| Què és VilaWeb? - Publicitat - Correu - Versió text - Mapa web - English |
| Notícies | Xats - Fòrums - Enquestes | dimecres, 17 d'abril de 2024

 LA VIA SOBIRANISTA





Lluís Casamitjana

> Disseny del nou Estatut amb els
punts bàsics : concert econòmic/financament, politic,
cultural… > Reconeixement
definitiu per part de l´estat espanyol de la nostra
nació, Tractament de TU a TU amb l´estat espanyol.
> Aprofondir els esforços en
un reconeixement oficial i real per part de l’UE.

Ignasi de Yzaguirre

> Economia: Concert econòmic,
dèficit fiscal. > Soberania
simbòlica: Nació, seleccions nacionals. > Eliminació de les majories absolutes de
menys del 50 % de vots.
Alexandre
Casademunt

> Resituar en
esferes més pròpies el poder polític i
l’econòmic, per tal de frenar fenòmens com
l’especulació immobiliària, la depredació del
territori i dels seus recursos naturals i culturals. La
desmercantilització és especialment urgent en els bens
patrimonials (llengua, aigua, sòl) si es vol recuperar el
sentit comú i del comú. >
Impulsar instruments i mesures concretes per a garantir una major
transparència en els processos de decisió públics i
privats, tot fomentant la participació ciutadana i el control
de la informació. Només així es pot concebre un
veritable control democràtic del progrés, que permeti
rebatre’l. > Reconduir
l’activitat econòmica pública i privada en termes
de sostenibilitat social, ambiental i cultural. Això seria
especialment aplicable al cas de l’Administració, que
hauria d’aturar immediatament infrastructures irracionals i
amb impactes irreversibles com els transvasaments, l’eix
Vic-Olot per Bracons, el quart cinturó o les autopistes
elèctriques. Només amb accions concretes es pot fomentar
una veritable cultura de la sostenibilitat. En el cas de
l’activitat privada caldria aplicar discriminació
positiva a les activitats sostenibles (amb control administratiu i
legal).
Francesc Mayans

> Nou Estatut que es proclami com a
origen de la legitimitat democràtica a Catalunya i que fixi la
condició del Poble Català com a dipositari de la
Sobirania Nacional. > Nou sistema
de finanÁament que parteixi del mínim del Concert
Econòmic. > Establiment d'un
Marc Català de Relacions Laborals i d'un propi marc de
prestacions socials.
Joan
Soriano

> Impulsar la
immediata redacció d'un nou Estatut d'Autonomia per a
Catalunya que, lògicament i entre molts altres aspectes,
elimini l'actual discriminació existent entre els,
malauradament, constitucionalment i estatutariament, encara
vigents, drets i deures lingüístics dels catalans.
> Negociar, urgentment, un nou
sistema de finançament econòmic amb el govern central de
l'Estat espanyol. > Afavorir
qualsevol mesura adient per a una futura declaració
d'independència.
Josep
Poch

> Augmentar el
pressupost d'ensenyament fins al tant per cent de PIB que es
destina a aquesta partida a la Unió Europea. > Rescatar les autopistes i seguir cobrant el
peatge (com a govern) durant uns pocs anys fins que s'amortitzi la
compra. > Netejar
l'administració catalana de personatges corruptes.

Antoni Ferret
> Vigilància activa, mitjançant la
Inspecció de Treball, i actitud sancionadora davant les
empreses que incompleixen la Llei de prevenció de riscos
laborals, de cara a parar el creixement dels accidents laborals i
invertir la tendència cap a la seva progressiva
disminució. > Pla de xoc de
construcció d'habitatges públics de lloguer per a joves,
principalment, de cara a reduir ràpidament l'enorme
dèficit existent. > Un Pla
integral contra la pobresa, que comprengui, sobretot: - Pensions
suficients (augmentant les més baixes). - Renda mínima de
ciutadania garantida a qui no tingui altres recursos. - Programes
de reinserció laboral.
Alfred de
Etxabe

