Opinió

 

<14/19>

Martxelo Otamendi

21.09.2013

Pactes en l'altra direcció

L'aliança entre els partidaris del PNB i els socialistes ha estat l'aliança que ha perdurat durant més temps en aquests últims trenta anys a Àlaba, Biscaia i Guipúscoa, tant, que s'està convertint en una peça imprescindible del paisatge polític d'aquesta part del nostre poble .


Fa uns quants dies, el PNB-EAJ i el PSE han signat un acord consensuat en l'àmbit fiscal i econòmic . EAJ és el primer partit en el parlament basc i és al govern , EH Bildu és el segon , PSE el tercer, PP el quart i UpyD el cinquè . Però el primer, EAJ, no ha intentat aconseguir un acord amb el segon, amb EH Bildu , sinó amb el tercer, és a dir amb el PSE. I ho ha aconseguit. Més i tot, després han anat a parlar amb el PP i durant els propers dies, finalment, es reuniran amb EH Bildu . Una seqüència que posa de manifest que el primer partit no tenia cap intenció de pactar amb el segon. Altrament no el posarien en últim lloc en la llista .


A molts catalans sobiranistes que llegeixen aquest nostre intercanvi de correspondència ja ho sé que els hi resultarà incomprensible que el partit socialista sigui l'altra part contractant del pacte. Però així ha estat en el passat i així és avui dia.


Dijous passat hi va haver Sessió Plenària en el parlament Basc i Patxi López va dir que 'aquest pacte que hem aconseguit és el més important que ha passat en aquest país durant molt temps' . El dirigent socialista estava content, perquè el PSE ha recobrat referencialitat política  i perquè el PNB-EAJ s'ha allunyat. suposadament, del camí soberanista. Ara fa un any el lehendakari Urkullu va especificar les tres directrius principals del seu govern : la superació de la crisi, la pacificació i el nou estatus polític per a Euskadi. La gent del PNB i la del PSE ha pactat la primera de les directrius. Pel que fa a la pacificació, el partit socialista ha decidit no participar en la ponència i ,finalment, pel que fa al nou estatus polític ja ha dit que no volen embarcar-se en 'una aventura com la de l'època d'Ibarretxe'.


Només puc dir que així estem, amics i amigues.

Editorial