Opinió

 

<5/19>

Vicent Partal

15.02.2015

Divorci a CiU?

Aquesta setmana el grup parlamentari de CiU a Madrid, el feu particular de Duran, es va escindir. Els diputats d'Unió, de Duran, van votar a favor de la presa en consideració de l'anomenat pacte antijihadista signat per PP i PSOE. Els de Convergència en canvi s'hi van oposar. Costa entendre com és que els diputats de Duran van votar a favor. Com és que van votar a favor d'una llei que defineix qualsevol subversió a la constitució, nosaltres doncs, com a terrorisme. I costa entendre com és que van votar a favor del partit que s'ha querellat no ja contra el president Mas sinó contra la mateixa dirigent d'Unió Joana Ortega. Però en qualsevol cas la polèmica política ha quedat tapada per la polèmica aritmètica.


Duran, que ja sé sap que s'enfada fàcil, va reaccionar amb molta duresa contra els seus socis. És cert que després es va anar apagant però encara que les aigües hagen baixat tothom es pregunta el mateix: ha arribat el moment de trencar CiU? O, aquesta seria l'alternativa, ha arribat el moment d'apartar Duran d'Unió? A Catalunya tothom dóna per fet que Unió seria una força extraparlamentària o molt marginal si es presentés per separat, sense Convergència. Tradicionalment per Convergència mantenir Unió al seu costat ha estat una manera de reforçar-se amb la seua tradició indiscutible i amb els seus contactes internacionals, entre els quals el PNB. Però Unió no sap què fer amb la independència quan només queden mesos ja per la votació definitiva. Per la qual cosa dins de CDC s'han aixecat veus exigint que es definisquen abans de la municipals: o estan a favor de la independència o que vagen sols. I aquesta és en definitiva la clau última del que va passar a Madrid: es tracta de forçar públicament la gent de Duran perquè es definisquen i parlen clar d'una vegada.

Editorial