> Fer
política per a tots i totes. Tothom que viu aquí i que
vulgui formar part d´aquest país s´ha de sentir
beneficiat i coresponsable a la vegada dels drets i deures que li
pertòquen de forma natural com a ciutadà/na. Això
inclou necessariament un tracte equitatiu amb la resta de
l´estat, tant a nivell econòmic com polític.
> Transmetre les idees a la gent
d´una forma comprensible i escoltant, baixant del nubol en el
qual semble que de vegades es troben els polítics. D´una
altra forma els nostres polítics serán exactament iguals
que els dels partits espanyols, totalment fora de la realitat i
només preocupats per com les seves accions o omisions afecten
a nivell d´urna. Si els catalans volen revisar l´estatut,
endavant i si no...doncs merda, però en qualsevol cas
això només es constata amb un referèndum.
> Treballant cada dia per a fer que
la gent canviï i es torni a sentir vergonya per la mentida i
la falta d´honestetat. Se me´n fot tenir un estat o pais
propi si el que compte es el nivell personal asolit i no com
s´aconsseguit. En aquestes condicions prefereixo seguir sent
oficialment espanyol. Ara digueu-me que un govern que
treballés aquestes opcions no seria el millor que podriem
tenir...
Carles Palau

> En el camÌ cap a la
independència, cal crear un nou i complert sistema de
democràcia participativa, amb propostes actives dels moviments
cÌvics, amb consultes socials quotidianes i referèndums
vinculants; per fer que autogovern signifiqui democràcia
participativa, des de la base ciutadana cap a l'administració.
Si l'autogovern no és del poble, la independència
nacional no servirà de res. >
Moratòria urbanÌstica (incloent-hi els camp de golf)
durant la propera legislatura fins que no es redactin els plans
directors de totes les comarques, amb llurs avaluacions ambientals
estratègiques, i amb participació social activa en la
presa de desicions. (R. Folch:) ‘Desenvolupar l'economia -en
comptes d'únicament fer-la créixer- reduint el pes de la
construcció, de les transaccions immobiliàries i del
turisme, amb les subsegüents bones consequències per al
territori, per a la producció i per a l'autonomia
econòmica dels joves i dels menys econòmicament
afavorits’ > Una
política lingüística i cultural molt contundent i
seductora, que contempli activament tots els dialectes del
català (per tal que a València i Balears se sentin
identificats amb els mitjans audiovisuals). La política
lingüítica ha de ser sociolingüística, i per
tant s'ha d'emmarcar dins la política social; només es
pot fer una política sociolingüística eficàci
des d'un govern que apliqui polítiques socials
igualitàries. Llàstima que només se'n puguin dir
3...
Ricard Gené

> Política: Endegar la
proposta de nou Estatut nacional, incloent-hi el sistema de concert
econòmic, sense renuncia a l'autodeterminació, i totes
les competències en matèria d'infraestructures, sense
excepció. > Administrativa:
Fer de debò l'organització territorial de Catalunya, la
qual cosa vol dir: eliminar les actuals províncies i
substituir-les per sis o set regions com a àmbits
político-administratiu de descentralització interna de
Catalunya, definir les comarques i els municipis com a àmbit
supraminicipal d'identitat local i d'agrupació local flexible
per a la prestació i la gestió de serveis públics, i
la Generalitat com a administració única i representant a
Catalunya dels serveis (pocs) que restin en mans de l'Estat.
> Cohesió social: Fomentar amb
mesures de tot tipus (d'inserció social, econòmiques,
culturals i pedagògiques) el missatge de que els eximmigrants
espanyols de la segona meitat del segle XX ja no són
immigrants i que es poden incorporar plenament a la
construcció nacional de Catalunya, sense que això els
suposi renegar del seu passat. Prendre mesures personalitzades
d'acolliment positiu per a la nova
David
Companyon

> Llei de
ciutadania (política, social i cultural). Eradicació de
la pobresa, Dret de vot, Obligatorietat i foment del
català.... > Reforma radical
de l’Administració catalana. Estructura,
transparència, contractes públics, concessions
administratives. > Drets nacionals
de Catalunya. Dret a la lliure determinació en el nou Estatut.
Relacions lliures amb Espanya.
Martí
Metge

