ja són quatre. Això vol dir que és un vi que agrada i que es va situant. Hem tingut la sort de guanyar dues vegades seguides el premi al millor vi de Trepat, segons la Guia de Vins de Catalunya. Bàsicament, tractem el raïm amb el màxim respecte, el deixem fermentar dins el bocoi de castanyer, hi fem una petita criança de cinc mesos perquè agafi consistència i personalitat i després l’embotellem. A l’ampolla s’hi està uns quants mesos perquè acabi d’agafar el perfil tan especial del trepat. A la boca és un vi absolutament mediterrani, molt fresc pel seu baix grau (només té 12 graus). Per ser un vi negre, és poc corrent i fantàstic. Sorprèn que fa un segle el trepat fos una varietat de raïm poc preuada per a fer un vi de qualitat i avui s’hagi convertit en un raïm de tendència. Ara la gent busca vins de menys grau, amb més frescor, més versàtils i gastronòmics. Pólvora és un vi que ara es troba als millors restaurants. És un vi, diem, que corre com la pólvora i és explosiu. Precisament, el nom li ve de la primera anyada, quan fermentava, la primera aroma que va començar a despendre va ser l’olor de pólvora cremada. Es va guanyar el nom. I continua així: amb aromes de pebre blanc, de pebre negre, de llorer, de bosc mediterrani i rematat amb el toc final de pólvora.”

Supernova 2023, del celler Ca’n Verdura

Tomeu Llabrés (Binissalem, 1985) és el propietari i enòleg del celler Ca’n Verdura Viticultors, a Binissalem, Mallorca. És un celler familiar que va obrir el 2012, tot i que ell ve d’una família de viticultors de quatre generacions. Supernova és un vi 100% de vinyes velles de mantonegro, entre trenta-cinc anys i seixanta, que ens va enamorar, perquè és molt expressiu i elegant. Llabrés explica: “El Supernova s’elabora a partir del raïm de dotze parcel·les de mantonegro, perquè per a aquest vi només vinifiquem vinyes de més de trenta-cinc anys, en vas. En produïm uns 15.000 litres. D’aquestes dotze parcel·les, set es troben a Santa Maria del Camí, tres a Santa Eugènia i dues a Binissalem, i totes són dins la denominació d’origen Binissalem. A Santa Maria és on queda el reducte de vinya vella de la DO i fins i tot de Mallorca. Dins de Santa Maria hi ha una zona molt especial, el Pla de Buc, que és de les millors zones de mantonegro de Mallorca. Nosaltres hi tenim nou parcel·les, set de les quals van per a la Supernova. Tenim el vi vuit mesos en criança en foudres i bótes de 500 litres usades.”
Sobre el mantonegro, diu: “És una varietat amb grau alcohòlic, acostuma a trobar-se entre 13,5 graus i 14. Però no té gaire color ni gaire acidesa, tot i que la que té la mostra sempre. Els vins de mantonegro són molt bevibles, molt amables, és una varietat molt mediterrània. És un vi llarg, que t’omple la boca, que és fresc i aromàticament et porta a les fruites del bosc, a pi, maduixa, flor de taronja. Aromàticament és molt agradable i amb complicitat. I el fet que sigui raïm de vinya vella hi aporta més complexitat, més concentració.”

Ranci del Bocoi, del Celler cooperatiu d’Espolla, 14%

El Ranci del Bocoi és un vi ranci sec excepcional, de més de cinquanta anys de solera, fet de lledoner roig i lledoner blanc, conservat en bocois de 400 litres, a la cooperativa d’Espolla (Alt Empordà). “Lledoner” és el terme que a l’Empordà fan servir per a parlar de la garnatxa. Del ranci, a l’Empordà, en deien vi de missa. El ranci ja és al plec de condicions de la DO Empordà, només falta que el govern espanyol hi doni l’aprovació. La historiadora Romina Ribera recorda que, incomprensiblement, el vi ranci no ha entrat a la DO Empordà fins ara. També hi va entrar tard el vi dolç de lledoner, segurament el més característic i lligat a la tradició de l’Empordà, i no va entrar al plec de condicions del consell regulador fins el 1984.

És un vi elaborat a partir de raïm de lledoner lleugerament sobremadurat amb una criança oxidativa en dipòsits de fusta de diversa procedència i capacitat i amb una solera de moltíssims anys. Una joia per a les postres o també amb l’aperitiu, per als més atrevits.

Ranci Dolç, del celler Mas Martinet Viticultors

Sara Pérez, ideòloga del Ranci Dolç, que conté més de cent anys d’història del Priorat, cinc generacions d’història, explica que és un vi de soleres: “Segur que és el vi amb més defectes que faig, però segur que és el vi més Priorat que faig.” Un vi de garnatxa pansificada que passa per diverses bótes padrines durant vint-i-cinc anys –les més velles daten del 1885. Conté notes dissonants, diu l’enòloga, notes herbàcies i de paisatge vegetal. El 1995, ella va començar a recuperar les bótes padrines i el 2017 en va fer la primera lleva (que és embotellar una petita part del vi de l’última bóta), el 2020 la segona i el 2024 la tercera, que és la que es pot trobar a les vinateries.

L’auge dels vins naturals (sense sulfits afegits), ara anomenats “de mínima intervenció”, expliquen en bona part per què s’han incorporat al mercat nous vins centrats a recuperar elaboracions tradicionals que havien caigut en desús. Parlem dels vins brisats (blancs en contacte amb les pells); ancestrals (escumosos d’una sola fermentació); clarets (barreja de raïms diferents, tant blancs com negres); el vi novell, que és el primer vi de l’anyada, encara molt viu i gairebé cru, però que ens acompanya i ens marca el futur; i també vins afinats en bótes d’acàcia o de castanyer o en àmfores.

Vi novell del celler Talcomraja

Enguany el celler Talcomraja d’Arenys de Munt va presentar a la fira del NANO, de vins naturals i novells, un vi novell que ens va atrapar per la seva expressió. Un vi negre de la varietat marselan, que és una varietat híbrida creada a partir de la cabernet sauvignon i la garnatxa negra, que tot i tan jove, ja mostra una elegància i una seducció aromàtica que val la pena tastar. Neix d’una vinya d’Igualada molt feréstega. El raïm s’ha macerat amb les pells de deu dies a dotze i es conserva en una tina d’acer inoxidable.

Vi novell de Jaume de Puntiró

Ja fa més de vint anys que el poble de Santa Maria del Camí, a Mallorca, celebra la festa del vi novell, amb la implicació de l’ajuntament i de moltes associacions culturals. És una festa consolidada i molt concorreguda, amb una programació també molt completa. El 29 de novembre, els set cellers que formen l’Associació de cellers de Santa Maria del Camí, engalanats amb la branca de pi a la façana, van fer la jornada de portes obertes tot oferint el vi novell. Un dels cellers més actius en la preparació d’aquesta festa popular és Jaume de Puntiró. Us proposem que tasteu el seu vi negre novell d’enguany. Elaborat amb la varietat manto negro, és encara un vi per a domar, corpulent i un punt amargant. En nas expressa aromes de fruita madura, de pruna, cirera o móra d’abarter.

