Amb l'aprovació de la llei de la memòria històrica, l'Ajuntament de Barcelona comença una triple acció per retirar els símbols franquistes de l'espai públic: desmuntar els monuments franquistes de titularitat municipal, canviar els noms dels carrers vinculats a la dictadura i començar una campanya per facilitar la retirada de les plaques amb el jou i les fletxes dels habitatges de protecció fets durant el franquisme. Aquesta campanya plantejava la retirada gratuïta de les plaques (4.361 en queden encara a la ciutat, segons l'inventari municipal de l'any passat), sempre que els veïns ho demanessin. Fins ahir, només 255 comunitats de veïns ho havien demanat, quan el termini s'acaba el 31 de març.

A banda del monument a Primo de Rivera, abans s'havien retirat el monument als Caiguts que hi havia a les Corts i el monument als Caiguts del fossat de Santa Elena al castell de Montjuïc. Ara estan en fase de tramitació –per part de la comissió d'escultures de l'Ajuntament– per retirar-los properament l'escultura de La victòria (entre el passeig de Gràcia i la Diagonal) i el monòlit a Carlos Trías (cap de la Falange a Barcelona) a Nou Barris.

En canvi, continua pendent l'eliminació dels escuts franquistes que hi ha a les seus de la capitania militar i de la caserna del Bruc. En aquest sentit, el president del grup d'ERC, Jordi Portabella, va anunciar ahir que demanarà explicacions al govern bipartit per la «contradicció que mantenen en aquests moments l'Ajuntament i el Ministeri de Defensa», després que Carme Chacón ha assegurat que no ha rebut cap petició del consistori per retirar l'àliga de la façana del quarter situat a la Zona Universitària. La ministra ha admès que no hi ha cap impediment per fer desaparèixer aquest símbol de la dictadura.