> Modificació
del finançament per la via del concert econòmic o del
pacte, de tal manera que el balanç econòmic no sigui
inferior al del model basc. > Un
nou estatut que reconegui el fet nacional català i la seva
capacitat de decidir la forma d'articulació amb l'estat
espanyol. > Un conjunt de mesures
socioeconòmiques que configurin un estat català del
benestar que visualitzi per a tothom la nova etapa afavoridora del
conjunt de les classes populars per part del nou govern.

Francesc Rubí
> Plantejar i aconseguir un concert
econòmic just que ens permeti als catalans (els que vivim i
treballem a Catalunya) viure dignament i d'acord amb el nivell de
riquesa i d'esforç que fem. >
Plantejar i aconseguir un nou estatut que ens permeti prendre la
major part de les decissions que ens afecten en l'àmbit
econòmic, social, cultural, de relacions exteriors, de dret i
judicials, d'educació i d'esport des d'ací. > Desplegar una política
lingüística de ‘convivència’ de manera
que el català adquireixi el prestigi social que li pertoca com
a llengua pròpia i insubstituïble de Catalunya, animant
els catalans a utilitzar-lo sense complexes en el ben entès
que ja és una llengua entesa per a la pràctica totalitat
de la població autòctona..
Estanislao Alonso
> L'inici de consens per a un nou projecte
d'Estatut amb el màxim suport polític i social possible
(m'ha agradat això de...aprovar per una majoria àmplia
una nova constitució interna de Catalunya que inclogui el
sistema electoral, el finançament dels partits i
l'ordenació territorial, que diu l'Albert Sáez). i que
inclogui un nou finançament digne, just, suficient i solidari
d'acord amb les necessitats reals del poble català, com diu la
Montserrat Carulla. > L'autogovern,
però, també es millora a partir de l'ampliació dels
drets de ciutadania com a garantia de cohesió social i de
desenvolupament econòmic. Només l'excel·lència
en la gestió pública ens pot acabar donant la raó,
com diu en Miquel Calçada. > I
parlant de polítiques socials i justícia, a més de
l'ocupació de qualitat i la millora en tot tipus de
desigualtats, el paradigma dels nostres dies és la
immigració. Front aquest repte, calen recursos. No ens estem
gastant ni una ínfima part de la riquesa aportada pels
immigrants ni de la que una veritable integració exigeix. Ni
que només fos des d'una òptica lliberal i "egoista", ens
convé. Recursos no només lingüístics, sinó
socials. Des de polítiques comuns i integrals fins a les
operatives concretes que facin possible la cohesió social.

Vicenç Ramoneda i Ullar

> Un nou finançament molt
més just per tal de reduir el dèficit fiscal.
> Nou estatut per acabar tenint,
dins quatre anys, una constitució pròpia i esdevenir un
estat normal. > Molta més
inversió en fer una societat més justa, apostar per una
l'ocupació de qualitat i els drets socials, promoure
l'equilibri territorial i la millora de la participació
democràtica
Gregori Saavedra i
Martinez

> Es tindria
que aprovar un nou estatut de Catalunya on es reconegui el concert
economic per al principat de Catalunya, en benefici del petit
comerç no com actualment que qui s'esta beneficiant de la
polìtica economica a Catalunya son les grans empreses
transnacionals. La lliure federaciò de comunitats autonomiques
possibilitant el reconeixement tant pels estats espanyol i frances
de els Països Catalans com a naciò amb tot el que
pertoca, la participaciò de Catalunya en els organismes
internacionals tant a nivell de parlament europeu, com a nivell
mundial, com a nivell esportiu, olimpiades, etc. > Dintre del nou marc parlamentari tambe es
tindrien que valorar la possibilitat de la progresiva
desapariciò de les empreses de treball temporal amb lo que
signifiquen, la precaritzaciò de la feina, amb la possibilitat
de la creaciò d'un marc català de relacions laborals.
Tambe tindrien que fer possible una nova llei del sol que permetes
sancionar als propietaris de edificis o locals buits, facilitant el
lloguer mès economic tant per a joves com per la gent gran, i
modificar si fos possible el codig penal en tal de despenalitzar
l'ocupaciò amb fins socials com poden ser els actuals centres
socials ocupats d'arreu dels Països Catalans. > Per ùltim la nova composiciò del
parlament tindria que donar un impuls decissiu a la cultura i a la
llengua catalana, sancionant les empreses que no respecten la llei
de polìtica linguistica aprovada pel parlament en el seu
moment.
Lluís Llovet i
Bayer