1r Ancestral 2022 del celler +9

És el primer escumós que va elaborar el celler +9, un projecte de Moisès Virgili amb seu a la Nou de Gaià, al Tarragonès, que elabora vins ecològics i sense sulfits afegits de vinyes pròpies. Aquest escumós és un monovarietal de cartoixà (com l’anterior). L’anyada 2022 es troba ara en un moment esplendorós i mostra unes aromes secundàries elegantíssimes i una frescor en boca que convida a continuar bevent.

El Quintà 2022, del celler Bàrbara Forés

Bàrbara Forés té la seu a Gandesa, a la Terra Alta, i és un dels cellers renovadors en l’àmbit de la qualitat d’aquest territori vinícola. L’origen del Quintà són dues finques petites conreades pel mateix propietari amb vinyes velles plantades a la dècada del 1950. Explica Carmen Ferrer, copropietària i enòloga del celler: “La primera elaboració d’aquest vi la vam fer el 1996. El sòl és de panal. Una vinya amb panal força fi, que madura abans, i l’altra vinya, que tot i que es troba molt a prop, té un panal amb unes betes calcàries, que en diem panal pinyoler. El cultiu és en ecològic, en secà i també fem agricultura regenerativa. El Quintà fa una maceració pel·licular de vint-i-quatre hores, que li dóna estructura, però no sequedat. Es cria en bótes de roure francès de 500 litres i 600.” És un brisat molt delicat i exuberant.

Sassó 2021 del celler Finca Parera

És un monovarietal de xarel·lo esplèndid nascut d’una única vinya plantada el 1995 a Sant Llorenç d’Hortons, a l’Alt Penedès, cultivada segons l’agricultura biodinàmica. L’elegància d’aquest xarel·lo exigeix que hagi estat elaborat dins de bótes velles d’acàcia des de la meitat de la fermentació, i farà l’envelliment durant un any a les mateixes bótes amb les mares. Abans d’embotellar el vi passarà uns mesos en un cup de ciment nou.

Gaianada 2024 claret del celler Vinyes del Tiet Pere

“La Gaianada té una versió diferent a cada anyada. Són vinificacions experimentals a la zona del Gaià, que fem en col·laboració amb amics viticultors”, explica l’autor, Oriol Pérez de Tudela. I continua: “Nosaltres treballem a 250 metres per sobre el nivell del mar, a Vilabella, amb macabeu i cartoixà quasi exclusivament, perquè per altitud i latitud és el que tenim. Tanmateix, el curs del Gaià, breu i accidentat, és un descens que acompanya la vinya des de les parellades de la zona del Montagut a 700 metres, el sumoll de la falda occidental del Montmell a 450 metres, i els ull de llebre i més varietats que enfilen la plana mitjana a 250 metres (on som nosaltres i la major part de la vinya, a la part sud-est de l’Alt Camp). Més avall, mirant a mar, hi ha el cartoixà (que a la zona de Vilabella és vermell), i els moscatells i les malvasies, escasses i genuïnes de la Mediterrània extensa. N’acostumem a fer un dipòsit del qual fem una criança i n’embotellem 400 ampolles, aproximadament. Vam començar el 2022 amb una parellada de la zona de Can Ferrer a la part alta del municipi de Vila-rodona; el 2023 vam fer un muscat d’Alexandria brisat de la part oriental i alta del municipi d’Aiguamúrcia, a la plana que mira a la serra de Miramar i el coll de Cabra;  i el 2024 vam fer un claret de cartoixà i sumoi del municipi de Rodonyà.”

Joanots 2021 del celler Tiques

És un macabeu 100% de vinyes velles elaborat per Joan Rubió al seu celler de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), a partir de l’agricultura ecològica i biodinàmica. Un vi que a l’etiqueta ja s’adverteix que no és ni premsat ni trepitjat i que té 10,5% de grau alcohòlic. Es trasbalsa per gravetat sense premsar i el most que se n’obté fa cinc dies de maceració amb pells en un dipòsit d’acer inoxidable i, tot seguit, una criança en gerra de ceràmica blanca durant quatre mesos. La gerra, o àmfora, és obra del ceramista Carles Llarg. Joan Rubió va triar el fang blanc perquè la terra blanca és molt pobra en òxid de ferro i això evita que el fang doni notes terroses o metàl·liques, en especial en els vins blancs. En aquest vi no es nota la terra, però el pas per àmfora l’afina i li confereix més expressivitat i frescor.

Encara més: la música de jazz, per la seva capacitat d’anar d’aquí cap allà, de moure’s sinuosa com una serp; delicada i elegant com la fulla de plata de setí i nerviüda com la fusta del cep, és la música que millor es pot adaptar a l’expressió d’un vi. Perquè quan obrim una ampolla de vi, la seva expressió és sempre viva, en evolució, imprevisible. 

Així ho va demostrar el pianista cubà Omar Sosa aquest dimarts 25 de novembre a The Wine Experience, proposta inscrita en el Festival de Jazz de Barcelona, que volia rememorar un projecte mític, Monvínic Experience, que es remunta al 2010. Monvínic Experience, va ser impulsat per Joan Anton Cararach, programador del Festival de Jazz de Barcelona, i Sergi Ferrer-Salat, propietari de Monvínic, el millor bar de vins del món, espai que avui ocupa la llibreria Finestres, del mateix Ferrer-Salat. La Monvínic Experience es va celebrar entre el 2010 i el 2019, i la segona edició, el 21 de novembre del 2011, fou protagonitzada per Omar Sosa. 

D’aquella vivència del 2011 en van néixer amistats i en van quedar complicitats prou afermades perquè enguany, catorze anys després, s’hagi repetit aquesta experiència sinestèsica, amb els mateixos protagonistes i algunes noves incorporacions. En aquesta ocasió va ser el celler Recaredo qui va encapçalar la recuperació de la iniciativa. Es va celebrar a l’Aclam, un espai de l’Eixample esquerre barceloní, entre guitarres i motocicletes de col·leccionista. 

Un piano de cua Yamaha ocupava el centre de l’espai. Al voltant, tauletes per a dues persones cadascuna. Amants del vi i del jazz s’hi van aplegar. Uns per viure l’experiència, d’altres per rememorar aquella experiència de catorze anys abans. No hi van faltar Sergi Ferrer-Salat i els sommeliers que aleshores conduïen el Monvínic, Isabelle Brunet i César Cánovas. Sí que va ser baixa en Joan Anton Caracach, per una grip agafada en mal moment. També va repetir l’Empar Moliner, que va tornar a conduir l’acte, i els sis cellers del 2011: Emilio Hidalgo, Quinta da Muradella, Recaredo, Pardas, Mas d’en Gil i Josep Queralt. I es van incorporar a la nova edició Gramona, Núria Renom i Mas Martinet.

