|
 |
|
|
|
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
A començaments del mes de març d'enguany, tot coincidint amb la fase final de la tramitació del nou estatut del Principat a les corts espanyoles, l'Associació Catalana de Professionals va engegar la campanya No en el nostre nom, per a expressar, a través d'un manifest generacional, el malestar per les retallades al projecte aprovat pel Parlament el 30 de setembre del 2005. La campanya demana que s'hi adhereixin totes aquelles persones que, per una qüestió d'edat, no van poder votar l'estatut del 1979. Alguns dels adherits escriuen per a VilaWeb les següents reflexions crítiques amb el procés estatutari. 'Consagració de la LOFCA al nou estatut', de Ramon Tremosa i Balcells, economista Catalunya es troba avui en una situació delicada. Les nostres empreses pateixen cada cop més per competir tant amb els països emergents com amb els països més avançats. Catalunya no pot seguir pagant en impostos cada any una xifra equivalent al 40% del seu PIB i rebent tan sols despesa i inversió públiques el 30% del seu PIB. D’aquesta diferència prové el secular i creixent dèficit fiscal català amb el govern central espanyol dels darrers anys. (+ article) Article d'Oriol Junqueras, historiador La proposta estatutària del 30 de setembre era bona? era la que volíem? la necessitàvem? Les respostes a aquestes preguntes són, respectivament: psssé, no i sí. (+ article) Artice de Ferran Latorre, alpinista Durant aquests darrers anys he tingut la sort de viatjar per gairebé tot el món –molt sovint en llocs molt llunyans i aïllats- i constatar que l’enorme ventall de nacions, cultures i civilitzacions representa una riquesa irrenunciable de la humanitat. Lluny de les prediccions apocalíptiques de l’uniformisme imperialista, la diversitat del món se’ns presenta com un regal profundament humà, natural, i que encara és la base de l’organització territorial i política en tots els racons de la terra. L’ONU, màxim organisme de representació mundial –encara que simbòlic- vol dir senzillament això, conjunt de nacions, l’element bàsic amb què el món s’organitza. (+ article) 'Quatre raons per al no', d'Eduard Vallory, politòleg En democràcia cal poder debatre sobre decisions polítiques, més enllà de les postures dels partits. Per això, potser imprudentment, vull mirar d’argumentar les quatre raons per les quals crec que l’acord de reforma de l’estatut tancat el passat mes de gener per Zapatero i Mas, amb l’aval de Saura i Maragall, és un mal acord que no hauria de tirar endavant. (+ article) |
> Palma, a punt per a la revetlla de Sant Sebastià > El llibre digital català a la recerca de mercat > La flama de la llengua catalana continua viva a Prada de Conflent ---------- + Anar a portada |
 | |||
|