Les coses que creixen

Ja existeixen molts llibres de botànica, ara bé, no hi deu haver gaires tractats en que es descriguin els pollancres com a nens consentits, el marxívol com un extraterrestre penosament disfressat i on toqui assistir al funeral dels boixos.

Aquest llibre és un acostament real i apassionat als éssers vius que ens envolten. Mastegar fulles, posar els peus a la riera, despenjar-se pels marges i esgarrinxar-se a la recerca d’un únic objectiu: conèixer els personatges que formen les comunitats forestals i agrícoles del nostre país i saludar-vos efusivament. D’acord, potser escometre les plantes és de bojos, però mentre no ens contestin tampoc cal alarmar-se. Anem a bosc?