 |
Xavier Montanyà
'Pirates de la llibertat'
Empúries
|
----------
+ Fitxa de l'editorial
+ Empúries
|
|
Introducció
La reactivació de l’acció directa contra Franco i Salazar Aquest llibre és un homenatge als vint-i-quatre homes del Directorio Revolucionario Ibérico de Liberación (DRIL) que, una nit de gener de l’any 1961, van segrestar el transatlàntic portuguès Santa Maria, amb mil persones a bord, com a acció de lluita contra les últimes dictadures feixistes europees: Espanya i Portugal. Durant dotze dies, el món va estar pendent d’aquell segrest, que va suposar una bufetada a la passivitat, la hipocresia i la injustícia històrica. Els noms de Franco i Salazar van tornar a la primera plana dels diaris, i van obligar tothom a fer memòria: a la península Ibèrica encara quedaven dos dictadors anacrònics, i també una oposició valenta i imaginativa decidida a combatre’ls. El règim franquista i la passivitat de l’oposició a l’interior i a l’exili van aconseguir amagar el més important d’aquella acció espectacular: la meitat dels activistes eren republicans exiliats espanyols i dos dels comandants de l’acció, batejada molt oportunament Operació Dulcinea, eren revolucionaris gallecs que, com els vells mariners que desconfien de les lleis de la terra, van decidir jugar-se la vida al mig del mar per dir ben alt al món que a la península Ibèrica encara quedaven forces per hissar la bandera de la llibertat. El franquisme va amagar la veritat sobre aquest fet i molts d’altres. Després de la mort del dictador l’any 1975, el silenci covard fruit dels pactes de la Transició, que ha sepultat la nostra història, ha provocat que el passat se’ns aparegui com un mirall trencat. Hi ha peces que s’han perdut, d’altres estan entelades, deformen la imatge o fan reflexos estranys, i moltes no encaixen bé. No és fàcil refer el relat, ni explorar les entranyes més sòrdides del règim franquista. De l’exili en sabem molt poc. El segrest del Santa Maria, els antecedents i les seves repercussions en són un bon exemple. L’exili republicà espanyol és un laberint tan complex com ho era la situació del règim franquista els anys seixanta, en el context d’una política internacional que, per primera vegada després de la fi de la Segona Guerra Mundial, estava canviant. No obstant això, m’he esforçat per reconstruir aquest tros perdut de la nostra història i per mostrar els mètodes repressius i propagandístics de Franco i els seus hipòcrites aliats de les democràcies occidentals. Malgrat el desencís, la traïció i el silenci petri que ha caigut damunt aquestes iniciatives de lluita, el segrest del Santa Maria i les accions del DRIL —com, més endavant, les accions del moviment llibertari i d’altres grups—, van ressuscitar la il.lusió i l’esperança en importants sectors d’exiliats i de l’interior. I la creença que es podia intervenir, novament, decisivament, en el futur col.lectiu. Les pàgines que segueixen són fruit del contrast entre les veus oficials que aleshores van amagar la veritat o van explicar la seva i els testimonis i documents clandestins i de l’exili que, mig amagats, encara poden donar fe del que va passar. Per als injustament ignorats activistes del Directorio Revolucionario Ibérico de Liberación, i per a tots els que, abans o després, van optar per l’acció directa en la lluita contra Franco.
|
