| Què és VilaWeb? - Publicitat - Correu - Versió text - Mapa web - English |
| Notícies | Xats - Fòrums - Enquestes | divendres, 29 de març de 2024

 Grand Canyon

21 D’OCTUBRE. A 17 DIES DE L’ARRIBADA

A les 5.12 estem tocant el timbre d’un vell motel de Flagstaff, l'etapa pont per anar al gran canó del riu Colorado. Aquí els motels són un gran aparcament per a cotxes envoltat d’habitacions. Són barats i no demanen cap explicació: per això són els llocs on s’allotgen els fugitius, els pobres i la gent de mal viure com nosaltres. Una dona grassa i morena surt a obrir-nos:

-45 plastacs.

El bon dia s’obvia i la cara indica clarament que si no haguéssim aparegut per allà, millor. No sabem el que vol dir 'plastacs' ni ens veiem amb cor de preguntar-li-ho, així que li donem 50 dòlars i se’ls queda, cosa que ens fa pensar que els cinc que falten són les taxes... o sia el 'plus taxes' que ens deia. Amb un nom apuntat sobre un tros de paper, que segurament acabarà a la brossa, completem tot el procediment d’inscripció. A la cambra s'accedeix des d’una balconada. La porta sembla prou vulnerable i les finestres ho són i permeten entrar-hi des del carrer sense gaires problemes. Sap greu deixar-te les coses a un lloc on qualsevol pot entrar a robar.

Dos nois francesos que s’han agafat unes vacances de tres mesos per visitar els Estats Units, un monjo budista de Singapur, nosaltres, un matrimoni del país, la Carlota (que és la noia que ho sap i ho pregunta tot), el xofer-guia i un altre que no se sap el que fa formem el gros de l’expedició d’un dia al Grand Canyon, les muntanyes i algun poblat indi a la reserva dels navakhos. El Grand Canyon és la representació del que és capaç de fer la constància en les coses: l’aigua, agafant cada dia un gra de sorra, ha aconseguit una obra espectacular. Pel camí ens paren perquè hi ha un incendi. Ens preocupem perquè en aquesta època pot ser molt perillós. Però no hi ha avions, ni bombers, ni cap moviment propi d’un incendi de la magnitud que ens han dit. Quan per fi passem per allà ens assabentem de tot: és un incendi controlat enmig dels pins. El foc crema la brossa, les soques velles i els arbres caiguts i fa una neteja general i ràpida. L’altra cosa són les condicions de seguretat per evitar que es propagui a altres zones i que se’ls escapi de les mans. De fet, aquesta pràctica era un costum dels pastors a les nostres muntanyes i mai causava cap incendi. Ara quan es parla de cremar per evitar focs tots es posen a tremolar, però segurament serà un tema que caldrà estudiar mirant aquesta gent com ho fan. Després d'una lleugera passejada pel petit poble de Flagstaff i del sopar en una pizzeria, decidim tornar al cau. La mestressa està desapareguda i sols surt quan algú toca el timbre. Els llits són grans i espaiosos, no sabem si és perquè hi puguin dormir dues persones o perquè hi puguin cabre els molts individus tipus globus que hi ha en aquest país...




Una producció de Partal, Maresma & Associats. 1995 (La Infopista) - 2000