Diuen que les comparacions són odioses, però n'hi ha una que aquests dies ha esdevingut ja flagrant. Ara fa un any, l'entrada del TAV a Barcelona posava fi, finalment, a un calvari de molts mesos per als passatgers de regionals del Camp i l'Ebre que, molts cada dia, viatgen a la capital catalana per raons de feina, estudis, oci o salut. Les obres que es feien a l'estació de Sants van provocar nombroses afectacions en els trens que venien del sud ja des d'un parell d'anys abans, però la gota que va fer vessar el vas va venir amb els esvorancs del TAV a Bellvitge, que van obligar els soferts viatgers tarragonins a fer mil i un artificis –inclosos diversos canvis de tren, i d'autobús, en un mateix viatge– per poder completar el trajecte, amb grans molèsties i encara amb un retard considerable. Diverses van ser les veus, sobretot d'ajuntaments i grups polítics del Camp, que van demanar llavors alguna compensació per a aquests usuaris, ni que fos per no discriminar-los respecte dels del servei metropolità de rodalies, a qui sí que van regalar el bitllet fins a un parell de mesos després, fins i tot, que el TAV arribés a Barcelona. Tanmateix, ni Renfe ni el Ministeri de Foment van voler fer cap mena de concessió: als usuaris dels regionals del sud, ni aigua.

EL (DES)GREUGE DE GIRONA
Com de la nit al dia ha canviat ara el discurs estatal, quan problemes semblants –però sense esvorancs, almenys per ara– s'estan començant a produir en els regionals que van cap al nord, a terres gironines. Allà, això també és veritat, els passatgers habituals han estat molt més espavilats que els tarragonins, i s'han constituït en una plataforma que ha creat ja un web propi: www.usuaris-renfe.com.

I no han trigat a obtenir concessions de Renfe, començant per una reunió al màxim nivell, el 5 de febrer passat, amb el cap del servei de mitjana distància de la companyia, Manuel Simón. En la cita van entregar una primera llista de 23 peticions, que van quedar de concretar en una altra reunió al cap d'unes setmanes, però Renfe ja va adoptar un compromís seriós: ampliar de 30 a 45 dies el termini per gastar els abonaments de regionals, una mesura, per cert, de la qual des d'aquesta setmana ja es beneficien els usuaris catalans, inclosos els del sud.

La plataforma, però, tot just ha començat la seva missió. Dilluns passat, precisament, reunia en assemblea més d'un centenar d'afectats a Girona, que mostraven la seva indignació pel funcionament del servei i consensuaven un seguit de «demandes irrenunciables» que faran a Renfe en la propera reunió prevista, el 13 de març. Exigiran, per exemple, que s'escurci 15 minuts la durada actual dels trajectes en la línia de Portbou; que els trens arribin a Barcelona en hores punta del matí, com ara les vuit i les nou; que rebin compensacions si arriben més d'un quart d'hora tard; o que no sols s'anul·li l'augment del preu dels bitllets del 2009, sinó que mentre durin les obres se'ls rebaixi un 35%. Si fins i tot es queixen que l'abonament del trajecte de Barcelona a Torredembarra (84 km, 95 euros) surt molt més barat que fins a Sils (81 km, 120 euros)! Una altra cosa serà que els ho donin tot, però per ara ja han fet molt més que els del sud. «Que n'aprenguin!», deuen pensar els gironins. I segurament tenen raó: continuem al vagó de cua.