Berlín és la ciutat de l'intercanvi cultural, i és així com està platejada també la Berlinale, on tot té un lloc, sobretot la barreja i la crítica social. La pel·lícula de reivindicació de la identitat peruana des del punt de vista de les víctimes de l'època de Sendero Luminoso al Perú, La teta asustada, de Claudia Llosa, es va merèixer ahir el guardó de reconeixement per la seva humilitat i respecte pel cinema. Magaly Solier, la protagonista del film, va oferir un cant dolç i de reivindicació de la seva cultura en quítxua que va emocionar tot el públic al Berlinale Palast.

DEDICADA A BARCELONA
La realitzadora va dedicar el film al seu país natal, el Perú, i també a Barcelona, ciutat on viu des de fa cinc anys. La teta asustada, estrenada a les sales catalanes aquest divendres passat, era una de les quatre pel·lícules de la secció oficial amb participació de la indústria cinematogràfica catalana, i segons afirmava ahir Llosa, parenta llunyana de l'escriptor Mario Vargas Llosa, hauria estat complicat que un film peruà viatgés fins a la Berlinale sense la participació, com ha estat el cas, de la catalana Oberon Cinematogràfica, TV3, Wanda Visión i TVE, a més de l'institut Català de les Indústries Culturals (ICIC). La teta asustada, que dóna nom al film que entre els productors té el català Antonio Chavarrías, s'entén com una metàfora del patiment de la guerra, una malaltia de por innata que transmeten amb la llet materna aquelles dones que, durant l'embaràs, van ser violades a l'època del terrorisme al Perú dels anys 80. El film, divendres, ja va ser objecte de bons auguris quan va rebre, també, el premi de la Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica.

Tot i que la guanyadora de l'Ós d'Or va ser la pel·lícula de Claudia Llosa, el cineasta Adrián Biniez va ser la persona més sorpresa i que va pujar més cops a l'escenari: a buscar-hi el premi a la millor opera prima, el premi Alfred-Bauer i l'Ós de Plata especial del jurat. I és que el guarda de seguretat nocturn d'un supermercat que s'enamora d'una dona de la neteja, fil conductor de Gigante, producció entre l'Uruguai i l'Argentina, va impressionar el jurat pel tractament artístic i cinèfil, tendre, natural i senzill.

L'africà Sotigui Kouyate, per la seva banda, va ser reconegut com a millor actor del certamen com a protagonista de London River, el títol que figurava més en les apostes. Al film, Kouyate dóna vida a un home que busca el seu fill desaparegut arran dels atemptats de Londres del juliol del 2005. Una altra pel·lícula que sonava entre les guanyadores era The messenger, l'opera prima d'Oren Moverman sobre els familiars dels soldats que tornen o no tornen de l'Iraq, i que va destacar per la intel·ligència i va guanyar l'Ós de Plata al millor guió. Andrej Wajda, director de renom polonès del film Tatarak, també va obtenir el premi Alfred-Bauer, amb què el jurat va voler reconèixer la seva trajectòria com a llegenda del cinema. Inesperadament, l'Ós de Plata a la millor direcció va ser per a l'iranià Asghar Farhadi, per Darbareye Elly, un film que ha passat desapercebut entre el públic. Un altre film que va deixar tothom mig indiferent, Katalin Varga, de Peter Strickland, va rebre el guardó a la millor direcció artística, aquest cop sí, per la creació de l'atmosfera angoixant de la música i els efectes. Una de les sorpreses va ser el film alemany Alle Anderen (Everyone else), de Maren Ade, que es va emportar el premi especial del jurat i el de la millor actriu, per a Birgit Minichmayr. La Berlinale ja s'acaba i, tot i que aquests dies s'ha parlat entre els cercles del festival d'un cartell «fluix», el públic cinèfil berlinès ha consolidat un nou rècord d'entrades venudes, amb 270.000, respecte a les 240.000 de l'any passat.

Les llums del Berlinale Palast, sigui com sigui, tot esperant l'edició 60, ja s'han apagat.