Opinió

 

<14/19>

Vicent Partal

25.05.2013

L'escola i Espanya

No sé Martxelo si tu guardes la teua fotografia d'escolar. Jo sí. La tinc a casa. Faig careta de xic aplicat assegut ben formal amb aquella bata a ratlles ...i amb un enorme mapa d'Espanya al darrere. D'una Espanya, per cert, que ja no existeix. Jo vaig estudiar que Espanya tenia 56 províncies i pel camí ja n'ha perdut unes quantes. Rio Muni o Ifni aleshores eren tan espanyoles com Conca o Ciutat Real. Exòtiques, això no t'ho negaré. Però espanyolíssimes.


Et descric la fotografia perquè tot l'enrenou que Wert ha organitzat amb les nostres escoles, al cap i a la fi és això mateix. Quan va dir que volia 'espanyolitzar' els nostres xiquets a mi no em va estranyar gens. És el que van intentar fer-me, amb poc èxit pel que sembla. Aquell mapa, aquelles definicions regionals carregades de tòpics que em fascinaven en l'enciclopèdia Álvarez. Recorde que dèia que els valencians érem alegres i malbaratadors. I jo mirava al meu voltant i pensava qui caram podia escriure una cosa com aquella. Què volien que malbaratàrem a la València dels primers seixanta?


Pensar en l'escola com en un instrument polític és una constant de la història d'Espanya. No només d'Espanya però particularment en el cas d'Espanya. Durant la transició es van despistar un poc -més a Catalunya que no al País Valencià. Però ara han tornat allà mateix.


La FAES fa anys que va treure un document que apuntava directament a les escoles com a instruments de dissolució de l'espanyolitat. Recorde la definició perquè era rebuscada. Parlaven sobretot de les vostres ikastoles, que les consideraven poc ments que un campanent infantil d'ETA. I és d'aquella estupidesa que arribem on som avui. La llei Wert provoca indignació segurament perquè ens desperta la memòria. La memòria d'un temps desagradable.

Editorial