| Què és VilaWeb? - Publicitat - Correu - Versió text - Mapa web - English |
| Notícies | Xats - Fòrums - Enquestes | dijous, 25 d'abril de 2024

 Mashad / Mashad

28 D’AGOST. A 71 DIES DE L’ARRIBADA

L’enèsima nit d’autobús ha passat relativament bé. Els nostres veïns ens canten el nom de cada ciutat per on passem, com si les poguéssim memoritzar.

Mashad és una ciutat sagrada per l’islam i, especialment, per als que ara detenen el poder. Allí hi va morir i va ser enterrat l’imam Rezà, vuitè profeta dels xiïtes. És a uns 900 quilòmetres al nord-est de Teheran, prop de la frontera amb el Turcmenistan. La tomba de l’imam va donar importància a la ciutat, que va créixer al voltant seu, en detriment de la veïna Tus, ciutat natal del poeta Firdawsi, el més important de l’Iran. Tus va ser esborrada del mapa pels ordes de Gengis Khan. Després, amb el creixement de Mashad, va quedar en runes que ja ni es noten. Ara un parc i un monument al poeta reivindiquen la importància que va tenir i que li va prendre Mashad.

A l’estació hem quedat amb en Saeed, un jove esperantista que ens ha d’esperar a l’arribada de l’autocar. L’estació es molt gran i com sol passar en aquests casos, a pesar de buscar-nos durant dues hores, no ens trobem. Anem a esmorzar per aclarir-nos les idees: amb poc més d’un euro ens fan dos entrepans, dues Fantes, dos talls de coc i te.

Decidim buscar un hotel, agafem un taxi i en mirem fins a cinc, però tots estan plens. Truquem en Keyhan perquè és l’únic que té telèfon mòbil. Ens contesta i dóna instruccions al taxista per anar a casa seva.

En Keyhan sap esperanto des de fa molt temps. És metge de medicina infantil i ara es casa i se’n va a Teheran a treballar i especialitzar-se en malalties de cor a la infància. Viu en un apartament d'uns 240 m2, amb una cuina i un menjador enormes. El seu pare també és metge i professor d’universitat.

En Keyhan té un Daewoo Matiz (amb música dels Gipsy Kings) i ens porta a veure tots els monuments de la ciutat, mentre ens organitza el viatge a la frontera. Tenim sort perquè avui és el seu dia lliure. Anem a Tus i hi visitem el monument a Firdawsi. Després toca la mesquita de l’imam Reza. És, segurament, una de les mesquites més boniques de tot l’islam. La magnitud de l’edificació, l’extensió, l’or de les portes i de les cúpules, els detalls en ceràmica en tons verds, blaus i grisos, les cambres folrades amb milers d’espills fan que l'obra sigui una autèntica meravella material. En el tema religiós també és espectacular, ja que a l’hora de pregar s’hi acumulen milers de persones de tot l’islam, descalces i de cara a la Meca, que tenyeixen de colors les places i les cambres de tota l’edificació. Diuen que més de 50 milions de persones venen cada any a Mashad en peregrinació.

Un sopar a l’estil oriental ens arrodoneix el dia: asseguts sobre unes catifes fem un àpat típic amb pa acabat de fer al forn del costat i iogurt amb aigua i gas per veure. Una fumada de pipa col·lectiva, la musica que sona, la llum de la lluna i la frescor de la nit fan inoblidable i irrepetible aquest moment.

En Keyhan ens ha invitat al que segurament deu ser el millor restaurant de Mashad, i això s’ha d’agrair.

------------------------

28an de aŭgusto 2002. 71 tagojn antaŭ la reveno

Nova busa tranokto relative bone pasis. Niaj najbaroj informas nin pri ĉiuj trapasantaj urboj, kredantaj ke ni memoros ĉiujn. Pardoninda, ĉar hieraŭ nokte ili informis nin pri la ludita matĉo inter Malaga kaj Vila Real, kio tre interesis nin.

Mashad estas sankta islama urbo kaj ĉefe por la politikaj gvidantoj. Tie mortis kaj estis enterigita la imamo Reza, oka profeto de la ŝijaistoj. Ĝi situas 900 km nordoriente de Teherano, proksime de la turkmena landlimo. La tombo de la imamo prestiĝigis la urbon, kiu kreskis ĉirkaŭ ĝi, malprofite de la najbara urbo Tus, naskiĝloko de la poeto Firdawsi, la plej grava el Irano, detruita de Gengis Khan, kies armeo ĉion murdis, rabis kaj bruligis, kiu post la kresko de Mashad restis simple kiel ruinoj preskaŭ malaperintaj. Nun parko kaj monumento al la poeto, memorigas ĝian iaman gravecon, kiun forprenis Mashad.

En la busstacio ni interkonsentis kun Saeed, juna esperantisto kiu devas atendi nin tie ĉe la alveno de la buso. La stacio estas tre granda kaj kiel eblas, ni ne renkontiĝas post duhora vana serĉado. Ni matenmanĝas per iom pli ol unu eŭro, 2 sandviĉojn, 2 oranĝsukojn, 2 kukojn kaj 2 teojn. Ni decidas serĉi hotelon kaj per taksio ni vizitas 5 ĉiuj plenplenaj. Ni telefonas Keyhan, la sola kiu posedas porteblan telefonon. Li respondas kaj instrukcias la taksiston por alveni ĉe si.

Keyhan scias Esperanton de antaŭlonge, estas pediatro kaj nun li edziĝos kaj translokiĝos al Teherano por tie labori kaj specialiĝi pri infanaj kormalsanoj. Li loĝas en apartamento 240 m² kun grandegaj kuirejo kaj manĝoĉambro. Lia patro estas ankaŭ kuracisto kaj universitata profesoro.

Keyhan havas nuancitan Daewoo-aŭtomobilo, muziko de Gipsi Kings kaj akompanas nin viziti ĉiujn monumentojn kaj samtempe organizas nian landliman vojaĝon. Ni bonŝancas ĉar hodiaŭ estas lia libera tago. Ni iras al Tus kaj vizitas la monumenton al Firdawsi kaj poste la Moskeon de la imamo Reza. Eble ĝi estas el la plej belaj moskeoj de la tuta Islamo. La grandeco de la konstruaĵo, ĝia vasteco, la oro de ĝiaj pordoj kaj kupoloj, la ceramikaj detaloj kun verdaj, bluaj kaj grizaj tonoj, la ĉambroj tegitaj per miloj da speguloj, igas ĝin fizikan verkon vere mirindan. Laŭ religia vidpunkto ĝi estas ankaŭ eksterordinara, ĉar je la preĝhoro, miloj da homoj de la tuta Islamo renkontiĝas, kaj senŝuaj, rigarde al la Meko kolorigas la placoj kaj ĉambroj de la tuta konstruaĵo. Oni diras ke pli ol 50 milionoj da personoj venas ĉiujare al Mashad pilgrime.

Vespermanĝo orientstila rondigas nian tagon. Sidantaj sur tapiŝoj ni ricevas tipan manĝon kun ĵus bakita pano el najbara forno, jogurto kaj gazakvo. Fumado per kolektiva pipo, muziko, lumluno, nokta malvarmeto. Ho, nenio povas anstataŭi tian momenton.

Keyhan invitis nin al restoracio eble la plej bona el Mashad kaj tio estas dankinda.




Una producció de Partal, Maresma & Associats. 1995 (La Infopista) - 2000