9 vins, 9 cellers, 9 peces músicals

La vetllada va anar in crescendo i va tenir moments àlgids. També hi va haver moments per a la nostàlgia, de record dels pares dels elaboradors que fa catorze anys hi eren i actualment ja no (el pare de Ton Mata, Antoni Mata de Recaredo; el de Marta Rovira, Pere Rovira de Mas d’en Gil; i també el de Leo Gramona, Xavier Gramona). 

Els elaboradors s’havien trobat uns dies abans amb Omar Sosa per tastar els vins i preparar el maridatge. Per a cada vi, Sosa va idear una base sobre la qual va improvisar, en funció del que els elaboradors van anar explicant del seu projecte i del vi que proposaven tastar el mateix dimarts. 

La panesa, del celler Emilio Hidalgo

El primer vi que va explicar l’autor, Emilio Hidalgo, és un Jerez de la varietat palomino, de llarga criança sota vel. Un vi d’aires renovats davant del classicisme que impera en aquest tipus de vins. Un vi educat en l’expressió del temps, va dir Hidalgo. Un inici bell, intens, salí, secant i primigeni, que Omar Sosa va expressar a partir d’una melodia amb reminiscències del flamenc, que feia entrar la salinitat per les orelles.

Gorvia blanc 2019, del celler Quinta da Muradella

No hi era José Luís Mateo, l’autor d’aquest vi blanc, un 100% de la curiosa varietat gallega doña blanca, amb Denominació d’Origen Monterrei (Orense). Però la viticultora Marta Rovira va destacar de Mateo la seva obstinació en afinar les varietats. Gorvia 2019 és un vi que ha passat els dos primers mesos entre una tina oval i bótes de roure francès de diversos usos, per després passar tres mesos en tines d’acer inoxidable i dotze mesos en ampolla, afinant l’expressió i l’equilibri. Omar Sosa va proposar-nos una melodia dolça, plena de sedositat, que s’aparellava de meravella amb les aromes de fruita madura amb flor blanca d’aquest vi.

Turó d’en Mota 2012, del celler Recaredo

Turó d’en Mota és avui el més gran escumós català de llarga criança, 100% xarel·lo, d’una vinya del 1940. Ton Mata va desvelar que aquesta anyada encara no es trobava al mercat, que arribaria la primavera de l’any vinent. I que aquest Turó d’en Mota tenia la particularitat d’haver-se elaborat com un ancestral, escumós d’una sola fermentació. Mata va defensar l’elaboració com a ancestral, perquè és una interpretació, un procés que permet segons ell més improvisació, més intuïció, i també permet que l’escumós tingui arrugues, va dir, sigui més imprecís, amb alguna nota discordant. I va acabar amb la proclama: “La intel·ligència artificial no ho sabrà fer mai això, avui i aquí parlem d’intel·ligència natural.” 

Aquest Turó d’en Mota 2012 oferia unes aromes de brioix tan agradables que costava de renunciar-hi. En boca, tot i l’anyada, l’escumós es va mostrar encara vivíssim, amb una acidesa molt marcada que la sinestèsia vinícola i musical ens ensenyava amb un color taronja. Sosa va posar dissonàncies en la melodia i el txangueró, instrument de percussió que el músic portava lligat als turmells (i que ja portava fa catorze anys), ens va recordar l’expressió de l’acidesa.

Collita roja 2018, del celler Pardas

L’expressió del sumoll, una varietat rústica, antiga, que com va dir Jordi Arnan, un dels dos socis del celler i dedicat sobretot a la vinya, històricament era el vi que bevien els pagesos del Penedès. Un vi viu, esquerp, acidot, rústic, sí, i una mica malparit, també, que durant molts anys la DO Penedès no va acceptar, tampoc l’INCAVI ni el departament d’Agricultura. I va afegir Arnan: “Però el meu pare, tampoc.” La generació de Jordi Arnan és la primera que comença a valorar el sumoll com a varietat per a fer vins de qualitat. El primer vi que va sortir de Pardas, l’any 2004, va ser un sumoll, tota una declaració d’intencions. I la primera vegada que van comercialitzar aquest Collita roja era el 2008. Feia poc que s’havia mort el pare del Jordi Arnan.

La música que va posar Omar Sosa a aquest vi de sumoll de vinyes velles va ser una música que contenia més gravetat. Dominaven les notes greus que conduïen cap a la tanicitat i la sequedat del vi, notes greus percudides. De dins del piano arribava una veu fonda.

Maçanella 2022, del celler Mas d’en Gil

La maçanella o secanella o sempreviva (a cada lloc té un nom diferent), és aquella de flor grogueta d’olor de curri, que tot i seca manté una vivor perpètua. És un vi de Bellmunt del Priorat, fet amb 90% de garnatxa negra i 10% de garnatxa peluda, d’una vinya d’agricultura biodinàmica plantada el 2006 a partir d’una selecció massal de ceps vells, els millors ceps vells de garnatxa de la finca. “És el batec d’una nova col·lecció de vins de Mas d’en Gil”, explicava l’enòloga i propietària, Marta Rovira. 

I el pianista va entrar en una dimensió musical nova, més aèria, introduint un nou instrument de percussió, una mena de rasclet metàl·lic de pues llargues amb les quals percudia i rascava les cordes metàl·liques de dins la caixa del piano. Era una música còsmica, d’aires alquímics, que ens portava a pensar en la biodinàmica i amb l’aroma d’aquesta garnatxa que en boca es va mostrar tan fina com carnosa. És en aquesta peça que Sosa també va començar a introduir tímidament el sintetitzador, amb una pista d’àudio pregravada que recordava gotes d’aigua.

Nebbiolo 2006, del celler Josep Queralt

I va arribar el moment de tastar un vi experimental no comercialitzat, nascut d’una vinya de chardonnay reempeltada amb la varietat nebbiolo l’any 2002, a Font-rubí, que avui ja ha desaparegut. Josep Queralt va explicar que entenia aquest vi com un homenatge al viticultor anònim, que no surt mai a la foto. I va reivindicar la necessitat de recuperar la vinya en l’espai forestal. 

Aquest vi que mostrava la seva rusticitat, les parts verdes, i alhora era d’una rudesa seductora, va ser banyat per una música que caminava i cavalcava, amb moments d’una certa agressivitat amb l’instrument, amb una pista pregravada de cants d’aire tribal filtrats en la cadència del caminar-cavalcar, i amb final abrupte. Com la fi de la vinya del vi tastat.