> Millorar la
GESTIÓ dels recursos que ja tenim invertint més en
educació pública i sanitat. > Ampliar les infraestructures i canviar
l'economia del país , no podem seguir vivint de la
construcció, que destrossa el país, i del turisme
d'espardenya. > Ampliar l'Estatut i
canviar el sistema de finançament amb un concert
econòmic.
Josep Arnaiz i
Noguera

> Eix
Econòmic; concert econòmic per a desenvolupar la R+D
catalana i l'estat del benestar català (renda bàsica,
erradicació de la pobresa,...) i aplicació de mesures per
a potenciar el creixement econòmic a partir de nous mercats
com són les noves tecnologies o el turisme ambiental.
> Eix Ambiental; aturar el pla
hidrològic, aturar els plans de grans infraestructures de greu
impacte ambiental (túnel de Bracons, TGV) i començar a
potenciar el transport ferroviari de mercaderies i persones.
> Eix Nacional; política
exterior pròpia (independitzar el Llull del Cervantes,
oficines d'immigració, seleccions ...), nou estatut amb dret a
l'autodeterminació i federació entre autonomies i
ofensiva pel català (universitats, nous catalans, adults,...)

Josep Miret
> Concert econòmic. La Generalitat
gestiona tots els impostos. >
Seleccions esportives nacionals. Samarreta amb les 4 barres i
pantalons blancs. > El català,
oficial a Europa
Xavier Sans i
Duch

> Aprofundir en la
descentralització, dotant als municipis de molt més
pressupost. > Aconseguir un consens
parlamentari ( de tots menys el PP) per un nou estatut que inclogui
un nou sistema de finançament. > Posar l'inversió en Educació i
atenció a la gent gran i a les famílies a nivell de
l'actual UE.
Antoni Maria Claret Palmarola
i Creus

> mesures en
relació a una major transparència en la gestió del
govern per recuperar la credibilitat de la política i dels
polítics > mesures conduents a
un ple autogovern intentant ser didàctics > mesures que intentin pal·liar els
dèficits dels col·lectius menys afavorits i a això
voldria afegir que es faci des del diàleg i deixant de banda
actituds de prepotència, d'interessos foscos, electoralistes.
Expliqueu clarament el què, per què, qui hi guanya, qui
hi perd, etc.
Ramon Fígols
Escarré

> Conjunt
de mesures impulsades pel govern però amb la participació
de tots, com la posta-en-marxa d'un nou estatut i un sistema de
financiació que ens permetin desenvolupar lleis i maneres
d'actuar sobre el país, independentment de les forces al
Congrés espanyol en cada moment. > Aconseguir seleccions esportives
pròpies. També totes aquelles mesures de reforçament
de la identitat i la llengua. >
Aconseguir un model de gestió pública molt eficient.

