 |
Perejaume
Obreda
Empúries
|
----------
+ Fitxa de l'editorial
+ Empúries
|
|
LA FRESSA
Tot anant per un camí
diridí dirindin dir
va pintar-se’m un soroll
digodí dirindindoll.
Si el diguera no el diguera,
si el pintava fóra en va,
vaig haver-lo de fressar
pels grafits i la xiulera,
amb serpotes als bastons,
aprenent-li a sofrir els brucs,
les giragonses, els trucs,
amb turons als esglaons,
pel dibuix dibuixador
tul·lurú lurú luró
que és tan llarg i tan mal pla
tul·lurú lurú lurà.
--------------------------------------------------
PINTURA
Montnegre espès de tot el que t’hi he vist!
Els boscos creixen sense sembra ni conreu,
sense aclarides de fa qui sap els anys,
redaurats cada tarda amb un llambre.
Quantes passes he de fer, quantes,
per no sentir-me la veu!
--------------------------------------------------
ELS NOMS VENTRILOQUIARIS
Parlem en nom dels llocs.
Parlem, amb el ferm sota paraula,
sense saber si els noms els són, els llocs,
o bé només els diuen. Sense saber
si són els llocs les terres natives d’aquells noms
o bé les són els seus parlants.
Cel enllà, amb el nom que els fa la veu,
els llocs semblen orejar-se.
Ells ens miren amb un sot a la boca
i nosaltres parlem del seu nom, en el seu nom,
sense saber mai si és això que volen dir-nos.
|