Isch! 2023, del celler Núria Renom

El projecte de Núria Renom és jove, té onze anys, i encara no existia quan es va celebrar el primer Wine Experience amb l’Omar Sosa. En aquest cas, Núria Renom va jugar a la provocació: un vi 100% chardonnay buscant l’expressió més extrema i salvatge de la parcel·la, va explicar. Va deixar sobremadurar el raïm; el va trepitjar i macerar durant una setmana en una gerra d’argila taronja feta pel seu veí, el ceramista Carles Llarg. Després es va premsar i va fer una criança de nou mesos en damajoanes de vidre. El resultat: un chardonnay que en aroma era ben present la pedra foguera i en boca era un vi natural que embolcallava. 

Va ser la peça més llarga que va interpretar Omar Sosa, que va començar amb una pista d’àudio pregravada i els dits li van córrer per les tecles més agudes del piano. La sinestèsia tornava a fer efecte, amb un groc de camp de blat d’estiu, potser agermanant-se amb el color brisat del vi, sàpid i descarat. Però la música convidava a beure’s el vi amb una serenor contemplativa. Un tema amb molt de soul, com el vi. I amb una nota persistent i amb una trapelleria de Sosa, que va posar una copa dreta sobre les cordes del piano, i que les tecles feien sonar dissonants però totèmiques.

Enoteca Gramona 2013, del celler Gramona

I després de la tempesta, va arribar la calma i l’emoció d’un escumós de mètode tradicional de llarga criança que va tornar al classicisme, però amb una expressivitat emotiva. L’aroma, el gust, el retrogust, tots els sentits van ser un i van fluir en cascada. Era una simfonia de notes aromàtiques, gustatives, de colors i textures. Però Omar Sosa va triar la contenció i va aparèixer un cert lament en la música. Potser per la pèrdua recent de Xavier Gramona, que fou l’ideòleg d’aquest vi, el vi que com va dir el seu fill Leo, va ser que els que va donar autoestima i seguretat per entrar en els millors restaurants del món.

Ranci Dolç, del celler Mas Martinet Viticultors

Sara Pérez, ideòloga d’aquest vi que conté més de cent anys d’història del Priorat, cinc generacions d’història, va explicar que el tast havia començat al sud amb un vi de soleres i s’acabava al sud, amb un altre vi de soleres, perquè el Priorat és molt sud. I també va dir que “segur que és el vi amb més defectes que faig, però segur que és el vi més Priorat que faig”. Un vi de garnatxa pansificada que passa per diferents bótes padrines durant vint-i-cinc anys, les més velles daten del 1885. Conté notes dissonant, va dir Sara Pérez, notes herbàcies i de paisatge vegetal. Ella va començar el 1995 a recuperar les bótes padrines i el 2017 en va fer la primera lleva (embotellar una petita part del vi de l’última bóta patrina), el 2020 la segona i el 2024 la tercera lleva que és la que es va tastar.

El músic es va mostrar rítmic, alegre, amb moments que recordaven una música per a jocs d’infants. Molta llum desprenia Sosa. Música per etapes que recomençaven, com aquest ranci dolç, que ha passat de bóta padrina a bóta padria. 

Omar va acabar amb un bis d’aires arabescos que va acabar evolucionant i culminant en la seva música cubana natal. Fou el brindis final.

Així es van mostrar els set vins de la DO Empordà triats per la sommelier i arqueòloga Romina Ribera i els set productes avalats pel segell Girona Excel·lent, que el cuiner Pep Nogué va triar per fer casar amb els vins. La sessió, organitzada per l’INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi), s’inscriu en el programa de “Catalunya, Regió Mundial de la Gastronomia 2025”. I s’ha de dir que va ser una proposta que va prendre riscs i que sommelier i cuiner, bons comunicadors, van fer interessant i entretinguda. Els vins es van mostrar lluminosos i els maridatges van funcionar amb èxit.

Enguany, la DO Empordà fa cinquanta anys. És una DO de les petites, però amb elaboradors de qualitat que aquests anys han anat mantenint i construint des de la modernitat la identitat vinícola del territori.

La tria de vins i productes singulars de l’Empordà tenia un element que va condicionar el tast: els vins i productes triats es concebien com a “traginers del temps”, de manera que contribuïen a preservar el patrimoni vinícola i alimentari, a explicar-ne una història compartida. I el títol del tast ho va reflectir: “De l’àmfora al piumoc”.

Quan diem que la tria de vins contenia risc, ens referim sobretot al fet que el vi que va obrir el tast no va ser un vi d’àmfora, com el títol ens feia creure, per a emular l’època de l’arribada de l’imperi romà, el gran inici vinícola, sinó que Romina Ribera va proposar de tastar un vi ranci.

Ranci del Bocoi, del Celler cooperatiu d’Espolla. 14%

Aquest és un vi ranci sec excepcional, de més de cinquanta anys de solera, fet de lledoner roig i lledoner blanc, conservat en bocois de 400 litres, a la cooperativa d’Espolla (Alt Empordà). Lledoner és el terme que a l’Empordà fan servir per a parlar de la garnatxa. Al ranci, a l’Empordà li deien vi de missa.

El ranci ja és al plec de condicions de la DO Empordà, només falta que el govern espanyol hi doni l’aprovació. Romina Ribera recordava que, incomprensiblement, el vi ranci no ha entrat a la DO Empordà fins ara. També va entrar tard el vi dolç de lledoner, segurament el vi més característic i lligat a la tradició de l’Empordà, i no va entrar al plec de condicions del consell regulador fins al 1984.

El maridatge també era agosarat: es va fer casar el vi ranci amb una anxova de l’Escala, Callol Serrats. I tant sommelier com cuiner van proposar d’entendre el vi ranci com un vi d’aperitiu, també.

Contrapàs blanc 2024, del celler Vinyes dels Aspres. 14,5%

El segon vi s’elabora a Cantallops (Alt Empordà) i és un monovarietal de lledoner blanc. Un vi blanc elaborat com a brisat (que és la recuperació d’una manera d’elaborar el vi d’abans, també). Aquest brisat ha fet una setmana de maceració amb les pells en bótes velles de roure francès. Fermentació espontània i sense sulfits afegits.

El maridatge d’aquest brisat ens va descobrir el misteri que contenia el títol de la sessió, perquè aquest Contrapàs es va maridar amb piumoc elaborat per l’establiment Embotits Vilanova de Tortellà.

Segons que va explicar Pep Nogué: “És un embotit que va íntimament lligat a la primavera i a les faves. I com els torrons, a Catalunya, l’hem de treure d’aquesta temporalitat i producte. El piumoc o sac d’ossos es fa amb la bufa (la bufeta del porc) i les puntes de la costella, per això s’hi pot trobar algun trosset d’os o de tendrum. Aquest embotit és un caramel i és un tresor, perquè avui només el fan en una carnisseria de tots els Països Catalans.” Nogué reivindica aquest embotit i també creu que és adequadíssim per a anar amb els fideus a la cassola, un plat que també va desapareixent en els restaurants.

