Aquest gran dia

Hi ha una persona amiga nostra que sovint es pregunta i ens pregunta si és pertinent el pes que exerceixen i han exercit les persones precursores en termes culturals en els nostres projectes nacionals. Ell sol dir que comparteixen molta filosofia però tenen poca pràctica. Com si la gent precursora del món polític fos més influient, més pragmàtica.

No m'ha satisfet mai aquesta argumental, pel que al passat recent dels nostres dos pobles. Perquè a mi em sembla que si no hagués estat pels precursors culturals, molts dels nostres projectes, molts dels nostres somnis encara els hauríem de fer. Aquí és molt evident: en l'empenta inicial de tot de projectes sempre trobes la gent de la cultura. Després, és clar, arriben els professionals i els consoliden però els comencen gent de la cultura. No cal pensar-hi massa per a trobar-ne la justificació. La gent que treballa el món de la cultura pateix a diari la manca de normalitat del país: dificultats per a la creació, prohibicions, un mercat sense normalitzar, la manca de mitjans per a la distribució, els poder dels mercats veïns. I cal reconèixer que mot sovint han creat en situacions d'una adversitat extrema. Han fet treballs doblement bonics, per la qualitat i també per l'adversitat del temps que han viscut.

Als Països Catalans acabeu de celebrar Sant Jordi, un gran dia que des del nostre país ens provoca enveja. Entenc que hi hagi gent que en parli com del dia del llibre, en el sentit més comercial i interessat imaginable. Però aquest dia és molt bonic això que feu, que és demostrar que a més de l'espanyola i la francesa la vostra llengua existeix. I segurament és per això que tanta i tanta gent vol participar-hi, no només des de l'àmbit de la cultura estricta.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El dia de Sant Jordi demostreu que la vostra llengua existeix i és viva.