dilluns, 23 de febrer de 2009
> Referències ebrenques
Tot i que la part central d'El pintor d'ombres transcorre a la Barcelona de principis del segle XIX, com ja passava amb La clau Gaudí, Martín també introduix escenes en territori ebrenc. Així, l'escriptor i editor, en aquesta segona novel·la i primera en solitari, no passa per alt la relació de Picasso amb Horta de Sant Joan i el desenllaç final de la novel·la culmina durant la segona estada del pintor malagueny a la localitat de la Terra Alta, el 1909, i enguany se'n complixen cent anys. Les referències ebrenques a la literatura d'Andreu Carranza, nascut a Ascó i actualment resident a Flix, són també constants, i el cas d'Impremta Babel no podia ser menys. Així, malgrat que l'acció comença a la Barcelona de la Guerra Civil, de seguida es trasllada en un petit poble al costat de l'Ebre. L'autor d'Anjub i de L'hivern del tigre reforça amb aquesta última novel·la una llarga i prolífica trajectòria literària que va començar a principis dels noranta amb la publicació de La tinta de la immortalitat o el llibre de narracions Aigua de València. A més del conte o la novel·la, Carranza també ha assajat la poesia amb Trilogia del deliri (1993) o A Mumpare (2000).
|