Bonfill Blanc 2024, del celler Arché Pagès. 12,5%

El vi que segueix és una carinyena blanca 100% nascuda d’una vinya molt jove en sòl granític a l’antiga cooperativa de Capmany (Alt Empordà). Es deixa tres dies macerant amb les pells i set mesos en tines d’acer inoxidable. Aquest vi representa l’esforç que molts cellers de l’Empordà han fet i fan per recuperar la carinyena blanca.

El maridatge és arriscat, però funciona: formatge de cabra El PetitOt de la formatgeria Mas Alba.

Claret d’Albera 2023, del Celler Martí Fabra. 13,5%

Aquest celler familiar troba les seves arrels en un mas del segle XVI a Sant Climent Sescebes (Alt Empordà). Fan aquest claret amb un 75% d’ull de llebre i un 25% de carinyena. El most es deixa tres dies de maceració en fred i després fermenta en tines de formigó viu. El vi s’està nou mesos amb les mares a la tina, sense battonage.

El maridatge continua amb un altre formatge, aquest de vaca, Baldat, de Formatges la Balda. És un formatge ecològic de pasta cuita i pell rentada, elaborat a partir de llet crua de vaca de Can Garriga a Maià de Montcal. Inspirat en els formatges de guarda de gran format típics de l’arc transalpí, es presenta en peces d’entre 12 kg i 20 de pes.

Microvi GN Àmfora 2022, del celler La Vinyeta. 15,5%

Monovarietal de lledoner negre de vinyes de seixanta-cinc anys en sòl de pissarra. La fermentació es fa en tines d’acer inoxidable i després es procedeix a la criança en àmfores italianes de 160 litres durant vuit mesos.

El maridatge és en aquest cas de tall clàssic: foie elaborat per Collverd.

Vd’O 1 Carinyena 2019, del celler Vinyes d’Olivardots. 14,5%

És un vi 100% de carinyena negra de vinyes velles i petites, unes plantades el 1946 i les altres el 1969 en sòls de pissarra. La carinyena vol temps, explicava Romina Ribera, i a aquesta carinyena li han donat el temps que necessitava: de l’anyada 2019, fins al 2021, va fer la criança en bótes de 1500 litres i no es va embotellar fins el 2022.

El maridatge, amb pa de fetge de la Carnisseria Alemany.

Somnis de Gerisena, del Celler Gerisena. 17%

El celler Gerisena forma part de la cooperativa de Garriguella (Alt Empordà). Per tancar el tast, Romina Ribera va optar per la tradició: una mostra del lledoner dolç de l’Empordà, el vi que durant el segle XX, sobretot, va ser la identitat vinícola de l’Empordà. Aquesta és una  garnatxa dolça de solera, que ha passat trenta mesos en damajoanes de 54 litres a sol i serena.

El maridatge també manté el vincle amb la tradició: un carquinyoli amb fajol elaborat per Sweet Virginia.

Febleses

Aquests darrers anys, la DO Cava ha concentrat els esforços a impulsar els caves de qualitat mitjançant la zonificació, per marcar la procedència, el lloc; l’elaboració integral del producte al celler; les llargues criances, amb la segmentació per mesos de criança i amb el cava de guarda superior com a producte estrella, que implica que és ecològic i que té més de nou mesos d’envelliment a l’ampolla, i també el cava de paratge qualificat, que implica que és ecològic, té un mínim de trenta-sis mesos de criança i procedeix d’una vinya concreta –en què es pot destacar també la varietat de raïm.

Tanmateix, l’esforç que es fa per destacar i reforçar la qualitat del cava no es visualitza prou en els punts de venda, especialment en els mercats internacionals. Tradicionalment, el cava a fora del país s’ha considerat un producte barat. Encara avui es poden trobar als passadissos dels supermercats ampolles de cava que costen pocs euros al costat d’ampolles que passen de vint, trenta o més. I això porta confusió. És una de les consideracions que es van sentir en la taula rodona dedicada al negoci del cava, en què van participar Xavier Ybargüengoitia, director general d’Estates & Wines, The Moët-Hennessy Wine Division a l’estat espanyol; Jordi Paronella, director de vi de José Andrés Group, als Estats Units; Laura Williamson MS-CWE, propietària d’Unlock Your Palate Inc y sòcia de RingIT Inc., als Estats Units; i Harriet Kininmonth, compradora a l’estat espanyol per a The Wine Society, al Regne Unit.

En aquesta conversa, els ponents es van demanar si el missatge que es donava del cava de guarda superior era correcte. I s’ho preguntaven perquè, segons una part dels ponents, el missatge de qualitat d’aquest cava encara no ha arribat al consumidor. Que la imatge del cava com a producte barat és difícil d’eliminar, especialment en l’àmbit de les grans superfícies comercials. Que cal transmetre un missatge lligat al plaer, a la joia de consumir aquesta beguda, missatges divertits que fugin de lectures magistrals.

La conclusió dels ponents d’aquesta taula va ser: “Hi ha molta feina a fer a l’hora de transmetre la qualitat del cava en els mercats internacionals, però ho tenim tot per aconseguir-ho, perquè la qualitat hi és.” També es va destacar que el cava es troba en la línia de les tendències actuals del mercat i això cal aprofitar-ho: és un vi de poca graduació, sec i ecològic, que lliga amb la idea de fer salut. També és un vi blanc, que lliga amb l’augment del consum d’aquest tipus de vi, en detriment del vi negre.

El fet que el cava de guarda superior sigui sec es va confrontar també amb les característiques del proseco, l’escumós d’origen italià que s’ha menjat el mercat dels escumosos de gamma baixa. La dolçor del proseco pot ser un argument per a contrarestar-lo. A més, no podrà mai arribar a la qualitat d’un cava ni als anys d’envelliment a què pot arribar un cava, pel procés d’elaboració. El mètode tradicional (la segona fermentació a l’ampolla) permet vins d’alta qualitat, cosa que no passa amb l’escumós que fa la segona fermentació en grans tancs d’acer inoxidable.

Un altre aspecte que va aparèixer va ser la necessitat d’incorporar la gastronomia en el missatge del cava. El tast que va idear el sommelier Ferran Centelles, amb un maridatge de cava amb pernil serrà, juntament amb la comparació amb els vins de Xerès, va ser del tot encertada. La major part de zones on s’elabora el cava tenen el mateix terrer que les zones on s’elaboren els vins de Xerès i això els confereix un agermanament, tot i ser tan diferents.