Josep Poch i Clara
> Augmentar el pressupost d'ensenyament fins al
tant per cent de PIB que es destina a aquesta partida a la
Unió Europea > Rescatar les
autopistes i seguir cobrant el peatge (com a govern) durant uns
pocs anys fins que s'amortitzi la compra > Netejar l'administració catalana de
personatges corruptes
Raül Valls i
Lucea

> Aturar les obres
de l'eix Vic-Olot per Bracons >
Decretar mesures per la protecció efectiva de la llengua
catalana > Establir controls sobre
les empreses i les contractacions per acabar amb els accidents
laborals.
Mario Llombart

> Acabar de manera radical amb la
bombolla immobiliaria, especialment evitant l'especulació.
L'una motiva l'altre. > Garantir
una educació i una sanitat públiques de qualitat.
> Fer un pla de sostenibilitat
mediambiental autèntic, no podem fer creixer el pais
destruint-lo. No podem fer creixer Catalunya amb una tercera pista
aeroportuaria extingint un ecosistema. Ja n'hi ha prou d'estudis
mediambientals destinats a fer pasar bou per bestia grosa.

Antoni Royo Pérez

> Reforma de l'estatut per a
dotar-lo de majors competències nacionals i socials.
> Impuls d'un concert
econòmic, es diga com es diga, que garantisca la lliure
disposició dels imposts recaptats. > Afavoriment dels lligams entre els
Països Catalans, entre governs autonòmics quan siga
possible i, quan no, amb ajuntaments, entitats i organitzacions.

Pere Casulleras
> Elaborar l'estatut de l'estat català i
aprovar-lo, si cal com a estat associat a Espanya. > Promoure una política mediambiental de
sostenibilitat integral decidida. >
Posteriorment, independitzar-se d'Espanya i també de la
Unió Europea per a poder seguir una política agrària
i mediambiental respectuosa amb les persones i el territori.

Josep Maria Terricabras
,
filòsof > Mesura estructural:
aprovació de l'Estatut de la Nació Catalana, que articuli
la sobirania política, fiscal, judicial i cultural en
règim de confederació amb altres pobles de l'Estat
> Mentrestant, dues mesures
instrumentals: nou sistema de finançament equivalent a concert
econòmic; i acció política -social i transparent-
que inciti la mobilització ciutadana.
Ramon Folch
, biòleg > Adequar l'actual Estatut de transició
postfranquista a les necessitats d'avui dia > Desenvolupar l'economia -en comptes
d'únicament fer-la créixer- reduint el pes de la
construcció, de les transaccions immobiliàries i del
turisme, amb les subsegüents bones conseqüències per
al territori, per a la producció i per a l'autonomia
econòmica dels joves i dels menys econòmicament afavorits
> Garantir la cohesió social i
el sentit de pertinença a una comunitat personalment
gratificant
Miquel Calçada

, director del grup Flaix >No crec
que digui res de nou si parlo d'entrada d'una reforma
estatutària que entre altres coses, indefectiblement inclogui
un nou finançament per la via del concert econòmic, que
permeti obtenir els recursos financers que genera el territori
català. Que quedi aclarit el que significa "competència
exclusiva" com a terme jurídic i finalment i no per això
menys important, una atenció especial a tots aquells aspectes
que facin augmentar el sentiment d'identitat nacional, des de
l'ensenyament fins els mitjans de comunicació, amb el
desplegament dels diferents reglaments legislatius. Només
l'excel·lència en la gestió pública ens pot
acabar donant la raó
Josep Maria
Álvarez

, secretari general d’UGT Catalunya
>L'avançament en les cotes
d'autogovern per a Catalunya en la nova legislatura passa per
l'aprovació d'un nou Estatut que prioritzi la resolució
dels problemes competencials en matèria social i laboral i
desenvolupi una veritable carta de drets socials de referència
per a la ciutadania. >Cal fer
possible un nou model administratiu i institucional amb la
Generalitat com a Administració única; impulsar el
reconeixement del Marc Català de Relacions Laborals que apropi
les polítiques d'ocupació a l'especificitat
sòcioeconòmica de Catalunya, tot garantint el diàleg
social i la centralitat de la negociació col.lectiva
d'àmbit català
Joan Manuel
Tresserras

, professor d'Història de la
Comunicació a la UAB >Nou
Estatut amb garantia d'ampli consens social i polític,
forçant, si cal, la reforma de la Constitució
>Concert econòmic, amb sistema
fiscal propi i vertebració de l'espai social català
>Sobirania simbòlica
(seleccions) i relacions exteriors directes (diplomàcia)

