El pacte de no-agressió de les direccions d'ERC i CDC ha trencat sis anys de retrets mutus, picabaralles i incomprensions. «No era normal, que no parléssim», diuen des de la direcció d'ERC. «Hem rebaixat les tensions, però no volem continuar flirtejant si ERC no té la voluntat d'obrir un nou escenari», matisen des de CDC. Puigcercós va prometre en el congrés d'ERC que redreçaria les relacions amb CiU, perquè «no és l'enemic ni l'adversari a batre» i, almenys superficialment, tot indica que la pau –encara que sigui freda– s'ha imposat als dos costats del catalanisme parlamentari. Les declaracions públiques de Mas o de Puigcercós rarament són pujades de to, ara, i s'han cridat mútuament a treballar plegats en fronts com ara el finançament o en pactes com ara els d'immigració i educació.
L'última reunió oficial entre Puigcercós i Mas es va produir el mes de juliol passat, i en aquella ocasió tots dos van encoratjar-se a «tancar l'etapa de retrets mutus». L'equip de Puigcercós és el que ha mostrat més interès a fer públic el retrobament amb CiU, malgrat que des del carrer de Còrsega ho rebaixen tot a un seguit de «bones intencions». Fonts de la direcció de CDC van explicar a El Punt que veuen l'acostament com un intent d'ERC de «donar una imatge d'equidistància tàctica» i, per les experiències del passat, encara mantenen un cert «escepticisme». El conflicte va arrencar l'any 2003 arran de la formació del primer tripartit, el de Pasqual Maragall. L'ERC presidida per Josep-Lluís Carod-Rovira va optar per alinear-se amb el PSC i ICV-EUiA, i va rebutjar l'oferta de governar amb la CiU d'Artur Mas. Aquell dia es va posar fi a 23 anys de governs ininterromputs de Jordi Pujol, però les relacions ERC-CiU van deteriorar-se a molta velocitat. «Des de Convergència ja els vam obrir els braços, ara la prova del cotó fluix l'ha de fer ERC», diu un dels dirigents del nucli dur d'Artur Mas. Sis anys i dos tripartits després, alguns dirigents d'ERC han expressat en els últims mesos que albiren un cert «esgotament» al govern d'entesa.
«ESQUERROVERGÈNCIA»?
ERC creu que l'enfrontament amb CiU la perjudica més que no pas la beneficia, perquè, en paraules d'un membre de la direcció del partit, «la picabaralla desmobilitza els sectors» i, a més, «hi surt guanyant un tercer, el PSC». El motiu d'Esquerra per iniciar aquest moviment és «parlar del que compartim» i «treballar plegats amb objectius nacionals». Els homes de Puigcercós demanen a Mas «que sigui sincer» i «no faci partidisme dels temes de país», com ara la llei d'educació o la política contra la crisi econòmica. L'eix esquerra-dreta és el que més separa les dues formacions.
Quan falten dos anys per a les eleccions al Parlament, la direcció republicana nega cap estratègia electoralista. «No pensem en les eleccions», només «volem parlar del que compartim». Inevitablement, però, la sortida de Puigcercós del govern després dels resultats en les eleccions espanyoles i el desglaç amb CDC faciliten l'especulació sobre una coalició de govern amb Artur Mas de president. Tanmateix, el pacte té obstacles difícils de salvar: primer, caldria explicar als votants d'esquerres d'ERC un pacte amb els hereus de Pujol; i segon, caldria fer front a la posició d'Unió Democràtica i el seu clam per la sociovergència .
COLOM, PDD I EL CONCERT
ERC i CDC confirmen, però, que l'objectiu és treballar junts tant als «espais intersticials» –com ara l'Associació Catalana de Municipis, la plataforma d'alcaldes Decidim.cat o entitats com ara la Plataforma pel Dret a Decidir– com al Parlament. Actualment els dos grups coincideixen en l'estratègia per afrontar les relacions amb el govern espanyol, i els republicans exposen: «CDC ha vingut a les nostres tesis en el concert econòmic o la gestió de Rodalies i l'aeroport.» Un dels afers en què podrien avançar més plegats és la política d'immigració. I aquí apareix una figura clau, Àngel Colom, expresident d'ERC i actual secretari d'immigració de CDC, un dels més partidaris d'un govern de CiU amb «més formacions del catalanisme».
)