Fortaleses

Les fortaleses del cava es van mostrar sens dubte en els tasts. N’hi va haver un que es va destacar: “Caves del més enllà: +100 mesos de criança”, conduït pel periodista vinícola i sommelier Ramon Francàs i per Essi Avellan, master of wine finlandesa, especialista en vins escumosos. Es van tastar deu caves de guarda superior elaborats entre el 2016 i el 2005. Un tast difícil de repetir, en què es van oferir: Claror Paratge Qualificat 2016 del celler Vins el Cep; Masia Segle XV 2016 de Rovellats; Ensayo Parellada 2014 de Codorniu; Teresa Bancher 2024 de les caves Blancher; Alta Alella 10 del celler Art Laietà; Tantum Ergo Exclusive Magnum 2014 de Bodegas Hispano+Suizas; Can Sala Paratge Qualificat 2013 del celler Can Sala; Reserva de la Família V36 2009 de Juvé & Camps; Agosarat 2006 de Cava Guilera; i Cavateca Mas Via Magnum 2005 de Mestres.

Aquest tast va demostrar les cotes de qualitat que poden aconseguir els caves de llarg envelliment. I aquesta és una fortalesa irrefutable.

Contradiccions

La DO Cava és molt diversa en volums i en bones pràctiques. Acontentar tothom no és fàcil sense caure inevitablement en grans contradiccions. I aquestes contradiccions van aflorar en les dues taules rodones d’elaboradors, una de grans i una altra de petits, amb el mateix títol: “Perspectives de futur i compromís amb el territori”. Es va defensar que el cava no ha de voler ser xampany, ha de ser ell mateix, per qualitat i per identitat; i també perquè manté un paisatge i un territori.

En la taula rodona de grans productors hi havia un representant de l’empresa García-Carrión, Luciano García-Carrión. Tot i que va dir i repetir que el cava és la joia de la corona, aquesta empresa és propietària –entre més– de la marca Jaume Serra, que enguany al Penedès ha pagat el preu del raïm per sota del cost de producció, a 0,45 euros el quilo. També s’hi va poder escoltar Josep Palau, director de producció de Freixenet, que enguany ha deixat de comprar milions de quilos de raïm al Penedès i l’ha comprat en uns altres països, per elaborar el seu proseco; perquè d’ençà del 2017 Freixenet elabora proseco. I, a més, comercialitza el proseco sota la mateixa marca que el cava, fet que confon granment els consumidors. D’això, a l’estranger també se n’adonen. Precisament, una prescriptora americana li va demanar per què compartien marca el cava i el proseco a Freixenet. La resposta va ser plena d’evasives. La credibilitat del discurs bonista de Freixenet es va posar en evidència.

L’acció era de factura aparentment senzilla: quatre escriptors que procedeixen de diferents indrets dels Països Catalans, Raquel Ricart (País Valencià), Anna Ballbona (Principat), Sebastià Perelló (Illes Balears) i Maria Callís (Principat), van llegir textos d’ells i d’altres autors que formen part del projecte Priorat en Persona, el diccionari literari en línia del paisatge del Priorat. Van ser quatre blocs de lectures i cada bloc es va maridar amb un vi d’un celler de Porrera: Trosset de Porrera, Cims de Porrera, Encastell i Sangenís i Vaqué.

Per la força de la literatura, de la bona literatura, de la paraula dita en veu alta, dels vins carnosos i aromàtics, d’aquell espai en penombra despullat però ple d’història, del silenci, de l’escalf de tanta gent, l’acte va ser d’aquells que transcendeixen. Segurament per això, quan les lectures es van acabar, la gent no es va moure i en va demanar més. I es va continuar llegint i bevent, gaudint en silenci de la paraula viva i del vi.

Alguna vegada ja n’hem parlat, del Priorat en Persona, a parer nostre, una de les propostes més ben travades, lúcides i efectives del punt de vista cultural i literari del país. Tal com va explicar a l’inici de l’acte Roser Vernet, fundadora del Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi, i peça essencial del Priorat en Persona: “És un projecte que fa setze anys que dura i consisteix a portar escriptors i escriptores d’arreu dels Països Catalans per fer conèixer la comarca i perquè després escriguin, perquè la comarca del Priorat, com en molts altres àmbits, ha estat bastant invisible a l’imaginari literari català. I la nostra intenció és contribuir al fet que això canviï. I fer-ho de manera que no sigui un reguitzell de tòpics, que a vegades és la imatge que donen els diferents territoris quan passen per les mans de segons qui i no de la gent del lloc. Per tant, fem vindre aquests escriptors i quatre persones de la comarca, de pobles diferents, d’edats diferents i d’oficis diferents que els fan viure el seu Priorat en persona i que anomenem adalils. Així, els autors van construint un diccionari, que es va fent a mesura que es van acumulant les edicions.”

Entre més, vam escoltar Sebastià Perelló llegint l’entrada “Ull”, d’Esperança Camps, que diu: “Ulls d’ulls de mirar. Ulls de veure el verd. Tots els colors difuminats pels vidres entelats que només pretenen intuir l’abruptesa dels terrossos avars. Tens el bloc de notes a la mà, però no l’empres. Ara, no. No vols caure en el parany de posar-te a escriure sota l’influx del benestar permanent i insondable que et dóna el vi que has tastat, o el bressoleig del microbús que ens du d’un lloc a l’altre de les terres del prior. Encara així, anotes una paraula: llicorella. Llicorella és el nom que la gent d’aquí dóna a la terra. Tu li diries pissarra, però ells et dirien que no acaba de ser una pissarra, que és llicorella, i per això els ceps són com són i el vi és com és. Acostumes els ulls a mirar la llicorella i anotes el mot per no oblidar-lo mentre l’autobús fa corbes i més corbes i els verds i grocs i ocres i blaus ho neguen tot.”

De la paraula dita, en vam copsar els diferents accents que mostraven un país ric i divers. I entre les veus, totes ben posades i ben explicatives del que llegien, en destacava la de Maria Callís, una veu greu i nerviüda i entretallada com si li faltés la respiració i hagués de dir a correcuita les paraules per no quedar-se sense aire. I es va constatar que la bona literatura s’ha de poder llegir en veu alta. També es va copsar que els sentits s’amplifiquen quan les veus s’embolcallen amb les aromes i el gust dels vins que neixen del territori. Que d’aquesta manera la literatura entra pels sentits quan s’obre un vi i es tasta, mentre el pensament esclovella les paraules, una a una i en conjunt, i el gust del vi pren la forma de les paraules i es modelen i encaixen i en el pensament es fan una sola idea.

I els vins: de Trosset de Porrera es va tastar l’Olim blanc 2023, un vi ecològic de garnatxa i macabeu elaborat amb damajoanes. De Cims de Porrera, que és l’antiga cooperativa del poble que Mas Martinet va llogar el 1996, es va tastar el Vi de Vila de Porrera 2021, un cupatge de carinyena i garnatxa. El celler Encastell va proposar de tastar el Roquers de Porrera 2020, nascut de les vinyes de garnatxes i carinyenes també del Mas d’en Caçador i del Mas d’en Ferran. El celler Sangenís i Vaqué va aportar el Coranya 2016, un vi de vinyes velles que reposa durant deu anys abans de sortir al mercat. Es va tancar el tast amb una expressiva carinyena naturalment dolça del celler Giol de Porrera. El fundador del celler, en Jonàs Macip, va ser l’adalil del poble de Porrera en el cinquè Priorat en Persona. Un tancament rodó.