Andreu Mayayo
, professor
d’Història Contemporània de la UB >L'autogovern a Cataunya històricament
només ha estat possible quan ha respost a la demanda de la
societat civil i ha estat articulat per la majoria de forces
polítiques del país dins d'una correlació favorable
a l'Estat espanyol. Ras i curt: participació de la societat
civil en la redacció del nou Estatut, acord parlamentari el
més ampli possible i pèrdua de la majoria absoluta del PP
a les Corts Generals.
Jordi
Porta

, president d’Òmnium Cultural
>La revisió dels sistema de
finançament de la Generalitat. S'hauria d'aconseguir la
reducció del dèficit fiscal en quatre o cinc punts
respecte el PIB que permeteria continuar sent capdavanters en la
solidaritat interterritorial però deixaríem de ser
simplement espoliats d'una manera injusta >També és vital el reconeixement
internacional de Catalunya, especialment a la Unió Europea i a
la UNESCO, amb participació directa en els afers de
l'autogovern i de la pròpia especificitat cultural.
>I no és menys important la
revisió -en general- de l'actual relació
Catalunya-Espanya amb un nou Estatut Nacional de Catalunya que
parteixi de la base d'una unió volguda i no imposada i, per
tant, respectar la sobirania de les parts
Joan Coscubiela
, secretari general de la
CONC >La millora de l'autogovern
passa per la reforma de l'Estatut amb l'objectiu d'avançar
nacionalment a partir de l'ampliació dels drets de ciutadania
com a garantia de cohesió social i de desenvolupament
econòmic >Passa també per
construir un país amb futur i una societat més justa, amb
un nou model socioeconòmic que aposti per l'ocupació de
qualitat i els drets socials. Implica promoure l'equilibri
territorial, el desenvolupament sostenible i la millora de la
participació democràtica >Exigeix un nou sistema de finançament en
la línia del concert econòmic solidari, que resolgui el
desequilibri en relació als ingressos per càpita que rep
Catalunya
Albert Sáez
,
periodista i professor de la URL >Des del meu punt de vista ens calen tres
coses: aprovar al Parlament un nou projecte d'Estatut amb el
màxim suport polític i social possible que no tingui en
compte els límits constitucionals; consensuar al Parlament una
proposta de nou finançament que inclogui la reducció del
dèficit fiscal i que siguem els catalans els que decidim el
nivell de solidaritat que volem practicar; aprovar per una majoria
àmplia una nova constitució interna de Catalunya que
inclogui el sistema electoral, el finançament dels partits i
l'ordenació territorial
Joel
Joan

, actor >Disposar
d'un concert econòmic de financiació que l'Estat no ens
espoli el 10% del PIB anual català >Reconeixement per part de l'Estat Espanyol de
Catalunya com a nació >Equiparar la llengua catalana a l'espanyola en
drets i deures
Montserrat
Carulla

, Fundació Jaume I >Un finançament digne, just, suficient i
solidari d'acord amb les nscessitats reals del poble català.
El reconeixement democràtic de la reforma de l'Estatut
d'autonomia que ens permeti sentir-nos còmodes en l'espai que
compartim amb els altres pobles espanyols. El respecte i l'ús
generalitzat de la llengua catalana en tots els àmbits, amb
especial cura pels de la immigració, la formació dels
mestres i els mitjans de comunicació


 
  LES TRES PRIMERES MESURES

Us demanem que ens digueu quines serien les tres primeres mesures que penseu que el nou Govern hauria de prendre, especialment pel que fa a la millora de l'autogovern. Les vostres respostes han d'anar acompanyades de nom i cognoms, telèfon i la vostra localitat. Les podeu enviar a nougovern@vilaweb.com. Totes les respostes es publicaran en aquesta pàgina i el diari El Punt farà un resum. No es publicaran les que no indiquin tres mesures.


   
Una producció de Partal, Maresma & Associats. 1995 (La Infopista) - 2000