Opinió

 

<19/19

Vicent Partal

09.02.2013

Les dones fortes

Fa molts anys l'Assumpció es va comprar a San Francisco una samarreta que ha estat sempre la meua preferida. Era blava amb lletres de color rosa, que imitaven l'escriptura a mà tot dient 'aquesta és la ciutat on les dones són fortes i els homes són bells'. Et parle dels anys vuitanta quan un eslògan com aquest cridava poderosament l'atenció. Com a mínim ens la cridava a nosaltres.


Aquesta setmana m'ha tornat al cap la imatge d'aquella samarreta per dos motius. D'una banda perquè a VilaWeb hem publicat un dossier sobre la corrupció que, entre altres coses, constatava que és als països on les dones manen que hi ha menys corrupció. O per a ser exactes que els països més igualitaris en termes d'accés al poder són menys corruptes. 


I la segona raó va ser la tan comentada participació d'Ada Colau en el debat sobre els desnonaments al congrès espanyol. Colau fa quatre anys ja que és la cara visible del moviment contra aquesta plaga social i es va plantar contra la insultant intervenció d'un banquer. Li va dir que era 'un criminal' i es va negar a rectificar l'expressió quan li ho demanava el president de la comissió. Molts, supose que també tu, ens vam sentir feliços d'escoltar-la-


Colau i la Plataforma contra els Desnonaments representen un fenòmen important. En un moment tan baix de la política de partits que apareguen grups com aquest, amb un objectiu concret i una coherència que provoca enveja, és un autèntic bàlsam. Són també una crítica per ells mateixos. Tant ICV com la CUP li van proposar formar part de les seues llistes però ella es va negar perquè no volia, ni de forma involuntària, instrumentalitzar el moviment.


Aleshores vaig pensar que era una pena que no estigués al parlament. Però després d'aquesta setmana em sembla que en qualsevol cosa sort tenim de tenir-la. Allà on ella vulga ser.

Editorial