A l’equador del Festival Terrer 

Acabat l’acte “Paraula! Tastar el Priorat en Persona”, es va organitzar un dinar popular dins els antics rentadors de Porrera, al costat del riu enyorat d’aigua. I després de dinar vam poder parlar amb Blai Rosés, responsable del Festival Terrer, que va parlar de les novetats amb els tasts i va destacar algunes de les propostes que encara queden per venir, perquè el festival s’allargarà fins el 7 de desembre.

Va explicar Blai Rosés: “El que hem fet enguany, que és una novetat, és que hem donat una unitat conceptual a tots els tasts de vins del festival. Hem agafat el tema de la sostenibilitat com a mínim comú denominador, com a eix argumental de tots els tasts, i això ens ha ajudat a crear un conjunt de tasts per capítols i en cadascun hem pogut parlar de la sostenibilitat des de diferents perspectives. I la veritat és que n’està resultant una experiència molt interessant. Per exemple, l’Ester Nin de celler Nin Ortiz, ens va explicar la seva trajectòria personal amb la biodinàmica, perquè és una de les introductores de la biodinàmica al Priorat. Ella és una de les enòlogues més prestigioses de la comarca i això ens ha permès també de lligar sostenibilitat amb excel·lència. Per una altra banda, el divulgador de vi Boris Olivas ens va proposar un tast socràtic, on vam reflexionar si l’ésser humà és sostenible per naturalesa, acompanyats per la filòsofa María Ángeles Quesada. Amb Christian Barbier vam parlar de la viticultura regenerativa a Clos Mogador. I de cara al 22 de novembre tenim previst un altre tast amb l’enòleg Sergi de Lamo al Mas Roger, una masia històrica reconvertida en espai de recerca aplicada en viticultura i enologia, farem la visita de camp a una vinya experimental i ell ens explicarà com es treballa des d’un punt de vista científic l’estudi de varietats per a l’adaptació al canvi climàtic. I Marta Cortizas del restaurant el Celler de Can Roca ens plantejarà la visió des de l’òptica del sommelier, el 7 de desembre.”

El festival Terrer s’acabarà el 7 de desembre. Durant aquest mes de festival, Blai Rosés destaca: “Del que queda d’aquí al desembre, com a coses noves, a Capçanes el 6 de desembre farem una cosa que no havíem fet mai, que és un minifestival dins el festival. Això vol dir que programarem quatre grups seguits, que tenen en comú que són grups emergents de música independents: Xerrich, Anaïs Vila, Roko Banana i KIW. Tots ells els podem considerar música d’autor i que es troben en la frontera del folk, el jazz i la cançó, amb bandes que estan amb el primer disc o encara no n’han editat cap. I això ho fem amb un tast de vins de la DO Montsant on participaran quinze cellers d’aquesta DO. És una aposta, perquè el públic del Terrer és un públic sobretot adult, de quaranta anys en amunt, i programem gèneres molt reposats, perquè els vins d’aquí demanen aquesta actitud, la majoria són vins que no estan pensats per prendre drets. Serà una confrontació directa a la birra: es pot fer un concert de rock i punk bevent vins a peu dret? Jo crec que sí que es pot. És un atreviment i veurem com funciona. Continuen essent bandes de caràcter nacional, que treballen amb la llengua, que operen dins d’aquests àmbits estilístics que entenem que són els propis del festival. I és un intent per a connectar-nos amb gent més jove.”

L’any vinent el festival Terrer farà deu anys i creixerà. Explica Rosés: “Enguany hem engegat una nova fase. El Terrer s’amplia cap a l’Empordà el mes de maig. Va ser la DO Empordà que ens va convidar a fer una cosa amb ells. Això, ho necessitem com a projecte per ser sostenibles nosaltres i professionalitzar el projecte i poder treballar bé, fidelitzant l’equip. També, perquè trobo que com a projecte té sentit. Si nosaltres juguem amb la filosofia de l’expressió del lloc i connectem cultura i territori amb el vi com a element que ens serveix de pont, de vehicle, de fil conductor, d’espai de trobada, de conversa. Perquè cada vegada som més conscients que el vi representa un lloc. I això, quan ho conjugues amb el patrimoni, la memòria i la creació, el batec del dia a dia és molt ric, perquè té moltes maneres d’expressar-se.”

Hi ha altres territoris que també s’han interessat a fer connexions amb el festival Terrer. Ho anirem veient aviat. Com diu Blai Rosés: “La força d’un territori, d’una identitat, és la capacitat de representació de si mateix i la capacitat de crear vasos comunicants entre els diferents territoris que tenen una base comuna. La relació del Priorat i de l’Empordà és clara: garnatxa, carinyena i sòls de llicorella. Encara que siguem lluny, som a prop. I en uns altres territoris pensem que també suma. I això pot generar a nivell cultura i de cellers un flux de comunicació, creant espais de trobada d’aquestes experiències. I això és positiu. Com a festival no podem aspirar a ser un Temporada Alta, un festival de referència de grans noms. No tenim els equipaments ni la potència institucionals. No deixarem de ser perifèrics, però és que l’urbs no és el nostre espai. Però des d’aquesta perifèria i condició de ruralitat sí que podem crear un moviment que teixeixi noves complicitats i crear circuits per a artistes i públic.”

El festival es tanca a Porrera el dia 7 de desembre amb el músic Borja Penalba i la connexió amb el País Valencià. Penalba ha ideat una proposta especial per al festival. Amb la col·laboració de Meritxell Gené, rellegiran els grans moments de la Nova Cançó.

Fa nou anys que es va crear el Col·lectiu d’Elaboradors del Vi Novell i es va començar a celebrar la Festa del Vi Novell a Barcelona, als Jardins del Palau Robert, amb el suport de l’INCAVI. L’Institut Català de la Vinya i el Vi ha donat suport des del principi a aquesta iniciativa, per visibilitzar els primers vins de l’any i recuperar la festa. Són cellers, una part cooperatius, que formen part d’una denominació d’origen i compleixen uns requisits. Enguany són set, uns quants menys que l’any passat. I això que l’INCAVI, aquest 2025, ha donat més suport que mai a la iniciativa: ha fet la presentació oficial de la festa durant el Fòrum Gastronòmic de Barcelona, que s’ha fet aquesta setmana a la Fira de Montjuïc, i també ha produït el documental Vi novell. El primer raïm de Catalunya. Al Fòrum Gastronòmic se’n va mostrar el trailer. La peça sencera s’estrenarà aquest 13 de novembre a les 18.00 a l’auditori del VINSEUM de Vilafranca del Penedès, dins el festival Most, i després hi haurà un tast de vins novells. El documental entrarà a concurs a la secció del festival Collita del Most.

