Opinió
-
Víctimes
Martxelo Otamendi
14.12.2014
-
Mordassa
Vicent Partal
14.12.2014
-
La disputa
Martxelo Otamendi
07.12.2014
-
L'hora de la política
Vicent Partal
07.12.2014
-
Una porta oberta
Vicent Partal
30.11.2014
-
El prefix
Martxelo Otamendi
30.11.2014
-
Torna la mili?
Vicent Partal
23.11.2014
-
'Conillets' independentistes
Martxelo Otamendi
23.11.2014
-
Reforma federal
Martxelo Otamendi
16.11.2014
-
Sediciosos
Vicent Partal
16.11.2014
-
En el nom de Manela
Martxelo Otamendi
09.11.2014
-
Demà
Vicent Partal
09.11.2014
-
El segon bot
Martxelo Otamendi
02.11.2014
Vicent Partal
22.02.2014
La plaça d'Orient
Fa uns anys vaig escriure que ETA era la Plaça d'Orient de la democràcia espanyola. La imatge em va valer durant unes setmanes una bona polèmica però seguisc pensant que era una imatge ajustada. La Plaça d'Orient, per als que ja no tinguen edat de saber-ho, era la plaça de Madrid on Franco rebia els banys de masses cada vegada que la dictadura volia fer pinya. Aquelles concentracions tenien un punt molt evident de menyspreu als altres, de tancament obsessiu. Recorde, perquè em va quedar gravada al cervell, una pancarta contra l'ONU que deia 'Si ells tenen ONU nosaltres en tenim dos'. Era una imatge paradigmàtica: el mascle espanyol contra el món sencer, a crits i de forma grollera. Que més els donava a ells la realitat...
Una mica d'això, d'aquesta actitud, es va recuperar anys més tard i ja en democràcia en relació al combat contra ETA. Els partits espanyols, tant els democràtics com els d'arrel franquista, a poc a poc van començar a anteposar la visceralitat i l'emotivitat a la raó, cosa certament comprensible però perillosa quan supera la ratlla de la racionalitat. Que és exactament el que va passar. Es va crear així un monstre sentimental que ja no atén a raons ni mira la realitat. Un monstre transversal que tot i que ETA ja s'està desarmant fa virar cada vegada més la política espanyola cap a l'extrema dreta. Curiosament.
Un exemple impecable va ser en aquest sentit la conferència de premsa del consell de ministres espanyol de divendres, quan Jorge Fernández Díaz va desqualificar i menysprear l'anunci de la Comissió de Verificació minuts abans de la conferència de premsa de la mateixa comissió, sense ni tan sols esperar a veure què dirien. Va ser una actuació que jo qualificaria de còmica si no fos el preocupant recordatori que ETA, fins i tot desarmada, segueix sent la plaça d'Orient del nacionalisme espanyol.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