Com cada any, el Col·lectiu d’Elaboradors del Vi Novell ha triat un personatge perquè apadrini la seva festa. Enguany, és la xef Carme Ruscalleda, que ha explicat que tenia lligams amb el vi novell: “Sóc filla d’un pagès del Maresme que cada any feia vi. Recordo que al novembre s’encetava la bóta del vi nou de l’any, es penjava la branca de pi verd a fora, i amb el pas de les setmanes, aquella branca de pi s’anava assecant i anava quedant marró. Era el que ens mostrava que el vi jove havia anat reposant.” I ha acabat dient: “No hem de perdre el vi novell, perquè té l’excepcionalitat de la joventut. Tots hem estat joves i tots recordem aquest moment d’errades i de vitalitat. El vi novell té el seu temps, és de temporada, i combina a la perfecció amb tots els fruits de la tardor: amb els bolets, amb les castanyes i amb els calamars, que també són de temporada. Hem de menjar-nos els aliments quan toquen. Ara és el moment del vi novell.”

Els cellers que han embotellat el vi novell 2025 dins el Col·lectiu d’Elaboradors del Vi Novell són: celler Carles Andreu, Vins Petxina, celler Maset, celler Ronadelles i les cooperatives Sant Josep Vins, cooperativa d’Espolla, celler Masroig i Portell. D’entre més, s’ha pogut tastar el vi novell blanc Portell, de la Vinícola de Sarral, un vi de macabeu molt aromàtic i nerviós. També el vi novell del celler cooperatiu d’Espolla, molt singular, perquè conté els tres colors de la garnatxa a parts iguals: garnatxa blanca, roja i negra. Una joia.

El cap de setmana del 15 i 16 de novembre els diferents cellers faran les seves festes populars. Una de les més sonades l’organitza el celler cooperatiu del Masroig, al Priorat. El 22 de novembre es podran degustar tots els vins novells d’aquests cellers a Reus (Baix Camp) i el 29 de novembre els cellers arribaran a Barcelona, als Jardins del Palau Robert, acte que clourà la promoció dels vins.

La NANO, festa del Vi Natural i Novell

També el dissabte 15 de novembre se celebra una altra Festa del Vi Novell, però aquesta té un lligam més directe amb els vinyataires lliures que no amb l’INCAVI. És la NANO, la Festa del Vi Natural i Novell. L’organitza el celler Talcomraja d’Arenys de Munt (Maresme) i hi participen una vintena llarga de cellers que elaboren vins naturals i que, entre més elements que els vinculen, no volen formar part de cap denominació d’origen.

La festa començarà a les 11.00 a la carpa de Can Jalpí d’Arenys de Munt amb una taula rodona sobre agricultura regenerativa i economia circular. A les 12.00 s’inaugurarà la festa i la fira de vins, amb la cantada de rondes del vi, que enguany comptarà amb la presència de Jaume Arnella. La companyia de teatre Xarop de Canya presentarà dos espectacles, l’un al matí i l’altre a la tarda. Hi haurà un dinar popular i la fira de vins naturals i novells es tancarà a les 21.00, tot i que també hi haurà un sopar popular. Una de les accions divertides i curioses de la festa és la “Microembotellada de Macrocupatge”, que consisteix que cada celler aportarà dos litres del seu vi novell que aniran a parar a un sol contenidor i després s’embotellarà i es podrà comprar.

L’Embutada, la festa del vi novell més matinera

Però la primera festa, la que obrirà les celebracions del vi novell al país, es farà aquest cap de setmana a Tarragona, en el si del programa de l’Embutada, que organitza el col·lectiu Santa Teca i que es fa per sisè any.

Vint-i-sis cellers del país participaran en la festa del vi novell que se celebrarà demà, dissabte, 8 de novembre. I d’on ve, el nom de l’Embutada? Expliquen: “Antigament, quan el vi encara fermentava, les colles d’amics, de pescadors, de castellers i de jornalers anaven als cellers a tastar-lo. Demanaven un embut, que s’omplia de vi. Aquest embut tenia forma d’angle i passava de client a client, d’amic a amic, mentre es tapava l’extrem inferior del tub amb el dit. Es tractava de no ser el darrer a beure’n, perquè qui s’acabava el vi pagava la ronda.”

La mostra de cellers i tast de vi novell s’obrirà a les 12.00, i a les 13.00 es farà l’obertura de l’espai gastronòmic. A més, hi haurà una cercavila, una ruta històrica amb tast de vi, un taller per a aprendre a dissenyar una etiqueta i música, a més de la rifa de l’Embutada. I es farà a la Part Alta de Tarragona.

Berna Rios, coordinador del col·lectiu Santa Teca, explica: “Som una associació sense ànim de lucre que va néixer fa catorze anys, i per allà hi ha anat passant força gent. Ara som nou persones, entre les quals hi ha arquitectes, periodistes, arqueòlegs, dissenyadors gràfics…, gent amb professions liberals que no té necessitat de lucre i que vol que la cultura vagi endavant.”

A Santa Maria del Camí, festa grossa amb el vi novell

Set cellers, els que formen l’Associació de cellers de Santa Maria del Camí (Mallorca), organitzen amb l’ajuntament la Festa del Vi Novell, que se celebrarà el 29 de novembre. És una festa grossa, amb implicació de la gent del poble i molt concorreguda. Al setembre es va convocar un concurs de cartells per a anunciar la d’enguany. Es va triar la proposta de Victòria Garau Rios, d’aire modernista. La festa en si es concentra a final de novembre i ocupa dos caps de setmana. El programa és extens i variat. Entre més, el divendres 21 de novembre, el celler Jaume de Puntiró acollirà un espectacle de màgia on es mirarà de convertir l’aigua en vi; el dissabte 22, els vinaters, acompanyats d’amics, engalanaran la plaça de la Vila amb brots de pi. S’hi faran activitats infantils, música i més. I ja el darrer cap de setmana, divendres 28, es lliuraran els premis Brots de Pi, que reconeixen persones o entitats que defensen i promocionen la vinya i el vi de Santa Maria. Enguany, els guardonats són Joan Ferrer, pagès i vinicultor, i la colla de gegants de Santa Maria.

El dissabte 29 de novembre es farà la jornada de portes obertes dels cellers, engalanats amb la branca de pi a les seves façanes. Els visitants podran tastar el vi novell dels set cellers. A l’hora de dinar, a la plaça Nova, la més gran de Santa Maria del Camí, es farà un dinar popular i es faran les burballes del vi novell, una menja típica d’aquestes dates. I a les sis, començarà la Festa del Vi Novell a la mateixa plaça. S’allargarà fins a la matinada i hi passaran uns quants grups de música. Els assistents podran tastar el vi novell, que podran acompanyar amb tapes dels bars del poble. El programa de la Festa del Vi Novell clourà el dilluns primer de desembre amb un tast dirigit i comentat dels set vins novells d’enguany. L’acte es farà al celler Macià Batle.